31 d’octubre de 2015

落窪物語 -20-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



 袍裁ちておこせたり。また遅くもぞ縫ふと思して、よろづのこと、おとどに聞えて、「行きて、宣へかし」と責められて、おはして、遣戸を引きあけたまふより宣ふやう、「いなや、この落窪の君の、あなたぬに宣ふことに従はず、悪しかんなるは、なぞ。親なかんめれば、いかでよろしく思はれにしがなとこそ思はめ。かばかり急ぐに、ほかの物に手を触れざらむや何の心ぞ。夜のうちに縫ひたてずは、子とも見じ」と宣へば、女、いらへもせで、つぶつぶと泣きぬ。おとど、さ言ひかけて、帰りたまひぬ。
 人の聞くに恥づかしく、恥の限り言はれつる名を我と聞かれぬること、と思ふに、ただ今死ぬるものにもがなと、縫ひ物はしばしおしやりて、火の暗き方に向きて、いみじう泣けば、少将、あはれに、ことわりにて、いかにげに恥づかしと思ふらむと、われもうち泣きて、「しばし入りて臥したまへれ」とて、せめて引き入れたまひて、よろづに言ひ慰めたまふ。「落窪の君」とは、この人の名を言ひけるなりけり、わが言ひつること、いかに恥づかしと思ふらむと、いとほし。継母こそあらめ、中納言さへ憎く言ひつるかな、いといみじう思ひたるにこそあめれ、いかでよくて見せてしがな、と心のうちに思ほす。
 北の方、多くの物どもを、一人はあり、腹立たしからむ、えひとりは縫ひ出でじ、と思ひて、少納言とて,かたへなる人清げなる、ーいきて諸共に縫へーとておこせたれば、来て、ーいづこをか縫ひ侍たん。など御とのごもりにける。さばかりに ーおそからむ物ぞーと聞こえ給ふものをーといへば、ー心地のあしければなんん。その縫いさしたるはひおまえ縫ひ給へーといへば、取り寄せて縫ひて、ーなほよろしう起きさせ給へ。ここのひだおほえ侍らずーといえばー今しばし。教えて縫はせんん、からうじて起きて、ゐざり出(で)たり。少将みれば、少納言、火影にいと清げなり。よき物こそありけれと見たまふ。


Se li envià un vestit de cerimònia ja tallat. La Kita no Kata s'afigurà que potser no l'acabaria a temps i explicà al Chûnagon allò que havia succeït i l'apressà :

- Aneu-hi i parleu-hi.

El Chûnagon hi anà, obrí i des del llindar preguntà :

- Eh! Ochikubo! Per què aquest mal comportament i no fer allò que se't demana? Des del traspàs de ta mare he desitjat de tota manera que vosaltres dues tinguéssiu una bona relació. Tot i haver una feina urgent cuses per a gent de fora i desatens la de casa. No et consideraré ma filla!

Ochikubo no podia ni contestar i esclatà en plors. El Chûnagon després de parlar tornà a sa cambra.

Ochikubo era profundament avergonyida que el Shôshô hagués sentit tot allò i que sabés que aquell era el nom que li deien a ella, i només de pensar-hi es volia morir. Deixà de banda la cosida un moment, es girà d'esquena a la llum i plorà. El Shôshô commòs perquè se n'havia adonat de la vergonya que ella sentia plorava també.

- Veniu una estona al llit.

L'agafà, l'ajagué i li parlà de tot i de res per a conhortar-la.

“Ella és la damisel·la Ochikubo que anomenen i mes mots d'abans l'han avergonyida. Quina llàstima. La Kita no Kata és certament una malànima, mes el Chûnagon també ho és. La deu detestar molt. Jo que voldria fer que hom veiés quina persona tan extraordinària que és realment!” açò pensà en son cor.


La Kita no Kata pensà que allò que li havia dit el Chûnagon l'hauria ferit, mes com era sola i havia molt a cosir no ho podria fer tot, i hi envià una donzella molt bonica de nom Shôganon.

- Vés a cosir amb ella.

Quan la donzella arribà a la cambra d'Ochikubo li digué :

- On haig de començar a cosir? Per què sou en folgança? La senyora m'ha dit que açò és molt urgent.

- No em trobo bé. Fes els plecs d'allò que és cosit.

Shôganon ho prengué i començà a cosir.

- Si us sentiu millor potser podríeu llevar-vos. No sé com fer aquests plecs.

- Espera un moment, ara t'ho ensenyo.

S'incorporà una mica i sortí del paravent de genolls.
El Shôshô mirà i veié a la llum de la llampada que Shôganon era una noia molt bonica i pensà que totes les dones de la casa feien goig.

o0o

24 d’octubre de 2015

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 102
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百二】


土佐守にありけるさかゐのひとさねといひける人やまひしてよはくなりてとはなりける家にゆくとてよみける
行人はそのかみこんといふものを心ほそしなけふのわかれは

Un tal Sakai no Hitozane (178) que era governador de Tosa, emmalaltí i sentint-se molt afeblit pensà en anar a sa llar de Tôba , i composà :

---Aquell que se'n va avisa que tornarà abans de gaire mes és de cert afligit el jorn de la partença.

- - - - - -
178 – Sakai no Hitosane (酒井人真, ?-917).

o0o

17 d’octubre de 2015

小林 一茶 -04-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





元日をするや揃ふ(て)小田の雁
がんじつを するやそろうて おだのかり
ganjitsu wo suru ya soroute oda no kari


Celebrant cap d'any
els ànecs dels arrossars
tots ben aplegats.


我門は昼過からが元日ぞ
わがかどは ひるすぎからが がんじつぞ
waga kado wa hiru sugi kara ga ganjitsu zo



Lla a ma porta
tot passat el migdia
el jorn de cap d'any.

o0o

10 d’octubre de 2015

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-04-


春 / 海辺霞とふ事を
Primavera / Boirina a la costa.

藻鹽やくうらのあたりは立ちのかでけぶりあらそふ春霞かな

もしほやく-うらのあたりは-たちのかで – けぶりたちそふ-はるかすみかな

Moshio yaku-ura no atari wa-tachinokade-keburi tachisou-haru kasumi kana.


A la badia
estan cremant les algues
el fum que roman
acompanya la boira
d'aquesta primavera.


Poema no. 12
o0o

3 d’octubre de 2015

落窪物語 -19-

Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo

(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



 下襲裁ちて、持ていましたれば、驚きて几帳の外に出でぬ。見れば、表の袴も縫はで置きたり。けしき悪しうなりて、「手をだに触れざりけるは。今は出で来ぬらむとこそ思ひつれ。あやしう、おのが言ふことこそあなづられたれ。このごろ御心そり出でて、けさうばやりたりとは見ゆや」と宣へば、女いとわびしう、いかに聞きたまはむと、我にもあらぬ心ちして、「なやましうはべりつれば、しばしためらひて」とて、「これはただ今出で来なむものを」とて、引き寄すれば、「驚き馬のやうに手な触れたまひそ。人だねの絶えたるぞかし、かう受けがてなる人にのみ言ふは。この下襲も、ただ今縫ひたまはずは、ここにもなおはしそ」とて、腹立ちて、投げかけて、立ちたまふに、少将の直衣の、あとの方より出でたるを、ふと見つけて、「いで、この直衣は、いづこのぞ」と、立ちどまりて宣へば、あこき、いとわびしと思ひて、「人の縫はせに奉りたまへる」と申せば、「まづほかの物をしたまひて、ここのをおろかに思ひたまへる。もはらかくておはするに、かひなし。あなしらじらしの世や」と、うちむつかりて行くうしろで、子多く生みたるに落ちて、わづかに十筋ばかりにて、痛げなり。うちふくれて、いとをこがましと、少将つくづくとかいまみ臥したり。
 女、あれにもあらで物折る。少将、衣の裾をとらへて、「まづ、おはせ」と、引き責むれば、わづらひて入りぬ。「憎し。な縫ひたまひそ。今少し腹立て、まどはしたまへ。このことばは、なぞ。この年ごろは、かうや聞えつる。いかで堪へたまへる」と、宣へば、女、「山なしにてこそは」と言ふ。
 暗うなりぬれば、格子おろさせて、燈台に火ともさせて、いかで縫ひ出でむと思ふほどに、北の方、縫ふやと見に、みそかにいましにけり。見たまへば、縫ひ物はうち散らして、火はともして、人もなし。入り臥しにけりと思ふに、大きに腹立ちて、「おとどこそ。この落窪の君、心あいぎやうなく、見わづらひぬれ。これ、いまして宣へ。かくばかり急ぐものを。いづこなりし几帳にやあらむ、持ち知らぬ物設けて、つい立て、入り臥し入り臥しすることよ」と宣へば、おとどは「近くおはして、宣へ」と、宣へば、いらへ遠くなりぬれば、残りのことばは聞えず。少将、落窪の君とは聞かざりければ、「何の名ぞ、落窪な」と言へば、女いみじう恥づかしくて、「いさ」と、いらふ。「人の名に、いかに付けたるぞ。論なう屈したる人の名ならむ。きらきらしからぬ人の名なり。北の方、さいなみだちにけり。さがなくぞおはしますべき」と言ひ臥したまひけり。


Arreplegà unes peces de roba ja tallades i les portà ella mateixa a la cambra. Ochikubo s'astorà i sortí del darrera del paravent. La Kita no Kata veié que el vestit no era cosit i digué malganosa :

- Ni ho has tocat! Jo que em pensava que ja ho hauries acabat! És molt estrany que no prenguis en consideració el que et demano. Des d'un temps ençà tens el cap als núvols i només tens cura de ta parença.

Ochikubo era molt avergonyida només de pensar que el Shôshô ho estaria escoltant.

- Com no em trobo bé m'he endarrerit una mica. Avui mateix ho acabaré.

I agafà el vestit.

No ho tractis com si fos un cavall desbocat! Només t'ho demano perquè no hi ha ningú altre per a cosir. Si no ho acabes avui no podràs restar més en aquesta casa.

S'alçà per anar-se'n tota enutjada i li llençà la roba que havia dut. De sobte veié un tros del vestit del Shôshô que sobresortia rere del paravent.

- Eh? D'on ha sortit aquest vestit? - preguntà mentre s'aturava.

Akogi contestà trasbalsada :

- És un encàrrec per a cosir.

- Cus per a altri i ens desatens a nós! Ta presència ací és completament inútil. Ah! Quin món més ingrat!.

I es tombà enfurismada per anar-se'n.

El Shôshô l'esguardava del llit estant rere el paravent. D'esquena, com havia parit molt, se li veia com li esclarissaven els cabells i que només li arribaven a la cintura, tota arborada i arrogant. Ochikubo rebregava la roba amb desfici. El Shôshô l'agafà per la faldilla.

- Veniu – i l'estirà cap al llit, tota ella amoïnada – És odiosa! No cosiu més. Feu que s'enutgi i que s'atabali. Quina manera de parlar-vos és aquesta! Sempre us parla així? Com podeu suportar-ho?

- “Flor de perera del camp......” (41) – recità Ochikubo.

Enfosquia. Baixaren la ventalla i encengueren la llampada.



La Kita no Kata pensava en com s'ho faria Ochikubo per a acabar el vestit, i hi tornà sens fer soroll per comprovar si cosia. Veié la roba escampada, hi havia llum mes no hi havia ningú. Pensà que s'havia allitat i s'enutjà molt.

- Senyor! Aquesta damisel·la Ochikubo no em mostra cap mena de respecte. Us prego que li parleu. Hi ha una feina molt urgent. Té un paravent que no sé d'on procedeix, a més d'altres coses, i només fa que jeure!

- Apropeu-vos i explique-m'ho.

Com la Kita no Kata no era a prop el Chûnagon no entenia el que deia, i Ochikubo i el Shôshô no en sentiren res més.


- Què és aquest nom d'Ochikubo?

Ochikubo s'avergonyí.

- No sé.....

- Com pot ésser que algú es digui “Ochikubo”? Serà el nom d'una persona inferior, un nom d'algú sens rellevància. Vostra Kita no Kata us maltracta. És una mala persona – digué el Shôshô del llit estant.

- - - - - -

41 – Referència al poema no. 4268, llibre 6, Kokinrokujô (古今和歌六帖 ) :

世の中を憂きしといひてもいづこにか我が身かくさむ山なしの花.

o0o