13 de juny de 2015


落窪物語 -15-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


-



 女、かく隠れもなき所に、人もこそ来れ、いかにせむ、と胸つぶれて、いと恐ろし。あこきも、いとあわただしくおぼゆ。御台いと清げにて、粥参りたり。御手水参り、いそぎ歩くが心もとなければ、今人ひとりもがなと思ふに、いととく車より降りたまふ。「遅き」とて、北の方「あこき」とて呼びののしりたまへば、隔ての障子をあけて出づれば、閉すべき心ちもおぼえず、格子のはざまたてに参りたれば、「げこうしたる人は、苦しければ、うち休むに、このごろ休みをりつらむ、降るる所に来ぬは、なぞ。すべて人ばかり腹立たしくよしなきものなし。いかでこれ返し申してむ」と宣へば、心ちには、いとうれしきことと思ひながら、「きたなきもの着かへはべりつるほどなり」と聞ゆれば、「早う御手水参れ」と宣ふ。立ちて歩く空もなし。御ものも出で来にければ、御厨子所に来て、「あが君、あが君」と言ひて、かの白き米多くに代へて、御台参りに来ぬ。物のくさはひ並びたれば、少将の君、便なしとのみ聞きしに、いと心憎く思す。女君、いかならむと思す。男君もをさをさ参らず、女君はた起き居たまはねば、御まがりして、帯刀に、いと清げにして食はせたれば、言ふやう、「ここらの日ごろさぶらひつれど、かくおろしなどや見えつる。なほ、わが君のおはします故なりけり」と言へば、「うれしき御心見えむと、馬のはなむけ」と言ふ。「あな恐ろしのことや」とて、誰も誰も笑ふ。
 かうて昼までニ所臥いたまへるほどに、例はさしものぞきたまはぬ北の方、中隔ての障子をあけたまふに、固ければ、「これあけよ」と宣ふに、あこきも君も、「いかにせむ」とわびたまへば、「さはれ、あけたまへ。几帳上げたまへらば、物ひきかづきて臥いたらむ」と宣へば、さしもこそのぞきたまへと、わりなけれど、やるべき方もなければ、几帳づらに押し寄せて、女君居たまへり。北の方、「など遅くはあけつるぞ」と問ひたまへば、「今日明日、御物忌にはべり」といらふれば、「あな事々し。なでふ、わが家などなき所にてか物忌侍る」と宣へば、「あが君、なほあけよ」とてあけさすれば、荒らかにおしあけて入りまして、つい居て見れば、例ならず清げにしつらひて、几帳立て、君もいとをかしげに取りつくろひて、大方いとかうばしければ、あやしくなりて、「などここの様も身様も例ならぬ。もしわがなかりつるほどに事やありつる」と宣へば、面うち赤みて、「何事か侍らむ」といらへたまふ。少将、いかがあると、ゆかしうて、几帳のほころびより、臥しながら見たまへば、白き綾、かい練など、よからねど、かさね着て、面ひららかにて、北の方と見えたり。口つき愛敬づきて、少しにほひたる気つきたり。清げなりけり。ただ眉のほどにぞ、およずけ、あしげさも少し出でゐたると見る。
「参りたるやうは、今日ここに買ひたる鏡のをかしげなるに、この御箱入りぬべく見えし、しばし賜へと聞えむとてなむ」、「ようはべなり」と宣へば、「いとかう心安くものしたまへば、いとよくなむ。さは賜へ」とて、引き寄せ、取りたまへり。うち移して、わが持たまへる、入れたまへり。げに入りたれば、「かしこき物をも買ひてけるかな。この箱のやうに、今の世の蒔絵こそ、さらに、かくせね」とて、かき撫でたまへば、あこき、いと憎しと見て、「この御鏡の箱もなくてや」と言へば、「今また求めて奉らむ」とて立ちたまふ。いと心ゆきたるさまにて、「かの几帳はいづこのぞ。いと清げなり。例に似ぬ物もあり。なほけしきづきにけり」と宣へば、女君、いかに聞くらむと、恥づかし。「なくて悪しければ、取りにやりはべりつ」と聞ゆ。なほ、けしきを疑はしく思ひたまひぬる。



Ochikubo, desficiada, no sabia què fer si entrava algú, no hi havia lloc on amagar-se. Era aterrida.

Akogi, molt neguitosa també, s'afanyava amb l'esmorzar i l'aigua. Li hauria agradat tenir algú avui que l'ajudés.

La Kita no Kata s'acuità a baixar del carruatge i cridà Akogi de males maneres. Akogi sortí deixant inconscientment la porta que separava ambdues cambres oberta.

- La gent està cansada del viatge i hom vol descansar mentre que tu has estat tot aquest temps ben descansada. Per què no has vingut a rebre'm? És exasperant que només t'afanyis per a atendre algú altre. D'una manera o altra hauré de tornar-te a posar al servei d'ella.

Akogi fou contentíssima quan ho sentí.

- M'estava canviant de roba.
- Vinga, porta aigua per a rentar-nos!

Akogi s'alçà i caminà com absent. Després de preparar l'esmorzar per a tothom anà a la cuina. Bescanvià amb la cuinera arròs blanc per unes quantes altres coses i portà l'esmorzar a la cambra d'Ochikubo.

Al veure tota aquella varietat de menjar agençada el Shôshô pensà que no era allò que havia sentit dir de sa penúria, i en fou content. La mateixa Ochikubo es preguntava d'on havia sortit tot allò, emperò, ni un ni l'altre no menjaren massa. Com Ochikubo era encara allitada, Akogi recollí el sobrant i ho serví a Tachihaki que s'ho menjà amb delit.

- En tot el temps que porto de servei no m'havia vist mai tan ben atès. És per cas degut a la presència del Shôshô?
- Sóc molt contenta de veure com m'estimeu, doncs, açò ha estat un regal de comiat. (35)
- Ui, quina por!

I esclataren de riure.


Jagueren fins a migjorn. La Kita no Kata, cosa gens habitual, féu per a obrir la porta de la cambra que era fermament tancada.

- Obriu! - cridà.

Ochikubo i Akogi es preguntaren què s'havia de fer.

- Tant se val, obriu. Si alça el paravent m'amagaré sota la flassada – digué el Shôshô.

Ochikubo pensà que la Kita no Kata feria exactament açò i com no s'hi podia fer altrament es plaçà davant del paravent.

- Per què trigueu tant a obrir?
- Perquè avui i demà són jorns malastrucs.-
Quina exageració! A més, no és pas casa vostra per a haver malastrugança.

Ochikubo digué a Akogi d'obrir. La Kita no Kata empenyé la porta impetuosa i entrà. S'assegué i esguardà al voltant. L'endreç de la cambra era diferent. HI havia una cortina, Ochikubo era ben abillada, la cambra perfumada d'encens......

- Tot sembla diferent ací, fins i tot tu mateixa. Què ha passat? - preguntà tota estranyada la Kita no Kata.
- - Què podria haver passat? - digué Ochikubo amb el rostre encès.

El Shôshô era desitjós de veure com era la Kita no Kata i entrellucà per un estrip del paravent. Vestia roba de seda de olor rosat i domàs blanc, una cosa damunt de l'altre, gens elegant. Tenia el rostre pla, la boca tenia encant, l'aparença agradosa, mes les arrugues dels ulls mostraven els anys i l'enlletgien quelcom.

Avui, de camí, m'he comprat un mirall preciós, i lluirà molt bé en la capsa que tens. He vingut a demanar-te que me la deixis per un temps.
- Està bé.
- Em plau molt que hi siguis d'acord. Dóna-me-la doncs.

S'hi atansà i la prengué. Tragué el mirall que hi havia i hi posà el seu. S'hi encastava perfectament.

- Realment avui ja no se'n fa d'aquesta laca d'or - I hi passà la mà per sobre.

Akogi, vexada, digué :

- La damisel·la també en necessita una de capsa per a son mirall!
- Avui mateix n'hi cercaré una i li'n faré portar.

I s'alçà. Com era tota contenta digué :

- D'on és aquesta cortina? És preciosa. Tot açò no és gens habitual. Té una altra aparença.

Ochikubo era avergonyida de que el Shôshô estigués sentint-ho.

- En tenia molta mancança i l'he fet prendre.

La Kita no Kata hi tenia sospites.
- - - - - -

35 – Aquesta frase no és gens clara en el text i ha donat lloc a diverses interpretacions. La meva traducció és literal.

o0o