20 de maig de 2017

落窪物語 -37-

Ochikubo Monogatari


Història d'Ochikubo

(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 正月つごもりに、よき日ありけるに、物詣でする人ぞよかなる、とて、三、四の君、北の方などして、車一つして忍びて清水に詣づ。折りしもそこあれ、三位の中将の北の方、男君も詣でたまふに、中納言殿の車は疾く詣でたまひければ、先立ちゆく。忍びたりとて、ことに御前もなし。かいすみたり。中納言殿は、男女おはしければ、御前いと多くて、先追ひ散らして、いと猛にて詣でたまふ。先なる車は後早に越されて、人々わびにたり。割松の透影に、人のあまた乗りたればにやあらむ、牛苦しげにて、えのぼらねば、後の御車ども、せかれて留まりがちなれば、雑色どもむつかる。中将の、人を呼びて、「誰か車ぞ」と問はすれば、「中納言殿の北の方の、忍びて詣でたまへる」と言ふに、中将、うれしく詣であひにけりと、したにはをかしくおぼえて、「をのこども『先なる車、疾くやれ』と言へ。さるまじうは、かたはらに引きやらせよ」と宣へば、御前の人々「牛弱げにはべらば、え先にのぼりはべらじ。かたはらに引きやりて、この御車を過ぐせ」と言へば、中将「牛弱くは、面白の駒にかけたまへ」と宣ふ声、いとあいぎやうづきてよしあり。車にほの聞きて、「あなわびし。誰ならむ」と、わびまどふ。なほ、先に立ちてやれば、中将殿の人々「え引きやらぬ、なぞ」とて、手礫を投ぐれば、中納言殿の人々、腹立ちて、「ことと言へば大将殿ばらのやうに。中納言殿の御車ぞ。早う打てかし」と言ふに、この御供の雑色ども「中納言殿にも、おづる人あらむ」とて、手礫を雨の降るやうに車に投げかけて、かた様に集まりて押しやりつ。御車ども先立ちて、御前よりはじめて、人いと多くて、打ちあふべくもあらねば、方輪を堀におしつめられて、物も言はである。「なかなか無徳なるわざかな」と、いらへしたるをのこども、言ふ。乗りたる北の方をはじめて、ねたがりまどひて、「誰が詣でたまふぞ」と言へば、「左大将殿の三位の中将殿の詣でたまふなり。ただ今の一の人にて、悪しくいらへたなり」と言ふを聞くに、北の方「何の仇にて、とにかくに恥を見せたまふらむ。この兵部の少輔のことも、これがしたるぞかし。おいらかに『いな』と言はましかば、さてもやみなまし。よそ人も、かくかたきのやうなる人こそありけれ。何者ならむ」とて、北の方手をもみたまふ。
 いと深き堀にて、とみにえ引き上げて、とかく持て騒ぐほどに、輪すこし折れぬ。いみじきわざかなとて、になひあげて、縄求めて来て、結ひなどして、「覆らむやは」とて、やうやうのぼる。中将殿の御車どもは、梯殿に引き立てて、無期に立ちたまへるに、やや久しうありて、からうじてよろぼひ来ぬ。いとたけかりつる輪、折れにけり。やがて、また笑ふ。
よき日にて、梯殿にに隙もなければ、隠れの方よりおりむと思ひて、過ぎてゆく。中将、帯刀を呼びて、「この車のおり所見て、告げよ。そこに居む」宣へば、走り来てみれば、知りたる法師呼びて、「いと疾く詣でつるを、三位の中将とかいふ者、詣であひて、しかじかして車の輪折れて、今まで侍りつる。局ありや。おりなむ。いと苦し」と言へば、「いと不便なりけることかな。さらに、御堂の間なむ、かねて仰せられはべりしかば、取り置きてはべる。かの中将殿も、いづこにかさぶらひたまはむずらむ。論なう、えせ者に局おそひ領かれむかし。あはれ、いと不便なる夜なめりかし」と言へば、「さは、疾くおりなむ。人なき局とて取られなむ」とて急げば、男一人、御局見おかむとて行く後につきて、帯刀見おきて、走り返りて、「かうかうなむ申しつる。かれが行かぬさきに」とて、おろす。御几帳さして、男君離れたまはず、かしづきたまふこと限りなし。


El darrer jorn de la primera lluna era favorable i molta gent anava en pelegrinatge als temples. La Kita no Kata amb la tercera i la quarta dames sortiren d'incògnit en un mateix carruatge cap al temple de Miyomizu. Fou el cas que la Kita no Kata de la residència del Chôjû del tercer rang (51) també hi anà amb el Chûjô.
El carruatge del Chûnagon havia sortit abans i era al davant. Com eren d'incògnit no portaven capdavanters i anaven en silenci. El Chûjô i Ochikubo havien sortit amb força capdavanters que els precedia amb molta cridòria.
Com eren rere el carruatge del Chûnagon la gent del Chûjô feren per a passar-los i la del Chûnagon s'enutjà. A la llum de les torxes el Chûjô veié que hi havia molta gent dintre del carruatge i que els bous no podien pujar fins al temple. Els animals només feien que aturar-se i el carruatge del Chûjô no podia avançar. Els capdavanters del Chûjô començaren a rondinar i aquest preguntà de qui era el carruatge.

– És de la Kita no Kata del Chûnagon que fan el pelegrinatge d'incògnit.

Quan ho sentí el Chûjô se'n felicità de la trobada.

– Digueu als homes que s'acuitin per a avançar-los, altrament que empenyin el carruatge a un costat.

Els capdavanters cridaren :

– Els vostres bous semblen cansats i no poden continuar pujant. Poseu-vos a un costat i deixeu-nos passar al davant.

Llavors el Chûjô digué :

– Si els bous són cansats que estiri el “Cavall-cara-blanca”.

Sa veu sonà plaent i encantadora. Tothom del carruatge de la Kita no Kata ho sentí i exclamaren vexats :

– Que desagradable! Qui serà?

Com son carruatge continuava al davant la gent del Chûjô cridà :

– Per què no us aparteu?

I començaren a tirar-lis pedres. La gent de la Kita no Kata s'indignà:

– Us comporteu com si fóssiu al servei d'un general! Aquest és el carruatge d'un Chûnagon. Ataqueu-nos, doncs.
– Encara que sigueu de la residència d'un Chûnagon no us temem! - contestaren els capdavanters del Chûjô.

I com no s'apartaren els hi caigué una pluja de pedres. Els capdavanters del Chûjô s'aplegaren i empenyeren el carruatge cap a un costat per a fer passar llurs. Com la gent del Chûjô era més nombroses no hi podien fer res, i llavors, a més a més, una roda defectuosa s'enfonsà en un clot.

– Açò és una ignomínia!

Exclamaren aquells que discutien encara amb la gent del Chûjô.

La Kita no Kata preguntà indignada de qui era aquell carruatge.

– Es del fill del Sadaishô, el Chûjô del tercer rang. Avui és una de les persones més influents. És millor no oposar-hi.
– Per què ens fustiga d'aquesta manera i ens humilia així? Segurament és aquell que ha ordit l'afer del Hyôbu no Shôyû. Si hagués refusat des d'un bon començament res no hauria passat. Ningú altre no ens tractaria com si fóssim son enemic. Quina mena de persona faria açò?

I la Kita no Kata es retorçava les mans. El clot era molt pregon i els costava aixecar la roda. Després de crits i confusió veieren consternats que la roda s'havia trencat una mica. Se la carregaren a sobre, la lligaren amb una corda i començaren a pujar a poc a poc.
El carruatge del Chûjô ja era dalt al temple quan després d'un temps que semblà etern arribà amb prou feines el del Chûnagon.

– Que una de vostres puixants rodes s'ha trencat? - digueren enriolats els homes del Chûjô.

Com era un jorn favorable l'escalinata davant del temple era a vessar de carruatges. No hi havia espai per a baixar i la gent del Chûnagon pensà que seria millor entrar per la part del darrera i hi anaren.

El Chûjô crida Tachihaki.:

– Esbrina on vol baixar la gent d'aquell carruatge i on s'estan.

Tachihaki hi anà corrents i veié la Kita no Kata que cridava un monjo que coneixia.

– Hem sortit ben aviat. De camí ens hem trobat amb el Chûjô del tercer rang, i hem tingut problemes amb ell, a més se'ns ha trencat una roda i no hem pogut arribar fins ara. Ens teniu l'allotjament? Voldríem baixar del carruatge, som molt cansades.
– Una situació ben malestant. Com havíeu demanat us he reservat una cambra a l'edifici principal. On s'estarà aquest Chûjô? Segurament n'agafarà qualcuna per la força. Ah, serà una nit molt complicada!
– Baixarem doncs ara mateix o ens la prendran si no hi ha ningú a la cambra – digué tota acuitada la Kita no Kata.

I enviaren un home del temple perquè tingués cura de la cambra. Tachihaki el seguí, veié el lloc i se'n tornà. Ho explicà al Chûjô i digué d'anar-hi i haver la cambra abans que els altres. Els ajudà a baixar del carruatge, posaren un vel davant d'Ochikubo perquè no la veiés ningú i el Chûjô l'atengué amb tota cura.
- - - - - -

51 – Chûjô no Kita no Kata (中将の北の方) : és Ochikubo.

o0o