24 de juny de 2017

落窪物語 -38-

Ochikubo Monogatari


– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





 中納言殿の北の方、中将殿のおりぬさきにとて、皆あゆびのぼるに、これはた、いと儀式ことに、そよそよ、はらはらと沓すりて、帯刀、先に立ちて、道なる人々払ふ。車の人々騒ぎ立ちあゆめば、道をふたぎて、さらにやたねば、はしたなくて、しばしかい郡れて立ちたるを見て、「後生ひなる御物語詣でなめりや。常に先立ちたまはんとのみ思いためれども、遅れたまふは」とのみ笑へば、誰も誰もいとねたしと思ふ。とみにもえ歩み寄らず、からうじて局に歩み行きぬ。法師童子一人ありけるは、かの局あるじのおはすると思ひて、出でて往ぬ。皆入りたまひて、中将、帯刀を呼びて、「かの人人笑はせよ」と、ささめきたまふをも知らで、わが局と頼みて、来て、入らむとするに、「あらはなり。中将殿おはします」と言ふに、あきれて立てれば、人々笑ふ。「いとあやしや。やしかに案内せさせてこそ、おりさせたまはましか」。「かくうはの空に御局あるまじかめるものを。いといとほしきわざかな」。「仁王堂の行ひをせさせたまへ。それに、所は広かなる」と、そら知らずして、帯刀は、われと知られむは、いとほしく、若うはやれる者をはやして、言はせて、笑ふに、はしたなきこと限りなし。帰らむにも、はしたに、わびしといふは、おろかなり。しばし立てるに、人騒がしく、突い倒しつべく、歩きつがへば、わびしく歩み帰る心ちも、ただ思ひやるべし。いきほひまさりたらば、いさかひ返しても往ぬべし。いとせむ方なし。足をそらに踏みて、車に帰り乗りて、ねたういみじう思ふこと限りなし。「なほ、ただに思はむ人、かくはせじ。おとどをや、悪しう思うたまふらむ。いかなることに当りたまふらむ」と集まりて嘆く中に、四の君、面白の駒言はれて、いといみじと思ふ。
 大徳呼びて、「かうかうして取られぬ。いみじき恥にこそあれ。また局ありぬべしや」と言へば、大徳「さらに今は、いづこのかあらむ。入り居たるをだに、殿ばらの君達は、おし居させたまふに、遅くおりさせたまへるが、まして悪しきなり。いかがせむ。御車ながら明させたまふべきなり。よろしき人ならばこそ、もしやと言ひはべたらめ、ただ今の一の者、太政大臣も、この君にあへば、音もせぬ君ぞや。御妹、限りなく時めきたまふを持たまへり。わが御覚えばかりと思すらむ人、うちあふべくもあらず」など言ひて往ぬれば、かひなし。おりなむと思ひて、六人まで乗りたりければ、いと狭くて、身じろきもせず、苦しきこと、落窪の部屋に籠りたまへりしにも、まさるべし。
 からうじて明けぬ。「あいぎやうなしの出でぬさきに、疾く帰りなむ」と、急ぎたまへど、御車の輪結ふほどに、中将殿は御車に乗りたまひぬ。例の便はかめれば、中納言殿の御車おくれむとて立てれば、中将殿、後にも思ひあはせよ、むげにしるしなくは、かひなし、とや思ひけむ。小舎人童を呼びて、「かの車の口に寄りて、『懲りぬや』と言ひて来」と宣ひて、ただ寄りに寄りて、かく言へば、「誰が宣ふぞ」と言ふ。ただ「かの御車より」と言ふに、「さればよ。なほ思ふことありてするにこそありけれ」と、ささめき、あやしがりて、北の方の、「まだし」と言ひ出だしたりければ、童「かくなむ」と申せば、「さがな者、ねたういらへたなり。かくておはすとも知らじかし」と笑ひたまひて、「まだ死にせぬ御身なれば、またも見たまはむ」と言はせたれば、北の方、「いらへなせそ。めざまし」と制せられて、せさせねば、帰りたまひぬ。
 女君「いと心憂く。けしからずはおはせしと、おとど後に聞きたまはむこともあり。かくな宣ひそ」と制したまひけれど、「これには、おとどやは乗りたまへる」と宣へば、「君達おはすれば、同じこと」と宣ふを、「今うち返し仕うまつらむに、御心はゆきなむ。思ひおきしことたがへじ」と宣ふ。



Mentre la Kita no Kata del Chûnagon i ses filles s'apressaven per a arribar a la cambra abans que el Chûjô baixés del carruatge ell i sa gent entraven cerimoniosament amb fregadissa de vestits i cruiximent de sabates. Tachihaki els precedia bandejant la gent del mig. La gent del Chûnagon s'hagué d'aturar enutjada i apartar-se mentre veien com els altres avançaven. Els servents del Chûjô digueren tot rient :

– Encara sou al darrera, no? Per molt que feu per a estar al davant sempre feu tard.

Es sentiren humiliades sens poder continuar amb prestesa i trigaren a arribar a la cambra reservada. Allà s'hi havia deixat un novici el qual a l'arribar el Chûjô i sa gent pensà que eren ells els estadants i se n'anà. Quan entraren el Chûjô cridà Tachihaki i li digué en veu baixa perquè no el sentissin :

– Ens hem de riure d'ells!

Quan la gent del Chûnagon arribà i eren a punt d'entrar a la cambra un home els digué :

– Quines maneres! El Chûjô és ací.

Restaren estupefactes, i tothom rigué.

– Quina pena! Que no heu reservat abans de baixar del carruatge i confirmat? No es té una cambra així de fàcil. Em sap molt de greu. Proveu a la sala Niô, és molt espaiosa.

Tachihaki amb cara de no saber res i per a no ésser reconegut havia enviat a aquell jove desvergonyit. La indignació de la Kita no Kata al veure que es befaven d'elles fou total.

No podien tornar-se'n ara sens acabar el pelegrinatge, seria humiliant. Restaren allà una estona emperò amb el tràfec de gent amunt i avall no podien continuar allà, i abatudes caminaren cap al carruatge. Imaginable llur estat d'ànim. Si tinguessin més homes els s'hi haurien enfrontat, emperò, no tenien prou puixança. S'apressaren a tornar i pujar al carruatge. No es pot explicar llur humiliació.

– Ningú no es comportaria així només per un greuge. Segurament li tindrà malicia al Chûnagon. Què haurà passat per a fer açò?

Es planyeren totes juntes, i la quarta dama es sentí molt vexada perquè s'havia esmentat “Cavall-cara-blanca”.

Feren cridar a l'abat del temple i li ho explicaren tot.

– És una vergonya! Que teniu una altra cambra?
– Enlloc no en trobaria ara mateix. Altra gent de la cort ja ha n'ha pres possessió a la força. És una pena que no arribéssiu abans. No hi ha res a fer, haureu de passar la nit al carruatge. Si no es tractés d'algú tan influent li podria parlar, emperò, aquesta persona és ara la més important, ni el mateix primer ministre obre la boca davant seu. Sa germana petita és la favorita de l'emperador. Té la confiança absoluta de l'emperador, ningú no s'hi pot oposar.

Després d'açò l'abat marxà, no s'hi podia fer altrament, era debades. Pensaren en baixar del carruatge, eres sis persona i eren molt estretes allà dintre, no podien ni bellugar-se. Llur sofriment era encara pitjor que el d'Ochikubo reclosa en aquella cambra.

L'alba arribà per fi. La Kita no Kata féu per a sortir abans que el malagradós Chûjô, i mentre s'acuitaven per a tornar, com s'havia de relligar la roda, el Chûjô sortí i tots pujaren als carruatges. Per a evitar situacions com les que havien patit abans el carruatge del Chûnagon es posà al darrera del Chûjô, el qual, amb la intenció de punir la Kita no Kata i que en tingués recordança, féu cridar un patge.

– Apropa't a la roda d'aquell carruatge i digués “ N'heu tingut prou?”.

El patge s'hi atansà i ho digué. La Kita no Kata li preguntà qui li havia dit de fer-ho.

– D'aquell carruatge.

- M'ho temia. Ho fa amb tota la intenció.

Digué la Kita no Kata en veu baixa tota estranyada, i replicà :

– No encara!

Quan el patge li ho digué al Chûjô aquest digué a Ochikubo amb un somrís:

– Un ésser maligne, una resposta de malvolença. No sap que ets ací.

I féu dir a la Kita no Kata que mentre no fou morta n'hauria encara més.

Les filles d'ella li demanaren què no li contestés, que era molt desagradós, i com no hi hagué resposta marxaren.

Ochikubo digué :

– Em desplau açò, no és adient perquè després li ho explicaran al Chûnagon. No les tracteu així.
– Que hi era el Chûnagon al carrutage?
– No, mes hi eren ses filles, és com si hi fos ell mateix.
– Ja hi haurà temps per a disculpar-se, ho sento, no canviaré ma decisió.

o0o

17 de juny de 2017

小林 一茶 -36-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




春立や愚の上に又愚にかへる

はるたつや ぐのうえにまた ぐにかえる

Haru tatsu ya-gu no ue ni mata-gu ni kaeru


Aquell que és foll
començ de primavera
esdevé més foll.




はる立や門の雀もまめなかほ

はるたつや かどのすずめも まめなかほ

Haru tatsu ya-kado no suzume mo-mamena kao


En primavera
pardalets a la porta
cares de salut.

o0o


小林 一茶 -35-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




春たちて磯菜も千代のためし哉

はるたちて いそなもちよの ためしかな

Haru tatsu ya-isona mo chiyo no-tameshi kana


Plantes al sorral
començ de primavera
així milers d'anys.




ろくな春立にけらしな門の雪

ろくなはる たちにけらしな かどのゆき

Rokuna haru-tachi ni kerashi na-nado no yuki


Potser en plaent
primavera hi haurà
neu a la porta.

o0o

10 de juny de 2017

与謝蕪村 - 27

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA


よもすがら音なき雨や種俵

Yomosugara oto naki ame ya tane-dawara

En tota la nit
cau la pluja callada
costals de llavors.


居りたる舟を上ればすみれ哉

Suwaritaru fune wo agareba sumire kana

Surto del vaixell
quan ja és ben amarrat
hi ha violes.


骨拾ふ人にしたしき菫かな

Kotsu hirou hito ni shitashiki sumire kana

Algú que recull
les cendres d'un estimat
entre violes.
o0o

与謝蕪村 - 26

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA




日は日くれよ夜は夜明ケよと啼蛙

Hi wa higure yo yo wa yoake yo to naku kawazu

Que tanqui el jorn
que arribi el matí
canta el granot.


連哥してもどる夜鳥羽の蛙哉

Renga shite modoru yo toba no kawazu kana

Me'n torno de nit
després de fer uns versos
granots de Toba.


曉の雨やすぐろの薄はら

Akatsuki no ame ya suguro no susuki hara

Pluja del vespre
en terra artigada
prat d'eulàlies.
o0o

3 de juny de 2017

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-36-






Estiu

夏の夜の月見ることやなかるらむ蚊遣火たつるしづの伏屋は

なつのよの-つきみることや-なかるらむ-かやりびたつる-しづのふせやは

Natsu no yo no-tsuki miru koto ya-nakaruramu-kayaribi tatsuru-shizu no fuseya wa


No crec que en nits
d'estiu vegeu la lluna
amb les fumeres
antimosques que s'alcen
de les humils cabanes

Poema no. 241
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-35-


夏 / 旅行草深と云ふ事を

Estiu / Viatger per un herbassar

旅人のわくる夏野のくさしげみ葉ずゑにすげの小笠はづれて

たびびとの-わくるなつのの-くさしげみ-はずゑにすげの-をがさはづれて

tabibito no-wakuru natsuno no-kusa shigemi-hazue ni suge no-ogasa hazurete


Un viatjador
tot passant per l'herbassar
del prat estiuenc
son capell de serena
hi va lliscant per sobre

Poema no. 237
o0o

27 de maig de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 134
 
HISTÒRIES DE YAMATO
(Obra anònima del segle X)


【百三十四】


先帝の御時にあるみさうしにきたなけなきはらはありけりみかと御らむしてみそかにめしてけりこれを人にもしらせたまはてとき/\めしけりさてのたまはせける
あかてのみふれはなるへしあはぬよもあふよも人をあはれとそおもふ
とのたまはせけるをはらはこゝちにもかきりなくあはれにおほえてけれはしのひあへてともたちにさなんのたまひしとかたりけれはこの主なる御息所きゝてをひいて給けるものかいみしう

En temps de l'anterior emperador, en un dels apartaments de palau hi vivia una joveneta gens vulgar. L'emperador l'apercebé i la féu cridar d'amagat. Sens que ningú no se n'assabentés també la féu cridar altres vegades.
Un jorn li digué :

---No us veig pas prou i així és certament i nit rere nit si us trobo com si no sou sempre en ma pensa.

La joveneta en fou molt cofoia i no pogué estar-se'n de dir a ses companyes :

- Açò em diu sa majestat!

Sa mestressa, la dama de la Cambra, ho sabé i la féu fora. Pobrissona!

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 133

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百三十三】


おなしみかと月のおもしろき夜みそかにみやすところたちの御さうしともを見ありかせ給けり御ともに公忠さふらひけりそれに ある御さうしよりこきうちきひとかさねきたる女のいときよけなるいてきていみしうなきけり公忠をちかくめして見せたまひけれはかみをふりおほひていみしう なくなとてかくなくそといへといらへもせすみかともいみしうあやしかり給ひけり公忠
思ふらん心のうちはしらねともなくをみるこそかなしかりけれ
とよめりけれはいとになくめて給ひけり

El mateix emperador, una nit d'esplèndida lluna, féu una volta en secret pels apartaments de les dones,. L'acompanyà Kintada. D'una de les cambres d'allà sortí una dona atractiva, abillada amb un vestit carmesí i que plorava amb desconsol. Sa majestat li demanà a Kintada que s'hi acostés . La veié amb els cabells esbullats que li tapaven la cara i plorant desconsoladament.

- Per què ploreu així?

Preguntà Kintada, emperò, sens cap resposta.
L'emperador era també força intrigat. Llavors Kintada :

---Tot desconeixent en quina cosa pensa al fons de son cor veure-la plorar del cert en contorba de dolor. (239)

Quan ho composà l'emperador el lloà com cap altre.
- - - - - -

239 - És a l'antologia personal de Minamoto no Kintada : 公忠集.

o0o

20 de maig de 2017

落窪物語 -37-

Ochikubo Monogatari


Història d'Ochikubo

(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 正月つごもりに、よき日ありけるに、物詣でする人ぞよかなる、とて、三、四の君、北の方などして、車一つして忍びて清水に詣づ。折りしもそこあれ、三位の中将の北の方、男君も詣でたまふに、中納言殿の車は疾く詣でたまひければ、先立ちゆく。忍びたりとて、ことに御前もなし。かいすみたり。中納言殿は、男女おはしければ、御前いと多くて、先追ひ散らして、いと猛にて詣でたまふ。先なる車は後早に越されて、人々わびにたり。割松の透影に、人のあまた乗りたればにやあらむ、牛苦しげにて、えのぼらねば、後の御車ども、せかれて留まりがちなれば、雑色どもむつかる。中将の、人を呼びて、「誰か車ぞ」と問はすれば、「中納言殿の北の方の、忍びて詣でたまへる」と言ふに、中将、うれしく詣であひにけりと、したにはをかしくおぼえて、「をのこども『先なる車、疾くやれ』と言へ。さるまじうは、かたはらに引きやらせよ」と宣へば、御前の人々「牛弱げにはべらば、え先にのぼりはべらじ。かたはらに引きやりて、この御車を過ぐせ」と言へば、中将「牛弱くは、面白の駒にかけたまへ」と宣ふ声、いとあいぎやうづきてよしあり。車にほの聞きて、「あなわびし。誰ならむ」と、わびまどふ。なほ、先に立ちてやれば、中将殿の人々「え引きやらぬ、なぞ」とて、手礫を投ぐれば、中納言殿の人々、腹立ちて、「ことと言へば大将殿ばらのやうに。中納言殿の御車ぞ。早う打てかし」と言ふに、この御供の雑色ども「中納言殿にも、おづる人あらむ」とて、手礫を雨の降るやうに車に投げかけて、かた様に集まりて押しやりつ。御車ども先立ちて、御前よりはじめて、人いと多くて、打ちあふべくもあらねば、方輪を堀におしつめられて、物も言はである。「なかなか無徳なるわざかな」と、いらへしたるをのこども、言ふ。乗りたる北の方をはじめて、ねたがりまどひて、「誰が詣でたまふぞ」と言へば、「左大将殿の三位の中将殿の詣でたまふなり。ただ今の一の人にて、悪しくいらへたなり」と言ふを聞くに、北の方「何の仇にて、とにかくに恥を見せたまふらむ。この兵部の少輔のことも、これがしたるぞかし。おいらかに『いな』と言はましかば、さてもやみなまし。よそ人も、かくかたきのやうなる人こそありけれ。何者ならむ」とて、北の方手をもみたまふ。
 いと深き堀にて、とみにえ引き上げて、とかく持て騒ぐほどに、輪すこし折れぬ。いみじきわざかなとて、になひあげて、縄求めて来て、結ひなどして、「覆らむやは」とて、やうやうのぼる。中将殿の御車どもは、梯殿に引き立てて、無期に立ちたまへるに、やや久しうありて、からうじてよろぼひ来ぬ。いとたけかりつる輪、折れにけり。やがて、また笑ふ。
よき日にて、梯殿にに隙もなければ、隠れの方よりおりむと思ひて、過ぎてゆく。中将、帯刀を呼びて、「この車のおり所見て、告げよ。そこに居む」宣へば、走り来てみれば、知りたる法師呼びて、「いと疾く詣でつるを、三位の中将とかいふ者、詣であひて、しかじかして車の輪折れて、今まで侍りつる。局ありや。おりなむ。いと苦し」と言へば、「いと不便なりけることかな。さらに、御堂の間なむ、かねて仰せられはべりしかば、取り置きてはべる。かの中将殿も、いづこにかさぶらひたまはむずらむ。論なう、えせ者に局おそひ領かれむかし。あはれ、いと不便なる夜なめりかし」と言へば、「さは、疾くおりなむ。人なき局とて取られなむ」とて急げば、男一人、御局見おかむとて行く後につきて、帯刀見おきて、走り返りて、「かうかうなむ申しつる。かれが行かぬさきに」とて、おろす。御几帳さして、男君離れたまはず、かしづきたまふこと限りなし。


El darrer jorn de la primera lluna era favorable i molta gent anava en pelegrinatge als temples. La Kita no Kata amb la tercera i la quarta dames sortiren d'incògnit en un mateix carruatge cap al temple de Miyomizu. Fou el cas que la Kita no Kata de la residència del Chôjû del tercer rang (51) també hi anà amb el Chûjô.
El carruatge del Chûnagon havia sortit abans i era al davant. Com eren d'incògnit no portaven capdavanters i anaven en silenci. El Chûjô i Ochikubo havien sortit amb força capdavanters que els precedia amb molta cridòria.
Com eren rere el carruatge del Chûnagon la gent del Chûjô feren per a passar-los i la del Chûnagon s'enutjà. A la llum de les torxes el Chûjô veié que hi havia molta gent dintre del carruatge i que els bous no podien pujar fins al temple. Els animals només feien que aturar-se i el carruatge del Chûjô no podia avançar. Els capdavanters del Chûjô començaren a rondinar i aquest preguntà de qui era el carruatge.

– És de la Kita no Kata del Chûnagon que fan el pelegrinatge d'incògnit.

Quan ho sentí el Chûjô se'n felicità de la trobada.

– Digueu als homes que s'acuitin per a avançar-los, altrament que empenyin el carruatge a un costat.

Els capdavanters cridaren :

– Els vostres bous semblen cansats i no poden continuar pujant. Poseu-vos a un costat i deixeu-nos passar al davant.

Llavors el Chûjô digué :

– Si els bous són cansats que estiri el “Cavall-cara-blanca”.

Sa veu sonà plaent i encantadora. Tothom del carruatge de la Kita no Kata ho sentí i exclamaren vexats :

– Que desagradable! Qui serà?

Com son carruatge continuava al davant la gent del Chûjô cridà :

– Per què no us aparteu?

I començaren a tirar-lis pedres. La gent de la Kita no Kata s'indignà:

– Us comporteu com si fóssiu al servei d'un general! Aquest és el carruatge d'un Chûnagon. Ataqueu-nos, doncs.
– Encara que sigueu de la residència d'un Chûnagon no us temem! - contestaren els capdavanters del Chûjô.

I com no s'apartaren els hi caigué una pluja de pedres. Els capdavanters del Chûjô s'aplegaren i empenyeren el carruatge cap a un costat per a fer passar llurs. Com la gent del Chûjô era més nombroses no hi podien fer res, i llavors, a més a més, una roda defectuosa s'enfonsà en un clot.

– Açò és una ignomínia!

Exclamaren aquells que discutien encara amb la gent del Chûjô.

La Kita no Kata preguntà indignada de qui era aquell carruatge.

– Es del fill del Sadaishô, el Chûjô del tercer rang. Avui és una de les persones més influents. És millor no oposar-hi.
– Per què ens fustiga d'aquesta manera i ens humilia així? Segurament és aquell que ha ordit l'afer del Hyôbu no Shôyû. Si hagués refusat des d'un bon començament res no hauria passat. Ningú altre no ens tractaria com si fóssim son enemic. Quina mena de persona faria açò?

I la Kita no Kata es retorçava les mans. El clot era molt pregon i els costava aixecar la roda. Després de crits i confusió veieren consternats que la roda s'havia trencat una mica. Se la carregaren a sobre, la lligaren amb una corda i començaren a pujar a poc a poc.
El carruatge del Chûjô ja era dalt al temple quan després d'un temps que semblà etern arribà amb prou feines el del Chûnagon.

– Que una de vostres puixants rodes s'ha trencat? - digueren enriolats els homes del Chûjô.

Com era un jorn favorable l'escalinata davant del temple era a vessar de carruatges. No hi havia espai per a baixar i la gent del Chûnagon pensà que seria millor entrar per la part del darrera i hi anaren.

El Chûjô crida Tachihaki.:

– Esbrina on vol baixar la gent d'aquell carruatge i on s'estan.

Tachihaki hi anà corrents i veié la Kita no Kata que cridava un monjo que coneixia.

– Hem sortit ben aviat. De camí ens hem trobat amb el Chûjô del tercer rang, i hem tingut problemes amb ell, a més se'ns ha trencat una roda i no hem pogut arribar fins ara. Ens teniu l'allotjament? Voldríem baixar del carruatge, som molt cansades.
– Una situació ben malestant. Com havíeu demanat us he reservat una cambra a l'edifici principal. On s'estarà aquest Chûjô? Segurament n'agafarà qualcuna per la força. Ah, serà una nit molt complicada!
– Baixarem doncs ara mateix o ens la prendran si no hi ha ningú a la cambra – digué tota acuitada la Kita no Kata.

I enviaren un home del temple perquè tingués cura de la cambra. Tachihaki el seguí, veié el lloc i se'n tornà. Ho explicà al Chûjô i digué d'anar-hi i haver la cambra abans que els altres. Els ajudà a baixar del carruatge, posaren un vel davant d'Ochikubo perquè no la veiés ningú i el Chûjô l'atengué amb tota cura.
- - - - - -

51 – Chûjô no Kita no Kata (中将の北の方) : és Ochikubo.

o0o

13 de maig de 2017

小林 一茶 -34-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





春立つや牛にも馬にもふまれずに
はるたつや うしにもうまにも ふまれずに
Haru tatsu ya-ushi ni mo uma ni mo-fumarezu ni

Vaques i cavalls
al començ de primavera
no fan petjada.


Nota : El segon vers té 8 síl·labes.



足元に鳥が立也春も立
あしもとに とりがたつなり はるもたつ
Ashi moto ni-tori ga tatsu nari-haru mo tatsu

Als meus peus l'ocell
alça el vol i també
la primavera.

o0o

小林 一茶 -33-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.






春立や夢に見てさへ小松原
はるたつや ゆめにみてさえ こまつばら
Haru tatsu ya-yume ni mite sae-komatsubara

He vist en somni
començ de primavera
inclús pinetons.



春立や菰もかぶらず五十年
はるたつや こももかぶらず ごじゅうねん
Haru tatsu ya-komo mo kaburazu-gojuunen

Cinquanta anys
començ de primavera
i sens estores.

o0o

6 de maig de 2017

与謝蕪村 - 25 (b)

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA



几菫が蛙会催しけるに Kitô digué de fer una trobada de poetes sobre les granotes

月に聞て蛙ながむる田面かな Tsuki no kite kawazu nagamuru tanomo kana.

Sobre l'arrossar
jo escolto la lluna
miro el granot.

閣に座して遠き蛙をきく夜哉 Kaku ni zashite tooki kawazu wo kiku yo kana

Sento en la nit
assegut a la torre
lluny la granota

苗代の色紙に遊ぶかはづかな Nawashiro no shikishi ni asobu kawazu kana

Als planters d'arròs
s'entreté la granota
amb fulls de colors.
o0o

与謝蕪村 - 25 (a)

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA



無爲庵會 Trobada a la cabana d'en Miu (8)
曙のむらさきの幕や春の風 Akebono no murasaki no maku ya haru no kaze

Cortina aspra
al vent de primavera
la matinada.

野ばかまの法師が旅や春のかぜ
Nobakama no houshi ga tabi ya haru no kaze

Vestit de soldat
de viatge un monjo
vent primaverenc.
- - - - - -
08 - Mui (無爲). Era Miura Chora (三浦 樗良, 1729-1780). Poeta.

o0o


与謝蕪村 - 24

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA



春の海終日のたり/\哉 Haru no umi hinemosu notari notari kana

Per tot el dia
la mar de primavera
és ondulada.

畠うつや鳥さへ啼ぬ山かげに Hata utsu ya tori sae nakanu yama kage ni

Es llauren els camps
ni a l’ombra del turó
canten els ocells.
o0o

29 d’abril de 2017

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-34-




夏 / さみだれ - あるところにさみたれの歌十五首よみ侍りしに、人にかはりて

Estiu : Les primeres pluges d'estiu. De la sèrie "Quinze poemes sobre les primeres pluges d'estiu en un lloc substituint algú.


五月雨は行くべき道のあてもなしをざさが原もうきぎ流れて
さみだれは-ゆくへきみちの-あてもなし-をざさがはらも-うきになかれて
Sumidare wa-yukubeki michi no-ate mo nashi-ozasa ga hara mo-uki ni nakarete

Sens poder trobar
camí en primerenques
plogudes d'estiu
que arrosseguen l'herba
de prades enfangades

Poema no. 226
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA



-33-
夏 / さみだれ

Estiu / De : Les primeres pluges d'estiu

つくづくと軒の雫をながめつつ日をのみくらす五月雨の比
つくづくと-のきのしづくを-ながめつつ-ひをのみくらす-さみだれのころ
Tsukuzuku to-noki no shitzuku o-nagametsutsu-hi o nomi kurasu-sumidare no koro


Mentre contemplo
com es formen les gotes
penjant dels ràfecs
passo simplement els jorns
en aquest temps de pluges

Poema no. 211

o0o

22 d’abril de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 132
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百三十二】



おなしみかとの御時躬恒をめして月のいとおもしろき夜御あそひなとありて月をゆみはりといふはなにの心そそのよしつかうまつれと仰給ひけれはみはしのもとにさふらひてつかうまつりける
照月をゆみはりとしもいふことは山へをさしていれは成けり
ろくにおほうちきかつきて又
白雲のこのかたにしもおりゐるは天津風こそ吹てきつらし

En temps del mateix emperador, sa majestat convocà Mitsune (237), i en una nit d'esplèndida lluna s'arranjà una vetllada musical.
-Què es vol dir amb la lluna com un arc estès? Digueu-me'n la raó! - ordenà sa majestat.
Mitsune, que l'atenia al peu de l'escala, parlà :

---La lluna brillant que també s'anomena així l'arc estès perquè quan és llançada clareja la muntanya.

Com a gratificació rebé un vestit folgat, i féu encara :

---Aquest núvol blanc damunt de mes espatlles ha ben descendit és del vent celestial la glopada vinguda. (238)

- - - - - -

237 - Ôshikôchi no Mitsune (凡河内躬恒, 898-922).
238 – el “nùvol blanc” significa aquí el favor de l'emperador i també el vestit que, evidentment, podria ser de color blanc.

o0o



YAMATO MONOGATARI (大和物語) 131
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百三十一】



先帝の御とき卯月のついたちの日うくひすのなかぬをよませ給ひける公忠
春はたゝ昨日はかりを鶯のかきれることもなかぬけふかな
となむよみたりける

En temps de l'anterior emperador (234), sa majestat havia ordenat de compondre poemes sobre el rossinyol que deixa de cantar des del primer jorn de la quarta lluna, i Kintada (235) :

---La primavera només ahir tancada i el rossinyol com limitat en el temps avui ja no canta més. (236)

Això composà.
- - - - - -

234 - L'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).
235 - Minamoto no Kintada (源 公忠, 884-948).
236 –És a l'antologia personal de Minamoto no Kintada (公忠集)

o0o

15 d’abril de 2017

– 落窪物語 -36-

Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 かの二条には、日々にあらまほしくなりまさり、男君のもてかしづきたまふこと限りなし。「人は、いくらも参らせたまへ。女房多かる所なむ、心にくく花やかにも聞ゆる」とて、これかれにつきつつ、引き引きに参れば、ニ十余人ばかりさぶらふ。男君も女君も御様のどやかに、よくおはすれば、仕うまつりよし。参りまかで、さうぞきかへつつ、今めかしきこと、多かり。衛門を第一の者にしたまへり。帯刀、面白の駒のことを妻に語りければ、下心には、いみじうねたかりし当すばかりの身にもがなと思ひししるしにやと、うれしけれど、「あないとほしや。北の方いかに思すらむ」と、「さいなまるる人多からむかし」と宣ふ。
 かくて、つごもりになりぬ。大将殿よりは、「少将の君の御装束、今は疾くしたまへ。ここには、内裏の御事に暇なくなむ」とて、よき絹、糸、綾、茜、蘇枋、紅など多く奉りたまへれば、もとよりよくしたてまつりけることなれば、いそがせたまふ。さて、少将の君に付きたてまつりて馬の允になりたる田舎の人の徳ある、絹五十参らせたれば、人々にさまざま賜はす。衛門、取り配りし掟つるにも、めやすく見ゆ。
 この二条殿は、北の方の御殿なり。むすめニ所、大君は女御、男、太郎はこの少将、二郎は侍従にて、遊びをのみしたまふ。三郎は童にて殿上したまふ。児におはしけるより、この少将を、世になく愛しうしたてつりたまふに、人に誉められ、帝もよき人に思し召したれば、まして、いまならむことをしたまへりとも、宣ふまじ。かの御事になれば、おとど笑みまけたまへれば、殿に仕うまつる人、雑色、牛飼まで、この少将殿になびきたてまつらぬなし。
 かくて、年返りて、一日の御装束、色よりはじめて、いと清らにし出でたまへれば、いとよしと思して、着て歩きたまふ。御母北の方、見たまひて、「あな美し。いとよくしたまふ人にこそ物したまひけれ。内裏の御方などの御大事あらむには、聞えつべかめり。針目などの、いと思ふやうにあり」と、誉めたまふ。
 司召に中将になりたまひて、三位したまひて、覚えまさりたまふべし。
 三の君の蔵人の少将、かの中の君を聞えたまふを、「いとよき人ぞ。ただ人と思さば、これを取りたまへ。見るやうあり」と常に申したまふ。かの北の方、これをいみじき宝に思ひて、これがことにつけて、わが妻を懲ぜしぞかしと思ふに、いと捨てさせまほしきぞかし。中将かく言ふを、見るやうぞあらむとて、時々返りごとせさせたまふに頼みをかけて、三の君をただ離れに離れゆく。よしと誉めし装束も、すぢかひ、あやしげにし出づれば、いとどかこつけて腹を立ちて、しかけたる衣どもも着で、「こは何わざしたるぞ。いとよく縫ひし人は、いづち往にしぞ」と腹立てば、三の君「男につきて往にしぞ」といらへたまへば、「なにの男につくべきぞ。ただにぞ出でにけむ。ここには、よろしき者ありなむや」と宣へば、三の君「されば、ことなることなき人もなかるべきにこそあめれ、御心を見れば」と言へば、「さ侍り。面白の駒侍るめり。かうめでたき人も参りけりと心にくく思ふ」など、まれまれ来ては、ねたましかけて往ぬれば、いみじうねたみ嘆けど、かひなし。北の方、落窪のなきを、ねたう、いみじう、いかで、くやつのために、まはししきくせんと、惑ひたまふ。われは、さいはひあり、よき婿取る、と言ひしかひなく、面起しに思ひし君は、ただあくがれにあくがる。よきわざとて、いそぎしたるは、世の笑はれぐさなれば、病ひ人になりぬべく嘆く。



A Nijô, a mesura que passaven els jorns la relació entre Ochikubo i el Sôshô esdevenia més estreta i intensa.

– Agafa tant servei com et plagui. Els llocs amb moltes donzelles són plaents i benaurats.

I així doncs, un servent en portà un altre i n'arribà a haver gairebé una vintena. Com tant ell com ella eren generosos i amables hom hi treballava content. Les donzelles, tan si eren o no de servei, vestien esplèndidament i a la moda. Emon era al capdavant de tot el servei.

Tachihaki parlà a sa muller de l'afer “Cavall-cara-blanca”. En son cor ella celebrava la venjança per tota la malesa soferta, n'era satisfeta, emperò, digué :

– Ah! És una pena! Com es sentirà la Kita no Kata! Molta gent en serà blasmada.

S'apropava el cap d'any. De la residència del Taishô s'envià una lletra a Nijô :

“Prepareu roba per al Shôshô d'immediat, ací són molt enfeinats”.

I enviaren bones sedes i cotons i domassos, tints per a moltes varietats de vermells, i Ochikubo, una esplèndida cosidora, s'hi acuità.
Una persona benestant de províncies rebé el nomenament d'Uma no Jô (49) mitjançant el Shôshô i li envià cinquanta peces de seda que ell féu distribuir entre tot el servei. Emon s'hi encarregà i ho féu adientment.

La residència de Nijô era de la mare del Shôshô. Tenia dues filles, la gran era concubina imperial. El Shôshô era el fill gran, el segon era camarlenc, i només s'interessava per la música, el tercer, encara infant, era a la cort. Des de petit el Shôshô era el preferit de son pare. Era admirat per tothom i molt ben considerat per l'emperador. No se li havia mai negat res i per qualsevol cosa que li fes referència son pare somreia, i a la residència hom, des del més noble fins al bouer, no hi havia ningú que no el servís incondicionalment.

Arribà l'any nou. El vestit de cerimònia del Shôshô era magnífic, des del tint fins al cosit. Ell el trobà esplèndid. Se'l posà i anà a ensenyar-lo a sa mare, la qual el lloà.

– Oh! És preciós! Que ben fet! Quan a ta germana li calgui roba per a un gran esdeveniment li ho demanaré a ella. El cosit és molt bo.

Quan s'anunciaren les promocions i nomenaments de primavera el Shôshô fou nomenat Chûjô (50). Se li concedí el tercer rang de la cort i fou encara més ben considerat.


El Kurôdo no Shôshô, espòs de la tercera dama, demanà en casament la segona filla del Taishô, pare del Chûjô. Aquest parlà d'ell a sa mare :

– Es una magnífica persona. Abans de pensar en algú altre, accepteu-lo a ell, té mereixements.

La Kita no Kata el tenia en molta estima, i el Chûjô pensà que fou a causa dels vestits que li cosia Ochikubo que la Kita no Kata la maltractà.

Sa mare hi fou d'acord i deixà que la filla contestés les lletres del Kurôdo no Shôshô, acceptant son oferiment, i així ell començà a allunyar-se de la tercera dama.

La roba que el Kurôdo no Shôshô abans trobava tan ben cosida ara tot eren queixes, pretextos per a enfadar-se i refusava portar-la.

– Què és aquesta roba? On és la noia que cosia tant bé? - demanà tot enutjat.

La tercera dama contestà :

– Se n'ha anat amb un home.
– De quins homes em parles? Segur que se n'ha anat de bon grat. Qui hi ha ací que li fos escaient?
– Cert, mes sembla que tampoc no hi ha res ni ningú que plagui vostre cor.
– Segur, hi ha el “Cavall-cara-blanca”, un home incomparable que ací el trobeu refinat.

Ses visites escassejaren i quan ho feia tot eren destrets que deixaven la tercera dama gelosa i afligida.

La Kita no Kata ressentia la manca d'Ochikubo i li atribuïa tots els mals.

– Sóc molt contenta. Tinc un gendre magnífic.

Es repetia constantment tot pensant en el Kurôdo no Shôshô del qual n'era tant cofoia, i que ara semblava distanciar-se, i tothom se li'n reia per tot l'aparell i presses per a casar la quarta filla. Es neguitejà tant que emmalaltí.

- - - - - -

49 – Uma no jô (馬の允) : càrrec menor de la Divisió de la Dreta dels estables imperials.
50 – Chûjô (中将) : tinent coronel. A partir d'ara aquest personatge apareixerà a l'obra amb aquest títol.

o0o

8 d’abril de 2017


小林 一茶 -32-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





けぶりさへ千代(の)ためしや春の立
けぶりさえ ちよのためしや はるのたつ
Keburi sae-chiyo tameshi ya-haru no tatsu

I també el fum
començ de primavera
s'alça milers d'anys.



沙汰なしに春は立けり草屋敷
さたなしに はるはたちけり くさやしき
Sata nashi ni-haru wa tachi keri-kusa yashiki

Sense cap nova
començ de primavera
al cau de palla.

o0o

小林 一茶 -31-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.






ちぐはぐの下駄から春は立にけり
ちぐはぐの げたからはるは たちにけり
Chiguhagu no-geta kara haru wa-tachi ni keri

Esclops barrejats
segur la primavera
ja s'ha encetat.




春立や草さへ持つたぬ門に迄
はるたつや くささえもたぬ かどにまで
Haru tatsu ya-kusa sae motanu-kado ni made

Inclús sens herba
començ de primavera
fins a la porta.

o0o

1 d’abril de 2017

与謝蕪村 - 23

Yosa Buson (1716-1784)


.
春 PRIMAVERA

西山遲日
Un llarg jorn de primavera a les muntanyes de l'oest.

山鳥の尾をふむ春の入日哉
Yamadori no o wo fumu haru no irihi kana

Ocell muntanyès
sol ponent primaverenc
petja ta cua.


懷舊 Records d'antany

遲き日のつもりて遠きむかしかな Osoki hi no tsumorite tooki mukashi kana

Els dies ben llargs
s'apilen i el passat
en llunyania

o0o

与謝蕪村 - 22

Yosa Buson (1716-1784)



o0o


春 PRIMAVERA

妹が垣根さみせん草の花咲ぬ
Imo ga kakine samisengusa no hana sakinu

De l'estimada
les herbes del pastoret
són a la tanca.

紅梅の落花燃らむ馬の糞
Koubai no rakka moyuramu uma no fun

Del pruner vermell
foc són als fems del cavall
les flors caigudes.

裏門の寺に逢着す蓬かな
Uramon no tera ni houchaku su yomogi kana

Rere un temple
trobo cara a cara
les artemises.

o0o

25 de març de 2017

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-32-


夏 / さみだれ
Estiu / Les primeres pluges d'estiu

五月雨は岩せくぬまな水ふかみわけし岩間のかよひ路もなし
さみだれは-いはせくぬまの-みづふかみ-わけしいしまの-かよひともなし
Samidare wa-iwa seku numa no-mizu fukami-wakeshi ishima no-kayoido mo nashi

Les roques bloquen
les pluges primarenques
fent-ne aiguamolls
tan profunds que no deixen
passar sobre les pedres

Poema no. 209
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-31-




夏 / ゆふぐれの郭公
Estiu / Cucut del vespre

里なるるたそがれ時の郭公きかずがほにもまた名のらせむ
さとなるる-たそがれどきの-ほととさす-きかずがほにて-またなのらせむ
Sato naruru-tasogaredoki no-hototogisu-kikazugao nite-mata nanorasemu


Com a sa casa
a l'hora del capvespre
hi ha el cucut
faig com si no el sentís
i torni a dir son nom

Poema no. 181
o0o

18 de març de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 130
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百三十】



これもつくしなりける女
秋風の心やつらき花すゝき吹くるかたを先そむくらん

Aquest també de la dona de Tsukushi :

---És el cor del vent de la tardor tan cruel com per capgirar la fràgil eulàlia cap a la part d'on bufa? (233)

- - - - - -

233 - És a l'antologia personal de Higaki-no-go : 檜垣嫗集.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 129
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百二十九】



つくしなりける女京におとこをやりてよみける
人をまつ宿はくらくそ成にける契し月のうちにみえねは
となんいへりける

Una dona que vivia a Tsukushi composà i envià a son amant de la capital :

---Esdevinguda ben fosca és la casa que us espera i la lluna promesa no és apareguda. (232)

Açò digué.

- - - - - -

232 – Llibre 13, Shingosûiwakashû (新後拾遺和歌集). És també a l'antologia personal de Higaki-no-go : 檜垣嫗集.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 128
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百二十八】



このひかきのこ歌なんよむといひてすきものともあつまりてよみかたかるへきすゑをつけさせんとてかくいひけり
わたつみの中にそたてるさをしかは
とて末をつけさするに
秋の山へやそこにみゆらん
とそつけたりける

Aquesta Higaki-no-go es vantava de poetessa i en una reunió amb gent de bon gust li digueren de fer la segona part d'una composició difícil que feia així :

---Al mig de la mar immensitat de l'aigua s'alça el cérvol.......

I posar-hi els versos finals :

.......en la tardor al marge del turó s’emmiralla. (231)

Açò hi afegí.
- - - - - -

231 - És a l'antologia personal de Higaki-no-go : 檜垣嫗集.

o0o

11 de març de 2017

落窪物語 -35-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





 暮れぬれば、いと疾くおはしぬ。北の方、「さればよ。物しく思さましかば、遅くぞおはせまし。げに様変へて宣へるなりけり」とて、喜びて入れたてまつりたまひつ。四の君、恥づかしけれど、いかがせむにて、出でたまひにけり。物うち言ひたる声、けはひ、ほれぼれしくおくれたれば、女君、蔵人の少将などに聞き合はするに、あやしげなれば、我こそ「恋ひざらめ」と、言はまほしけれ、と思す。夜深く出でぬ。
 三日の設け、いかめしうしたまふ。侍の居るべき所、雑色所など、さまざまに物据ゑなどして、待ちたまふ。御婿の少将まで出でたまひて、いそぎたまふ。ただ今の御代、覚えのたぐひなき君なれば、もてはやさむとて、おとども出で居て待ちたまふに、「まづ、こなたに入りたまへ」と呼ばすれば、ゆくりもなくのぼりて居ぬ。燈のいと明きに見れば、首よりはじめて、細く小さくて、おもては白粉つけ化粧したるやうにて白う、鼻をいららがして、仰ぎて居たるを、人々あさましうてまもるに、この兵部の少輔に見なしては念ぜず、ほほと笑ふ中にも、蔵人の少将ははなばなと物笑ひする心にて、笑ひたまふこと限りなし。「面白の駒なり」と扇をたたきて笑ひて立ちぬ。殿上にても、者よりことに、「面白の駒、離れて来たり」とて笑ふなりけり。「かれは、いで。こはいかなることぞ」とも言ひやらず笑ふ。おとどは、あきれて、え物も言はれず、人の謀りたりけるなめりと思すに、ただ腹立ちに腹立たれたまへど、いと人多く見ると思し静めて、「こは、いかでかくおぼえなく物したまへるにか。いとあやしく」と宣へば、かの少将の教へしままに、ほれて、言ひゐたれば、いふかひなしとて、盃もささで入りたまひぬ。供の人々、かく笑はるるを知らで、据ゑたる所どもにつきて食ひののしりて、座に居並みたり。人一人もなくて、立ちぬれば、少輔、はしたなくて、例の方より入りぬ。北の方、聞きて、さらに物もおぼえず、あきれ惑ふ。おとどは「老の上にいみじき恥見つる世かな」と、爪弾きをし入りてゐたまへり。四の君は、帳のうちに据ゑたりけるに、ふと入り来て臥しにければ、え逃げず。御達は、いとほしがりあへり。なかだちしたる人とても、仇にもあらず、四の君の乳母なれば、いふべき方なし。誰も誰も嘆き明すに、四日よりはとまると言ひしと思ひて、無期に臥せり。
 蔵人の少将の君「世に人こそ多かれ、かかる面白の駒をば、いかで引き寄せたまひしぞ。いといふかひなかりけるわざかな。かかる者と出で入りむこそ、わびしけれ。殿上の駒とつけて、頭もえさし出でぬ痴れ者の、いかで寄り来にけむ。そこたちの見はかりてしたまへるならむ」とて笑ひ嘲弄したまへば、三の君、さらに知らぬよしを言ひて、いとほしがり嘆きたまふ。かかるひが者なれば、世づかぬ文書き出だしたるなりけりと、人知れず思ひて、いみじくいとほし。北の方の心ち、ただ思ひやるべし。巳、午の時まで手も洗はせず、粥も食はせで、ありとある限り、その御方にとて多かりし人人も、誰かその痴れ者に使はれむとて、出で来にしも、出で来ず。
 つくづくと、臥したりに、四の君見るに、顔の見苦しう、鼻の穴よりは人通りぬべく、吹きいららげて、臥したるに、心づきなく、あいぎやうなくなりて、やをら物するやうにて起きて出でたるを、北の方待ち受けて、宣ふこと限りなし。「おいらかに初めよりかうかうしたりと言はましかば、忍びてもあらましを。露顕をさへして、かくののしりて、われも人も、ゆゆしき恥を見ること。誰が仲人してし始めしぞ」と、「言へ」と責むれば、四の君、あさましう、いみじうなりて、ただ泣きに泣く。われ、かかる者あらむとも知らぬに、つきづきしく言ひければ、あらがふべき方なし。蔵人の少将いかに思ひたまふらむと、女の身は心憂きものにこそありけれと、思ひて泣けど、いふかひなし。
 少輔、いつとなく臥したりければ、おとど「いとほし。彼に手洗はせよ。物くれよ。かかる者に捨てられぬと言はむは、またたぐひもなくいみじかるべし。宿世や、さしもありけむ。今は泣きののしるとも、事の清まはらばこそあらめ」と宣へば、北の方「あたらあが子を、何のよしにてか、さる者にくれては見む」と惑ひたまへば、「あこきことな宣ひそ。かかる者に捨てられぬと言へれむは、いかがいみじけるべき」。北の方「来ずならむ時や、さも思はむ。ただ今、さもせまほしくぞある」と宣へば、未の時まで人も目見入れねば、少輔、苦しうて出でて往にけり。
 ようさり来たるに、四の君泣きて、さらに出でたまなねば、おとど腹立ちたまひて、「かくおぼえたまひけむ者をば、何しにかは忍びて呼び寄せたまひし。人の知りぬるからに、かく言ふは、親はらからに、二方に恥を見せたまはむとや」と、添ひゐて責めたまへば、いみじうわびしながら、泣く泣く出でぬ。少輔、泣きたまふを、あやしと思ひけれど、物も言はで臥しぬ。
 かく女もわびしと思ひわび、北の方も、取り放ちてむと惑ひたまへど、おとどのかく宣ふにつつみて、出でたまふ夜、出でたまはぬ夜ありけるに、宿世心憂かりけることは、いつしかと、つはりたまへば、「いかでと、生ませむと思ふ少将の君の子は出で来で、この痴れ者のひろごること」と宣ふを、四の君ことわりにて、いかで死なむと思ふ。蔵人の少将思ひしもしるく、殿上の君達、「面白の駒はいかに。このごろ年返らば、御引きにて白馬に出だしたまへ。君とあれと、いづれをか思ひましたる」とて笑ふに、塵もつかじと思ふ心に、いと苦しとおぼゆ。もとよりも、いと思ふやうにはおぼえざりしかど、いみじういたはらるるにかかりてありつるを、これにことづけて捨てむと思ひなりて、やうやう来ぬ夜のみ多かれば、三の君、物思す。



Quan s'enfosquí el Shôyû arribà a la residència del Chûnagon promptament.

– Tal com jo pensava! Si no fos complagut no hauria tornat tan aviat. Realment, una manera ben dissemblant d'expressar-se!

Digué satisfeta la Kita no Kata quan ell entrà a la cambra de la quarta damisel·la, la qual, tot i sa vergonya, com no podia fer altrament, sortí a rebre'l. Sa manera de parlar era insípida, gansonera, i recordant allò que el Kurôdo no Shôshô li havia explicat sobre el Shôshô ho trobà molt estrany, i pensà que hauria d'haver estat ella allò de dir “No us estimo”.

Era fosca nit quan ell marxà.

Es feren fastuosos aparells per a la Tercera Nit. Menges i begudes foren agençades per a l'esbargiment dels servidors i acompanyants del nou gendre, fins i tot el Kurôdo no Shôshô hi anà i hi participà. Àdhuc el Chûnagon sortí a rebre'l car es tractava del Shôshô, ara en la incomparable estima de l'emperador.

– Per ací, us ho prego.

Li demanà el Chûnagon i el Shôyû s'assegué sens cap consideració. Ara, a plena llum, se li veia un coll llarguíssim, una cara blanquinosa com si l'haguessin maquillat i un nas retorçat cap amunt. Tothom el mirà astorat. S'adonaren que era el Hyôbu no Shôyû i no pogueren aguantar el riure. El Kurôdo no Shôshô que tenia un riure molt estrepitós no podia parar de riure.

– És “Cavall-cara-blanca”, no?

I sortí rient i donant cops amb el ventall. Així era anomenat a la cort i quan la gent el veia cridava riallosa :

– “Cavall-cara-blanca” s'ha escapat!

Des de sa cambra el Kurôdo no Shôshô deia :

– Mira que passar açò! - el riure no li deixava continuar.

El Chûnagon era estupefacte, incapaç de dir un mot, i s'enfurismà tot pensant que era víctima d'una conxorxa, mes considerant que hi havia molta gent es contingué.

– No esperaven aquesta vostra visita, és inusitada....

El Shôyû, amb cara de no adonar-se'n de res, parlà seguint les instruccions del Shôshô. El Chûnagon pensà que no hi havia res a fer i marxà sens ni oferir-li una copa de sake.

Els acompanyants del Shôyû, sens saber res de les rialles, menjaren i begueren regaladament al lloc on havien estat instal·lats. El Shôyû, incòmode perquè l'havien deixat tot sol, anà a la cambra de la quarta dama pel lloc habitual.

Quan la Kita no Kata sentí tot allò que havia passat restà tan atribolada que no sabia què pensar. El Chûnagon vexat per la vergonya que havia patit a la seva edat es retirà a ses estances. La quarta dama que era rere un paravent hagué d'allitar-se amb el Shôyû quan aquest entrà tot de sobte, era inevitable, i ses serventes sentiren molta pena. No se li podia donar cap culpa a la persona que havia fet de mitjancera car era sa dida.

Tothom passà la nit lamentant-se. El Shôyû pensà que com era costumari restar fins al quart jorn continuà al llit.

– Hi ha homes al món i ha hagut d'agafar aquest “Cavall-cara-blanca”! És inexplicable. Trobar-me aquesta mena de persona ací és insofrible! Com és possible que aquest estúpid que tothom a la cort anomena “Cavall-cara-blanca” hagi entrat ací. No sou vosaltres qui ho heu arranjat?

Preguntà el Kurôdo no Shôshô amb una rialla d'escarni a la tercera dama, la qual es planyia que ella no en sabia res de res molt entristida mentre pensava afligida en la incomprensible lletra d'aquell excèntric, i s'avingué amb els sentiments de la Kita no Kata.

Era prop de migjorn i al Shôyû no li havien dut aigua per a rentar-se les mans ni res de menjar. Dels molts servents de la quarta dama ningú ni hi anà, es digueren que qui voldria servir aital estúpid. La quarta dama contemplà el Shôyû encara ben allitat, son rostre desagradós, el nas amb uns narius tan grans que hi podia passar una persona i que quan respirava esdevenien encara més grans. Era repulsiu i no sentia cap mena d'afecte. Es llevà com si tingués alguna cosa a fer i sortí.
La Kita no Kata l'esperava, tenia moltes coses a dir-li.

– Si ens ho haguessis explicat des d'un bon principi ho hauríem pogut mantenir en secret, mes ja s'ha fet públic, se'n parlarà molt i tots en patirem la vergonya. Qui ha estat el mitjancer? Digues-m'ho!

La quarta dama aclaparada no parava de plorar. No en sabia res d'aquella persona, mes era molt millor no discutir tot allò. Què en pensaria el Kurôdo no Shôshô? El destí d'una dona era ben desventurat, i tota plorosa no pogué dir res.

Com el Shôyû no es llevava mai el Chûnagon digué :

– Pobreta! A ell porteu-li aigua per a rentar-se les mans i alguna cosa de menjar. Si ara ell l'abandonés la desgràcia seria encara pitjor. No en serà causa del fat? Plorar i gemegar ara no ho arreglarà pas.

La Kita no Kata exclamà trasbalsada :

– Com puc restar calmosa quan veig el que li està fent aquest estúpid a ma benvolguda filla?
– No parlis malament d'ell. Si la deixés seria pitjor..
– Si ell no tornés jo també ho hauria pensat, mes ara el deixaria morir de gana!

A les dues del migdia, com ningú no anava a veure'l, el Shôyû marxà consirós.

El Shôyû tornà al vespre. La quarta dama plorà i no anà a rebre'l, mes el Chûnagon la renyà enfadat :

– Si tan et desplau, per què has permès aquestes visites? Ara hom ho sap, afegiràs més vergonya a tes pares i germans comportant-te així?

I restà amb ella fins que desolada anà a veure'l. El Shôyû s'estranyà de veure-la plorosa mes no digué res i s'allitaren.

Degut a l'aflicció de la filla la Kita no Kata hauria desitjat acabar amb aquella situació, emperò, el Chûnagon no volgué que se'n parlés més d'aquest afer.

Nits hi hagué que quan arribà el Shôyû la quarta dama no el rebé, i coses del cruel fat ella per dissort començà a trobar-se malament els matins.

– No tindràs tu un fill abans que la dona del Kurôdo no Shôshô...... Tenir descendència d'aquest estúpid!

La quarta dama hi era d'acord, només pensava en morir-se.

Com el Kurôdo no Shôshô es temia la gent de la cort se'n mofava :

– Què, com està el “Cavall-cara-blanca”? El portaràs a la cerimònia dels cavalls blancs d'enguany (48)? Entre tu i el “Cavall-cara-blanca” qui s'escollirà?

I el Kurôdo no Shôshô que no havia patit mai ni la més mínima contrarietat era molt vexat. Des del principi no havia tingut mai la tercera dama com la dona ideal, emperò, sempre s'havia sentit molt ben acollit per sa família, i per açò havia continuat la relació, mes ara amb aquell pretext pensà en abandonar-la, i molt nits deixà d'anar-hi. La tercera dama se'n sentí molt.

- - - - - -

48 – Aouma no sechie (白馬の節會) : cerimònia celebrada el dia set de la primera lluna quan l'emperador inspeccionava els cavalls blancs dels estables imperials.


o0o

4 de març de 2017

小林 一茶 -30-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.



初春や千代のためしに立給ふ
はつはるや ちよのためしに たちたまう
Hatsu haru ya-chi yo no tameshi ni-tachi tamau

Per un miler d'anys
la presta primavera
s'ha dignat fer-ho.




春立といふばかりでも草木哉
はるたつと いうばかりでも くさきかな
Haru tatsu to-iu bakari demo-kusa ki naru

Només us cal dir
començ de primavera
arbres i herbes.

o0o

小林 一茶 -29-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.



初春のけ形りは我(と)雀かな
はつはるの けなりはわれと すずめかな
Hatsu haru no-kenari wa ware to-suzume kana

Vestits de casa
començ de primavera
el pardal i jo.




一面にろくな春也門の雪
いちめんに ろくなはるなり かどのゆき
Ichimen ni-roku na haru nari-kado no yuki

Bona és del tot
aquesta primavera
neu a la porta.

o0o

25 de febrer de 2017

与謝蕪村 - 21

Yosa Buson (1716-1784)



春 PRIMAVERA

柴刈に砦を出るや雉の聲 Shibakari ni toride wo deru ya kiji no koe

Quan a fer llenya
homes surten del fortí
la veu del faisà.


龜山へ通ふ大工やきじの聲 Kameyama e kayou daiku ya kiji no koe

Fusters de palau
aneu a Kameyama
la veu del faisà.


兀山や何にかくれてきじのこゑ
Hageyama ya nani ni kakurete kiji no koe

Muntanya nua
a quin indret s'amaga
la veu del faisà?

o0o

与謝蕪村 - 20

Yosa Buson (1716-1784)





春 PRIMAVERA


はた打よこちの在所の鐘が鳴
Hata uchi yo kochi no zaisho no kane ga naru

Llaurador dels camps
repiquen les campanes
al teu llogaret.


小原にて A Ohara

春雨の中におぼろの清水哉
Harusame no naka ni oboro no shimizu kana

Fas bromallada
pluja de primavera
les aigües clares.


日くるゝに雉子うつ春の山邊かな
Hi kururu ni kiji utsu haru no yamabe kana

Algú al vespre
turons de primavera
abat un faisà.
o0o

18 de febrer de 2017

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-30-


春 / かわず

みさびゐて月もやどらぬにごり江に我すまむとて蛙なくなり.

みさびゐて-つきもやとらぬ-にごりえに-われすまむとて-かわずなくなり.

Misabi ite-tsuki mo yadoranu-nigorie ni-ware sumamu tote-kawazu naku nari.


Bassa tèrbola
de fang on ni la lluna
no hi sojorna
nosaltres vivim aquí
de les granotes el rauc.

Poema no. 168
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)






UNA CASA A LA MUNTANYA

-29-





春 / かわず

眞菅生ふる山田に水をまかすればうれしがほにも啼く蛙かな

ますけおふる-やまだにみずを-まかすれば-うれしがほにも-なくかわずかな

Masuge ouru-yamada ni mizu o-makasureba-ureshigao ni mo-naku kawazu kana

Quan inundats d'aigua
els camps de la muntanya
plens de jónçares
amb cares delitoses
com rauquen les granotes!

Poema no. 167
Nota : el primer vers té sis síl·labes.
o0o

11 de febrer de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 127
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百二十七】



又おなし人大弐のたちにて秋のもみちをよませけれは
鹿の音はいくらはかりの紅そふり出るからに山のそむらん


Encara la mateixa persona, a la residència de l'assistent del governador general, aquest li demanà que fes un poema sobre les fulles d'auró a la tardor :

----El clam del cérvol quina mesura tindrà de tint vermellós per acolorir així tant aquesta muntanya? (230)

- - - - - -

230 - És a l'antologia personal de Higaki-no-go : 檜垣嫗集

o0o


YAMATO MONOGATARI (大和物語) 126
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百二十六】



つくしに有けるひかきのこといひけるはいとらうありおかしくてよをへけるものになんありける年月かくてありわたりけるをす みともかさはきにあひて家もやけほろひものゝくもみなとられはてゝいといみしうなりにけりかゝりともしらて墅大弐うてのつかひにくたり給てそれか家のあり しわたりをたつねてひかきのこといひけん人にいかてあはんいつくにかすむらんとのたまへはこのわたりになんすみはへりしなとともなる人もいひけりあはれ かゝるさはきにいかに成にけんたつねてしかなとのたまひけるほとにかしらしろきをうなの水くめるなんまへよりあやしきやうなるいへに入けるある人ありてこ れなんひかきのこといひけりいみしうあはれかり給てよはすれとはちてこてかくなんいへりける
むは玉の我黒髪はしら川のみつわくむまて成にける哉
とよみたりけれはあはれかりてきたりけるあこめひとかさねぬきてなんやりける.


A Tsukushi vivia una cortesana de nom Higaki-no-go (226), de molt giny i bon gust, i d'aquesta faisó vivia.
Passaren anys i llunes, arribà la revolta de Sumitomo (227), sa casa fou destruïda pel foc i ses béns robats, fou terrible.
Desconeixent els fets, Ono (228), assistent del governador general, comandant una expedició per combatre la revolta, passà per on hi havia estat la casa, i preguntà :
-Voldria trobar aquella de nom Higaki-no-go. On viu ara?
-Vivia en aquests verals.
Digué la gent de l'escorta.
-Ah! Què haurà estat d'ella enmig d'aquests disturbis? Voldria saber d'ella.
I deia això quan una dona amb els cabells blancs que venia d'agafar aigua passà davant seu i entrà en una casa rònega. Llavors algú digué :
-Aquesta és Higaki-no-go!
Molt commòs, la féu cridar, emperò, ella, avergonyant-se, no sortí i digué així :


---Negres com sutge blancs són ara mes cabells aigua del riu Blanc que surto a agafar ara ja envellida. (229)

Commòs pel poema, es llevà la roba que portava dessota i la hi oferí.

- - - - - -

226 – Higaki-no-go (檜垣の御 -ひかきのご-, ?-?). Té una antologia pròpia : 檜垣嫗集.
227 - Fujiwara no Sumitomo (藤原純友, ¿-941). Vegeu la narració no. 04.
228 - Ono no Yoshifuru (小野好古, 884-967).
229 - Poema no. 1220, llibre 17, Gosenwakashû (後撰和歌集). Aquest poema té alguna diferència a l'antologia : つくしの白川といふ所にすみ侍りけるに大貳藤原興範朝臣のまかり渡るついでに水たべむとて打ち寄りてこひ侍りければ水をもて出でゝ詠み侍りける :
年ふれば我黒髮も白川のみづはぐむまで老いにけるかな.

És també a l'antologia personal de Higaki-no-go : 檜垣嫗集.

o0o







4 de febrer de 2017

– 落窪物語 -34-

Ochikubo Monogatari


– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 中納言殿には、その日になりて、しつらひたまふこと限りなし。今日といへば、少将、兵部のもとへ、「かの聞えしことは、今宵なり。戌の時ばかりにおはせよ」と宣へば、「ここにも、しか思ひはべり」と言へり。父に、かうかうと言ひければ、ひが痴れ人、便なからむとも思はで、「労ありて人に誉められたまふことは、よも悪しからじ。早う行け」とて、装束のこといそぎ、出だし立てたりければ、うちさうぞきて往にけり。
 人々さうぞきそして待つに、「おはしたり」と言へば、入れたてまつりつ。その夜は痴れも見えで、火のほの暗きに、様体ほそやかにあてなりければ、御達は、人に誉められたまふ君ぞかしと思ふに、うちつけに、「ほしやかに、なまめきても入りたまひぬるかな」と言ひあへるを聞きたまひて、北の方、笑みまけて、「かしこくも取りつる。われは、さいはひありかし。思ふやうなる婿どもを取るかな。ただ今、この君、大臣がね」と吹き散らしたまへば、人々「げに」と聞ゆ。女、かかる痴れ者とも知らで臥したまひにけり。
 明けぬれば出でぬ。
 少将、いかならむと思ひやられて、をかしければ、「女君、中納言殿には、昨夜婿取りしたまへひにけり」、「誰ぞ」と宣へば、「まろが叔父にて治部卿なる人の子、兵部の少輔、かたちよく、鼻いとをかしけなるを、婿取りたまへる」と宣へば、女君「ことに人の取り次ぎて誉めぬ所よ」とて笑ひたまへば、「中にすぐれてをかしげなる所を聞ゆるぞかし。今見たまひてむ」とて、侍に出でたまひて、少輔のがり文やりたまふ。「いかにぞ。文やりたまふや。まだしくは、かう書きてやりたまへ。いとをかしきことぞ」とて、書きてやりたまふ。
    「世の人のかふのけさには恋すとか聞きしにたがふ心地こそすれ
たままくくずの」と書きてやりたまへれば、少輔、文やらむとて歌をよみをるほどに、かくて賜へれば、よきことと思ひて、急ぎ書きてやりつ。少将の返りごとには、「昨夜は事成りにき。笑はずなりにしかば、うれしくなむ。詳しくは対面に。文はまだしくはべりつるほどに、喜びながら、これをなむ遣はしつる」と言へば、少将、いとをかしく、女に恥を見するぞ、など思へども、疾くいかでこれが報いせむと思ひしほどに、遂げてのちに、引きかへて顧みむと、思すこと深くてなりけり。女君は、なほ思ひわびたるけしき、いとほしうて、聞かせたまはず。心ひとつにをかしければ、帯刀になむ語りて笑ひたまひければ、帯刀「いとうれしうせさせたまひたり」と喜ぶ。
 かの殿には、御文待つほどに、持て来たれば、いつしか取り入れて奉りつる、見たまふに、かかれば、いみじう恥づかしうて、えうちも置きたまはず、すくみたまやうにて居たまへり。北の方、「御手はいかがある」とて見たまふに、死ぬる心ちすべし。北の方、うち見て、あやしう、さきざきの婿取りの文見る中に、かかれば、いかならむと胸つぶれぬ。おとど、おし放ち、引き寄せて見たまへど、え見たまはで、「色好みの、いと薄く書きたまひけるかな。これ読みたまへ」と宣へば、ふと取りて、蔵人の少将のつとめての文の覚えけるを、うち読みて、「『堪へぬは人の』となむ書きたまへる」と言へば、おとど、うち笑ひて、「すき者なれば、いひ知りためり。はや御返りごと、をかしくしたまへ」とて立ちたまふを、聞くに、四の君かたはらいたく、わびしくおぼえ、臥しぬ。
 北の方、三の君と、「いかに宣へるならむ」と嘆けば、女の御方、「いみじく思ふとも、かう言はむやは。なほ、おしなべて、『今日は恋し』など言はむことの古めきたれば、様変へてと思ひたまへるにや。心得ず、あやしくもあるかな」と宣ふ。北の方「さななり。色好みは、人のせぬやうをせむとなむ。思ふなるべし」と言ひて、「はや返りごとしたまへ」と申したまへど、親はらから居立ちて、かくあやしがり嘆きたまふを聞くに、さらに起き上がるべき心ちもあらで、臥したまへれば、「われ書かむ」とて、北の方、書きたまふ。
    「老いの世に恋もし知らぬ人はさぞけふのけさをも思ひわかれじ
くちをしうとなむ、女は思ひきこゆる」とて、使に物かづけてやりつ。四の君は起き上がらで、臥し暮しつ。



Era arribat el jorn del casament. A la residència del Chûnagon hom era molt atrafegat. Aquell mateix jorn el Shôshô envià una nota al Shôyû recordant-li que el casori era aquell mateix vespre cap a les vuit. El Shôyû confirmà que hi seria.
Quan aquest ho explicà a son pare, l'estúpid home pensà que era força adient.

– Allò que recomana un home eixerit ha d'ésser bo. Ves-hi immediatament!

Li féu arranjar el millor vestit i el Shôyû marxà tot seguit.

A la residència del Chûnagon tots esperaven vestits formalment. Quan s'avisà de què era arribat sortiren a rebre'l.
Aquell vespre , amb la poca llum, no s'aperceberen de què era un ximplet. Els servents enaltiren sa prestància i refinament tot pensant que es tractava del Shôshô.
Quan li ho digueren a la Kita no Kata de son atractiu i encant a l'entrar a la cambra de la quarta damilsel.la en fou molt joiosa, i digué somrient :

– Quin gran gendre! Que venturosa que sóc! És el gendre desitjat. Ben aviat serà ministre!

I tothom s'apressà a manifestar llur convenciment.

La quarta damisel·la s'allità amb ell sens adonar-se de què era un ximplet. A trenc d'alba ell se'n tornà.


El Shôshô pensà tot divertit en com hauria anat aquell afer i digué a Ochikubo :

– Des d'anit a la residència del Chûnagon tenen un altre gendre.
– Qui és?
– El Hyôbu no Shôyû, el fill de mon oncle el Jibu no Kyô. És un noi mot atractiu, amb un nas esplèndid, i l'han pres com a gendre.
– Aquesta no és precisament una cosa de la qual vantar-se'n. - digué ella amb un somrís.
– Aquesta és la millor de ses característiques! Aviat ho veuràs.

I anà a la cambra de son assistent per a enviar una lletra al Shôyû.

-Com ha anat? Ja li has enviat una lletra? Si no ho has fet encara envia-li aquests versos, són molt bons

---Es diu de la gent que al jorn de l'endemà estima molt més emperò en el meu cas no és així com sento.

Quan ho rebé el Shôyû que s'escarrassava en compondre un poema per a la quarta damisel·la trobà que el que li havia enviat el Shôshô era molt bo, i s'apressà a copiar-lo. Contestà al Shôshô :

– Tot anà molt bé anit. Com ningú no es rigué de mi sóc molt content. T'ho explicaré en detall quan ens veiem. Encara no li havia fet cap lletra i tot cofoi li he enviat tes versos.

El Shôshô sentí pena quan pensà en la vergonya que passaria la quarta damisel·la. mes tota sa pensa era en la venjança. Després ja faria per a compensar-la per tot allò. Per a no desplaure Ochikubo no li digué res més.
Com no s'ho podia guardar per a ell sol el Shôshô li'n parlà divertit a Tachihaki qui exclamà que allò el feia molt feliç.

A la residència del Chûnagon s'esperava la lletra i tan punt arribà la lliuraren. Un cop llegida la quarta damisel·la sentí una gran vergonya i restà arrupida incapaç d'alçar-se. La Kita no Kata prengué la lletra per veure què hi deia. Quan la llegí volgué morir-se. Son sentiment de vergonya fou més gran que el sentit per Ochikubo quan el Shôshô li preguntà que qui era aquella anomenada amb aquell nom. Es fixà en l'estil, era estrany, pensà en les lletres de ses gendres, què era aquella manera d'escriure? Li vingueren palpitacions. El Chûnagon agafà la lletra, mes com sa vista no era bona li demanà que la hi llegís, queixant-se de la moda d'escriure amb tinta esclarida. La Kita no Kata la prengué i recordant la lletra que havia enviat el Kurôdo no Shôshô l'endemà de la primera nit amb la tercera dama, digué :

– Ha escrit “Per el cor humà és ben insuportable” (47).

El Chûnagon esclafí de riure :

– Un home de món que sap com expressar-se. Contesteu-li de seguida.

I sortí.

La quarta damisel·la era tan afligida que no podia ni llevar-se. La Kita no Kata ho parlà amb la tercera dama tot dient amb molta pena :

– Per què ha hagut de dir açò?

La tercera dama digué :

– Encara que fos desplagut, per què dir açò? A més, fa servir aquestes expressions d'amor tan vulgars, avui és ésser molt antic. Per què dir-ho així? No ho entenc. És molt estrany.
– Sí, tens raó. Aquesta gent de món fa coses que els altres ni pensarien.

La Kita no Kata apressà la quarta damisel·la perquè contestés la lletra. Ella, emperò, amb sa mare i ses germanes allà planyent-se totes estranyades no tenia esma de llevar-se i continuà ajaguda.

– Ja ho faré jo – digué la Kita no Kata.

I escriví :

“---Aquell que al món s'ha fet gran i envellit ja no sap d'amor i no pot gens distingir un dematí d'un altre.

Ma filla que és tan afligida que us haig de contestar jo mateixa.”

La Kita no Kata gratificà al missatger i demanà que lliurés la lletra. La quarta damisel·la no es llevà i continuà al llit.

- - - - - -

47 – Referència al poema no. 883, llibre 14, Gosenshûwakashû (後撰和歌集) :
敦忠朝臣
みくしげ殿にはじめて遣はしける

今日そへに暮れざらめやはと思へ共堪へぬは人の心なり鳬

Fins i tot sabent també que després del jorn vindrà fosca nit esperar pel cor humà és ben insuportable.

o0o

28 de gener de 2017


小林 一茶 -28-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




貧乏草愛たき春に逢にけり
びんぼうぐさ めでたきはるに あいにけり
Binboo gusa-medetaki haru ni-ai ni keri

I l'herba pobreta
troba amb alegria
la primavera.

Nota : El primer vers té 6 síl·labes.




家なしの此身も春に逢ふ日哉
いえなしの このみもはるに あうひかな
Ie nashi no-kono mi mo haru ni-auhi kana

Sense ma casa
em trobo el primer jorn
de primavera.

o0o


小林 一茶 -27-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




はつ春も月夜となるや顔の皺
はつはるも つきよとなるや かおのしわ
Hatsu haru mo-tsuki yo to naru ya-oka no shiwa

En nit de lluna
de nova primavera
ma faç rugosa.




我門や芸なし鳩も春を鳴
わがかどや げいなしはとも はるをなく
Waga kado ya-gei nashi hato mo-haru o naku

A ma portada
colom matusser canta
la primavera.

o0o

21 de gener de 2017

与謝蕪村 - 19

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA



郊外 Rodalies

陽炎や名もしらぬ虫の白き飛

Kagerou ya na mo shiranu mushi no shiroki tobu

Reverber del sol
insectes blancs s'envolen
i no sé llurs noms.


芭蕉菴會 Trobada a la cabana de Bashô (7)

畑うつやうごかぬ雲もなくなりぬ
Hata utsu ya ogokanu kumo mo nakunarinu

Es llauren els camps
un núvol era parat
ara no hi és.
- - - - - -
07 - Bashô Matsuo (松尾 芭蕉, 1644-1694).
o0o

与謝蕪村 - 18

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA



靜さに堪へて水澄たにしかな
Shizukasa ni taete mizu sumu tanishi kana

És en quietud
al fons de l'aigua clara
un cargol de riu.


鴈行て門田も遠くおもはるゝ
Kari yukite kadota mo tooku omowaruru

Les oques fora
els camps de casa semblen
que són lluny de mi.


歸る鴈田ごとの月の曇る夜に
Kaeru kari tagoto no tsuki no kumoru yo ni

Lluna als bassals
quan les oques han marxat
nit nuvolada
o0o

14 de gener de 2017

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-28-



春 / 山路躑躅

岩伝ひ折らで躑躅を手にぞとるさがしき山のとり所には

いはつたひ-をらてつつじを-てにぞとる-さがしきやまの-とりところには

Iwa tsutai-orade tsutsuji o-te ni zo toru-sa-sagashiki yama no-toritokoro ni wa


Anant pel rocam
faig de les azalees
el meu agafall
sense trencar-les però
per l'esquerpa muntanya


Poema no. 163
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-27-



春 / すみれ
Primavera / Violetes

跡たえてあさぢしげれる庭の面に誰分けいりて菫摘みけむ

あとたえて-あさぢしげれる-にはのおもに-たれわけいりて-すみれつみてむ

Ato taete-asaji shigereru-niwa no omo ni-tare wakeirite-sumire tsumitemu


Sense petjades
en el camí descurat
ara curull d'herbots
qui s'hi ha fet drecera
per collir violetes?

Poema no. 159

Nota : el tercer vers té sis síl·labes.


o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-26-



春 / ちりてのち花を思ふと云ふ事を
Primavera / Tot recordant l’escampall de flors.

青葉さへ見れば心のとまるかな散りにし花のなごりと思へば

あをばさへ-みればこころの-とまるかな-ちりにしはなの-なごりとおもへば

Aoba sae-mireba konoro no-tomaru kana-chirinishi hana no-nagori to omoeba


Les fulles verdes
quan les veig elles resten
en aquest mon cor
perquè penso que seran
llur record quan escampades


Poema no. 158

Nota : el cinquè vers té vuit síl·labes.
o0o

7 de gener de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 125
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)




【百二十五】

泉の大将故左のおほいとのにまうてたまへりけりほかにて酒なとまいりゑひて夜いたくふけてゆくりもなくものし給へりおとゝ おとろき給ていつくにものし給へるたよりにかあらんなと聞え給てみかうしあけさはくにみふのたゝみね御ともにありみはしのもとにまつともしなからひさまつ きて御せうそこ申す
鵲の渡せる橋の霜の上をよはにふみわけことさらにこそ
となんのたまふと申すあるしのおとゝいと哀におかしとおほしてそのよ一夜おほみきまいりあそひ給て大将も物かつきたゝみね もろくたまはりなとしけりこのたゝみねかむすめありときゝてある人なんえんといひけるをいとよき事なりといひけりおとこのもとよりかのたのめ給ひしことこ の比のほとになん思ふといへりけるかへりことに
我宿の一村すゝきうらわかみむすひ時にはまたしかりけり
となんよみたりけるまことにまたいとちいさきむすめになむありける

El general d'Izumi (222) anà a visitar el difunt ministre de l'Esquerra (223). Havia begut “sake” en algun altre lloc, era embriac, i era de nit quan s'hi presentà sobtadament. El ministre digué tot sorprès :
- On deu anar que ha passat per ací?
Alçaren l'enreixat amb prou enrenou. Mibu no Tadamine (224) l'acompanyava. De genolls al peu de l'escala, amb una torxa encesa, Tadamine exclamà :

---Petjant el gebre sobre el pont que han fet les garses del cel a veure-us sóc vingut en aquesta mitjanit. (225)

-Açò us diu mon senyor.
El ministre, l'hoste, en fou colpit i complagut, i passaren tota la nit bevent i fent música. El general rebé presents i Tadamine una gratificació.

Algú havent sentit que Tadamine tenia una filla, li digué que la volia i Tadamine ho trobà molt bé.
De la casa de l'home arribà una nota :
-Com heu promès, crec que podríem fixar una data propera.
I Tadamine contestà :

---Les eulàlies que tinc a casa meva són massa joves i encara no és temps per poder fer-ne fermall.

Això composà. I, certament, la filla era encara massa petita.

- - - - - -

222 – Fujiwara no Sadakuni (藤原定国, 867-906).
223 - Fujiwara no Tokihira (藤原時平,871-909).
224 – Mibu no Tadamine (壬生忠岑, 868-920?965?). Va ser un dels compiladors del Kokinshû (古今和歌集).
225 - “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el set de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛) i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.
Les garses feien un pont perquè els amants es poguessin trobar.
En aquest poema, el pont de les garses es refereix a l'escala que porta al palau imperial.

o0o