30 de gener del 2016

落窪物語 -23-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



少将いとあはれにうち語らひて、明けぬれば、出でたまひぬ。
 やがて急ぎ縫ひかけつるほどに、北の方起きて、「縫ひさすと見しを、まだしくは、血あゆばかりいみじくのらむ」と思して、「縫ひ物賜へ。出で来ぬらむ」と言はせたまへれば、いとうつくしげにしかさねて出だしたれば、本意なき心ちして、くちをしく、「いかに出で来にけむ」とて、やみぬ。
 少将の御もとより御文あり。「いかにぞ。昨夜の縫ひさし物は。腹まだ立ち出でずや。いと聞かまほしくこそ。さて笛忘れて来にけり。取りて賜へ。ただ今、内裏の御遊びに参るなり」とあり。げにいとかうばしき笛あり。包みてやる。「腹は、けしけらず。人もこそ聞け。かうな思し出でそ。いとよう笑みてなむあめる。笛奉る。これをさへ忘れたまひければ、
これもなほあだにぞ見ゆる笛竹の手なるるふしを忘ると思へば」
とあれば、少将、いとほしと思ひて、
    あだなりと思ひけるかな笛竹の千代も音たえむふしはあらじを
となむありける。
 この少将出でぬるしなはち、北の方、おとどに申したまふ。「さることはありはむやと思ふもしるく、この落窪の君の、やさしくいみじきことをし出でたりけるが、いみじさ。さすがに、さし離れたる人ならば、ともかくもすべきに、いとこそ難いことなかれ」と宣へば、おとど驚きまどひて、「何事ぞ」と問ひたまへば、「この蔵人の少将の方なる帯刀といふは、この月ごろ、あこきに住むと聞き思ひつるは、はやう正身に立ちかかりにけり。文の返りごとを、痴れたる者にて、懐に入れてゐたりけるを、この少将の君の前に落したりければ、見つけたまひて、くはしき心つきたる君にて、『誰がぞ』と帯刀に問ひ責めたまひければ、かくまで、しかじかと申しければ、『いと清げなる相婿取りたまひてけりな。あな名立たし。人の見聞かむも、いといみじ。これな住ませたまひそ』と、いと恥づかしげに宣ひける」と、くはしく申したまひてければ、老いたまへるほどよりは爪弾きをいと力々しうしたまひて、「いといふかひなきことをもしたるかな。かくてをれば、皆人は子の数と知りたるに、六位といへど蔵人にだにあらず、地下の帯刀の、歳二十ばかり、丈は一寸ばかりなる、かかることはし出づべしや。さるべき受領あらば、知らず顔にて、くれてやらむとしつるものを」。北の方「そがいとくちをしきこと。おのが思ふやうは、あまねく人知らぬ先に、部屋に籠めて守らせむ。女思ひたれば、出であひなむず。さてほど過ぎて、ともかくもしたまへ」と申したまへば、「いとよかなり。ただ今追ひもて行きて、北の部屋に籠めてを、物なくれそ、しをり殺してよ」と、老いほけて物のおぼえぬままに宣へば、北の方、いとうれしと思ひて、衣高らかに引き上げて、落窪にいまして、つい居たまひて、「いといふかひなきわざをなむ、したまひたる。子どもの面伏せにとて、おとどのいみじく腹立ちたまひて、『こなたに、な住ませそ。とく籠め置きたれ。われ守らむ。ただ今追ひもて来』となむど宣へる。いざたまへ」と言ふに、女、あさましくわびしう悲しうて、ただ泣きに泣かれて、いかに聞きたまひたるならむ、いみじとは、おろかなり。



El Shôshô li expressava ses sentiments quan es féu jorn i marxà. Ochikubo s'apressà a cosir.


Quan la Kita no Kata es llevà i envià a recollir la roba per a veure si era cosida, altrament faria vomitar sang a Ochikubo.

- Ves i porta'm la roba. Segurament no serà acabada.

Quan l'hagué era perfectament plegada i no pogué queixar-se, per a sa decepció.


De cal Shôshô arribà una lletra.

- Com ha anat la cosida d'anit? S'ha tornar a enutjar per no haver acabat? Sóc ansiós per a saber-ho! M'he deixat la flauta a l'anar-me'n. Feu-me-la arribar, avui tinc un concert a palau.

Era una bona flauta esplèndidament perfumada. L'embolicà i li envià.

- No digueu açò d'enutjar-se, algú ho pot sentir ! No penseu pas que sempre és així. Potser ara mateix està somrient. Tingueu la flauta. Si fins i tot açò oblideu......

---Si us oblideu de la flauta preuada què no serà doncs amb aquest nostre amor sinó quelcom efímer.

El Shôshô féu, pesarós :

---No hi penseu pas que açò és efímer durant milers d'anys la flauta tindrà el so i per sempre més serà.


Aquell matí mateix en què el Shôshô sortia de la cambra d'Ochikubo, la Kita no Kata li deia al Chûnagon:

- Ha passat allò que em temia. Aquesta Ochikubo s'ha comportat de manera vergonyosa. Si fos algú sens cap relació amb nosaltres no passaria res. És indignant!

El Chûnagon preguntà perplex.

- Què passa?
- Un home dit Tachihaki al servei del Kurôdo no Shôshô, que tots pensàvem que actualment vivia amb Akogi, ara resulta que ha traslladat son afecte a Ochikubo. Al molt estúpid se li caigué una lletra que portava al pit, una lletra que Ochikubo li havia enviat. Se li caigué davant del Kurôdo no Shôshô, la veié i com és molt artec el pressionà perquè digués de qui era la lletra, i Tachihaki ho confessà tot.
El Kurôdo no Shôshô vingué a veure'm tot avergonyit i digué que tenia un esplèndid gendre i que era un oprobi! És una vergonya que se sàpiga. No pot viure ací!

El Chûnagon ho sentí desficiós, i encara que vell serrà els punys amb una gran violència.

- Açò no té nom! És inútil de parlar-hi. Mentre visqui ací hom sabrà que és ma filla. Tachihaki és del sisè rang, no té títol, un vulgar oficial de vint anys i petit com un nan! Com ha pogut fer açò? Jo que havia pensat maridar-la amb un governador de província sens parar esment a la diferència social......
- És deplorable. Crec que abans de què açò s'escampi i hom ho sàpiga hauríem de recloure-la en una cambra. Si no ho fem així se n'anirà amb ell. Una vegada reclosa serà a la nostra disposició.
- Molt ben pensat. Que la treguin ara mateix de sa cambra i que sigui reclosa en un recambró de l'ala nord . Que no se li doni de menjar. Que es mori de gana!

Parlà senil com si no sabés el que deia.

La Kita no Kata era cofoia. Es recollí la vora del vestit i anà a la cambra d'Ochikubo. S'assegué davant d'ella i digué :

- El que has fet no té nom! El Chûnagon és indignat perquè és una desgràcia per a les altres filles. Ha dit que no pots continuar vivint ací, que siguis reclosa immediatament, que et vigilem i que surtis d'ací ara mateix, vinga!

Ochikubo, esbalaïda, era tan desficiosa que no feia més que plorar, preguntant-se què li haurien dit a son pare. Seria follia expressar-ho amb paraules.

o0o

23 de gener del 2016

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 106
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百六】

故兵部卿宮この女のかゝることまたしかりける時よはひ給ひけりみこ
荻のはのそよくことにそ恨つる風にうつりてつらき心を
これもおなし宮
浅くこそ人はみるらめせき川の絶る心はあらしとそおもふ
かへし
せき川の岩まをくゝる水浅み絶ぬへくのみみゆる心を
かくてこの女いてゝもの聞えなとすれとあはてのみありけれはみこおはしましたりけるに月のいとあかゝりけれはよみ給ひける
よな/\にいつとみしかとはかなくて入にし月といひてやみなん
とのたまひけりかくてあふきをおとし給へりけるをとりて見れはしらぬ女の手にてかくかけり
忘らるゝ身は我からのあやまちになしてたにこそ君をうらみめ
とかけりけるをみてそのかたはらにかきつけて奉ける
ゆゝしくもおもほゆる哉人ことにうとまれにけるよにこそ有けれ
となん又この女
忘らるゝときはの山のねをそなく秋のゝ虫の声に亂て
返し
なくなれとおほつかなくそおもほゆる声きくことの今はなけれは
又おなし宮
雲ゐにてよをふる比はさみたれのあめの下にそいけるかひなき
かへし
ふれはこそ声も雲ゐに聞えけめいとゝはるけき心ちのみして


El difunt príncep cap d'afers militars (191), abans de l'afer, havia festejat aquella dona. El príncep féu :

---La fulla del jonc fregadissa es revé amb la ventada emperò haig de blasmar la crueltat de son cor.

Una altra vegada, el mateix príncep :

---De molt poc profund sembla als ulls de tothom el riu de Seki però constant flueix com l'amor de les persones. (192)

La dona contestà ;

---Si tan poc corren les aigües del riu Seki entre les roques segur que en vostre cor deixarà ja de fluir.

Aquesta dona només consentí en comunicar-se, emperò, no pas en trobar-se.
Un vespre de lluna esplendent, el príncep era allà i composà :

---Vespre i vespre veig alçar-se la lluna mes endebades car molt promptament es pon serà millor deixar-ho.
Això digué.

En una ocasió, ell havia deixat caure un ventall i quan ella el recollí hi veié açò escrit per la mà d'una dona desconeguda :

---Per vós en oblit potser per mes errades aquest és el fet però no puc evitar mon sentiment de retret.

Ho llegí i li ho tornà amb açò escrit a un costat :

---És inquietant que sigueu considerat per vos accions blasmables per les dones certament preocupant.

Una vegada, aquesta dona :
---Verda muntanya en oblit a la tardor són mes planyiments amb els crits dels insectes barrejats per la prada.

La resposta :

---Aquests planyiments són de poca certesa a tot mon parer ara mateix no sento allò que diu vostra veu.

Altra vegada, el mateix príncep :

---Enllà dels núvols quan passo les meves nits lluna de pluges és endebades que visc sota aquest firmament. (193)

La resposta :

---Quan alço la veu mon plany enllà dels núvols és ben abastat de vostra llunyania ja en tinc el sentiment.

- - - - - -

191 - Príncep Motoyoshi (元良親王, 890-943).
192 – Poema no. 877, llibre 14, Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集), amb alguna diferència.
193 – 雲ゐ “ kumoi”, nom poètic per al palau imperial. Hi ha força jocs de aparaules en aquest poema.

o0o

16 de gener del 2016

小林 一茶 -07-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.



正月の子供に成て見たき哉

しょうがつの こどもになりて みたきかな

Shoogatsu no-kodomo ni narite-miteki kana

Primera lluna
com un infant voldria
jo esdevenir.



正月のけしきになるや泥に雪

しょうがつの  けしきになるや どろにゆき

Shoogatsu no-keshiki ni naru ya-doro ni yuki

Una escena
de la primera lluna
el fang a la neu



o0o

9 de gener del 2016

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-07-


春 / 閑中鴬
Primavera / El balquer folga.

うぐひすの聲ぞかすみにもれて來る人目ともしきはるの山里

うぐひすの-こゑぞかすみに-もれてくる-ひとめともしき-はるのやまざと

usugisu no-koe zo kasumi ni-morete kuru-hitome tomoshiki-haru no yamazato

La veu del balquer
travessa ls boirina
poca gent passa
pel poble de muntanya
aquesta primavera.

Poema no. 22
o0o

1 de gener del 2016

落窪物語 -22-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



 少将、几帳おしやりて、「をかしく物聞きよく言ひつる人かな。かたちも清げなりと見つるほどに、交野の少将を、かたちよしと誉め聞かせたてまつるにこそ、見ま憂くなりぬれ。さもえいらへたまはで、こなたを見おこせたまひて、心もとなげに、口づくろひしたまへるかな。侍らざらましかば、かひある御いらへどもあらまし。文だに持て来そめなば、限りぞ。かれは、いとあやしき人の癖にて、文一くだりやりつるが、はづるるやうなければ、人の妻、帝の御妻も、持たるぞかし。さて身いたづらになりたるやうなるぞかし。そがうちに、わたくしものと聞ゆなれば、いとおぼえ異におはするは」と、いとあいなく、ものしげに思して、宣へば、女、いとあやしと思して、物も宣はず。「など物も宣はぬ。をかしう思ひたまへることを、ものしう聞ゆるが、いらへにくく思さるるか。京のうちに女といふ限りは、交野の少将めでまどはぬなきこそ、いといらやましけれ」と宣へば、女君「その数ならねばにやあらむ」と忍びやかに宣へば、少将「この筋はいとやむごとなければ、中宮ばかりにはなりたまひなむをや」と宣へど、をさをささもえ知らぬことなれば、いらへもせず物縫ひゐたまへる手つき、いと白うをかしげなり。
 あこきは少納言ありと思ひて、帯刀が心ち悪しうしければ、しばしと思ひて入りにけり。下襲は縫ひ出でて、袍折らむとて、「いかで、あこき起さむ」と宣へば、少将「控へむ」と宣ふ。女君「見苦しからむ」と宣へど、几帳を戸もかたに立てて起きゐて、「なほ控へさせたまへ。いきじきもの師ぞ、まろは」とて、向ひて折らせたまふ。いとつきなげなるものから、心そらひの用意過ぎて、いとさかしらなり。女笑ふ笑ふ折る。「四の君のことはまことにこそありけれ」と宣へば、「おほん許されあるを知らず顔なりや」と宣ひ、「物ぐるほし。交野の少将のわたくしもの設けむ時は、もしおほやけして取られむ」と笑ふ。
 「夜いたう更けぬ。多し。寝たまひね」と責むれば、「今少しなめり。早う寝たまひね。縫ひ果ててむよ」と言へば、「ひとり起きたまはぬほどに、北の方、縫はで寝やしぬらむとて、うしろめたうて、寝静まりたる心ちに、例のかいまみの穴うよりのぞけば、少納言はなし。こなたに几帳立てたれど、そばのかたより見入るえれば、女、こなたのかたちにうしろを向けて、持たる物を折る。向ひてひかへたる男あり。なまねぶたかりつる目も覚め、驚きて見れば、白き袿のいと清げなる、掻練のいとつややかなる一襲、山吹なる、また衣のあるは、女の裳着たるやうに、腰よりしもに引きかけたり。燈のいと明き火影に、いと見まほしう清げに、あいぎやうづき、をかしげなり。またなく思ひいたはる蔵人の少将よりもまさりて、いと清げなれば、心まどひぬ。「男したるけしきは見れど、よろしき者にはあらじとこそ思ひつれ。さらにこれはただ者にはあらず。かくばり添ひゐて、女々しくもろともにするは、おぼろけの志にはあらじ。いといみじきわざかな。よくなりて、わが次第にはかなふまじきなめり」など思ふに、物縫ひのこともおぼえず、ねたうて、なほしばし立てれば、「知らぬわざして、まろも困じにたり。そこにもねぶたげに思ほしためり。なほ縫ひさして臥したまひて、北の方、例の腹立てたまへ」と言へば、「腹立ちたまふを見るが、いと苦しきなり」とて、なほ縫ふに、あやにくがりて、燈をあふぎ消ちつ。女君「いとわりなきわざかな。取りだに置かで」と、いと苦しがれば、「ただ几帳に掛けたまへ」とて、手づから輪組み掛けて、かき抱きて臥しぬ。
 北の方、聞き果てて、いとねたしと思ふ。「例の腹立てよ」と言ひつるは、さきざきわが腹立つを聞きたるにやあらむ、語りけるにやあらむ、いとねたし。つくづくと臥して思ふに、ゆき方なければ、なほおとどにや申してましてと思ふへど、かたちはよし、さきざき直衣など見るに、よき人ならば、持て出でやしたまはむと、あやふくて、「なほ帯刀に逢ひたると言ひなして。放ち据ゑたれば、かかるぞ。部屋に籠めたらむほどに男は思ひ忘れなむ。わが伯父なるが、ここに曹司して、典薬の助にて身貧しきが六十ばかりなる、さすがいたはしきに、かがみまはせて置きたらむ」と、夜一夜思ひ明すも、知らで.


El Shôshô apartà el paravent.

- Parla molt bé. He vist que és preciosa, mes quan ha començat a enaltir el Katano no Shôshô m'ha deixat d'agradar. Vós no heu dit res perquè sabíeu de ma presència. No era el moment per a poder expressar-vos. Si jo no hagués estat ací al costat segurament hauríeu accedit. Només que haguéssiu acceptat la lletra tot s'hauria acabat entre nosaltres. És un home tan extraordinari que cap lletra seva no manca l'efecte desitjat i aconsegueix les dones d'altri, àdhuc consorts imperials. Per aquest motiu mai no ha rebut cap promoció social. Diu que entre moltes altres dones us ha escollit a vós i que us estima amb devoció.

Parlà amb molta fredor i desplagut.

Ochikubo pensà que tot allò era molt estrany i no contestà.

- No teniu res a dir ? No contesteu perquè us dic coses desagradables d'una persona encantadora? Totes les dones de la cort han perdut el cap per aquest Katano no Shôshô. Quina enveja!
Jo no sóc pas entre elles – digué Ochikubo a sota veu.
És de família noble, i podríeu ésser una consort imperial......

Com no entenia res Ochikubo no contestà. Ses mans que cosien eren d'una blancor exquisida.


Akogi pensà que Shôganon era ajudant Ochikubo i anà una estona a sa cambra on Tachihaki jeia tot abatut.


Quan Ochikubo acabà de cosir la roba que anava dessota volgué començar a fer els plecs del vestit de cerimònia.

- Ara hauré de demanar a Akogi que es llevi.
- Ja ho estiraré jo – féu el Shôshô.
- Açò no seria adient.

Mes ell enretirà el paravent, es llevà i s'assegué.

- Deixeu-m'ho fer. Sóc molt traçut, jo.

Se li posà al davant i començà a estirar. Era molt matusser fent-ho. S'hi esforçava molt i hi posava volença.

Ochikubo reia tot fent plecs.

- És de debò l'afer amb la quarta damisel·la? Per què feu com si no en sabéssiu res?
- Açò és absurd! Quan esdevingueu l'estimada del Katano no Shôshô jo també faré públic mon enllaç amb la quarta damisel·la – contestà el Shôshô rient.- Ja és ben fosc, anem a dormir.
- M'estaré una mica més. Alliteu-vos mentrestant. Vull acabar de cosir.
- No us deixaré sola!


La Kita no Kata, allitada, es preguntava si Ochikubo no cosia i era al llit, i amoïnada, quan hom dormia, anà a on era Ochikubo i l'espià per un forat, com feia sempre. Shôganon no hi era. Tenia el paravent al davant mes podia mirar des d'un costat. Veié Ochikubo d'esquena fent plecs al vestit. Davant d'ella hi havia un home que estirava la roba. L'estupefacció l'acabà de desvetllar. L'home portava un esplèndid kimono blanc, amb una roba dessota de color daurat lluent a més d'una faldilla de dona sobre els genolls. Sota l'esclat de la llum l'home era molt atractiu i encantador, més encara que el Kurôdo no Shôshô, que ella sempre havia considerat un model d'atractiu. Allò la trasbalsà.

"Ja sospitava jo que es veia amb algú, mes que seria un home vulgar, i aquest no ho és gens, fins al punt d'acompanyar-la fent un quefer de dona! Açò és un assumpte molt seriós. Si ella millora sa situació ja no la tindré a ma disposició...."

Açò es digué la Kita no Kata, i no hi pensà mes en la cosida. S'alçà cremant de gelosia.


- Com no en sóc avesat és ben cansat. Vós també sembleu tenir son, deixeu de cosir i veniu al llit. Que vostra Kita no Kata s'enutgi com sempre fa.
- Veure-la enutjada em fa molta pena.

I Ochikubo continuà cosint. El Shôshô contrariat apagà el llum amb el ventall.

- No sou gens raonable. No em deixeu ni endreçar-ho – digué Ochikubo queixosa.
- Pengeu-ho sobre el paravent.

Ho féu ell mateix i abraçant-la la féu jeure.

La Kita no Kata ho escoltà tot i encara s'enfurismà més.

“Que s'enutgi com sempre fa...” Semblava com si abans se n'havia parlat de ses enuigs, potser Ochikubo li ho havia dit.

Allitada, la Kita no Kata rumià molt en tot allò. Son intenció era d'anar-ho a explicar al conseller. L'home era molt atractiu, i per com l'havia vist vestit era de noble llinatge. El Chûnagon l'acceptaria com a gendre i ho faria públic, i açò no podia anar així. Li faria creure que era Tachihaki amb qui tenia relacions i que l'hauria de recloure a la cambra, així no parlaria més de ses enuigs. açò tramà plena de gelosia.

"Reclosa no pensarà en aquest home i l'oblidarà. Mon oncle, Tenyaku no Suke, sotsdirector de l'oficina de medecina, viu ací. Tot i ésser pobre i tenir uns seixanta anys és un viciós i l'acuitarà....."

Amb aquests pensaments passà la nit ni sens adonar-se'n.

o0o