28 de febrer de 2015

雨月物語 54
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)


夜更て月の夜にあらたまりぬ。影玲瓏としていたらぬ隈もなし。子ひとつともおもふ此。あるじの僧眠蔵を出て。あはたゝしく物を討ぬ。たづね得ず して大いに叫び。禿驢いづくに隠れけん。こゝもとにこそありつれと禅師が前を幾たび走り過れども。更に禅師を見る事なし。堂の方に駈りゆくかと見れば。庭 をめぐりて躍りくるひ。遂に疲れふして起來らず。夜明て朝日のさし出ぬれば。酒の醒たるごとくにして。禅師がもとの所に在すを見て。只あきれたる形にもの さへいはで。柱にもたれ長嘘をつぎて黙しゐたりける。禅師ちかくすゝみよりて。院主何をか歎き給ふ。もし飢給ふとならば野僧が肉に腹をみたしめ給へ。ある じの僧いふ。師は夜もすがらそこに居させたまふや。禅師いふ。こゝにありてねふる事なし。あるじの僧いふ。我あさましくも人の肉を好めども。いまだ佛身の 肉味をしらず。師はまことに佛なり。鬼畜のくらき眼をもて。活佛の來迎を見んとするとも。見ゆべからぬ [1]な るかな。あなたふとゝ頭を低て黙しける。禅師いふ。里人のかたるを聞けば。汝一旦の愛慾に心神みだれしより。忽鬼畜に堕罪したるは。あさましとも哀しと も。ためしさへ希なる悪因なり。夜/\里に出て人を害するゆゑに。ちかき里人は安き心なし。我これを聞て捨るに忍びず。恃來りて教化し本源の心にかへらし めんとなるを。汝我をしへを聞や否や。あるじの僧いふ。師はまことに佛なり。かく淺ましき悪業を頓にわするべきことわりを教給へ。禅師いふ。汝聞とならば こゝに來れとて。簀子の前のたひらなる石の上に座せしめて。みづからかづき給ふ紺染の巾を脱て僧が頭にかづかしめ。證道の哥二句を授給ふ
江月照松風吹   
永夜清宵何所為
汝こゝを去ずして徐に此句の意をもとむべし。意解ぬる則はおのづから本來の佛心に會ふなるはと。念頃に教て山を下り給ふ。



Quan fou ben fosc aparegué la lluna i sa lluor esplendorosa il.luminà tots el racons. Hauria d'ésser cap a l'hora de la Rata (232) que el monjo sortí de la cambra i molt excitat cercà quelcom, i no trobant-ho féu un crit.

- Cap de ruc! On t'has ficat? Era ací que hi era!

Tot i que passà davant del mestre Zen diverses vegades no el veié de cap manera. Semblà que feia per córrer cap al temple quan féu voltes pel jardí saltant com un foll i, finalment, es desplomà esgotat sens poder aixecar-se.
A trenc d'alba, quan s'alçà el sol, com si es despertés d'una embriaguesa, el monjo veié que el mestre Zen era al mateix lloc. Amb una expressió d'estupor i sens dir res s'arrepenjà en una columna, sospirà profundament i restà en silenci. El mestre Zen s'acostà.

- Què us fa patir, abat? Si és la fam, ompliu-vos el ventre amb la carn d'aquest miserable bonze.

El monjo digué :

- Mestre, heu restat ací tota la nit?

- He estat ací, sens dormir.

- Per a ma vergonya m'agrada la carn humana, emperò, encara no conec el gust de la carn d'un Buda. Mestre, sou un veritable Buda! Amb mes ulls malvats de fera salvatgina, encara que hagués vist l'arribada d'un Buda vivent, amb ma desraó no l'hauria pogut veure. Ah, que en sou de noble!

El mestre Zen digué :

- Segons allò que he sentit de la gent del poble, ton cor s'ha trastocat per una passió única i a l'instant has caigut en la malvestat de les besties, i encara que repulsiu i dolençós és el cas excepcional d'un fat maligne. Perquè nit rere nit has anat al poble a anguniejar la gent, els habitants dels voltants no tenen pau al cor. açò he sentit i no puc restar-ne indiferent. He vingut de propòsit perquè tornis a ta naturalesa original. Escoltaràs o no mon ensenyament?

- Mestre, sou un veritable Buda! Ensenyeu-me'n els principis per eliminar immediatament de mi aital repulsiva malvolença!

- Si ho vols escoltar, vine ací.

El féu seure en una pedra plana davant de la galeria, es tragué la caputxa blava que duia, la hi posà al cap i l'inicia amb dos versos del Shôdoka (233) :

------ A la cala brilla la lluna, als pins bufa el vent.
------ Eterna nit, vespre pur, per quin fet?

- Sens bellugar-te d'ací, cerca en la quietud el sentit d'aquests versos. Quan n'hagis copsat el sentit, tu mateix trobaràs en ton cor l'essència primigènia de Buda.

Amb aquest pensament l'instruí, i baixà de la muntanya.
- - - - - -
232 – Hora de la Rata (子- Ne), període de temps entre les 23-01 hores.
233 – Shôdôka, pron. japonesa ( 證道歌) : Cant de la il·luminació. En xinès és Zhengdaoge. El seu compilador va ser el mestre Zen Yung Chia Hsuan-chueh (永嘉玄覺, 665-713). Es tracta d'una col.lecció de seixanta-quatre poemes sobre els principis bàsics del budisme Zen.
o0o