16 de maig de 2015

落窪物語 -14-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



 あこき、この餅を箱の蓋にをかしう取りなして参りて、「これ、いかで」と言へば、君「いとねぶたし」とて起きたまはねば、「なほ今宵御覧ぜよ」とて聞ゆれば、「なぞ」とて、頭もたげて見上げたまふ。餅ををかしうしたれば、少将、誰かくをかしうしたらむ、かくて待ちけると思ふも、されてをかしう、「餅にこそあめれ。食ふやうありとか。いかがする」と宣へば、あこき「まだやは知らせたまはぬ」と申せば、「いかが。ひとりあるには食ふわざかは」と宣へば、聞きて、「三つとこそは」と申す。「まさなくぞあなる。女は幾つ」と宣へば、「それは御心にこそは」とて笑ふ。「これ参れ」と女君に宣へば、恥ぢて参らず。いと実法に三つ食ひて、「蔵人の少将もかくや食ひし」と宣へば、「さこそは」と言ひてゐたり。夜更けぬれば、寝たまひぬ。
 帯刀がり行きたれば、まだしとどに、かいかがまりてゐたり。「傘はなくやありつらむ、かく濡れたるは」と言へば、忍びて道のほどのこと言ひて笑ふ。「かばかりの御志は、今も昔もあらじ。たぐひなしとは思ひたまはぬにや」と言へば、「少しよろしかりなんど、なほあかね」「それを少しよろしきはと。女はおほけなきこそ憎けれ。いみじくつらき御心の続くとも、三十度ばかりは今宵に許しきこえたまうてむ」など言へば、「例の、おのが方ざまに物言ふ」など言ひて寝ぬ。「まめやかに、今宵おはせざらましかば、いみじからまし」など言ひ、寝に寝ぬ。
 夜さへ更けぬれば、いととく明け過ぎぬ。「いかでか帰らむとする。人静かなりや」など、言ひ臥したまへるほどに、あこき、いといとほしきわざかな、石山よりも今日は帰りおはしぬらむ、人もこそふと来れ、と思ふも、静心なくて、御粥、御手水など思ふに、急ぎ歩けば、帯刀「などかく静心なくは歩きたまふ」と言へば、「いかがは。ほどもなき所に人を据ゑたてまつりたれば、人やふと来るとて、騒ぎ歩くぞかし」といらふ。「車取りにやれ。やをら、ふと出でなむ」と宣ふほどに、石山の人ののしりて帰りおはしぬ。「不用なめり」とて、出でたまはずなりぬ。


Akogi entrà amb uns pastissets ben agençats en una safata.

- Tasteu-los, si us són de grat – digué Akogi
- Tinc molta son.... - féu el Shôshô sens alçar-se.
- Proveu-los aquest vespre.
- Què és?

Preguntà alçant el cap. Quan veié els pastissets tan ben servits es preguntà qui els havia preparat. Segurament era degut a sa visita.

- Ah! Són pastissets açò (34)! Com els haig de menjar?
- Que no ho sabeu? - preguntà Akogi.
- Com? Sóc sol i no n'he menjat mai.
- Preneu-ne tres.
- No sembla massa correcte. Quants n'haurà ella?
- Tants com en vulgui! - contestà Akogi rient.
Pregueu aquests – digué el Shôshô a Ochikubo, mes ella, vergonyosa, no en prengué cap.

El Shôshô es menjà els tres pastissets rituals.

- Se'ls menjà així el Kurôdo no Shôshô?
- Certament.

Era ja fosca nit i Ochikubo i el Shôshô s'allitaren.

Akogi anà a la cambra on era Tachihaki encara xop i tot arrupit.

- Que no dúieu paraigües? Estàs ben moll.

I ell li contà rient allò que els havia succeït pel camí.

- No hi ha ni ha hagut un amor així. No et sembla inigualable?
- És quelcom complaent, mes no prou.
- Què? Quelcom complaent! Mira que sou pretensioses les dones! Encara que el Shôshô mudés de sentiments i no vingués més, trenta vegades l'hauríeu de perdonar per venir en una nit com aquesta!
- Ho dius per a fer-ho avenir a ta conveniència – i Akogi s'allità.
- Si el Shôshô no hagués vingut aquest vespre m'ho hauries fet passar ben magre! - i també ell s'allità.


Era fosca nit mes aviat es féu jorn.

- Com us ho fareu per a sortir? No hi haurà gent fent feina? - digué Akogi ajaguda al costat de Tachihaki.

Quina pena seria per a la damisel·la, avui era el jorn de tornada de tothom que havia pelegrinat a Ishiyama, i Akogi tot pensant que la gent podia arribar d'un moment a l'altre es trasbalsà. Preparà unes farinetes d'arròs i aigua per a rentar-se.
Mentre s'hi afanyava Tachihaki li preguntà perquè era tan amoïnada.

- Que perquè sóc tan amoïnada? La cambra de la damisel·la és molt petita perquè s'hi amagui ningú, i algú hi pot entrar de sobte, per açò m'afanyo tant.



- Envieu el carruatge, haig de sortir ara mateix – digué el Shôshô.

I en aquell moment arribà la gent d'Ishiyama amb molt d'enrenou.

- Es debades ja – exclamà el Shôshô i no sortí.

- - - - -

34 – Els dolços (Mochi / 餅) eren per celebrar la “Tercera Nit”.

o0o