21 de març de 2015


落窪物語 -12-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


暗うなるままに、雨いとあやにくに、頭さし出づべくもあらず。少将、帯刀に語らひたまふ、「くちをしう、かしこにはえ行くまじかめり。この雨よ」と宣へば、「ほどなく、いとほしくぞ侍らむかし。さ侍れど、あやにくなる雨は、いかがはせむ。心のおこりたりならばこそあらめ。さる御文をだに物せさせたまへ」とて、けしきいと苦しげなり。「さかし」とて、書いたまふ。「いつしか参り来むとしつるほどに、かうわりなかめれければなむ。心の罪にあらねど。あろかに思ほすな」とて、帯刀も、「ただ今参らむ。君おはしまさむとしつるほどに、かかる雨なれば、くちをしと嘆かせたまふ」と言へり。
 かかれば、いみじうくちをしと思ひて、帯刀が返りごとに、「いでや、降るともと言ふこともあるを、いとどしき御心ざまにこそあめれ。さらに聞えさすべきにもあらず。御みづからは、何の心ちのよきにか、来むとだにあるぞ。かかるあやまちしいでて、かかるやうありや。さても世の人は、今宵来ざらむとか言ふなるを。おはしまさざらむよ」と書けり。
 君の御返りには、ただ、
    世にふるを憂き身と思ふわが袖の濡れはじめける宵の雨かな
「とあり」とて、待て参りたるほど、戌の時過ぎぬべし。燈のもとにて見たまひて、君はいとあはれと思ほしたり。帯刀がもとなる文を見たまひて、「いみじうくねりためるは。げに今宵は三日の夜なりけるを、物のはじめに、もの悪しう思ふらむ。いといとほし。」雨はいやまさりにまされば、思ひわびて、頬杖つきて、しばし寄り居たまへり。帯刀、わりなしと思へり。うち嘆きて立てば、少将、「しばし居たれ。いかにぞや。行きやせむとする」、「徒歩からまかりて、言ひ慰めはべらむ」と申せば、君「さらば、われも行かむ」と宣ふ。うれしと思ひて、「いとようはべるなり」と申せば、「大傘一つ設けよ。衣ぬぎて来む」とて入りたまひぬ。帯刀、傘求めに歩く。
 あこき、かく出で立ちたまふも知らで、いといみじと嘆く。かかるままに、「あいぎやうなの雨や」と腹立てば、君恥づかしけれど、「などかくは言ふぞ」と宣へば、「なほよろしう降れかし。折憎くもはべるかな」と言へば、「降りぞまされる」と忍びやかに言はれてぞ、いかに思ふらむと、むつかしうて、添ひ臥したまへり。
 男君はただ白き御衣一かさねを着たまひて、いともの憂げに引き連れて、帯刀とただ二人出でたまひて、大傘を二人さして、門をみそかにあけさせたまひて、いと忍びて出でたまひぬ。つつ闇にて、わぶわぶ、道の悪しきをよろぼひおはするほどに、前おひて、あまた火ともさせて、小路ぎりに、辻にさしあひぬ。いとせばき小路なれば、え歩み隠れず。片そばみて、傘を垂れかけてゆけば、雑色ども、「このまかる者ども、しばしまかりとまれ。かばかり雨もよに、夜中に、ただ二人行くは、けしきあり。捕へよ」と言へば、わびしくて、しばし歩みとまりて立てれば、火をうち振りて、「人々、足どもいと白し。盗人にはあらぬなめり」と言へば、「まことの小盗人は足白くこそはべらめ」と、行き過ぐるままに、「かく立てるは、なぞ。居はべれ」とて、傘をほうほうと打てば、屎のいと多かる上にかがまり居る。また、うちはやりたる人、「強ひてこの傘をさし隠して顔を隠すは、なぞ」とて、行き過ぐるままに、大傘を引きかたぶけて、傘につきて屎の上にを居たる、火をうちふきて、見て、「指貫着たりける。身貧しき人の、思ふ女のがり行くにこそ」など、口々に言ひて、おはしぬれば.



Enfosquia i plovia amb tanta intensitat que no es podia ni treure el cap. El Shôshô digué a Tachihaki :

- Quina pena! Així no hi podem anar amb aquesta pluja!
Cert. La damisel·la en serà molt decebuda, tot just quan us havíeu conegut.... Plovent així no hi ha manera. No és cas de vostra fidelitat. Almenys, envieu-li una lletra - digué Tachihaki molt amoïnat.

- Certament!

I escriví :

- Quan era a punt de visitar-vos aquesta intensa pluja m'ho impedeix. No és pas culpa de mon cor. No em menystingueu!"

També Tachihaki escriví a Akogi :

- Ara vindré. Quan es preparava el Shôshô ha començat a ploure molt. És molt desplagut.

Akogi, molt decebuda, li contestà :

- Com diu un poema “.....tot i la pluja......” (29). El Shôshô no té cor! Què li podria dir jo a la damisel·la? Creus que m'és grat que diguis de venir tu sol? Després d'aquesta desídia dius açò? Com ben bé es diu “No vindrà aquesta vespre.....” (28). Certament, el Shôshô no vindrà pas.

La resposta d'Ochikubo :

---Tota la pena que sento en aquest món fa mes llàgrimes plenament amarades pel plujat d'aquest vespre.

Era l'hora del Gos (30).

Ells hagueren les respostes. Després de llegir la d'Ochikubo, el Shôshô sentí molta pena. Llegí també aquella d'Akogi a Tachihaki.

- És ben enutjada. Veritablement, és la Tercera Nit, pensarà que mon comportament precís aquesta nit és infame.

I era molt consirós.

Cada vegada plovia més, i restà allà pensarós amb el cap entre les mans. Tachihaki no sabia què fer. S'alçà i sospirà profundament. El Shôshô digué :

- Resta ací una mica. Què fas? Te n'hi vas?
- Me n'hi vaig a peu per a reconfortar-les.
- Doncs jo també!
- Molt bé – respongué Tachihaki tot content.
- Agafa un paraigües gran. Vaig a canviar-me de roba.

Passà a sa cambra i Tachihaki anà a cercar el paraigües.

Akogi, sens saber que ells ja feien via, era molt queixosa, maleïa aquella pluja tot enutjada. Ochikubo, apocada, li preguntà perquè parlava d'aital manera.

- No passaria res si no plogués tant, així és de mal averany.

- “I encara plou més i més.....” (31)

Recità Ochikubo amb un fil de veu. Torbada al pensar que potser Akogi ho havia sentit es recolzà al llit.


El Shôshô duia només un senzill vestit de color blanc i sortí acompanyat solament per Tachihaki, ambdós sota un gran paraigües.

Obriren la portalada a la quieta i sortiren furtivament. La foscor feia feixuc el camí. Mentre avançaven a les palpentes es trobaren en una cruïlla de cara amb uns homes que duien moltes torxes. Com el camí era molt estret no podien caminar inapercebuts, i avançaren per un costat amb el paraigües esbiaixat. Un dels homes cridà :

- Vosaltres! Atureu-vos! És estrany que camineu en plena nit sota aquest aiguat. Prengueu-los!

Atemorits, restaren quiets mentre els homes brandaven les torxes.

- Tenen les cames molt blanques. No semblen pas uns lladres.
- N'hi ha de lladres amb les cames blanques! - reblà algú altre.
- Què feu drets? Ajupiu-vos!

Els hi vantaren un cop al paraigües i ells s'arrauliren sobre una pila de fems.
Algú digué, groller :

- Per què amagueu la cara sota el paraigües?

S'hi acostà i a l'apartar el paraigües els féu seure sobre els fems. Els homes els contemplaren a la llum de les torxes.

- Vesteixen com els pobres. Són dos pelats de visita a llurs enamorades.

I parlant així marxaren.
- - - - - -


28 – Poema no. 664, llibre 4, Manyôshû (万葉集) :
石上降るとも雨につつまめや妹に逢はむと言ひてしものを

29 - De fet, no hi certesa sobre de quin poema procedeix exactament aquest vers car hi és en diverses antologies. Una d'elles podria ser el Shûiwakashû (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos, concretament el no. 807 del llibre 13 :
夕け問ふ占うらにもよくあり今宵だに来ざらむ君をいつか待つべき

i també el Manyôshû (万葉集)”, poema no. 2613, llibre 11 :

夕卜尓毛 占尓毛告有 今夜谷 不来君乎 何時将待

30 – “L'hora del gos” (Inu no toki - 戌の時) : les 20 hores.
31 - ........降りぞまされる. Referència al poema 705, llibre 14, Kokinwakashû (古今和歌集) d'Ariwara no Narihira : 在原業平朝臣 -------- 藤原敏行朝臣の、なりひらの朝臣の家なりける女を あひしりてふみつかはせりけることばに、いままうでく、あめのふりけるをなむ見わづ らひ侍るといへりけるをききて、かの女にかはりてよめりける.
かずかずに 思ひ思はず とひがたみ 身を知る雨は 降りぞまされる.

És també a l'Ise Monogatari (伊勢物語), narració no. 107.

o0o