28 de novembre de 2015


落窪物語 -21-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



女君をうち見おこせたれば、いといたう泣きつやめきたるを見て、あはれとや思ひけむ、言ふやう、「聞えさすえれば、言よきやうにはべり。さりとて、聞えさせねば、さる心ばへありとだに知らせたまはじと、くちをしさになむ。えさらずさぶらひはべる御方よりも、この年ごろ御心ばへも見参らするに、仕まつえらまほしうはべれど、世の中のうたてわづらはしうはべえれば、つつましうてなむ、人知れぬ宮仕へも、え仕うまつらぬ」と聞ゆれば、女君「さるべき人も、ことにまごころなるけしきも見えぬに、うれしくも思ひたまひけるかな」といらへたまへば、少納言「げにこそ、あやしうは侍れ。上のあやしうおはせむは例のこと、御はらからの君達さへ、みづから聞えたまはざめるこそ、いと心づきなけれ。あたら御さまを、かくてつくづくとおはしますこそ、あいなけれ。四の君もまた御婿取りしたまはむと設けたまふめり。北の方の御心にまかせて、のべしじめしたまふ」。「めでたきや。誰をか取りたまふ」と宣へば、「左大将殿の左近の少将とか。かたちはいと清げにおはするうちに、ただ今なり出でたまひなむと人々誉む。帝も時めかし思す。御妻はなし。いとよき人の御婿なり。『いかでこのわたりにもがなと思ふ。おとども常に宣ふ』とて、北の方、いそぎたまうて、四の君の御乳母、かの殿なりける人を知りたりけるを、喜びたまひて、さざめき騒ぎたまひて、文やらせたまふめり」と言へば、をかしう、うれしくて、「さて」と言ひて、いとよくほほゑみたるまみ、口つき、火の明きに映えて、にほひたるものから、恥づかしけなり。「少将の君は、いかが言ふ」と君宣へば、「知らず。『よかなり』とや宣ふらむ。人知れずいそぎたまふ」と言ふに、少将「そらごと」といらへまほしけれど、念じ返して臥したまへり。
 少納言、「まらうどのまた添ひたまはば、御前の御身、いと苦しげにおはしますべかる。よきこともあえらば、せさせたまへかし」と言へば、「なでふ、かかる見苦しき人がさることは思ひかくる」と言へば、「いで、あなけしからずや。などかくは仰せらるる。このかしづかれたまふ御方々は、なかなか」と言ひさして、「まこと、この世の中に恥づかしきものとおぼえたまへる弁の少将の君、世人は交野の少将と申すめるを、その殿に、かの男君の御方に少将と申すは、少納言がいとこにはべり。殿の局にまかりはべりしかば、かの君も、この殿の人と知りて、心使ひしたまへりき。御かたちのなまめかしさは、げにたぐひあらじとこそ見はべりしか。『御むすめ多かりと聞きしかば。いかが』とて、大君よりはじめて、くはしく問ひきこえたまひしかば、片端づつ聞えはべりしに、御前の御上を申しはべりしかばなむ、いといたうあはれがりきこえたまひて、『わがいと思ふさまにおはすなるを、必ず御文伝へてむや』と宣ひしかば、『かくいとあまたおはしますうちに、御母君などおはしまさねば、心細げに思して、かかる筋のこと、思しかけず』と申しはべりしかば、『その御母おはせぬこそは、いと心苦しく、あはれまさらめ。わが本意には、いと花やかならざらむ女の物思ひ知りたらむが、かたちをかしげならむこそ、唐土、新羅まで求めると思ふ。ここにおはする御息所はなちたてまつりては、父母おはする人やおはする。さて心に任せでおはすらんんよりは、わたくしものにて、我が所にすませたてまつらむ』など、いとこまやかになむ、夜更くるまで宣はせたりしかど、『折悪しくて。今御覧ぜさせむ』と申しし」と言へど、いらへもしたまはずなりぬるほどに、曹司より人たづね来て、「とみのこと聞えむ」と言へば、出でたり。
 「人おはして。まづ出でたまへ。聞ゆべきことなむある」と言へば、「しばし待て。御消息聞えさせむ」とて、入りぬ。「御あへづらひ仕まつりはべらむと思ひたまへはべりつるを、とみのこととて人まうで来たればなむ。聞えさせつることの残りも、まだいと多かり。艶にをかしうてはべりし、まめやかに聞えさせはべらむ。上に、かくおりはべりぬと、な聞えさせたまひそ。驚きさいなまむものぞ。さりぬべくは、まうのぼらむ」とて、おりぬ。


Shôganon mirà el rostre d'Ochikubo i veié com li brillava sota les llàgrimes, i se'n compadí.

- El que us diré potser us desagradarà, mes si no ho faig no sabríeu mai mes sentiments i ho sentiria molt. Sóc a contracor al servei d'aquesta gent. Tot aquest temps he vist vostre bon tarannà i voldria servir-vos, emperò, podria tenir problemes amb la gent de la casa. Hauríem d'ésser prudents i que ningú no ho sabés.Sóc molt contenta, ni ma pròpia gent em té cap gentilesa.

- És del cert molt estrany. És potser natural per part de vostra Kita no Kata, mes no pas de vostres germanastres, i que ni us parlin és molt lamentable. És una pena que una dona tan bella com vós hagi de restar ací sola. També s'estan fent els aparells per el casament de la quarta damisel·la. La senyora és molt porfidiosa i vol que tot es faci segons son lloure.

- Una nova gojosa! I amb qui es casa?

- Potser amb el Shôshô de la Guàrdia Imperial, el fill del general de l'Esquerra, un home molt atractiu. És una persona molt apreciada. Té inclús l'afecte de l'emperador. No és casat, i serà un molt bon gendre. El Chûnagon sempre ha pensat de maridar-la amb ell. La senyora s'hi està afanyant molt i és molt cofoia que la dida de la quarta damisel·la tingui una coneixença a la cort. Després de moltes converses se li ha fet arribar una lletra.

Ochikubo ho trobà divertit.

- I......? - preguntà amb una expressió riallera il.luminada sota la llum de la lampada, era d'una bellesa que torbava.

- Què hi diu el Shôshô?

- No ho sé. açò no obstant, com s'està apressant tant i en silenci potser ja ho ha acceptat.

El Shôshô volia cridar que no era cert, mes es contingué i no es llevà. Shôganon continuà :

- Si arriba un altre gendre vós tindreu molta més feina. Si rebeu alguna proposta de matrimoni, accepteu-la!

- Què? Qui hi pot pensar en ma pobra parença?

- Açò no és pas així! Per què ho dieu? Les altres damisel.les són tan ben ateses....

Shôganon no acabà la frase i continuà :

– Segurament heu sentit parlar del Ben no Shôshô, d'aital atractiu que faria enrogir totes les dones, i per açò és anomenat el “Katano no Shôshô” (42). Tinc una cosina de nom Shôshô al servei de sa residència. Una vegada, de visita, ell hi era, i com sabia que jo era al servei d'aquesta casa fou molt gentil amb mi. Sa parença i refinament són incomparables. Em digué que sabia que el Chûnagon tenia moltes filles i em preguntà com eren, començant per la gran, i així ho fiu. El que diguí de vós l'afectà. Digué que així era son ideal de dona i si podria donar-me una lletra per a vós. Li referí que d'entre totes les filles del Chûnagon vós éreu malaurada per no tenir la mare, i que no hi penseu en aquests afers. “És per el fet de no tenir mare que em commou. La dona que desitjo no ha d'ésser inferior a la més esplendorosa flor, que sàpiga correspondre a l'afecte i d'exquisida parença, i aniria a la Xina i a Corea per cercar-la. Ací, llevat de la consort imperial, que m'és família, no hi ha ningú altre que pugui comparar amb els pares? Si visqués amb mi, com estimada, estaria molt millor que continuar allà”, i parlant així, bonhomiós, fins a fosca nit. Una altra vegada, quan hi aní, em demanà que com era l'afer i si podia enviar-vos una lletra. Li contestí que no havia trobat el moment adient, i que aviat us en parlaria.

Ochikubo no tenia res a dir a allò. Llavors arribà algú de la cambra de Shôganon amb un missatger urgent i ella sortí per a saber de què es tractava.

- Teniu una visita. Us espera a la cambra i us vol parlar.

- Ara vinc. Haig de dir-li-ho a la damisel·la.

I tornà a entrar.
-
- Pensava d'estar-me ací amb vós, al vostre servei, mes me'n avisat que ha vingut una persona amb un assumpte urgent. Hi ha moltes coses de les que us en vull parlar, molt agradoses i interessants. No digueu a la senyora que he anat a ma cambra, se n'estranyaria i em renyaria. Si puc tornaré més tard.

i sortí.

- - - - - -

42 – “Katano no Shôshô Monogatari” (交野少将物語) : Història del Shôshô Katano. Referència a un text d'aquella època, d'autor desconegut i del qual no hi ha cap versió. El títol s'esmenta al Genji Monogatari (源氏物語).

o0o

21 de novembre de 2015

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 103
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)



【百三】

平中かいろこのみなりけるさかりに市にいきけりなかころはよき人々いちにいきてなん色このむわさはしけるそれに故きさいの 宮のこたちいちに出たる日になん有ける平中いろこのみかゝりてになうけさうしけりのちにふみをなんをこせたりけるをんなともくるまなりし人はおほかりしを たれにあるふみにかとなんいひやりけるさりけれはおとこのもとより
百敷の袂の数はみしかともわきて思ひの色そ恋しき
といへりけるはむさしのかみのむすめになん有けるそれなんいとこきかいねりきたりけるそれをとおもふなりけりされはそのむ さしなんのちは返事はしていひつきにけるかたちきよけにかみなかくなとしてよきわかうとになんありけるいといたう人ひとけさうしけれと思ひあかりておとこ なともせてなん有けるされとせちによはひけれはあひにけりそのあしたにふみもをこせすよるまてをともせす心うしと思あかして又の日まてとふみもをこせすそ のよしたまちけれとあしたにつかう人なといとあたにものし給ときゝし人をあり/\てかくあひ奉り給てみつからこそいとまもさはり給ことありとも御文をたに 奉りたまはぬ心うきことなとこれかれいふ心ちにもおもひゐたることを人もいひけれは心うくくやしとおもひてなきけりその夜もしやと思ひてまてと又こす又の ひも文もをこせすすへて音もせて五六日になりぬこの女ねをのみなきて物もくはすつかふ人なと大かたはなおほしそかくてのみやみ給へき御身にもあらす人には しらせてやみ給てことわさをもしたまひてんといひけり物もいはてこもりゐてつかふ人にも見えていとなかゝりけるかみをかいきりて手つからあまになりにけり つかふ人あつまりてなきけれといふかひもなしいと心うき身なれはしなんとおもふにもしなれすかくたに成ておこなひをたにせんかしかましくかくな人ひといひ さはきそとなんいひけるかゝりけるやうは平中そのあひけるつとめて人をこせんとおもひけるにつかさのかみにはかにものへいますとてよりいましてよりふした りけるをおひおこしていまゝてねたりけるとてせうえうしにとをき所へゐていましてさけのみのゝしりてさらにかへし給はすからうしてかへるまゝに亭子のみか との御ともに大井にいておはしましぬそこにまたふた夜さふらふにいみしうゑひにけり夜更てかへり給ふに此女のかりいかんとするにかたふたかりけれはおほか たみなたかふかたへゐんの人々るいしていにけり此女いかにおほつかなくあやしと思ふらんと恋しきにけふたに日もとく暮なんいきてありさまもみつからいはん かつふみをやらんとゑひさめて思ひけるに人なんきてうちたたくたそとゝへはなをそうのきみにものきこえんといふさしのそきてみれはこの家の女なりむねつふ れてこちこといひてふみをとりて見れはいとかうはしきかみにきれたるかみをすこしかいわかねてつゝみたりいとあやしうおほえてかいたることをみれは
あまの川空なる物と聞しかとわかめの前の涙成けり
とかきたりあまになりたるなるへしとみるに目もくれぬ心きもをまとはしてこのつかひにとへははやう御くしおろし給てきかゝ れはこたちも昨日けふいみしうなきまとひ給ふけすの心ちにもいとむねいたくなんさはかりに侍りし御くしをといひてなく時におとこのこゝちいといみしなてう かゝるすきありきをしてかくわひしきめを見るらんとおもへとかひなしなく/\返事かく
よをわふる涙なかれてはやくともあまの川にはさやはなるへき
いとあさましきにえものもきこえすみつからたゝいまゝいりてとなんいひたりけるかくてすなはちきにけりそのかみ女はぬりこ めに入にけり事のありやうさはりをつかふ人々にいひてなくことかきりなし物をたにきこえん御声をたにしたまへといひけれとさらにいらへをたにせすかゝるさ はりをはしらてなをたゝいとをしさにいふとや思ひけんとてなんおとこはよにいみしきことにしける

Quan Heichû era en la plenitud de sa vida amorosa, un jorn anà al mercadal. Era un temps en què la gent de classe alta anava al mercadal per a llurs afers amorosos. Fou el jorn quan les donzelles de la difunta emperadriu (179) hi anaren. Heichú les festejà i s'encaterinà. Més tard envià una lletra. Les dones li digueren :
- Hi havia molts carruatges. Per a qui doncs aquesta lletra?
Llavors de ca l'home arribà :

---Foren nombroses les mànigues de palau apercebudes però la de foc d'amor fou la que m'enamorà. (180)

Es tractava de la filla del governador de Musashi que vestia de seda fulgent color carmesí, era ella en qui pensava. Així, la dona de Musashi contestà tot seguit i ell la festejà. Era ben feta i amb llarga cabellera, una noia encisadora. Molts homes se n'havien enamorat, emperò, era altívola i no n'havia acceptat cap d'home. Tanmateix, accedí a trobar-se amb aquell que la festejava amb delit.
L'endemà no li arribà cap lletra (181). Esperà fins al vespre, emperò, cap senyal. Despitada, vetllà fins a l'alba, fins al jorn següent, emperò, cap lletra. Esperà aquell vespre i l'endemà..... La gent de son servei en parlà :

- Havíem sentit dir d'aquest home que era mudadís, i tot i així accedí a veure'l. Encara que algun impediment, hauria d'haver enviat una lletra. És una crueltat!

I com elles expressaven el mateix que ella sentia, ploraren de despit. Aquella nit, pensà esperar per si de cas, emperò, ell no arribà tampoc. I al jorn següent tampoc cap lletra. Cinc i sis jorns passaren i sens cap nova d'ell. La dona no feia més que plorar i deixà de menjar. Les serventes li digueren :
- No us hi capfiqueu més! No n'hi ha pas per a deixar-vos la vida! Féu que ningú no en sàpiga res i ja trobareu algú altre.
Ella no digué res, es reclogué i sens que ningú no la veiés es tallà ella mateixa la llarga cabellera i es féu monja. Ses serventes s'aplegaren i ploraren, emperò, tot endebades.

- He patit tant que he desitjat morir, mes no puc pas. Així doncs, almenys, em consagraré a una vida d'asceta. Prou doncs de tot aquest enrenou!

I tot això fou degut al fet que Heichû el matí després de la trobada tenia pensat enviar-li un missatger, quan llavors, el capità de la Guàrdia de palau (182) arribà de sobte a casa seva tot dient que passava a prop , i trobant-lo endormiscat l'apressà a llevar-se :

- Encara esteu dormint?

I se l'emportà a fer una excursió. Begueren sake, feren barrila i no el deixà tornar. Quan finalment tornà, hagué d'acompanyar l'emperador retirat del Teiji a Ôi. Allà hi serví durant dues nits i s'embriagà. Se'n tornaren al vespre i quan anava ca aquella dona la direcció no era propicia, i amb tot el seguici anaren cap a una altra direcció. Heichû pensà que la dona estaria amoïnada i que trobaria allò ben estrany. Desitjant-la, el jorn se li féu llarg haver d'esperar fins al vespre. Hi aniria i ell mateix li explicaria què havia succeït. Li enviaria una lletra, pensà, ja sobri, quan algú tustà a la porta :

- Qui hi ha? - preguntà.

- Un missatge per al senyor lloctinent!

Mirà cap enfora. Era una dona d'aquella casa. Desficiós la féu passar i prengué la lletra que li portava. Enclòs amb el paper de dolç perfum hi havia un floc de cabells. Esbalaït, llegí :

---I jo pensava que això del riu del cel era sens sentit però són les llàgrimes que mes ulls estan vessant. (183)

Entengué que la dona s'havia fet monja. Se li enterboliren els ulls i trasbalsat li ho preguntà a la missatgera.

- Ja s'ha tallat els cabells. Les dones de son servei ara esmaperdudes no paren de plorar. Nosaltres també, els altres servents, tenim el cor trencat. Uns cabells tan preciosos! - digué plorosa.

Ell ho sentí colpit. Com havia pogut amb sa frivolitat haver causat aital dolor? Pensà, emperò, que res no s'hi podia fer, i tot plorant en féu resposta :

---Tantes llàgrimes vessades al riu del cel per un desconsol calia tan de sobte en monja escampar-les?

- Em sento tan malament que no us puc dir res més. Me n'hi vaig ara mateix!

I partí tot seguit.

Ella s'havia reclòs en una petita cambra. Ell explicà amb plors als servents allò que havia succeït i els impediments.

- Digueu-me alguna cosa! Que senti vostra veu!

Emperò, no hi hagué cap resposta. Ell s'adonà que al no saber res ella de ses impediments no deia res per despit, i en fou prou consirós.

- - - - - -

179 – La princesa Hanshi (班子女王, 833-900), esposa de l'emperador Kòkô (光孝天皇, 830-887),
180 – Poema no. 698, llibre 11, Shokugosenwakashû (続後撰和歌集), amb algunes diferències.
181 – Es refereix a la “lletra del matí” que l'home enviava a l'estimada abans del migdia expressant la seva pena per haver de separar-se d'ella a l'alba. No rebre-la significava que ell no desitjava continuar amb la relació, fet que, naturalment, era una gran decepció per a la dona.
182 – Fujiwara no Kiyotsune (藤原清経; ?-¿). Aquell temps era capità de la Divisió Dreta de la Guàrdia de Palau.
183 – Clàssic joc de paraules entre “ama” (尼) : monja, i “ama no gawa” (天の川) : riu del cel / “ame” (天) : cel.

o0o

14 de novembre de 2015

小林 一茶 -05-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.



元日も別条のなき屑屋哉
がんじつも べつじょうのなき くづやかな
ganjitsu mo betsujô no naki kuzuya kana


El jorn de cap d'any
ma cabana llardosa
res no ha passat.





元日やどちら向ても花の娑婆
がんじつや どちらむいても はなのしゃば
ganjitsu ya dochira muite mo hana no shaba


El jorn de cap d'any
les flors del món corrupte
també són arreu.

o0o

7 de novembre de 2015


西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-05-


春 / 若菜
Primavera / Fulles tendres

春日野は年のうちには雪つみて春はわか菜の生ふるなりけり

かすがのは-としのうちには-ゆきつみて-はるはわかなの-おふるなりけり

Kasugano wa-toshi no uchi ni wa-yuki tsumite-haru wa wakana no-ourunarikeri.

Mentre dura l'any
la prada de Kasuga
és sota la neu
mes a la primavera
broten les fulles tendres.

Poema no. 19
o0o