21 de febrer de 2015


落窪物語 -11-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 夜さりは、三日の夜なれば、いかさまにせむ、今宵餅いかで参るわざもがなと思ふに、また言ふべき方もなければ、和泉殿へ文書く。「いとうれしう、聞えさせたりし物を賜はせたりしなむ、喜びきこえさする。またあやしとは思さるべけれど、今宵、餅なむ、いとあやしきさまにて用侍る。取りまずべきくだものなど、侍りぬべくは少し賜はせよ。まらうどなむ、しばしと思ひはべりしを、四十五日の方違ふるになむ侍りける。されば、この物どもは、しばし侍るべきを、いかが。盥、半插の清げならむと、しばし賜はらむ。取り集めて、いとかたはらいたけれど、頼みきこえさするままに」とて、やりつ。
 少将のもとより、「ただ今、よそにてはなほわが恋をます鏡添へる影とはいかでならまし」
とあれば、今日なむ御返り、
    身をさらぬ影と見えてはます鏡はかなくうつることぞ悲しき
いとをかしげに書きたれば、いとをかしげに見たまへるけしきも、志あり顔なる。
 あこきがもとには、和泉が家より、「昔の人の御代りは、あはれに思ひきこえて、女子も侍らねば、むすめにしたてまつらむ、身一つは、いと安らかにうちかしづきて据ゑたてまつらむ、と思ひて、さきざきも御迎へすれども、渡りたまはぬこそ怨みきこゆれ。物どもは、いとよかなり。いかにもいかにも使ひたまへ。盥、半插奉る。あな異様、宮づかへする人は、かやうの物、必ず持たるは。なきが、今までは頼まざりつる。身になきは、いと見苦しきを、いとあやしきこと。奉らむ。餅は、いとやすきこと、今ただ今して奉る。物の具、餅など召すは、御婿取りしたまひて、三日の設けしたまふか。まめやかに、いかで対面もがな。いと恋しくなむ。何事もなほ宣へ。時の受領は世に徳あるものと言へば、ただ今そのほどなめれば、つかまつらむ」と、いと頼もしげにはべり。見るに、いとうれし。君に見せたてまつれば、「餅は何の料に乞ひつるぞ」と宣へば、うちゑみて、「なほ、あるやうありてなむ」と聞ゆ。台のいとをかしげなる、盥、半插、いと清げなり。大きなる餌袋に白米入れて、紙を隔てて、くだもの、干物包みて、いとはしくなむおこせたりける。今宵はただをかしきさまにて餅を参らむと思ひて、取りて、よろづに、くだもの、栗など、つくろひゐたり。
 日やうやう暮るるほどに、少しやみたる雨、降ること限りなし。餅や得ざらむと思ふほどに、男、大傘ささせて、朴の櫃二つおこせたり。うれしきこと、物に似ず。見れば、いつのまにしたるにかあらむ、草餅ふたくさ、例の餅ふたくさ、ちひさやかにをかしうて、さまざまなり。文には、「にはかに宣へりつれば、急ぎて。思ふさまにやあらざらむ。志くちをし」と言へり。雨いたう降るとて、急げば、酒ばかり飲ます。返りごと、「すべて、聞えさすれば、世の常なり」と、喜びやりつ。しそしつとて、うれし。物の蓋に少し入れて、君に参る。


Com la següent seria la Tercera Nit (25) Akogi es preguntava què podia fer. Li calien pastissets d'arròs. Altra vegada, com no hi havia ningú més, escriví a sa tieta, la dona del governador d'Azumi.

- Sóc contentíssima d'haver rebut allò que us demaní, us ho agraeixo molt. Us semblarà estrany, mes un altre cop necessito quelcom, uns pastissets d'arròs per aquesta nit, ara per un altre motiu. Que podria haver també una mica de fruita (26)? Pensí que aquest hoste s'hi estaria poc, mes la direcció prohibida és per quaranta cinc jorns. També necessito tenir una mica més allò que m'enviàreu, que puc? Podríeu fer-me arribar un rentamans? Sento molt haver de demanar-vos tantes coses, mes no ho puc demanar a ningú altre.

Com de costum, arribà un poema de la residència del Shôshô :

---Separat de vós fa molt més fort mon amor si pogués només ésser vostre imatge reflectida al mirall......

Aquell mateix jorn Ochikubo contestà :

---Inseparable sembla ser vostre desig de mon imatge mes m'entristeix que sigui només reflex d'un mirall......

Era un escrit molt agradós i al Shôshô li semblà abellidor, fent acréixer son amor.

De la residència d'Azumi li arribà la resposta a Akogi :

- M'ets estimada com aquells que hem perdut. Com no tenim fills havíem pensat d'adoptar-te, tenir-te amb tota cura i oferir-te una posició, emperò, per nostre desgrat rebutjares nostra proposta. En quant a tot allò enviat, no t'amoïnis i fes-ne l'ús que et calgui. T'envio el rentamans. És ben estrany, car és quelcom que tota dona hauria d'haver. Per què no m'ho havies demanat abans? És molt inadequat que no en tinguis. És ben estrany. És un present. És molt fàcil açò dels pastissets, els hauràs avui mateix. Que et cal tot açò per a ta Tercera Nit? M'agradaria tant veure't! T'estimo molt. Fes-m'ho saber tot! Es diu que quan s'és governador un té molt poder i riquesa, ara pots demanar-me tot allò que et calgui.

Era una lletra molt afable. Akogi en fou molt complaguda. Quan l'ensenyà a Ochikubo aquesta li preguntà :

- Per què són els pastissets?
- Tinc mes raons – contestà tota somrient Akogi.

La safata era esplèndida i el rentamans preciós. En una bossa gran hi havia arròs blanc, separat amb fulles de paper, fruita i peix assecat, tot molt ben agençat. Akogi volia servir-ho tot de manera escaient amb els pastissets i tragué de la bossa diverses coses, la fruita, castanyes, i ho disposà amb molt de gust.

Quan es féu fosc la pluja que havia parat una mica començà a caure a bots i barrals. Quan pensava que no hauria els pastissets, un home amb un gran paraigües arribà amb una caixa de fusta de magnòlia.. Sa joia fou sens parió. Quan ho veié es meravellà de com s'ho havia fet la tieta en tant poc de temps per a preparar dues menes de “kusa-mochi” (27), dues menes de pastissets típics i altres dolços. La lletra que ho acompanyava tot deia :

- Ta demanda ha estat tan sobtada que els he fet fer a corre-cuita, ho sento, no són com m'hauria agradat.

Com plovia molt el missatger era apressat per a tornar-se'n i féu només amb una mica de “sake”. Akogi li donà una lletra de resposta, tota cofoia.

- No sé pas com agrair-vos-ho. Tot allò que us pogués dir no seria a l'alçada!

Tot era com calia i n'era gojosa.

Posà uns quants pastissets a la safata i ho portà a la damisel·la.

- - - - - -

25 – La Tercera Nit era un moment molt important perquè era costum llavors que l'home es trobés amb els pares de la noia. Si no hi anava la Tercera Nit significava que no volia continuar amb la relació.

26 – Veure la nota no.17. No obstant açò, en aquest cas concret, com Okagi ja li demana els pastissets d'arròs, així, doncs, "kudamono" (くだ物) es pot interpretar com “fruita”.

27 – Kusamochihi / Kusamochi (草餅). És un dolç fet amb farina d'arròs i fulles d'una varietat de l'artemisa, potser és més tradicional amb fulles de gnafali silvàtic
(Gnaphalium affine o sylvaticum). També poden anar farcits amb pasta de mongetes vermelles. Com és habitual amb els noms de la flora nipona, no he trobat cap altre nom en català per aquesta planta. Si algú em pot informar li ho agrairé molt.

o0o