18 d’abril de 2015


落窪物語 -13-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


-



立ちて、「衛門の督のおはするなめり。われを嫌疑の者と思ひてや捕ふると思ひつるにこそ死にたりつれ。われ、足白き盗人とつけたりつるこそ、をかしかりつれ」など、ただ二人語らひて、笑ひたまふ。「あはれ、これより帰りなむ。屎つきにたり。いとくさくて、行きたらば、なかなかうとまれなむ」と宣へば、帯刀、笑ふ笑ふ、「かかる雨に、かくておはしましたらば、御志を思さむ人は、麝香の香にも嗅ぎなしたてまつりたまひてむ。殿はいと遠くなりぬ。ゆく先、いと近し。なほおはしましなむ」と言へば、かばかり志深きさまにており立ちて、いたづらにやなさむと思して、おはしぬ。門からうじてあけさせて、入りたまひぬ。
 帯刀が曹司にて、まづ、「水」とて、御足すまさす。また帯刀も洗ひて、「暁には、いみじく疾く起きよ。まだ暗からむに帰りなむ。とどまりてあるべきにもあらず。いとことやうなる姿なるべし」と宣うて、格子忍びやかに叩いたまふ。女君、今宵来ぬをつらしと思ふにはあらで、大方聞え出でば、いかに北の方宣はむ、世の中のすべて憂きこと思ひ乱れて、うち泣きて臥したまへり。あこき、思ひ設けけるかひなげに思ひて、御前に寄り臥したれば、ふと起きて、「など、御格子の鳴る」とて、寄りたれば、「上げよ」と宣ふ声に驚きて、引き上げたれば、入りおはしたるさま、しぼるばかりなり。徒歩よりおはしたるめりと思ふに、めでたくあはれなること、二つなくて、「いかでかくは濡れさせたまへるぞ」と聞ゆれば、「惟成が、勘当重しとわびつるが苦しさに、くくりを脛に上げて来つるに、倒れて土つきたり」とて、脱ぎたまへば、女君の御衣を取りて着せたてまつりて、「干しはべらむ」と聞ゆれば、脱ぎたまひつ。女臥したまへる所に寄りたまひて、「かくばかりあはれにて来たりとて、ふとかき抱きたまはばこそあらめ」とて、かいさぐりたまふに、袖の少し濡れたるを、男君、来ざりつるを思ひけるも、あはれにて、
    なにごとを思へるさまの袖なら
と宣へば、女君、
    身を知る雨のしづくなるべし
と宣へば、「今宵は、身を知るならば、いとかばかりにこそ」とて臥したまひぬ。



El Shôshô i Tachihaki s'alçaren.

- Deuen ésser els homes del cos de guàrdia. Em moro només de pensar que em poguessin arrestar com a sospitós! És galdós que ens hagin pres per lladres de cames blanques!

I ambdós esclafiren de riure mentre anaven tot xerrant.

- Quina pena haver de tornar, som fins a dalt de fems. Si hi anem amb aquesta pesta ens detestaran!

Tachihaki, rient, digué :

- Si us hi presenteu després de tot, amb aquesta pluja, ella ho veurà com una gran prova dels vostres sentiments, i vostra pudor li semblarà perfum d'almesc. Vostra residència és prou lluny, on anem és més a prop, vós mateix, doncs.....

Com no volia que son afany fos debades decidí de continuar.

Amb penes i treballs obriren la portalada i entraren.

Tachihaki anà a la cambra d'Akogi. Primer de tot, demanaren aigua per a rentar-se els peus.

- Desperta'm sens falta a l'alba. Hem de tornar que encara sigui fosc. No podem restar massa amb la fila que fem.

I donà uns copets a la ventalla.


Ochikubo jeia afligida, no tant per el fet que el Shôshô no vingués aquell vespre sinó que s'escampés la brama de son afer i son reguard a què ho sabés la Kita no Kata.
Akogi, que era al costat de la damisel·la, temia que tot son aparell fos endebades, i s'alçà de sobte.

- Han picat a la ventalla.

S'hi acostà. Una veu cridà que obressin. Sorpresa, obrí i entrà el Shôshô, ben xop. Quan pensà en tot allò que havia caminat en aquell estat fou admirada de son amor sens parió.

- Com és que us heu mullat tant?

- M'ha fet pena de Korenari (32) que era consirós d'ésser renyat si no venia. Ens hem lligat la roba per sobre dels genolls, i de camí hem caigut i ens hem embrutat.

I es desvestí.

- Us ho assecaré.

Akogi li oferí un vestit d'Ochikubo.

El Shôshô anà al llit d'Ochikubo.

Tingueu pena de la parença en què sóc vingut i abraceu-me d'un plegat.

Mentre feia per abraçar-la s'apercebí de que les mànigues d'ella eren molles, potser havia pensat que no hi aniria, i compadit recità :

---Per quin pensament són les vostres mànigues tan amarades?

I ella :

---És la pluja que vessa qui sap de mon desfici. (33)

- Si la pluja ho sap aquest vespre, entendrà perquè sóc vingut.

I jagué a son costat.

- - - - - -

32 – Korenari (惟成) : el nom propi de Tachihaki.
33 – Veure la nota no. 31.

o0o