20 de juny de 2015

雨月物語 58
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA
上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)



翁いふ。 君が問給ふは往古より論じ盡さゞることわりなり。かの佛の御法を聞けば。富と貧しきは前生の脩否によるとや。此はあらましなる教へぞかし。前生にありしと きおのれをよく脩め。慈悲の心専らに。他人にもなさけふかく接はりし人の。その善報によりて。今此生に富貴の家にうまれきたり。おのがたからをたのみて他 人にいきほひをふるひ。あらぬ狂言をいひのゝじり。あさましき夷こゝろをも見するは。前生の善心かくまでなりくだる事はいかなるむくひのなせるにや。佛菩 薩は名聞利要を嫌給ふとこそ聞きつる物を。など貧福の事に係づらひ給ふべき。さるを富貴は前生のおこなひの善りし所。貧賎は悪かりしむくひとのみ説なす は。尼媽を蕩かすなま佛法ぞかし。貧福をいはず。ひたすら善を積ん人は。その身に來らずとも。子孫はかならず幸福を得べし。宗廟これを饗て子孫これを保つ とは。此ことわりの細妙なり。おのれ善をなして。おのれその報ひの來るを待は直きこゝろにもあらずかし。又悪業慳貪の人の富昌ふるのみかは。壽めでたくそ の終をよくするは。我に異なることわりあり。霎時聞せたまへ我今假に化をあらはして語るといへども。神にあらず佛にあらず。もと非情の物なれば人と異なる 慮あり。いにしへに富る人は。天の時に合ひ。地の利をあきらめて。産を治めて富貴となる。これ天の随なる計策なれば。たからのこゝにあつまるも天のまに /\なることわりなり。又卑吝貪酷の人は。金銀を見ては父母のごとくしたしみ。食ふべきをも喫はず。穿べきをも着ず。得がたきいのちさへ惜とおもはで。起 ておもひ臥てわすれねば。こゝにあつまる事まのあたりなることわりなり。我もと神にあらず佛にあらず。只これ非情なり。非情のものとして人の善悪を糺し。 それにしたがふべきいはれなし。善を撫悪を罪するは。天なり。神なり。佛なり。三ッのものは道なり。我ともがらのおよぶべきにあらず。只かれらがつかへ傅 く事のうや/\しきにあつまるとしるべし。これ金に霊あれども人とこゝろの異なる所なり。また富て善根を種るにもゆゑなきに恵みほどこし。その人の不義を も察らめず借あたへたらん人は。善根なりとも財はつひに散すべし。これらは金の用を知て。金の徳をしらず。かろくあつかふが故なり。又身のおこなひもよろ しく。人にも志誠ありながら。世に窮られてくるしむ人は。天蒼氏の賜すくなくうまれ出たるなれば。精神を労しても。いのちのうちに富貴を得る事なし。され ばこそいにしへの賢き人は。もとめて益あればもとめ。益なくばもとめす。己がこのむまに/\世を山林にのがれて。しづかに一生を終る。心のうちいかばかり 清しからんとはうらやみぬるぞ。かくいへど富貴のみちは術にして。巧なるものはよく湊め。不肖のものは瓦の解るより易し。且我ともがらは。人の生産のつき めぐりて。たのみとする主もさだまらず。こゝにあつまるかとすれば。その主のおこなひによりてたちまちにかしこに走る。水のひくき方にかたふくがごとし。 夜に昼にゆきくと休ときなし。たゞ閑人の生産もなくてあらば。泰山もやがて喫つくすべし。江海もつひに飲ほすべし。いくたびもいふ。不徳の人のたからを積 は。これとあらそふことわり。君子は論ずる事なかれ。ときを得たらん人の倹約を守りついえを省きてよく務めんには。おのづから家富人服すべし。我は佛家の 前業もしらず。儒門の天命にも抱はらず。異なる境にあそぶなりといふ。



El vell digué :
- Açò que pregunteu des de l'antigor no s'ha acabat mai de discutir. Si escoltem la llei de Buda, riquesa i pobresa són producte de les accions bones i dolentes de nostres vides anteriors. Certament, un ensenyament desitjable! Qui en una vida anterior ha moderat bé son capteniment, de cor compassiu i s'ha mostrat bonhomiós amb altri, com a retribució de ses actes en aquesta vida renaixerà en casa rica i noble. Si condicionat per la riquesa fa ostentació de son poder en sa relació amb altri, es porta de manera irracional i mostra el cor d'un bàrbar miserable, aital degradació de ses bones accions en vides anteriors, quina retribució haurà? Molt he sentit dir de l'aversió de Buda i dels bodhisattves envers honors i riqueses, quina relació han d'haver ells amb la pobresa i la fortuna? Llur parer només sobre riqueses i honors, segons les bones accions en vides anteriors i la misèria com a retribució per les dolentes, és d'un budisme cras per a entabanar dones ximpletes! Qui no en parla de pobresa ni fortuna i s'aplica a acumular bones accions potser que no li arribi la fortuna. Sí, emperò, l'haurà sa descendència. “Els ancestres la reberen, els descendents la preservaren” (253), un raonament ben acurat! Fer un mateix bones accions i esperar-ne una retribució no és pas d'un cor enter. Així, sobre la prosperitat del malfactor i cobejós que té una vida llarga i venturosa fins a l'acabament en tinc un altre parer. Escolteu-me un moment, si us plau. Jo que em mostro per uns instants i que us parlo, no sóc pas ni un déu ni un buda, i car sóc una cosa inanimada tinc una pensa diferent a la dels mortals. Antany, l'home esdevenia ric adaptant-se als cicles del cel, acceptant els recursos de la terra i administrant-ne la producció es feia pròsper. Si seguia la llei natural del cel la riquesa se li acabalava, un fet per designi del cel. Al contrari, l'avar i cobejós mira l'or i l'argent com si fossin son pare i sa mare, no tasta allò que hauria de menjar, no vesteix allò que hauria de dur, no dóna cap valor ni aquesta sa vida. Es lleva pensant-hi i no ho oblida quan dorm, acabalar és l'única cosa que veu. Jo per natura no sóc ni déu ni buda sinó una cosa inanimada, i com a cosa inanimada no qüestiono les virtuts i els defectes dels humans, ni tampoc no m'hi atinc. Lloar el bé i blasmar el mal açò pertoca al cel, als déus i als budes, cadascun dels tres té sa manera. Jo i mes companys no ho sabríem assolir. Heu de saber que només ens apleguem per al respecte que se'ns té fent ús de nós. Encara que l'or té esperit, ses conceptes són diferents als dels humans. També hi ha rics que per haver mèrits dispensen llurs mercès sens cap raó. Fan préstecs sens adonar-se de la impudícia de qui ho rep, i tot i meritori, a la fi, malbaraten llurs fortunes. Saben l'ús de l'or, emperò, n'hi ignoren ses virtuts perquè el tracten amb lleugeresa. També hi ha aquells que tot i llur comportament adient i llur sinceritat envers altri, pateixen d'una existència de penúria. Com són nascuts en aquest món eixuts de dons del creador, i tot i esforçant-se amb tota l'ànima mai no hauran en aquesta vida ni riqueses ni honors. Així, els savis de l'antigor cercaren la fortuna, si la trobaren l'hagueren, i si no l'hagueren d'haver no la cercaren. Anaren a llur lleure, deixaren el món per muntanyes i boscos, i finiren llurs vides en la quietud. Quina enveja llur serenor de cor! El cert és que el camí a la riquesa i l'honor és un art. L'home artec ho collirà, els béns de l'inepte s'esvairan més aviat que no es trenca una teula. A més, mes companys controlen la productivitat de l'home, sens determinar cap amo per dependre'n. Llavors quan s'apleguen ací, amb un fet de llur amo, a l'instant corren amunt i avall, com aigua que decantada baixa. Atrafegats nit i dia sens repòs. L'home desvagat sens rendiment es cruspiria la muntanya de Taishan ben aviat (254), i assecaria els rius i les mars! Una vegada més : el fet que un home mancat de virtut amassi una fortuna no correspon al savi d'oposar-s'hi ni discutir-ho. Qui en té oportunitat i és frugal, redueix despeses i feineja bé, prosperarà de manera natural i la gent l'obeirà. Ignoro açò de les accions anteriors dels budistes, i la voluntat del cel segons els confucianistes m'és indiferent. Jo mandrejo per altres verals.
- - - - - -

253 - Zhongyong (中庸) : Doctrina del Mitjà. Forma part dels textos dels ensenyaments confucians. Atribuït a Zisi ( 子思, ¿-?), també anomenat Kong Ji, l'únic nét de Confuci, i procedeix d'un capítol del “Clàssic dels Rituals”. Es creu que va ser mestre de Menci.

254 - Taishan (泰山) : muntanya de la Xina amb una gran importància tan històrica com cultural. És una de les cinc muntanyes sagrades.
o0o