30 de maig de 2015

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 96
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【九十六】

かくて九のきみの侍従のきみにあはせ奉り給てけりおなしころ御息所を宮おはしまさすなりにけれは左のおとゝの右衛門督におはしましける比御文奉れ給ひけりかのきみむことられ給ひぬときゝ給ふておとゝ御息所に
波のうつかたもしらねとわたつ海のうらやましくもおもほゆる哉


Així doncs, la novena filla maridà el camarlenc. Aquell mateix temps, quan la dama del Sanjô no rebé més visites del príncep, el ministre de l'Esquerra (166), llavors capità de la Guàrdia de la Dreta de les Portes, començà a escriure-li lletres. Quan sabé que el camarlenc havia estat rebut com a gendre, el ministre envià a la dama del Sanjô :

---Jo no sé tampoc cap a on les onades són elevades però sento enveja de qui és a la cala.

- - - - - -

166 - Fujiwara no Saneyori (藤原実頼, 900–970).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 95
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)



【九十五】

おなし右のおほいとのゝみやすところみかとおはしまさすなりて後式部卿宮なんすみたてまつり給ひけるをいかゝ有けむおはしまさゝりけるころ斎宮の御もとより御ふみたてまつりたまへりけるにみやすんところ宮のおはしまさぬ事なときこえ給ふておくに
しら山に降にし雪の跡たえて今はこしちの人もかよはす
となん有ける御返あれと本になしとあり


Després del traspàs de l'emperador (162), la mateixa dama del Sanjô, filla del ministre de la Dreta, rebé les visites del príncep cap de Cerimònies de la cort (163), i quan sens cap mena de raó deixà de fer-ho, una lletra li arribà de la residència de la princesa sacerdotessa (164). La dama contestà i li féu saber que el príncep havia deixat de visitar-la, i al final hi havia :

---Damunt de la neu de la blanca muntanya no hi ha petges i aquell que venia ara ja no ho fa més. (165)

Si hi hagué resposta, no hi és pas al llibre.
- - - - - -
162 –Es refereix al traspàs de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).
163 - Príncep Atsumi (敦実親王, 893–967), fill de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Era un gran músic.
164 - Princesa Jûshi (柔子内親王, ?-959), filla de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Va ser sacerdotessa del santuari d'Ise.
165 – Poema no. 471, llibre 8, Gosenwakashû (後撰和歌集). Hi ha molts jocs de paraules:
Furi : 降る: caure (la pluja, etc.) i古い : vell, envellir.
Yuki : 雪 : neu i 行き: anar.
Koshi : 越す : passar, creuar, etc. I 来る: venir
Koshiji : こしじ és un topònim.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 94
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【九十四】

故中務宮の北方うせ給ひて後ちいさききんたちをひきくして三条右大臣殿にすみ給ひけり御いみなとすくしてはつゐにひとりは すくし給ふましかりけれはかの北のかたの御をとうと九君をやかてえたまはんとおほしけるをなにかはさもやとおやはらからもおほしたりけるにいかゝありけん 左兵衛督のきみ侍従にものし給けるころその御ふみもてくとなんきゝ給ふけるさて心つきなしとやおほしけむもとの宮になんわたり給にけるその時に御息所の御 もとより
なき人のすもりにたにもなるへきに今はとかへるけふのかなしさ
宮の御返し
すもりにと思ふ心はとゝむれとかひあるへくもなしとこそきけ
となんありける


Després del traspàs de l'esposa del príncep cap d'Afers Interns (159), aquest anà a viure amb ses infants a la residència del ministre de la Dreta de la Tercera Avinguda. Passat el temps de dol, com ja no hi havia cap motiu per a seguir sol, adés pensà en una germana petita de la difunta, la novena filla, i els pares i germans hi consentiren. Mentrestant, ell se n'assabentà que el capità de la Guàrdia de l'Esquerra de palau, que era llavors camarlenc (160), s'escrivia amb la noia. En fou naturalment desplagut i se'n tornà a casa seva. Fou llavors que de la residència de la dama de la Tercera Avinguda (161) rebé :

---Per a protegir el niu de qui no hi és s'hi ha de restar vós ara us en torneu i això és dolençós.

El príncep contestà :

---Per cuidar el niu tenia el propòsit de romandre-hi però se m'ha fet saber que seria debades.
- - - - - -
159 – Príncep Yoakira (代明親王, ?-937), fill de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).La seva esposa era la filla de Fujiwara no Sadakata (藤原 定方, 873-932).
160 – Fujiwara no Moromasa (藤原師尹, 920-969), cinquè fill de Fujiwara no Tadahira (藤原 忠平, 880-949).
161 – Fujiwara no Yoshiko (藤原能子, ?-964), en altres fonts el nom能子 és llegeix Nôshi. Filla de Fujiwara no Sadakata (藤原 定方, 873-932) i consort de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).

o0o

23 de maig de 2015


雨月物語 57
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)


左内興じて席をすゝみ。さてしもかたらせ給 ふに。富貴の道のたかき事。己がつねにおもふ所露たがはずぞ侍る。こゝに愚なる問事の侍るが。ねがふは祥にしめさせ給へ。今ことわらせ給ふは。専金の徳を 薄しめ。富貴の大業なる事をしらざるを罪とし給ふなるが。かの紙魚かいふ所もゆゑなきにあらず。今の世に富るものは。十が八ッまではおほかた貪酷残忍の人 多し。おのれは俸禄に飽たりながら。兄弟一属をはじめ。祖より久しくつかふるものゝ貧しきをすくふ事をもせず。となりに栖つる人のいきほひをうしなひ。他 の援けさへなく世にくだりしものゝ田畑をも。價を賎くしてあながちに己がものとし。今おのれは村長とうやまはれても。むかしかりたる人のものをかへさず。 禮ある人の席を譲れば。其人を奴のごとく見おとし。たま/\舊き友の寒暑を訪らひ來れば。物からんためかと疑ひて。宿にあらぬよしを應へさせつる類あまた 見來りぬ。又君に忠なるかぎりをつくし。父母に孝廉の聞えあり。貴きをたふとみ。賎しきを扶くる意ありながら。三冬のさむきにも一裘に起臥。三伏のあつき にも一葛を濯ぐいとまなく。年ゆたかなれども朝にくれに一椀の粥にはらをみたしめ。さる人はもとより朋友の訪らふ事もなく。かへりて兄弟一属にも通を塞 れ。まじはりを絶れて。其怨をうつたふる方さへなく。汲/\として一生を終るもあり。さらばその人は作業にうときゆゑかと見れば。夙に起おそくふして性力 を凝し。西にひがしに走りまどふありさまさらに閑なく。その人愚にもあらで才をもちうるに的るはまれなり。これらは顔子が一瓢の味はひをもしらず。かく果 るを佛家には前業をもて説しめし。儒門には天命と教ふ。もし未來あるときは現世の陰徳善功も來世のたのみありとして。人しばらくこゝにいきどほりを休め ん。されば富貴のみちは佛家にのみその理をつくして。儒門の教へは荒唐なりとやせん。霊も佛の教にこそ憑せ給ふらめ。否ならば祥にのべさせ給へ。

Sanai, interessat, se li acostà.
- Així doncs, segons el que dius, les vies de la riquesa i els honors són dignes, per tant, no és pas diferent de ma pensada! Ara et faré una pregunta estúpida, emperò, i et prego que em contesteu en detall. En aquesta apologia d'adès, menystenir completament la virtut de l'or i ignorar la preeminència de la riquesa és un crim. Allò que diuen les rates de biblioteca no és pas una desraó. Avui qui s'ha enriquit és, deu de vuit, la majoria, gent cobejosa i cruel. Aquell que disposa de prou ingressos no fa res per treure de la pobresa ses germans i família, i encara menys aquells que per generacions els han servit, i quan un veí resti sens mitjans, arruïnat, sens ajut de ningú, ell li prendrà els camps forçant-lo amb preus de misèria, i ara, capitost del poble, respectat, no tornarà pas els préstecs d'antany. Si algú ben educat li cedeix son lloc, gairebé ni se'l mirarà, com si fos un servent. Si una vella amistat, per ventura, li fa una visita de temporada, sospitarà que li demanarà diners i farà fer dir que no és a casa. Ja n'he vist jo d'aquesta mena! Per altra banda, n'hi ha que porten al màxim la lleialtat vers llur amos, que són considerats per llur devoció als pares, respecten aquells que s'ho mereixen i ajuden al necessitós. Als mesos més crus de l'hivern vesteixen matí i nit només una roba amb folre, quan la calor és més intensa no tenen temps per rentar llur únic vestit de roba, els anys de bona collita, matí i vespre omplen el ventre amb un únic bol de farinetes. Aquesta gent no rep mai visites dels amics, tot el contrari, són llurs germans i parents qui trencaran amb ells i ni hi passen. No tenen manera de plànyer-se a ningú, i sens repòs acaben llur existència. Així doncs, és que potser no entenen res de llurs mitjans. D'hora llevats i tard allitats. Exhaureixen llur energia, ara corren cap a l'oest, ara cap a l'est (251), erràtics, sens folgança. No són pas estúpids, emperò, és estrany que assoleixin res amb llur talent. No coneixen ni el gust de la carbassa de Yen-Tzu (252). Fineixen per llurs actes anteriors, ho expliquen els budistes, per designi del cel, segons els confucianistes. Si hi ha una vida futura, les virtuts ocultes, les accions meritoses del present compten per a l'esdevenidor, i per uns instants s'apaivagarà llur indignació. Així, l' explicació exhaustiva que de les vies de la fortuna fan els budistes i els ensenyaments de l'escola de Confuci, són per cas vagueries? Tu, esperit, et fonamentes segurament en la doctrina de Buda. Altrament, explica-m'ho en detall
- - - - - -

251 - Referència al Tsurezuregusa (徒然草) de Yoshida Kenkô (吉田兼好, 1283?-1350?), capítol no. 74 .
蟻の如くに集りて、東西にいそぎ、南北に走る。高きあり、賤しきあり。老いたるあり、若きあり。行く所あり、歸る家あり。夕にいねて、朝に起く。いとなむ所何事ぞや。生を貪り、利を求めて止む時なし。
252 - Yen-tzu ( ¿-?). Deixeble de Confuci, molt pobre. A les “Ananectes” es diu que tot I viure miserablement en un carreró I tenir només una carbassa per got era un home feliç.

o0o

16 de maig de 2015

落窪物語 -14-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



 あこき、この餅を箱の蓋にをかしう取りなして参りて、「これ、いかで」と言へば、君「いとねぶたし」とて起きたまはねば、「なほ今宵御覧ぜよ」とて聞ゆれば、「なぞ」とて、頭もたげて見上げたまふ。餅ををかしうしたれば、少将、誰かくをかしうしたらむ、かくて待ちけると思ふも、されてをかしう、「餅にこそあめれ。食ふやうありとか。いかがする」と宣へば、あこき「まだやは知らせたまはぬ」と申せば、「いかが。ひとりあるには食ふわざかは」と宣へば、聞きて、「三つとこそは」と申す。「まさなくぞあなる。女は幾つ」と宣へば、「それは御心にこそは」とて笑ふ。「これ参れ」と女君に宣へば、恥ぢて参らず。いと実法に三つ食ひて、「蔵人の少将もかくや食ひし」と宣へば、「さこそは」と言ひてゐたり。夜更けぬれば、寝たまひぬ。
 帯刀がり行きたれば、まだしとどに、かいかがまりてゐたり。「傘はなくやありつらむ、かく濡れたるは」と言へば、忍びて道のほどのこと言ひて笑ふ。「かばかりの御志は、今も昔もあらじ。たぐひなしとは思ひたまはぬにや」と言へば、「少しよろしかりなんど、なほあかね」「それを少しよろしきはと。女はおほけなきこそ憎けれ。いみじくつらき御心の続くとも、三十度ばかりは今宵に許しきこえたまうてむ」など言へば、「例の、おのが方ざまに物言ふ」など言ひて寝ぬ。「まめやかに、今宵おはせざらましかば、いみじからまし」など言ひ、寝に寝ぬ。
 夜さへ更けぬれば、いととく明け過ぎぬ。「いかでか帰らむとする。人静かなりや」など、言ひ臥したまへるほどに、あこき、いといとほしきわざかな、石山よりも今日は帰りおはしぬらむ、人もこそふと来れ、と思ふも、静心なくて、御粥、御手水など思ふに、急ぎ歩けば、帯刀「などかく静心なくは歩きたまふ」と言へば、「いかがは。ほどもなき所に人を据ゑたてまつりたれば、人やふと来るとて、騒ぎ歩くぞかし」といらふ。「車取りにやれ。やをら、ふと出でなむ」と宣ふほどに、石山の人ののしりて帰りおはしぬ。「不用なめり」とて、出でたまはずなりぬ。


Akogi entrà amb uns pastissets ben agençats en una safata.

- Tasteu-los, si us són de grat – digué Akogi
- Tinc molta son.... - féu el Shôshô sens alçar-se.
- Proveu-los aquest vespre.
- Què és?

Preguntà alçant el cap. Quan veié els pastissets tan ben servits es preguntà qui els havia preparat. Segurament era degut a sa visita.

- Ah! Són pastissets açò (34)! Com els haig de menjar?
- Que no ho sabeu? - preguntà Akogi.
- Com? Sóc sol i no n'he menjat mai.
- Preneu-ne tres.
- No sembla massa correcte. Quants n'haurà ella?
- Tants com en vulgui! - contestà Akogi rient.
Pregueu aquests – digué el Shôshô a Ochikubo, mes ella, vergonyosa, no en prengué cap.

El Shôshô es menjà els tres pastissets rituals.

- Se'ls menjà així el Kurôdo no Shôshô?
- Certament.

Era ja fosca nit i Ochikubo i el Shôshô s'allitaren.

Akogi anà a la cambra on era Tachihaki encara xop i tot arrupit.

- Que no dúieu paraigües? Estàs ben moll.

I ell li contà rient allò que els havia succeït pel camí.

- No hi ha ni ha hagut un amor així. No et sembla inigualable?
- És quelcom complaent, mes no prou.
- Què? Quelcom complaent! Mira que sou pretensioses les dones! Encara que el Shôshô mudés de sentiments i no vingués més, trenta vegades l'hauríeu de perdonar per venir en una nit com aquesta!
- Ho dius per a fer-ho avenir a ta conveniència – i Akogi s'allità.
- Si el Shôshô no hagués vingut aquest vespre m'ho hauries fet passar ben magre! - i també ell s'allità.


Era fosca nit mes aviat es féu jorn.

- Com us ho fareu per a sortir? No hi haurà gent fent feina? - digué Akogi ajaguda al costat de Tachihaki.

Quina pena seria per a la damisel·la, avui era el jorn de tornada de tothom que havia pelegrinat a Ishiyama, i Akogi tot pensant que la gent podia arribar d'un moment a l'altre es trasbalsà. Preparà unes farinetes d'arròs i aigua per a rentar-se.
Mentre s'hi afanyava Tachihaki li preguntà perquè era tan amoïnada.

- Que perquè sóc tan amoïnada? La cambra de la damisel·la és molt petita perquè s'hi amagui ningú, i algú hi pot entrar de sobte, per açò m'afanyo tant.



- Envieu el carruatge, haig de sortir ara mateix – digué el Shôshô.

I en aquell moment arribà la gent d'Ishiyama amb molt d'enrenou.

- Es debades ja – exclamà el Shôshô i no sortí.

- - - - -

34 – Els dolços (Mochi / 餅) eren per celebrar la “Tercera Nit”.

o0o

9 de maig de 2015

KOKINSHÛ (古今集) -317-


身は捨てつ 心をだにも はふらさじ つひにはいかが なると知るべく

みはすてつーこころをだにもーほうらさじーついにはいかがーなるとしるべく

He abandonat mon cos mes aquest mon cor no el vull perdre. Voldria saber de mi quan vingui la meva fi.

Poema no. 1064

Autor : Fujiwara no Okikaze (藤原興風, ¿-?)
Va viure cap a l'any 900 però no hi ha dades sobre la seva vida.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -316-


何をして 身のいたづらに 老いぬらむ 年の思はむ ことぞやさしき

なにをしてーみのいたずらにーおいぬらむーとしのおもわむーことぞやさしき

Què he fet per cas i haver-me envellit tan inútilment? Em torba què pensarà de mi el temps ja passat.

Poema no. 1063

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -315-


世の中は いかにくるしと 思ふらむ ここらの人に うらみらるれば

よのなかはーいかにくるしとーおもうらむーここらのひとにーうらみらるれば

En el nostre món pensar en la sofrença que s'ha de patir quan un es sent odiat per gent que ens envolta.

Poema no. 1062

Autor : Aiwara no Motokata (在原元方, ?-¿)
Nebot d' Ariwara no Narihira (在原業平, 825-880) i fill adoptiu del Gran Conseller Fujiwara no Kunitsune (藤原くにつね, 827-908).
o0o

2 de maig de 2015

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 93
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【九十三】


是もおなし中納言斎宮のみこを年比よはひたてまつり給てけふあすあひなんとしけるほとに伊勢の斎宮の御うらにあひ給ひにけりいふかひなく口おしくおとこ思ひ給ひけりさてよみて奉りたまひける
伊勢のうみちひろの浜にひろふとも今はかひなくおもほゆるかな
となんありける.


Aquest mateix conseller del Centre feia molt de temps que galantejava la princesa sacerdotessa (158), i tot just a punt d'haver-la fou designada Sacerdotessa del santuari d'Ise. En fou ben dissortat, emperò, res no s'hi podia fer. Així doncs, li composà :

---A la mar d'Ise platja de les mil braces tot i que cerqui sembla per tot certament que cap petxina hauré.

- - - - - -

158 – Princesa Masako (雅子内親王, 910-954). Va ser designada Sacerdotessa del santuari d'Ise (伊勢) l'any 931. Filla de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 92
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【九十二】

故権中納言左のおほいとのゝきみをよはひ給ふけるとしのしはすのつこもりに
物おもふと月日の行もしらぬまにことしはけふにはてぬとかきく
となん有ける又かくなむ
いかにしてかく思ふてふことをたに人つてならて君にかたらん
かくいひ/\てつゐにあひにけるあしたに
けふそへにくれさらめやはと思へともたへぬは人の心なりけり


El darrer jorn de la dotzena lluna de l'any que el difunt viceconseller del Centre (153) festejava la filla del ministre de la Dreta (154) :

---Quan penso en vós dels dies i els mesos perdo noció i em diuen que d'enguany només resta aquest jorn. (155)

i encara aquest :

---Per bé que només per dir que penso en vós no em cal ningú dretament jo voldria expressar-vos ma pensa.(156)

I escrivint d'aquesta faiçó es veieren, i l'endemà :

---Tot i que també el jorn d'avui s'acaba però hi penso el cor de qui estima és granment desficiós. (157)

- - - - - -


153ーFujiwara no Tadahira (藤原 忠平, 880-949).
154 - Es deia Takako (貴子)
155 – Poema no. 507, llibre 8, Goseiwakashû (後撰和歌集).
156 – Poema no. 962, llibre 13, Gosenwakashû (後撰和歌集).
157 – Poema no. 883, llibre 12, Gosenwakashû 後撰和歌集).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 91
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【九十一】

三條の右のおとゝ中将にいますかりける時祭の使にさゝれていてたち給けりかよひ給ける女のたえて久しくなりにけるにかゝる 事なんいてたつあふきもたるへかりける,ひとつ給へといひやり給へりけりよしある女なりけれはよくてをこせてんと思ひ給ひけ るにいろなともいときよらなるあふきの香なともいとかうはしうてをこせたり引かへしたるうらのはしのかたにかきたりける
ゆゝしとていむとも今はかひもあらしうきをはこれに思ひよせてん
とあるを見ていとあはれとおほしてかへし
ゆゝしとていみける物を我為になしといはぬはたかつらきなる


El ministre de la Dreta de la Tercera Avinguda (151), qua era comandant de la Guàrdia de Palau, fou nomenat delegat imperial per la festa de Kamo.
A una dona que ell havia festejat i que, emperò, feia molt de temps que ja no visitava, li escriví :

- Això és el que m'ha succeït. Em caldria un ventall. Us prego d'enviar-me'n un.

Com era una dona de bon gust ell pensà que li enviaria el millor dels ventalls, i ella li'n envià un de color esplendent i fragant olor. Al dors, en un extrem, hi havia escrit :

---És aquest present de mal averany diuen en va és ara però que sigui per vós el record de ma pena. (152)

Quan ho llegí en fou commòs i ell tornà :

---És aquest present mal averany segons vós emperò a mi no me l'heu pas refusat de qui doncs aquest penar?

- - - - - -

151 - Fujiwara no Sadakata (藤原 定方, 873-932). Va ocupar aquest càrrec des de l'any 906 fins al 913.
152 – Poema no. 1279, llibre 19, Shûiwakashû (拾遺和歌集).

o0o