14 d’octubre de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 140
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百四十】




故兵部卿宮のほるの大納言のむすめにすみ給けるをれいのおはしまし所にはあらてひさしにおまし敷ておほとのこもりなとして かへり給てほとひさしうおはしまさゝりけりかくてのたまへりけるかのひさしにしかれたりし物はさなからありやとりたてやし給てしとのたまへりけれは御返事
敷かへすありしなからに草枕ちりのみそゐる払ふ人なみ
とありけれは御返に
草枕ちりはらひにはからころも袂ゆたかにたつをまてかし
とありけれは又
唐衣たつを待まのほとこそは我敷たへの塵もつもらめ
とありけれはおはしまして又宇治へかりしになんいくとのたまひける御返に
御狩するくりこま山の鹿よりも独ぬる身そわひしかりける


El difunt príncep cap d'afers militars sovintejava la filla del gran conseller Noboru (249).
Un jorn, ella féu estendre el llit en un indret diferent de l'habitual, en una cambra annexa, i ell estigué força temps sens tornar. Ell li escriví això :
- Allò que vàreu estendre en aquella cambra hi és encara o l'heu fet recollir?
Ella li contestà :

El llit és allà
com el vàreu deixar vós
i amb el coixí
tot ell ben colgat de pols
que ningú no ha llevat.

I a això ell contestà :

Per llevar la pols
que colga aquest coixí
d'un vestit xinès
espereu-vos que talli
les folgades mànigues.

Ella, una altra vegada :

Mentre espero
que talleu les mànigues
del vestit xinès
sobre mon llit encara
s'amuntegarà la pols.

Quan tornà a visitar-la, ell, una altra vegada, li comunicà :

- Vaig de cacera a Uji.

La resposta de la dona :

Més que el cérvol
que al mont Kurikoma
aneu a caçar
afligida certament
d'haver de dormir sola.
- - - - - -

249 – Minamoto no Noboru (源昇. 848-918).

o0o

7 d’octubre de 2017

落窪物語 -41-

Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





 明けぬれば、帯刀に衛門が言ふ、「しかじかのことあるべかなるを、心憂くも言はぬにこそ。つひに隠れあるべきことかは」と言へば、「さらにさること聞かず」と言ふ。「されど、ほかの人さへ聞きて、人々のもとに、いとほしがり、とぶらふものを、知らぬやうはありなむや」と言へば、「あやしきことかな。君の御けしき、今見む」と言ふ。
 中将、殿に参りて見れば、春の庭を見出だしておはす。いとおもしろき梅のありけるを折りて、「これ見たまへ。世の常になむ似ぬ。花の色あひを御覧じて、これに慰みたまへ」と宣へば、女君、ただかく聞えたまふ。
    憂きふしにあひ見ることはなけれども人の心の花はなほ憂し
とてなむ、花につけて返したまへれば、中将、いとあはれにをかしと思す。なほ、あれ異心ありと聞きたるにやと苦しうて、たち返り、「さればよ。思ほし疑ふことこそありけれ。さらに罪なしとなむ、ただ今は思ひたまふるを、まろが心のほどは、まほ見たまへ」とて、
    憂きことに色はかはらぬ梅の花散るばかりなる嵐なりけり
と、「おしはかりたまへ」と宣へれば、女、
   「誘ふなる風に散りなば梅の花われや憂きみになりはてぬべき
とのみぞあはれに」とあるを、いかなることを聞きたるにかあらむ、と思ひたまへるほどに、御乳母、出で来て言ふやう、「かの右の大殿のことは、宣ひしやうに物しはべりしに、『わざとやむごとなき妻に物したまはざりなり。時々通ひて物したまへかし。殿に聞えて、四月となむ思ふ』といそがせたまふなり。さる心したまへ」と聞ゆれば、いと恥づかしげに笑みて、「なでふ、をのこの否と思ふことを強ひてするやうかはある。世の人に似ず、世を見むにもあらねば、さ宣ふ人もあらじ。かかることなまねびたまひそ。かたはなり、わざとの妻にもあらぬを」と宣へば、乳母「あなわりな。もとも、しかと思し立ちて、いそぎたまふものを。よし御覧ぜよ。やむごとなき人の強ひて宣はむことを、いかがはせさせたまはむ。何かは。君達は、花やかに、御妻方のさしあひてもてかしづきたまふこそ、今めかしけれ。思す人あり、さても、それをぼさるものにて、御文など奉りたまへ。かの君も、思ふ時は、上達部のむすめにはあんなれど、落窪の君とつけられて、中の劣りにて、うちはめられてありけるものを、かく類なく思しかしづくこそ、あやしけれ。人は、かたへは父母居立ちてかしづかるるこそ、心にくけれ」と言ふに、中将、面うち赤めて、「古めかしき心なればにやあらむ、今めかしく好もしきことも欲しからず、覚えも欲しからず、父母具したらむをともおぼえず。落窪にもあれ、上り窪にもあれ、忘れじと思はむをば、いかがはせむ。人の言はむことわり、そこにさへ、かく宣ふこそ心憂けれ。ただ御ために志なきに思すとも、今かれも仕うまつるやうありけむ」とて、いと頼もしげなるけしきにて、立ちたまふめるを、帯刀、つくづくと聞きて、爪弾きを、はたはたとして、「なでふかかること申したまふ。君と申したまふ。君と申しながらも、恥づかしげにおはすとは見たてまつらずや。ただ今の御仲は、人放ちげにもあらぬものを。かの宣ひつるやうに、志たがはす花やかなる方にやりたてまつりて、御徳見むと思したるか。あな心憂。少しよろしき人の、さる心持たるやはある。なでふ御名立ての落窪ぞ。老い僻みたまひにけり。これをかのあたりに聞きたまひて、いかが思すべき。今よりかかること宣ふな。君の思したること、いと恥づかしく、いとほし。御妻のいとはり、かうやいと得まほしくおはする。さらずとも惟成ら侍らば、御見一つは仕うまつりてむものを。かやうの御心持たる人は、いと罪深かなり。また聞えたまはば、惟成、法師になりなむと、いといとほし。なほ、人の思ふ仲さくるは、大事にはあらずや」と言へば、おとど「いらへもせさせず言ひなすかな。誰かは、ただ今『去りたまへ』『捨てたまへ』と聞ゆる」、「さて、さはあらずや、妻あはせたてまつりたまふは」、「いで、あなかしがまし。取り出でても、様あしからむか。などあどろおどろしうは言ふべからむ。かたへは妻を思ふなめり」と、いとほしと思ひながら、口んじふたげに言へば、帯刀笑ひて、「よしよし、なほ申しそそのかさむと思し召したり。ただ、惟成、法師になりはべりなむ。御罪いといとほし。親の世をば、いかでか知らざらむ」とて、剃刀、脇にはさみて持たり。「また言ひ出でたまはむ折、ふとかきそらむ」とて立てば、おとど、一人子なりければ、かく言ふを、いといみじと思ひて、「口から、いとゆゆしきことをも聞くかな。はさみたらむ剃刀や、打ちや折らぬと試みよ」と言へば、帯刀、みそかに笑ふ。君は、さらに動じたまふべきにもあらず、わが子のかく言ふ、と思ひて、不用なるよし聞えたてまつらむ、と思ふ。



Al matí Emon li explicà a Tachihaki allò que li havien dit.

– Em sap greu que no me n'hagis parlat. Són coses que a la fi no es poden ocultar.
– Jo no en sabia res.
– Una persona de fora ho ha sentit i s'ha afanyat a venir a dir-m'ho. Com és que tu no en sabies res?
– Açò és molt estrany. Veuré què vol fer el Chûjô.

El Chûjô havia tornat a Nijô i veié Ochikubo que contemplava el jardí. Com hi havia una esplèndida prunera en tallà una branca i la hi envià :

– Contempla-les. Són més precioses que mai. Que sa bellesa et sigui de conhort.

Ella li tornà les flors amb aquest poema :

---No ho he patit afligida emperò és ma pensada de què el cor de l'home és efímer com la flor.

El Chûjô el trobà exquisit, l'entristí, emperò, perquè potser algú li havia dit que ell era de cor inconstant, i contestà tot seguit :

– Encara, emperò, dubtes de mi. Creu-me que no he fet cap greuge. Mira dintre de mon cor :

---Les flors del pruner no han mudat de color per la sofrença i si són escampades serà per la tempesta.

Perquè entenguis mes pensaments.

Ella féu :

---Si la tempesta fa escampada de flors de la prunera només per mi hi haurà certament la sofrença.

– Aquesta és només ma pena.

Mentre el Chûjô pensava en què hauria sentit dir d'ell sa dida arribà i li digué :

– Quan li manifestí vostra resposta al ministre de la Dreta, ell em digué que degut al baix rang de la dama de Nijô podríeu visitar-la de quan en quan. Ja ha comunicat a vostre pare la data de la quarta lluna i s'estan afanyant amb els aparells. Estigueu-ne prest.
– Què? - exclamà el Chûjô amb to torbat – Com podeu pensar en obligar un home que faci açò? No sóc una persona que segueixi les normes de la societat, sóc diferent d'altres homes. No hauríeu d'haver dit açò. És improcedent. Què sabeu vós si ella és de baix rang? No és algú de qui es pugui parlar amb menysteniment!
– No sigueu desraonat. El ministre s'està afanyant molt amb tot açò, penseu-vos-ho bé, Refusareu la proposta d'algú tan important? Que no us interessa? És natural avui que els joves de famílies nobles es casin amb dones que tinguin pares que puguin ajudar a promocionar-los. Encara que estimeu algú altre, podeu haver-la, i envieu una lletra a la filla del ministre. Aquesta dona en qui penseu és filla d'un noble, emperò, és dita “la damisel·la de la cambra soterrada”, i sa família la té en poca consideració. És estrany que vós la tingueu en tanta estima. Un patirà si no té també l'amor dels pares.

El Chûjô enrogí.

– Serà que sóc a l'antiga i no em plau el nou i no desitjo pensar així. No vull dependre de ses pares tan si es diu Ochikubo com si es diu Agarikubo (55)! No penso deixar-la. Entenc que l'altra gent digui açò, mes que fins i tot vós he feu em sap molt de greu. Tot i que us sembli que ella no us té voluntat aviat us en tindrà.

Amb aparença de molta convicció s'alçà i sortí.

Tachihaki que ho havia escoltat amb molta atenció li digué a sa mare (56) tot fent petar els dits :

– Per què parles així? Encara que li siguis la dida no li pols fer passar vergonya. Ara ells són tan units que ningú no podria separar-los. Tu vols que canviï de parer i que accepti la filla del ministre, que només penses en ton profit? És lamentable! Diu molt poc de tes sentiments. I gosar pronunciar el nom d'Ochikubo! T'has fet vella. Què vols que pensi de tu quan ella sàpiga tot açò? No en tornis a parlar d'aquest afer. Sento vergonya del què pensarà el Chûjô. Què esperes haver de què prengui esposa? Si açò no és així, em tens a mi, ton fill, que certament tindrà cura de tu. Fa gran pecat qui té cobejança al cor. Si tornes a parlar-ne em faré monjo. És penós. Seria malaurat separar gent que s'estima.
– Has capgirat ma resposta. Qui n'ha parlat de deixar la dama?
– Bé, per cas no ha estat així perquè es casi?
– Prou d'enraonies! Quin mal hi ha en què ho hagi provocat? És horrible que parlis així. Sembla que estiguis pensant en ta pròpia muller.

Emperò, com s'estimava son fill no digué res més. Tachihaki es posà a riure.

– Molt bé, molt bé. Veig que hi penses continuar, així doncs, seré monjo. És una pena que caiguis en pecat. Com pot un fill ignorar els pecats dels pares?

I agafà una navalla.

– Si tornes a parlar-ne m'afaito el cap ara mateix.

I s'alçà. Tachihaki era son únic fill, mes ses mots la feriren.

– És molt malaurat sentir açò de ta boca, Ma volença esberlarà ta navalla.

Tachihaki amagà un somrís.

La dida es digué que el Chûjô no s'hi avindria gens al casament i pensà en allò que digué son fill. Li faria saber al ministre de renunciar-hi.

- - - - - -

55 – Agarikubo (上窪) : l'antònim d'Ochikubo (落窪), és a dir, tan li fa que sigui la de la cambra soterrada com la de la cambra enlairada.
56 – La dida del Chûjô és la mare de Tachihaki.

o0o

30 de setembre de 2017

小林 一茶 -42-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.








初空にならんとすらん茶のけぶり
はつぞらに ならんとすらん ちゃのけぶり
Hatsuzora ni-karan to suran-cha no keburi

I resulta ser
que el primer cel de l'any
és del baf del te.



うす墨の夕ながらもはつ空ぞ
うすずみの ゆうながらも はつぞらぞ
Usu zumi no-yuu nagara mo-hatsuzora zo

Vespre de tinta
aigualada el cel
del jorn de cap d'any.


Nota : El segon vers té 6 síl·labes.

o0o


小林 一茶 -41-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.







初空へさし出す獅子の首哉
はつぞらへ さしだすししの かしらかな
Hatsuzora e-sashidasu shishi no-kashira kana

Primer cel de l'any
que el cadell del lleó
presenta son cap.




初空を拵へているけぶり哉
はつぞらを こしらえている けぶりかな
Hatsuzora o-koshiraete iru-keburi kana

És la fumera
la que fa el primer cel
del jorn de cap d'any.

o0o

23 de setembre de 2017

与謝蕪村 - 33

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA




玉川に高野ゝ花や流れ去
Tamagawa ni Kouya no hana ya nagaru saru

Puig de Kouya
tes flors pel riu de Tama
arrossegades.


なら道や當皈ばたけの花一本
Nara michi ya toukibatake no hana hitoki

Camí de Nara
les herbes remeieres
prat d'un cirerer.


日暮るゝほど嵐山を出る Deixant la muntanya d'Arashi al capvespre.

嵯峨へ歸る人はいづこの花に暮し
Saga e kaeru hito wa izuko no hana ni kureshi

Ja de tornada
cap a Saga a on són
les flors al vespre?
o0o

与謝蕪村 - 32

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA




花に暮て我家遠き野道かな
Hana ni kurete waga ie tooki nomichi kana

Flors al capvespre
sóc lluny de la meva llar
camí entre camps.


花ちるやおもたき笈のうしろより
Hana chiru ya omotaki oi no ushiro yori

Flors de cirerer
de la motxilla pesant
cauen a terra.


阿古久曾のさしぬきふるふ落花哉
Okokuso no sashinuki furuu rakka kana

I Okokuso
de ses amples pantalons
fa caure les flors. (09)

- - - - - -
09 - Okokuso (阿古久曾) era el nom d'infant de Ki no Tsurayuki (紀 貫之, 872 –945), l'autor del Tosa Nikki (土佐日記).
o0o

16 de setembre de 2017


西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA
-42-




秋 / 旅宿月
Tardor / De viatge la lluna en un hostal.


都にて月をあはれとおもひしは數よりほかのすさびなりけり
みやこにて-つきをあはれと-おもひしは-かずよりほかの-すさびなりけり
Miyako nite-tsuki o aware to-omoishi wa-kazu yori hoka no-susabi narikeri


A la capital
tots pensem en la lluna
com emoció
però no deixa de ser
només un esbargiment

Poema no. 418
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA
-41-




秋 / 春日にまゐりたりけるに、つねよりも月あかくてあはれなりけれは

De visita al santuari de Kasuga la lluna brillava més que mai i en fui pesarós.

ふりさけし人の心ぞ知られける今宵三笠の月を眺めて
ふりさけし-ひとのこころぞ-しられぬる-こよひみかさの-つきをながめて
Furi sakeshi-hito no kokoro zo-shirarenuru-koyoi mikasa no-tsuki o nagamete

Miro la lluna
al vespre a Mikasa
i sé certament
com se sent el cor d'aquell
que et mira de tan lluny.

Poema no. 407

Nota : Referència al poema d'Abe no Nakamaro (阿倍 仲麻呂,698? – 770?) :

天の原 ふりさけ見れば 春日なる 三笠の山に 出でし月かも

あまのはらーふりさけみればーかすがなるーみかさのやまにーいでしつきかも

Ama no hara furisake mireba Kasuga naru Mikasa no yama ni ideshi tsuki kamo

Kokinwakashû (古今和歌集), poema no. 406.

Nakamaro formava part d'una missió del Japó a la Xina i mentre els altres components van tornar a casa al final de la mateixa ell va restar allà. Anys després quan va voler tornar al Japó el vaixell que l'havia de portar es va enfonsar i es va veure obligat a continuar a la Xina. Va tornar a intentar-ho uns anys més tard però el vaixell va naufragar i només va poder tornar a la Xina d'on ja no en va sortir mai més.
o0o

9 de setembre de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 139
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百三十九】






先帝の御ときに承香殿の御息所の御さうしに中納言のきみといふ人さふらひけりそれを故兵部卿宮わか男にて一宮と聞えていろ このみ給
ひけるころ承香殿はいとちかきほとになんありけるらうありおかしき人々有ときゝ給て物なとのたまひかはしけりさりけるころほひこの中納言の君にし のひてね給ひそめてけりとき/\おはしましてのちこの宮おさ/\とひ給はさりけりさるころ女のもとよりよみてたてまつりける
人をとくあくた川てふつの国のなにはたかはぬきみにそ有ける
かくてものもくはてなく/\やまひになりてこひ奉りけるかの承香殿のまへの松に雪のふりかゝりたりけるを折てかくなん聞え奉りける
こぬ人を松にかゝれる白雪の消こそかへれあはぬ思ひに
とてなんゆめこの雪おとすなとつかひにいひてなむたてまつりける


En el temps de l'anterior emperador (244), en els apartaments de la dama del Sokyôden (245) hi servia una dama de nom Chûnagon. El difunt príncep cap d'afers militars, que de jove anomenaven Ichinomiya (246), era un home voluptuós i el Jôyôden era molt a prop d'on ell era. Com havia sentit dir que allà hi havia dones de talent i bon gust hi anà per canviar impressions amb elles. Fou en aquell temps quan començà a passar en secret les nits amb la dama Chûnagon. Quan després d'un temps deixà de visitar-la, de l'apartament de la dama li arribà aquest poema :

Molt de vós es diu
que com el riu Akuta
del país de Tsu
sou de segur inconstant
i així sou vós del cert. (247)

I així deixà de menjar, emmalaltí i plorant i plorant s'esllanguí d'amor.

Un jorn trencà una branca curulla de neu d'un pi del davant del Sokyôden i li féu saber això :

Aquell que no ve
en atesa la branca
de neu ben blanca
que certament es fondrà
si no torna a veure'l. (248)

Li envià i demanà al missatger de no fer caure la neu.

- - - - - -

244 - L'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).
245 - Sokyôden (承香殿), edifici dintre del recinte del palau imperial. Allà hi vivia Minamoto no Kazuko (源 和子, ?-?), concubina de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). En el mateix recinte també hi havia el Jôkyôden
246 – Ichinomiya (一宮) : (liter.) El príncep no. 1.
247 – Poema no. 977, llibre 15, Shinshûiwakashû (新拾遺和歌集).
248 – Poema no. 852, llibre 12, Gosenwakashû (後撰和歌集).

o0o

2 de setembre de 2017

落窪物語 -40-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




さるほどに、右大臣にておはしける人の御ひとりむすめ、「内裏に奉らむと思へど、われなからむ世など、うしろめたなし。この三位の中将、交らひのほどなどに心見るに、物頼もしげありて、人の後見しつべき心あり。これあはせむ。わざとの人のむすめにはあらで、はかばかしき人の妻もなかなり。年ごろ、かく思ひて、心とどめて見るに、思ふやうなる人なり。ただ今なりもて出でなむ」と宣ひて、知りたる便ありて、男君の御乳母のもとに、かうかうなむ思ふ、と言はせたまへれば、御乳母「かくなむ侍る。いとやむごとなく、よきことにこそ侍なれ」と言へば、中将「ひとり侍るほどならましかば、いとかしこき仰せならましを、今はかくて通ふ所あるやうに、ほのめかしたまへ」とて立ちたまひぬれば、御乳母の思ふやう、この御妻は父母もなきやうにて、ただ君にのみこそかかりたまひためれ、花やかにかしづかれたまへらば、よからむかし、と思ひて、君の宣ふやうには、言はで、「いとうれしきことなり。今よき日して御文も取りて奉らむ」と言ひやりたりければ、この殿には、よしと思して、急ぎてと言はば、四月にも取らむ、と思して、御調度、あるよりもいかめしうし変へて、若き人求め、けいめいしたまふ。
 「君は右大臣殿の婿になりたまふべかなり。この殿に知りたまへりや」と言へば、衛門、あさましと思ひて、「まださるけしきも聞えず。たしかなることか」と言へば、「まことに、この四月とて急ぎたまふものを」と告ぐる人ありければ、女君に、「かうかうこそ侍るなれ。さは知ろしめしたるにや」と申せば、まことにやあらむと、あさましく思ひながら、「まださることも宣はず。誰が言ふぞ」と宣へば、「かの殿なる人の、たしかに知る便ありて、月をさへ定めて申しはべる」と言へば、心のうちには、この母北の方して宣ふにやあらむ、さやうなる人のおしたてて宣はば、聞かではあらじ、と人知れず思して、心づきぬれど、つれなくて、宣ひやすると待てど、かけても言ひ出でたまはず。
 女、心憂しと思ひたるけしきや、なほ少し見えけむ、中将「思すことやある。御けしきにこそ、さりげなれ。まづは、世の人のやうに、『思ふぞや、死ぬや、恋しや』なども聞えず、ただ、いかで物思はせたてまつらじとなむ、初めより思へど、わづらはしきけしきの、このほど見ゆるは、いと苦し。心憂しとや思さむとて、初めも、さいみじかりし雨に、わりなくて参りしを、足白の盗人とは興ぜられし。そほどおのが思ひし。なほ宣へ」と宣へば、女「何事をか思はむ」、「いさ。されど、御けしき、いと苦し。思ひこそ隔てたまひけれ」と宣へば、女、
    へだてける人の心をみ熊野の浦のはまゆふいくへなるらむ
男君「あな心憂。さればよな。なほ思すことありけり。
真野の浦に生ふるはまゆふかさねなでひとへに君をわれぞ思へる
心ならでや物しきことも聞きたまはむ。なほ、宣へ」と聞えたまへり。確かならぬことにもこそあれ、と思ひて、物も言はでやむぬ。


El ministre de la Dreta tenia una única filla que desitjava que fos dama del palau imperial, emperò, era amoïnat per allò que li podia succeir quan ell ja no hi fos.
“Faré per a relacionar-la amb aquest Chûjô del tercer rang, seria persona de fiança i que vetllaria per ella. El prendria com a gendre. La dona amb la qual s'està ara no és de família massa influent. Fa molt de temps que l'observo i crec que és la persona perfecta. Aviat serà promocionat als càrrecs més importants.”

Envià algú de sa confiança a la dida del Chûjô per a comunicar-li ses intencions. La dida li ho digué al Chûjô :

– És extraordinari, un gran afer.
– Si fos sol sí que seria una oportunitat molt bona. Deixeu-li entendre doncs que ja tinc algú.

S'alçà i sortí.
La dida pensà que si ho acceptés seria una ocasió immillorable. Aquella dona amb qui se s'estava no tenia pares i depenia completament d'ell, així doncs, no donà la resposta del Chûjô al ministre. Digué que el Chûjô era molt content amb aquella proposta i que tan aviat hi hagués un jorn benaurat ell li faria arribar una lletra a sa filla.
El ministre pensà que allò era ja arranjat i convocà les dames de companyia perquè es dediquessin exclusivament a fer tots els aparells.

Quan algú li digué a Emon que el Chûjô es casaria amb la filla del ministre, i quan li preguntà si la gent de Nijô ho sabia ella contestà amb desfici :

– No n'he sentit res. És cert?
– Sí, segur, i tothom s'acuita amb els aparells per a la quarta lluna.

Emon li preguntà a Ochikubo :

– Açò és allò que es diu. Que en sabíeu res vós?

Ochikubo es preguntà si seria cert i digué desficiosa :

– No me n'ha dit res. Qui t'ho ha dit?
– Una persona de la residència del ministre que ho sap del cert, i que ja se n'ha fixat la data.

Ochikubo es digué que la mare del Chûjô l'hauria constret i com ell s'hi hauria sentit obligat a acceptar no havia dit res a ningú. Ella esperà frisosa que ell li ho digués, mes no ho féu.

Ochikubo no pogué dissimular massa son destret i el Chûjô li preguntà :

– Què t'amoïna? Sembla que et passi alguna cosa. Jo no sóc com tothom i no dic “us adoro, fins a la mort, us estimo”. Sempre he desitjat de vetllar per tu, i veure't afligida m'entristeix. Vaig ésser per cas indiferent quan et visití per primera vegada tot i que plovia a bots i a barrals, i em prengueren per un lladre de cames blanques, i em reberes fredament? Digue-m'ho.
– No em passa res.
– Doncs com és que estàs desficiosa? Et sento distant.

I ella féu :

---Com les nombroses fulles dels lliris florits que a la platja de Kumano són crescuts és el cor que s'allunya.

– Ah, quina pena! Certament crec que et passa alguna cosa.

---Ni que nombroses les fulles dels lliris blancs que a la platja de Kumano han crescut només en tu jo penso.

Has sentit res de mi que t'ha afectat, digues-m'ho.

Com no era cert que allò que havia sentit fos veritat no digué res.

o0o

26 d’agost de 2017


小林 一茶 -40-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





隠家は昼時分さす初日哉
かくれがは ひるじぶんさす はつひかな
Kakurega wa-hiru jibun sasu-hatsu hi kana

Al meu aixopluc
brilla el sol del migjorn
dia de cap d'any.




壁の穴や我初空もうつくしき
かべのあなや わがはつぞらも うつくしき
Kabe no ana ya-waga hatsuzora mo-utsukushiki

Per el forat del mur
el meu primer cel de l'any
és ben preciós.

o0o

小林 一茶 -39-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.






首上て亀も待たる初日哉
くびあげて かめもまちたる はつひかな
Kubi agete-kame mo machitaru-hatsu hi kana

Aixecant el cap
la tortuga espera
també el cap d'any.




朝雫皺手につたふ初日哉
あさしずく しわてにつたう はつひかな
Asa shizuku-shiwa te ni tsutau-hatsu hi kana

Gotes del matí
cauen pels solcs de les mans
el jorn de cap d'any.

o0o

19 d’agost de 2017

与謝蕪村 - 31

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA





みよし野ゝちか道寒し山櫻 Miyoshino no chikamichi samushi yamazakura

A Miyoshino
glaçat és el viarany
cirerer del puig

旅人の鼻まだ寒し初ざくら Tabibito no hana mata samushi hatsu-zakura

També és glaçat
el nas del viatjador
novell cirerer.

海手より日は照つけて山ざくら Umite yori hi wa teritsukete yamazakura

Des de prop del mar
el sol et llumeneja
cirerer del puig.
o0o

与謝蕪村 - 30

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA




几巾きのふの空のありどころ Ikanobori kinou sora no aridokoro

Vola un estel
al mateix lloc on era
en el cel d'ahir.

剛力は徒に見過ぬ山ざくら Gouriki wa tada ni misuginu yamazakura

Qui fa de guia
a muntanya ni mira
cirerer del puig.

哥屑の松に吹れて山ざくら Utakuzu no matsu ni fukarete yamazukura

Com en un vell vers
ventada entre els pins
cirerer del puig.
o0o

12 d’agost de 2017

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-40-






秋 / 月歌あまたよみけるに

Tardor / de la sèrie : Molts poemes sobre la lluna.



月を見て心うかれしいにしへの秋にもさらにめぐりあひぬる

つきをみて-こころうかれし-いにしへの-あきにもさらに-めぐりあひぬる

Tsuki o mite-kokoro ukareshi-inishie no-aki ni mo sara ni-meguri ainuru


MIrant la lluna
el meu cor vagareja
altra vegada
i ara m'he retrobat
una tardor del passat


Poema no. 349
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-39-




秋 / 人人秋歌十首よみけるに

Deu poemes sobre la gent a la tardor


庵もる月の影こそさびしけれ山田のひたの音ばかりして

いほにもる-つきのかげこそ-さびしけれ-やまたはひたの-おとばかりして

Io ni moru-tsuki no kage koso-sabishikere-yamada wa hita no-oto bakari shite


Solitària
és l'ombra de la lluna
a la cabana
cops per espantar ocells
als camps de la muntanya


Poema no. 303
o0o

5 d’agost de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 138
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百三十八】





こやくしくしそといひける人あるひとをよはひてをこせたりける
かくれぬの底の下草みかくれてしられぬ恋はくるしかりけり
かへし女
みかくれにかくるはかりの下草はなかゝらしともおもほゆるかな
このこやくしといひける人はたけなんいとみしかゝりける


Un home dit Koyakushi Kuso envià a una persona que festejava :

---Al marjal celat l'herba oculta al fons creix sota l'aigua el meu amor ignorat m'és de gran aflicció. (242)

La resposta de la dona :

---Celada del cert en les aigües ocultes l'herba dessota i és en ma pensada que té poca llargada. (243)

Aquest Koyakushi era certament de curta talla.

- - - - - -

242 – Poema no. 1136, llibre 11, Shinsenzaiwakashû (新千載和歌集), atribuït al
ministre de l'Esquerra Biwa(枇杷左大臣 - Biwa Sadaijin) : Fujiwara no Nakahira (藤原仲平, 875-945). També és a l'Ise Shû (伊勢集), també atribuït al mateix poeta.
243 – Poema no. 1137, llibre 11, Shinsenzaiwakashû (新千載和歌集). També és a l'Ise Shû (伊勢集).
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 137
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百三十七】



しかの山こえのみちにいはえといふ所に故兵部卿宮家をいとおかしうつくり給て時々おはしまりけりいとしのひておはしまして しかにまうつる女ともを見給ふ時もありけりおほかたもいとおもしろう家もいとおかしうなむ有けるとしこしかにまうてけるついてにこのいへにきてめくりつゝ 見てあはれかりめてなとしてかきつけたりける
かりにのみくるきみまつとふりいてつゝなくしか山は秋そかなしき
となんかきつけていにける


Camí del pas de Shiga, en un indret de nom Iwae, el difunt príncep cap d'afers militars s'hi havia fet construir una magnífica casa i on s'hi estava de quan en quan. Hi era en molt secret i en temps de pelegrinatge veia les dones que anaven a Shiga. La vista de l'entorn era esplèndida i la casa magnífica.
Toshiko, durant un pelegrinatge a Shiga, anà a aquesta casa i s'hi passejà pels voltants. En fou encantada i escriví :

---Mentre espera quan només de cacera us hi apropeu pel puig brama el cérvol melangia de tardor. (241)

I se n'anà.
- - - - - -
241 – Poema no. 301, llibre 5, Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集).

o0o

29 de juliol de 2017


落窪物語 -39-

Ochikubo Monogatari


– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 北の方、帰りたまひて、中納言に申したまふ。「この大将殿の中将は、おとどをや、悪しくしたまふ」とあれば、「さもあらず。内裏などにても、用意ありてこそ見ゆれ」と宣ふ。「あやしきことかな。しかじかこそありつれ。またなう、ねたくいみじきことこそなかりつれ。出づとて、言ひおこせたりつる消息よ。いかで、これに当せむ」と、もだえたまへば、中納言「われは老い癈ひて、覚えもなくなりうゆく。かの君は、ただ今、大臣になりぬべきいきほひなれば、いとど当しがたし。さべうこそあらめ。名立たしう、わが妻子どもとて、さる恥を見、笑はれけむことよ」とて、爪弾きをして、また弾きたまふ。
 かかるほどに、六月になりぬ。中将せめて言ひそそのかして、蔵人の少将を中の君にあはせたまへば、中納言殿に、聞きて、焦られ、死ぬばかり思ふ。「かくせむとて、われをばすかしおきにこそありけれ」とて、「いかでか、いきすだまにも入りてしがな」とて、手がらみをし入りたまふ。
 二条殿には、思ひかしづきたまひしものを、いかに思すらむ、と思ひやりて、いとほしがる。三日の夜、御装束をば、裳のよくしたまふとて、この殿になむ奉りたまひければ、女君、急ぎ染めさせ、裁ち縫ひしたまふにも、昔思ひ出でられて、あはれなれば、
    着る人のかはらぬ身には唐衣たちはなれにしをりぞ忘れぬ
とぞ言はれたまひける。いと清げに縫ひ重ねて奉らせたまへれば、大殿の北の方、限りなく喜びたまふ。中将も、いと思ふやうにしつと思ひたまふ。さて、少将に会ひて、「いと恐ろしき人持たまへりと、おぢきこえたまへしかど、間近くて聞え語らはむの本意ありてなむ、しひてそそのかしきこえたるを、わりなくとも、ゆめ、もと一つに思すな」と聞えたまへば、少将「あなゆゆし。よし、聞きたまへ。文をだに物しはべりてむや。御用意ありと承りしよりなむ、限りなく頼みきこえし」と宣ひて、げに顧みもしたまふべくもあらず。覚えも、女君も、こよなくまさりたれば、何しにかは通はむ。かかるままに、北の方、焦られ惑ひて、物もやすく食はでなむ嘆きける。
 中将殿に、よき若人ども参り集まりたる、いたはりたまふと聞きて、かの中納言殿の少納言、かく落窪の君とも知らで、弁の君が引きにて参り、女君見たまふ。少納言なれば、あはれにをかしうて、衛門を出だして、「こと人かとこそ思ひつれ。昔はさらに忘れずながら、つつましきことのみ多くて、えかくなむとも物せで、おぼつかなく思ひつるに、いとうれしくもあるかな。早うこなたに物したまへ」と言はせたれば、少納言あさましくなりて、扇さし隠したりつるも、うち置きて、ゐざり出づる心ちもたがひて、「いかなることぞ。誰か宣ふぞ」と言へば、「ただ、かくてさぶらふに、思し出でよ。その世には落窪の御方と聞えしよ。わたくしにも、いとこそうれしけれ。昔見たてまつりし人は、一人もいなくて、変りたる心ちのしはべりけるに」と言へば、少納言「いで、あなうれしや。わが君のおはしますにこそありけれ。よに忘れず恋しくのみおぼえさせたまへるに、仏の導きたまへるにこそありけれ」と喜びながら、御前に参りたり。見るに、かの部屋に居たまへりしほど、まづ思ひ出でらる。君は、まづ、ねびまさりて、いとめれたうて居たまへれば、いみじくさいはひおはしけると、おぼゆ。そよそよとさうぞき、汗衫着たる人、いと若う清げなる、十余人ばかり物語して、いとなまめかしげなり。「いと疾く御前許されたまふ人、いかならむ」「われらこそ、さもなかりしか」と、うらやみあへれば、「さかし。こは、さるべき人ぞかし」と笑ひたまふ様も、いとをかしげなり。かかれば、父母の立ち居かしづきたまひし御はらからどもには、こよなくまさりたまへるぞかしと、人の聞くほどは、うれしきよしを言ひて、人立ちぬるほどには、少納言、中納言殿の物語を、くはしくす。かの典薬がいらへしこと語れば、衛門もいみじく笑ふ。「北の方、このたびの御婿取りの恥ぢがましきことと、腹立ちたまふ。宿世にやおはしけむ、いつしかとやうに孕みたまへれば、心ちよげに見えたまふかし。北の方も思ひまつはれてなむ.四の君の御人は、あやひき事かな。これにはいみじう誉めたまふめるものを。鼻こそ中にをかしげにてあるとこそ、言はるめれ」と宣へば、少納言「嘲弄し聞えさせたまへるなり。御鼻なむ、中にすぐれて見苦しうおはする。鼻うち仰ぎ、いららぎて、穴の大きなることは、左右に対建て、寝殿も造りつべく」など言へば、「いといみじきことかな。げに、いかにいみじうおぼえたまふらむ」など語らひたまふほどに、中将の君、内裏より、いといたう酔ひて、まかでたまへり。いと赤らかに清げにておはす。「御遊びに召されて、これかれに強ひられつるに、いとこそ苦しかりつれ。文仕うまつりて、御衣かづきはべり」とて、持ておはしたり。聴色の、いみじく香ばしきを、「女にうちかづけたてまつる」とて、女君にうち掛けたまへば、「何の禄ならむ」とて笑ひたまふ。少納言を見つけて、「これは、かのわたりに見えし人にはあらずや」、「さなめり」、「いかで参りつるぞ。交野の少将の、艶になまめかしかりこと、残りいかで聞きはべらむ」と宣へば、少納言、言ひしこと忘れて、何事ならむ、あやし、と思ひて、かしこまり居たり。「いと苦し。臥したらむ」とて、御帳の内にニ所ながら入りたまひぬ。少納言、めでたく清げにおはしける君かな、いみじく言ひきこえたまへるにこそあめれ、さいはひある人は、めでたきものなりけり、と思ひゐたり。


Quan la Kita no Kata fou de retorn li preguntà al Chûnagon :

– Aquest fill del Taishô, el Chûjô, té algun greuge contra vós?
– No, cap. Quan ens veiem a la cort és cortès i respectuós.
– Doncs, és molt estrany.

I li explicà allò que havia succeït.

– Ha estat insultant! I allò que m'ha dit abans d'anar-me'n! D'una manera o d'altra m'hi tornaré!
– Jo sóc vell i ja no tinc influència a la cort. Aquest Chûjô aviat serà segurament primer ministre i molt poderós, seria molt difícil d'enfrontar-m'hi. Serà el destí. Alguna cosa hi haurà perquè faci per a escarnir ma família!

I féu petar els dits aclaparat.

Així s'arribà a la sisena lluna. Degut a l'apressant insistència del Chûjô ses pares consentiren al casament del Kurôdo no Shôshô amb llur segona filla, i quan açò es sabé a la residència del Chûnagon la Kita no Kata fou tan irada que sentí morir-se.

– Tot açò ho ha fet per a enganyar-nos, arrabassar-nos el Kurôdo no Shôshô i imposar-nos el Hyôbu no Shôyû. Si pogués transformar-me en un fantasma i assetjar-lo!

I es retorçava les mans plena d'odi.

A la residència de Nijô Ochikubo era molt entristida al pensar com es sentirien per la pèrdua del Kurôdo no Shôshô. Degut a sa destresa en el cosir li demanaren de fer la roba per a la Tercera Nit del casament, i s'acuità en tenyir-la i cosir-la. Mentre ho feia recordà amb pena el temps passat i es digué :

---Persona d'antany qui portarà la roba que estic tallant i no puc pas oblidar la casa que vaig deixar.

Una vegada rebuda la roba esplèndidament cosida i plegada la mare del Chûjô fou exultant, també el Chûjô ho trobà immillorable.

Quan el Chûjô es trobà amb el Kurôdo no Shôshô li digué :

– Ma germana és molt atemorida quan ha sentit de la terrible dona que teníeu, mes com desitja ta relació s'hi ha avingut. Si no és del vostre grat, us prego de no tractar-la igual que la vostra dona anterior.
– Açò seria indigne. Escolteu-me bé. Des del consentiment no he enviat cap lletra a aquella dona. Feu-me plena confiança.

I realment no havia tornat a visitar la tercera dama. Com al palau del Taishô era ben considerat i la noia preciosa, per què hauria de visitar-la? I amb tot açò la Kita no Kata, trasbalsada, no podia ni menjar de tant neguit.

Havent sentit que a la residència del Chûjô hi servien joves i precioses dames de companyia, Shônagon, que havia servit al palau del Chûnagon, anà a Nijô mitjançà una dama dita Ben sens saber que Ochikubo n'era la mestressa.
Molta fou la sorpresa quan Ochikubo la reconegué, cridà Emon i li féu adreçar aquest missatge :

– He pensat que es tractava d'algú altre! No he oblidat l'afer del passat, ta molta discreció. Em sap molt de greu, mes no podia fer-te saber què havia passat. Sóc molt contenta de que siguis ací. Vine ara mateix!

Shônagon, estupefacta, abaixà el ventall amb el qual es cobria la cara i s'atansà excitada a Emon :

– Què és açò? De qui és?
– Pensa només perquè sóc ací. És d'aquella que abans era anomenada la damisel·la Ochikubo. Jo també sóc molt contenta de veure't. Com no hi ha cap coneixença d'abans en sento desplaçada.
– Que en sóc de contenta! Així que és ací i és ma senyora. Jo mai no la he oblidat i sempre l'he tinguda en estima. És Buda qui m'hi ha portat.

I joiosa anà en sa presència. Tot just veure-la pensà en quan vivia en aquella cambra soterrada. Ara s'havia fet una dona plena d'encant, i pensà que era una persona afortunada.

A la cambra hi havia unes deu dames de companyia, joves i precioses, amb el suau cruix de llurs vestits, parlant, totes elegants.

– Qui serà que tan aviat és rebuda ací? No ha estat així amb nosaltres – digueren, geloses.
– Sí, m'és algú important.

Contestà Ochikubo tota somrient, bellíssima. Shônagon pensà que era molt més feliç que ses germanes sota la cura de llurs pares. Davant de les altres expressà sa satisfacció, i quan totes sortiren Shônagon li parlà en detall sobre la residència del Chûnagon. Quan li digué la resposta del Tenyaku a la Kita no Kata Emon esclatà a riure.

– La Kita no Kata fou molt vexada quan prengueren el nou gendre, com si fos per culpa d'alguna cosa comesa en una vida anterior. I quan la quarta dama quedà embarassada tan aviat, en contra de ses sentiments, la Kita no Kata s'hi ha hagut d'avenir.

Ochikubo digué :

– Açò del marit de la quarta dama és molt estrany. El Chûjô en parla molt bé d'ell, Diu que son nas és esplèndid.
– Ho diu com una facècia. De tot, son nas és una desgràcia. És rebregat cap amunt, els narius tan grans que s'hi podria construir un palau al mig amb les ales a dreta i esquerra.
– Açò és horrible! Em puc imaginar com es sentiran.

Mentre elles conversaven el Chûjô tornà ebri de la cort, son atractiu rostre tot encès.

– M'havien convocat per a un concert. M'han fet beure i ha estat amoïnador. He tocat la flauta i m'han complimentat amb aquest vestit.

Era de color vermellós (52), amb una aroma molt fragant.

– És perquè el portis tu.
– Per què aquesta gratificació? - preguntà Ochikubo amb un somrís.

Fou llavors que el Chûjô s'adonà de la presència de Shônagon.

– No l'he vista a la residència del Chûnagon?
- Sí, així és.
– Per què és vinguda? Com m'agradaria escoltar la continuació de la fascinant història del Katano no Shôshô!

Shônagon restà immòbil com si s'hagués oblidat de parlar, sens entendre-ho, i pensà que allò era estrany (53).

– Em sento fatigat. Allitem-nos.

I anaren rere les cortines.

Per a Shônagon el Chûjô era molt atractiu, s'estimava molt Ochikubo, i pensà que era benaurada la gent que era tan afortunada.

- - - - - -

52 – Yurushiiro ( 許し色) : colors permesos, oposats als kinjiki (禁色) que eren els colors prohibits. Sistema tradicional de colors d'origen xinés, basats en els clàssics cinc elements (fusta, aigua, foc, metall i terra). Els colors prohibits eren només per als càrrecs més alts del govern japonès. Els colors permesos eren per a tots els altres rangs inferiors, generalment una gamma molt extensa de vermells.
53 – Quan ella parla del Katano no Shôshô a Ochikubo Shônagon no sap que el Chûjô, llavors el Shôshô, era allà amagat i per tant ell ho va sentir tot, d'aquí la seva estranyesa.

o0o

22 de juliol de 2017




小林 一茶 -38-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.







湯けぶりも月夜の春となりにけり
ゆけぶりも つきよのはると なりにけり
Yukeburi mo-tsuki yo no haru to-nari ni keri


Amb el baf del bany
nit de lluna esdevé
la primavera.




ひへ餅にあんきな春が来たりけり
ひえもちに あんきなはるが きたりけり
Hie mochi ni-anki na haru ga-kitari keri


Amb bunyols de mill
la bona primavera
ens ha arribat.

o0o

小林 一茶 -37-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





葎家も春になりけり夜(の)雨
むぐらやも はるになりけり よるのあめ
Mugura ya mo-haru ni nari keri-yoru no ame


És primavera
també al cau de l'heura
pluja al vespre.




あつさりと春は来にけり浅黄空
あっさりと はるはきにけり あさぎぞら
Assari to-haru wa ki ni keri-asagi zora

La primavera
és vinguda simplement
amb un cel blavós.

o0o

15 de juliol de 2017

与謝蕪村 - 29

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA





喰ふて寢て牛にならばや桃花
Kuute nete ushi ni narabe ya momo no hana

I si fos vaca
fer menjades i dormir
flors de presseguer.


商人を吼る犬ありもゝの花
Akindo wo hoeru inu ari momo no hana

Un gos que borda
un venedor ambulant
flors de presseguer.


さくらより桃にしたしき小家哉
Sakura yori momo ni shitashiki koie kana

Que el cirerer
més íntim el presseguer
a la caseta.

o0o

与謝蕪村 - 28

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA





つゝじ野やあらぬ所に麥畠 Tsutsuji-no ya aranu tokoro ni mugibatake

Les azalees
són en lloc inesperat
en un camp de blat.


つゝじ咲て石移したる嬉しさよ Tsutsuji saite ishi utsushitaru ureshisa yo

Quan moc la pedra
azalees florides
i sóc ben content.


雛祭る都はづれや桃の月
Hina matsuru miyako hazure ya momo no tsuki

Jorn de les nines
fora de la capital
lluna als préssecs.

o0o

8 de juliol de 2017

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA
-38-

秋 / 荻
Tardor /

思うにもすぎて哀にきこゆるは荻の葉みだる秋のゆふ風

おもふにも-すきてあはれに-きこゆるは-をぎのはみだる-あきのゆふかぜ

Omou ni mo-sukite aware ni-kikoyuru wa-ogi no ha midaru-aki no yuukaze


Més del que penso
és aquesta tristesa
quan de la tardor
sento el vent esbullant
les fulles de les canyes

Poema no. 285
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-37-




秋 / 薄当道繁
Tardor / Camí exuberant d'eulàlies

花薄こころあてにぞわけて行くほの見し道にあとしなければ

はなすすき-こころあてにぞ-わけてゆく-ほのみしみちの-あとしなければ

Hana susuki-kokoro ate ni zo-wakete yuku-hono mishi michi no-ato shi nakereba


Mentre camino
mon cor us endevina
flors d'eulàlia
amb aquesta poca llum
pel camí sens petjades

Poema no. 274
o0o

1 de juliol de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 136
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百三十六】



又おとこ日ころさはかしくてなんえまいらぬかくいそきまかりありく内にもえまいりこぬ事をなんいかにとかきりなく思給ふるとありけれは
さはくなるうちにも物はおもふなりわかつれ/\をなにゝたとへん
となんありける

Encara aquest home li havia escrit :

- Aquests jorns sóc atrafegat i no he pogut visitar-vos. Tot i apressar-me amb mon servei no he pogut venir. No sé què en pensareu vós, i això m'amoïna.

La dona féu :

---Tan enfeinassat com sou amb vostre servei us ben amoïneu com comparar podria mon tedi de cada jorn?

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 135
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百三十五】




三条右大臣のむすめつゝみの中納言にあひはしめ給けるあひたはくらのすけにて内の殿上をなんし給ける女はあはんの心やなかりけむこゝろもゆかすなんいますかりけるおとこも宮つかひし給けれはえつねにもいまさゝりけるころ女
たきものゝくゆる心はありしかとひとりはたへてねられさりけり
返しは上手なれはよかりけめとえきかねはかゝす


En el temps que la filla del ministre de la Dreta del Sanjô començava a trobar-se amb el conseller del Centre de l'Escullera (240), aquest era llavors director adjunt del departament dels Magatzems de la cort i tenia accés al palau imperial. La dona, que potser no li abellia de veure'l, no semblava amatent. Com ell també tenia sa comesa a la cort i no podia ésser-hi sempre amb ella, llavors la dona féu :

---He deixat cremar l'encens en tot el meu cor mes s'apagarà no puc suportar més gens haver de dormir sola.

La resposta, essent ell un excel·lent poeta, fou segurament de qualitat, emperò, no ens ha arribat i no l'hem escrit.
- - - - - -

240 - Fujiwara no Kanesuke (藤原兼輔, 877-933).

o0o

24 de juny de 2017

落窪物語 -38-

Ochikubo Monogatari


– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





 中納言殿の北の方、中将殿のおりぬさきにとて、皆あゆびのぼるに、これはた、いと儀式ことに、そよそよ、はらはらと沓すりて、帯刀、先に立ちて、道なる人々払ふ。車の人々騒ぎ立ちあゆめば、道をふたぎて、さらにやたねば、はしたなくて、しばしかい郡れて立ちたるを見て、「後生ひなる御物語詣でなめりや。常に先立ちたまはんとのみ思いためれども、遅れたまふは」とのみ笑へば、誰も誰もいとねたしと思ふ。とみにもえ歩み寄らず、からうじて局に歩み行きぬ。法師童子一人ありけるは、かの局あるじのおはすると思ひて、出でて往ぬ。皆入りたまひて、中将、帯刀を呼びて、「かの人人笑はせよ」と、ささめきたまふをも知らで、わが局と頼みて、来て、入らむとするに、「あらはなり。中将殿おはします」と言ふに、あきれて立てれば、人々笑ふ。「いとあやしや。やしかに案内せさせてこそ、おりさせたまはましか」。「かくうはの空に御局あるまじかめるものを。いといとほしきわざかな」。「仁王堂の行ひをせさせたまへ。それに、所は広かなる」と、そら知らずして、帯刀は、われと知られむは、いとほしく、若うはやれる者をはやして、言はせて、笑ふに、はしたなきこと限りなし。帰らむにも、はしたに、わびしといふは、おろかなり。しばし立てるに、人騒がしく、突い倒しつべく、歩きつがへば、わびしく歩み帰る心ちも、ただ思ひやるべし。いきほひまさりたらば、いさかひ返しても往ぬべし。いとせむ方なし。足をそらに踏みて、車に帰り乗りて、ねたういみじう思ふこと限りなし。「なほ、ただに思はむ人、かくはせじ。おとどをや、悪しう思うたまふらむ。いかなることに当りたまふらむ」と集まりて嘆く中に、四の君、面白の駒言はれて、いといみじと思ふ。
 大徳呼びて、「かうかうして取られぬ。いみじき恥にこそあれ。また局ありぬべしや」と言へば、大徳「さらに今は、いづこのかあらむ。入り居たるをだに、殿ばらの君達は、おし居させたまふに、遅くおりさせたまへるが、まして悪しきなり。いかがせむ。御車ながら明させたまふべきなり。よろしき人ならばこそ、もしやと言ひはべたらめ、ただ今の一の者、太政大臣も、この君にあへば、音もせぬ君ぞや。御妹、限りなく時めきたまふを持たまへり。わが御覚えばかりと思すらむ人、うちあふべくもあらず」など言ひて往ぬれば、かひなし。おりなむと思ひて、六人まで乗りたりければ、いと狭くて、身じろきもせず、苦しきこと、落窪の部屋に籠りたまへりしにも、まさるべし。
 からうじて明けぬ。「あいぎやうなしの出でぬさきに、疾く帰りなむ」と、急ぎたまへど、御車の輪結ふほどに、中将殿は御車に乗りたまひぬ。例の便はかめれば、中納言殿の御車おくれむとて立てれば、中将殿、後にも思ひあはせよ、むげにしるしなくは、かひなし、とや思ひけむ。小舎人童を呼びて、「かの車の口に寄りて、『懲りぬや』と言ひて来」と宣ひて、ただ寄りに寄りて、かく言へば、「誰が宣ふぞ」と言ふ。ただ「かの御車より」と言ふに、「さればよ。なほ思ふことありてするにこそありけれ」と、ささめき、あやしがりて、北の方の、「まだし」と言ひ出だしたりければ、童「かくなむ」と申せば、「さがな者、ねたういらへたなり。かくておはすとも知らじかし」と笑ひたまひて、「まだ死にせぬ御身なれば、またも見たまはむ」と言はせたれば、北の方、「いらへなせそ。めざまし」と制せられて、せさせねば、帰りたまひぬ。
 女君「いと心憂く。けしからずはおはせしと、おとど後に聞きたまはむこともあり。かくな宣ひそ」と制したまひけれど、「これには、おとどやは乗りたまへる」と宣へば、「君達おはすれば、同じこと」と宣ふを、「今うち返し仕うまつらむに、御心はゆきなむ。思ひおきしことたがへじ」と宣ふ。



Mentre la Kita no Kata del Chûnagon i ses filles s'apressaven per a arribar a la cambra abans que el Chûjô baixés del carruatge ell i sa gent entraven cerimoniosament amb fregadissa de vestits i cruiximent de sabates. Tachihaki els precedia bandejant la gent del mig. La gent del Chûnagon s'hagué d'aturar enutjada i apartar-se mentre veien com els altres avançaven. Els servents del Chûjô digueren tot rient :

– Encara sou al darrera, no? Per molt que feu per a estar al davant sempre feu tard.

Es sentiren humiliades sens poder continuar amb prestesa i trigaren a arribar a la cambra reservada. Allà s'hi havia deixat un novici el qual a l'arribar el Chûjô i sa gent pensà que eren ells els estadants i se n'anà. Quan entraren el Chûjô cridà Tachihaki i li digué en veu baixa perquè no el sentissin :

– Ens hem de riure d'ells!

Quan la gent del Chûnagon arribà i eren a punt d'entrar a la cambra un home els digué :

– Quines maneres! El Chûjô és ací.

Restaren estupefactes, i tothom rigué.

– Quina pena! Que no heu reservat abans de baixar del carruatge i confirmat? No es té una cambra així de fàcil. Em sap molt de greu. Proveu a la sala Niô, és molt espaiosa.

Tachihaki amb cara de no saber res i per a no ésser reconegut havia enviat a aquell jove desvergonyit. La indignació de la Kita no Kata al veure que es befaven d'elles fou total.

No podien tornar-se'n ara sens acabar el pelegrinatge, seria humiliant. Restaren allà una estona emperò amb el tràfec de gent amunt i avall no podien continuar allà, i abatudes caminaren cap al carruatge. Imaginable llur estat d'ànim. Si tinguessin més homes els s'hi haurien enfrontat, emperò, no tenien prou puixança. S'apressaren a tornar i pujar al carruatge. No es pot explicar llur humiliació.

– Ningú no es comportaria així només per un greuge. Segurament li tindrà malicia al Chûnagon. Què haurà passat per a fer açò?

Es planyeren totes juntes, i la quarta dama es sentí molt vexada perquè s'havia esmentat “Cavall-cara-blanca”.

Feren cridar a l'abat del temple i li ho explicaren tot.

– És una vergonya! Que teniu una altra cambra?
– Enlloc no en trobaria ara mateix. Altra gent de la cort ja ha n'ha pres possessió a la força. És una pena que no arribéssiu abans. No hi ha res a fer, haureu de passar la nit al carruatge. Si no es tractés d'algú tan influent li podria parlar, emperò, aquesta persona és ara la més important, ni el mateix primer ministre obre la boca davant seu. Sa germana petita és la favorita de l'emperador. Té la confiança absoluta de l'emperador, ningú no s'hi pot oposar.

Després d'açò l'abat marxà, no s'hi podia fer altrament, era debades. Pensaren en baixar del carruatge, eres sis persona i eren molt estretes allà dintre, no podien ni bellugar-se. Llur sofriment era encara pitjor que el d'Ochikubo reclosa en aquella cambra.

L'alba arribà per fi. La Kita no Kata féu per a sortir abans que el malagradós Chûjô, i mentre s'acuitaven per a tornar, com s'havia de relligar la roda, el Chûjô sortí i tots pujaren als carruatges. Per a evitar situacions com les que havien patit abans el carruatge del Chûnagon es posà al darrera del Chûjô, el qual, amb la intenció de punir la Kita no Kata i que en tingués recordança, féu cridar un patge.

– Apropa't a la roda d'aquell carruatge i digués “ N'heu tingut prou?”.

El patge s'hi atansà i ho digué. La Kita no Kata li preguntà qui li havia dit de fer-ho.

– D'aquell carruatge.

- M'ho temia. Ho fa amb tota la intenció.

Digué la Kita no Kata en veu baixa tota estranyada, i replicà :

– No encara!

Quan el patge li ho digué al Chûjô aquest digué a Ochikubo amb un somrís:

– Un ésser maligne, una resposta de malvolença. No sap que ets ací.

I féu dir a la Kita no Kata que mentre no fou morta n'hauria encara més.

Les filles d'ella li demanaren què no li contestés, que era molt desagradós, i com no hi hagué resposta marxaren.

Ochikubo digué :

– Em desplau açò, no és adient perquè després li ho explicaran al Chûnagon. No les tracteu així.
– Que hi era el Chûnagon al carrutage?
– No, mes hi eren ses filles, és com si hi fos ell mateix.
– Ja hi haurà temps per a disculpar-se, ho sento, no canviaré ma decisió.

o0o

17 de juny de 2017

小林 一茶 -36-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




春立や愚の上に又愚にかへる

はるたつや ぐのうえにまた ぐにかえる

Haru tatsu ya-gu no ue ni mata-gu ni kaeru


Aquell que és foll
començ de primavera
esdevé més foll.




はる立や門の雀もまめなかほ

はるたつや かどのすずめも まめなかほ

Haru tatsu ya-kado no suzume mo-mamena kao


En primavera
pardalets a la porta
cares de salut.

o0o


小林 一茶 -35-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




春たちて磯菜も千代のためし哉

はるたちて いそなもちよの ためしかな

Haru tatsu ya-isona mo chiyo no-tameshi kana


Plantes al sorral
començ de primavera
així milers d'anys.




ろくな春立にけらしな門の雪

ろくなはる たちにけらしな かどのゆき

Rokuna haru-tachi ni kerashi na-nado no yuki


Potser en plaent
primavera hi haurà
neu a la porta.

o0o

10 de juny de 2017

与謝蕪村 - 27

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA


よもすがら音なき雨や種俵

Yomosugara oto naki ame ya tane-dawara

En tota la nit
cau la pluja callada
costals de llavors.


居りたる舟を上ればすみれ哉

Suwaritaru fune wo agareba sumire kana

Surto del vaixell
quan ja és ben amarrat
hi ha violes.


骨拾ふ人にしたしき菫かな

Kotsu hirou hito ni shitashiki sumire kana

Algú que recull
les cendres d'un estimat
entre violes.
o0o

与謝蕪村 - 26

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA




日は日くれよ夜は夜明ケよと啼蛙

Hi wa higure yo yo wa yoake yo to naku kawazu

Que tanqui el jorn
que arribi el matí
canta el granot.


連哥してもどる夜鳥羽の蛙哉

Renga shite modoru yo toba no kawazu kana

Me'n torno de nit
després de fer uns versos
granots de Toba.


曉の雨やすぐろの薄はら

Akatsuki no ame ya suguro no susuki hara

Pluja del vespre
en terra artigada
prat d'eulàlies.
o0o

3 de juny de 2017

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-36-






Estiu

夏の夜の月見ることやなかるらむ蚊遣火たつるしづの伏屋は

なつのよの-つきみることや-なかるらむ-かやりびたつる-しづのふせやは

Natsu no yo no-tsuki miru koto ya-nakaruramu-kayaribi tatsuru-shizu no fuseya wa


No crec que en nits
d'estiu vegeu la lluna
amb les fumeres
antimosques que s'alcen
de les humils cabanes

Poema no. 241
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-35-


夏 / 旅行草深と云ふ事を

Estiu / Viatger per un herbassar

旅人のわくる夏野のくさしげみ葉ずゑにすげの小笠はづれて

たびびとの-わくるなつのの-くさしげみ-はずゑにすげの-をがさはづれて

tabibito no-wakuru natsuno no-kusa shigemi-hazue ni suge no-ogasa hazurete


Un viatjador
tot passant per l'herbassar
del prat estiuenc
son capell de serena
hi va lliscant per sobre

Poema no. 237
o0o

27 de maig de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 134
 
HISTÒRIES DE YAMATO
(Obra anònima del segle X)


【百三十四】


先帝の御時にあるみさうしにきたなけなきはらはありけりみかと御らむしてみそかにめしてけりこれを人にもしらせたまはてとき/\めしけりさてのたまはせける
あかてのみふれはなるへしあはぬよもあふよも人をあはれとそおもふ
とのたまはせけるをはらはこゝちにもかきりなくあはれにおほえてけれはしのひあへてともたちにさなんのたまひしとかたりけれはこの主なる御息所きゝてをひいて給けるものかいみしう

En temps de l'anterior emperador, en un dels apartaments de palau hi vivia una joveneta gens vulgar. L'emperador l'apercebé i la féu cridar d'amagat. Sens que ningú no se n'assabentés també la féu cridar altres vegades.
Un jorn li digué :

---No us veig pas prou i així és certament i nit rere nit si us trobo com si no sou sempre en ma pensa.

La joveneta en fou molt cofoia i no pogué estar-se'n de dir a ses companyes :

- Açò em diu sa majestat!

Sa mestressa, la dama de la Cambra, ho sabé i la féu fora. Pobrissona!

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 133

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百三十三】


おなしみかと月のおもしろき夜みそかにみやすところたちの御さうしともを見ありかせ給けり御ともに公忠さふらひけりそれに ある御さうしよりこきうちきひとかさねきたる女のいときよけなるいてきていみしうなきけり公忠をちかくめして見せたまひけれはかみをふりおほひていみしう なくなとてかくなくそといへといらへもせすみかともいみしうあやしかり給ひけり公忠
思ふらん心のうちはしらねともなくをみるこそかなしかりけれ
とよめりけれはいとになくめて給ひけり

El mateix emperador, una nit d'esplèndida lluna, féu una volta en secret pels apartaments de les dones,. L'acompanyà Kintada. D'una de les cambres d'allà sortí una dona atractiva, abillada amb un vestit carmesí i que plorava amb desconsol. Sa majestat li demanà a Kintada que s'hi acostés . La veié amb els cabells esbullats que li tapaven la cara i plorant desconsoladament.

- Per què ploreu així?

Preguntà Kintada, emperò, sens cap resposta.
L'emperador era també força intrigat. Llavors Kintada :

---Tot desconeixent en quina cosa pensa al fons de son cor veure-la plorar del cert en contorba de dolor. (239)

Quan ho composà l'emperador el lloà com cap altre.
- - - - - -

239 - És a l'antologia personal de Minamoto no Kintada : 公忠集.

o0o

20 de maig de 2017

落窪物語 -37-

Ochikubo Monogatari


Història d'Ochikubo

(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 正月つごもりに、よき日ありけるに、物詣でする人ぞよかなる、とて、三、四の君、北の方などして、車一つして忍びて清水に詣づ。折りしもそこあれ、三位の中将の北の方、男君も詣でたまふに、中納言殿の車は疾く詣でたまひければ、先立ちゆく。忍びたりとて、ことに御前もなし。かいすみたり。中納言殿は、男女おはしければ、御前いと多くて、先追ひ散らして、いと猛にて詣でたまふ。先なる車は後早に越されて、人々わびにたり。割松の透影に、人のあまた乗りたればにやあらむ、牛苦しげにて、えのぼらねば、後の御車ども、せかれて留まりがちなれば、雑色どもむつかる。中将の、人を呼びて、「誰か車ぞ」と問はすれば、「中納言殿の北の方の、忍びて詣でたまへる」と言ふに、中将、うれしく詣であひにけりと、したにはをかしくおぼえて、「をのこども『先なる車、疾くやれ』と言へ。さるまじうは、かたはらに引きやらせよ」と宣へば、御前の人々「牛弱げにはべらば、え先にのぼりはべらじ。かたはらに引きやりて、この御車を過ぐせ」と言へば、中将「牛弱くは、面白の駒にかけたまへ」と宣ふ声、いとあいぎやうづきてよしあり。車にほの聞きて、「あなわびし。誰ならむ」と、わびまどふ。なほ、先に立ちてやれば、中将殿の人々「え引きやらぬ、なぞ」とて、手礫を投ぐれば、中納言殿の人々、腹立ちて、「ことと言へば大将殿ばらのやうに。中納言殿の御車ぞ。早う打てかし」と言ふに、この御供の雑色ども「中納言殿にも、おづる人あらむ」とて、手礫を雨の降るやうに車に投げかけて、かた様に集まりて押しやりつ。御車ども先立ちて、御前よりはじめて、人いと多くて、打ちあふべくもあらねば、方輪を堀におしつめられて、物も言はである。「なかなか無徳なるわざかな」と、いらへしたるをのこども、言ふ。乗りたる北の方をはじめて、ねたがりまどひて、「誰が詣でたまふぞ」と言へば、「左大将殿の三位の中将殿の詣でたまふなり。ただ今の一の人にて、悪しくいらへたなり」と言ふを聞くに、北の方「何の仇にて、とにかくに恥を見せたまふらむ。この兵部の少輔のことも、これがしたるぞかし。おいらかに『いな』と言はましかば、さてもやみなまし。よそ人も、かくかたきのやうなる人こそありけれ。何者ならむ」とて、北の方手をもみたまふ。
 いと深き堀にて、とみにえ引き上げて、とかく持て騒ぐほどに、輪すこし折れぬ。いみじきわざかなとて、になひあげて、縄求めて来て、結ひなどして、「覆らむやは」とて、やうやうのぼる。中将殿の御車どもは、梯殿に引き立てて、無期に立ちたまへるに、やや久しうありて、からうじてよろぼひ来ぬ。いとたけかりつる輪、折れにけり。やがて、また笑ふ。
よき日にて、梯殿にに隙もなければ、隠れの方よりおりむと思ひて、過ぎてゆく。中将、帯刀を呼びて、「この車のおり所見て、告げよ。そこに居む」宣へば、走り来てみれば、知りたる法師呼びて、「いと疾く詣でつるを、三位の中将とかいふ者、詣であひて、しかじかして車の輪折れて、今まで侍りつる。局ありや。おりなむ。いと苦し」と言へば、「いと不便なりけることかな。さらに、御堂の間なむ、かねて仰せられはべりしかば、取り置きてはべる。かの中将殿も、いづこにかさぶらひたまはむずらむ。論なう、えせ者に局おそひ領かれむかし。あはれ、いと不便なる夜なめりかし」と言へば、「さは、疾くおりなむ。人なき局とて取られなむ」とて急げば、男一人、御局見おかむとて行く後につきて、帯刀見おきて、走り返りて、「かうかうなむ申しつる。かれが行かぬさきに」とて、おろす。御几帳さして、男君離れたまはず、かしづきたまふこと限りなし。


El darrer jorn de la primera lluna era favorable i molta gent anava en pelegrinatge als temples. La Kita no Kata amb la tercera i la quarta dames sortiren d'incògnit en un mateix carruatge cap al temple de Miyomizu. Fou el cas que la Kita no Kata de la residència del Chôjû del tercer rang (51) també hi anà amb el Chûjô.
El carruatge del Chûnagon havia sortit abans i era al davant. Com eren d'incògnit no portaven capdavanters i anaven en silenci. El Chûjô i Ochikubo havien sortit amb força capdavanters que els precedia amb molta cridòria.
Com eren rere el carruatge del Chûnagon la gent del Chûjô feren per a passar-los i la del Chûnagon s'enutjà. A la llum de les torxes el Chûjô veié que hi havia molta gent dintre del carruatge i que els bous no podien pujar fins al temple. Els animals només feien que aturar-se i el carruatge del Chûjô no podia avançar. Els capdavanters del Chûjô començaren a rondinar i aquest preguntà de qui era el carruatge.

– És de la Kita no Kata del Chûnagon que fan el pelegrinatge d'incògnit.

Quan ho sentí el Chûjô se'n felicità de la trobada.

– Digueu als homes que s'acuitin per a avançar-los, altrament que empenyin el carruatge a un costat.

Els capdavanters cridaren :

– Els vostres bous semblen cansats i no poden continuar pujant. Poseu-vos a un costat i deixeu-nos passar al davant.

Llavors el Chûjô digué :

– Si els bous són cansats que estiri el “Cavall-cara-blanca”.

Sa veu sonà plaent i encantadora. Tothom del carruatge de la Kita no Kata ho sentí i exclamaren vexats :

– Que desagradable! Qui serà?

Com son carruatge continuava al davant la gent del Chûjô cridà :

– Per què no us aparteu?

I començaren a tirar-lis pedres. La gent de la Kita no Kata s'indignà:

– Us comporteu com si fóssiu al servei d'un general! Aquest és el carruatge d'un Chûnagon. Ataqueu-nos, doncs.
– Encara que sigueu de la residència d'un Chûnagon no us temem! - contestaren els capdavanters del Chûjô.

I com no s'apartaren els hi caigué una pluja de pedres. Els capdavanters del Chûjô s'aplegaren i empenyeren el carruatge cap a un costat per a fer passar llurs. Com la gent del Chûjô era més nombroses no hi podien fer res, i llavors, a més a més, una roda defectuosa s'enfonsà en un clot.

– Açò és una ignomínia!

Exclamaren aquells que discutien encara amb la gent del Chûjô.

La Kita no Kata preguntà indignada de qui era aquell carruatge.

– Es del fill del Sadaishô, el Chûjô del tercer rang. Avui és una de les persones més influents. És millor no oposar-hi.
– Per què ens fustiga d'aquesta manera i ens humilia així? Segurament és aquell que ha ordit l'afer del Hyôbu no Shôyû. Si hagués refusat des d'un bon començament res no hauria passat. Ningú altre no ens tractaria com si fóssim son enemic. Quina mena de persona faria açò?

I la Kita no Kata es retorçava les mans. El clot era molt pregon i els costava aixecar la roda. Després de crits i confusió veieren consternats que la roda s'havia trencat una mica. Se la carregaren a sobre, la lligaren amb una corda i començaren a pujar a poc a poc.
El carruatge del Chûjô ja era dalt al temple quan després d'un temps que semblà etern arribà amb prou feines el del Chûnagon.

– Que una de vostres puixants rodes s'ha trencat? - digueren enriolats els homes del Chûjô.

Com era un jorn favorable l'escalinata davant del temple era a vessar de carruatges. No hi havia espai per a baixar i la gent del Chûnagon pensà que seria millor entrar per la part del darrera i hi anaren.

El Chûjô crida Tachihaki.:

– Esbrina on vol baixar la gent d'aquell carruatge i on s'estan.

Tachihaki hi anà corrents i veié la Kita no Kata que cridava un monjo que coneixia.

– Hem sortit ben aviat. De camí ens hem trobat amb el Chûjô del tercer rang, i hem tingut problemes amb ell, a més se'ns ha trencat una roda i no hem pogut arribar fins ara. Ens teniu l'allotjament? Voldríem baixar del carruatge, som molt cansades.
– Una situació ben malestant. Com havíeu demanat us he reservat una cambra a l'edifici principal. On s'estarà aquest Chûjô? Segurament n'agafarà qualcuna per la força. Ah, serà una nit molt complicada!
– Baixarem doncs ara mateix o ens la prendran si no hi ha ningú a la cambra – digué tota acuitada la Kita no Kata.

I enviaren un home del temple perquè tingués cura de la cambra. Tachihaki el seguí, veié el lloc i se'n tornà. Ho explicà al Chûjô i digué d'anar-hi i haver la cambra abans que els altres. Els ajudà a baixar del carruatge, posaren un vel davant d'Ochikubo perquè no la veiés ningú i el Chûjô l'atengué amb tota cura.
- - - - - -

51 – Chûjô no Kita no Kata (中将の北の方) : és Ochikubo.

o0o

13 de maig de 2017

小林 一茶 -34-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





春立つや牛にも馬にもふまれずに
はるたつや うしにもうまにも ふまれずに
Haru tatsu ya-ushi ni mo uma ni mo-fumarezu ni

Vaques i cavalls
al començ de primavera
no fan petjada.


Nota : El segon vers té 8 síl·labes.



足元に鳥が立也春も立
あしもとに とりがたつなり はるもたつ
Ashi moto ni-tori ga tatsu nari-haru mo tatsu

Als meus peus l'ocell
alça el vol i també
la primavera.

o0o

小林 一茶 -33-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.






春立や夢に見てさへ小松原
はるたつや ゆめにみてさえ こまつばら
Haru tatsu ya-yume ni mite sae-komatsubara

He vist en somni
començ de primavera
inclús pinetons.



春立や菰もかぶらず五十年
はるたつや こももかぶらず ごじゅうねん
Haru tatsu ya-komo mo kaburazu-gojuunen

Cinquanta anys
començ de primavera
i sens estores.

o0o

6 de maig de 2017

与謝蕪村 - 25 (b)

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA



几菫が蛙会催しけるに Kitô digué de fer una trobada de poetes sobre les granotes

月に聞て蛙ながむる田面かな Tsuki no kite kawazu nagamuru tanomo kana.

Sobre l'arrossar
jo escolto la lluna
miro el granot.

閣に座して遠き蛙をきく夜哉 Kaku ni zashite tooki kawazu wo kiku yo kana

Sento en la nit
assegut a la torre
lluny la granota

苗代の色紙に遊ぶかはづかな Nawashiro no shikishi ni asobu kawazu kana

Als planters d'arròs
s'entreté la granota
amb fulls de colors.
o0o

与謝蕪村 - 25 (a)

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA



無爲庵會 Trobada a la cabana d'en Miu (8)
曙のむらさきの幕や春の風 Akebono no murasaki no maku ya haru no kaze

Cortina aspra
al vent de primavera
la matinada.

野ばかまの法師が旅や春のかぜ
Nobakama no houshi ga tabi ya haru no kaze

Vestit de soldat
de viatge un monjo
vent primaverenc.
- - - - - -
08 - Mui (無爲). Era Miura Chora (三浦 樗良, 1729-1780). Poeta.

o0o


与謝蕪村 - 24

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA



春の海終日のたり/\哉 Haru no umi hinemosu notari notari kana

Per tot el dia
la mar de primavera
és ondulada.

畠うつや鳥さへ啼ぬ山かげに Hata utsu ya tori sae nakanu yama kage ni

Es llauren els camps
ni a l’ombra del turó
canten els ocells.
o0o

29 d’abril de 2017

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-34-




夏 / さみだれ - あるところにさみたれの歌十五首よみ侍りしに、人にかはりて

Estiu : Les primeres pluges d'estiu. De la sèrie "Quinze poemes sobre les primeres pluges d'estiu en un lloc substituint algú.


五月雨は行くべき道のあてもなしをざさが原もうきぎ流れて
さみだれは-ゆくへきみちの-あてもなし-をざさがはらも-うきになかれて
Sumidare wa-yukubeki michi no-ate mo nashi-ozasa ga hara mo-uki ni nakarete

Sens poder trobar
camí en primerenques
plogudes d'estiu
que arrosseguen l'herba
de prades enfangades

Poema no. 226
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA



-33-
夏 / さみだれ

Estiu / De : Les primeres pluges d'estiu

つくづくと軒の雫をながめつつ日をのみくらす五月雨の比
つくづくと-のきのしづくを-ながめつつ-ひをのみくらす-さみだれのころ
Tsukuzuku to-noki no shitzuku o-nagametsutsu-hi o nomi kurasu-sumidare no koro


Mentre contemplo
com es formen les gotes
penjant dels ràfecs
passo simplement els jorns
en aquest temps de pluges

Poema no. 211

o0o

22 d’abril de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 132
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百三十二】



おなしみかとの御時躬恒をめして月のいとおもしろき夜御あそひなとありて月をゆみはりといふはなにの心そそのよしつかうまつれと仰給ひけれはみはしのもとにさふらひてつかうまつりける
照月をゆみはりとしもいふことは山へをさしていれは成けり
ろくにおほうちきかつきて又
白雲のこのかたにしもおりゐるは天津風こそ吹てきつらし

En temps del mateix emperador, sa majestat convocà Mitsune (237), i en una nit d'esplèndida lluna s'arranjà una vetllada musical.
-Què es vol dir amb la lluna com un arc estès? Digueu-me'n la raó! - ordenà sa majestat.
Mitsune, que l'atenia al peu de l'escala, parlà :

---La lluna brillant que també s'anomena així l'arc estès perquè quan és llançada clareja la muntanya.

Com a gratificació rebé un vestit folgat, i féu encara :

---Aquest núvol blanc damunt de mes espatlles ha ben descendit és del vent celestial la glopada vinguda. (238)

- - - - - -

237 - Ôshikôchi no Mitsune (凡河内躬恒, 898-922).
238 – el “nùvol blanc” significa aquí el favor de l'emperador i també el vestit que, evidentment, podria ser de color blanc.

o0o



YAMATO MONOGATARI (大和物語) 131
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百三十一】



先帝の御とき卯月のついたちの日うくひすのなかぬをよませ給ひける公忠
春はたゝ昨日はかりを鶯のかきれることもなかぬけふかな
となむよみたりける

En temps de l'anterior emperador (234), sa majestat havia ordenat de compondre poemes sobre el rossinyol que deixa de cantar des del primer jorn de la quarta lluna, i Kintada (235) :

---La primavera només ahir tancada i el rossinyol com limitat en el temps avui ja no canta més. (236)

Això composà.
- - - - - -

234 - L'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).
235 - Minamoto no Kintada (源 公忠, 884-948).
236 –És a l'antologia personal de Minamoto no Kintada (公忠集)

o0o

15 d’abril de 2017

– 落窪物語 -36-

Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 かの二条には、日々にあらまほしくなりまさり、男君のもてかしづきたまふこと限りなし。「人は、いくらも参らせたまへ。女房多かる所なむ、心にくく花やかにも聞ゆる」とて、これかれにつきつつ、引き引きに参れば、ニ十余人ばかりさぶらふ。男君も女君も御様のどやかに、よくおはすれば、仕うまつりよし。参りまかで、さうぞきかへつつ、今めかしきこと、多かり。衛門を第一の者にしたまへり。帯刀、面白の駒のことを妻に語りければ、下心には、いみじうねたかりし当すばかりの身にもがなと思ひししるしにやと、うれしけれど、「あないとほしや。北の方いかに思すらむ」と、「さいなまるる人多からむかし」と宣ふ。
 かくて、つごもりになりぬ。大将殿よりは、「少将の君の御装束、今は疾くしたまへ。ここには、内裏の御事に暇なくなむ」とて、よき絹、糸、綾、茜、蘇枋、紅など多く奉りたまへれば、もとよりよくしたてまつりけることなれば、いそがせたまふ。さて、少将の君に付きたてまつりて馬の允になりたる田舎の人の徳ある、絹五十参らせたれば、人々にさまざま賜はす。衛門、取り配りし掟つるにも、めやすく見ゆ。
 この二条殿は、北の方の御殿なり。むすめニ所、大君は女御、男、太郎はこの少将、二郎は侍従にて、遊びをのみしたまふ。三郎は童にて殿上したまふ。児におはしけるより、この少将を、世になく愛しうしたてつりたまふに、人に誉められ、帝もよき人に思し召したれば、まして、いまならむことをしたまへりとも、宣ふまじ。かの御事になれば、おとど笑みまけたまへれば、殿に仕うまつる人、雑色、牛飼まで、この少将殿になびきたてまつらぬなし。
 かくて、年返りて、一日の御装束、色よりはじめて、いと清らにし出でたまへれば、いとよしと思して、着て歩きたまふ。御母北の方、見たまひて、「あな美し。いとよくしたまふ人にこそ物したまひけれ。内裏の御方などの御大事あらむには、聞えつべかめり。針目などの、いと思ふやうにあり」と、誉めたまふ。
 司召に中将になりたまひて、三位したまひて、覚えまさりたまふべし。
 三の君の蔵人の少将、かの中の君を聞えたまふを、「いとよき人ぞ。ただ人と思さば、これを取りたまへ。見るやうあり」と常に申したまふ。かの北の方、これをいみじき宝に思ひて、これがことにつけて、わが妻を懲ぜしぞかしと思ふに、いと捨てさせまほしきぞかし。中将かく言ふを、見るやうぞあらむとて、時々返りごとせさせたまふに頼みをかけて、三の君をただ離れに離れゆく。よしと誉めし装束も、すぢかひ、あやしげにし出づれば、いとどかこつけて腹を立ちて、しかけたる衣どもも着で、「こは何わざしたるぞ。いとよく縫ひし人は、いづち往にしぞ」と腹立てば、三の君「男につきて往にしぞ」といらへたまへば、「なにの男につくべきぞ。ただにぞ出でにけむ。ここには、よろしき者ありなむや」と宣へば、三の君「されば、ことなることなき人もなかるべきにこそあめれ、御心を見れば」と言へば、「さ侍り。面白の駒侍るめり。かうめでたき人も参りけりと心にくく思ふ」など、まれまれ来ては、ねたましかけて往ぬれば、いみじうねたみ嘆けど、かひなし。北の方、落窪のなきを、ねたう、いみじう、いかで、くやつのために、まはししきくせんと、惑ひたまふ。われは、さいはひあり、よき婿取る、と言ひしかひなく、面起しに思ひし君は、ただあくがれにあくがる。よきわざとて、いそぎしたるは、世の笑はれぐさなれば、病ひ人になりぬべく嘆く。



A Nijô, a mesura que passaven els jorns la relació entre Ochikubo i el Sôshô esdevenia més estreta i intensa.

– Agafa tant servei com et plagui. Els llocs amb moltes donzelles són plaents i benaurats.

I així doncs, un servent en portà un altre i n'arribà a haver gairebé una vintena. Com tant ell com ella eren generosos i amables hom hi treballava content. Les donzelles, tan si eren o no de servei, vestien esplèndidament i a la moda. Emon era al capdavant de tot el servei.

Tachihaki parlà a sa muller de l'afer “Cavall-cara-blanca”. En son cor ella celebrava la venjança per tota la malesa soferta, n'era satisfeta, emperò, digué :

– Ah! És una pena! Com es sentirà la Kita no Kata! Molta gent en serà blasmada.

S'apropava el cap d'any. De la residència del Taishô s'envià una lletra a Nijô :

“Prepareu roba per al Shôshô d'immediat, ací són molt enfeinats”.

I enviaren bones sedes i cotons i domassos, tints per a moltes varietats de vermells, i Ochikubo, una esplèndida cosidora, s'hi acuità.
Una persona benestant de províncies rebé el nomenament d'Uma no Jô (49) mitjançant el Shôshô i li envià cinquanta peces de seda que ell féu distribuir entre tot el servei. Emon s'hi encarregà i ho féu adientment.

La residència de Nijô era de la mare del Shôshô. Tenia dues filles, la gran era concubina imperial. El Shôshô era el fill gran, el segon era camarlenc, i només s'interessava per la música, el tercer, encara infant, era a la cort. Des de petit el Shôshô era el preferit de son pare. Era admirat per tothom i molt ben considerat per l'emperador. No se li havia mai negat res i per qualsevol cosa que li fes referència son pare somreia, i a la residència hom, des del més noble fins al bouer, no hi havia ningú que no el servís incondicionalment.

Arribà l'any nou. El vestit de cerimònia del Shôshô era magnífic, des del tint fins al cosit. Ell el trobà esplèndid. Se'l posà i anà a ensenyar-lo a sa mare, la qual el lloà.

– Oh! És preciós! Que ben fet! Quan a ta germana li calgui roba per a un gran esdeveniment li ho demanaré a ella. El cosit és molt bo.

Quan s'anunciaren les promocions i nomenaments de primavera el Shôshô fou nomenat Chûjô (50). Se li concedí el tercer rang de la cort i fou encara més ben considerat.


El Kurôdo no Shôshô, espòs de la tercera dama, demanà en casament la segona filla del Taishô, pare del Chûjô. Aquest parlà d'ell a sa mare :

– Es una magnífica persona. Abans de pensar en algú altre, accepteu-lo a ell, té mereixements.

La Kita no Kata el tenia en molta estima, i el Chûjô pensà que fou a causa dels vestits que li cosia Ochikubo que la Kita no Kata la maltractà.

Sa mare hi fou d'acord i deixà que la filla contestés les lletres del Kurôdo no Shôshô, acceptant son oferiment, i així ell començà a allunyar-se de la tercera dama.

La roba que el Kurôdo no Shôshô abans trobava tan ben cosida ara tot eren queixes, pretextos per a enfadar-se i refusava portar-la.

– Què és aquesta roba? On és la noia que cosia tant bé? - demanà tot enutjat.

La tercera dama contestà :

– Se n'ha anat amb un home.
– De quins homes em parles? Segur que se n'ha anat de bon grat. Qui hi ha ací que li fos escaient?
– Cert, mes sembla que tampoc no hi ha res ni ningú que plagui vostre cor.
– Segur, hi ha el “Cavall-cara-blanca”, un home incomparable que ací el trobeu refinat.

Ses visites escassejaren i quan ho feia tot eren destrets que deixaven la tercera dama gelosa i afligida.

La Kita no Kata ressentia la manca d'Ochikubo i li atribuïa tots els mals.

– Sóc molt contenta. Tinc un gendre magnífic.

Es repetia constantment tot pensant en el Kurôdo no Shôshô del qual n'era tant cofoia, i que ara semblava distanciar-se, i tothom se li'n reia per tot l'aparell i presses per a casar la quarta filla. Es neguitejà tant que emmalaltí.

- - - - - -

49 – Uma no jô (馬の允) : càrrec menor de la Divisió de la Dreta dels estables imperials.
50 – Chûjô (中将) : tinent coronel. A partir d'ara aquest personatge apareixerà a l'obra amb aquest títol.

o0o