19 d’agost de 2017

与謝蕪村 - 31

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA





みよし野ゝちか道寒し山櫻 Miyoshino no chikamichi samushi yamazakura

A Miyoshino
glaçat és el viarany
cirerer del puig

旅人の鼻まだ寒し初ざくら Tabibito no hana mata samushi hatsu-zakura

També és glaçat
el nas del viatjador
novell cirerer.

海手より日は照つけて山ざくら Umite yori hi wa teritsukete yamazakura

Des de prop del mar
el sol et llumeneja
cirerer del puig.
o0o

与謝蕪村 - 30

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA




几巾きのふの空のありどころ Ikanobori kinou sora no aridokoro

Vola un estel
al mateix lloc on era
en el cel d'ahir.

剛力は徒に見過ぬ山ざくら Gouriki wa tada ni misuginu yamazakura

Qui fa de guia
a muntanya ni mira
cirerer del puig.

哥屑の松に吹れて山ざくら Utakuzu no matsu ni fukarete yamazukura

Com en un vell vers
ventada entre els pins
cirerer del puig.
o0o

12 d’agost de 2017

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-40-






秋 / 月歌あまたよみけるに

Tardor / de la sèrie : Molts poemes sobre la lluna.



月を見て心うかれしいにしへの秋にもさらにめぐりあひぬる

つきをみて-こころうかれし-いにしへの-あきにもさらに-めぐりあひぬる

Tsuki o mite-kokoro ukareshi-inishie no-aki ni mo sara ni-meguri ainuru


MIrant la lluna
el meu cor vagareja
altra vegada
i ara m'he retrobat
una tardor del passat


Poema no. 349
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-39-




秋 / 人人秋歌十首よみけるに

Deu poemes sobre la gent a la tardor


庵もる月の影こそさびしけれ山田のひたの音ばかりして

いほにもる-つきのかげこそ-さびしけれ-やまたはひたの-おとばかりして

Io ni moru-tsuki no kage koso-sabishikere-yamada wa hita no-oto bakari shite


Solitària
és l'ombra de la lluna
a la cabana
cops per espantar ocells
als camps de la muntanya


Poema no. 303
o0o

5 d’agost de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 138
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百三十八】





こやくしくしそといひける人あるひとをよはひてをこせたりける
かくれぬの底の下草みかくれてしられぬ恋はくるしかりけり
かへし女
みかくれにかくるはかりの下草はなかゝらしともおもほゆるかな
このこやくしといひける人はたけなんいとみしかゝりける


Un home dit Koyakushi Kuso envià a una persona que festejava :

---Al marjal celat l'herba oculta al fons creix sota l'aigua el meu amor ignorat m'és de gran aflicció. (242)

La resposta de la dona :

---Celada del cert en les aigües ocultes l'herba dessota i és en ma pensada que té poca llargada. (243)

Aquest Koyakushi era certament de curta talla.

- - - - - -

242 – Poema no. 1136, llibre 11, Shinsenzaiwakashû (新千載和歌集), atribuït al
ministre de l'Esquerra Biwa(枇杷左大臣 - Biwa Sadaijin) : Fujiwara no Nakahira (藤原仲平, 875-945). També és a l'Ise Shû (伊勢集), també atribuït al mateix poeta.
243 – Poema no. 1137, llibre 11, Shinsenzaiwakashû (新千載和歌集). També és a l'Ise Shû (伊勢集).
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 137
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百三十七】



しかの山こえのみちにいはえといふ所に故兵部卿宮家をいとおかしうつくり給て時々おはしまりけりいとしのひておはしまして しかにまうつる女ともを見給ふ時もありけりおほかたもいとおもしろう家もいとおかしうなむ有けるとしこしかにまうてけるついてにこのいへにきてめくりつゝ 見てあはれかりめてなとしてかきつけたりける
かりにのみくるきみまつとふりいてつゝなくしか山は秋そかなしき
となんかきつけていにける


Camí del pas de Shiga, en un indret de nom Iwae, el difunt príncep cap d'afers militars s'hi havia fet construir una magnífica casa i on s'hi estava de quan en quan. Hi era en molt secret i en temps de pelegrinatge veia les dones que anaven a Shiga. La vista de l'entorn era esplèndida i la casa magnífica.
Toshiko, durant un pelegrinatge a Shiga, anà a aquesta casa i s'hi passejà pels voltants. En fou encantada i escriví :

---Mentre espera quan només de cacera us hi apropeu pel puig brama el cérvol melangia de tardor. (241)

I se n'anà.
- - - - - -
241 – Poema no. 301, llibre 5, Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集).

o0o

29 de juliol de 2017


落窪物語 -39-

Ochikubo Monogatari


– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 北の方、帰りたまひて、中納言に申したまふ。「この大将殿の中将は、おとどをや、悪しくしたまふ」とあれば、「さもあらず。内裏などにても、用意ありてこそ見ゆれ」と宣ふ。「あやしきことかな。しかじかこそありつれ。またなう、ねたくいみじきことこそなかりつれ。出づとて、言ひおこせたりつる消息よ。いかで、これに当せむ」と、もだえたまへば、中納言「われは老い癈ひて、覚えもなくなりうゆく。かの君は、ただ今、大臣になりぬべきいきほひなれば、いとど当しがたし。さべうこそあらめ。名立たしう、わが妻子どもとて、さる恥を見、笑はれけむことよ」とて、爪弾きをして、また弾きたまふ。
 かかるほどに、六月になりぬ。中将せめて言ひそそのかして、蔵人の少将を中の君にあはせたまへば、中納言殿に、聞きて、焦られ、死ぬばかり思ふ。「かくせむとて、われをばすかしおきにこそありけれ」とて、「いかでか、いきすだまにも入りてしがな」とて、手がらみをし入りたまふ。
 二条殿には、思ひかしづきたまひしものを、いかに思すらむ、と思ひやりて、いとほしがる。三日の夜、御装束をば、裳のよくしたまふとて、この殿になむ奉りたまひければ、女君、急ぎ染めさせ、裁ち縫ひしたまふにも、昔思ひ出でられて、あはれなれば、
    着る人のかはらぬ身には唐衣たちはなれにしをりぞ忘れぬ
とぞ言はれたまひける。いと清げに縫ひ重ねて奉らせたまへれば、大殿の北の方、限りなく喜びたまふ。中将も、いと思ふやうにしつと思ひたまふ。さて、少将に会ひて、「いと恐ろしき人持たまへりと、おぢきこえたまへしかど、間近くて聞え語らはむの本意ありてなむ、しひてそそのかしきこえたるを、わりなくとも、ゆめ、もと一つに思すな」と聞えたまへば、少将「あなゆゆし。よし、聞きたまへ。文をだに物しはべりてむや。御用意ありと承りしよりなむ、限りなく頼みきこえし」と宣ひて、げに顧みもしたまふべくもあらず。覚えも、女君も、こよなくまさりたれば、何しにかは通はむ。かかるままに、北の方、焦られ惑ひて、物もやすく食はでなむ嘆きける。
 中将殿に、よき若人ども参り集まりたる、いたはりたまふと聞きて、かの中納言殿の少納言、かく落窪の君とも知らで、弁の君が引きにて参り、女君見たまふ。少納言なれば、あはれにをかしうて、衛門を出だして、「こと人かとこそ思ひつれ。昔はさらに忘れずながら、つつましきことのみ多くて、えかくなむとも物せで、おぼつかなく思ひつるに、いとうれしくもあるかな。早うこなたに物したまへ」と言はせたれば、少納言あさましくなりて、扇さし隠したりつるも、うち置きて、ゐざり出づる心ちもたがひて、「いかなることぞ。誰か宣ふぞ」と言へば、「ただ、かくてさぶらふに、思し出でよ。その世には落窪の御方と聞えしよ。わたくしにも、いとこそうれしけれ。昔見たてまつりし人は、一人もいなくて、変りたる心ちのしはべりけるに」と言へば、少納言「いで、あなうれしや。わが君のおはしますにこそありけれ。よに忘れず恋しくのみおぼえさせたまへるに、仏の導きたまへるにこそありけれ」と喜びながら、御前に参りたり。見るに、かの部屋に居たまへりしほど、まづ思ひ出でらる。君は、まづ、ねびまさりて、いとめれたうて居たまへれば、いみじくさいはひおはしけると、おぼゆ。そよそよとさうぞき、汗衫着たる人、いと若う清げなる、十余人ばかり物語して、いとなまめかしげなり。「いと疾く御前許されたまふ人、いかならむ」「われらこそ、さもなかりしか」と、うらやみあへれば、「さかし。こは、さるべき人ぞかし」と笑ひたまふ様も、いとをかしげなり。かかれば、父母の立ち居かしづきたまひし御はらからどもには、こよなくまさりたまへるぞかしと、人の聞くほどは、うれしきよしを言ひて、人立ちぬるほどには、少納言、中納言殿の物語を、くはしくす。かの典薬がいらへしこと語れば、衛門もいみじく笑ふ。「北の方、このたびの御婿取りの恥ぢがましきことと、腹立ちたまふ。宿世にやおはしけむ、いつしかとやうに孕みたまへれば、心ちよげに見えたまふかし。北の方も思ひまつはれてなむ.四の君の御人は、あやひき事かな。これにはいみじう誉めたまふめるものを。鼻こそ中にをかしげにてあるとこそ、言はるめれ」と宣へば、少納言「嘲弄し聞えさせたまへるなり。御鼻なむ、中にすぐれて見苦しうおはする。鼻うち仰ぎ、いららぎて、穴の大きなることは、左右に対建て、寝殿も造りつべく」など言へば、「いといみじきことかな。げに、いかにいみじうおぼえたまふらむ」など語らひたまふほどに、中将の君、内裏より、いといたう酔ひて、まかでたまへり。いと赤らかに清げにておはす。「御遊びに召されて、これかれに強ひられつるに、いとこそ苦しかりつれ。文仕うまつりて、御衣かづきはべり」とて、持ておはしたり。聴色の、いみじく香ばしきを、「女にうちかづけたてまつる」とて、女君にうち掛けたまへば、「何の禄ならむ」とて笑ひたまふ。少納言を見つけて、「これは、かのわたりに見えし人にはあらずや」、「さなめり」、「いかで参りつるぞ。交野の少将の、艶になまめかしかりこと、残りいかで聞きはべらむ」と宣へば、少納言、言ひしこと忘れて、何事ならむ、あやし、と思ひて、かしこまり居たり。「いと苦し。臥したらむ」とて、御帳の内にニ所ながら入りたまひぬ。少納言、めでたく清げにおはしける君かな、いみじく言ひきこえたまへるにこそあめれ、さいはひある人は、めでたきものなりけり、と思ひゐたり。


Quan la Kita no Kata fou de retorn li preguntà al Chûnagon :

– Aquest fill del Taishô, el Chûjô, té algun greuge contra vós?
– No, cap. Quan ens veiem a la cort és cortès i respectuós.
– Doncs, és molt estrany.

I li explicà allò que havia succeït.

– Ha estat insultant! I allò que m'ha dit abans d'anar-me'n! D'una manera o d'altra m'hi tornaré!
– Jo sóc vell i ja no tinc influència a la cort. Aquest Chûjô aviat serà segurament primer ministre i molt poderós, seria molt difícil d'enfrontar-m'hi. Serà el destí. Alguna cosa hi haurà perquè faci per a escarnir ma família!

I féu petar els dits aclaparat.

Així s'arribà a la sisena lluna. Degut a l'apressant insistència del Chûjô ses pares consentiren al casament del Kurôdo no Shôshô amb llur segona filla, i quan açò es sabé a la residència del Chûnagon la Kita no Kata fou tan irada que sentí morir-se.

– Tot açò ho ha fet per a enganyar-nos, arrabassar-nos el Kurôdo no Shôshô i imposar-nos el Hyôbu no Shôyû. Si pogués transformar-me en un fantasma i assetjar-lo!

I es retorçava les mans plena d'odi.

A la residència de Nijô Ochikubo era molt entristida al pensar com es sentirien per la pèrdua del Kurôdo no Shôshô. Degut a sa destresa en el cosir li demanaren de fer la roba per a la Tercera Nit del casament, i s'acuità en tenyir-la i cosir-la. Mentre ho feia recordà amb pena el temps passat i es digué :

---Persona d'antany qui portarà la roba que estic tallant i no puc pas oblidar la casa que vaig deixar.

Una vegada rebuda la roba esplèndidament cosida i plegada la mare del Chûjô fou exultant, també el Chûjô ho trobà immillorable.

Quan el Chûjô es trobà amb el Kurôdo no Shôshô li digué :

– Ma germana és molt atemorida quan ha sentit de la terrible dona que teníeu, mes com desitja ta relació s'hi ha avingut. Si no és del vostre grat, us prego de no tractar-la igual que la vostra dona anterior.
– Açò seria indigne. Escolteu-me bé. Des del consentiment no he enviat cap lletra a aquella dona. Feu-me plena confiança.

I realment no havia tornat a visitar la tercera dama. Com al palau del Taishô era ben considerat i la noia preciosa, per què hauria de visitar-la? I amb tot açò la Kita no Kata, trasbalsada, no podia ni menjar de tant neguit.

Havent sentit que a la residència del Chûjô hi servien joves i precioses dames de companyia, Shônagon, que havia servit al palau del Chûnagon, anà a Nijô mitjançà una dama dita Ben sens saber que Ochikubo n'era la mestressa.
Molta fou la sorpresa quan Ochikubo la reconegué, cridà Emon i li féu adreçar aquest missatge :

– He pensat que es tractava d'algú altre! No he oblidat l'afer del passat, ta molta discreció. Em sap molt de greu, mes no podia fer-te saber què havia passat. Sóc molt contenta de que siguis ací. Vine ara mateix!

Shônagon, estupefacta, abaixà el ventall amb el qual es cobria la cara i s'atansà excitada a Emon :

– Què és açò? De qui és?
– Pensa només perquè sóc ací. És d'aquella que abans era anomenada la damisel·la Ochikubo. Jo també sóc molt contenta de veure't. Com no hi ha cap coneixença d'abans en sento desplaçada.
– Que en sóc de contenta! Així que és ací i és ma senyora. Jo mai no la he oblidat i sempre l'he tinguda en estima. És Buda qui m'hi ha portat.

I joiosa anà en sa presència. Tot just veure-la pensà en quan vivia en aquella cambra soterrada. Ara s'havia fet una dona plena d'encant, i pensà que era una persona afortunada.

A la cambra hi havia unes deu dames de companyia, joves i precioses, amb el suau cruix de llurs vestits, parlant, totes elegants.

– Qui serà que tan aviat és rebuda ací? No ha estat així amb nosaltres – digueren, geloses.
– Sí, m'és algú important.

Contestà Ochikubo tota somrient, bellíssima. Shônagon pensà que era molt més feliç que ses germanes sota la cura de llurs pares. Davant de les altres expressà sa satisfacció, i quan totes sortiren Shônagon li parlà en detall sobre la residència del Chûnagon. Quan li digué la resposta del Tenyaku a la Kita no Kata Emon esclatà a riure.

– La Kita no Kata fou molt vexada quan prengueren el nou gendre, com si fos per culpa d'alguna cosa comesa en una vida anterior. I quan la quarta dama quedà embarassada tan aviat, en contra de ses sentiments, la Kita no Kata s'hi ha hagut d'avenir.

Ochikubo digué :

– Açò del marit de la quarta dama és molt estrany. El Chûjô en parla molt bé d'ell, Diu que son nas és esplèndid.
– Ho diu com una facècia. De tot, son nas és una desgràcia. És rebregat cap amunt, els narius tan grans que s'hi podria construir un palau al mig amb les ales a dreta i esquerra.
– Açò és horrible! Em puc imaginar com es sentiran.

Mentre elles conversaven el Chûjô tornà ebri de la cort, son atractiu rostre tot encès.

– M'havien convocat per a un concert. M'han fet beure i ha estat amoïnador. He tocat la flauta i m'han complimentat amb aquest vestit.

Era de color vermellós (52), amb una aroma molt fragant.

– És perquè el portis tu.
– Per què aquesta gratificació? - preguntà Ochikubo amb un somrís.

Fou llavors que el Chûjô s'adonà de la presència de Shônagon.

– No l'he vista a la residència del Chûnagon?
- Sí, així és.
– Per què és vinguda? Com m'agradaria escoltar la continuació de la fascinant història del Katano no Shôshô!

Shônagon restà immòbil com si s'hagués oblidat de parlar, sens entendre-ho, i pensà que allò era estrany (53).

– Em sento fatigat. Allitem-nos.

I anaren rere les cortines.

Per a Shônagon el Chûjô era molt atractiu, s'estimava molt Ochikubo, i pensà que era benaurada la gent que era tan afortunada.

- - - - - -

52 – Yurushiiro ( 許し色) : colors permesos, oposats als kinjiki (禁色) que eren els colors prohibits. Sistema tradicional de colors d'origen xinés, basats en els clàssics cinc elements (fusta, aigua, foc, metall i terra). Els colors prohibits eren només per als càrrecs més alts del govern japonès. Els colors permesos eren per a tots els altres rangs inferiors, generalment una gamma molt extensa de vermells.
53 – Quan ella parla del Katano no Shôshô a Ochikubo Shônagon no sap que el Chûjô, llavors el Shôshô, era allà amagat i per tant ell ho va sentir tot, d'aquí la seva estranyesa.

o0o

22 de juliol de 2017




小林 一茶 -38-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.







湯けぶりも月夜の春となりにけり
ゆけぶりも つきよのはると なりにけり
Yukeburi mo-tsuki yo no haru to-nari ni keri


Amb el baf del bany
nit de lluna esdevé
la primavera.




ひへ餅にあんきな春が来たりけり
ひえもちに あんきなはるが きたりけり
Hie mochi ni-anki na haru ga-kitari keri


Amb bunyols de mill
la bona primavera
ens ha arribat.

o0o

小林 一茶 -37-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





葎家も春になりけり夜(の)雨
むぐらやも はるになりけり よるのあめ
Mugura ya mo-haru ni nari keri-yoru no ame


És primavera
també al cau de l'heura
pluja al vespre.




あつさりと春は来にけり浅黄空
あっさりと はるはきにけり あさぎぞら
Assari to-haru wa ki ni keri-asagi zora

La primavera
és vinguda simplement
amb un cel blavós.

o0o

15 de juliol de 2017

与謝蕪村 - 29

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA





喰ふて寢て牛にならばや桃花
Kuute nete ushi ni narabe ya momo no hana

I si fos vaca
fer menjades i dormir
flors de presseguer.


商人を吼る犬ありもゝの花
Akindo wo hoeru inu ari momo no hana

Un gos que borda
un venedor ambulant
flors de presseguer.


さくらより桃にしたしき小家哉
Sakura yori momo ni shitashiki koie kana

Que el cirerer
més íntim el presseguer
a la caseta.

o0o

与謝蕪村 - 28

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA





つゝじ野やあらぬ所に麥畠 Tsutsuji-no ya aranu tokoro ni mugibatake

Les azalees
són en lloc inesperat
en un camp de blat.


つゝじ咲て石移したる嬉しさよ Tsutsuji saite ishi utsushitaru ureshisa yo

Quan moc la pedra
azalees florides
i sóc ben content.


雛祭る都はづれや桃の月
Hina matsuru miyako hazure ya momo no tsuki

Jorn de les nines
fora de la capital
lluna als préssecs.

o0o

8 de juliol de 2017

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA
-38-

秋 / 荻
Tardor /

思うにもすぎて哀にきこゆるは荻の葉みだる秋のゆふ風

おもふにも-すきてあはれに-きこゆるは-をぎのはみだる-あきのゆふかぜ

Omou ni mo-sukite aware ni-kikoyuru wa-ogi no ha midaru-aki no yuukaze


Més del que penso
és aquesta tristesa
quan de la tardor
sento el vent esbullant
les fulles de les canyes

Poema no. 285
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-37-




秋 / 薄当道繁
Tardor / Camí exuberant d'eulàlies

花薄こころあてにぞわけて行くほの見し道にあとしなければ

はなすすき-こころあてにぞ-わけてゆく-ほのみしみちの-あとしなければ

Hana susuki-kokoro ate ni zo-wakete yuku-hono mishi michi no-ato shi nakereba


Mentre camino
mon cor us endevina
flors d'eulàlia
amb aquesta poca llum
pel camí sens petjades

Poema no. 274
o0o

1 de juliol de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 136
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百三十六】



又おとこ日ころさはかしくてなんえまいらぬかくいそきまかりありく内にもえまいりこぬ事をなんいかにとかきりなく思給ふるとありけれは
さはくなるうちにも物はおもふなりわかつれ/\をなにゝたとへん
となんありける

Encara aquest home li havia escrit :

- Aquests jorns sóc atrafegat i no he pogut visitar-vos. Tot i apressar-me amb mon servei no he pogut venir. No sé què en pensareu vós, i això m'amoïna.

La dona féu :

---Tan enfeinassat com sou amb vostre servei us ben amoïneu com comparar podria mon tedi de cada jorn?

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 135
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百三十五】




三条右大臣のむすめつゝみの中納言にあひはしめ給けるあひたはくらのすけにて内の殿上をなんし給ける女はあはんの心やなかりけむこゝろもゆかすなんいますかりけるおとこも宮つかひし給けれはえつねにもいまさゝりけるころ女
たきものゝくゆる心はありしかとひとりはたへてねられさりけり
返しは上手なれはよかりけめとえきかねはかゝす


En el temps que la filla del ministre de la Dreta del Sanjô començava a trobar-se amb el conseller del Centre de l'Escullera (240), aquest era llavors director adjunt del departament dels Magatzems de la cort i tenia accés al palau imperial. La dona, que potser no li abellia de veure'l, no semblava amatent. Com ell també tenia sa comesa a la cort i no podia ésser-hi sempre amb ella, llavors la dona féu :

---He deixat cremar l'encens en tot el meu cor mes s'apagarà no puc suportar més gens haver de dormir sola.

La resposta, essent ell un excel·lent poeta, fou segurament de qualitat, emperò, no ens ha arribat i no l'hem escrit.
- - - - - -

240 - Fujiwara no Kanesuke (藤原兼輔, 877-933).

o0o

24 de juny de 2017

落窪物語 -38-

Ochikubo Monogatari


– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





 中納言殿の北の方、中将殿のおりぬさきにとて、皆あゆびのぼるに、これはた、いと儀式ことに、そよそよ、はらはらと沓すりて、帯刀、先に立ちて、道なる人々払ふ。車の人々騒ぎ立ちあゆめば、道をふたぎて、さらにやたねば、はしたなくて、しばしかい郡れて立ちたるを見て、「後生ひなる御物語詣でなめりや。常に先立ちたまはんとのみ思いためれども、遅れたまふは」とのみ笑へば、誰も誰もいとねたしと思ふ。とみにもえ歩み寄らず、からうじて局に歩み行きぬ。法師童子一人ありけるは、かの局あるじのおはすると思ひて、出でて往ぬ。皆入りたまひて、中将、帯刀を呼びて、「かの人人笑はせよ」と、ささめきたまふをも知らで、わが局と頼みて、来て、入らむとするに、「あらはなり。中将殿おはします」と言ふに、あきれて立てれば、人々笑ふ。「いとあやしや。やしかに案内せさせてこそ、おりさせたまはましか」。「かくうはの空に御局あるまじかめるものを。いといとほしきわざかな」。「仁王堂の行ひをせさせたまへ。それに、所は広かなる」と、そら知らずして、帯刀は、われと知られむは、いとほしく、若うはやれる者をはやして、言はせて、笑ふに、はしたなきこと限りなし。帰らむにも、はしたに、わびしといふは、おろかなり。しばし立てるに、人騒がしく、突い倒しつべく、歩きつがへば、わびしく歩み帰る心ちも、ただ思ひやるべし。いきほひまさりたらば、いさかひ返しても往ぬべし。いとせむ方なし。足をそらに踏みて、車に帰り乗りて、ねたういみじう思ふこと限りなし。「なほ、ただに思はむ人、かくはせじ。おとどをや、悪しう思うたまふらむ。いかなることに当りたまふらむ」と集まりて嘆く中に、四の君、面白の駒言はれて、いといみじと思ふ。
 大徳呼びて、「かうかうして取られぬ。いみじき恥にこそあれ。また局ありぬべしや」と言へば、大徳「さらに今は、いづこのかあらむ。入り居たるをだに、殿ばらの君達は、おし居させたまふに、遅くおりさせたまへるが、まして悪しきなり。いかがせむ。御車ながら明させたまふべきなり。よろしき人ならばこそ、もしやと言ひはべたらめ、ただ今の一の者、太政大臣も、この君にあへば、音もせぬ君ぞや。御妹、限りなく時めきたまふを持たまへり。わが御覚えばかりと思すらむ人、うちあふべくもあらず」など言ひて往ぬれば、かひなし。おりなむと思ひて、六人まで乗りたりければ、いと狭くて、身じろきもせず、苦しきこと、落窪の部屋に籠りたまへりしにも、まさるべし。
 からうじて明けぬ。「あいぎやうなしの出でぬさきに、疾く帰りなむ」と、急ぎたまへど、御車の輪結ふほどに、中将殿は御車に乗りたまひぬ。例の便はかめれば、中納言殿の御車おくれむとて立てれば、中将殿、後にも思ひあはせよ、むげにしるしなくは、かひなし、とや思ひけむ。小舎人童を呼びて、「かの車の口に寄りて、『懲りぬや』と言ひて来」と宣ひて、ただ寄りに寄りて、かく言へば、「誰が宣ふぞ」と言ふ。ただ「かの御車より」と言ふに、「さればよ。なほ思ふことありてするにこそありけれ」と、ささめき、あやしがりて、北の方の、「まだし」と言ひ出だしたりければ、童「かくなむ」と申せば、「さがな者、ねたういらへたなり。かくておはすとも知らじかし」と笑ひたまひて、「まだ死にせぬ御身なれば、またも見たまはむ」と言はせたれば、北の方、「いらへなせそ。めざまし」と制せられて、せさせねば、帰りたまひぬ。
 女君「いと心憂く。けしからずはおはせしと、おとど後に聞きたまはむこともあり。かくな宣ひそ」と制したまひけれど、「これには、おとどやは乗りたまへる」と宣へば、「君達おはすれば、同じこと」と宣ふを、「今うち返し仕うまつらむに、御心はゆきなむ。思ひおきしことたがへじ」と宣ふ。



Mentre la Kita no Kata del Chûnagon i ses filles s'apressaven per a arribar a la cambra abans que el Chûjô baixés del carruatge ell i sa gent entraven cerimoniosament amb fregadissa de vestits i cruiximent de sabates. Tachihaki els precedia bandejant la gent del mig. La gent del Chûnagon s'hagué d'aturar enutjada i apartar-se mentre veien com els altres avançaven. Els servents del Chûjô digueren tot rient :

– Encara sou al darrera, no? Per molt que feu per a estar al davant sempre feu tard.

Es sentiren humiliades sens poder continuar amb prestesa i trigaren a arribar a la cambra reservada. Allà s'hi havia deixat un novici el qual a l'arribar el Chûjô i sa gent pensà que eren ells els estadants i se n'anà. Quan entraren el Chûjô cridà Tachihaki i li digué en veu baixa perquè no el sentissin :

– Ens hem de riure d'ells!

Quan la gent del Chûnagon arribà i eren a punt d'entrar a la cambra un home els digué :

– Quines maneres! El Chûjô és ací.

Restaren estupefactes, i tothom rigué.

– Quina pena! Que no heu reservat abans de baixar del carruatge i confirmat? No es té una cambra així de fàcil. Em sap molt de greu. Proveu a la sala Niô, és molt espaiosa.

Tachihaki amb cara de no saber res i per a no ésser reconegut havia enviat a aquell jove desvergonyit. La indignació de la Kita no Kata al veure que es befaven d'elles fou total.

No podien tornar-se'n ara sens acabar el pelegrinatge, seria humiliant. Restaren allà una estona emperò amb el tràfec de gent amunt i avall no podien continuar allà, i abatudes caminaren cap al carruatge. Imaginable llur estat d'ànim. Si tinguessin més homes els s'hi haurien enfrontat, emperò, no tenien prou puixança. S'apressaren a tornar i pujar al carruatge. No es pot explicar llur humiliació.

– Ningú no es comportaria així només per un greuge. Segurament li tindrà malicia al Chûnagon. Què haurà passat per a fer açò?

Es planyeren totes juntes, i la quarta dama es sentí molt vexada perquè s'havia esmentat “Cavall-cara-blanca”.

Feren cridar a l'abat del temple i li ho explicaren tot.

– És una vergonya! Que teniu una altra cambra?
– Enlloc no en trobaria ara mateix. Altra gent de la cort ja ha n'ha pres possessió a la força. És una pena que no arribéssiu abans. No hi ha res a fer, haureu de passar la nit al carruatge. Si no es tractés d'algú tan influent li podria parlar, emperò, aquesta persona és ara la més important, ni el mateix primer ministre obre la boca davant seu. Sa germana petita és la favorita de l'emperador. Té la confiança absoluta de l'emperador, ningú no s'hi pot oposar.

Després d'açò l'abat marxà, no s'hi podia fer altrament, era debades. Pensaren en baixar del carruatge, eres sis persona i eren molt estretes allà dintre, no podien ni bellugar-se. Llur sofriment era encara pitjor que el d'Ochikubo reclosa en aquella cambra.

L'alba arribà per fi. La Kita no Kata féu per a sortir abans que el malagradós Chûjô, i mentre s'acuitaven per a tornar, com s'havia de relligar la roda, el Chûjô sortí i tots pujaren als carruatges. Per a evitar situacions com les que havien patit abans el carruatge del Chûnagon es posà al darrera del Chûjô, el qual, amb la intenció de punir la Kita no Kata i que en tingués recordança, féu cridar un patge.

– Apropa't a la roda d'aquell carruatge i digués “ N'heu tingut prou?”.

El patge s'hi atansà i ho digué. La Kita no Kata li preguntà qui li havia dit de fer-ho.

– D'aquell carruatge.

- M'ho temia. Ho fa amb tota la intenció.

Digué la Kita no Kata en veu baixa tota estranyada, i replicà :

– No encara!

Quan el patge li ho digué al Chûjô aquest digué a Ochikubo amb un somrís:

– Un ésser maligne, una resposta de malvolença. No sap que ets ací.

I féu dir a la Kita no Kata que mentre no fou morta n'hauria encara més.

Les filles d'ella li demanaren què no li contestés, que era molt desagradós, i com no hi hagué resposta marxaren.

Ochikubo digué :

– Em desplau açò, no és adient perquè després li ho explicaran al Chûnagon. No les tracteu així.
– Que hi era el Chûnagon al carrutage?
– No, mes hi eren ses filles, és com si hi fos ell mateix.
– Ja hi haurà temps per a disculpar-se, ho sento, no canviaré ma decisió.

o0o

17 de juny de 2017

小林 一茶 -36-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




春立や愚の上に又愚にかへる

はるたつや ぐのうえにまた ぐにかえる

Haru tatsu ya-gu no ue ni mata-gu ni kaeru


Aquell que és foll
començ de primavera
esdevé més foll.




はる立や門の雀もまめなかほ

はるたつや かどのすずめも まめなかほ

Haru tatsu ya-kado no suzume mo-mamena kao


En primavera
pardalets a la porta
cares de salut.

o0o


小林 一茶 -35-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




春たちて磯菜も千代のためし哉

はるたちて いそなもちよの ためしかな

Haru tatsu ya-isona mo chiyo no-tameshi kana


Plantes al sorral
començ de primavera
així milers d'anys.




ろくな春立にけらしな門の雪

ろくなはる たちにけらしな かどのゆき

Rokuna haru-tachi ni kerashi na-nado no yuki


Potser en plaent
primavera hi haurà
neu a la porta.

o0o

10 de juny de 2017

与謝蕪村 - 27

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA


よもすがら音なき雨や種俵

Yomosugara oto naki ame ya tane-dawara

En tota la nit
cau la pluja callada
costals de llavors.


居りたる舟を上ればすみれ哉

Suwaritaru fune wo agareba sumire kana

Surto del vaixell
quan ja és ben amarrat
hi ha violes.


骨拾ふ人にしたしき菫かな

Kotsu hirou hito ni shitashiki sumire kana

Algú que recull
les cendres d'un estimat
entre violes.
o0o

与謝蕪村 - 26

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA




日は日くれよ夜は夜明ケよと啼蛙

Hi wa higure yo yo wa yoake yo to naku kawazu

Que tanqui el jorn
que arribi el matí
canta el granot.


連哥してもどる夜鳥羽の蛙哉

Renga shite modoru yo toba no kawazu kana

Me'n torno de nit
després de fer uns versos
granots de Toba.


曉の雨やすぐろの薄はら

Akatsuki no ame ya suguro no susuki hara

Pluja del vespre
en terra artigada
prat d'eulàlies.
o0o

3 de juny de 2017

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-36-






Estiu

夏の夜の月見ることやなかるらむ蚊遣火たつるしづの伏屋は

なつのよの-つきみることや-なかるらむ-かやりびたつる-しづのふせやは

Natsu no yo no-tsuki miru koto ya-nakaruramu-kayaribi tatsuru-shizu no fuseya wa


No crec que en nits
d'estiu vegeu la lluna
amb les fumeres
antimosques que s'alcen
de les humils cabanes

Poema no. 241
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-35-


夏 / 旅行草深と云ふ事を

Estiu / Viatger per un herbassar

旅人のわくる夏野のくさしげみ葉ずゑにすげの小笠はづれて

たびびとの-わくるなつのの-くさしげみ-はずゑにすげの-をがさはづれて

tabibito no-wakuru natsuno no-kusa shigemi-hazue ni suge no-ogasa hazurete


Un viatjador
tot passant per l'herbassar
del prat estiuenc
son capell de serena
hi va lliscant per sobre

Poema no. 237
o0o

27 de maig de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 134
 
HISTÒRIES DE YAMATO
(Obra anònima del segle X)


【百三十四】


先帝の御時にあるみさうしにきたなけなきはらはありけりみかと御らむしてみそかにめしてけりこれを人にもしらせたまはてとき/\めしけりさてのたまはせける
あかてのみふれはなるへしあはぬよもあふよも人をあはれとそおもふ
とのたまはせけるをはらはこゝちにもかきりなくあはれにおほえてけれはしのひあへてともたちにさなんのたまひしとかたりけれはこの主なる御息所きゝてをひいて給けるものかいみしう

En temps de l'anterior emperador, en un dels apartaments de palau hi vivia una joveneta gens vulgar. L'emperador l'apercebé i la féu cridar d'amagat. Sens que ningú no se n'assabentés també la féu cridar altres vegades.
Un jorn li digué :

---No us veig pas prou i així és certament i nit rere nit si us trobo com si no sou sempre en ma pensa.

La joveneta en fou molt cofoia i no pogué estar-se'n de dir a ses companyes :

- Açò em diu sa majestat!

Sa mestressa, la dama de la Cambra, ho sabé i la féu fora. Pobrissona!

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 133

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百三十三】


おなしみかと月のおもしろき夜みそかにみやすところたちの御さうしともを見ありかせ給けり御ともに公忠さふらひけりそれに ある御さうしよりこきうちきひとかさねきたる女のいときよけなるいてきていみしうなきけり公忠をちかくめして見せたまひけれはかみをふりおほひていみしう なくなとてかくなくそといへといらへもせすみかともいみしうあやしかり給ひけり公忠
思ふらん心のうちはしらねともなくをみるこそかなしかりけれ
とよめりけれはいとになくめて給ひけり

El mateix emperador, una nit d'esplèndida lluna, féu una volta en secret pels apartaments de les dones,. L'acompanyà Kintada. D'una de les cambres d'allà sortí una dona atractiva, abillada amb un vestit carmesí i que plorava amb desconsol. Sa majestat li demanà a Kintada que s'hi acostés . La veié amb els cabells esbullats que li tapaven la cara i plorant desconsoladament.

- Per què ploreu així?

Preguntà Kintada, emperò, sens cap resposta.
L'emperador era també força intrigat. Llavors Kintada :

---Tot desconeixent en quina cosa pensa al fons de son cor veure-la plorar del cert en contorba de dolor. (239)

Quan ho composà l'emperador el lloà com cap altre.
- - - - - -

239 - És a l'antologia personal de Minamoto no Kintada : 公忠集.

o0o

20 de maig de 2017

落窪物語 -37-

Ochikubo Monogatari


Història d'Ochikubo

(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 正月つごもりに、よき日ありけるに、物詣でする人ぞよかなる、とて、三、四の君、北の方などして、車一つして忍びて清水に詣づ。折りしもそこあれ、三位の中将の北の方、男君も詣でたまふに、中納言殿の車は疾く詣でたまひければ、先立ちゆく。忍びたりとて、ことに御前もなし。かいすみたり。中納言殿は、男女おはしければ、御前いと多くて、先追ひ散らして、いと猛にて詣でたまふ。先なる車は後早に越されて、人々わびにたり。割松の透影に、人のあまた乗りたればにやあらむ、牛苦しげにて、えのぼらねば、後の御車ども、せかれて留まりがちなれば、雑色どもむつかる。中将の、人を呼びて、「誰か車ぞ」と問はすれば、「中納言殿の北の方の、忍びて詣でたまへる」と言ふに、中将、うれしく詣であひにけりと、したにはをかしくおぼえて、「をのこども『先なる車、疾くやれ』と言へ。さるまじうは、かたはらに引きやらせよ」と宣へば、御前の人々「牛弱げにはべらば、え先にのぼりはべらじ。かたはらに引きやりて、この御車を過ぐせ」と言へば、中将「牛弱くは、面白の駒にかけたまへ」と宣ふ声、いとあいぎやうづきてよしあり。車にほの聞きて、「あなわびし。誰ならむ」と、わびまどふ。なほ、先に立ちてやれば、中将殿の人々「え引きやらぬ、なぞ」とて、手礫を投ぐれば、中納言殿の人々、腹立ちて、「ことと言へば大将殿ばらのやうに。中納言殿の御車ぞ。早う打てかし」と言ふに、この御供の雑色ども「中納言殿にも、おづる人あらむ」とて、手礫を雨の降るやうに車に投げかけて、かた様に集まりて押しやりつ。御車ども先立ちて、御前よりはじめて、人いと多くて、打ちあふべくもあらねば、方輪を堀におしつめられて、物も言はである。「なかなか無徳なるわざかな」と、いらへしたるをのこども、言ふ。乗りたる北の方をはじめて、ねたがりまどひて、「誰が詣でたまふぞ」と言へば、「左大将殿の三位の中将殿の詣でたまふなり。ただ今の一の人にて、悪しくいらへたなり」と言ふを聞くに、北の方「何の仇にて、とにかくに恥を見せたまふらむ。この兵部の少輔のことも、これがしたるぞかし。おいらかに『いな』と言はましかば、さてもやみなまし。よそ人も、かくかたきのやうなる人こそありけれ。何者ならむ」とて、北の方手をもみたまふ。
 いと深き堀にて、とみにえ引き上げて、とかく持て騒ぐほどに、輪すこし折れぬ。いみじきわざかなとて、になひあげて、縄求めて来て、結ひなどして、「覆らむやは」とて、やうやうのぼる。中将殿の御車どもは、梯殿に引き立てて、無期に立ちたまへるに、やや久しうありて、からうじてよろぼひ来ぬ。いとたけかりつる輪、折れにけり。やがて、また笑ふ。
よき日にて、梯殿にに隙もなければ、隠れの方よりおりむと思ひて、過ぎてゆく。中将、帯刀を呼びて、「この車のおり所見て、告げよ。そこに居む」宣へば、走り来てみれば、知りたる法師呼びて、「いと疾く詣でつるを、三位の中将とかいふ者、詣であひて、しかじかして車の輪折れて、今まで侍りつる。局ありや。おりなむ。いと苦し」と言へば、「いと不便なりけることかな。さらに、御堂の間なむ、かねて仰せられはべりしかば、取り置きてはべる。かの中将殿も、いづこにかさぶらひたまはむずらむ。論なう、えせ者に局おそひ領かれむかし。あはれ、いと不便なる夜なめりかし」と言へば、「さは、疾くおりなむ。人なき局とて取られなむ」とて急げば、男一人、御局見おかむとて行く後につきて、帯刀見おきて、走り返りて、「かうかうなむ申しつる。かれが行かぬさきに」とて、おろす。御几帳さして、男君離れたまはず、かしづきたまふこと限りなし。


El darrer jorn de la primera lluna era favorable i molta gent anava en pelegrinatge als temples. La Kita no Kata amb la tercera i la quarta dames sortiren d'incògnit en un mateix carruatge cap al temple de Miyomizu. Fou el cas que la Kita no Kata de la residència del Chôjû del tercer rang (51) també hi anà amb el Chûjô.
El carruatge del Chûnagon havia sortit abans i era al davant. Com eren d'incògnit no portaven capdavanters i anaven en silenci. El Chûjô i Ochikubo havien sortit amb força capdavanters que els precedia amb molta cridòria.
Com eren rere el carruatge del Chûnagon la gent del Chûjô feren per a passar-los i la del Chûnagon s'enutjà. A la llum de les torxes el Chûjô veié que hi havia molta gent dintre del carruatge i que els bous no podien pujar fins al temple. Els animals només feien que aturar-se i el carruatge del Chûjô no podia avançar. Els capdavanters del Chûjô començaren a rondinar i aquest preguntà de qui era el carruatge.

– És de la Kita no Kata del Chûnagon que fan el pelegrinatge d'incògnit.

Quan ho sentí el Chûjô se'n felicità de la trobada.

– Digueu als homes que s'acuitin per a avançar-los, altrament que empenyin el carruatge a un costat.

Els capdavanters cridaren :

– Els vostres bous semblen cansats i no poden continuar pujant. Poseu-vos a un costat i deixeu-nos passar al davant.

Llavors el Chûjô digué :

– Si els bous són cansats que estiri el “Cavall-cara-blanca”.

Sa veu sonà plaent i encantadora. Tothom del carruatge de la Kita no Kata ho sentí i exclamaren vexats :

– Que desagradable! Qui serà?

Com son carruatge continuava al davant la gent del Chûjô cridà :

– Per què no us aparteu?

I començaren a tirar-lis pedres. La gent de la Kita no Kata s'indignà:

– Us comporteu com si fóssiu al servei d'un general! Aquest és el carruatge d'un Chûnagon. Ataqueu-nos, doncs.
– Encara que sigueu de la residència d'un Chûnagon no us temem! - contestaren els capdavanters del Chûjô.

I com no s'apartaren els hi caigué una pluja de pedres. Els capdavanters del Chûjô s'aplegaren i empenyeren el carruatge cap a un costat per a fer passar llurs. Com la gent del Chûjô era més nombroses no hi podien fer res, i llavors, a més a més, una roda defectuosa s'enfonsà en un clot.

– Açò és una ignomínia!

Exclamaren aquells que discutien encara amb la gent del Chûjô.

La Kita no Kata preguntà indignada de qui era aquell carruatge.

– Es del fill del Sadaishô, el Chûjô del tercer rang. Avui és una de les persones més influents. És millor no oposar-hi.
– Per què ens fustiga d'aquesta manera i ens humilia així? Segurament és aquell que ha ordit l'afer del Hyôbu no Shôyû. Si hagués refusat des d'un bon començament res no hauria passat. Ningú altre no ens tractaria com si fóssim son enemic. Quina mena de persona faria açò?

I la Kita no Kata es retorçava les mans. El clot era molt pregon i els costava aixecar la roda. Després de crits i confusió veieren consternats que la roda s'havia trencat una mica. Se la carregaren a sobre, la lligaren amb una corda i començaren a pujar a poc a poc.
El carruatge del Chûjô ja era dalt al temple quan després d'un temps que semblà etern arribà amb prou feines el del Chûnagon.

– Que una de vostres puixants rodes s'ha trencat? - digueren enriolats els homes del Chûjô.

Com era un jorn favorable l'escalinata davant del temple era a vessar de carruatges. No hi havia espai per a baixar i la gent del Chûnagon pensà que seria millor entrar per la part del darrera i hi anaren.

El Chûjô crida Tachihaki.:

– Esbrina on vol baixar la gent d'aquell carruatge i on s'estan.

Tachihaki hi anà corrents i veié la Kita no Kata que cridava un monjo que coneixia.

– Hem sortit ben aviat. De camí ens hem trobat amb el Chûjô del tercer rang, i hem tingut problemes amb ell, a més se'ns ha trencat una roda i no hem pogut arribar fins ara. Ens teniu l'allotjament? Voldríem baixar del carruatge, som molt cansades.
– Una situació ben malestant. Com havíeu demanat us he reservat una cambra a l'edifici principal. On s'estarà aquest Chûjô? Segurament n'agafarà qualcuna per la força. Ah, serà una nit molt complicada!
– Baixarem doncs ara mateix o ens la prendran si no hi ha ningú a la cambra – digué tota acuitada la Kita no Kata.

I enviaren un home del temple perquè tingués cura de la cambra. Tachihaki el seguí, veié el lloc i se'n tornà. Ho explicà al Chûjô i digué d'anar-hi i haver la cambra abans que els altres. Els ajudà a baixar del carruatge, posaren un vel davant d'Ochikubo perquè no la veiés ningú i el Chûjô l'atengué amb tota cura.
- - - - - -

51 – Chûjô no Kita no Kata (中将の北の方) : és Ochikubo.

o0o

13 de maig de 2017

小林 一茶 -34-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





春立つや牛にも馬にもふまれずに
はるたつや うしにもうまにも ふまれずに
Haru tatsu ya-ushi ni mo uma ni mo-fumarezu ni

Vaques i cavalls
al començ de primavera
no fan petjada.


Nota : El segon vers té 8 síl·labes.



足元に鳥が立也春も立
あしもとに とりがたつなり はるもたつ
Ashi moto ni-tori ga tatsu nari-haru mo tatsu

Als meus peus l'ocell
alça el vol i també
la primavera.

o0o

小林 一茶 -33-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.






春立や夢に見てさへ小松原
はるたつや ゆめにみてさえ こまつばら
Haru tatsu ya-yume ni mite sae-komatsubara

He vist en somni
començ de primavera
inclús pinetons.



春立や菰もかぶらず五十年
はるたつや こももかぶらず ごじゅうねん
Haru tatsu ya-komo mo kaburazu-gojuunen

Cinquanta anys
començ de primavera
i sens estores.

o0o

6 de maig de 2017

与謝蕪村 - 25 (b)

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA



几菫が蛙会催しけるに Kitô digué de fer una trobada de poetes sobre les granotes

月に聞て蛙ながむる田面かな Tsuki no kite kawazu nagamuru tanomo kana.

Sobre l'arrossar
jo escolto la lluna
miro el granot.

閣に座して遠き蛙をきく夜哉 Kaku ni zashite tooki kawazu wo kiku yo kana

Sento en la nit
assegut a la torre
lluny la granota

苗代の色紙に遊ぶかはづかな Nawashiro no shikishi ni asobu kawazu kana

Als planters d'arròs
s'entreté la granota
amb fulls de colors.
o0o

与謝蕪村 - 25 (a)

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA



無爲庵會 Trobada a la cabana d'en Miu (8)
曙のむらさきの幕や春の風 Akebono no murasaki no maku ya haru no kaze

Cortina aspra
al vent de primavera
la matinada.

野ばかまの法師が旅や春のかぜ
Nobakama no houshi ga tabi ya haru no kaze

Vestit de soldat
de viatge un monjo
vent primaverenc.
- - - - - -
08 - Mui (無爲). Era Miura Chora (三浦 樗良, 1729-1780). Poeta.

o0o


与謝蕪村 - 24

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA



春の海終日のたり/\哉 Haru no umi hinemosu notari notari kana

Per tot el dia
la mar de primavera
és ondulada.

畠うつや鳥さへ啼ぬ山かげに Hata utsu ya tori sae nakanu yama kage ni

Es llauren els camps
ni a l’ombra del turó
canten els ocells.
o0o

29 d’abril de 2017

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-34-




夏 / さみだれ - あるところにさみたれの歌十五首よみ侍りしに、人にかはりて

Estiu : Les primeres pluges d'estiu. De la sèrie "Quinze poemes sobre les primeres pluges d'estiu en un lloc substituint algú.


五月雨は行くべき道のあてもなしをざさが原もうきぎ流れて
さみだれは-ゆくへきみちの-あてもなし-をざさがはらも-うきになかれて
Sumidare wa-yukubeki michi no-ate mo nashi-ozasa ga hara mo-uki ni nakarete

Sens poder trobar
camí en primerenques
plogudes d'estiu
que arrosseguen l'herba
de prades enfangades

Poema no. 226
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA



-33-
夏 / さみだれ

Estiu / De : Les primeres pluges d'estiu

つくづくと軒の雫をながめつつ日をのみくらす五月雨の比
つくづくと-のきのしづくを-ながめつつ-ひをのみくらす-さみだれのころ
Tsukuzuku to-noki no shitzuku o-nagametsutsu-hi o nomi kurasu-sumidare no koro


Mentre contemplo
com es formen les gotes
penjant dels ràfecs
passo simplement els jorns
en aquest temps de pluges

Poema no. 211

o0o

22 d’abril de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 132
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百三十二】



おなしみかとの御時躬恒をめして月のいとおもしろき夜御あそひなとありて月をゆみはりといふはなにの心そそのよしつかうまつれと仰給ひけれはみはしのもとにさふらひてつかうまつりける
照月をゆみはりとしもいふことは山へをさしていれは成けり
ろくにおほうちきかつきて又
白雲のこのかたにしもおりゐるは天津風こそ吹てきつらし

En temps del mateix emperador, sa majestat convocà Mitsune (237), i en una nit d'esplèndida lluna s'arranjà una vetllada musical.
-Què es vol dir amb la lluna com un arc estès? Digueu-me'n la raó! - ordenà sa majestat.
Mitsune, que l'atenia al peu de l'escala, parlà :

---La lluna brillant que també s'anomena així l'arc estès perquè quan és llançada clareja la muntanya.

Com a gratificació rebé un vestit folgat, i féu encara :

---Aquest núvol blanc damunt de mes espatlles ha ben descendit és del vent celestial la glopada vinguda. (238)

- - - - - -

237 - Ôshikôchi no Mitsune (凡河内躬恒, 898-922).
238 – el “nùvol blanc” significa aquí el favor de l'emperador i també el vestit que, evidentment, podria ser de color blanc.

o0o



YAMATO MONOGATARI (大和物語) 131
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百三十一】



先帝の御とき卯月のついたちの日うくひすのなかぬをよませ給ひける公忠
春はたゝ昨日はかりを鶯のかきれることもなかぬけふかな
となむよみたりける

En temps de l'anterior emperador (234), sa majestat havia ordenat de compondre poemes sobre el rossinyol que deixa de cantar des del primer jorn de la quarta lluna, i Kintada (235) :

---La primavera només ahir tancada i el rossinyol com limitat en el temps avui ja no canta més. (236)

Això composà.
- - - - - -

234 - L'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).
235 - Minamoto no Kintada (源 公忠, 884-948).
236 –És a l'antologia personal de Minamoto no Kintada (公忠集)

o0o

15 d’abril de 2017

– 落窪物語 -36-

Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 かの二条には、日々にあらまほしくなりまさり、男君のもてかしづきたまふこと限りなし。「人は、いくらも参らせたまへ。女房多かる所なむ、心にくく花やかにも聞ゆる」とて、これかれにつきつつ、引き引きに参れば、ニ十余人ばかりさぶらふ。男君も女君も御様のどやかに、よくおはすれば、仕うまつりよし。参りまかで、さうぞきかへつつ、今めかしきこと、多かり。衛門を第一の者にしたまへり。帯刀、面白の駒のことを妻に語りければ、下心には、いみじうねたかりし当すばかりの身にもがなと思ひししるしにやと、うれしけれど、「あないとほしや。北の方いかに思すらむ」と、「さいなまるる人多からむかし」と宣ふ。
 かくて、つごもりになりぬ。大将殿よりは、「少将の君の御装束、今は疾くしたまへ。ここには、内裏の御事に暇なくなむ」とて、よき絹、糸、綾、茜、蘇枋、紅など多く奉りたまへれば、もとよりよくしたてまつりけることなれば、いそがせたまふ。さて、少将の君に付きたてまつりて馬の允になりたる田舎の人の徳ある、絹五十参らせたれば、人々にさまざま賜はす。衛門、取り配りし掟つるにも、めやすく見ゆ。
 この二条殿は、北の方の御殿なり。むすめニ所、大君は女御、男、太郎はこの少将、二郎は侍従にて、遊びをのみしたまふ。三郎は童にて殿上したまふ。児におはしけるより、この少将を、世になく愛しうしたてつりたまふに、人に誉められ、帝もよき人に思し召したれば、まして、いまならむことをしたまへりとも、宣ふまじ。かの御事になれば、おとど笑みまけたまへれば、殿に仕うまつる人、雑色、牛飼まで、この少将殿になびきたてまつらぬなし。
 かくて、年返りて、一日の御装束、色よりはじめて、いと清らにし出でたまへれば、いとよしと思して、着て歩きたまふ。御母北の方、見たまひて、「あな美し。いとよくしたまふ人にこそ物したまひけれ。内裏の御方などの御大事あらむには、聞えつべかめり。針目などの、いと思ふやうにあり」と、誉めたまふ。
 司召に中将になりたまひて、三位したまひて、覚えまさりたまふべし。
 三の君の蔵人の少将、かの中の君を聞えたまふを、「いとよき人ぞ。ただ人と思さば、これを取りたまへ。見るやうあり」と常に申したまふ。かの北の方、これをいみじき宝に思ひて、これがことにつけて、わが妻を懲ぜしぞかしと思ふに、いと捨てさせまほしきぞかし。中将かく言ふを、見るやうぞあらむとて、時々返りごとせさせたまふに頼みをかけて、三の君をただ離れに離れゆく。よしと誉めし装束も、すぢかひ、あやしげにし出づれば、いとどかこつけて腹を立ちて、しかけたる衣どもも着で、「こは何わざしたるぞ。いとよく縫ひし人は、いづち往にしぞ」と腹立てば、三の君「男につきて往にしぞ」といらへたまへば、「なにの男につくべきぞ。ただにぞ出でにけむ。ここには、よろしき者ありなむや」と宣へば、三の君「されば、ことなることなき人もなかるべきにこそあめれ、御心を見れば」と言へば、「さ侍り。面白の駒侍るめり。かうめでたき人も参りけりと心にくく思ふ」など、まれまれ来ては、ねたましかけて往ぬれば、いみじうねたみ嘆けど、かひなし。北の方、落窪のなきを、ねたう、いみじう、いかで、くやつのために、まはししきくせんと、惑ひたまふ。われは、さいはひあり、よき婿取る、と言ひしかひなく、面起しに思ひし君は、ただあくがれにあくがる。よきわざとて、いそぎしたるは、世の笑はれぐさなれば、病ひ人になりぬべく嘆く。



A Nijô, a mesura que passaven els jorns la relació entre Ochikubo i el Sôshô esdevenia més estreta i intensa.

– Agafa tant servei com et plagui. Els llocs amb moltes donzelles són plaents i benaurats.

I així doncs, un servent en portà un altre i n'arribà a haver gairebé una vintena. Com tant ell com ella eren generosos i amables hom hi treballava content. Les donzelles, tan si eren o no de servei, vestien esplèndidament i a la moda. Emon era al capdavant de tot el servei.

Tachihaki parlà a sa muller de l'afer “Cavall-cara-blanca”. En son cor ella celebrava la venjança per tota la malesa soferta, n'era satisfeta, emperò, digué :

– Ah! És una pena! Com es sentirà la Kita no Kata! Molta gent en serà blasmada.

S'apropava el cap d'any. De la residència del Taishô s'envià una lletra a Nijô :

“Prepareu roba per al Shôshô d'immediat, ací són molt enfeinats”.

I enviaren bones sedes i cotons i domassos, tints per a moltes varietats de vermells, i Ochikubo, una esplèndida cosidora, s'hi acuità.
Una persona benestant de províncies rebé el nomenament d'Uma no Jô (49) mitjançant el Shôshô i li envià cinquanta peces de seda que ell féu distribuir entre tot el servei. Emon s'hi encarregà i ho féu adientment.

La residència de Nijô era de la mare del Shôshô. Tenia dues filles, la gran era concubina imperial. El Shôshô era el fill gran, el segon era camarlenc, i només s'interessava per la música, el tercer, encara infant, era a la cort. Des de petit el Shôshô era el preferit de son pare. Era admirat per tothom i molt ben considerat per l'emperador. No se li havia mai negat res i per qualsevol cosa que li fes referència son pare somreia, i a la residència hom, des del més noble fins al bouer, no hi havia ningú que no el servís incondicionalment.

Arribà l'any nou. El vestit de cerimònia del Shôshô era magnífic, des del tint fins al cosit. Ell el trobà esplèndid. Se'l posà i anà a ensenyar-lo a sa mare, la qual el lloà.

– Oh! És preciós! Que ben fet! Quan a ta germana li calgui roba per a un gran esdeveniment li ho demanaré a ella. El cosit és molt bo.

Quan s'anunciaren les promocions i nomenaments de primavera el Shôshô fou nomenat Chûjô (50). Se li concedí el tercer rang de la cort i fou encara més ben considerat.


El Kurôdo no Shôshô, espòs de la tercera dama, demanà en casament la segona filla del Taishô, pare del Chûjô. Aquest parlà d'ell a sa mare :

– Es una magnífica persona. Abans de pensar en algú altre, accepteu-lo a ell, té mereixements.

La Kita no Kata el tenia en molta estima, i el Chûjô pensà que fou a causa dels vestits que li cosia Ochikubo que la Kita no Kata la maltractà.

Sa mare hi fou d'acord i deixà que la filla contestés les lletres del Kurôdo no Shôshô, acceptant son oferiment, i així ell començà a allunyar-se de la tercera dama.

La roba que el Kurôdo no Shôshô abans trobava tan ben cosida ara tot eren queixes, pretextos per a enfadar-se i refusava portar-la.

– Què és aquesta roba? On és la noia que cosia tant bé? - demanà tot enutjat.

La tercera dama contestà :

– Se n'ha anat amb un home.
– De quins homes em parles? Segur que se n'ha anat de bon grat. Qui hi ha ací que li fos escaient?
– Cert, mes sembla que tampoc no hi ha res ni ningú que plagui vostre cor.
– Segur, hi ha el “Cavall-cara-blanca”, un home incomparable que ací el trobeu refinat.

Ses visites escassejaren i quan ho feia tot eren destrets que deixaven la tercera dama gelosa i afligida.

La Kita no Kata ressentia la manca d'Ochikubo i li atribuïa tots els mals.

– Sóc molt contenta. Tinc un gendre magnífic.

Es repetia constantment tot pensant en el Kurôdo no Shôshô del qual n'era tant cofoia, i que ara semblava distanciar-se, i tothom se li'n reia per tot l'aparell i presses per a casar la quarta filla. Es neguitejà tant que emmalaltí.

- - - - - -

49 – Uma no jô (馬の允) : càrrec menor de la Divisió de la Dreta dels estables imperials.
50 – Chûjô (中将) : tinent coronel. A partir d'ara aquest personatge apareixerà a l'obra amb aquest títol.

o0o

8 d’abril de 2017


小林 一茶 -32-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





けぶりさへ千代(の)ためしや春の立
けぶりさえ ちよのためしや はるのたつ
Keburi sae-chiyo tameshi ya-haru no tatsu

I també el fum
començ de primavera
s'alça milers d'anys.



沙汰なしに春は立けり草屋敷
さたなしに はるはたちけり くさやしき
Sata nashi ni-haru wa tachi keri-kusa yashiki

Sense cap nova
començ de primavera
al cau de palla.

o0o

小林 一茶 -31-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.






ちぐはぐの下駄から春は立にけり
ちぐはぐの げたからはるは たちにけり
Chiguhagu no-geta kara haru wa-tachi ni keri

Esclops barrejats
segur la primavera
ja s'ha encetat.




春立や草さへ持つたぬ門に迄
はるたつや くささえもたぬ かどにまで
Haru tatsu ya-kusa sae motanu-kado ni made

Inclús sens herba
començ de primavera
fins a la porta.

o0o

1 d’abril de 2017

与謝蕪村 - 23

Yosa Buson (1716-1784)


.
春 PRIMAVERA

西山遲日
Un llarg jorn de primavera a les muntanyes de l'oest.

山鳥の尾をふむ春の入日哉
Yamadori no o wo fumu haru no irihi kana

Ocell muntanyès
sol ponent primaverenc
petja ta cua.


懷舊 Records d'antany

遲き日のつもりて遠きむかしかな Osoki hi no tsumorite tooki mukashi kana

Els dies ben llargs
s'apilen i el passat
en llunyania

o0o

与謝蕪村 - 22

Yosa Buson (1716-1784)



o0o


春 PRIMAVERA

妹が垣根さみせん草の花咲ぬ
Imo ga kakine samisengusa no hana sakinu

De l'estimada
les herbes del pastoret
són a la tanca.

紅梅の落花燃らむ馬の糞
Koubai no rakka moyuramu uma no fun

Del pruner vermell
foc són als fems del cavall
les flors caigudes.

裏門の寺に逢着す蓬かな
Uramon no tera ni houchaku su yomogi kana

Rere un temple
trobo cara a cara
les artemises.

o0o

25 de març de 2017

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-32-


夏 / さみだれ
Estiu / Les primeres pluges d'estiu

五月雨は岩せくぬまな水ふかみわけし岩間のかよひ路もなし
さみだれは-いはせくぬまの-みづふかみ-わけしいしまの-かよひともなし
Samidare wa-iwa seku numa no-mizu fukami-wakeshi ishima no-kayoido mo nashi

Les roques bloquen
les pluges primarenques
fent-ne aiguamolls
tan profunds que no deixen
passar sobre les pedres

Poema no. 209
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-31-




夏 / ゆふぐれの郭公
Estiu / Cucut del vespre

里なるるたそがれ時の郭公きかずがほにもまた名のらせむ
さとなるる-たそがれどきの-ほととさす-きかずがほにて-またなのらせむ
Sato naruru-tasogaredoki no-hototogisu-kikazugao nite-mata nanorasemu


Com a sa casa
a l'hora del capvespre
hi ha el cucut
faig com si no el sentís
i torni a dir son nom

Poema no. 181
o0o

18 de març de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 130
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百三十】



これもつくしなりける女
秋風の心やつらき花すゝき吹くるかたを先そむくらん

Aquest també de la dona de Tsukushi :

---És el cor del vent de la tardor tan cruel com per capgirar la fràgil eulàlia cap a la part d'on bufa? (233)

- - - - - -

233 - És a l'antologia personal de Higaki-no-go : 檜垣嫗集.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 129
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百二十九】



つくしなりける女京におとこをやりてよみける
人をまつ宿はくらくそ成にける契し月のうちにみえねは
となんいへりける

Una dona que vivia a Tsukushi composà i envià a son amant de la capital :

---Esdevinguda ben fosca és la casa que us espera i la lluna promesa no és apareguda. (232)

Açò digué.

- - - - - -

232 – Llibre 13, Shingosûiwakashû (新後拾遺和歌集). És també a l'antologia personal de Higaki-no-go : 檜垣嫗集.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 128
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百二十八】



このひかきのこ歌なんよむといひてすきものともあつまりてよみかたかるへきすゑをつけさせんとてかくいひけり
わたつみの中にそたてるさをしかは
とて末をつけさするに
秋の山へやそこにみゆらん
とそつけたりける

Aquesta Higaki-no-go es vantava de poetessa i en una reunió amb gent de bon gust li digueren de fer la segona part d'una composició difícil que feia així :

---Al mig de la mar immensitat de l'aigua s'alça el cérvol.......

I posar-hi els versos finals :

.......en la tardor al marge del turó s’emmiralla. (231)

Açò hi afegí.
- - - - - -

231 - És a l'antologia personal de Higaki-no-go : 檜垣嫗集.

o0o

11 de març de 2017

落窪物語 -35-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





 暮れぬれば、いと疾くおはしぬ。北の方、「さればよ。物しく思さましかば、遅くぞおはせまし。げに様変へて宣へるなりけり」とて、喜びて入れたてまつりたまひつ。四の君、恥づかしけれど、いかがせむにて、出でたまひにけり。物うち言ひたる声、けはひ、ほれぼれしくおくれたれば、女君、蔵人の少将などに聞き合はするに、あやしげなれば、我こそ「恋ひざらめ」と、言はまほしけれ、と思す。夜深く出でぬ。
 三日の設け、いかめしうしたまふ。侍の居るべき所、雑色所など、さまざまに物据ゑなどして、待ちたまふ。御婿の少将まで出でたまひて、いそぎたまふ。ただ今の御代、覚えのたぐひなき君なれば、もてはやさむとて、おとども出で居て待ちたまふに、「まづ、こなたに入りたまへ」と呼ばすれば、ゆくりもなくのぼりて居ぬ。燈のいと明きに見れば、首よりはじめて、細く小さくて、おもては白粉つけ化粧したるやうにて白う、鼻をいららがして、仰ぎて居たるを、人々あさましうてまもるに、この兵部の少輔に見なしては念ぜず、ほほと笑ふ中にも、蔵人の少将ははなばなと物笑ひする心にて、笑ひたまふこと限りなし。「面白の駒なり」と扇をたたきて笑ひて立ちぬ。殿上にても、者よりことに、「面白の駒、離れて来たり」とて笑ふなりけり。「かれは、いで。こはいかなることぞ」とも言ひやらず笑ふ。おとどは、あきれて、え物も言はれず、人の謀りたりけるなめりと思すに、ただ腹立ちに腹立たれたまへど、いと人多く見ると思し静めて、「こは、いかでかくおぼえなく物したまへるにか。いとあやしく」と宣へば、かの少将の教へしままに、ほれて、言ひゐたれば、いふかひなしとて、盃もささで入りたまひぬ。供の人々、かく笑はるるを知らで、据ゑたる所どもにつきて食ひののしりて、座に居並みたり。人一人もなくて、立ちぬれば、少輔、はしたなくて、例の方より入りぬ。北の方、聞きて、さらに物もおぼえず、あきれ惑ふ。おとどは「老の上にいみじき恥見つる世かな」と、爪弾きをし入りてゐたまへり。四の君は、帳のうちに据ゑたりけるに、ふと入り来て臥しにければ、え逃げず。御達は、いとほしがりあへり。なかだちしたる人とても、仇にもあらず、四の君の乳母なれば、いふべき方なし。誰も誰も嘆き明すに、四日よりはとまると言ひしと思ひて、無期に臥せり。
 蔵人の少将の君「世に人こそ多かれ、かかる面白の駒をば、いかで引き寄せたまひしぞ。いといふかひなかりけるわざかな。かかる者と出で入りむこそ、わびしけれ。殿上の駒とつけて、頭もえさし出でぬ痴れ者の、いかで寄り来にけむ。そこたちの見はかりてしたまへるならむ」とて笑ひ嘲弄したまへば、三の君、さらに知らぬよしを言ひて、いとほしがり嘆きたまふ。かかるひが者なれば、世づかぬ文書き出だしたるなりけりと、人知れず思ひて、いみじくいとほし。北の方の心ち、ただ思ひやるべし。巳、午の時まで手も洗はせず、粥も食はせで、ありとある限り、その御方にとて多かりし人人も、誰かその痴れ者に使はれむとて、出で来にしも、出で来ず。
 つくづくと、臥したりに、四の君見るに、顔の見苦しう、鼻の穴よりは人通りぬべく、吹きいららげて、臥したるに、心づきなく、あいぎやうなくなりて、やをら物するやうにて起きて出でたるを、北の方待ち受けて、宣ふこと限りなし。「おいらかに初めよりかうかうしたりと言はましかば、忍びてもあらましを。露顕をさへして、かくののしりて、われも人も、ゆゆしき恥を見ること。誰が仲人してし始めしぞ」と、「言へ」と責むれば、四の君、あさましう、いみじうなりて、ただ泣きに泣く。われ、かかる者あらむとも知らぬに、つきづきしく言ひければ、あらがふべき方なし。蔵人の少将いかに思ひたまふらむと、女の身は心憂きものにこそありけれと、思ひて泣けど、いふかひなし。
 少輔、いつとなく臥したりければ、おとど「いとほし。彼に手洗はせよ。物くれよ。かかる者に捨てられぬと言はむは、またたぐひもなくいみじかるべし。宿世や、さしもありけむ。今は泣きののしるとも、事の清まはらばこそあらめ」と宣へば、北の方「あたらあが子を、何のよしにてか、さる者にくれては見む」と惑ひたまへば、「あこきことな宣ひそ。かかる者に捨てられぬと言へれむは、いかがいみじけるべき」。北の方「来ずならむ時や、さも思はむ。ただ今、さもせまほしくぞある」と宣へば、未の時まで人も目見入れねば、少輔、苦しうて出でて往にけり。
 ようさり来たるに、四の君泣きて、さらに出でたまなねば、おとど腹立ちたまひて、「かくおぼえたまひけむ者をば、何しにかは忍びて呼び寄せたまひし。人の知りぬるからに、かく言ふは、親はらからに、二方に恥を見せたまはむとや」と、添ひゐて責めたまへば、いみじうわびしながら、泣く泣く出でぬ。少輔、泣きたまふを、あやしと思ひけれど、物も言はで臥しぬ。
 かく女もわびしと思ひわび、北の方も、取り放ちてむと惑ひたまへど、おとどのかく宣ふにつつみて、出でたまふ夜、出でたまはぬ夜ありけるに、宿世心憂かりけることは、いつしかと、つはりたまへば、「いかでと、生ませむと思ふ少将の君の子は出で来で、この痴れ者のひろごること」と宣ふを、四の君ことわりにて、いかで死なむと思ふ。蔵人の少将思ひしもしるく、殿上の君達、「面白の駒はいかに。このごろ年返らば、御引きにて白馬に出だしたまへ。君とあれと、いづれをか思ひましたる」とて笑ふに、塵もつかじと思ふ心に、いと苦しとおぼゆ。もとよりも、いと思ふやうにはおぼえざりしかど、いみじういたはらるるにかかりてありつるを、これにことづけて捨てむと思ひなりて、やうやう来ぬ夜のみ多かれば、三の君、物思す。



Quan s'enfosquí el Shôyû arribà a la residència del Chûnagon promptament.

– Tal com jo pensava! Si no fos complagut no hauria tornat tan aviat. Realment, una manera ben dissemblant d'expressar-se!

Digué satisfeta la Kita no Kata quan ell entrà a la cambra de la quarta damisel·la, la qual, tot i sa vergonya, com no podia fer altrament, sortí a rebre'l. Sa manera de parlar era insípida, gansonera, i recordant allò que el Kurôdo no Shôshô li havia explicat sobre el Shôshô ho trobà molt estrany, i pensà que hauria d'haver estat ella allò de dir “No us estimo”.

Era fosca nit quan ell marxà.

Es feren fastuosos aparells per a la Tercera Nit. Menges i begudes foren agençades per a l'esbargiment dels servidors i acompanyants del nou gendre, fins i tot el Kurôdo no Shôshô hi anà i hi participà. Àdhuc el Chûnagon sortí a rebre'l car es tractava del Shôshô, ara en la incomparable estima de l'emperador.

– Per ací, us ho prego.

Li demanà el Chûnagon i el Shôyû s'assegué sens cap consideració. Ara, a plena llum, se li veia un coll llarguíssim, una cara blanquinosa com si l'haguessin maquillat i un nas retorçat cap amunt. Tothom el mirà astorat. S'adonaren que era el Hyôbu no Shôyû i no pogueren aguantar el riure. El Kurôdo no Shôshô que tenia un riure molt estrepitós no podia parar de riure.

– És “Cavall-cara-blanca”, no?

I sortí rient i donant cops amb el ventall. Així era anomenat a la cort i quan la gent el veia cridava riallosa :

– “Cavall-cara-blanca” s'ha escapat!

Des de sa cambra el Kurôdo no Shôshô deia :

– Mira que passar açò! - el riure no li deixava continuar.

El Chûnagon era estupefacte, incapaç de dir un mot, i s'enfurismà tot pensant que era víctima d'una conxorxa, mes considerant que hi havia molta gent es contingué.

– No esperaven aquesta vostra visita, és inusitada....

El Shôyû, amb cara de no adonar-se'n de res, parlà seguint les instruccions del Shôshô. El Chûnagon pensà que no hi havia res a fer i marxà sens ni oferir-li una copa de sake.

Els acompanyants del Shôyû, sens saber res de les rialles, menjaren i begueren regaladament al lloc on havien estat instal·lats. El Shôyû, incòmode perquè l'havien deixat tot sol, anà a la cambra de la quarta dama pel lloc habitual.

Quan la Kita no Kata sentí tot allò que havia passat restà tan atribolada que no sabia què pensar. El Chûnagon vexat per la vergonya que havia patit a la seva edat es retirà a ses estances. La quarta dama que era rere un paravent hagué d'allitar-se amb el Shôyû quan aquest entrà tot de sobte, era inevitable, i ses serventes sentiren molta pena. No se li podia donar cap culpa a la persona que havia fet de mitjancera car era sa dida.

Tothom passà la nit lamentant-se. El Shôyû pensà que com era costumari restar fins al quart jorn continuà al llit.

– Hi ha homes al món i ha hagut d'agafar aquest “Cavall-cara-blanca”! És inexplicable. Trobar-me aquesta mena de persona ací és insofrible! Com és possible que aquest estúpid que tothom a la cort anomena “Cavall-cara-blanca” hagi entrat ací. No sou vosaltres qui ho heu arranjat?

Preguntà el Kurôdo no Shôshô amb una rialla d'escarni a la tercera dama, la qual es planyia que ella no en sabia res de res molt entristida mentre pensava afligida en la incomprensible lletra d'aquell excèntric, i s'avingué amb els sentiments de la Kita no Kata.

Era prop de migjorn i al Shôyû no li havien dut aigua per a rentar-se les mans ni res de menjar. Dels molts servents de la quarta dama ningú ni hi anà, es digueren que qui voldria servir aital estúpid. La quarta dama contemplà el Shôyû encara ben allitat, son rostre desagradós, el nas amb uns narius tan grans que hi podia passar una persona i que quan respirava esdevenien encara més grans. Era repulsiu i no sentia cap mena d'afecte. Es llevà com si tingués alguna cosa a fer i sortí.
La Kita no Kata l'esperava, tenia moltes coses a dir-li.

– Si ens ho haguessis explicat des d'un bon principi ho hauríem pogut mantenir en secret, mes ja s'ha fet públic, se'n parlarà molt i tots en patirem la vergonya. Qui ha estat el mitjancer? Digues-m'ho!

La quarta dama aclaparada no parava de plorar. No en sabia res d'aquella persona, mes era molt millor no discutir tot allò. Què en pensaria el Kurôdo no Shôshô? El destí d'una dona era ben desventurat, i tota plorosa no pogué dir res.

Com el Shôyû no es llevava mai el Chûnagon digué :

– Pobreta! A ell porteu-li aigua per a rentar-se les mans i alguna cosa de menjar. Si ara ell l'abandonés la desgràcia seria encara pitjor. No en serà causa del fat? Plorar i gemegar ara no ho arreglarà pas.

La Kita no Kata exclamà trasbalsada :

– Com puc restar calmosa quan veig el que li està fent aquest estúpid a ma benvolguda filla?
– No parlis malament d'ell. Si la deixés seria pitjor..
– Si ell no tornés jo també ho hauria pensat, mes ara el deixaria morir de gana!

A les dues del migdia, com ningú no anava a veure'l, el Shôyû marxà consirós.

El Shôyû tornà al vespre. La quarta dama plorà i no anà a rebre'l, mes el Chûnagon la renyà enfadat :

– Si tan et desplau, per què has permès aquestes visites? Ara hom ho sap, afegiràs més vergonya a tes pares i germans comportant-te així?

I restà amb ella fins que desolada anà a veure'l. El Shôyû s'estranyà de veure-la plorosa mes no digué res i s'allitaren.

Degut a l'aflicció de la filla la Kita no Kata hauria desitjat acabar amb aquella situació, emperò, el Chûnagon no volgué que se'n parlés més d'aquest afer.

Nits hi hagué que quan arribà el Shôyû la quarta dama no el rebé, i coses del cruel fat ella per dissort començà a trobar-se malament els matins.

– No tindràs tu un fill abans que la dona del Kurôdo no Shôshô...... Tenir descendència d'aquest estúpid!

La quarta dama hi era d'acord, només pensava en morir-se.

Com el Kurôdo no Shôshô es temia la gent de la cort se'n mofava :

– Què, com està el “Cavall-cara-blanca”? El portaràs a la cerimònia dels cavalls blancs d'enguany (48)? Entre tu i el “Cavall-cara-blanca” qui s'escollirà?

I el Kurôdo no Shôshô que no havia patit mai ni la més mínima contrarietat era molt vexat. Des del principi no havia tingut mai la tercera dama com la dona ideal, emperò, sempre s'havia sentit molt ben acollit per sa família, i per açò havia continuat la relació, mes ara amb aquell pretext pensà en abandonar-la, i molt nits deixà d'anar-hi. La tercera dama se'n sentí molt.

- - - - - -

48 – Aouma no sechie (白馬の節會) : cerimònia celebrada el dia set de la primera lluna quan l'emperador inspeccionava els cavalls blancs dels estables imperials.


o0o

4 de març de 2017

小林 一茶 -30-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.



初春や千代のためしに立給ふ
はつはるや ちよのためしに たちたまう
Hatsu haru ya-chi yo no tameshi ni-tachi tamau

Per un miler d'anys
la presta primavera
s'ha dignat fer-ho.




春立といふばかりでも草木哉
はるたつと いうばかりでも くさきかな
Haru tatsu to-iu bakari demo-kusa ki naru

Només us cal dir
començ de primavera
arbres i herbes.

o0o

小林 一茶 -29-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.



初春のけ形りは我(と)雀かな
はつはるの けなりはわれと すずめかな
Hatsu haru no-kenari wa ware to-suzume kana

Vestits de casa
començ de primavera
el pardal i jo.




一面にろくな春也門の雪
いちめんに ろくなはるなり かどのゆき
Ichimen ni-roku na haru nari-kado no yuki

Bona és del tot
aquesta primavera
neu a la porta.

o0o

25 de febrer de 2017

与謝蕪村 - 21

Yosa Buson (1716-1784)



春 PRIMAVERA

柴刈に砦を出るや雉の聲 Shibakari ni toride wo deru ya kiji no koe

Quan a fer llenya
homes surten del fortí
la veu del faisà.


龜山へ通ふ大工やきじの聲 Kameyama e kayou daiku ya kiji no koe

Fusters de palau
aneu a Kameyama
la veu del faisà.


兀山や何にかくれてきじのこゑ
Hageyama ya nani ni kakurete kiji no koe

Muntanya nua
a quin indret s'amaga
la veu del faisà?

o0o