11 de juny de 2016

落窪物語 -27-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


    巻ニ

 あこき、いかでこの文奉らむと、握り持ちて思ひ歩くに、さらに部屋の戸あかず、わびしと思ふ。少将と帯刀とは、ただ盗み出でむとたばかりたまふ。われゆゑに、かかる目も見るぞと思ふに、いとあなれにて、いかでこれ盗み出でてのちに、北の方に、心惑はすばかりに、ねたき目を見せむと思ふ。ほとほと執念く心深くなむおはしける。
 かの語らひし少納言、交野の少将の文持て来たるに、かく籠りたれば、あさましく、くちをしう、あはれにて、あこきと、「いかに思すらむ。などかかる世ならむ」とうち語らひて、忍びて泣く。
 日の暮るるままに、いかで奉らむと思ふ。少将の笛の袋縫はするに、取り降れむ人のなきままに、いみに手も触れぬほどに、北の方、部屋の戸をあけて入りおはして、「これ、ただ今縫ひたまへ」と言へば、「心地たんにとあしき」とて 臥ひたれば、「これ縫ひ給はずに、下部屋にやるてこめ奉らむ。かようの事を申さんとて、ここにはおき奉りたるにこそあれ」と言へば、まことにさもしてむとわびしくて、あれにもあらず、苦しけれど、起き上がりて縫ふ。
 あこき、部屋の戸あきたりと見て、例の三郎君呼びて、「いとうれしく宣ひしかばなむ。これ、北の方の見たまはざらむ間に、奉りたまへ。ゆめゆめ、けしき見えたてまつりたまふな」と言へば、「よかなり」とて、取りついで、かたはらに居て、笛取りて見など遊びゐて、衣の下にさし入れつ。いかで見むと思ふに、袋縫ひ果てて、見せに持ていきたるほど、からうじて見て、あはれと思ふこと限りなし。硯、筆もなかりければ、あるままに針の先して、ただかく書きたり。
    「人知れず思ふころもいはでさは露とはかなく消えぬべきかな
と、思ひたまふるこそ」とて持たり。北の方いまして、「ありつる袋は、いとよく縫ひたりや。『戸あけたり』とて、おとどさいなむ」とて、引きたてて鎖ささむとすれば、「いかで、『あなたに侍りし箱取りて』と、あこきに告げはべらむ」と言へば、たてさして、「あの櫛の箱得むとあめり」と、宣へば、まどひ持て来て、さし入るる手に入れたれば、引き隠して立ちぬ。「からうじて、御笛の袋縫はせたてまつりたまふとて、あけたまひけるになむ」と言ふ。少将、いとどあはれと思へること限りなし。




Akogi era decidida a portar la lletra del Shôshô a Ochikubo i amb ella ben agafada a la mà anà a la cambra, emperò, malauradament la trobà tancada altra vegada.

Mentrestant, el Shôshô i Tachihaki ordien un pla per a emportar-se-la d'allà. El Shôshô pensà desficiós que allò que havia succeït era tot per culpa seva. Primer havia de trobar la manera de rescatar Ochikubo i després s'encarregaria de vexar la Kita no Kata. Havia d'ésser prudent i controlar ses ànsies de venjança.

Shôganon, la qual havia parlat del Katano no Shôshô a Ochikubo, arribà amb una lletra d'ell, i quan sabé que havia estat reclosa en fou sorpresa i contrariada. Preguntà a Akogi :

- Com es sentirà? Quines coses passen! - i s'aguantà el plor.

Al vespre Akogi encara es preguntava com s'ho faria per a portar la lletra del Shôshô.

La Kita no Kata no trobava ningú per a cosir la funda de la flauta del Kurôdo no Shôshô. Com era urgent obrí la porta de la cambra on Ochikubo era reclosa i hi entrà.

- Cus açò ara mateix!
- Em trobo molt malament – contestà Ochikubo ajaguda.
- Si no ho fas et tancaré al soterrani. T'he posat ací perquè continuïs cosint per a mi.

Ochikubo sabia que ho faria i tot i sentir-se molt malament s'alçà i començà a cosir.

Akogi veié que la porta era oberta i cridà al tercer fill.

- Sóc molt contenta per allò que heu fet per a mi. Li donaríeu açò a la damisel·la quan la senyora no miri? Que no se n'adoni pas!
- Bé – i agafà la lletra.

El noi hi anà i s'assegué al costat d'Ochikubo. Agafà la flauta i féu com si hi jugués. Mentre li posà la lletra sota el vestit. Ochikubo tot pensant en com s'ho faria per a llegir-la acabà de cosir. Tan punt quan veié que la Kita no Kata s'ho enduia començà a llegir tota desficiosa. Com no tenia ni tinta ni pinzell escriví amb l'única cosa que havia : la punta d'una agulla.

---Sense que ningú sàpiga mes sentiments d'amor per a vós com una breu rosada hauré jo d'esvair-me.

- Aquests són mes pensaments.

La Kita no Kata entrà.

- L'has cosida molt bé la funda. Tanmateix el Chûnagon m'ha retret que hagi deixat la porta oberta.

Quan era punt de tancar-la Ochikubo demanà :

- Digueu a Akogi, us ho prego, de portar-me la capsa de les pintes.

La Kita no Kata tancà la porta i digué a Akogi de portar-li la capsa.

Akogi s'apressà a anar-hi. Li lliurà la capsa mentre Ochikubo li donava la lletra que Akogi amagà.



- A la fi, mentre cosia la funda per a una flauta amb la porta oberta me l'ha donada.

El Shôshô era desolat.

o0o