31 de desembre del 2016

落窪物語 -33-

Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 少将の君の母北の方、「二条殿に人据ゑたりと聞くは、まことか。さらば、中納言には、よかなりとは宣ふか。」少将「御消息聞えてと思うたまへしかど、人も住みたまはぬうちに、ただしばしと思うたまへてなむ。問はせたまへ。中納言は、中にもさ言ふと聞きはべりしかば。をのこは、一人にてやは侍る。うち語らひて侍れかし」と笑ひたまへば、北の方「いで、あな憎。人あまた持たるは嘆き負ふなり、身も苦しげなり。な物したまひそ。その据ゑたまへらむに思しつかば、さてやみたまひね。今とぶらひきこえむ」とて、のちは、をかしき物奉りたまひて、聞えかはしたまふ。「この人、よげに物したまふめり。御文書き、手つき、いとをかしかめり。誰がむすめぞ。これにて定まりたまひね。女子持たれば、人の思さむことも、いとほしう、心苦しうなむおぼゆる」と、少将に申したまへば、ほほゑみたまひて、「これも、よも忘れはべらじ。またもゆかしうはべり」と申したまへば、「いかでか。かしからず。さらに思ひきこゆまじき御心なめり」と笑ひたまふ。御心なむ、いとよく、かたりも美しうおはしましける。
 かくて、月立ちて、「あさてなむ。さは知りたまへりや」と、いとほしく思したれば、「かくなむ」と申せば、「よかなり。参らむ」と、いらへたまひて、心の内には、いとをかし。思しけるやう、北の方の御叔父にて、世の中にひがみ痴れたる者に思はれて、治部卿なる、交らふこともなき人の太郎、兵部の少輔といふ人ありけり。少将おはして、「少輔はここにか」と宣へば、「曹司の方に侍らむ。人笑ふとて、え出で立ちもしはべらず。君達御顧みありて、これ交らひつけさせたまへ。おのれも、しか侍りにき。笑ひ立てられたるほどだに過ぎぬれば、宮仕へしつきぬるものなり」と申せば、少将、うち笑ひて、「いかが、ようなしはべらむ」とて、曹司におはして見たまへば、まだ臥したまへり。また痴れがましうをかしうて、「やや、起きたまへ。聞ゆべきことありてなむ、まうでき」と宣へば、足手あはせて、いとよく伸び伸びして、からうじて起き出で、手洗ひゐたり。少将 「などかかしこにも更におはせぬ」この給えば、少輔のいらへ、「人のほほと笑へば、恥ずかしうて」といへば、「うとき所ならばこそ、恥づかしからめ」とて、「君は、妻はなどて今まで持たまへらぬぞ。やまめ臥ししては、いと苦しきものを」と宣へば、少輔のいらへは、「あはする人なきうちに、ひとり臥してはべるも、さらに苦しくも侍らず」と言へば、少将「さは、苦しからずとて、妻も設けでやみたまひなむや」。少輔「あはする人や侍るとて、いとよき人あり」と宣へば、さすがに笑みたる顔、色は雪の白さにて、首いと長うて、顔つき、ただ駒のやうに、鼻のいららぎたること限りなし。いうといななきて、引き離れて往ぬべき顔したり。向ひゐたらむ人は、げに笑はでは、えあるまじ。「いとうれしきことに侍るなり。誰がむすめぞ」と言へば、少将「源中納言の四の君なり。まろにあはせむといえど、え思ひ捨つまじき人の侍れば、君にゆずり聞こえんと思ひて、あさてとなむ定めたる。用意したまへ」。少輔のいらへ、「本意なしとて、笑ひもこそすれ」と言へけれど、つれなくて、 少将, 笑ふがあるまじき事と思ひけるこそあはれにをかしけれど、つれなくて,「よも笑はじ。宣はむやうは、『おのれなむ、忍びてこの秋より通ふを、少将取りたまふと聞きて、おのれに離れぬ人なれば、かうかうなり、いかで得たまふぞ、と怨みしかば、いとことわりなり、さらば不用にこそは、かの親達知りたまはねば、まろならぬ人も取りたまひてむも、をこなり、このたび、あらはれたまひね、と言ひしかばなむ』と、いらへたまへ。さらばなでふことか言はむ。よも笑はじ。さておはし通ひなば、人も覚えありて思ひなむ」と言へば、「さらなり」と、うなづき居たり。「さらば、あさて、夜うちふかしておせ」と言ひ置きたまひて、出でたまひぬ。女いかが思はむと思へども、まさりて憎しと思しおきてければなりけり。
 二条におはしたれば、雪の降るを見出だして、火桶に押しかかりて、灰まさぐりて居たまへる、居とをかしければ、向ひ居たまへるに、
    はかなくて消えなましかば思ふとも
と書くを、あはれに見たまふ。まことにと思して、男君、
    いはでをこひに身はこがれまし
とて、やがて、また男君、
    埋火のいきてうれしと思ふにはわがふところにいだきてぞ寝る
とて、かきいだきて臥したまひぬ。女君「いとをかしきことなり」とて笑ひたまふ。


La mare del Shôshô, la Kita no Kata del Taishô, li digué:

– És cert açò que he sentit de què tens una dona a la residència de Nijô? Si és així, per què has donat ton consentiment al Chûnagon?
– Pensava dir-vos-ho; com no sóc casat volia restar així una mica més. Si preguntéssiu sabríeu que el Chûnagon sempre ho ha consentit açò. Quin home té només una dona? I desitjo que elles dues s'entenguin bé – contestà tot somrient.
– Quina estupidesa! Moltes dones, neguits del cert. I tu en patiràs. No ho facis açò! Si aquesta dona que tens a Nijô et plau, deixa l'altra. Presentment visitaré la dama a Nijô.

Poc després envià esplèndids regals a Ochikubo i es bescanviaren lletres.

– La dama de Nijô és de molt bon fer. Escriu molt bé, amb bona mà. Qui és? No la deixis perdre. Com a mare que sóc, tinc les noies en molta consideració, i sentiria molt que tu no en tinguessis.

El Shôshô somrigué.

– Mai no oblidaré la dama de Nijô, mes també vull l'altra.
– Què dius? Açò es vergonyós. No entenc què hi tens al cor.

I es posà a riure. Era una dona de bon cor i molta bellesa.

Arribà la dotzena lluna.

– És demà passat. Ja ho saps, no?

Preguntà la mare del Shôshô com si pensés amb pena en la dama de Nijô.

– Sí, hi aniré – contestà ell, tot divertit de sa pensada.

Sa mare tenia un oncle que hom marginava per considerar-lo un excèntric. Era cap del departament d'afers civils, Jibu no Kyô. Son fill gran, que no es relacionava amb ningú, era adjunt al departament d'afers militars, Hyôbu no Shôyû. El Shôshô anà a veure'l i preguntà a son oncle si hi era :

– És a sa cambra. Com tothom es riu d'ell no surt d'allà. Et prego l'ajudis i que es relacioni amb la gent. Jo he estat com ell. Quan un es sobreposa al fet de què la gent se'n rigui de tu llavors pots continuar amb ton treball.

El Shôshô rigué.

– Com no podria ajudar-lo?

Quan entrà a la cambra veié que era encara al llit. Era ridícul i divertit alhora.

– Vinga, lleva't! He vingut a parlar amb tu.

El Shôyû féu una bona estirada de cames i braços, i llevant-se amb penes i treballs anà a rentar-se les mans.

– Com és que encara no has vingut a veure'm? - preguntà el Shôshô.
– Que la gent es rigui de mi em fa vergonya.
– Potser t'avergonyeixen a altres llocs. Encara no tens muller, no? És molt trist jeure sol.
– Si no tens ningú que et faci de mitjancer no és pas tant trist anar sol al llit.
– Bé, encara que no sigui trist, restaries així, sens muller?
– Espero que algú faci de mitjancer.
– Jo ho faré. Hi ha una dona molt adient.

Un somriure aparegué en son rostre blanc com la neu, un coll ben llarg, unes faccions ben bé de cavall renillant a punt de galopar, un nas torçat cap amunt.... algú assegut davant seu no podria sinó riure.

– Sóc content! Qui és ella?
– La quarta filla del Chûnagon Minamoto. S'havia parlat de casar-la amb mi, mes estimo algú de qui no vull separar-me, i penso doncs deixar-te-la a tu. El casori és per demà passat. Així que prepara't.
– No sóc l'escollit d'ella, es riurà de mi.

El Shôshô senti pena al pensar que qui no es riuria d'ell, emperò, féu com si res.

– Ella no ho faria pas. Tu digues que des de la tardor que us veieu en secret, que quan t'assabentares de que es casaria amb mi, tu, com a familiar meu, m'explicares l'afer, i que no podia ésser, tot ressentit. Llavors jo t'he donat la raó i he dit que no m'hi casaria i que com tampoc ses pares no ho sabien m'havien escollit a mi, i que era el moment de fer-ho saber. Tu digues açò, què podrien dir ells? No es riuran pas de tu. Llavors, quan la visitis ella serà en amor per tu.

El Shôyû hi fou d'acord.

– Bé, doncs ves-hi demà al vespre.

I marxà. Quan pensà en la quarta damisel·la es sentí compungit, emperò, més fort era son odi vers la Kita no Kata.

Quan arribà a Nijô, Ochikubo mirava com nevava inclinada sobre un braser tot remenant les cendres. Estava preciosa. El Shôshô s'assegué davant d'ella.

---Si jo d'aquest món hagués desaparegut llavors mon amor.....

Composà Ochikubo i ell ho llegí commòs. Compartint son sentiment el Shôshô acabà el poema :

---......en cendra amagada mon cos tot cremaria.

I tot seguit ell féu :

--Feliç seria de veure que vos viviu en cendra ardent i presa en mes braços jauríem tots dos plegats.

I s'allitaren abraçats.

– Açò seria molt perillós......

Digué ella tot somrient.

o0o

28 de desembre del 2016

小林 一茶 -26-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




なべ一ツ柳一本も是も春
なべひとつ やなぎいっぽんも これもはる
Nabe hitotsu-yanagi ippon mo-kore mo haru

Una olleta
i també amb un salze
és primavera.




欠鍋も旭さす也是も春
かけなべも あさひさすなり これもはる
Kake nabe mo-asahi sasu nari-kore mo haru

L’olla trencada
i també el sol ixent
és primavera.

o0o


小林 一茶 -25-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




わが春は竹一本に柳哉
わがはるは たけいっぽんに やなぎかな
Ware haru wa-take ippon ni-yanagi kana

Ma primavera
un bocinet de bambú
i un de salze.




我春も上々吉よ梅の花
わがはるも じょうじょうきちよ うめのはな
Wage haru mo-joojookichi yo-ume no haru

Ma primavera
també molt venturosa
flor de prunera.

o 0 o

17 de desembre del 2016

与謝蕪村 - 17

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA



瀧口に燈を呼聲や春の雨 Takiguchi ni hi wo yobu koe ya haru no ame

Guardes de palau
pluja de primavera
criden per torxes.


夢中吟 Compost en un somni

春雨やもの書ぬ身のあはれなる Harusame ya mono kakenu mi no aware naru

Quina tristesa
pluja de primavera
no puc escriure.


玉人の座右にひらくつばき哉 Tamasuri no zayuu ni hiraku tsubaki kana

Tota oberta
al costat de l'orfebre
la camèlia. o0o

与謝蕪村 - 16

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA





物種の袋ぬらしつ春のあめ Monodane no fukuro nurashitsu haru no ame

Un sac de llavors
pluja de primavera
és en mullena.

春雨や見にふる頭巾着たりけり Harusame ya mi ni furu zukin kitarikeri

Sobre el meu cap
pluja de primavera
prenc la caputxa.

春雨や小磯の小貝ぬるゝほど Harusame ya koiso no kogai nururu hodo

Petxines molles
pluja de primavera
a la platjeta.
o0o

10 de desembre del 2016

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA


-25-




春 / 落花の歌あまたよみけるに


ながむとて花にもいたく馴れぬれば散る別こそ悲しかりけれ

ながむとて-はなにもいたく-なれぬれば-ちるわかれこそ-かなしかりけれ

Nagamu tote-hana ni mo itaku-narunureba-chiru wakare koso-kanashikarikere


Sóc tan avesat
a mirar aquestes flors
que separar-me'n
ara ja escampades
és certament lamentós


Poema no. 120
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-24-




春 /山路落花
Primavera / Fulles caigudes al camí de la muntanya

ちり初むる花の初雪ふりぬればふみわけまうき志賀の山ごえ

ちりそむる-はなのはつゆき-ふりぬれば-ふみわけまうき-しがのやまごえ

Chiri somuru-hana no hatsuyuki-furinureba-fuwake ma uki-shiga no yamagoe


Estenall de flors
la primera nevada
quina tristesa
que les hagi de petjar
pel montijol de Shiga


Poema no. 105
o0o

3 de desembre del 2016

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 124
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百二十四】




本院の北方のまた帥の大納言のめにていますかりけるおりに平中かよみて聞えける
春のゝに緑にはへるさねかつら我きみさねとたのむいかにそ
といへりけるかくいひ/\てあひちきることありけりそのゝち左のおとゝの北のかたにてのゝしり給ひけるときよみてをこせたりける
行末のすくせもしらすわかむかし契しことはおもほゆや君
となんいへりけるそのかへしそれよりまへ/\も歌はいとおほかりけれとえきかす


Quan l'esposa del Hon.In (220) era encara la muller del gran conseller i governador general (221), Heichû li envià aquest poema :

---De primavera el camp verd on les heures són escampades com muller us desitjo i així fermat a vós.

I tot parlant i parlant es feren promeses d'amor.
Quan més tard esdevingué una persona influent com esposa del ministre de l'Esquerra, ell composà i li envià :

---No sabíem pas que passaria amb nós llavors aquell temps nostres promeses d'amor les teniu per cas presents?

Això digué.
La resposta i els nombrosos poemes que havien fet abans d'allò no ens han arribat.
- - - - - -

220 - Fujiwara no Tokihira (藤原時平,871-909). La seva esposa era filla d'Ariwara no Muneyana (在原棟梁, ? - 898), i anteriorment havia estat casada amb Fujiwara no Kunitsune (藤原国経, 828-908).
221 - Fujiwara no Kunitsune (藤原国経, 828-908).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 123
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百二十三】


おなしそうき君やれる人のもとはしらすかうよめりけり
草のはにかゝれる露の身なれはや心うこくに涙おつらん


El mateix Zôshi, a algú que no se sap qui era, composà i envià :

---Com aquest mon cos que com la rosada és sobre les herbes a cada batec del cor devessall de llàgrimes.

o0o

26 de novembre del 2016



– 落窪物語 -32
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


-


 二条には、御殿油参りて、少将の君臥したまひて、あこきに、「日ごろのこと、よく語れ。ここには、さらに宣はず」と宣へば、あこき、北の方の心を、ありのままに言へば、君、あさましかりけることかな、と思し臥したまへり。「人ずくなにて、いとあしかめり」、あこき「『人求めよ』と宣ふなる」、「人々も聞えむと思へども、ゆかしげなき。あこき、大人になりね。いと心およずけためり」と、言ひ臥したまへれば。
 かくうれしく宣はせて、明けぬれば、いとのどかなる心ちして、巳午の時まで臥し、昼つ方、殿に参りたまふとて、帯刀に、「近く居たれ。ただ今来む」とて、出でたまひぬ。あこき、叔母のもとへ文やる。「急ぐこと侍りてなむ、昨日今日聞えざりつる。今日明日のほどに、清げならむ童、大人求め出でたまへ。そこにも、よき童あらば、一人二人しばし賜へ。あるやうは対面に聞えむ。あからさまにおはせよ」と、言ひやりつ。 
 少将の君、殿におはしたれば、かの中納言殿の四の君のこと言ふ人出で来て、「ものけたまはる。かのこと、一日も宣へりき。『年返らぬ先にしてむと思ふやうなむある。御文聞えて』と、いみじく責めはべり」と言へば、殿の北の方「さかさまにも言ふなるかな。強ひてかう言ふことを、聞きてよかし。人のために、はしたなきやうなり。今までひとりある、見苦し」と宣へば、少将「さ思はば、早うて取りてよかし。文は今やらむ。今様はことに文通はし、さても、しつなり」とて、笑みて立ちたまひぬ。
 わが御方におはして、常に使ひたまふ調度ども、厨子など、かしこにやりたまふ。御文「今の問いかに。うしろめたうこそ。内に参りて、ただ今帰り出ではべりなむ。
唐衣きてみることもうれしさをつつまば袖ぞほころびぬべき
なかなかつつましとなむ、今日の心ちは」とあり。御返り「ここには、
憂きことを嘆きしほどに唐衣袖は朽ちにき何につつまむ」
と聞えたまへるを、あはれに思す。
 帯刀、心しらひ仕うまつること、ねんごろなり。和泉の守の返りごと「おぼつかなさに、これより昨日聞えたりしかば、『はやう、すさまじきわざして逃げたまひにき』とて、使ひをも、ほとほと打たれぬべかりけるを、からうじてなむ逃げて来たりしかば、いかならむと思うたまへ嘆きつるに、うれしく、たひらかに物したまへること。人は今案内して聞えむ。ここにはかばかしき者なし。この守の従妹にて、ここにおはするこそ、さやうに物しつべけれ」と言へり。
 暮るれば、君おはしたり。「かの四の君のことこそ、しかじか言ひつれ。われと言ひて、人求めてあはせむ」と宣へば、女君「いとけしからず。否と思さば、おいらかにこそしたまはめ。本意なく、いかにいみじと思さむ」と宣ふ。少将「かの北の方に、いかでねたき目見せむと思へばなり」と宣へば、少将「いと心弱くおはしけり。人の憎きふし、思し置くまじかりけり。いと心安し」と宣ひて、立ちたまひぬ。
 かの中納言殿には、「『よかなり』となむ宣ふ」と言ひやりたれば、喜びて設けし、ののしるにつけては、「落窪といふ者のあらば、うちあづけて縫はせまし。いかによからまし。仏、これ生けらば、来るやうしたまへ」。蔵人の少将の君も、御衣どもわろしとて、出づと入ると、むつかりて、着たまはずなどある時は、わびしうて、物せむ人もがなとて、ここかしこ手を分ちて求めたまふ。「『よかめり』と宣ふ時に取りてむ。思ひもぞかへる」とて、おとど、居立ち、いそぎたまふ。十二月のついたち五日と定めたるほどは、十一月のつごもりばかりより、いそぎたまふ。御婿の少将「誰を取りたまふぞ」と問ひければ、「左大将殿の左近の少将殿とかと宣へる」、「いとをかしき君ぞかし。うち語らひて出で入りせむに、いとよきことかな」と許しければ、北の方、はえありてうれしと思ふ。かの少将は、北の方の、いとねたく憎くて、いかで、これにわびしと思はせむと思ひしみにければ、心の内に思ひたばかるやうありて、「よかなり」と言ふなりけり。
 かくて、二条殿には、十日ばかりになりぬれば、今参りども十余人ばかり参りて、いと今めかしうをかし。和泉の守の従妹なる、かうかうと聞きて、参らせて、兵庫といふ。あこきは、大人になりて、衛門といふ。小さくをかしげなる若人にて、思ふことなげにて、ありく。男も女もたぐひなく思したる、ことわりぞかし。


A la residència de Nijô, Akogi encengué els llums i el Shôshô des del llit estant li digué :

– Explica'm tot allò que ha passat en els darrers jorns. La damisel·la no ho farà pas.

Akogi li parlà de la malesa del cor de la Kita no Kata i el Shôshô pensà consirós en tot el que havia hagut de passar la damisel·la.

– No hi ha servents ací, és un inconvenient. Encarrega-te'n tu, Akogi. Havia pensat en portar-los de la residència de mon pare, mes no són per ací. Tu mateixa, Akogi, ja ets prou gran.

El Shôshô i Ochikubo restaren al llit ben contents i tranquils fins a prop de migjorn.

Quan el Shôshô anà a veure son pare deixà Ochikubo a cura de Tachihaki :

– Estigues a prop de la damisel·la. Tornaré aviat.

I marxà.

Akogi envià una lletra a sa tieta :

– Ho sento, mes he estat enfeinada i no he pogut dir-vos res fins ara. Em caldria haver avui o demà unes minyonetes i serventes agradoses, que me les podríeu cercar si-us-plau? Si vós en tinguéssiu, me'n podríeu deixar una o dues per un temps? Ja us ho explicaré en detall. Veniu a veure'm.

Mentre el Shôshô era a la residència de son pare la persona que li havia parlat de l'afer amb la quarta damisel·la, filla del conseller, anà a veure'l.

– Voldria dir-vos una cosa. És sobre l'afer de l'altre jorn. La família ha expressat son desig que el matrimoni es celebri abans de cap d'any. Envieu una lletra. Us preguen d'apressar-vos.

La mare del Shôshô, la Kita no Kata del Taishô (45), li digué :

– Açò és tot a l'inrevés. Caldria un consentiment, no fer-ho no estaria bé. És lamentable que siguis encara solter.

- Si penseu així, la prendré immediatament. Avui mateix hi escriuré. Sembla que ara no calen les lletres per arranjar matrimonis.

I sortí tot somrient. Anà a sa cambra i féu enviar a Nijô els mobles que hi tenia i una lletra :

– Com esteu avui? Sóc ansiós. He anat a casa de mon pare. Tornaré immediatament.

---Si embolcallés amb roba tota fina ma joia per vós les mànigues certament s'esquinçarien del tot.

Ella li contestà :

---Si per ma pena són aquestes mànigues de roba fina totes espellifades com m'embolcallaria?

Quan ell ho llegí en fou afligit.

Tachihaki la vetllava amb tota cura.

Arribà la resposta de l'esposa del governador d'Izumi :

– Com no sabia res de tu envií ahir un missatger a la residència del Chûnagon preguntant per tu, i quan se li digué de ton lamentable comportament i fugida el missatger hagué d'escapar cames ajudeu-me per a no ésser apallissat. Era molt amoïnada per tu, mes ara sóc contenta car no t'ha passat res. Avui mateix et trobaré les serventes que m'has demanat. Les que hi ha ací no són adients. Tenim una cosina de mon espòs que viu amb nosaltres i podria adir-s'hi.

A l'hora fosca el Shôshô era a Nijô. Explicà a Ochikubo l'afer de la quarta damisel·la i que ja trobaria algú altre que s'hi casés en son lloc.

– Açò està molt malament. Si no ho voleu no ho feu. açò m'enutja. Què en pensarà ella de vós?
– És per a humiliar la Kita no Kata.
– Oblideu-ho, us ho prego. Per què malvoleu la quarta damisel·la?
– Sou de massa bon cor. No us recordeu de com us han maltractat? Teniu el cor tendre.

I amb açò s'allitaren.

Quan es comunicà a la residència del Chûnagon el consentiment del Shôshô al casament hom fou molt content. La Kita no Kata començà a fer els aparells amb tot l'enrenou.

– Si hi fos Ochikubo li hauria deixat tota la roba per a cosir. Hauria estat ben convenient. Oh, Buda, si és viva, feu que torni!

Quan el Kurôdo no Shôshô començà a queixar-se de la matusseria dels cosits la Kita no Kata fou molt amoïnada perquè no hi havia ningú més i cercà per tot arreu una substituta.
Una vegada tingué el consentiment del Shôshô i tement que podria desdir-se'n el Chûnagon acuità els aparells. Es fixà el cinquè jorn de la dotzena lluna pel casament, i a partir de finals de l'onzena lluna hom s'afanyà.
El Kurödo no Shôshô preguntà qui era el nuvi.

– És el fill del Sadaishô, el general de l'Esquerra de la Guàrdia Imperial, el Sakon no Shôshô (46).
– Un home esplèndid. Quan sigui ací tindrem unes bones xerrades.

La Kita no Kata fou honorada i molt contenta al sentir açò. El Shôshô hi havia consentit per l'odi que tenia a la Kita no Kata i en son cor només hi havia el desig de la venjança.

Feia ja uns jorns que eren a Nijö. Ara hi havia més de deu serventes, totes abillades a la moda i precioses. Entre elles hi havia la cosina del governador d'Izumi, de nom Hyôgo. Akogi, esdevinguda dama de companyia, prengué el nom d'Emon. Com era menuda, xamosa i molt jove i es movia desimbolta era normal que tant el Shôshô com Ochikubo li tinguessin tota la consideració.

- - - - - -

45 - Taishô (大将) : general de la Guàrdia Imperial. La residència de l'Ukon no Shôshô (右近の少将). Veure notes no. 10 i 11.
46 - Aquí el títol del Shôshô és Sakon no Shôshô (左近の少将殿) : Shôshô de la Guàrdia de l'Esquerra, mentre que quan apareix en la primera part té el d'Ukon/Ukonoe no Shôshô (右近の少将 / 右近衛の少将) : Shôshô de la Guàrdia de la Dreta. Nota no.11.

o0o

19 de novembre del 2016


小林 一茶 -24-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




鶯のくる影ぼしも窓の春
うぐいすの くるかげぼしも まどのはる
Uguisu no-kuru kageboshi mo-mado no haru

L'ombra del balder
vingut a la finestra
en primavera.




庵の春寝そべる程は霞なり
いおのはる ねそべるほどは かすむなり
Io no haru-nesoberu hodo wa-kasumi nari


De primavera
al cau com home jagut
és la boirina.

o0o

小林 一茶 -23-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




雑煮いはふ吾も物かは旅の春
ぞうにいわう われもものかは たびのはる
Zooni iwau-ware mo mono ka wa-tabi no haru

Per què no amb pastís
celebrar el viatge
de primavera?


Nota : El primer vers té sis síl·labes.





出て見れば我のみならず初旅寝
でてみれば われのみならず はつたびね
Dete mireba-ware no mi narazu-hatsu tabine

Sóc de viatge
però no només jo sol
al primer hostal.

o0o

12 de novembre del 2016

与謝蕪村 - 15

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA


足よはのわたりて濁るはるの水
Ashi yowa no watarite nigoru haru no mizu

Cames de noies
aigua de primavera
travessant el fang.


西の京にばけもの栖て、久しくあれ果たる家有けり。今は其さたなくて

Fa molt de temps, d'una casa a l'est de Kyoto es deia que hi vivia un fantasma. Ara, però, ja ni se'n parla.

春雨や人住ミて煙壁を洩る
Harusame ya hito sumite keburi kabe o moru

Fum on algú viu
pluja de primavera
s'escola pels murs.

o0o

与謝蕪村 - 14

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA


野望 Tot contemplant els camps

草霞み水に聲なき日ぐれ哉
Kusa kasumi mizu ni koe naki higure kana

Herbes en boira
veu callada de l'aigua
en la vesprada.


高麗舟のよらで過ゆく霞かな
Komabune no yorade sugiyuku kasumi kana

Vaixells estrangers
travessen la boirada
sens aturar-se.


橋なくて日暮んとする春の水
Hashi nakute hi kuren to suru haru no mizu

Sens pont per passar
aigua de primavera
en la vesprada.

o0o

5 de novembre del 2016

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-23-


春 / ふる木のさくらの、ところところさきたるをみて
Primavera / Tot contemplant la brostada d'un vell cirerer.

わきて見む老木は花もあはれなりいま幾度か春にあふべき
わきてみむ-おいきははなも-あはれなり-いまいくたびか-はるにあふべき
Wakite mimu-oiki wa hana mo-aware nari-ima ikutabi ka-haru ni aubeki


Fixeu-vos hi bé
les flors d'aquest vell arbre
són moixes també
perquè quantes voltes més
veuran la primavera?

Poema no. 94
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-18-


春 /花の歌あまたよみけるに

Primavera / De : Un munt de poemes sobre les flors.

身を分けて見ぬ梢なくつくさばやよろづの山の花のさかりを
みをわけて-みぬこずゑなく-つくさばや-よろづのやまの-はなのさかりを
Mi o wakete-minu kozue naku-tsukusaba ya-yorozu no yama no-hana no sakari o


Si esbocinat
jo pogués anar arreu
per les capçades
veuria per milers d'anys
les flors de les muntanyes.

Poema no. 74
o0o

29 d’octubre del 2016




YAMATO MONOGATARI (大和物語) 122
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百二十二】


としこか志賀にまうてたりけるにそうきゝみといふ法師ありけりそれはひえにすむ院の殿上もする法しになん有けるそれこのとしこのまうてたる日志賀にまうてあひにけりはしとのにつほねをしてゐてよろつの事をいひかはしけりいまはとしこ帰りなんとしけりそれにそうきのもとより
逢みては別るゝことのなかりせはかつ/\物は思はさらまし
かへし
いかなれはかつ/\物を思ふらん名残もなくそ我はかなしき
となん有けることはもいとおほくなん有ける

Quan Toshiko anà en pelegrinatge al temple de Siga, allà hi havia un monjo dit Zôka. Aquest monjo vivia a Hiei i tenia accés al palau de l'emperador retirat (216). Era en pelegrinatge a Shiga el mateix jorn que Toshiko i es trobaren. Com s'hostatjaven al “Hashidono” (217) parlaren de moltes coses. Toshiko es preparava per tornar-se'n i, llavors, li arribà de Zôshi :

---Si no hi hagués la partença del després de la tornada no seria pas tan gran el desfici que sento. (218)

Toshiko li tornà :

---Com podeu parlar del desfici que sentiu que no és tan gran quan és mon aflicció, no ho dubteu, sencera. (219)

A més de mots molts altres poemes hi hagueren.

- - - - - -

216 - L'emperador Uda (宇多天皇, 867-931).
217 – Era un edifici construït sobre una vall, en forma de pont.
218 – Poema no. 729, llibre 11, Gosenwakashû (後撰和歌集).
219 – Poema del Shinshokukokinshû (新続古今和歌集), llibre 11.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 121
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百二十一】


さねたうの少弐といひける人のむすめのおとこ
笛竹の一よも君とねぬ時は千種の声にねこそなかるれ
といへりけれは女
ちゝのねはことはのふきかふえ竹のこちくの声もきこえこなくに

L'amant de la filla d'un tal Sanetô no Shôni digué :

---No dormir amb vós encara que una nit, flauta de bambú, el so de la veu s'alça profusa en complantes.

La dona :

---Profusos els planys tot això són paraules, flauta de bambú, i no m'arriba la veu dient-me que hi vindreu.

o 0 o

22 d’octubre del 2016




– 落窪物語 -31-

Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



 明けぬれば、帯刀、急ぎ参りぬ。少将「いかが言ひつる」と宣へば、「しかじかなむ、あこきが言ひし」と申すに、典薬の助のことを、あさまし、ねたし、げにいかにわびしからむ、と思ひやるも、いとあはれなり。「ここには、しばし住まじ。二条の殿に住まむ。行きて格子上げさせよ。清めせよ」とて、帯刀遣はしつ。胸うち騒ぎて、うれしきこと限りなし。
 あこき、人知れず心ち騒ぎて、せむやうを構へ歩く。午の時ばかりに、車二つ三つ、三、四の君、われやなど乗りて出でたまふ騒ぎにあはせ、北の方、典薬がもとに鍵持ちて乗りたまひぬることを、いみじく憎しと、あこき思ふ。おとども、婿出だし立てて、ゆかしがりて、出でたまひぬ。皆ののしりて、ささとして出でたまふすなはち、あこき告げに走らせやりたれば、少将、心ちたがひて、例乗りたまふ車にはあらぬに、朽葉の下簾かけて、をのこども多くて、おはしぬ。帯刀、馬にて先立ちて、おこせたまへり。中納言殿には、婿の御供に、おとど、北の方の御供人、ひとかたにをのこども分ち参りて、人もなし。御門にしばし立ちて、帯刀、隠れより入りて、「御車あり。いづくにか寄せむ」と言へば、「ただ、この北面に寄せよ」と言ふ。引き入れて寄するを、からうじてこのをのこ一人出で来て、「あらず。御達の参りたまふぞ」と言ひて、ただ寄せに寄す。御達のとまりたりけるも、皆下におりて、人もなきほどなり。あこき「早うおりたまへ」と言へば、少将おり走りたまふ。部屋には鎖しさしたり。これにぞ籠りけると見るに、胸つぶれて、いみじ。はひ寄りて、鎖ひねり見たまふに、さらに動かねば、帯刀を呼び入れたまひて、うちたてを二人してうち放ちて、遣戸の戸を引き放ちつれば、帯刀は出でぬ。いともらうたげににて居るを、あはれにて、かき抱きて、車に乗りたまひぬ。「あこきも乗れ」と宣ふに、かの典薬が近々しくやありけむと、北の方思ひたまはむ、ねたういみじうて、かのおこせたりし文、ニたびながら、おし巻きて、ふと見つくべく置きて、御櫛の箱ひきさげて乗りぬれば、をかしげにて、飛ぶやうにして出でたまひぬ。誰も誰も、いとうれし。門だに引き出でてければ、をのこども多くて、二条殿におはしぬ。
 人もなければ、いと心安しとて、おろしたてまつりたまひて、臥したまひぬ。日ごろのことども、かたみに聞えたまひて、泣きみ笑ひみしたまふ。かのひりかけのことをぞ、いみじく笑ひたまひける。「不覚なりける御懸想人かな。北の方、いかにあさましと思ひたまはむ」と、うち解けて、言ひ臥したまへり。帯刀、あこきと臥して、今は思ふこともなきよしを言ふ。暮れぬれば、御台参りなどして、帯刀あるじだちて、しありく。
 かの殿には、物見たまひて、御車よりおりたまふままに見たまへば、部屋の戸うち倒して、うちたても、うち散らしければ、誰も誰も驚き惑ひて見れば、部屋には人もなし。いとあさましく、「こはいかにしつることぞ」と、騒ぎ満ちてののしる。「この家には、むげに人はなかりつるか。かく寝る所まで入り立ちて、打ちわり引き放ちつらむを、とがめざりつらむは」と、腹立ちて、「誰かとまりたりつらむ」と尋ねののしる。北の方、いはむ方なき心ちして、ねたくいみじきこと限りなし。あこきを尋ね求むれど、いづくにかあらむ。落窪をあけて見たまへば、ありと見し几帳、屏風、一つもなし。北の方「あこきといふ盗人の、かく人もなき折を見つけて、したるなり。やがて追ひうたむと思ひしものを、使ひよしと宣ひて、かく負けぬること」と、「心肝もなく、相思ひたてまつらざりしものを、強ひて使ひたまひて」と、三の君を、いみじく申したまふ。おとど、とまりたりけるをのこ一人尋ね出でて問ひたまへば、「さらに知りはべらず。ただいと清げなる網代車の、下簾かけたりし、出でさせたまひてすなはち入りまうで来て、ふと出でじ。」と申す。「ただそれにこそあなれ。女はえさは打ち破りて出じ。をのこのしたるなめり。何ばかりの者なれば、かくわが家を、あかひる入り立ちて、かくして出でぬらむ」と、ねたがり惑ひたまへど、かひもなし。
 北の方、この置きたる文を見たまひて、まだ寝ざりけりと思ふに、ねたさまさりて、典薬を呼び据ゑたまひて、「かうかうして逃げにけり。ぬしにあづけしかひもなく、かく逃したまへる。近々しくは物したまはざりけるか」と宣ひて、「置きたるそこの文ども見れば」と言へば、典薬がいらへ「いとわりなき仰せなりや。その胸病みたまひし夜は、いみじう惑ひて、御あたりにも寄せたまはず、あこきも、つと添ひて、『御忌日なり。今宵過ぎして』と、正身も宣ひて、いみじく惑ひたまひしかば、やをらただ寄り臥しにき。のちの夜、責めそさむと思ひて、まうで来てあくるに、内ざしにして、さらにあけぬを、板の上に夜中まで立ち居、ありはべりしほどに、風引きて、腹ごほごほと申ししを、一ニ度は聞過ぐして、なほ執念くあけむとしはべりしほどに、乱れがはしきことの出でまうで来にしかば、物もおぼえで、まづまかり出でて、し包みたりし物を洗ひしほどに、夜は明けにけり。翁の怠りならず」と述べ申して居たるに、腹立ち叱りながら、笑はれぬ。まして、ほの聞く若き人は、死に返り笑ふ。「いでや。よしよし。立ちたまひぬ。いとかひなく、ねたし。異人にこそあづべくかりけれ」と宣ふに、典薬、腹立ちて、「わりなきこと宣ふ。心には、いかでいかでと思へど、老いのつたなかりけることは、あやまちやすくて、ふとひちかけらるるをば、いかがせむ。翁なればこそ、あけむあけむとはせしか」と、腹立ち言ひて、立ちて行けば、いとど人笑ひ死ぬべし。
 童なる子の言ふやう、「すべて上の悪しくしたまへるぞ。何しに、部屋に籠めたまひて、かくをかなる者にあはせむとしたまひしぞ。いかにわびしく思しけむ。御むすめども多く、まろらも行くとも、先侍れば、いきあひ来あひ、聞こえ触るる事もこそあれ、いみじき事なりや。とおよずけいへば、北の方、「すやつはいつち行くとも,よくありなむや。今逢ふとも、、われらが子ども、いかがせむ」と、いらへたまふ。をのこ三人ぞ持たまへりける。太郎は越前の守にて国に、二郎は法師、三郎ぞこの童なりける。かく言ひ騒げど、かひなければ、皆臥しぬ。


Quan es féu clar Tachihaki s'apressà a sortir.

El Shôshô li preguntà :

– Què hi diu?

Tachihaki li explicà allò que havia dit Akogi. L'afer amb el Tenyaku no Suke el trobà miserable i es sentí gelós mentre s'imaginava el sofriment d'Ochikubo. Digué a Tachihaki.

– No continuaré vivint ací. Ho faré a la residència de Nijô. Obre les ventalles i fes neteja.

Era excitat i molt content.

Akogi disimulava tota son agitació mentre preparava la manera de rescatar-la. Cap a l'hora del cavall (44) la segona i la primera dama pujaren als carruatges amb la Kita no Kata i sortiren amb molt d'enrenou. Abans, emperò, la Kita no Kata envià un missatger al Tenyaku per demanar-li la clau.

– És perillós ara que hi entri algú mentre som fora i l'obri.

I marxà amb la clau.

Akogi es sentí frustrada. També el Chûnagon hi anà per veure son gendre a la desfilada. Una vegada hom sortí amb molt desori Akogi envià un missatger al Shôshô, el qual sortí molt excitat amb un carruatge diferent de l'habitual, amb unes cortinetes vermelloses i grogues rere les persianes de bambú, acompanyat de molts homes, Tachihaki anava al capdavant a cavall. Els homes de la residència del Chûnagon havien sortit tots escortant els grups del gendre, del Chûnagon i de la Kita no Kata. No hi restava ningú.

El carruatge era a l'entrada principal mentre Tachihaki entrava per la porta del darrera.

– El carruatge és ací. On el posem? - preguntà a Akogi
– Apropeu-lo a la cara nord.

Tot just quan entraven aparegué un home de la casa.

– Què és aquest carruatge? Tothom ha sortit ja.
– Res, és per a les dames de companyia.

Respongué Tachihaki mentre feia entrar el carruatge.

Les dames que havien restat a la casa eren totes en llurs cambres i no es veia ningú.

Akogi els apressà i el Shôshô baixà del carruatge. La cambra on era Ochikubo era tancada amb el cadenat. Li féu mal el cor quan veié on era reclosa. S'hi acostà i intentà forçà el cadenat, mes no es bellugà. Cridà Tachihaki i entre els dos desmuntaren la porta, llavors Tachihaki es retirà. Quan el Shôshô veié Ochikubo allà dintre sentí molta pena. La prengué en ses braços i la portà al carruatge. Cridà Akogi :

– Akogi, puja tu també.

Akogi no volia que la Kita no Kata pensés que el Tenyaku havia intimat amb Ochikubo i deixà a la vista les dues lletres que havia havia lliurat a la damisel·la perquè ella les pogués veure. Agafà la capsa de les pintes i satisfeta sortiren volant, tots molt contents. Travessaren l'entrada principal amb el nombrós seguici i arribaren a la residència de Nijô. Com no hi havia ningú eren desensiats. Baixaren del carruatge i s'allitaren. S'explicaren tot el que havia succeït aquells jorns i ploraren i rigueren. Quan s'arriba al moment en què el Tenyaku es féu de ventre a sobre tots dos esclataren de riure.

– Quin desastre per a un festejador! Quan ho sàpiga la Kita no Kata es sentirà ben humiliada.

I allitats xerraren a plaer. Tachihaki i Akogi eren també allitats i es digueren que ara ja res no els amoïnava.

Cap al vespre es serví el sopar i Tachihaki anà amunt i avall amb posat d'amo.

La gent de la residència del Chûnagon tornà després d'assistir a la desfilada. Quan veieren la porta de la cambra desmuntada, tirada a terra i que allà dintre no hi havia ningú hom fou astorat. Era indignant, alguna cosa terrible havia passat, i hi hagué molt rebombori.

– És que no hi havia prou gent a la casa que han pogut entrar fins a la cambra, desmuntar i treure la porta de lloc? Qui és el culpable? - cridà el Chûnagon enfurismat.

La Kita no Kata no podia ni parlar de tan mortificada que era. Cercà Akogi per a qüestionar-la, mes no era enlloc. Mirà per la cambra d'Ochikubo. La cortina i el paravent tampoc no hi eren.

– És Akogi la lladre! Ha aprofitat que no hi havia ningú per a fer-ho.

La Kita no Kata era rabiosa amb la tercera dama.

– L'hauria d'haver fet fora tan punt ho pensí, emperò, tu digueres que era una bona serventa, i així ens ho ha pagat! És una pèrfida sens cap mena de lleialtat, i si t'ha servit ho ha fet a contracor!

El Chûnagon interrogà l'home que havia restat a la casa.

– No en sé res d'açò jo. Ha aparegut un preciós carruatge de vímet amb persianes de bambú després de vostra sortida, i ha marxat tot seguit.
– Doncs, ha d'ésser així. Una dona no podria pas trencar la porta d'aquesta manera, açò ho ha fet un home. Qui ha pogut entrar a casa meva a ple sol i fer aital cosa?

Era molt enutjat, mes ja no hi havia res a fer.

La Kita no Kata llegí les lletres que Akogi havia deixat i fou encara més enfurismada perquè res no havia passat entre el Tenyaku i Ochikubo. Féu cridar al Tenyaku.

– Doncs, ella s'ha escapat. Ha estat ben inútil que la deixés al vostre càrrec. Tot endebades. No tinguéreu cap mena d'intimitat? Segons aquestes lletres no n'hi hagué pas.
– Em blasmeu injustament! El vespre que ella tingué mal al pit patia molt i no em deixà acostar-m'hi. A més, Akogi era allà, i em digué que era un jorn malastruc i que havia de deixar passar aquella nit. La damisel·la també ho digué, i com es trobava tan malament només poguí jeure quiet a son costat. Decidí doncs, servir-la la nit següent, mes quan hi aní la porta era tancada per dintre i no s'obrí. Passí la nit sobre l'enfustat de la galeria, i mentre esperava que obrís la porta agafí fred i el ventre em començà rondinejar. Al començament no hi fiu cas, mes quan intentí de tornar a obrir la porta se'm revoltà tot i m'adoní que m'havia fet de ventre a sobre. Primer de tot havia de rentar-me la roba emporcada i així passà la nit. No és culpa d'aquest vell.

La Kita no Kata el renyà tota empipada i alhora rigué. Les joves dames de companyia que ho sentiren es morien de riure.

– Està bé, està bé. Podeu anar-vos-en. No sabeu com us detesto. L'hauria d'haver deixat en mans d'algú altre.
– Açò és injust. açò ho volia amb tot mon cor, mes ha passat perquè sóc vell. Per un malencert ridícul em fiu de ventre a sobre tot de sobte, fou inevitable. Aquest vell provà d'obrir la porta com fos.

I se n'anà ben enfadat mentre totes es morien de riure.

El tercer fill digué expressant-se com un adult:

– Tot és degut a vostre mal tracte. Per què l' havíeu de tancar en aquella cambra i maridar-la a algú tan estúpid? Quant ha hagut de patir! De segur que tots nosaltres ens la trobarem més tard o més d'hora, i llavors serà molt malestant!
– Sigui com sigui, a aquesta no li aniran bé les coses. Si ens la trobem què ens podria fer?

Tenien tres fills. El gran era governador de la província d'Echizen, el segon era monjo i el tercer era encara infant. Com totes aquestes enraonies no anaven enlloc hom anà a dormir.

- - - - - -


44 – Uma no toki (午の時) : migdia.

o0o

16 d’octubre del 2016

与謝蕪村 - 13

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA


折釘に烏帽子かけたり春の宿
Orikugi ni eboshi kaketari haru no yado

Penjat en un clau
hostal de primavera
barret d'un noble.

もろこしの詩客は千金の宵をゝしみ、我朝の哥人はむらさきの曙を賞す Als poetes de la Xina plauen els vespres daurats, i els de la nostra cort preuen les albes porpres.

春の夜や宵あけぼのゝ其中に
Haru no yo ya yoi akebono no sono naka ni

De primavera
les nits al mig dels vespres
i matinades. (6)

- - - - - -
06 - Referència a l'obra de Sei Shōnagon (清少納言, 965 -1000/1025) "El llibre de capçalera" (Makura no Shôshi -枕草子-) : 春は曙、やう/\白くなりゆく山際すこしあかりて、紫だちたる雲の細くたなびきたる. Aquesta frase és al començament del llibre. o0o

与謝蕪村 - 12

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA


古寺やほうろく捨るせりの中
Furudera ya houroku suteru seri no naka

En un vell temple
la paella llençada
entre juliverts.

肘白き僧のかり寢や宵の春
Hiji shiroki sou no karime ya yoi no haru

Té els colzes blancs
vespre de primavera
sesta d'un monjo.

春夜聞レ琴 Tot sentint un "koto", nit de primavera

瀟湘の鴈のなみだやおぼろ月
Shou-shou no gan no namida ya oborozuki

Són tes llàgrimes
oca dels llacs de Xina
lluna de boira?
o 0 o

8 d’octubre del 2016

小林 一茶 -22-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





爺が世や枯木も雪の花の春
じいがよや かれきもゆきの はなのはる
Jii ga yo ya-kareki mo yuki no-hana no haru


El món del vellard
flor de neu a l'arbre mort
en primavera.




門口や自然生なる松の春
かどぐちや じねんばえなる まつのはる
Kadoguchi ya-jinen bae naru-matsu no haru

A la porxada
un pi ha crescut boscà
en primavera.

o 0 o


小林 一茶 -21-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





すりこ木のやうな歯茎も花の春
すりこぎの ようなはぐきも はなのはる
Surikogi no-yoona haguki mo-hana no haru

Com mà de morter
primavera florida
són mes genives.





大雪の我家なればぞ花の春
おおゆきの わがやなればぞ はなのはる

La gran nevada
primavera florida
mentre a casa.


o 0 o

1 d’octubre del 2016

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-22-



春 / 春のあけほの花みけるに鴬のなきけれは
Primavera / Entre les flors d’un alba de primavera canta un rossinyol.

花の色や声そむらむ鶯のなく音ことなる春のあけぼの
はなのいろや-こゑにそむらむ-うぐひすの-なくねことなる-はるのあけぼの
Hana no iro ya-koe ni somuramu-uguisu no-naku ne kotonaru-haru no akebono

El color de les flors
sembla acolorir-se
pel so de la veu
del rossinyol que canta
l'alba de primavera

Poema no. 91

Nota : El primer vers té sis síl·labes.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-21-


春 /花の歌あまたよみけるに
Primavera / De : Un munt de poemes sobre les flors.

佛にはさくらの花をたてまつれわがのちの世を人とぶらはば
ほとけには-さくらのはなを-たてまつれ-わがのちのよを-ひととぶらはば
Hodoke ni wa-sakura no hana o-tatematsure-waga nochi noyo o-hito toburawaba

Oferiu als déus
floretes de cirerer
i fora del món
sabria jo si algú
em té en sa pensada

Poema no. 78
o0o

24 de setembre del 2016


落窪物語 -30-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 北の方は、典薬にあづけつと思ひて、いとありしやうにも遣戸さし固めさせむねば、あこき、うれしと思ふ。暮れゆくままに、いかにせむと思ふ。内ざしにさしこもらむと思ひて、よろづにあくまじきやうに構ふ。翁「あこき、いかにぞ、御心ちは」と言へば、「いみじく悩みたまふ」、「と言ふは、いかにおはせむずらむ」と、我が物がほにうち嘆くを、愛敬なしと見る。「明日の臨時の祭に、三の君に見せ奉らんん、蔵人の少将のわたり給ふを」と、北の方は念じをるを、あこき聞きて、いとうれしき隙あるべかなりと、胸うちつぶれて思ふ。今宵だに逃れたまひなばと思ひて、遣戸のしりさすべき物を求めて、脇にはさみて、歩く。「御殿油参れ」など言ふまぎれにはひ寄りて、遣戸の片の樋に添へて、え探らすまじく、さして去りぬ。内なる君は、いかにせむと思ひて、大きなる杉唐櫃のありけるを、あとをかきて、遣戸口に置きて、とかうして押さへ、わななき居て、「これあけさせたまふな」と願をたつ。
 北の方、鍵を典薬に取らせて、「人の寝静まりたらむ時に入りたまへ」とて寝たまひぬ。
 皆人々静まりぬる折に、典薬、鍵を取りて来て、さしたる戸あく。いかならむと胸つぶる。鎖あけて遣戸あくるに、いと固ければ、立ち居ひろろぐほどに、あこき聞きて、少し遠隠れて、見立てるに、上下探れど、さしたるほどを探り当てず。「あやしあやし。戸、内にさしたるか。翁をかく苦しめたまふにこそありけれ。人も皆許したまへる身なれば、え逃れたまはじものを」と言へど、誰かはいらへむ。打ちたたき、押し引けど、内外につめてければ、揺ぎだにせず。今や今やと、夜更くるまで板の上に居て、冬の夜なれば、身もすくむ心ちす。そのころ、腹そこなひたる上に、衣いと薄し。板の冷え、のぼりて、腹ごほごほと鳴れば、翁、「あなさがな。冷えこそ過ぎにけれ」と言ふに、強ひてごほめきて、ひちひちと聞ゆるは、いかなるにかあらむと疑はし。かい探りて、出でやするとて、尻をかかへて、惑ひ出づる心ちに、鎖をついさして、鍵をば取りて往ぬ。あこき、鍵置かずなりぬるよと、あいなく憎く思へど、あかずなりぬるを、限りなくうれしく、遣戸のもとに寄りて、「ひりかけして往ぬれば、よもまうで来じ。大殿籠りね。曹司に帯刀まうで来たれるを、君の御返りごとも聞えはべらむ」と言ひかけて、下におりぬ。
 帯刀、「など今まではおりたまはぬぞ。世の中いかがあると。いまだ出だしたてまつらずや。いみじくこそおぼつかなけれ。君の思し嘆くこと、いみじくなむ。『夜など、みそかに盗み出でたてまつりむべしや。そのこと、案内して来』と宣はつる」と言へば、「さらにいとどぞいみじき。日に一度なむ御台参りにあけたまふ。かくて構ふるやうは、北の方の御伯父にて、いみじき翁のあるになむ、あはせたてまつらむとて、今宵も『部屋に入れ』とて、鍵を取らせたまへれど、内外にしかじか固めたれば、立ち居、ひろろきあけつるに、冷えて、かうかうして往ぬ。君は、かなこと聞きたまひしより、御胸をなむいみじく病みたまひし」と、泣きつつ言ふ。帯刀、きみじきことにあはせて、ひりかけのほど、え念ぜで笑ふ。「『いつしか盗み出でたてまつりて、この北の方の当せむ』となむ、君は宣ふ」と言へば、「明日、祭見に出でたまひぬべかめり。その隙におはしませ」と言へば、帯刀「いとうれしき隙にもあなるかな。いつしか夜もあけなむ」と、心もとなく言ひ明かす。
 翁は、袴にいと多くしかけてければ、懸想の心ちも忘れて、まづとかくかれ洗ひしほどに、うつぶし臥しにけり。


Com la Kita no Kata pensava que el Tenyaku s'encarregaria d'Ochikubo no tancà la porta com havia fet fins llavors, i Akogi en fou molt contenta. Quan es féu fosc, Ochikubo es desanimà en pensar què podrien fer. Repensà les diverses maneres de com tancar la porta per dintre.

El vell preguntà a Akogi com es trobava la damisel·la.

– És molt malalta.
– Què li pot passar? - i sospirà com si fos a ell que li passés.

Akogi ho trobà menyspreable.

Quan Akogi sabé que la Kita no Kata era molt desficiosa perquè l'endemà duia la tercera dama a veure el festival extraordinari on hi participava el Kurôdo no Shôshô el cor li saltà d'alegria, era una benaurada ocasió. Només tindrien aquella nit per a fugir. Cercà alguna cosa per a bloquejar la porta, ho trobà i s'ho posar sota el braç.
Amb l'enrenou de l'encesa de llums de la casa Akogi s'apropà a on era Ochikubo i falcà el llindar de la porta de manera que no es veiés. Ochikubo també rumià què hi podia fer. Com hi havia un gran cofre de cedre xinès l'empenyé contra la porta. Tota tremolosa per l'esforç pregà perquè la porta no es pogués obrir.

La Kita no Kata lliurà la clau al Tenyaku tot dient-li :

– Aneu-hi quan hom dormi.

I anà a dormir.

Quan tot era en silenci el Tenyaku hi anà amb la clau i féu per obrir la porta. Ochikubo sens saber què passava era aterrida. El Tenyaku girà la clau emperò li costava obrir, ara s'aixecava, ara s'ajupia. Akogi ho sentí i l'observà mig amagada com cercava debades què impedia obrir la porta.

– Que estrany! Que heu tancat per dintre? Voleu fer patir aquest vell. Tothom sap que m'heu estat confiada, no em podeu defugir.

Emperò, ningú no contestà. Picà i empenyé, mes com era bloquejada per dintre i per fora la porta no es bellugà. Tot esperant que Ochikubo l'obriria d'un moment a l'altre s'assegué al balcó fins que es féu fosc. Era una nit freda i s'arraulí. Aquells jorns havia tingut mal de ventre. Vestia roba prima i amb la fredor de la fusta del terra el ventre li començà a rondinejar.

– Ah, quin mal! Fa massa fred.

I el ventre continuà rondinejant cada vegada més fort, i tement-se el que anava a passar es serrà el cul amb les mans disposat a marxar. Posà el cadenat i s'endugué la clau.
Akogi es sentí decebuda quan veié que s'enduia la clau, mes era molt contenta perquè la porta no s'havia obert. S'apropà a la porta i digué :

– S'ha fet de ventre a sobre i ha hagut d'anar-se'n, no tornarà. Podeu dormir tranquil.la. Tachihaki ja haurà arribat a la cambra. Li donaré vostra resposta al Shôshô.

I marxà.


– Vaja, fins ara! - exclamà Tachihaki - Com està la situació? Encara no ha sortit? És molt preocupant. El Shôshô està molt desficiós. Pregunta si és possible emportar-se-la aquesta nit. Diu que em parlem.
– S'ha complicat molt. Només obren una vegada al jorn per portar-li de menjar, i a més la Kita no Kata ha tramat maridar-la amb un oncle seu que és molt vell. Aquest vespre mateix li ha dit d'entrar a la cambra i li ha donat la clau, mes com havíem tancat fermament per dintre i per fora ha hagut de restar fora anant amunt i avall, i com feia fred ha marxat. Quan la damisel·la ha sabut tot açò li ha sobrevingut un molt fort dolor al pit – digué Akogi plorosa.

Tachihaki tot i indignat esclafí de riure al sentir que el Tenyaku s'havia fet de ventre a sobre i rigué.

– El Shôshô se la vol emportar immediatament, i en quant a la Kita no Kata ja s'hi tornarà.
– Demà aniran a veure el festival, així doncs, serà el moment.
– Una molt bona oportunitat. Tan de bo fos ja matí!

I passaren la nit parlant ansiosos.

El vell amb la roba ben bruta que duia se n'oblidà de son gran amor i tot just rentar-se s'adormí de bocadents.

o0o

17 de setembre del 2016

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 120
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百二十】


おほきおとゝは大臣になり給て年比おはするに枇杷のおとゝはえなり給はてありわたりけるをつゐに大臣になり給にける御よろこひにおほきおとゝ梅をおりてかさし給ふて
をそくとくつゐに咲ける梅花たか植をきし種にかあるらん
とありけりその日の事ともを歌なとにかきてさいくうにたてまつり給とて三条の右の大殿の女御やかてこれにかきつけ給ひける
いかてかく年きりもせぬ種もかな荒ゆく庭の陰とたのまむ
とありけり其御返し斎宮よりありけりわすれにけりかくてねかひ給けるかひありて左のおとゝの中納言わたり住給ひけれはたねみなひろこり給てかけおほく成にけりさりける時に斎宮より
花盛春はみにこん年きりもせすといふたねはおひぬとかきく


Quan el gran ministre (207) fou durant anys ministre, el ministre de Biwa no ho havia pogut assolir i quan, finalment, aconseguí ésser-ho (208), per celebrar l'esdeveniment el gran ministre trencà una branca de prunera i se la posa al cap :

---Tard o aviat finalment ja has florit flor de prunera qui emperò ha plantat ací aquesta llavor? (209)

Havent escrit sobre els fets del jorn i uns poemes ho envià a la sacerdotessa d'Ise (210), i la filla (211) del ministre de la Dreta del Sanjô adés escriví sobre això :

---Tan de bo tingués la semença que els anys no han fet borda i que al jardí macat sigui tornada l'ombra. (212)

Hi hagué resposta de la princesa. Ha estat oblidada.

El desig fou concedit i quan el ministre de l'Esquerra (213) era llavors conseller del centre anà a viure amb ella, les semences germinaren profuses (214) i donaren grans ombres, llavors, de la princesa :

---Les flors esplendents veuré per primavera puix he sentit dir que no és borda llavor i que germinada és. (215)

- - - - - -
207 - Fujiwara no Tadahira (藤原 忠平, 880-949).
208 – Es refereix a Fujiwara no Nakahira (藤原仲平, 875-945). Era cinc anys més gran que el seu germà Tadahira. Va ocupar el càrrec de ministre de la Dreta l'any 933.
209 – Poema no. 1442, llibre 16, Shinkokinshû (新古今集).
210 - Princesa Jûshi (柔子内親王, ?-959), filla de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931).
211 - Fujiwara no Yoshiko (藤原能子, ?-964), en altres fonts el nom能子 és llegeix Nôshi. Filla de Fujiwara no Sadakata (藤原 定方, 873-932).
212 – Poema no. 1110, llibre 15, Gosenwakashû (後撰和歌集).
213 - Fujiwara no Saneyori (藤原実頼, 900–970). Càrrec que va ocupar des l'any 934 fins al 939.
214 – Es refereix a que Yoshiko i Saneyori van tenir molts fills.
215 – Poema no. 1111, llibre 15, Gosenwakashû (後撰和歌).

o0o

10 de setembre del 2016

与謝蕪村 - 11

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA


やぶ入の夢や小豆の煮るうち
Yabuiri no ume ya shouzu no nieru uchi

Servent en festa
son somni curt com el bull
de les mongetes.


秩父入や鉄漿もらひ來る傘の下
Yabuiri ya kane morai kuru kasa no shita

Sota umbrel.la
ja torna la minyona
amb pigment donat. (5)


これきりに徑盡たり芹の中
Kore kiri ni komichi tsukitari seri no naka

Ací arribat
s'ha acabat el camí
entre juliverts.
- - - - - -


05 - Kane (鉄漿), pigment amb el qual s'ennegrien les dents les dones casades d'aquell temps.
o0o


与謝蕪村 - 10

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA


早春 Primavera novella


なには女や京を寒がる御忌詣
Naniwa me ya kyou wo samugara gyoki moude

Fred de Kyoto
les dones de Naniwa
al cementiri. (04)


御忌の鐘ひゞくや谷の氷まで
Gyoki no kane hibiku ya tani no koori made

Del cementiri
el campaneig fins al gel
de la clotada. (04)

- - - - - -

04 - Es tracta de les visites a la tomba d'el religiós Hōnen (法然, 1133 –1212) que va ser el fundador de la primera branca independent japonesa de l'escola budista de "La Terra Pura" (Jôdo-shû -浄土宗-).

o0o

3 de setembre del 2016


小林 一茶 -20-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.







我庵や菜の二葉より花の春
わがいおや なのふたばより はなのはる
Waga io ya-na no futaba yori-hana no haru

A ma cabana
primavera florida
fulles de colza.




おのれやれ今や五十の花の春
おのれやれ いまやごじゅうの はなのはる
Onore yare-ima ya gojuu no-hana no haru

Ara jo mateix
de primaveres de flors
en tinc cinquanta.

o 0 o


小林 一茶 -19-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




薮並や貧乏草も花の春
やぶなみや びんぼうぐさも はなのはる
Yabu nami ya-binboogusa mo-hana no haru

Fila de matolls
primavera florida
i pobre d'herba.




朝笑いくらに買か花の春
あさわらい いくらにかうか はなのはる
Asa warai-ikura ni kau ka-hana no haru

Riure de matí
primavera florida
quant costa això?

o 0 o

27 d’agost del 2016

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-20-


春 /花の歌あまたよみけるに

Primavera / De : Un munt de poemes sobre les flors.

ねがはくば花の下にて春死なむそのきさらぎのもち月のころ

ねがはくは-はなのしたにて-はるしなむ-そのきさらぎの-もちずきのころ

Negawaku wa-hana no shita nite-haru shinamu-sono kisaragi no-mochizuki no koro


Són mes ànsies
morir per primavera
sota de les flors
la segona mesada
en temps de lluna plena

Poema no. 77
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-19-



春 /花の歌あまたよみけるに
Primavera / De : Un munt de poemes sobre les flors.


花にそむ心はいかで殘りけむすて果てゝきと思ふ我か身に

はなにそむ-こころのいかで-のこりけむ-すてはててきと-おもふわがみに

Hana ni somu-kokoro no ika de-nokorikemu-sute hateteki to-omou waga mi ni


Tot i haver ja
abandonat aquest món
com és que mon cor
és encara impregnat
dels colorits de les flors?

Poema no. 76
o0o

20 d’agost del 2016


落窪物語 -29-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



 あこき「この年ごろいみじくはべりつることの中に、わびしくもいみじうこそはべりけれ。いかがせさせたまはむずる。何の罪にて、かかる目を見たまふらむ。さても、何の身にならむとて、かかるわざをしたまふらむ」と言へば、君「さらになむ物もおぼえぬ。今まで死なぬことの心憂き。心ちは、いと悪し。この翁の近づき来るになむ、いとわびしき。その遣戸かけこめて、な入れそ」と宣へば、「さては腹立ちなむ。なほ、なごめさせおはしませ。頼む方のあらばこそ、今宵はたてこめて、明日はその人に言はむとも思ひはべらめ。少将の君、嘆きわびたまへど、いかでかは。ただ今あたりにだに思し寄らむことかたくなむ。御心のうちも、仏神を念ぜさせたまへ」と言へば、君、げに頼む方なく、はらからとて相思ひたることなし、はしたなげにのみあれば、その人といふべきこともおぼえず。いみじう悲しくて、ただ頼むこととては、涙とあこきとぞ心にかなひたるものにて、さらにここに今宵はあれば、誰も誰も泣くほどに、翁、焼石包みて持て来たるを、わびて手づから取る心ち、恐ろしう、わびしくおぼゆ。
 翁、装束解きて、臥して、かき寄すれば、女「あが君、かくなしたまひそ。いみじく痛きほどは、起きておさへたるなむ、少し安まる心ちする。後を思さば、今宵はただに臥したまへれ」と言ふ。いとわびしくて、いたう病む。あこき「今宵ばかりにてこそあれ。御忌日なれば、なほただ臥したまへれ」と言へば、さもあることとや思ひけむ、「さらば、これに寄りかかりたまへ」とて、前に寄り臥せば、わびしく、おしかかりて泣きゐたり。あこきも、いで憎けれど、うれしき翁の御徳に、御あたりに今宵参りたること、と思ふ。
 ほどなく寝入りて、くづち臥せり。女、少将の君のけはひ思ひあはせられて、いとどあいなく憎し。あこき、いかにして出でなむのたばかりをす。翁のうち驚く時は、いとどいたく苦しがり病みたまへば、「あないとほし。翁の侍る夜しも、かう病みたまふがわびしき」とては、また寝入りぬ。
 明けぬれば、いとうれしと誰も誰も思ふ。翁を突き驚かして、「いと明くなりぬ。出でたまひね。しばしは人の知らせじ。長く思ひたまはば、宣はむことに従ひたまへ」と言へば、「さかし。われも、さ思ふ」と、ねぶたかりければ、目くそ閉ぢあひたる、払ひあけて、腰はうちかがまりて、出でて往ぬ。
 あこき、遣戸引き閉てて、ここにありけりと見えたてまつらじと思ひて、急ぎて曹司に行きたれば、帯刀が文あり。見れば、「からうじて参りたりしかど、御門さして、さらにあけざりしかば、わびしくてなむ帰りまうで来にしや。おろかにぞ思すらむ。少将の君の思したるけしきを見はべるに、心の暇なくなむ。これは御文なり。いかで夜さりだに参らむ」と言へり。御文奉らむよき隙なりと、急ぎ行きて見れば、北の方に、「ここに典薬のぬしの文あり。いかで奉らむ」と言へり。御文奉らむよき隙なりと、急ぎ行きて見れば、北の方、部屋さしたまふ。あなくちをしと思ひて帰る道に、典薬ゆきあひて、文くれたるを取りて、走り返りて、北の方に、「ここに典薬のぬしの文あり。いかで奉らむ」と言へば、北の方、うち笑みて、「心ちまどにたまへるか。いとよし。まめやかにあひ思ひたるぞよき」とて、さし固めし戸口を引きあけたれば、いとをかしうて、少将の君の文取り添へて、さし入れたり。
 少将の君の文見たまへば、「いかが。日の重なるままに、いみじくなむ。
君がうへ思ふやりつつなげくとは濡るる袖こそまづは知りけれ
いかにぢべき世にかあらむ」とあり。女、いとあはれと思ふこと限りなし。「思しやるだにさあんなり。
嘆くことひまなく落つる涙河うき身ながらもあるぞ悲しき」
と書きて、翁の文見むことのゆゆしうて、「あこき、返りごとせよ」と、書きつけて、さし出でたれば、ふと取りて立ちぬ。
 あこき、翁の文を見れば、「いともいとも、いとほしく夜一夜なやみたまひけるをなむ、翁の物の悪しき心ちしはべる。あが君あが君, 夜さりだにうれしき目見せ給へ。御あたりにだに近くさぶらはば、命のびて、心ちも若くなり侍りぬべし。あが君あが君、
老木ぞと人は見るともいかでなほ花咲き出でて君にみなれむ
なほなほ、な憎ませたまひそ」と言へり。あこき、いとあいなしと思ふ思ふ書く。「いと悩ましくせさせたまひて、御みづからは、え聞えたまはず、
枯れ果てて今は限りの老木にはいつかうれしき花は咲くべき」
と書きて、腹立ちやせむと恐ろしけれど、おぼゆるままに、取らせたれば、翁うち笑みて取りつ。
 帯刀が返りごと書く。「昨夜は、ここにも、いふかたなきことを聞えてだに慰めばやと、思ひきこえしに、かひなくてなむ。御文からうじてなむ。いといみじきことどもも出で来て。対面になむ」とて、やりつ。


– Fins ara havíeu patit tota mena de destrets, mes enguany és encara pitjor. Què hem de fer? Per quina culpa en una vida anterior us veieu així? En quin cos reneixerá la Kita no Kata després d'haver-vos fet patit així?
– No puc pensar en res, em planyo d'ésser encara en vida. Em sento molt malament. Només de pensar que aquest vell se m'acosti m'esgarrifo. Tanca la porta, que no entri!
– Açò el farà enutjar. Fem que s'assossegui. Si només poguéssim confiar en alguna persona tancaria la porta i demà matí li ho diríem a algú. El Shôshô és molt amoïnat per vós, mes que hi pot fer ell? Per ara no s'hi pot acostar. Pregueu a Buda i als déus de tot cor.

De fet, Ochikubo no podia comptar amb ningú. No hi havia hagut mai cap afecte entre ella i ses germanastres, només hi havia hagut rebuig, no podia esperar cap ajut de llur part. Era desconsolada. Llevat de ses llàgrimes i d'Akogi no tenia res més. Aquell vespre Akogi restà amb ella a la cambra i ploraren juntes.

El vell arribà amb les pedres calentes embolcallades. Ochikubo era esparverada només de pensar que la tocaria amb ses mans. El vell es descordà la roba, s'ajagué a son costat i l'estirà cap a ell.

– No em prengueu, us ho demano. Sóc adolorida, només incorporada i prement-me el pit amb les mans sento una mica d'alleujament. Ja hi pensareu més endavant, aquesta nit només dormim.

Era desolada i amb molta sofrença.
Akogi digué :

– Serà tot just aquesta nit. Com és un jorn malastruc dormiu només.

I ell pensant que era de debò digué a Ochikubo :

– Doncs, reclineu-vos sobre meu.

Ella s'hi repenjà plorant desconsolada. Akogi, tot i detestar-lo, era molt contenta perquè degut al vell ella podia ésser allà aquella nit.
El Tenyaku s'adormí de seguida i començà a roncar. Ochikubo el comparà amb el Shôshô i el trobà repulsiu. Akogi pensava en la manera de sortir d'allà.

El vell es despertà astorat, emperò, ella es féu la malalta dolençosa.

– Quin greu em sap que precisament la nit que he vingut a visitar-vos us trobeu tan malament – i tornà a adormir-se.

A punta d'alba Ochikubo i Akogi eren molt satisfetes. Akogi desvetllà al vell.

– Ja és clar. Heu d'anar-vos-en, que ningú no ho sàpiga durant un temps. Si penseu en el futur, feu com us diu ella.
– Sí, jo també ho penso.

Era encara mig adormit. Es fregà les lleganyes i amb l'esquena encorbada sortí.
Akogi tancà la porta i tornà a sa cambra ràpidament perquè no la veiessin allà.
Quan hi arribà trobà una lletra de Tachihaki.

– Tot i que m'ha estat difícil de venir, m'he trobat amb l'entrada principal tancada i a contracor me n'he tornat. Segurament hauries estat aspriva amb mi. Quan veig tot el que pateix el Shôshô mon cor no té un moment de pau. Açò és una lletra seva. Faré per venir aquest vespre.

Akogi pensà que era un bon moment per a lliurar la lletra i s'apressà a portar-la, emperò, la Kita no Kata ja havia tancat la cambra. Se'n tornava decebuda quan de camí es trobà el Tenyaku que li donà una lletra per a Ochikubo. Akogi la prengué i anà a veure la Kita no Kata.

– Tinc una lletra del vostre oncle el Tenyaku. Com la hi liuraré?

La Kita no Kata somrigué :

– Pregunta com es troba la damisel·la? Excel·lent. Que bé que s'estimin tant!

I obrí la porta. Akogi ho trobà molt divertit i entrà amb la lletra, a la que afegí la del Shôshô. Ochikubo llegí la del Shôshô :

– Com esteu? Mentre passen els jorns més gran és ma pena.

---Quan considero tot açò que us passa són mes mànigues amarades qui saben de tota ma dolença.

Què podem fer per a ésser feliços junts?

Ochikubo fou desolada :

– És només consideració, quina pena!

---En ma dolença les llàgrimes flueixen com riu infinit on el meu cos hi sura amb tot el seu desconsol.

Li era repulsiu llegir la lletra del vell i escriví en un marge de la lletra :

– Akogi, contesta tu mateixa.

Li'n donà, i Akogi sortí.

Akogi la llegí :

– Sento molt, moltíssim, vostra destret d'anit. Quelcom d'aquest vell us féu sentir malament. Estimadíssima, feu-me feliç aquesta mateixa nit! Ésser només al vostre contat m'allargarà la vida i rejovenirà mon cor, estimadíssima!

---Tot i arbre vell com la gent em contempla si em miréssiu unes noves poncelles de mi ben floririen.

No em tingueu malvolença, us ho prego!

Akogi escriví desplaguda :

– La damisel·la és molt malalta, per açò no us pot contestar ella mateixa :

---Ara que pansit quan podrà un arbre vell a l'acabament donar nova florida a esplendoroses flors?

Akogi temí que el Tenyaku s'enutjés amb sa resposta, emperò, quan la rebé el vell somrigué.

Akogi contestà a Tachihaki :

– També a mi m'hauria agradat que haguessis vingut anit i tenir el consol d'explicar-te tot el que ha passat, mes fou debades. Amb prou feines he pogut lliurar la lletra del Shôshô. Quelcom molt greu ha succeït. Te'n parlaré quan ens veiem.

o0o

13 d’agost del 2016

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 119
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百十九】


おなし女にみちのくにのかみにてしにし藤原のさねきかよみてをこせたりけるやまひいとおもくしてをこたりける比なりいかてたいめん給はらんとて
からくしておしみとめたる命もて逢ことをさへやまんとやする
といへりけれはおほいきみかへし
諸共にいさとはいはてしての山なとかは独こえんとはせし
といひたりけりさてきたりける夜もえあふましき事やありけむえあはさりけれはかへりにけりさてあしたに男のもとよりいひをこせたりける
暁はゆふつけ鳥のわひ声にをとらぬ音をそなきてかへりし
おほい君かへし
暁のねさめのみゝに聞しかと鳥よりほかの声はせさりき.


A la mateixa dona, Fujiwara no Saneki (205), mort essent governador de Michinoku, composà i envià un poema . Fou durant una lleugera milorança de la greu malaltia que patia. Expressà son desig de tornar-la a veure-la :

---És amb gran esforç que conservo ma vida emmalaltida a més us haig de deixar sens poder retrobar-vos?

La princesa contestà :

---No m'heu demanat per els turons de la mort acompanyar-vos així heu hagut d'anar tot sol a travessar-los. (206)

Així, la nit en que ell anà a veure-la, ella no pogué rebre'l i ell se'n tornà sens veure-la.
L'endemà al matí de ca l'home li arribà :

---No menys que el gall que alça son crit de plany a punta d'alba així la veu de mon plor de tornada a casa.

I la princesa li contestà :

---Era desperta he sentit el cant del gall a punta d'alba emperò cap altra veu no ha arribat a mi.

- - - - - -
205 – Podria tractar-se de Fujiwara no Saneki (藤原真興, ?-?), governador de Michinoku. Va viure a l’era Engi (延喜, de l'any 901 al 923). També podria ser Minamoto no Saneakira (源 信明, ?-970).

206 – Poema no. 1249, llibre 17, Gosenwakashû (後撰和歌集).

o0o

6 d’agost del 2016

与謝蕪村 - 09

Yosa Buson (1716-1784)


春 PRIMAVERA

しら梅の枯木にもどる月夜哉
Shiraume no kareki ni modoru tsukiyo kana

Blanca prunera
en una nit de lluna
arbre assecat.


小豆賣小家の梅のつぼみがち
Azuki uru koie no ume no tsubomi gachi

Les mongetetes
que venen a la tenda
com brots de pruner.


梅遠近南すべく北すべく
Ume ochi kochi minnami subeku kita subeku

Pruneres de lluny
o a tocar cap al sud
o és cap al nord.

o0o

与謝蕪村 - 08

Yosa Buson (1716-1784)


春 PRIMAVERA

うめ散や螺鈿こぼるゝ卓の上
Ume chiru ya raden koboruru shoku no ue

Flors de prunera
esteses a la taula
com mareperles.


梅咲て帶買ふ室の遊女かな
Ume saite obi kau muro no yuujo kana

Els pruners florits
compren faixes a Muro
les cortesanes. (3)


燈を置カで人あるさまや梅が宿
Hi wo okade hito aru sama ya une no yado

Cap llum és encès
mes a l'hostal del pruner
s'hi troba algú.

- - - - - -

03 - Muro (室), una ciutat portuària, per tant, lloc de "cortesanes".
o0o

30 de juliol del 2016

小林 一茶 -18-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.



頭巾とる門はどれ~花の春
ずきんとる かどはどれどれ はなのはる
Zukin toru-kado wa doredore-hana no haru

Em trec el barret
amb flors de primavera
a cada porta.



又土になりそこなうて花の春
またつちに なりそこなうて はなのはる
Mata tsuchi ni-narisokonaute-hana no haru

Altra vegada
primavera florida
sens tornar-me pols.


o 0 o




小林 一茶 -17-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.



さかゆきに神の守らん御代の春
さかゆきに かみのまもらん みよのはる
Sakayuki ni-kami no mamoran-miyo no haru

La prosperitat
primavera del regne
doneu-nos-ho déus!



青空にきず一ツなし玉の春
あおぞらに きずひとつなし たまのはる
Oozora ni-kizu hitotsu nashi-tama no karu

En el clar cel blau
joiell de primavera
ni una taca.

o 0 o

23 de juliol del 2016

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-17-


春 /花の歌あまたよみけるに
Primavera / De : Un munt de poemes sobre les flors.

引きかへて花見る春は夜はなく月見る秋はひるなからなむ
ひきかへて-はなみるはるは-よるはなく-つきみるあきは-ひるなからなむ
Hikikaete-hana miru haru wa-yoru wa naku-tsuki miru aki wa-hiru nakaranamu


Tot el contrari
ni nits de primavera
i mirar les flors
ni en dies de tardor
mirar la lluna

Poema no. 71
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-16-


春 / 花の歌あまたよみけるに
Primavera / Un munt de poemes sobre les flors

よし野山こすゑの花を見し日より心は身にもそはす成りにき

よしのやま-こすゑのはなを-みしひより-こころはみにも-そはすなりにき

Yoshinoyama-kozue no hana o-mishi hi yori-kokoro wa mi ni mo-suwazu nariniki

Des que vaig veure
la carena florida
del mont Yoshino
res ja no pot satisfer
les ànsies de mon cor

Poema no. 66
o0o