9 de desembre de 2017

小林 一茶 -46-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.






斎日は踏るゝ臼も休み哉
さいにちは ふまるるうすも やすみかな
Sainichi wa-fumaruru usu mo-yasumi kana

És jorn de dejú
i fins i tot el morter
és en folgança.




御祝義に雪も降也どんどやき
ごしゅうぎに ゆきもふるなり どんどやき
Goshuugi ni-yuki mo furu nari-dondoyaki

Una nevada
per a celebrar el foc
del jorn de cap d'any.

o0o

小林 一茶 -45-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.






引下す畚の中より雀哉
ひきおろす ふごのなかより すずめかな
Hiki orosu-fugo no naka yori-suzume kana


D'una cistella
de bambú he fet sortir
el petit pardal.




正月は青菜のかゆも祝かな
しょうがつは あおなのかゆも いわいかな
Shoogatsu wa-aona no kayu mo-iwai kana


Celebro també
amb farro de verdures
la prima lluna.

o0o












2 de desembre de 2017

与謝蕪村 - 37
Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA





春の夕たえなむとする香をつぐ Haru no yû taenamu to suru kou wo tsugu

L'encens apagat
vespre de primavera
n'afegeixo més.

花ちりて木間の寺と成にけり Hana chirite konoma no tera to narinikeri

Les flors caigudes
un temple aparegut
entre els arbres.

苗代や鞍馬の櫻ちりにけり Nawashiro ya kurama no sakura chirinikeri

Els planters d'arròs
tes cirerers desflorits
puig de Kurama.

o0o

与謝蕪村 - 36
Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA




一片花飛減却春 Amb les fulles que volen menys primavera.

さくら狩美人の腹や減却す Sakura kari bijin hara ya genkyakusu

Una bellesa
caça flors de cirerer
amb panxa buida.

にほひある衣も疊まず春の暮 Nioi aru kinu mo tatamazu haru no kure

Vestit perfumat
mes no plegat al vespre
de primavera.

うたゝ寢のさむれば春の日くれたり Utatane no samureba haru no hikuretari

Era adormit
i desperto en vespre
de primavera.
o0o

25 de novembre de 2017

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA
-46-




秋 / 雨中虫 Tardor / Insectes en la pluja

かべに生ふる小草にわぶる蛬しぐるる庭の露いとふべし

かべにおふる-こくさにわぶる-きりぎりす-しぐるるにはの-つゆいとふべし

Kabe ni ouru-kokusa ni waburu-ki-shirigirisu-shigururu niwa no-tsuyu itoubeshi


Entre les herbetes
que creixen a la paret
una cigala
es plany de la rosada
que amara el jardí

Poema no. 461

Nota : el primer vers té sis síl·labes.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû

UNA CASA A LA MUNTANYA
-45-




秋 / 鹿Tardor / El cèrvol

さらぬだに秋はもののみ悲しきを涙もよほすさをしかのこゑ

さらぬだに-あきはもののみ-かなしきを-なみだもよほす-さをしかのこゑ

Saranu dani- aki wa shimo nomi-kanashiki o-namida moyoosu-saoshika no koe

Ja és ben trista
la tardor i ara més
que no pas abans
amb el bramul del cérvol
que fa vessar llàgrimes

Poema no. 432
o0o

18 de novembre de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 141
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百四十一】



よしいへといひける宰相のはらからやまとのそうといひて有けりそれもとのめのもとにつくしより女をゐてきてすへたりけり本 のめも心いとよくかたらひゐたりけりかくて此おとこはこゝかしこひとのくにかちにのみありけれはふたりのみなんゐたりける此つくしのめしのひておとこした りけりそれを人のとかくいひけれはよみたりける
夜半に出て月たにみすは逢ことをしらすかほにもいはましものを
となんかゝるわさをすれともとのめいと心よき人なれはおとこにもいはてのみなんありわたりけれともほかのたより/\かく /\おとこすなりときゝてこのおとこ思ひたりけれと心にもいれてたえさるものにてをきたりけりさてこのおとこ女こと人に物いふときゝてその人とわれといつ れをかおもふととひけれは
花すゝき君かかたにそなひくめるおもはぬ山の風はふけとも
となんいひけるよはふおとこもありけり世中こゝろうしなをおとこせしなといひける物なんこの男をやう/\おもひやつきけんこのおとこの返事なとしてやりてこのもとのめのもとにふみをなんひきむすひてをこせたりける見れはかくかけり
身をうしと思ふ心のこりねはや人をあはれと思そむらん
となんこりすまによみたりけるかくて心のへたてもなくあはれなれはいとあはれと思ふほとにおとこは心かはりにけれはありし こともあらねはかのつくしにおやはらからなと有けれはいきけるをおとこも心かはりにけれはとゝめてなむやりけるもとの女なむもろともにありならひにけれは かくていくことをいとかなしと思ひけり山さきにもろともにいきてなんふねにのせなとしけるおとこもきたりけりこのうはなりこなみひとひひとよよろつの事を いひかたらひてつとめて舟にのりぬいまはおとこもとのめはかへりなむとてくるまにのりぬこれもかれもいとかなしとおもふほとにふねにのり給ぬる人のふみを なんもてきたるかくのみなん有ける
ふたりこし道ともみえぬ浪の上を思ひかけてもかへすめるかな
といへりけれはおとこももとのめもいといたうあはれかりなきけりこきいてゝいぬれとえ返事をもせすくるまはふねのゆくを見てえいかす舟にのりたる人は車を見るとておもてをさし出てこきゆけはとをくなるまゝにかほはいとちいさく成まてみをこせけれはいとかなしかりけり



Entre els germans del conseller Yoshie (250) n'hi havia un anomenat el secretari de Yamato. Instal.là ca la seva primera esposa una dona que havia portat de Tsukushi. La primera esposa era molt bona persona i com la nova no era pas desplaent tingueren una bona entesa. Com l'home havia de desplaçar-se d'una contrada a l'altra deixava ambdues dones soles.
La dona de Tsukushi tingué una relació secreta amb un home. Com la gent murmurava, ella composà :

Si just la lluna
no m'hagués vist sortida
a la mitjanit
jo podria ben fingir
de no haver-nos trobat. (251)

Ella es comportava així, emperò, la primera dona era persona de bon cor i s'ha n'havia estat de fer-ho avinent a l'home, mes ell ho sabé per altres parts. Aquest home l'estimava, emperò, no s'hi amoïnà i ho deixà estar com era. Essent així, quan aquest home sabé de la relació amb un altre li preguntà :

- Qui de nosaltres dos estimeu?

La dona digué :

Tota florida
l'eulàlia cap a vós
del cert s'atansa
però bufa de sobte
el vent de la muntanya. (252)

També un altre home la festejava.

- Es ben penós el món. No n'hauré més d'amants!

Emperò, mica en mica la dona se n'enamorà d'aquest home i es posà a contestar ses lletres. Escriví i envià a la primera esposa una lletra ben nuada :

De mes dolences
aquest cor enamorat
no n'ha après pas
altra vegada semblo
per un home en amor. (253)

Això composà, incorregible.

Quan ella encara el tenia al cor ell l'estimà molt, emperò, el cor de l'home havia canviat, i res no fou com abans, i quan ella volgué tornar a Tsukushi amb ses pares i germans, ell, com son cor havia canviat, no li ho privà.
La primera esposa, acostumada a estar juntes, se n'entristí de sa partença. L'acompanyà a Yamazaki fins que embarqués. L'home hi anà també.
La segona i la primera esposa passaren el jorn i la nit parlant de moltes coses i a trenc d'alba s'embarcà.
L'home i la primera esposa pujaren al carruatge per tornar-se'n. Tan l'un com l'altre eren molt entristits quan els hi arribà una lletra d'aquella que s'havia embarcat, Només hi havia això :

Ara no sembla
aquell camí fet plegats
no pogués pensar
que sobre les onades
seria de tornada. (254)

A l'home i a la primera esposa els hi arribà al cor i els hi arrencà el plor.
El vaixell ja havia salpat i no pogueren contestar. El carruatge restà aturat mentre veien com s'allunyava el vaixell. La dona que havia embarcat estirava el cap per veure el carruatge, i en la llunyania, mentre son rostre s'empetitia, ells la seguiren mirant molt commosos.
- - - - - -
250 – Podria tractar-se de Michibana Yoshiie (橘良植, 864-920).
251 - És a l'antologia personal de Higaki-no-go : 檜垣嫗集.
252 - És a l'antologia personal de Higaki-no-go : 檜垣嫗集.
253 - És a l'antologia personal de Higaki-no-go : 檜垣嫗集.
254 - És a l'antologia personal de Higaki-no-go : 檜垣嫗集.

o0o

11 de novembre de 2017

落窪物語 -42-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





 中将の君は、女君の例のやうならず思ひたるは、このこと聞きたるなめりと思しぬ。二条におはして、「御心のゆかぬ罪を聞き明らむつるこそ、うれしけれ」、女君「何事ぞ」、「右の大殿のことなりけりな」と宣へば、女「そらごと」とて、ほほゑみて居たまへれば、「物ぐるほし。帝の御むすめ賜ふとも、よも得はべらじ。初めも聞えしを、ただつらしと思はれきこえじ、となむ思へば、女の思ふことは、また人設くることこそ嘆くなれと聞きしかば、その筋は絶えにたり。人々とかう聞ゆれども、よもあらじと思せ」と宣へば、「さ思はむも、下くづれたるにや」と言へば、「『思ひきこゆ』と聞えばこそ、あやしとも宣はめ、『ただつらき目見せたてまつらじ』と聞ゆれば、志のあるかは」など聞えたまふ。
 帯刀、衛門に会ひて、「さらに、な思ひたまうそ。この世には、御心憂かるべきにあらず」と言ふ。御乳母、いといとほしく言はれて、またもうち出でず。かの殿には、かくおはし通ふ所ありけりと聞えて、思し絶えにけり。
 かく思ふやうにのどかに思ひかはして住みたまふほどに、はらみたまひにければ、ましておろかならず。四月、大将殿の北の方、宮達、桟敷にて物見たまふに、中将の君に、「二条に物見せきこえたまへ。わかく物したまふ人は、物見まほしくたまふものを。おのれも、今まで対面せぬ、心もとなきに、かかるついでにとなむ思ふ」と聞えたまへば、中将、いとうれしと思ひたまへるけしきにて、「いかなるにか侍らむ、人のやうに物ゆかしうもしはべらざめり。今そそのかして参らせむ」と聞えたまひて、二条におはして、「上はかくなむ宣ふぞ」と聞えたまへば、「心ちの悩ましうて、あやしげにはりたるも思ひ知られて。物見に出でたらば、われ見えたらむに、いとわりなからむ」とて物憂げはれば、中将「誰か見む。上、中の君こそは。それ、まろが見たてまつる同じこと」とて、強ひてそそのかし聞えたまへば、「御心」と聞えたまふ。北の方、御文にも、「なほ渡りたまへ。をかしき見物も、今はもろともにとなむ思ひたまふる」と聞えたまへり。見たまふにつけても、かの石山詣での折、ひとり選り捨てたまひしも思ひ出でられて、心憂し。
 一条の大路に檜皮の桟敷いといかめしうて、御前に皆砂子敷かせ、前栽植ゑさせ、久しう住みたまふべきやうに、しつらひたまふ。暁に渡りたまひぬ。衛門、少納言、一仏浄土に生まれたるにやあらむと、おぼゆ。この君にいささか心寄せあらむ人をば、ねたきものに言ひののしりしを見ならひたるに、台の御方の人とて、いたはり用意したまふさま、いとめでたし、と思ふ。乳母のおとど、さこそわびしか、出で来て、心しらひ仕うまつりて、「いづれか惟成があるじの君」と問ひありきて、若き人々に笑はる。女君は、「何か疎々しくは思ひきこえむ。思ふべき仲は、むつまじくなりぬるのみなむ、後もうしろやすく心やすき」とて、上や中の君などおはする所に入れたてまつりたまふ。見たまふに、わがむすめ、姫宮にも劣らずをかしげにて見ゆ。紅の綾の打袷一襲、ニ藍の織物の袿、薄物の濃きニ藍の小袿着たまひて、恥づかしと思ひたまへる、いとをかしうにほへり。姫宮は、げにただの人ならずあてに気高くて、十ニばかりにおはしませば、まだいと若う、いはけなう、をかしけなり。中の君は若き御心に、をかしと思して、こまやかに語らひきこえたまふ。



El Chûjô pensà que sa dama no es comportava de son natural perquè segurament havia sentit d'aquell afer. Arribat a Nijô li digué :

– Sóc molt content perquè he capit la raó de ton malestar.
– Què és?
– La proposta del ministre de la Dreta.
– No és açò – digué ella somrient.
– Em faràs parar boig. Fins i tot renunciaria a la filla de l'emperador. Sempre he dit que no et vull malcontenta. Entenc el dolor d'una dona quant se sent abandonada. Qualsevulla cosa que sentis dir no t'ho creguis pas.
– Encara que et cregui “....i no s'esfondra?” com diu el poema (57).
– Tot i que em sentissis dir que t'estimo ho dubtaries. Quan et dic que vull que no tinguis cap malestar aquesta és ma volença.

Quan Tachihaki es trobà amb Emon li digué :

– No n'has de dubtar del Chûjô. La dama no s'ha d'amoïnar per res en aquest món.


La dida, apesarada, no tornà parlar més d'aquell afer. Féu saber al ministre que el Chûjô visitava una dama, i allò s'acabà.

Així doncs, el Chûjô i Ochikubo visqueren desansiats i en placidesa. I quan ella fou prenys no cal dir de l'amatença que ell li tingué.


A la quarta lluna, la Kita no Kata del Taishô decidí d'anar a veure la processó del santuari de Kamo amb sa segona filla i sa néta la princesa.

– Digues a la dama de Nijô de venir amb nosaltres. A la gent jove li agraden aquests espectacles. Em sap greu no haver-la vist en aquest temps. Friso per fer-ho en l'avinentesa.

El Chûjô fou molt content.

– No sé perquè, mes no sembla tenir cap interès en aquestes coses com la majoria de la gent. Avui faré per animar-la.

De tornada a Nijô li ho digué a Ochikubo qui féu apesarada :

– No em trobo bé, ja saps que em sento feixuga. Si hi anés, els hi seria una nosa d'aquesta manera.
– Qui et mirarà? Només hi haurà la mare i ma segona germana, que són com si fos jo mateix.

Son insistència aconseguí convèncer-la.

La mare del Chûjô li envià una lletra.

– Veniu amb nosaltres. És un espectacle molt agradós i ho podem fer plegades.

Tan punt Ochikubo la llegí li vingué a la memòria el pelegrinatge a Ishiyama (58) quan la deixaren sola a casa, i en fou consirosa.

Al camí ral d'Ichijô s'alçà una llotja imposant coberta amb escorça de xiprer, amb sorra blanca escampada al davant i arbres plantats al darrere, tot fet de manera com si s'hi hagués de viure per sempre.

Sortiren a l'alba. Emon i Shônagon es sentiren com si haguessin reviscut al paradís. Havien estat acostumades a ésser escridassades amb malvolença a la més petita expressió d'afecte vers Ochikubo, i ara essent a son servei i tractades amb gentilesa n'eren ben cofoies.

La dida del Chûjô, malgrat tot allò que havia dit, hi anà també i es mostrà tota agradosa.

– Amb qui s'està el senyor de mon fill?

I les joves dames es posaren a riure.

La mare del Chûjo preguntà a Ochikubo :

– Com és que penseu què no us tinc afecte? Només estimant-se una relació esdevindrà estreta.

I la féu asseure al costat de sa filla i ella mateixa.

Observà Ochikubo i no trobà pas son encant inferior al de sa pròpia filla ni al de la princesa. Duia un kimono folrat de domàs de color vermell fosc damunt d'un vestit sens folre de color vermell i blau amb un kimono de seda dessota de tonalitats més fosques. Amb sa parença de timidesa era d'un encant molt especial. La princesa no era pas una persona corrent, de noble aparença i tot i que amb només dotze anys era una bellesa. La segona filla, amb ses maneres jovenívoles, parlava molt afablement amb Ochikubo.

- - - - - -
57 – Referència al poema no. 3009, Kokinwakarokujô (古今和歌六帖) :
あだ人は下崩れゆく岸なれや思うといへど頼まれずしうて.
58 – Veure el capítol no. 3.
o0o

4 de novembre de 2017


小林 一茶 -44-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




よは足を又年神の御せは哉
よわあしを またとしがみの おせわかな
Yowa ashi o-mata toshi gami no-osewa kana

El déu de cap d'any
guarirà mon pobre peu
altre cop amb precs.




すゝけても年徳神の御宿哉
すすけても としとくじんの おやどかな
Susukete mo-toshi tokujin no-oyado kana

Ben ensutjada
ha restat també la llar
del déu de cap d'any.


小林 一茶 -43-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.






松間や少ありてもはつ空ぞ
まつあいや すこしありても はつぞらぞ
Matsu ai ya-sukoshi arite mo-hatsuzora zo

Entremig dels pins
tot i només un bocí
el cel de cap d'any.




初空をはやしこそすれ雀迄
はつぞらを はやしこそすれ すずめまで
Hatsuzora o-hayashi koso sure-suzume made

Fins els pardalets
animen el primer cel
del jorn de cap d'any.

o0o













28 d’octubre de 2017

o0o
与謝蕪村 - 35
Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA




花に來て花にいねぶるいとま哉 Hana ni kite hana ni neburu itoma kana

Allà a les flors
hi faig una becaina
una estona.

ねぶたさの春は御室の花よりぞ Nebutasa no haru wa Omuro no hana yoi zo

Flors de vuit pètals
en primavera dorment
són les d'Omuro. (11)
- - - - - -

11 - Omuro (御室).Aquí se li ha afegit el prefix honorífic “O”.Vegeu la nota no. 03. En poesia quan es tracta de la primavera les flors, si no s'indica, són generalment les del cirerer.
o0o

与謝蕪村 - 34
Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA






花の香や嵯峨のともし火消る時 Hana no ka ya Saga no tomoshibi kiyuru toki

Perfums de les flors
ja és hora d'apagar
els llums de Saga.

雨日嵐山にあそぶ D'excursió a la muntanya d'Arashi en un jorn de pluja.

筏士の蓑やあらしの花衣 Ikadashi no mino ya arashi no hanagoromo

Capa de palla
vestit de flors d'Arashi
porta el raier. (10)
- - - - - -
10 - Arashiyama (嵐山)és un topònim. En el poema es pot interpretar com aquesta referència, encara que també podria ser com a substantiu de "tempesta" (arashi); potser un joc de paraules que l'autor fa amb tota la intencionalitat.
o0o

21 d’octubre de 2017

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA
-44-




秋 / 雁声遠近
Els crits dels ànecs ací i llà.

白雲をつばさにかけてゆく雁のかど田のおもの友したふなり
しらくもを-つばさにかけて-ゆくかりの-かとたのおもの-ともしたふなり
Shirakumo o-tsubasa ni kakete-yuku kari no-kadoda no omo no-tomo shitau nari.

La voladissa
dels ànecs tots enfilant
núvols blancs enllà
enyorats de llurs amics
als camps davant la porta.

Poema no. 422
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA
-43-




秋 / 朝聞雁

Tardor / Al matí tot sentint els ànecs salvatges.

横雲の風にわかるゝしのゝめに山飛びこゆるはつ雁のこゑ
よこぐもの-かぜにわかるる-しののめに-やまとびこゆる-はつかりのこゑ.
Yokogumo no-kaze ni wakaruru-shinonome ni-yama tobikoyuru-hatsukari no koe.

Castell de núvols
esqueixat pel ventijol
de matinada
els crits dels primers ànecs
travessant la muntanya.

Poema no. 420
o0o

14 d’octubre de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 140
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百四十】




故兵部卿宮のほるの大納言のむすめにすみ給けるをれいのおはしまし所にはあらてひさしにおまし敷ておほとのこもりなとして かへり給てほとひさしうおはしまさゝりけりかくてのたまへりけるかのひさしにしかれたりし物はさなからありやとりたてやし給てしとのたまへりけれは御返事
敷かへすありしなからに草枕ちりのみそゐる払ふ人なみ
とありけれは御返に
草枕ちりはらひにはからころも袂ゆたかにたつをまてかし
とありけれは又
唐衣たつを待まのほとこそは我敷たへの塵もつもらめ
とありけれはおはしまして又宇治へかりしになんいくとのたまひける御返に
御狩するくりこま山の鹿よりも独ぬる身そわひしかりける


El difunt príncep cap d'afers militars sovintejava la filla del gran conseller Noboru (249).
Un jorn, ella féu estendre el llit en un indret diferent de l'habitual, en una cambra annexa, i ell estigué força temps sens tornar. Ell li escriví això :
- Allò que vàreu estendre en aquella cambra hi és encara o l'heu fet recollir?
Ella li contestà :

El llit és allà
com el vàreu deixar vós
i amb el coixí
tot ell ben colgat de pols
que ningú no ha llevat.

I a això ell contestà :

Per llevar la pols
que colga aquest coixí
d'un vestit xinès
espereu-vos que talli
les folgades mànigues.

Ella, una altra vegada :

Mentre espero
que talleu les mànigues
del vestit xinès
sobre mon llit encara
s'amuntegarà la pols.

Quan tornà a visitar-la, ell, una altra vegada, li comunicà :

- Vaig de cacera a Uji.

La resposta de la dona :

Més que el cérvol
que al mont Kurikoma
aneu a caçar
afligida certament
d'haver de dormir sola.
- - - - - -

249 – Minamoto no Noboru (源昇. 848-918).

o0o

7 d’octubre de 2017

落窪物語 -41-

Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





 明けぬれば、帯刀に衛門が言ふ、「しかじかのことあるべかなるを、心憂くも言はぬにこそ。つひに隠れあるべきことかは」と言へば、「さらにさること聞かず」と言ふ。「されど、ほかの人さへ聞きて、人々のもとに、いとほしがり、とぶらふものを、知らぬやうはありなむや」と言へば、「あやしきことかな。君の御けしき、今見む」と言ふ。
 中将、殿に参りて見れば、春の庭を見出だしておはす。いとおもしろき梅のありけるを折りて、「これ見たまへ。世の常になむ似ぬ。花の色あひを御覧じて、これに慰みたまへ」と宣へば、女君、ただかく聞えたまふ。
    憂きふしにあひ見ることはなけれども人の心の花はなほ憂し
とてなむ、花につけて返したまへれば、中将、いとあはれにをかしと思す。なほ、あれ異心ありと聞きたるにやと苦しうて、たち返り、「さればよ。思ほし疑ふことこそありけれ。さらに罪なしとなむ、ただ今は思ひたまふるを、まろが心のほどは、まほ見たまへ」とて、
    憂きことに色はかはらぬ梅の花散るばかりなる嵐なりけり
と、「おしはかりたまへ」と宣へれば、女、
   「誘ふなる風に散りなば梅の花われや憂きみになりはてぬべき
とのみぞあはれに」とあるを、いかなることを聞きたるにかあらむ、と思ひたまへるほどに、御乳母、出で来て言ふやう、「かの右の大殿のことは、宣ひしやうに物しはべりしに、『わざとやむごとなき妻に物したまはざりなり。時々通ひて物したまへかし。殿に聞えて、四月となむ思ふ』といそがせたまふなり。さる心したまへ」と聞ゆれば、いと恥づかしげに笑みて、「なでふ、をのこの否と思ふことを強ひてするやうかはある。世の人に似ず、世を見むにもあらねば、さ宣ふ人もあらじ。かかることなまねびたまひそ。かたはなり、わざとの妻にもあらぬを」と宣へば、乳母「あなわりな。もとも、しかと思し立ちて、いそぎたまふものを。よし御覧ぜよ。やむごとなき人の強ひて宣はむことを、いかがはせさせたまはむ。何かは。君達は、花やかに、御妻方のさしあひてもてかしづきたまふこそ、今めかしけれ。思す人あり、さても、それをぼさるものにて、御文など奉りたまへ。かの君も、思ふ時は、上達部のむすめにはあんなれど、落窪の君とつけられて、中の劣りにて、うちはめられてありけるものを、かく類なく思しかしづくこそ、あやしけれ。人は、かたへは父母居立ちてかしづかるるこそ、心にくけれ」と言ふに、中将、面うち赤めて、「古めかしき心なればにやあらむ、今めかしく好もしきことも欲しからず、覚えも欲しからず、父母具したらむをともおぼえず。落窪にもあれ、上り窪にもあれ、忘れじと思はむをば、いかがはせむ。人の言はむことわり、そこにさへ、かく宣ふこそ心憂けれ。ただ御ために志なきに思すとも、今かれも仕うまつるやうありけむ」とて、いと頼もしげなるけしきにて、立ちたまふめるを、帯刀、つくづくと聞きて、爪弾きを、はたはたとして、「なでふかかること申したまふ。君と申したまふ。君と申しながらも、恥づかしげにおはすとは見たてまつらずや。ただ今の御仲は、人放ちげにもあらぬものを。かの宣ひつるやうに、志たがはす花やかなる方にやりたてまつりて、御徳見むと思したるか。あな心憂。少しよろしき人の、さる心持たるやはある。なでふ御名立ての落窪ぞ。老い僻みたまひにけり。これをかのあたりに聞きたまひて、いかが思すべき。今よりかかること宣ふな。君の思したること、いと恥づかしく、いとほし。御妻のいとはり、かうやいと得まほしくおはする。さらずとも惟成ら侍らば、御見一つは仕うまつりてむものを。かやうの御心持たる人は、いと罪深かなり。また聞えたまはば、惟成、法師になりなむと、いといとほし。なほ、人の思ふ仲さくるは、大事にはあらずや」と言へば、おとど「いらへもせさせず言ひなすかな。誰かは、ただ今『去りたまへ』『捨てたまへ』と聞ゆる」、「さて、さはあらずや、妻あはせたてまつりたまふは」、「いで、あなかしがまし。取り出でても、様あしからむか。などあどろおどろしうは言ふべからむ。かたへは妻を思ふなめり」と、いとほしと思ひながら、口んじふたげに言へば、帯刀笑ひて、「よしよし、なほ申しそそのかさむと思し召したり。ただ、惟成、法師になりはべりなむ。御罪いといとほし。親の世をば、いかでか知らざらむ」とて、剃刀、脇にはさみて持たり。「また言ひ出でたまはむ折、ふとかきそらむ」とて立てば、おとど、一人子なりければ、かく言ふを、いといみじと思ひて、「口から、いとゆゆしきことをも聞くかな。はさみたらむ剃刀や、打ちや折らぬと試みよ」と言へば、帯刀、みそかに笑ふ。君は、さらに動じたまふべきにもあらず、わが子のかく言ふ、と思ひて、不用なるよし聞えたてまつらむ、と思ふ。



Al matí Emon li explicà a Tachihaki allò que li havien dit.

– Em sap greu que no me n'hagis parlat. Són coses que a la fi no es poden ocultar.
– Jo no en sabia res.
– Una persona de fora ho ha sentit i s'ha afanyat a venir a dir-m'ho. Com és que tu no en sabies res?
– Açò és molt estrany. Veuré què vol fer el Chûjô.

El Chûjô havia tornat a Nijô i veié Ochikubo que contemplava el jardí. Com hi havia una esplèndida prunera en tallà una branca i la hi envià :

– Contempla-les. Són més precioses que mai. Que sa bellesa et sigui de conhort.

Ella li tornà les flors amb aquest poema :

---No ho he patit afligida emperò és ma pensada de què el cor de l'home és efímer com la flor.

El Chûjô el trobà exquisit, l'entristí, emperò, perquè potser algú li havia dit que ell era de cor inconstant, i contestà tot seguit :

– Encara, emperò, dubtes de mi. Creu-me que no he fet cap greuge. Mira dintre de mon cor :

---Les flors del pruner no han mudat de color per la sofrença i si són escampades serà per la tempesta.

Perquè entenguis mes pensaments.

Ella féu :

---Si la tempesta fa escampada de flors de la prunera només per mi hi haurà certament la sofrença.

– Aquesta és només ma pena.

Mentre el Chûjô pensava en què hauria sentit dir d'ell sa dida arribà i li digué :

– Quan li manifestí vostra resposta al ministre de la Dreta, ell em digué que degut al baix rang de la dama de Nijô podríeu visitar-la de quan en quan. Ja ha comunicat a vostre pare la data de la quarta lluna i s'estan afanyant amb els aparells. Estigueu-ne prest.
– Què? - exclamà el Chûjô amb to torbat – Com podeu pensar en obligar un home que faci açò? No sóc una persona que segueixi les normes de la societat, sóc diferent d'altres homes. No hauríeu d'haver dit açò. És improcedent. Què sabeu vós si ella és de baix rang? No és algú de qui es pugui parlar amb menysteniment!
– No sigueu desraonat. El ministre s'està afanyant molt amb tot açò, penseu-vos-ho bé, Refusareu la proposta d'algú tan important? Que no us interessa? És natural avui que els joves de famílies nobles es casin amb dones que tinguin pares que puguin ajudar a promocionar-los. Encara que estimeu algú altre, podeu haver-la, i envieu una lletra a la filla del ministre. Aquesta dona en qui penseu és filla d'un noble, emperò, és dita “la damisel·la de la cambra soterrada”, i sa família la té en poca consideració. És estrany que vós la tingueu en tanta estima. Un patirà si no té també l'amor dels pares.

El Chûjô enrogí.

– Serà que sóc a l'antiga i no em plau el nou i no desitjo pensar així. No vull dependre de ses pares tan si es diu Ochikubo com si es diu Agarikubo (55)! No penso deixar-la. Entenc que l'altra gent digui açò, mes que fins i tot vós he feu em sap molt de greu. Tot i que us sembli que ella no us té voluntat aviat us en tindrà.

Amb aparença de molta convicció s'alçà i sortí.

Tachihaki que ho havia escoltat amb molta atenció li digué a sa mare (56) tot fent petar els dits :

– Per què parles així? Encara que li siguis la dida no li pols fer passar vergonya. Ara ells són tan units que ningú no podria separar-los. Tu vols que canviï de parer i que accepti la filla del ministre, que només penses en ton profit? És lamentable! Diu molt poc de tes sentiments. I gosar pronunciar el nom d'Ochikubo! T'has fet vella. Què vols que pensi de tu quan ella sàpiga tot açò? No en tornis a parlar d'aquest afer. Sento vergonya del què pensarà el Chûjô. Què esperes haver de què prengui esposa? Si açò no és així, em tens a mi, ton fill, que certament tindrà cura de tu. Fa gran pecat qui té cobejança al cor. Si tornes a parlar-ne em faré monjo. És penós. Seria malaurat separar gent que s'estima.
– Has capgirat ma resposta. Qui n'ha parlat de deixar la dama?
– Bé, per cas no ha estat així perquè es casi?
– Prou d'enraonies! Quin mal hi ha en què ho hagi provocat? És horrible que parlis així. Sembla que estiguis pensant en ta pròpia muller.

Emperò, com s'estimava son fill no digué res més. Tachihaki es posà a riure.

– Molt bé, molt bé. Veig que hi penses continuar, així doncs, seré monjo. És una pena que caiguis en pecat. Com pot un fill ignorar els pecats dels pares?

I agafà una navalla.

– Si tornes a parlar-ne m'afaito el cap ara mateix.

I s'alçà. Tachihaki era son únic fill, mes ses mots la feriren.

– És molt malaurat sentir açò de ta boca, Ma volença esberlarà ta navalla.

Tachihaki amagà un somrís.

La dida es digué que el Chûjô no s'hi avindria gens al casament i pensà en allò que digué son fill. Li faria saber al ministre de renunciar-hi.

- - - - - -

55 – Agarikubo (上窪) : l'antònim d'Ochikubo (落窪), és a dir, tan li fa que sigui la de la cambra soterrada com la de la cambra enlairada.
56 – La dida del Chûjô és la mare de Tachihaki.

o0o

30 de setembre de 2017

小林 一茶 -42-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.








初空にならんとすらん茶のけぶり
はつぞらに ならんとすらん ちゃのけぶり
Hatsuzora ni-karan to suran-cha no keburi

I resulta ser
que el primer cel de l'any
és del baf del te.



うす墨の夕ながらもはつ空ぞ
うすずみの ゆうながらも はつぞらぞ
Usu zumi no-yuu nagara mo-hatsuzora zo

Vespre de tinta
aigualada el cel
del jorn de cap d'any.


Nota : El segon vers té 6 síl·labes.

o0o


小林 一茶 -41-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.







初空へさし出す獅子の首哉
はつぞらへ さしだすししの かしらかな
Hatsuzora e-sashidasu shishi no-kashira kana

Primer cel de l'any
que el cadell del lleó
presenta son cap.




初空を拵へているけぶり哉
はつぞらを こしらえている けぶりかな
Hatsuzora o-koshiraete iru-keburi kana

És la fumera
la que fa el primer cel
del jorn de cap d'any.

o0o

23 de setembre de 2017

与謝蕪村 - 33

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA




玉川に高野ゝ花や流れ去
Tamagawa ni Kouya no hana ya nagaru saru

Puig de Kouya
tes flors pel riu de Tama
arrossegades.


なら道や當皈ばたけの花一本
Nara michi ya toukibatake no hana hitoki

Camí de Nara
les herbes remeieres
prat d'un cirerer.


日暮るゝほど嵐山を出る Deixant la muntanya d'Arashi al capvespre.

嵯峨へ歸る人はいづこの花に暮し
Saga e kaeru hito wa izuko no hana ni kureshi

Ja de tornada
cap a Saga a on són
les flors al vespre?
o0o

与謝蕪村 - 32

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA




花に暮て我家遠き野道かな
Hana ni kurete waga ie tooki nomichi kana

Flors al capvespre
sóc lluny de la meva llar
camí entre camps.


花ちるやおもたき笈のうしろより
Hana chiru ya omotaki oi no ushiro yori

Flors de cirerer
de la motxilla pesant
cauen a terra.


阿古久曾のさしぬきふるふ落花哉
Okokuso no sashinuki furuu rakka kana

I Okokuso
de ses amples pantalons
fa caure les flors. (09)

- - - - - -
09 - Okokuso (阿古久曾) era el nom d'infant de Ki no Tsurayuki (紀 貫之, 872 –945), l'autor del Tosa Nikki (土佐日記).
o0o

16 de setembre de 2017


西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA
-42-




秋 / 旅宿月
Tardor / De viatge la lluna en un hostal.


都にて月をあはれとおもひしは數よりほかのすさびなりけり
みやこにて-つきをあはれと-おもひしは-かずよりほかの-すさびなりけり
Miyako nite-tsuki o aware to-omoishi wa-kazu yori hoka no-susabi narikeri


A la capital
tots pensem en la lluna
com emoció
però no deixa de ser
només un esbargiment

Poema no. 418
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA
-41-




秋 / 春日にまゐりたりけるに、つねよりも月あかくてあはれなりけれは

De visita al santuari de Kasuga la lluna brillava més que mai i en fui pesarós.

ふりさけし人の心ぞ知られける今宵三笠の月を眺めて
ふりさけし-ひとのこころぞ-しられぬる-こよひみかさの-つきをながめて
Furi sakeshi-hito no kokoro zo-shirarenuru-koyoi mikasa no-tsuki o nagamete

Miro la lluna
al vespre a Mikasa
i sé certament
com se sent el cor d'aquell
que et mira de tan lluny.

Poema no. 407

Nota : Referència al poema d'Abe no Nakamaro (阿倍 仲麻呂,698? – 770?) :

天の原 ふりさけ見れば 春日なる 三笠の山に 出でし月かも

あまのはらーふりさけみればーかすがなるーみかさのやまにーいでしつきかも

Ama no hara furisake mireba Kasuga naru Mikasa no yama ni ideshi tsuki kamo

Kokinwakashû (古今和歌集), poema no. 406.

Nakamaro formava part d'una missió del Japó a la Xina i mentre els altres components van tornar a casa al final de la mateixa ell va restar allà. Anys després quan va voler tornar al Japó el vaixell que l'havia de portar es va enfonsar i es va veure obligat a continuar a la Xina. Va tornar a intentar-ho uns anys més tard però el vaixell va naufragar i només va poder tornar a la Xina d'on ja no en va sortir mai més.
o0o

9 de setembre de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 139
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百三十九】






先帝の御ときに承香殿の御息所の御さうしに中納言のきみといふ人さふらひけりそれを故兵部卿宮わか男にて一宮と聞えていろ このみ給
ひけるころ承香殿はいとちかきほとになんありけるらうありおかしき人々有ときゝ給て物なとのたまひかはしけりさりけるころほひこの中納言の君にし のひてね給ひそめてけりとき/\おはしましてのちこの宮おさ/\とひ給はさりけりさるころ女のもとよりよみてたてまつりける
人をとくあくた川てふつの国のなにはたかはぬきみにそ有ける
かくてものもくはてなく/\やまひになりてこひ奉りけるかの承香殿のまへの松に雪のふりかゝりたりけるを折てかくなん聞え奉りける
こぬ人を松にかゝれる白雪の消こそかへれあはぬ思ひに
とてなんゆめこの雪おとすなとつかひにいひてなむたてまつりける


En el temps de l'anterior emperador (244), en els apartaments de la dama del Sokyôden (245) hi servia una dama de nom Chûnagon. El difunt príncep cap d'afers militars, que de jove anomenaven Ichinomiya (246), era un home voluptuós i el Jôyôden era molt a prop d'on ell era. Com havia sentit dir que allà hi havia dones de talent i bon gust hi anà per canviar impressions amb elles. Fou en aquell temps quan començà a passar en secret les nits amb la dama Chûnagon. Quan després d'un temps deixà de visitar-la, de l'apartament de la dama li arribà aquest poema :

Molt de vós es diu
que com el riu Akuta
del país de Tsu
sou de segur inconstant
i així sou vós del cert. (247)

I així deixà de menjar, emmalaltí i plorant i plorant s'esllanguí d'amor.

Un jorn trencà una branca curulla de neu d'un pi del davant del Sokyôden i li féu saber això :

Aquell que no ve
en atesa la branca
de neu ben blanca
que certament es fondrà
si no torna a veure'l. (248)

Li envià i demanà al missatger de no fer caure la neu.

- - - - - -

244 - L'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).
245 - Sokyôden (承香殿), edifici dintre del recinte del palau imperial. Allà hi vivia Minamoto no Kazuko (源 和子, ?-?), concubina de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). En el mateix recinte també hi havia el Jôkyôden
246 – Ichinomiya (一宮) : (liter.) El príncep no. 1.
247 – Poema no. 977, llibre 15, Shinshûiwakashû (新拾遺和歌集).
248 – Poema no. 852, llibre 12, Gosenwakashû (後撰和歌集).

o0o

2 de setembre de 2017

落窪物語 -40-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




さるほどに、右大臣にておはしける人の御ひとりむすめ、「内裏に奉らむと思へど、われなからむ世など、うしろめたなし。この三位の中将、交らひのほどなどに心見るに、物頼もしげありて、人の後見しつべき心あり。これあはせむ。わざとの人のむすめにはあらで、はかばかしき人の妻もなかなり。年ごろ、かく思ひて、心とどめて見るに、思ふやうなる人なり。ただ今なりもて出でなむ」と宣ひて、知りたる便ありて、男君の御乳母のもとに、かうかうなむ思ふ、と言はせたまへれば、御乳母「かくなむ侍る。いとやむごとなく、よきことにこそ侍なれ」と言へば、中将「ひとり侍るほどならましかば、いとかしこき仰せならましを、今はかくて通ふ所あるやうに、ほのめかしたまへ」とて立ちたまひぬれば、御乳母の思ふやう、この御妻は父母もなきやうにて、ただ君にのみこそかかりたまひためれ、花やかにかしづかれたまへらば、よからむかし、と思ひて、君の宣ふやうには、言はで、「いとうれしきことなり。今よき日して御文も取りて奉らむ」と言ひやりたりければ、この殿には、よしと思して、急ぎてと言はば、四月にも取らむ、と思して、御調度、あるよりもいかめしうし変へて、若き人求め、けいめいしたまふ。
 「君は右大臣殿の婿になりたまふべかなり。この殿に知りたまへりや」と言へば、衛門、あさましと思ひて、「まださるけしきも聞えず。たしかなることか」と言へば、「まことに、この四月とて急ぎたまふものを」と告ぐる人ありければ、女君に、「かうかうこそ侍るなれ。さは知ろしめしたるにや」と申せば、まことにやあらむと、あさましく思ひながら、「まださることも宣はず。誰が言ふぞ」と宣へば、「かの殿なる人の、たしかに知る便ありて、月をさへ定めて申しはべる」と言へば、心のうちには、この母北の方して宣ふにやあらむ、さやうなる人のおしたてて宣はば、聞かではあらじ、と人知れず思して、心づきぬれど、つれなくて、宣ひやすると待てど、かけても言ひ出でたまはず。
 女、心憂しと思ひたるけしきや、なほ少し見えけむ、中将「思すことやある。御けしきにこそ、さりげなれ。まづは、世の人のやうに、『思ふぞや、死ぬや、恋しや』なども聞えず、ただ、いかで物思はせたてまつらじとなむ、初めより思へど、わづらはしきけしきの、このほど見ゆるは、いと苦し。心憂しとや思さむとて、初めも、さいみじかりし雨に、わりなくて参りしを、足白の盗人とは興ぜられし。そほどおのが思ひし。なほ宣へ」と宣へば、女「何事をか思はむ」、「いさ。されど、御けしき、いと苦し。思ひこそ隔てたまひけれ」と宣へば、女、
    へだてける人の心をみ熊野の浦のはまゆふいくへなるらむ
男君「あな心憂。さればよな。なほ思すことありけり。
真野の浦に生ふるはまゆふかさねなでひとへに君をわれぞ思へる
心ならでや物しきことも聞きたまはむ。なほ、宣へ」と聞えたまへり。確かならぬことにもこそあれ、と思ひて、物も言はでやむぬ。


El ministre de la Dreta tenia una única filla que desitjava que fos dama del palau imperial, emperò, era amoïnat per allò que li podia succeir quan ell ja no hi fos.
“Faré per a relacionar-la amb aquest Chûjô del tercer rang, seria persona de fiança i que vetllaria per ella. El prendria com a gendre. La dona amb la qual s'està ara no és de família massa influent. Fa molt de temps que l'observo i crec que és la persona perfecta. Aviat serà promocionat als càrrecs més importants.”

Envià algú de sa confiança a la dida del Chûjô per a comunicar-li ses intencions. La dida li ho digué al Chûjô :

– És extraordinari, un gran afer.
– Si fos sol sí que seria una oportunitat molt bona. Deixeu-li entendre doncs que ja tinc algú.

S'alçà i sortí.
La dida pensà que si ho acceptés seria una ocasió immillorable. Aquella dona amb qui se s'estava no tenia pares i depenia completament d'ell, així doncs, no donà la resposta del Chûjô al ministre. Digué que el Chûjô era molt content amb aquella proposta i que tan aviat hi hagués un jorn benaurat ell li faria arribar una lletra a sa filla.
El ministre pensà que allò era ja arranjat i convocà les dames de companyia perquè es dediquessin exclusivament a fer tots els aparells.

Quan algú li digué a Emon que el Chûjô es casaria amb la filla del ministre, i quan li preguntà si la gent de Nijô ho sabia ella contestà amb desfici :

– No n'he sentit res. És cert?
– Sí, segur, i tothom s'acuita amb els aparells per a la quarta lluna.

Emon li preguntà a Ochikubo :

– Açò és allò que es diu. Que en sabíeu res vós?

Ochikubo es preguntà si seria cert i digué desficiosa :

– No me n'ha dit res. Qui t'ho ha dit?
– Una persona de la residència del ministre que ho sap del cert, i que ja se n'ha fixat la data.

Ochikubo es digué que la mare del Chûjô l'hauria constret i com ell s'hi hauria sentit obligat a acceptar no havia dit res a ningú. Ella esperà frisosa que ell li ho digués, mes no ho féu.

Ochikubo no pogué dissimular massa son destret i el Chûjô li preguntà :

– Què t'amoïna? Sembla que et passi alguna cosa. Jo no sóc com tothom i no dic “us adoro, fins a la mort, us estimo”. Sempre he desitjat de vetllar per tu, i veure't afligida m'entristeix. Vaig ésser per cas indiferent quan et visití per primera vegada tot i que plovia a bots i a barrals, i em prengueren per un lladre de cames blanques, i em reberes fredament? Digue-m'ho.
– No em passa res.
– Doncs com és que estàs desficiosa? Et sento distant.

I ella féu :

---Com les nombroses fulles dels lliris florits que a la platja de Kumano són crescuts és el cor que s'allunya.

– Ah, quina pena! Certament crec que et passa alguna cosa.

---Ni que nombroses les fulles dels lliris blancs que a la platja de Kumano han crescut només en tu jo penso.

Has sentit res de mi que t'ha afectat, digues-m'ho.

Com no era cert que allò que havia sentit fos veritat no digué res.

o0o

26 d’agost de 2017


小林 一茶 -40-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





隠家は昼時分さす初日哉
かくれがは ひるじぶんさす はつひかな
Kakurega wa-hiru jibun sasu-hatsu hi kana

Al meu aixopluc
brilla el sol del migjorn
dia de cap d'any.




壁の穴や我初空もうつくしき
かべのあなや わがはつぞらも うつくしき
Kabe no ana ya-waga hatsuzora mo-utsukushiki

Per el forat del mur
el meu primer cel de l'any
és ben preciós.

o0o

小林 一茶 -39-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.






首上て亀も待たる初日哉
くびあげて かめもまちたる はつひかな
Kubi agete-kame mo machitaru-hatsu hi kana

Aixecant el cap
la tortuga espera
també el cap d'any.




朝雫皺手につたふ初日哉
あさしずく しわてにつたう はつひかな
Asa shizuku-shiwa te ni tsutau-hatsu hi kana

Gotes del matí
cauen pels solcs de les mans
el jorn de cap d'any.

o0o

19 d’agost de 2017

与謝蕪村 - 31

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA





みよし野ゝちか道寒し山櫻 Miyoshino no chikamichi samushi yamazakura

A Miyoshino
glaçat és el viarany
cirerer del puig

旅人の鼻まだ寒し初ざくら Tabibito no hana mata samushi hatsu-zakura

També és glaçat
el nas del viatjador
novell cirerer.

海手より日は照つけて山ざくら Umite yori hi wa teritsukete yamazakura

Des de prop del mar
el sol et llumeneja
cirerer del puig.
o0o

与謝蕪村 - 30

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA




几巾きのふの空のありどころ Ikanobori kinou sora no aridokoro

Vola un estel
al mateix lloc on era
en el cel d'ahir.

剛力は徒に見過ぬ山ざくら Gouriki wa tada ni misuginu yamazakura

Qui fa de guia
a muntanya ni mira
cirerer del puig.

哥屑の松に吹れて山ざくら Utakuzu no matsu ni fukarete yamazukura

Com en un vell vers
ventada entre els pins
cirerer del puig.
o0o

12 d’agost de 2017

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-40-






秋 / 月歌あまたよみけるに

Tardor / de la sèrie : Molts poemes sobre la lluna.



月を見て心うかれしいにしへの秋にもさらにめぐりあひぬる

つきをみて-こころうかれし-いにしへの-あきにもさらに-めぐりあひぬる

Tsuki o mite-kokoro ukareshi-inishie no-aki ni mo sara ni-meguri ainuru


MIrant la lluna
el meu cor vagareja
altra vegada
i ara m'he retrobat
una tardor del passat


Poema no. 349
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-39-




秋 / 人人秋歌十首よみけるに

Deu poemes sobre la gent a la tardor


庵もる月の影こそさびしけれ山田のひたの音ばかりして

いほにもる-つきのかげこそ-さびしけれ-やまたはひたの-おとばかりして

Io ni moru-tsuki no kage koso-sabishikere-yamada wa hita no-oto bakari shite


Solitària
és l'ombra de la lluna
a la cabana
cops per espantar ocells
als camps de la muntanya


Poema no. 303
o0o

5 d’agost de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 138
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百三十八】





こやくしくしそといひける人あるひとをよはひてをこせたりける
かくれぬの底の下草みかくれてしられぬ恋はくるしかりけり
かへし女
みかくれにかくるはかりの下草はなかゝらしともおもほゆるかな
このこやくしといひける人はたけなんいとみしかゝりける


Un home dit Koyakushi Kuso envià a una persona que festejava :

---Al marjal celat l'herba oculta al fons creix sota l'aigua el meu amor ignorat m'és de gran aflicció. (242)

La resposta de la dona :

---Celada del cert en les aigües ocultes l'herba dessota i és en ma pensada que té poca llargada. (243)

Aquest Koyakushi era certament de curta talla.

- - - - - -

242 – Poema no. 1136, llibre 11, Shinsenzaiwakashû (新千載和歌集), atribuït al
ministre de l'Esquerra Biwa(枇杷左大臣 - Biwa Sadaijin) : Fujiwara no Nakahira (藤原仲平, 875-945). També és a l'Ise Shû (伊勢集), també atribuït al mateix poeta.
243 – Poema no. 1137, llibre 11, Shinsenzaiwakashû (新千載和歌集). També és a l'Ise Shû (伊勢集).
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 137
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百三十七】



しかの山こえのみちにいはえといふ所に故兵部卿宮家をいとおかしうつくり給て時々おはしまりけりいとしのひておはしまして しかにまうつる女ともを見給ふ時もありけりおほかたもいとおもしろう家もいとおかしうなむ有けるとしこしかにまうてけるついてにこのいへにきてめくりつゝ 見てあはれかりめてなとしてかきつけたりける
かりにのみくるきみまつとふりいてつゝなくしか山は秋そかなしき
となんかきつけていにける


Camí del pas de Shiga, en un indret de nom Iwae, el difunt príncep cap d'afers militars s'hi havia fet construir una magnífica casa i on s'hi estava de quan en quan. Hi era en molt secret i en temps de pelegrinatge veia les dones que anaven a Shiga. La vista de l'entorn era esplèndida i la casa magnífica.
Toshiko, durant un pelegrinatge a Shiga, anà a aquesta casa i s'hi passejà pels voltants. En fou encantada i escriví :

---Mentre espera quan només de cacera us hi apropeu pel puig brama el cérvol melangia de tardor. (241)

I se n'anà.
- - - - - -
241 – Poema no. 301, llibre 5, Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集).

o0o

29 de juliol de 2017


落窪物語 -39-

Ochikubo Monogatari


– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 北の方、帰りたまひて、中納言に申したまふ。「この大将殿の中将は、おとどをや、悪しくしたまふ」とあれば、「さもあらず。内裏などにても、用意ありてこそ見ゆれ」と宣ふ。「あやしきことかな。しかじかこそありつれ。またなう、ねたくいみじきことこそなかりつれ。出づとて、言ひおこせたりつる消息よ。いかで、これに当せむ」と、もだえたまへば、中納言「われは老い癈ひて、覚えもなくなりうゆく。かの君は、ただ今、大臣になりぬべきいきほひなれば、いとど当しがたし。さべうこそあらめ。名立たしう、わが妻子どもとて、さる恥を見、笑はれけむことよ」とて、爪弾きをして、また弾きたまふ。
 かかるほどに、六月になりぬ。中将せめて言ひそそのかして、蔵人の少将を中の君にあはせたまへば、中納言殿に、聞きて、焦られ、死ぬばかり思ふ。「かくせむとて、われをばすかしおきにこそありけれ」とて、「いかでか、いきすだまにも入りてしがな」とて、手がらみをし入りたまふ。
 二条殿には、思ひかしづきたまひしものを、いかに思すらむ、と思ひやりて、いとほしがる。三日の夜、御装束をば、裳のよくしたまふとて、この殿になむ奉りたまひければ、女君、急ぎ染めさせ、裁ち縫ひしたまふにも、昔思ひ出でられて、あはれなれば、
    着る人のかはらぬ身には唐衣たちはなれにしをりぞ忘れぬ
とぞ言はれたまひける。いと清げに縫ひ重ねて奉らせたまへれば、大殿の北の方、限りなく喜びたまふ。中将も、いと思ふやうにしつと思ひたまふ。さて、少将に会ひて、「いと恐ろしき人持たまへりと、おぢきこえたまへしかど、間近くて聞え語らはむの本意ありてなむ、しひてそそのかしきこえたるを、わりなくとも、ゆめ、もと一つに思すな」と聞えたまへば、少将「あなゆゆし。よし、聞きたまへ。文をだに物しはべりてむや。御用意ありと承りしよりなむ、限りなく頼みきこえし」と宣ひて、げに顧みもしたまふべくもあらず。覚えも、女君も、こよなくまさりたれば、何しにかは通はむ。かかるままに、北の方、焦られ惑ひて、物もやすく食はでなむ嘆きける。
 中将殿に、よき若人ども参り集まりたる、いたはりたまふと聞きて、かの中納言殿の少納言、かく落窪の君とも知らで、弁の君が引きにて参り、女君見たまふ。少納言なれば、あはれにをかしうて、衛門を出だして、「こと人かとこそ思ひつれ。昔はさらに忘れずながら、つつましきことのみ多くて、えかくなむとも物せで、おぼつかなく思ひつるに、いとうれしくもあるかな。早うこなたに物したまへ」と言はせたれば、少納言あさましくなりて、扇さし隠したりつるも、うち置きて、ゐざり出づる心ちもたがひて、「いかなることぞ。誰か宣ふぞ」と言へば、「ただ、かくてさぶらふに、思し出でよ。その世には落窪の御方と聞えしよ。わたくしにも、いとこそうれしけれ。昔見たてまつりし人は、一人もいなくて、変りたる心ちのしはべりけるに」と言へば、少納言「いで、あなうれしや。わが君のおはしますにこそありけれ。よに忘れず恋しくのみおぼえさせたまへるに、仏の導きたまへるにこそありけれ」と喜びながら、御前に参りたり。見るに、かの部屋に居たまへりしほど、まづ思ひ出でらる。君は、まづ、ねびまさりて、いとめれたうて居たまへれば、いみじくさいはひおはしけると、おぼゆ。そよそよとさうぞき、汗衫着たる人、いと若う清げなる、十余人ばかり物語して、いとなまめかしげなり。「いと疾く御前許されたまふ人、いかならむ」「われらこそ、さもなかりしか」と、うらやみあへれば、「さかし。こは、さるべき人ぞかし」と笑ひたまふ様も、いとをかしげなり。かかれば、父母の立ち居かしづきたまひし御はらからどもには、こよなくまさりたまへるぞかしと、人の聞くほどは、うれしきよしを言ひて、人立ちぬるほどには、少納言、中納言殿の物語を、くはしくす。かの典薬がいらへしこと語れば、衛門もいみじく笑ふ。「北の方、このたびの御婿取りの恥ぢがましきことと、腹立ちたまふ。宿世にやおはしけむ、いつしかとやうに孕みたまへれば、心ちよげに見えたまふかし。北の方も思ひまつはれてなむ.四の君の御人は、あやひき事かな。これにはいみじう誉めたまふめるものを。鼻こそ中にをかしげにてあるとこそ、言はるめれ」と宣へば、少納言「嘲弄し聞えさせたまへるなり。御鼻なむ、中にすぐれて見苦しうおはする。鼻うち仰ぎ、いららぎて、穴の大きなることは、左右に対建て、寝殿も造りつべく」など言へば、「いといみじきことかな。げに、いかにいみじうおぼえたまふらむ」など語らひたまふほどに、中将の君、内裏より、いといたう酔ひて、まかでたまへり。いと赤らかに清げにておはす。「御遊びに召されて、これかれに強ひられつるに、いとこそ苦しかりつれ。文仕うまつりて、御衣かづきはべり」とて、持ておはしたり。聴色の、いみじく香ばしきを、「女にうちかづけたてまつる」とて、女君にうち掛けたまへば、「何の禄ならむ」とて笑ひたまふ。少納言を見つけて、「これは、かのわたりに見えし人にはあらずや」、「さなめり」、「いかで参りつるぞ。交野の少将の、艶になまめかしかりこと、残りいかで聞きはべらむ」と宣へば、少納言、言ひしこと忘れて、何事ならむ、あやし、と思ひて、かしこまり居たり。「いと苦し。臥したらむ」とて、御帳の内にニ所ながら入りたまひぬ。少納言、めでたく清げにおはしける君かな、いみじく言ひきこえたまへるにこそあめれ、さいはひある人は、めでたきものなりけり、と思ひゐたり。


Quan la Kita no Kata fou de retorn li preguntà al Chûnagon :

– Aquest fill del Taishô, el Chûjô, té algun greuge contra vós?
– No, cap. Quan ens veiem a la cort és cortès i respectuós.
– Doncs, és molt estrany.

I li explicà allò que havia succeït.

– Ha estat insultant! I allò que m'ha dit abans d'anar-me'n! D'una manera o d'altra m'hi tornaré!
– Jo sóc vell i ja no tinc influència a la cort. Aquest Chûjô aviat serà segurament primer ministre i molt poderós, seria molt difícil d'enfrontar-m'hi. Serà el destí. Alguna cosa hi haurà perquè faci per a escarnir ma família!

I féu petar els dits aclaparat.

Així s'arribà a la sisena lluna. Degut a l'apressant insistència del Chûjô ses pares consentiren al casament del Kurôdo no Shôshô amb llur segona filla, i quan açò es sabé a la residència del Chûnagon la Kita no Kata fou tan irada que sentí morir-se.

– Tot açò ho ha fet per a enganyar-nos, arrabassar-nos el Kurôdo no Shôshô i imposar-nos el Hyôbu no Shôyû. Si pogués transformar-me en un fantasma i assetjar-lo!

I es retorçava les mans plena d'odi.

A la residència de Nijô Ochikubo era molt entristida al pensar com es sentirien per la pèrdua del Kurôdo no Shôshô. Degut a sa destresa en el cosir li demanaren de fer la roba per a la Tercera Nit del casament, i s'acuità en tenyir-la i cosir-la. Mentre ho feia recordà amb pena el temps passat i es digué :

---Persona d'antany qui portarà la roba que estic tallant i no puc pas oblidar la casa que vaig deixar.

Una vegada rebuda la roba esplèndidament cosida i plegada la mare del Chûjô fou exultant, també el Chûjô ho trobà immillorable.

Quan el Chûjô es trobà amb el Kurôdo no Shôshô li digué :

– Ma germana és molt atemorida quan ha sentit de la terrible dona que teníeu, mes com desitja ta relació s'hi ha avingut. Si no és del vostre grat, us prego de no tractar-la igual que la vostra dona anterior.
– Açò seria indigne. Escolteu-me bé. Des del consentiment no he enviat cap lletra a aquella dona. Feu-me plena confiança.

I realment no havia tornat a visitar la tercera dama. Com al palau del Taishô era ben considerat i la noia preciosa, per què hauria de visitar-la? I amb tot açò la Kita no Kata, trasbalsada, no podia ni menjar de tant neguit.

Havent sentit que a la residència del Chûjô hi servien joves i precioses dames de companyia, Shônagon, que havia servit al palau del Chûnagon, anà a Nijô mitjançà una dama dita Ben sens saber que Ochikubo n'era la mestressa.
Molta fou la sorpresa quan Ochikubo la reconegué, cridà Emon i li féu adreçar aquest missatge :

– He pensat que es tractava d'algú altre! No he oblidat l'afer del passat, ta molta discreció. Em sap molt de greu, mes no podia fer-te saber què havia passat. Sóc molt contenta de que siguis ací. Vine ara mateix!

Shônagon, estupefacta, abaixà el ventall amb el qual es cobria la cara i s'atansà excitada a Emon :

– Què és açò? De qui és?
– Pensa només perquè sóc ací. És d'aquella que abans era anomenada la damisel·la Ochikubo. Jo també sóc molt contenta de veure't. Com no hi ha cap coneixença d'abans en sento desplaçada.
– Que en sóc de contenta! Així que és ací i és ma senyora. Jo mai no la he oblidat i sempre l'he tinguda en estima. És Buda qui m'hi ha portat.

I joiosa anà en sa presència. Tot just veure-la pensà en quan vivia en aquella cambra soterrada. Ara s'havia fet una dona plena d'encant, i pensà que era una persona afortunada.

A la cambra hi havia unes deu dames de companyia, joves i precioses, amb el suau cruix de llurs vestits, parlant, totes elegants.

– Qui serà que tan aviat és rebuda ací? No ha estat així amb nosaltres – digueren, geloses.
– Sí, m'és algú important.

Contestà Ochikubo tota somrient, bellíssima. Shônagon pensà que era molt més feliç que ses germanes sota la cura de llurs pares. Davant de les altres expressà sa satisfacció, i quan totes sortiren Shônagon li parlà en detall sobre la residència del Chûnagon. Quan li digué la resposta del Tenyaku a la Kita no Kata Emon esclatà a riure.

– La Kita no Kata fou molt vexada quan prengueren el nou gendre, com si fos per culpa d'alguna cosa comesa en una vida anterior. I quan la quarta dama quedà embarassada tan aviat, en contra de ses sentiments, la Kita no Kata s'hi ha hagut d'avenir.

Ochikubo digué :

– Açò del marit de la quarta dama és molt estrany. El Chûjô en parla molt bé d'ell, Diu que son nas és esplèndid.
– Ho diu com una facècia. De tot, son nas és una desgràcia. És rebregat cap amunt, els narius tan grans que s'hi podria construir un palau al mig amb les ales a dreta i esquerra.
– Açò és horrible! Em puc imaginar com es sentiran.

Mentre elles conversaven el Chûjô tornà ebri de la cort, son atractiu rostre tot encès.

– M'havien convocat per a un concert. M'han fet beure i ha estat amoïnador. He tocat la flauta i m'han complimentat amb aquest vestit.

Era de color vermellós (52), amb una aroma molt fragant.

– És perquè el portis tu.
– Per què aquesta gratificació? - preguntà Ochikubo amb un somrís.

Fou llavors que el Chûjô s'adonà de la presència de Shônagon.

– No l'he vista a la residència del Chûnagon?
- Sí, així és.
– Per què és vinguda? Com m'agradaria escoltar la continuació de la fascinant història del Katano no Shôshô!

Shônagon restà immòbil com si s'hagués oblidat de parlar, sens entendre-ho, i pensà que allò era estrany (53).

– Em sento fatigat. Allitem-nos.

I anaren rere les cortines.

Per a Shônagon el Chûjô era molt atractiu, s'estimava molt Ochikubo, i pensà que era benaurada la gent que era tan afortunada.

- - - - - -

52 – Yurushiiro ( 許し色) : colors permesos, oposats als kinjiki (禁色) que eren els colors prohibits. Sistema tradicional de colors d'origen xinés, basats en els clàssics cinc elements (fusta, aigua, foc, metall i terra). Els colors prohibits eren només per als càrrecs més alts del govern japonès. Els colors permesos eren per a tots els altres rangs inferiors, generalment una gamma molt extensa de vermells.
53 – Quan ella parla del Katano no Shôshô a Ochikubo Shônagon no sap que el Chûjô, llavors el Shôshô, era allà amagat i per tant ell ho va sentir tot, d'aquí la seva estranyesa.

o0o

22 de juliol de 2017




小林 一茶 -38-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.







湯けぶりも月夜の春となりにけり
ゆけぶりも つきよのはると なりにけり
Yukeburi mo-tsuki yo no haru to-nari ni keri


Amb el baf del bany
nit de lluna esdevé
la primavera.




ひへ餅にあんきな春が来たりけり
ひえもちに あんきなはるが きたりけり
Hie mochi ni-anki na haru ga-kitari keri


Amb bunyols de mill
la bona primavera
ens ha arribat.

o0o

小林 一茶 -37-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





葎家も春になりけり夜(の)雨
むぐらやも はるになりけり よるのあめ
Mugura ya mo-haru ni nari keri-yoru no ame


És primavera
també al cau de l'heura
pluja al vespre.




あつさりと春は来にけり浅黄空
あっさりと はるはきにけり あさぎぞら
Assari to-haru wa ki ni keri-asagi zora

La primavera
és vinguda simplement
amb un cel blavós.

o0o

15 de juliol de 2017

与謝蕪村 - 29

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA





喰ふて寢て牛にならばや桃花
Kuute nete ushi ni narabe ya momo no hana

I si fos vaca
fer menjades i dormir
flors de presseguer.


商人を吼る犬ありもゝの花
Akindo wo hoeru inu ari momo no hana

Un gos que borda
un venedor ambulant
flors de presseguer.


さくらより桃にしたしき小家哉
Sakura yori momo ni shitashiki koie kana

Que el cirerer
més íntim el presseguer
a la caseta.

o0o

与謝蕪村 - 28

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA





つゝじ野やあらぬ所に麥畠 Tsutsuji-no ya aranu tokoro ni mugibatake

Les azalees
són en lloc inesperat
en un camp de blat.


つゝじ咲て石移したる嬉しさよ Tsutsuji saite ishi utsushitaru ureshisa yo

Quan moc la pedra
azalees florides
i sóc ben content.


雛祭る都はづれや桃の月
Hina matsuru miyako hazure ya momo no tsuki

Jorn de les nines
fora de la capital
lluna als préssecs.

o0o

8 de juliol de 2017

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA
-38-

秋 / 荻
Tardor /

思うにもすぎて哀にきこゆるは荻の葉みだる秋のゆふ風

おもふにも-すきてあはれに-きこゆるは-をぎのはみだる-あきのゆふかぜ

Omou ni mo-sukite aware ni-kikoyuru wa-ogi no ha midaru-aki no yuukaze


Més del que penso
és aquesta tristesa
quan de la tardor
sento el vent esbullant
les fulles de les canyes

Poema no. 285
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-37-




秋 / 薄当道繁
Tardor / Camí exuberant d'eulàlies

花薄こころあてにぞわけて行くほの見し道にあとしなければ

はなすすき-こころあてにぞ-わけてゆく-ほのみしみちの-あとしなければ

Hana susuki-kokoro ate ni zo-wakete yuku-hono mishi michi no-ato shi nakereba


Mentre camino
mon cor us endevina
flors d'eulàlia
amb aquesta poca llum
pel camí sens petjades

Poema no. 274
o0o

1 de juliol de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 136
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百三十六】



又おとこ日ころさはかしくてなんえまいらぬかくいそきまかりありく内にもえまいりこぬ事をなんいかにとかきりなく思給ふるとありけれは
さはくなるうちにも物はおもふなりわかつれ/\をなにゝたとへん
となんありける

Encara aquest home li havia escrit :

- Aquests jorns sóc atrafegat i no he pogut visitar-vos. Tot i apressar-me amb mon servei no he pogut venir. No sé què en pensareu vós, i això m'amoïna.

La dona féu :

---Tan enfeinassat com sou amb vostre servei us ben amoïneu com comparar podria mon tedi de cada jorn?

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 135
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百三十五】




三条右大臣のむすめつゝみの中納言にあひはしめ給けるあひたはくらのすけにて内の殿上をなんし給ける女はあはんの心やなかりけむこゝろもゆかすなんいますかりけるおとこも宮つかひし給けれはえつねにもいまさゝりけるころ女
たきものゝくゆる心はありしかとひとりはたへてねられさりけり
返しは上手なれはよかりけめとえきかねはかゝす


En el temps que la filla del ministre de la Dreta del Sanjô començava a trobar-se amb el conseller del Centre de l'Escullera (240), aquest era llavors director adjunt del departament dels Magatzems de la cort i tenia accés al palau imperial. La dona, que potser no li abellia de veure'l, no semblava amatent. Com ell també tenia sa comesa a la cort i no podia ésser-hi sempre amb ella, llavors la dona féu :

---He deixat cremar l'encens en tot el meu cor mes s'apagarà no puc suportar més gens haver de dormir sola.

La resposta, essent ell un excel·lent poeta, fou segurament de qualitat, emperò, no ens ha arribat i no l'hem escrit.
- - - - - -

240 - Fujiwara no Kanesuke (藤原兼輔, 877-933).

o0o

24 de juny de 2017

落窪物語 -38-

Ochikubo Monogatari


– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





 中納言殿の北の方、中将殿のおりぬさきにとて、皆あゆびのぼるに、これはた、いと儀式ことに、そよそよ、はらはらと沓すりて、帯刀、先に立ちて、道なる人々払ふ。車の人々騒ぎ立ちあゆめば、道をふたぎて、さらにやたねば、はしたなくて、しばしかい郡れて立ちたるを見て、「後生ひなる御物語詣でなめりや。常に先立ちたまはんとのみ思いためれども、遅れたまふは」とのみ笑へば、誰も誰もいとねたしと思ふ。とみにもえ歩み寄らず、からうじて局に歩み行きぬ。法師童子一人ありけるは、かの局あるじのおはすると思ひて、出でて往ぬ。皆入りたまひて、中将、帯刀を呼びて、「かの人人笑はせよ」と、ささめきたまふをも知らで、わが局と頼みて、来て、入らむとするに、「あらはなり。中将殿おはします」と言ふに、あきれて立てれば、人々笑ふ。「いとあやしや。やしかに案内せさせてこそ、おりさせたまはましか」。「かくうはの空に御局あるまじかめるものを。いといとほしきわざかな」。「仁王堂の行ひをせさせたまへ。それに、所は広かなる」と、そら知らずして、帯刀は、われと知られむは、いとほしく、若うはやれる者をはやして、言はせて、笑ふに、はしたなきこと限りなし。帰らむにも、はしたに、わびしといふは、おろかなり。しばし立てるに、人騒がしく、突い倒しつべく、歩きつがへば、わびしく歩み帰る心ちも、ただ思ひやるべし。いきほひまさりたらば、いさかひ返しても往ぬべし。いとせむ方なし。足をそらに踏みて、車に帰り乗りて、ねたういみじう思ふこと限りなし。「なほ、ただに思はむ人、かくはせじ。おとどをや、悪しう思うたまふらむ。いかなることに当りたまふらむ」と集まりて嘆く中に、四の君、面白の駒言はれて、いといみじと思ふ。
 大徳呼びて、「かうかうして取られぬ。いみじき恥にこそあれ。また局ありぬべしや」と言へば、大徳「さらに今は、いづこのかあらむ。入り居たるをだに、殿ばらの君達は、おし居させたまふに、遅くおりさせたまへるが、まして悪しきなり。いかがせむ。御車ながら明させたまふべきなり。よろしき人ならばこそ、もしやと言ひはべたらめ、ただ今の一の者、太政大臣も、この君にあへば、音もせぬ君ぞや。御妹、限りなく時めきたまふを持たまへり。わが御覚えばかりと思すらむ人、うちあふべくもあらず」など言ひて往ぬれば、かひなし。おりなむと思ひて、六人まで乗りたりければ、いと狭くて、身じろきもせず、苦しきこと、落窪の部屋に籠りたまへりしにも、まさるべし。
 からうじて明けぬ。「あいぎやうなしの出でぬさきに、疾く帰りなむ」と、急ぎたまへど、御車の輪結ふほどに、中将殿は御車に乗りたまひぬ。例の便はかめれば、中納言殿の御車おくれむとて立てれば、中将殿、後にも思ひあはせよ、むげにしるしなくは、かひなし、とや思ひけむ。小舎人童を呼びて、「かの車の口に寄りて、『懲りぬや』と言ひて来」と宣ひて、ただ寄りに寄りて、かく言へば、「誰が宣ふぞ」と言ふ。ただ「かの御車より」と言ふに、「さればよ。なほ思ふことありてするにこそありけれ」と、ささめき、あやしがりて、北の方の、「まだし」と言ひ出だしたりければ、童「かくなむ」と申せば、「さがな者、ねたういらへたなり。かくておはすとも知らじかし」と笑ひたまひて、「まだ死にせぬ御身なれば、またも見たまはむ」と言はせたれば、北の方、「いらへなせそ。めざまし」と制せられて、せさせねば、帰りたまひぬ。
 女君「いと心憂く。けしからずはおはせしと、おとど後に聞きたまはむこともあり。かくな宣ひそ」と制したまひけれど、「これには、おとどやは乗りたまへる」と宣へば、「君達おはすれば、同じこと」と宣ふを、「今うち返し仕うまつらむに、御心はゆきなむ。思ひおきしことたがへじ」と宣ふ。



Mentre la Kita no Kata del Chûnagon i ses filles s'apressaven per a arribar a la cambra abans que el Chûjô baixés del carruatge ell i sa gent entraven cerimoniosament amb fregadissa de vestits i cruiximent de sabates. Tachihaki els precedia bandejant la gent del mig. La gent del Chûnagon s'hagué d'aturar enutjada i apartar-se mentre veien com els altres avançaven. Els servents del Chûjô digueren tot rient :

– Encara sou al darrera, no? Per molt que feu per a estar al davant sempre feu tard.

Es sentiren humiliades sens poder continuar amb prestesa i trigaren a arribar a la cambra reservada. Allà s'hi havia deixat un novici el qual a l'arribar el Chûjô i sa gent pensà que eren ells els estadants i se n'anà. Quan entraren el Chûjô cridà Tachihaki i li digué en veu baixa perquè no el sentissin :

– Ens hem de riure d'ells!

Quan la gent del Chûnagon arribà i eren a punt d'entrar a la cambra un home els digué :

– Quines maneres! El Chûjô és ací.

Restaren estupefactes, i tothom rigué.

– Quina pena! Que no heu reservat abans de baixar del carruatge i confirmat? No es té una cambra així de fàcil. Em sap molt de greu. Proveu a la sala Niô, és molt espaiosa.

Tachihaki amb cara de no saber res i per a no ésser reconegut havia enviat a aquell jove desvergonyit. La indignació de la Kita no Kata al veure que es befaven d'elles fou total.

No podien tornar-se'n ara sens acabar el pelegrinatge, seria humiliant. Restaren allà una estona emperò amb el tràfec de gent amunt i avall no podien continuar allà, i abatudes caminaren cap al carruatge. Imaginable llur estat d'ànim. Si tinguessin més homes els s'hi haurien enfrontat, emperò, no tenien prou puixança. S'apressaren a tornar i pujar al carruatge. No es pot explicar llur humiliació.

– Ningú no es comportaria així només per un greuge. Segurament li tindrà malicia al Chûnagon. Què haurà passat per a fer açò?

Es planyeren totes juntes, i la quarta dama es sentí molt vexada perquè s'havia esmentat “Cavall-cara-blanca”.

Feren cridar a l'abat del temple i li ho explicaren tot.

– És una vergonya! Que teniu una altra cambra?
– Enlloc no en trobaria ara mateix. Altra gent de la cort ja ha n'ha pres possessió a la força. És una pena que no arribéssiu abans. No hi ha res a fer, haureu de passar la nit al carruatge. Si no es tractés d'algú tan influent li podria parlar, emperò, aquesta persona és ara la més important, ni el mateix primer ministre obre la boca davant seu. Sa germana petita és la favorita de l'emperador. Té la confiança absoluta de l'emperador, ningú no s'hi pot oposar.

Després d'açò l'abat marxà, no s'hi podia fer altrament, era debades. Pensaren en baixar del carruatge, eres sis persona i eren molt estretes allà dintre, no podien ni bellugar-se. Llur sofriment era encara pitjor que el d'Ochikubo reclosa en aquella cambra.

L'alba arribà per fi. La Kita no Kata féu per a sortir abans que el malagradós Chûjô, i mentre s'acuitaven per a tornar, com s'havia de relligar la roda, el Chûjô sortí i tots pujaren als carruatges. Per a evitar situacions com les que havien patit abans el carruatge del Chûnagon es posà al darrera del Chûjô, el qual, amb la intenció de punir la Kita no Kata i que en tingués recordança, féu cridar un patge.

– Apropa't a la roda d'aquell carruatge i digués “ N'heu tingut prou?”.

El patge s'hi atansà i ho digué. La Kita no Kata li preguntà qui li havia dit de fer-ho.

– D'aquell carruatge.

- M'ho temia. Ho fa amb tota la intenció.

Digué la Kita no Kata en veu baixa tota estranyada, i replicà :

– No encara!

Quan el patge li ho digué al Chûjô aquest digué a Ochikubo amb un somrís:

– Un ésser maligne, una resposta de malvolença. No sap que ets ací.

I féu dir a la Kita no Kata que mentre no fou morta n'hauria encara més.

Les filles d'ella li demanaren què no li contestés, que era molt desagradós, i com no hi hagué resposta marxaren.

Ochikubo digué :

– Em desplau açò, no és adient perquè després li ho explicaran al Chûnagon. No les tracteu així.
– Que hi era el Chûnagon al carrutage?
– No, mes hi eren ses filles, és com si hi fos ell mateix.
– Ja hi haurà temps per a disculpar-se, ho sento, no canviaré ma decisió.

o0o

17 de juny de 2017

小林 一茶 -36-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




春立や愚の上に又愚にかへる

はるたつや ぐのうえにまた ぐにかえる

Haru tatsu ya-gu no ue ni mata-gu ni kaeru


Aquell que és foll
començ de primavera
esdevé més foll.




はる立や門の雀もまめなかほ

はるたつや かどのすずめも まめなかほ

Haru tatsu ya-kado no suzume mo-mamena kao


En primavera
pardalets a la porta
cares de salut.

o0o


小林 一茶 -35-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




春たちて磯菜も千代のためし哉

はるたちて いそなもちよの ためしかな

Haru tatsu ya-isona mo chiyo no-tameshi kana


Plantes al sorral
començ de primavera
així milers d'anys.




ろくな春立にけらしな門の雪

ろくなはる たちにけらしな かどのゆき

Rokuna haru-tachi ni kerashi na-nado no yuki


Potser en plaent
primavera hi haurà
neu a la porta.

o0o

10 de juny de 2017

与謝蕪村 - 27

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA


よもすがら音なき雨や種俵

Yomosugara oto naki ame ya tane-dawara

En tota la nit
cau la pluja callada
costals de llavors.


居りたる舟を上ればすみれ哉

Suwaritaru fune wo agareba sumire kana

Surto del vaixell
quan ja és ben amarrat
hi ha violes.


骨拾ふ人にしたしき菫かな

Kotsu hirou hito ni shitashiki sumire kana

Algú que recull
les cendres d'un estimat
entre violes.
o0o