8 d’agost de 2015


落窪物語 -17-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


とあるを持ちて出づるほどに、蔵人の少将まづ召すと言ふめれば、え置きあへで、懐にさし入れて参りたり。御鬢参らせたまはむとてなりけり。御うしろを参るとて、君もうつぶし、われもうつぶしたるほどに、懐なる文の落ちぬるも、え知らず。少将見つけたまひて、ふと取りたまひつ。御鬢掻き果てて、入りたまふに、いとをかしければ、三の君に「これ見たまへ。惟成が落したりつるぞ」とて奉りたまふ。「手こそ、いとをかしけれ」と宣ふ。「落窪の君の手にこそ」と宣ふ。少将「とは誰をか言ふ。あやしの人の名や」。「さ言ふ人あり。物縫ふ人ぞ」とてやみぬ。三の君は文を取りたまひて、あやしと思ひゐたまへり。
 帯刀、御ゆるすの調度など取り置きて、立つとて、かいさぐるに、なし。心騒ぎて、立ち居ふるひ、紐解きて求むれど、たえてなければ、いかになりぬらむと思ひて、顔赤めてゐたり。ここよりほかに歩かねば、落つとも、ここにこそあらめ、とて、おましをまづ取り上げ、ふるへども、いづこにかあらむ。人や取りつらむ、いかなること出で来む、と思ひ嘆きて、頬杖をつきて、ほれてゐたるを、少将出づとて見たまひて、「など惟成はいたうしめやぎたる。物や失ひたる」とて笑ひたまふに、この君取り隠したまへるなめり、と思ふに、死ぬる心ちす。いとわりなげなるけしきにて、「いかで賜はりはべらむ」と申せば、「われは知らず。姫君こそ『末の松山』と言ひつめれば」とて出でたまひぬ。
 言はむ方なくて、あな若と思はむこと恥づかしけれど、いかがせむとて、あこきがもとに行きて、「ありつる御返り、みづから参らむに、持て参らむとて、出でつるほどに、しか召して御鬢掻かせたまへるほどに、
かうして取られたてまつりぬ。いといみじうこそ」と、あれにもあらぬけしきにて言へば、あこき「いといみじきことかな。いかなるののしり、出で来むとすらむ。いとどしくこの御方けしきありと疑ひたまふものを、いかに騒がれたまはむとすらむ」と、二人汗になりて、いとほしがる。
 三の君、この文を北の方に「しかじかしてありつる」とて見せたてまつりたまへば、「さればよ。けしきありと見つ。誰ならむ。帯刀が住むにやあらむ、そが持たりつらむは。迎へむと言ひたるにこそあめれ、出でがたしと言へるは。男あはせじとしつるものを、いと口をしきわざかな。男出で来なば、かうて世にあらじ。迎へてむ。なくては大事なり。よき我子たちの使ひ人と見置きたりつるものを。いかなる盗人のかかるわざをし出でつらむ。まだきに言はば、隠しまどはむものぞ」。この文も出ださせで、けしきを見るに、人も言ひ騒がねば、あやしう思ふ。
女君には、「御文は、かうかうしはべりにけり。おもて恥づかしきやうなれど、侍りつるやうに御文書かせたまひて、賜はらむ」と言へば、君、いとわびしと思ひたまへり、とはおろかなる。北の方も見たまひつらむと思ふに、心ちもいとわびしうて、「またもえ聞ゆまじ」と嘆きたまふこと限りなし。帯刀もいとほしくて、少将の君の御前にもえ参らず、籠りゐたり。


Tot just sortia Tachihaki amb la lletra que el Kurôdo no Shôshô el féu cridar. Com no podia tenir bona cura de la lletra se la posà al pit i hi anà. Era per a arreglar-li els cabells, i com per a fer-ho s'havia d'inclinar rere d'ell que havia abaixat el cap la lletra li caigué sens adonar-se'n. El Kurôdo no Shôshô l'agafà ràpidament, qui un cop pentinat tornà a sa cambra i tot divertit li mostrà la lletra a sa muller, la Tercera dama :

- Mira, se li ha caigut a Korenaki. Té una molt bona cal·ligrafia!
- És de la mà d'Ochikubo!
- I qui és? Un nom estrany per a una persona....
- Doncs ho és. És la cosidora!

I no en parlaren més.

La Tercera dama prengué la lletra tot pensant que allò era molt rar.

Tachihaki endreçà els estris de pentinar i cercà la lletra, mes no hi era. Esverat es descordà la roba, furga arreu mes no la trobà. Amb el rostre encès per la vergonya es preguntava com podia haver estat. Se li hauria caigut a la cambra car no n'havia sortit. Furgà entre els coixins, mes no era enlloc. Qui la podria haver pres? S'angoixà només de pensar en què podia passar si fos així. Mentre era allà, esbalaït, amb el cap entre les mans el Kurôdo no Shôshô que sortia de sa cambra el veié i li preguntà tot rient :

- Què et passa Korenari que estàs tan moix? Que has perdut res?

Tachihaki s'imaginà que havia estat ell qui havia agafat la lletra i volgué morir-se. Quan li demanà desolat que li fes la mercè de tornar-la-hi el Kurôdo no Shôshô replicà :

- Jo no en sé res. La Tercera dama ha recitat allò de “....la muntanya dels pins a Sue.....”! (39).

Tachihaki emmudí. Quina vergonya haver de dir-li-ho a Akogi! Com ho faria?

- Mentre sortia per a portar la lletra de fa una estona, m'ha demanat l'espòs de la Tercera dama que el pentinés i li arreglés els cabells, m'ha caigut la lletra i ell l'ha pres. És terrible!

Tachihaki era molt abatut.

- Ah! Açò és una situació terrible! Quin daltabaix quan se sàpiga! Quan li arribi a la senyora, amb les sospites que ja té, com tractarà la damisel·la!

I afligits els sobtà una suor freda.

La Tercera dama ensenyà la lletra a la Kita no Kata i li explicà què havia passat.

- Veus? És com jo havia intuït! Per qui serà? Taxhihaki viu ací i ell la tenia.... Sigui qui sigui li ha dit de trobar-se car ella contesta que serà dificultós de sortir d'aquesta casa. Si pren espòs serà una desgràcia. Ell la prendrà i se n'anirà. Jo que sempre he estat evitant que pogués conèixer algú per tots els mitjans! Jo comptava amb ella per a ben treballar per a mes filles.... És un lladre qui ha ordit açò. Si ho hagués sabut abans l'hauria ben reclosa!

Guardà la lletra i estigué a l'aguait. Com no digué res a ningú, Tachihaki i Akogi ho torbaren estrany.
I Aogi explicà a Ochikubo allò que havia succeït amb la lletra.

- Sóc tan avergonyida. Per què no la torneu a escriure la lletra?

Dir que Ochikubo era molt desficiosa seria ridícul. Era certa que la Kita no Kata la llegiria i es sentia molt abatuda.

-No, no la tornaré a escriure.

Tanta n'era l'aflicció.

També Tachihaki era molt deprimit, es reclogué a sa cambra i no anà a veure el Shôshô.

- - - - - -

39 - Referència al poema 1093, llibre 20, Kokinwakashû (古今和歌集) :

君をおきて あだし心を 我がもたば 末の松山 浪も越えなむ.

o0o