5 de setembre de 2015


落窪物語 -18-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



 暮れぬれば、おはしぬ。「御返りは、など賜はざりつる」と宣へば、「北の方のおはしつるほどに」と宣うて、御殿ごもりぬ。ほどなく明けつれば、出でたまふに、明け過ぎて、人々騒がしければ、え出でたまはで、帰り入りたまひて臥したまひぬ。あこき、例の、御台、けいめいし歩く。
 少将の君、静かに臥したまひて、物語したまひて、「四の君は、いくら大きさにか成りたまひぬる」と宣へば、「十三、四のほどにて、をかしげなり」と言へば、少将「まことにやあらむ、『まろにあはせむ』など、中納言宣ふなるとぞ。乳母なる人を知りて。御文ゐて来て『北の方も、いかでとなむ宣ふ』とて、乳母なる人こそ、にはかに責めしか。『かかると聞えたまへ』と言はむよ。いかが思す」と宣へば、「心憂しとこそは思はめ」と宣ふ。ここしければ、らうたしと思ひて、「ここは、いみじう参り来るも人げなき心ちするを、渡したてまつらむ所におはしなむや」と宣へば、「御心にこそは」と宣へば、「さらばよ」など宣ひて臥したまへり。
 ほどは十一月二十三日なり。三の君の夫、蔵人の少将、にはかに臨時の祭の舞人に指されたまひければ、北の方、手まどひしたまふ。あこき、論なう御縫ひ物持て来なむものぞと、胸つぶるるもしるく、表の袴裁ちて、「これ、ただ今、縫はせたまへ。御縫ひ物出で来なむとなむ聞えたまふ」と言ふ。君は几帳の内に臥したまへれば、あこきぞいらふる。「いかなるにか、昨夜よりなやませたまひて、うち休ませたまへり。今起きさせたまひなむ時に聞えさせむ」と言へば、使帰りぬ。女君、縫はむとて起きたまふ。「まろひとりは、いかでつくづくと臥いたらむ」とて、起したてまつりたまはず。
 北の方「いかに。縫ひたまひつや」と問ひたまへば、「さもあらず。『まだ御殿ごもりたり』と、あこきが申しつるは」と言へば、北の方、「なぞの御殿ごもりぞ。物言ひ知らず。何われらと一つ口に。なぞ。言ふは聞きにくし。あな若々しの昼寝や。しが身のほど
知らぬこそ、いと心憂けれ」とて、うちあざ笑ひたまふ。


Al vespre quan arribà el Shôshô li preguntà :

- Com és que no m'heu contestat?
- Perquè la Kita no Kata era ací.

S'allitaren.

Tan punt sortí el sol el Shôshô féu per anar-se'n, mes ja era massa clar, i com hi hauria remor de gent no sortí i se'n tornà al llit.

Akogi, d'usança, preparava l'esmorzar. El Shôshô, distès, al llit, parlava amb Ochikubo.

- Quants anys té la quarta dama?
- Tretze o catorze. És molt bonica.
- Així que és cert. He sentit dir que és ella amb qui el Chûnagon em vol maridar. Sa dida ha enviat una lletra a una coneguda que és al servei de ma residència dient que també vostra Kita no Kata n'és d'acord. La dida ho està apressant. Què en penseu de fer saber la nostra relació?
- Em desplauria molt.

Ell ho trobà infantil i ingenu alhora.

- Venir a visitar-vos ací m'és molt inconvenient. Què en diríeu de traslladar-vos a un lloc que us cercaria?
- Si és del vostre grat....
- Bé, doncs.

I continuaren allitats.


Era prop el vint-i-tresè jorn de l'onzena lluna.

El Kurödo no Shôshô, espós de la tercera dama, fou convocat d'improvís com a dansaire a la festa extraordinària del santuari de Kamo i la Kita no Kata en fou molt excitada amb l'aparell.

Akogi temé doncs que hi hauria feina de cosir, i reberen un “ue-no-katama” (40) ja tallat. “Cus açò ara mateix. N'hauràs més de cosir tot seguit”, açò deia el missatge de la Kita no Kata.
Com Ochikubo era allitada rere el paravent fou Akogi qui contestà.

- No sé pas si la damisel·la podrà fer-ho, des d'anit que no es troba massa bé. Tan aviat es llevi li ho faré saber.

El missatger se'n tornà i Ochikubo es llevà per a començar a cosir

-Com, em deixareu sol al llit sens fer res?

I el Shôshô la retingué.


La Kita no Kata preguntà al missatger :

- Què, s'hi ha posat a cosir?
- No ha estat així. Akogi diu que encara és en folgança.
- Què és açò de què “és en folgança”? No facis servir paraules que ignores! Aquest llenguatge només s'empra per a nosaltres. Llevat de nós és impropi sentir parlar així. Una jove al llit a migjorn! És lamentable que no sàpiga quin és son lloc! - digué amb una rialleta d'escarni.

- - - - - -

40 – Ue no hakama (表の袴裁) : Vestit emprat a la cort. Pantalons amples i llargs lligats a la cintura.

o0o