25 de juny de 2016

小林 一茶 -16-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





武士町やしんかんとして明の春
ぶしまちや しんかんとして あけのはる
Bushi machi ya-shinkan to shite-ake no haru

Carrer dels guerrers
alba de oprimavera
és en silenci.




善光寺やかけ念仏で明の春
ぜんこうじや かけねんぶつで あけのはる
Zenkooji ya-kake nenbutsu de-ake no haru

Temple de Zenko
alba de primavera
amb precs repicats.

o0o

林 一茶 -15-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




けさ春と掃まねしたりひとり坊
けさはると はくまねしたり ひとりぼう
Kesa haru to-haku mane shitari-hitori boo

El capellà fa
matí de primavera
com si escombrés.




あばら家や其身其まゝ明の春
あばらやや そのみそのまま あけのはる
Abaraya ya-sono miso no mama-ake no haru

Ma pobra casa
alba de primavera
així com jo sóc.

o0o

18 de juny de 2016

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-15-


春 / 雨中柳
Primavera / Salze en la pluja

なかなかに風のおすにぞみだれける雨にぬれたる青柳のいと
なかなかに-かぜのほすにぞ-みだれける-あめにぬれたる-あをやぎのいと
Nakanaka ni-kaze no hosu ni zo-midarekeru-ame ni nuretaru-aoyaki no ito

És la ventada
que els ha ben ressecats
i embullats són
els fils del jove salze
amarat de ploguda

Poema no. 53
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-14-


春 /山家柳

Primavera / El salze de la casa a la muntanya

山がつのかたをかかけてしむる庵のさかひにたてる玉の小柳
やまがつの-かたをかかけて-しむるいほの-さかひにみゆる-たまのをやなき
Yamagatsu no-kataoka kakete-simuru io no-sakai ni miyuru-tama no oyanagi

La gent del turó
empobrida s'ha fet seu
un tros per cabana
i com a terme hi ha
un superb salze jove

Poema no. 52

Nota : el tercer vers té sis síl·labes (segons el sistema japonès).
o0o

11 de juny de 2016

落窪物語 -27-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


    巻ニ

 あこき、いかでこの文奉らむと、握り持ちて思ひ歩くに、さらに部屋の戸あかず、わびしと思ふ。少将と帯刀とは、ただ盗み出でむとたばかりたまふ。われゆゑに、かかる目も見るぞと思ふに、いとあなれにて、いかでこれ盗み出でてのちに、北の方に、心惑はすばかりに、ねたき目を見せむと思ふ。ほとほと執念く心深くなむおはしける。
 かの語らひし少納言、交野の少将の文持て来たるに、かく籠りたれば、あさましく、くちをしう、あはれにて、あこきと、「いかに思すらむ。などかかる世ならむ」とうち語らひて、忍びて泣く。
 日の暮るるままに、いかで奉らむと思ふ。少将の笛の袋縫はするに、取り降れむ人のなきままに、いみに手も触れぬほどに、北の方、部屋の戸をあけて入りおはして、「これ、ただ今縫ひたまへ」と言へば、「心地たんにとあしき」とて 臥ひたれば、「これ縫ひ給はずに、下部屋にやるてこめ奉らむ。かようの事を申さんとて、ここにはおき奉りたるにこそあれ」と言へば、まことにさもしてむとわびしくて、あれにもあらず、苦しけれど、起き上がりて縫ふ。
 あこき、部屋の戸あきたりと見て、例の三郎君呼びて、「いとうれしく宣ひしかばなむ。これ、北の方の見たまはざらむ間に、奉りたまへ。ゆめゆめ、けしき見えたてまつりたまふな」と言へば、「よかなり」とて、取りついで、かたはらに居て、笛取りて見など遊びゐて、衣の下にさし入れつ。いかで見むと思ふに、袋縫ひ果てて、見せに持ていきたるほど、からうじて見て、あはれと思ふこと限りなし。硯、筆もなかりければ、あるままに針の先して、ただかく書きたり。
    「人知れず思ふころもいはでさは露とはかなく消えぬべきかな
と、思ひたまふるこそ」とて持たり。北の方いまして、「ありつる袋は、いとよく縫ひたりや。『戸あけたり』とて、おとどさいなむ」とて、引きたてて鎖ささむとすれば、「いかで、『あなたに侍りし箱取りて』と、あこきに告げはべらむ」と言へば、たてさして、「あの櫛の箱得むとあめり」と、宣へば、まどひ持て来て、さし入るる手に入れたれば、引き隠して立ちぬ。「からうじて、御笛の袋縫はせたてまつりたまふとて、あけたまひけるになむ」と言ふ。少将、いとどあはれと思へること限りなし。




Akogi era decidida a portar la lletra del Shôshô a Ochikubo i amb ella ben agafada a la mà anà a la cambra, emperò, malauradament la trobà tancada altra vegada.

Mentrestant, el Shôshô i Tachihaki ordien un pla per a emportar-se-la d'allà. El Shôshô pensà desficiós que allò que havia succeït era tot per culpa seva. Primer havia de trobar la manera de rescatar Ochikubo i després s'encarregaria de vexar la Kita no Kata. Havia d'ésser prudent i controlar ses ànsies de venjança.

Shôganon, la qual havia parlat del Katano no Shôshô a Ochikubo, arribà amb una lletra d'ell, i quan sabé que havia estat reclosa en fou sorpresa i contrariada. Preguntà a Akogi :

- Com es sentirà? Quines coses passen! - i s'aguantà el plor.

Al vespre Akogi encara es preguntava com s'ho faria per a portar la lletra del Shôshô.

La Kita no Kata no trobava ningú per a cosir la funda de la flauta del Kurôdo no Shôshô. Com era urgent obrí la porta de la cambra on Ochikubo era reclosa i hi entrà.

- Cus açò ara mateix!
- Em trobo molt malament – contestà Ochikubo ajaguda.
- Si no ho fas et tancaré al soterrani. T'he posat ací perquè continuïs cosint per a mi.

Ochikubo sabia que ho faria i tot i sentir-se molt malament s'alçà i començà a cosir.

Akogi veié que la porta era oberta i cridà al tercer fill.

- Sóc molt contenta per allò que heu fet per a mi. Li donaríeu açò a la damisel·la quan la senyora no miri? Que no se n'adoni pas!
- Bé – i agafà la lletra.

El noi hi anà i s'assegué al costat d'Ochikubo. Agafà la flauta i féu com si hi jugués. Mentre li posà la lletra sota el vestit. Ochikubo tot pensant en com s'ho faria per a llegir-la acabà de cosir. Tan punt quan veié que la Kita no Kata s'ho enduia començà a llegir tota desficiosa. Com no tenia ni tinta ni pinzell escriví amb l'única cosa que havia : la punta d'una agulla.

---Sense que ningú sàpiga mes sentiments d'amor per a vós com una breu rosada hauré jo d'esvair-me.

- Aquests són mes pensaments.

La Kita no Kata entrà.

- L'has cosida molt bé la funda. Tanmateix el Chûnagon m'ha retret que hagi deixat la porta oberta.

Quan era punt de tancar-la Ochikubo demanà :

- Digueu a Akogi, us ho prego, de portar-me la capsa de les pintes.

La Kita no Kata tancà la porta i digué a Akogi de portar-li la capsa.

Akogi s'apressà a anar-hi. Li lliurà la capsa mentre Ochikubo li donava la lletra que Akogi amagà.



- A la fi, mentre cosia la funda per a una flauta amb la porta oberta me l'ha donada.

El Shôshô era desolat.

o0o

4 de juny de 2016

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 115
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百十五】

右のおとゝの頭におはしける時に少弐のめのとのもとによみて給ひける
秋のよをまてとたのめしことのはに今もかゝれる露のはかなさ
となん
秋もこす露もをかねとことのはの我為にこそ色かはりけれ

El ministre de la Dreta (199), quan era el cap dels secretaris, composà aquest poema per a la dama Shôni :

---Tot ben confiat en les vostres paraules de tardor les nits sóc en vostra espera fràgil com la rosada. (200)

I ella :

---Ni és la tardor ni feta la rosada els mots emperò tenen ara per a mi uns colors ben diferents.

- - - - - -

199 – Fujiwara no Morosuke (藤原 師輔, 908-960).
200 – Poema no. 788, libre 13, Shokugosenwakashû (続後撰和歌集).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 114
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)



【百十四】

かつらのみこ七夕のころ人にしのひてあひたまへりけりさてやりたまへりける
袖をしもかさゝりしかとたなはたのあかぬ別にひちにける哉

La princesa de Katsura, cap a la setena lluna (198), es trobà en secret amb un home, i li féu haver :

---Tot i no haver emprestat mes mànigues ma teixidora ben molles de llàgrimes a l'hora del comiat.

- - - - - -

198 - “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el set de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛)  i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.

o0o