21 de novembre de 2015

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 103
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)



【百三】

平中かいろこのみなりけるさかりに市にいきけりなかころはよき人々いちにいきてなん色このむわさはしけるそれに故きさいの 宮のこたちいちに出たる日になん有ける平中いろこのみかゝりてになうけさうしけりのちにふみをなんをこせたりけるをんなともくるまなりし人はおほかりしを たれにあるふみにかとなんいひやりけるさりけれはおとこのもとより
百敷の袂の数はみしかともわきて思ひの色そ恋しき
といへりけるはむさしのかみのむすめになん有けるそれなんいとこきかいねりきたりけるそれをとおもふなりけりされはそのむ さしなんのちは返事はしていひつきにけるかたちきよけにかみなかくなとしてよきわかうとになんありけるいといたう人ひとけさうしけれと思ひあかりておとこ なともせてなん有けるされとせちによはひけれはあひにけりそのあしたにふみもをこせすよるまてをともせす心うしと思あかして又の日まてとふみもをこせすそ のよしたまちけれとあしたにつかう人なといとあたにものし給ときゝし人をあり/\てかくあひ奉り給てみつからこそいとまもさはり給ことありとも御文をたに 奉りたまはぬ心うきことなとこれかれいふ心ちにもおもひゐたることを人もいひけれは心うくくやしとおもひてなきけりその夜もしやと思ひてまてと又こす又の ひも文もをこせすすへて音もせて五六日になりぬこの女ねをのみなきて物もくはすつかふ人なと大かたはなおほしそかくてのみやみ給へき御身にもあらす人には しらせてやみ給てことわさをもしたまひてんといひけり物もいはてこもりゐてつかふ人にも見えていとなかゝりけるかみをかいきりて手つからあまになりにけり つかふ人あつまりてなきけれといふかひもなしいと心うき身なれはしなんとおもふにもしなれすかくたに成ておこなひをたにせんかしかましくかくな人ひといひ さはきそとなんいひけるかゝりけるやうは平中そのあひけるつとめて人をこせんとおもひけるにつかさのかみにはかにものへいますとてよりいましてよりふした りけるをおひおこしていまゝてねたりけるとてせうえうしにとをき所へゐていましてさけのみのゝしりてさらにかへし給はすからうしてかへるまゝに亭子のみか との御ともに大井にいておはしましぬそこにまたふた夜さふらふにいみしうゑひにけり夜更てかへり給ふに此女のかりいかんとするにかたふたかりけれはおほか たみなたかふかたへゐんの人々るいしていにけり此女いかにおほつかなくあやしと思ふらんと恋しきにけふたに日もとく暮なんいきてありさまもみつからいはん かつふみをやらんとゑひさめて思ひけるに人なんきてうちたたくたそとゝへはなをそうのきみにものきこえんといふさしのそきてみれはこの家の女なりむねつふ れてこちこといひてふみをとりて見れはいとかうはしきかみにきれたるかみをすこしかいわかねてつゝみたりいとあやしうおほえてかいたることをみれは
あまの川空なる物と聞しかとわかめの前の涙成けり
とかきたりあまになりたるなるへしとみるに目もくれぬ心きもをまとはしてこのつかひにとへははやう御くしおろし給てきかゝ れはこたちも昨日けふいみしうなきまとひ給ふけすの心ちにもいとむねいたくなんさはかりに侍りし御くしをといひてなく時におとこのこゝちいといみしなてう かゝるすきありきをしてかくわひしきめを見るらんとおもへとかひなしなく/\返事かく
よをわふる涙なかれてはやくともあまの川にはさやはなるへき
いとあさましきにえものもきこえすみつからたゝいまゝいりてとなんいひたりけるかくてすなはちきにけりそのかみ女はぬりこ めに入にけり事のありやうさはりをつかふ人々にいひてなくことかきりなし物をたにきこえん御声をたにしたまへといひけれとさらにいらへをたにせすかゝるさ はりをはしらてなをたゝいとをしさにいふとや思ひけんとてなんおとこはよにいみしきことにしける

Quan Heichû era en la plenitud de sa vida amorosa, un jorn anà al mercadal. Era un temps en què la gent de classe alta anava al mercadal per a llurs afers amorosos. Fou el jorn quan les donzelles de la difunta emperadriu (179) hi anaren. Heichú les festejà i s'encaterinà. Més tard envià una lletra. Les dones li digueren :
- Hi havia molts carruatges. Per a qui doncs aquesta lletra?
Llavors de ca l'home arribà :

---Foren nombroses les mànigues de palau apercebudes però la de foc d'amor fou la que m'enamorà. (180)

Es tractava de la filla del governador de Musashi que vestia de seda fulgent color carmesí, era ella en qui pensava. Així, la dona de Musashi contestà tot seguit i ell la festejà. Era ben feta i amb llarga cabellera, una noia encisadora. Molts homes se n'havien enamorat, emperò, era altívola i no n'havia acceptat cap d'home. Tanmateix, accedí a trobar-se amb aquell que la festejava amb delit.
L'endemà no li arribà cap lletra (181). Esperà fins al vespre, emperò, cap senyal. Despitada, vetllà fins a l'alba, fins al jorn següent, emperò, cap lletra. Esperà aquell vespre i l'endemà..... La gent de son servei en parlà :

- Havíem sentit dir d'aquest home que era mudadís, i tot i així accedí a veure'l. Encara que algun impediment, hauria d'haver enviat una lletra. És una crueltat!

I com elles expressaven el mateix que ella sentia, ploraren de despit. Aquella nit, pensà esperar per si de cas, emperò, ell no arribà tampoc. I al jorn següent tampoc cap lletra. Cinc i sis jorns passaren i sens cap nova d'ell. La dona no feia més que plorar i deixà de menjar. Les serventes li digueren :
- No us hi capfiqueu més! No n'hi ha pas per a deixar-vos la vida! Féu que ningú no en sàpiga res i ja trobareu algú altre.
Ella no digué res, es reclogué i sens que ningú no la veiés es tallà ella mateixa la llarga cabellera i es féu monja. Ses serventes s'aplegaren i ploraren, emperò, tot endebades.

- He patit tant que he desitjat morir, mes no puc pas. Així doncs, almenys, em consagraré a una vida d'asceta. Prou doncs de tot aquest enrenou!

I tot això fou degut al fet que Heichû el matí després de la trobada tenia pensat enviar-li un missatger, quan llavors, el capità de la Guàrdia de palau (182) arribà de sobte a casa seva tot dient que passava a prop , i trobant-lo endormiscat l'apressà a llevar-se :

- Encara esteu dormint?

I se l'emportà a fer una excursió. Begueren sake, feren barrila i no el deixà tornar. Quan finalment tornà, hagué d'acompanyar l'emperador retirat del Teiji a Ôi. Allà hi serví durant dues nits i s'embriagà. Se'n tornaren al vespre i quan anava ca aquella dona la direcció no era propicia, i amb tot el seguici anaren cap a una altra direcció. Heichû pensà que la dona estaria amoïnada i que trobaria allò ben estrany. Desitjant-la, el jorn se li féu llarg haver d'esperar fins al vespre. Hi aniria i ell mateix li explicaria què havia succeït. Li enviaria una lletra, pensà, ja sobri, quan algú tustà a la porta :

- Qui hi ha? - preguntà.

- Un missatge per al senyor lloctinent!

Mirà cap enfora. Era una dona d'aquella casa. Desficiós la féu passar i prengué la lletra que li portava. Enclòs amb el paper de dolç perfum hi havia un floc de cabells. Esbalaït, llegí :

---I jo pensava que això del riu del cel era sens sentit però són les llàgrimes que mes ulls estan vessant. (183)

Entengué que la dona s'havia fet monja. Se li enterboliren els ulls i trasbalsat li ho preguntà a la missatgera.

- Ja s'ha tallat els cabells. Les dones de son servei ara esmaperdudes no paren de plorar. Nosaltres també, els altres servents, tenim el cor trencat. Uns cabells tan preciosos! - digué plorosa.

Ell ho sentí colpit. Com havia pogut amb sa frivolitat haver causat aital dolor? Pensà, emperò, que res no s'hi podia fer, i tot plorant en féu resposta :

---Tantes llàgrimes vessades al riu del cel per un desconsol calia tan de sobte en monja escampar-les?

- Em sento tan malament que no us puc dir res més. Me n'hi vaig ara mateix!

I partí tot seguit.

Ella s'havia reclòs en una petita cambra. Ell explicà amb plors als servents allò que havia succeït i els impediments.

- Digueu-me alguna cosa! Que senti vostra veu!

Emperò, no hi hagué cap resposta. Ell s'adonà que al no saber res ella de ses impediments no deia res per despit, i en fou prou consirós.

- - - - - -

179 – La princesa Hanshi (班子女王, 833-900), esposa de l'emperador Kòkô (光孝天皇, 830-887),
180 – Poema no. 698, llibre 11, Shokugosenwakashû (続後撰和歌集), amb algunes diferències.
181 – Es refereix a la “lletra del matí” que l'home enviava a l'estimada abans del migdia expressant la seva pena per haver de separar-se d'ella a l'alba. No rebre-la significava que ell no desitjava continuar amb la relació, fet que, naturalment, era una gran decepció per a la dona.
182 – Fujiwara no Kiyotsune (藤原清経; ?-¿). Aquell temps era capità de la Divisió Dreta de la Guàrdia de Palau.
183 – Clàssic joc de paraules entre “ama” (尼) : monja, i “ama no gawa” (天の川) : riu del cel / “ame” (天) : cel.

o0o