27 de juny de 2015


雨月物語 59
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)



左内いよ/\興に乗じて。霊の議論きはめて妙なり舊しき疑念も今夜に消じつくしぬ。 試にふたゝび問ん。今豊臣の威風四海を靡し。五畿七道漸しづかなるに似たれども。亡國の義士彼此に潜み竄れ。或は大國の主に身を托て世の変をうかゞひ。か ねて志を遂んと策る。民も又戦國の民なれば。耒を釈て矛に易。農事をことゝせず。士たるもの枕を高くして眠るべからず。今の躰にては長く不朽の政にもあら じ。誰か一統して民をやすきに居しめんや。又誰にか合し給はんや。翁云。これ又人道なれば我しるべき所にあらず。只富貴をもて論ぜは。信玄がごとく智謀は 百が百的らずといふ事なくて。一生の威を三國に震ふのみ。しかも名将の聞えは世挙りて賞ずる所なり。その末期の言に。當時信長は果報いみじき大将なり。我 平生に他を侮りて征伐を怠り此疾に係る。我子孫も即他に亡されんといひしとなり。謙信は勇将なり。信玄死ては天が下に對なし。不幸にして遽死りぬ。信長の 器量人にすぐれたれども。信玄の智に及ず。謙信の勇に劣れり。しかれども富貴を得て天が下の事一回は此人に依す。任ずるものを辱しめて命を殞すにて見れ ば。文武を兼しといふにもあらず。秀吉の志大なるも。はじめより天地に満るにもあらず。柴田と丹羽が富貴をうらやみて。羽柴と云氏を設しにてしるべし。今 龍と化して太虚に昇り池中をわすれたるならずや。秀吉龍と化したれども蛟蜃の類也蛟蜃の龍と化したるは。壽わづかに三歳を過ずと。これもはた後なからん か。それ驕をもて治たる世は。往古より久しきを見ず。人の守るべきは倹約なれども。過るものは卑吝に陥る。されば倹約と卑吝の境よくわきまへて務むべき物 にこそ。今豊臣の政久しからずとも。萬民和はヽしく。戸々に千秋楽を唱はん事ちかきにあり。君が望にまかすべしとて八字の句を諷ふ。そのことばにいはく
尭日杲 百姓帰家
数言興盡て遠寺の鐘五更を告る。夜既に曙ぬ。別れを給ふべし。こよひの長談まことに君が眠りをさまたぐと。起てゆくやうなりしが。かき消て見えずな りにけり。左内つら/\夜もすがらの事をおもひて。かの句を案ずるに。百姓家に帰すの句粗其意を得て。ふかくこゝに信を發す。まことに瑞草の瑞あるかな.


Sanai, encara més interessat, digué :

- Ton al.legat és molt remarcable. Dubtes constants que he tingut s'han esvaït aquesta nit. Voldria posar-te a prova amb una altra qüestió. Avui el poder de Toyotomi (255) s'escampa per les quatre mars i les cinc províncies, i les set rutes semblen mica en mica apaivagades. Els guerrers fidels a les contrades sotmeses s'amaguen ací i allà o són a l'empara dels senyors de les grans regions, a l'aguait de canvis a venir i portar a terme llurs projectes d'abans. La gent, ara gent de terres de guerra, han deixat l'aixada per l'espasa, han descurat les feines del camp i els guerrers no poden dormir en pau. En aquestes circumstàncies, el govern no trigarà a corrompre's. Qui portarà la unió i la pau a la gent? De quina banda ets?
El vell digué :

- Açò és també de la via dels humans i no és pas una qüestió que jo sàpiga. Si parlem només de la riquesa i l'honor, si com a estratega Shinken (256) no malencertà mai cap de ses plans, només pogué controlar tres regions. Son renom com a gran general fou per hom lloat. Es diu que ses mots a l'hora de la mort foren “Ara Nobunaga (257) és el general més benastruc. Jo sempre l'he menystingut, per desídia no l'he sotmès, i heu-me ara emmalaltit. Adés, mes descendents seran anorreats”. Kenshin (258) fou un valent general, i amb Shingen mort, sens parangó a l'imperi. Malauradament, morí aviat. El geni de Nobunaga el feia superior a qualsevol, emperò, li mancava la intel.ligència de Shingen, i sa valentia era inferior a la de Kenshin. Açò no obstant, hagué riqueses i honors, i els afers de l'imperi durant un temps li'n foren confiats. Quan perdé la vida per haver humiliat un de ses vassalls (259), no es pot dir que hagués sabut conjuminar els afers civils i el militars. Tot i que l'ambició de Hideyoshi fou gran, en principi, no fou per haver tot el món, i es sap perquè cobejant les riqueses de Shibata i Niwa (260) es féu dir amb el nom de Hashiba (261). Avui transformat en drac i pujat al cel, haurà oblidat l'estany d'on era? Hideyoshi s'havia transformat en drac, emperò, de la mena de serp d'aigua. “La serp d'aigua transformada en drac no viu més de tres anys”. Des d'antany no s'ha vist que un món governat de manera extravagant sigui durador.. L'home ha d'ésser auster, emperò, la desmesura el farà caure en la mesquinesa. Així, cal esforçar-se en copsar bé la línia divisòria entre austeritat i mesquinesa. Encara que avui el govern de Toyotomi no sigui durador, aviat hom serà en harmonia i arreu es cantarà “Les mil tardors” (262). Correspondré a ton desig.

I cantà un vers de vuit caràcters. Aquests en són els mots :

A l'herba de Yao hi brilla el sol , (263)
El camperol se'n torna a casa. (264)

Dequeia l'interès de la conversa, la campana d'un temple llunyà tocà la cinquena vetlla (265).
Aviat aclarirà. Ens hem de separar. Aquesta llarga xerrada nocturna prou que no us ha deixat dormir.
S'alçà, féu per anar-se'n i, de sobte, s'esvaí.
Sanai reflexionà sobre els fets de la nit, ponderà aquells versos i copsà a bastament el sentit dels caràcters de “El camperol se'n torna a casa”.
Veritablement, l'herba de l'auguri era de bon averany!
- - - - - -
255 - Toyotomi Hideyoshi (豊臣 秀吉 (1537-1598).
256 - Takeda Shingen (武田信玄 (1521-573).
257 - Oda Nobunaga (織田 信長 (1534-1582).
258 - Uesugi Kenshin (上杉 謙信 (1530-1578).
259 - Akechi Mitsuhide (明智 光秀, 1528-1582).
260 - Shibata Katsuie (柴田 勝家,1522-1583) i Niwa Nagayoshi (丹羽長吉, ¿-?) eren vassalls d'Oda Nobunaga.
261 - Hashiba : nom format amb dos dels caràcters de Shibata i Niwa :羽 柴.
262 - Gagaku (雅楽) : literalment “Música elegant”. Va ser la música japonesa per excel.lència a la cort imperial de Kyoto. Va ser també la música de les danses anomenades Bugaku (舞楽) i de les cerimònies religioses. Va estar molt relacionda amb el teatre Nô (能), o Nogaku (能楽).
263 - Emperador Yao (堯). Figura llegendària de la Xina, situada entre els anys 2356-2255 aC. Considerat com un model de saviesa, virtut i benevolència.
264 - Joc de paraules amb el caràcter 家 (ie) : casa, i el primer caràcter del nom de Tokugawa Ieyasu (徳川 家康, 1543-1616).
265 - Gokô (五更) : cinquena vetlla, les quatre de la matinada, És el període comprès entre les 04-06 hores.


20 de juny de 2015

雨月物語 58
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA
上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)



翁いふ。 君が問給ふは往古より論じ盡さゞることわりなり。かの佛の御法を聞けば。富と貧しきは前生の脩否によるとや。此はあらましなる教へぞかし。前生にありしと きおのれをよく脩め。慈悲の心専らに。他人にもなさけふかく接はりし人の。その善報によりて。今此生に富貴の家にうまれきたり。おのがたからをたのみて他 人にいきほひをふるひ。あらぬ狂言をいひのゝじり。あさましき夷こゝろをも見するは。前生の善心かくまでなりくだる事はいかなるむくひのなせるにや。佛菩 薩は名聞利要を嫌給ふとこそ聞きつる物を。など貧福の事に係づらひ給ふべき。さるを富貴は前生のおこなひの善りし所。貧賎は悪かりしむくひとのみ説なす は。尼媽を蕩かすなま佛法ぞかし。貧福をいはず。ひたすら善を積ん人は。その身に來らずとも。子孫はかならず幸福を得べし。宗廟これを饗て子孫これを保つ とは。此ことわりの細妙なり。おのれ善をなして。おのれその報ひの來るを待は直きこゝろにもあらずかし。又悪業慳貪の人の富昌ふるのみかは。壽めでたくそ の終をよくするは。我に異なることわりあり。霎時聞せたまへ我今假に化をあらはして語るといへども。神にあらず佛にあらず。もと非情の物なれば人と異なる 慮あり。いにしへに富る人は。天の時に合ひ。地の利をあきらめて。産を治めて富貴となる。これ天の随なる計策なれば。たからのこゝにあつまるも天のまに /\なることわりなり。又卑吝貪酷の人は。金銀を見ては父母のごとくしたしみ。食ふべきをも喫はず。穿べきをも着ず。得がたきいのちさへ惜とおもはで。起 ておもひ臥てわすれねば。こゝにあつまる事まのあたりなることわりなり。我もと神にあらず佛にあらず。只これ非情なり。非情のものとして人の善悪を糺し。 それにしたがふべきいはれなし。善を撫悪を罪するは。天なり。神なり。佛なり。三ッのものは道なり。我ともがらのおよぶべきにあらず。只かれらがつかへ傅 く事のうや/\しきにあつまるとしるべし。これ金に霊あれども人とこゝろの異なる所なり。また富て善根を種るにもゆゑなきに恵みほどこし。その人の不義を も察らめず借あたへたらん人は。善根なりとも財はつひに散すべし。これらは金の用を知て。金の徳をしらず。かろくあつかふが故なり。又身のおこなひもよろ しく。人にも志誠ありながら。世に窮られてくるしむ人は。天蒼氏の賜すくなくうまれ出たるなれば。精神を労しても。いのちのうちに富貴を得る事なし。され ばこそいにしへの賢き人は。もとめて益あればもとめ。益なくばもとめす。己がこのむまに/\世を山林にのがれて。しづかに一生を終る。心のうちいかばかり 清しからんとはうらやみぬるぞ。かくいへど富貴のみちは術にして。巧なるものはよく湊め。不肖のものは瓦の解るより易し。且我ともがらは。人の生産のつき めぐりて。たのみとする主もさだまらず。こゝにあつまるかとすれば。その主のおこなひによりてたちまちにかしこに走る。水のひくき方にかたふくがごとし。 夜に昼にゆきくと休ときなし。たゞ閑人の生産もなくてあらば。泰山もやがて喫つくすべし。江海もつひに飲ほすべし。いくたびもいふ。不徳の人のたからを積 は。これとあらそふことわり。君子は論ずる事なかれ。ときを得たらん人の倹約を守りついえを省きてよく務めんには。おのづから家富人服すべし。我は佛家の 前業もしらず。儒門の天命にも抱はらず。異なる境にあそぶなりといふ。



El vell digué :
- Açò que pregunteu des de l'antigor no s'ha acabat mai de discutir. Si escoltem la llei de Buda, riquesa i pobresa són producte de les accions bones i dolentes de nostres vides anteriors. Certament, un ensenyament desitjable! Qui en una vida anterior ha moderat bé son capteniment, de cor compassiu i s'ha mostrat bonhomiós amb altri, com a retribució de ses actes en aquesta vida renaixerà en casa rica i noble. Si condicionat per la riquesa fa ostentació de son poder en sa relació amb altri, es porta de manera irracional i mostra el cor d'un bàrbar miserable, aital degradació de ses bones accions en vides anteriors, quina retribució haurà? Molt he sentit dir de l'aversió de Buda i dels bodhisattves envers honors i riqueses, quina relació han d'haver ells amb la pobresa i la fortuna? Llur parer només sobre riqueses i honors, segons les bones accions en vides anteriors i la misèria com a retribució per les dolentes, és d'un budisme cras per a entabanar dones ximpletes! Qui no en parla de pobresa ni fortuna i s'aplica a acumular bones accions potser que no li arribi la fortuna. Sí, emperò, l'haurà sa descendència. “Els ancestres la reberen, els descendents la preservaren” (253), un raonament ben acurat! Fer un mateix bones accions i esperar-ne una retribució no és pas d'un cor enter. Així, sobre la prosperitat del malfactor i cobejós que té una vida llarga i venturosa fins a l'acabament en tinc un altre parer. Escolteu-me un moment, si us plau. Jo que em mostro per uns instants i que us parlo, no sóc pas ni un déu ni un buda, i car sóc una cosa inanimada tinc una pensa diferent a la dels mortals. Antany, l'home esdevenia ric adaptant-se als cicles del cel, acceptant els recursos de la terra i administrant-ne la producció es feia pròsper. Si seguia la llei natural del cel la riquesa se li acabalava, un fet per designi del cel. Al contrari, l'avar i cobejós mira l'or i l'argent com si fossin son pare i sa mare, no tasta allò que hauria de menjar, no vesteix allò que hauria de dur, no dóna cap valor ni aquesta sa vida. Es lleva pensant-hi i no ho oblida quan dorm, acabalar és l'única cosa que veu. Jo per natura no sóc ni déu ni buda sinó una cosa inanimada, i com a cosa inanimada no qüestiono les virtuts i els defectes dels humans, ni tampoc no m'hi atinc. Lloar el bé i blasmar el mal açò pertoca al cel, als déus i als budes, cadascun dels tres té sa manera. Jo i mes companys no ho sabríem assolir. Heu de saber que només ens apleguem per al respecte que se'ns té fent ús de nós. Encara que l'or té esperit, ses conceptes són diferents als dels humans. També hi ha rics que per haver mèrits dispensen llurs mercès sens cap raó. Fan préstecs sens adonar-se de la impudícia de qui ho rep, i tot i meritori, a la fi, malbaraten llurs fortunes. Saben l'ús de l'or, emperò, n'hi ignoren ses virtuts perquè el tracten amb lleugeresa. També hi ha aquells que tot i llur comportament adient i llur sinceritat envers altri, pateixen d'una existència de penúria. Com són nascuts en aquest món eixuts de dons del creador, i tot i esforçant-se amb tota l'ànima mai no hauran en aquesta vida ni riqueses ni honors. Així, els savis de l'antigor cercaren la fortuna, si la trobaren l'hagueren, i si no l'hagueren d'haver no la cercaren. Anaren a llur lleure, deixaren el món per muntanyes i boscos, i finiren llurs vides en la quietud. Quina enveja llur serenor de cor! El cert és que el camí a la riquesa i l'honor és un art. L'home artec ho collirà, els béns de l'inepte s'esvairan més aviat que no es trenca una teula. A més, mes companys controlen la productivitat de l'home, sens determinar cap amo per dependre'n. Llavors quan s'apleguen ací, amb un fet de llur amo, a l'instant corren amunt i avall, com aigua que decantada baixa. Atrafegats nit i dia sens repòs. L'home desvagat sens rendiment es cruspiria la muntanya de Taishan ben aviat (254), i assecaria els rius i les mars! Una vegada més : el fet que un home mancat de virtut amassi una fortuna no correspon al savi d'oposar-s'hi ni discutir-ho. Qui en té oportunitat i és frugal, redueix despeses i feineja bé, prosperarà de manera natural i la gent l'obeirà. Ignoro açò de les accions anteriors dels budistes, i la voluntat del cel segons els confucianistes m'és indiferent. Jo mandrejo per altres verals.
- - - - - -

253 - Zhongyong (中庸) : Doctrina del Mitjà. Forma part dels textos dels ensenyaments confucians. Atribuït a Zisi ( 子思, ¿-?), també anomenat Kong Ji, l'únic nét de Confuci, i procedeix d'un capítol del “Clàssic dels Rituals”. Es creu que va ser mestre de Menci.

254 - Taishan (泰山) : muntanya de la Xina amb una gran importància tan històrica com cultural. És una de les cinc muntanyes sagrades.
o0o

13 de juny de 2015


落窪物語 -15-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


-



 女、かく隠れもなき所に、人もこそ来れ、いかにせむ、と胸つぶれて、いと恐ろし。あこきも、いとあわただしくおぼゆ。御台いと清げにて、粥参りたり。御手水参り、いそぎ歩くが心もとなければ、今人ひとりもがなと思ふに、いととく車より降りたまふ。「遅き」とて、北の方「あこき」とて呼びののしりたまへば、隔ての障子をあけて出づれば、閉すべき心ちもおぼえず、格子のはざまたてに参りたれば、「げこうしたる人は、苦しければ、うち休むに、このごろ休みをりつらむ、降るる所に来ぬは、なぞ。すべて人ばかり腹立たしくよしなきものなし。いかでこれ返し申してむ」と宣へば、心ちには、いとうれしきことと思ひながら、「きたなきもの着かへはべりつるほどなり」と聞ゆれば、「早う御手水参れ」と宣ふ。立ちて歩く空もなし。御ものも出で来にければ、御厨子所に来て、「あが君、あが君」と言ひて、かの白き米多くに代へて、御台参りに来ぬ。物のくさはひ並びたれば、少将の君、便なしとのみ聞きしに、いと心憎く思す。女君、いかならむと思す。男君もをさをさ参らず、女君はた起き居たまはねば、御まがりして、帯刀に、いと清げにして食はせたれば、言ふやう、「ここらの日ごろさぶらひつれど、かくおろしなどや見えつる。なほ、わが君のおはします故なりけり」と言へば、「うれしき御心見えむと、馬のはなむけ」と言ふ。「あな恐ろしのことや」とて、誰も誰も笑ふ。
 かうて昼までニ所臥いたまへるほどに、例はさしものぞきたまはぬ北の方、中隔ての障子をあけたまふに、固ければ、「これあけよ」と宣ふに、あこきも君も、「いかにせむ」とわびたまへば、「さはれ、あけたまへ。几帳上げたまへらば、物ひきかづきて臥いたらむ」と宣へば、さしもこそのぞきたまへと、わりなけれど、やるべき方もなければ、几帳づらに押し寄せて、女君居たまへり。北の方、「など遅くはあけつるぞ」と問ひたまへば、「今日明日、御物忌にはべり」といらふれば、「あな事々し。なでふ、わが家などなき所にてか物忌侍る」と宣へば、「あが君、なほあけよ」とてあけさすれば、荒らかにおしあけて入りまして、つい居て見れば、例ならず清げにしつらひて、几帳立て、君もいとをかしげに取りつくろひて、大方いとかうばしければ、あやしくなりて、「などここの様も身様も例ならぬ。もしわがなかりつるほどに事やありつる」と宣へば、面うち赤みて、「何事か侍らむ」といらへたまふ。少将、いかがあると、ゆかしうて、几帳のほころびより、臥しながら見たまへば、白き綾、かい練など、よからねど、かさね着て、面ひららかにて、北の方と見えたり。口つき愛敬づきて、少しにほひたる気つきたり。清げなりけり。ただ眉のほどにぞ、およずけ、あしげさも少し出でゐたると見る。
「参りたるやうは、今日ここに買ひたる鏡のをかしげなるに、この御箱入りぬべく見えし、しばし賜へと聞えむとてなむ」、「ようはべなり」と宣へば、「いとかう心安くものしたまへば、いとよくなむ。さは賜へ」とて、引き寄せ、取りたまへり。うち移して、わが持たまへる、入れたまへり。げに入りたれば、「かしこき物をも買ひてけるかな。この箱のやうに、今の世の蒔絵こそ、さらに、かくせね」とて、かき撫でたまへば、あこき、いと憎しと見て、「この御鏡の箱もなくてや」と言へば、「今また求めて奉らむ」とて立ちたまふ。いと心ゆきたるさまにて、「かの几帳はいづこのぞ。いと清げなり。例に似ぬ物もあり。なほけしきづきにけり」と宣へば、女君、いかに聞くらむと、恥づかし。「なくて悪しければ、取りにやりはべりつ」と聞ゆ。なほ、けしきを疑はしく思ひたまひぬる。



Ochikubo, desficiada, no sabia què fer si entrava algú, no hi havia lloc on amagar-se. Era aterrida.

Akogi, molt neguitosa també, s'afanyava amb l'esmorzar i l'aigua. Li hauria agradat tenir algú avui que l'ajudés.

La Kita no Kata s'acuità a baixar del carruatge i cridà Akogi de males maneres. Akogi sortí deixant inconscientment la porta que separava ambdues cambres oberta.

- La gent està cansada del viatge i hom vol descansar mentre que tu has estat tot aquest temps ben descansada. Per què no has vingut a rebre'm? És exasperant que només t'afanyis per a atendre algú altre. D'una manera o altra hauré de tornar-te a posar al servei d'ella.

Akogi fou contentíssima quan ho sentí.

- M'estava canviant de roba.
- Vinga, porta aigua per a rentar-nos!

Akogi s'alçà i caminà com absent. Després de preparar l'esmorzar per a tothom anà a la cuina. Bescanvià amb la cuinera arròs blanc per unes quantes altres coses i portà l'esmorzar a la cambra d'Ochikubo.

Al veure tota aquella varietat de menjar agençada el Shôshô pensà que no era allò que havia sentit dir de sa penúria, i en fou content. La mateixa Ochikubo es preguntava d'on havia sortit tot allò, emperò, ni un ni l'altre no menjaren massa. Com Ochikubo era encara allitada, Akogi recollí el sobrant i ho serví a Tachihaki que s'ho menjà amb delit.

- En tot el temps que porto de servei no m'havia vist mai tan ben atès. És per cas degut a la presència del Shôshô?
- Sóc molt contenta de veure com m'estimeu, doncs, açò ha estat un regal de comiat. (35)
- Ui, quina por!

I esclataren de riure.


Jagueren fins a migjorn. La Kita no Kata, cosa gens habitual, féu per a obrir la porta de la cambra que era fermament tancada.

- Obriu! - cridà.

Ochikubo i Akogi es preguntaren què s'havia de fer.

- Tant se val, obriu. Si alça el paravent m'amagaré sota la flassada – digué el Shôshô.

Ochikubo pensà que la Kita no Kata feria exactament açò i com no s'hi podia fer altrament es plaçà davant del paravent.

- Per què trigueu tant a obrir?
- Perquè avui i demà són jorns malastrucs.-
Quina exageració! A més, no és pas casa vostra per a haver malastrugança.

Ochikubo digué a Akogi d'obrir. La Kita no Kata empenyé la porta impetuosa i entrà. S'assegué i esguardà al voltant. L'endreç de la cambra era diferent. HI havia una cortina, Ochikubo era ben abillada, la cambra perfumada d'encens......

- Tot sembla diferent ací, fins i tot tu mateixa. Què ha passat? - preguntà tota estranyada la Kita no Kata.
- - Què podria haver passat? - digué Ochikubo amb el rostre encès.

El Shôshô era desitjós de veure com era la Kita no Kata i entrellucà per un estrip del paravent. Vestia roba de seda de olor rosat i domàs blanc, una cosa damunt de l'altre, gens elegant. Tenia el rostre pla, la boca tenia encant, l'aparença agradosa, mes les arrugues dels ulls mostraven els anys i l'enlletgien quelcom.

Avui, de camí, m'he comprat un mirall preciós, i lluirà molt bé en la capsa que tens. He vingut a demanar-te que me la deixis per un temps.
- Està bé.
- Em plau molt que hi siguis d'acord. Dóna-me-la doncs.

S'hi atansà i la prengué. Tragué el mirall que hi havia i hi posà el seu. S'hi encastava perfectament.

- Realment avui ja no se'n fa d'aquesta laca d'or - I hi passà la mà per sobre.

Akogi, vexada, digué :

- La damisel·la també en necessita una de capsa per a son mirall!
- Avui mateix n'hi cercaré una i li'n faré portar.

I s'alçà. Com era tota contenta digué :

- D'on és aquesta cortina? És preciosa. Tot açò no és gens habitual. Té una altra aparença.

Ochikubo era avergonyida de que el Shôshô estigués sentint-ho.

- En tenia molta mancança i l'he fet prendre.

La Kita no Kata hi tenia sospites.
- - - - - -

35 – Aquesta frase no és gens clara en el text i ha donat lloc a diverses interpretacions. La meva traducció és literal.

o0o

6 de juny de 2015

KOKINSHÛ (古今集) -321-



みちしらばつみにもゆかむすみのえの岸におふてふこひわすれぐさ

みちしらばーつみにもゆかむーすみのえのーきしにおうちょうーこいわすれぐさ

Si jo conegués el camí per a collir de l'amor l'herba de l'oblit que diuen creix vora de Suminoe!


Poema no. 1111, i final del 古今集.

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -320-


くれのおも
Fonoll.

こし時とこひつつをればゆふぐれのおもかげにのみ見えわたるかな

こしときとーこいつつおればーゆうぐれのーおもかげにのみーみえわたるかな

Amor encara tinc quan penso en l'hora en què venia de nit només em resta veure la seva ombra.


Vegeu KOKINSHÛ (古今集) -130- (Poema no. 428) amb la nota que explica la peculiaritat d'els poemes que porten els noms de les coses que els encapçalen dintre dels versos.


Poema no. 1103

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -319-


我が背子を みやこにやりて 塩釜の まがきの島の 松ぞ恋しき

わがせこをーみやこにやりてーしおがまのーまがきのしまのーまつぞこいしき

A la capital han enviat mon home faré com els pins de Shiogama l'illa esperaré mon amor.


Clàssic doble sentit amb 松 / matsu : “pi” i “esperar”.


Poema no. 1089

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -318-


みちのくのうた
Cant de Michinoku.

阿武隈に 霧立ちくもり 明けぬとも 君をばやらじ 待てばすべなし

あぶくまにーきりたちくもりーあけぬともーきみをばやらじーまてばすべなし

Per l'Abukuma la boirina s'escampa i tot i l'alba no et deixaré anar no podria esperar.


Nota : la part final del volum no. 20 d'aquesta antologia està dedicada als “Cants de les províncies orientals”. Té origen en la zona oriental de la capital, i el llibre 19 del Man'yôshû n'és un precedent.

Michinoku és un àrea a l'extrem nord-est del Japó i correspon actualment a la regió de Tôhoku.

Abukuma és el riu que passa per la prefectura de Fukushima i desemboca a l'oceà Pacífic.

Poema no. 1087

Autor ; Anònim.

o0o