7 de gener de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 125
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)




【百二十五】

泉の大将故左のおほいとのにまうてたまへりけりほかにて酒なとまいりゑひて夜いたくふけてゆくりもなくものし給へりおとゝ おとろき給ていつくにものし給へるたよりにかあらんなと聞え給てみかうしあけさはくにみふのたゝみね御ともにありみはしのもとにまつともしなからひさまつ きて御せうそこ申す
鵲の渡せる橋の霜の上をよはにふみわけことさらにこそ
となんのたまふと申すあるしのおとゝいと哀におかしとおほしてそのよ一夜おほみきまいりあそひ給て大将も物かつきたゝみね もろくたまはりなとしけりこのたゝみねかむすめありときゝてある人なんえんといひけるをいとよき事なりといひけりおとこのもとよりかのたのめ給ひしことこ の比のほとになん思ふといへりけるかへりことに
我宿の一村すゝきうらわかみむすひ時にはまたしかりけり
となんよみたりけるまことにまたいとちいさきむすめになむありける

El general d'Izumi (222) anà a visitar el difunt ministre de l'Esquerra (223). Havia begut “sake” en algun altre lloc, era embriac, i era de nit quan s'hi presentà sobtadament. El ministre digué tot sorprès :
- On deu anar que ha passat per ací?
Alçaren l'enreixat amb prou enrenou. Mibu no Tadamine (224) l'acompanyava. De genolls al peu de l'escala, amb una torxa encesa, Tadamine exclamà :

---Petjant el gebre sobre el pont que han fet les garses del cel a veure-us sóc vingut en aquesta mitjanit. (225)

-Açò us diu mon senyor.
El ministre, l'hoste, en fou colpit i complagut, i passaren tota la nit bevent i fent música. El general rebé presents i Tadamine una gratificació.

Algú havent sentit que Tadamine tenia una filla, li digué que la volia i Tadamine ho trobà molt bé.
De la casa de l'home arribà una nota :
-Com heu promès, crec que podríem fixar una data propera.
I Tadamine contestà :

---Les eulàlies que tinc a casa meva són massa joves i encara no és temps per poder fer-ne fermall.

Això composà. I, certament, la filla era encara massa petita.

- - - - - -

222 – Fujiwara no Sadakuni (藤原定国, 867-906).
223 - Fujiwara no Tokihira (藤原時平,871-909).
224 – Mibu no Tadamine (壬生忠岑, 868-920?965?). Va ser un dels compiladors del Kokinshû (古今和歌集).
225 - “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el set de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛) i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.
Les garses feien un pont perquè els amants es poguessin trobar.
En aquest poema, el pont de les garses es refereix a l'escala que porta al palau imperial.

o0o