11 de març de 2017

落窪物語 -35-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





 暮れぬれば、いと疾くおはしぬ。北の方、「さればよ。物しく思さましかば、遅くぞおはせまし。げに様変へて宣へるなりけり」とて、喜びて入れたてまつりたまひつ。四の君、恥づかしけれど、いかがせむにて、出でたまひにけり。物うち言ひたる声、けはひ、ほれぼれしくおくれたれば、女君、蔵人の少将などに聞き合はするに、あやしげなれば、我こそ「恋ひざらめ」と、言はまほしけれ、と思す。夜深く出でぬ。
 三日の設け、いかめしうしたまふ。侍の居るべき所、雑色所など、さまざまに物据ゑなどして、待ちたまふ。御婿の少将まで出でたまひて、いそぎたまふ。ただ今の御代、覚えのたぐひなき君なれば、もてはやさむとて、おとども出で居て待ちたまふに、「まづ、こなたに入りたまへ」と呼ばすれば、ゆくりもなくのぼりて居ぬ。燈のいと明きに見れば、首よりはじめて、細く小さくて、おもては白粉つけ化粧したるやうにて白う、鼻をいららがして、仰ぎて居たるを、人々あさましうてまもるに、この兵部の少輔に見なしては念ぜず、ほほと笑ふ中にも、蔵人の少将ははなばなと物笑ひする心にて、笑ひたまふこと限りなし。「面白の駒なり」と扇をたたきて笑ひて立ちぬ。殿上にても、者よりことに、「面白の駒、離れて来たり」とて笑ふなりけり。「かれは、いで。こはいかなることぞ」とも言ひやらず笑ふ。おとどは、あきれて、え物も言はれず、人の謀りたりけるなめりと思すに、ただ腹立ちに腹立たれたまへど、いと人多く見ると思し静めて、「こは、いかでかくおぼえなく物したまへるにか。いとあやしく」と宣へば、かの少将の教へしままに、ほれて、言ひゐたれば、いふかひなしとて、盃もささで入りたまひぬ。供の人々、かく笑はるるを知らで、据ゑたる所どもにつきて食ひののしりて、座に居並みたり。人一人もなくて、立ちぬれば、少輔、はしたなくて、例の方より入りぬ。北の方、聞きて、さらに物もおぼえず、あきれ惑ふ。おとどは「老の上にいみじき恥見つる世かな」と、爪弾きをし入りてゐたまへり。四の君は、帳のうちに据ゑたりけるに、ふと入り来て臥しにければ、え逃げず。御達は、いとほしがりあへり。なかだちしたる人とても、仇にもあらず、四の君の乳母なれば、いふべき方なし。誰も誰も嘆き明すに、四日よりはとまると言ひしと思ひて、無期に臥せり。
 蔵人の少将の君「世に人こそ多かれ、かかる面白の駒をば、いかで引き寄せたまひしぞ。いといふかひなかりけるわざかな。かかる者と出で入りむこそ、わびしけれ。殿上の駒とつけて、頭もえさし出でぬ痴れ者の、いかで寄り来にけむ。そこたちの見はかりてしたまへるならむ」とて笑ひ嘲弄したまへば、三の君、さらに知らぬよしを言ひて、いとほしがり嘆きたまふ。かかるひが者なれば、世づかぬ文書き出だしたるなりけりと、人知れず思ひて、いみじくいとほし。北の方の心ち、ただ思ひやるべし。巳、午の時まで手も洗はせず、粥も食はせで、ありとある限り、その御方にとて多かりし人人も、誰かその痴れ者に使はれむとて、出で来にしも、出で来ず。
 つくづくと、臥したりに、四の君見るに、顔の見苦しう、鼻の穴よりは人通りぬべく、吹きいららげて、臥したるに、心づきなく、あいぎやうなくなりて、やをら物するやうにて起きて出でたるを、北の方待ち受けて、宣ふこと限りなし。「おいらかに初めよりかうかうしたりと言はましかば、忍びてもあらましを。露顕をさへして、かくののしりて、われも人も、ゆゆしき恥を見ること。誰が仲人してし始めしぞ」と、「言へ」と責むれば、四の君、あさましう、いみじうなりて、ただ泣きに泣く。われ、かかる者あらむとも知らぬに、つきづきしく言ひければ、あらがふべき方なし。蔵人の少将いかに思ひたまふらむと、女の身は心憂きものにこそありけれと、思ひて泣けど、いふかひなし。
 少輔、いつとなく臥したりければ、おとど「いとほし。彼に手洗はせよ。物くれよ。かかる者に捨てられぬと言はむは、またたぐひもなくいみじかるべし。宿世や、さしもありけむ。今は泣きののしるとも、事の清まはらばこそあらめ」と宣へば、北の方「あたらあが子を、何のよしにてか、さる者にくれては見む」と惑ひたまへば、「あこきことな宣ひそ。かかる者に捨てられぬと言へれむは、いかがいみじけるべき」。北の方「来ずならむ時や、さも思はむ。ただ今、さもせまほしくぞある」と宣へば、未の時まで人も目見入れねば、少輔、苦しうて出でて往にけり。
 ようさり来たるに、四の君泣きて、さらに出でたまなねば、おとど腹立ちたまひて、「かくおぼえたまひけむ者をば、何しにかは忍びて呼び寄せたまひし。人の知りぬるからに、かく言ふは、親はらからに、二方に恥を見せたまはむとや」と、添ひゐて責めたまへば、いみじうわびしながら、泣く泣く出でぬ。少輔、泣きたまふを、あやしと思ひけれど、物も言はで臥しぬ。
 かく女もわびしと思ひわび、北の方も、取り放ちてむと惑ひたまへど、おとどのかく宣ふにつつみて、出でたまふ夜、出でたまはぬ夜ありけるに、宿世心憂かりけることは、いつしかと、つはりたまへば、「いかでと、生ませむと思ふ少将の君の子は出で来で、この痴れ者のひろごること」と宣ふを、四の君ことわりにて、いかで死なむと思ふ。蔵人の少将思ひしもしるく、殿上の君達、「面白の駒はいかに。このごろ年返らば、御引きにて白馬に出だしたまへ。君とあれと、いづれをか思ひましたる」とて笑ふに、塵もつかじと思ふ心に、いと苦しとおぼゆ。もとよりも、いと思ふやうにはおぼえざりしかど、いみじういたはらるるにかかりてありつるを、これにことづけて捨てむと思ひなりて、やうやう来ぬ夜のみ多かれば、三の君、物思す。



Quan s'enfosquí el Shôyû arribà a la residència del Chûnagon promptament.

– Tal com jo pensava! Si no fos complagut no hauria tornat tan aviat. Realment, una manera ben dissemblant d'expressar-se!

Digué satisfeta la Kita no Kata quan ell entrà a la cambra de la quarta damisel·la, la qual, tot i sa vergonya, com no podia fer altrament, sortí a rebre'l. Sa manera de parlar era insípida, gansonera, i recordant allò que el Kurôdo no Shôshô li havia explicat sobre el Shôshô ho trobà molt estrany, i pensà que hauria d'haver estat ella allò de dir “No us estimo”.

Era fosca nit quan ell marxà.

Es feren fastuosos aparells per a la Tercera Nit. Menges i begudes foren agençades per a l'esbargiment dels servidors i acompanyants del nou gendre, fins i tot el Kurôdo no Shôshô hi anà i hi participà. Àdhuc el Chûnagon sortí a rebre'l car es tractava del Shôshô, ara en la incomparable estima de l'emperador.

– Per ací, us ho prego.

Li demanà el Chûnagon i el Shôyû s'assegué sens cap consideració. Ara, a plena llum, se li veia un coll llarguíssim, una cara blanquinosa com si l'haguessin maquillat i un nas retorçat cap amunt. Tothom el mirà astorat. S'adonaren que era el Hyôbu no Shôyû i no pogueren aguantar el riure. El Kurôdo no Shôshô que tenia un riure molt estrepitós no podia parar de riure.

– És “Cavall-cara-blanca”, no?

I sortí rient i donant cops amb el ventall. Així era anomenat a la cort i quan la gent el veia cridava riallosa :

– “Cavall-cara-blanca” s'ha escapat!

Des de sa cambra el Kurôdo no Shôshô deia :

– Mira que passar açò! - el riure no li deixava continuar.

El Chûnagon era estupefacte, incapaç de dir un mot, i s'enfurismà tot pensant que era víctima d'una conxorxa, mes considerant que hi havia molta gent es contingué.

– No esperaven aquesta vostra visita, és inusitada....

El Shôyû, amb cara de no adonar-se'n de res, parlà seguint les instruccions del Shôshô. El Chûnagon pensà que no hi havia res a fer i marxà sens ni oferir-li una copa de sake.

Els acompanyants del Shôyû, sens saber res de les rialles, menjaren i begueren regaladament al lloc on havien estat instal·lats. El Shôyû, incòmode perquè l'havien deixat tot sol, anà a la cambra de la quarta dama pel lloc habitual.

Quan la Kita no Kata sentí tot allò que havia passat restà tan atribolada que no sabia què pensar. El Chûnagon vexat per la vergonya que havia patit a la seva edat es retirà a ses estances. La quarta dama que era rere un paravent hagué d'allitar-se amb el Shôyû quan aquest entrà tot de sobte, era inevitable, i ses serventes sentiren molta pena. No se li podia donar cap culpa a la persona que havia fet de mitjancera car era sa dida.

Tothom passà la nit lamentant-se. El Shôyû pensà que com era costumari restar fins al quart jorn continuà al llit.

– Hi ha homes al món i ha hagut d'agafar aquest “Cavall-cara-blanca”! És inexplicable. Trobar-me aquesta mena de persona ací és insofrible! Com és possible que aquest estúpid que tothom a la cort anomena “Cavall-cara-blanca” hagi entrat ací. No sou vosaltres qui ho heu arranjat?

Preguntà el Kurôdo no Shôshô amb una rialla d'escarni a la tercera dama, la qual es planyia que ella no en sabia res de res molt entristida mentre pensava afligida en la incomprensible lletra d'aquell excèntric, i s'avingué amb els sentiments de la Kita no Kata.

Era prop de migjorn i al Shôyû no li havien dut aigua per a rentar-se les mans ni res de menjar. Dels molts servents de la quarta dama ningú ni hi anà, es digueren que qui voldria servir aital estúpid. La quarta dama contemplà el Shôyû encara ben allitat, son rostre desagradós, el nas amb uns narius tan grans que hi podia passar una persona i que quan respirava esdevenien encara més grans. Era repulsiu i no sentia cap mena d'afecte. Es llevà com si tingués alguna cosa a fer i sortí.
La Kita no Kata l'esperava, tenia moltes coses a dir-li.

– Si ens ho haguessis explicat des d'un bon principi ho hauríem pogut mantenir en secret, mes ja s'ha fet públic, se'n parlarà molt i tots en patirem la vergonya. Qui ha estat el mitjancer? Digues-m'ho!

La quarta dama aclaparada no parava de plorar. No en sabia res d'aquella persona, mes era molt millor no discutir tot allò. Què en pensaria el Kurôdo no Shôshô? El destí d'una dona era ben desventurat, i tota plorosa no pogué dir res.

Com el Shôyû no es llevava mai el Chûnagon digué :

– Pobreta! A ell porteu-li aigua per a rentar-se les mans i alguna cosa de menjar. Si ara ell l'abandonés la desgràcia seria encara pitjor. No en serà causa del fat? Plorar i gemegar ara no ho arreglarà pas.

La Kita no Kata exclamà trasbalsada :

– Com puc restar calmosa quan veig el que li està fent aquest estúpid a ma benvolguda filla?
– No parlis malament d'ell. Si la deixés seria pitjor..
– Si ell no tornés jo també ho hauria pensat, mes ara el deixaria morir de gana!

A les dues del migdia, com ningú no anava a veure'l, el Shôyû marxà consirós.

El Shôyû tornà al vespre. La quarta dama plorà i no anà a rebre'l, mes el Chûnagon la renyà enfadat :

– Si tan et desplau, per què has permès aquestes visites? Ara hom ho sap, afegiràs més vergonya a tes pares i germans comportant-te així?

I restà amb ella fins que desolada anà a veure'l. El Shôyû s'estranyà de veure-la plorosa mes no digué res i s'allitaren.

Degut a l'aflicció de la filla la Kita no Kata hauria desitjat acabar amb aquella situació, emperò, el Chûnagon no volgué que se'n parlés més d'aquest afer.

Nits hi hagué que quan arribà el Shôyû la quarta dama no el rebé, i coses del cruel fat ella per dissort començà a trobar-se malament els matins.

– No tindràs tu un fill abans que la dona del Kurôdo no Shôshô...... Tenir descendència d'aquest estúpid!

La quarta dama hi era d'acord, només pensava en morir-se.

Com el Kurôdo no Shôshô es temia la gent de la cort se'n mofava :

– Què, com està el “Cavall-cara-blanca”? El portaràs a la cerimònia dels cavalls blancs d'enguany (48)? Entre tu i el “Cavall-cara-blanca” qui s'escollirà?

I el Kurôdo no Shôshô que no havia patit mai ni la més mínima contrarietat era molt vexat. Des del principi no havia tingut mai la tercera dama com la dona ideal, emperò, sempre s'havia sentit molt ben acollit per sa família, i per açò havia continuat la relació, mes ara amb aquell pretext pensà en abandonar-la, i molt nits deixà d'anar-hi. La tercera dama se'n sentí molt.

- - - - - -

48 – Aouma no sechie (白馬の節會) : cerimònia celebrada el dia set de la primera lluna quan l'emperador inspeccionava els cavalls blancs dels estables imperials.


o0o