28 de març de 2015

雨月物語 55
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)



此のちは里人おもき災をの がれしといえども。猶僧が生死をしらざれば。疑ひ恐れて人/\山にのぼる事をいましめけり。一とせ速くたちて。むかふ年の冬十月の初旬快庵大徳。奥路のか へるさに又こゝを過給ふが。かの一宿のあるじが荘に立よりて。僧が消息を尋ね給ふ。荘主よろこび迎へて。御僧の大徳によりて鬼ふたゝび山をくだらねば。人 皆浄土にうまれ出たるごとし。されど山にゆく事はおそろしがりて。一人としてのぼるものなし。さるから消息をしり侍らねど。など今まで活ては侍らじ。今夜 の御泊りにかの菩提をとふらひ給へ。誰も随縁したてまつらんといふ禅師いふ。他善果に基て遷化せしとならば道に先達の師ともいふべし。又活てあるときは我 ために一個の徒弟なり。いづれ消息を見ずばあらじとて。復び山にのぼり給ふに。いかさまにも人のいきゝ絶たると見えて。去年ふみわけし道ぞとも思はれず。 寺に入てみれば。荻尾花のたけ人よりもたかく生茂り。露は時雨めきて降こぼれたるに。三の徑さへわからざる中に。堂閣の戸右左に頽れ。方丈庫裏に縁りたる 廊も。朽目に雨をふくみて苔むしぬ。さてかの僧を座らしめたる篁子のほとりをもとむるに。影のやうなる人の。僧俗ともわからぬまでに髭髪もみだれしに。葎 むすぼふれ。尾花おしなみたるなかに。蚊の鳴ばかりのほそき音して。物とも聞えぬやうにまれ/\唱ふるを聞けば
江月照松風吹   永夜清宵何所為
禅師見給ひて。やがて禅杖を拿なほし。作生 何所為ぞと。一喝して他が頭を撃給へば。忽氷の朝日にあふがごとくきえうせて。かの青頭巾と骨のみぞ草葉にとゞまりける。現にも久しき念のこゝに消じつき たるにやあらん。たふときことわりあるにこそ。されば禅師の大徳雲の裏海の外にも聞えて。初祖の肉いまだ乾かずとぞ称歎しけるとなり。かくて里人あつまり て。寺内を清め。修理をもよほし。禅師を推たふとみてこゝに住しめけるより。故の密宗をあらためて。曹洞の霊場をひらき給ふ。今なほ御寺はたふとく栄えて ありけるとなり.



Des de llavors, es diu, els vilatans foren deslliurats d'aquell flagell esfereïdor. Tanmateix, com no es sabé si el monjo era viu o mort, entre el dubte i la temença, la gent advertí de no pujar a la muntanya.
Promptament s'escolà un any. L'hivern de l'any següent, cap a principis de la desena lluna, el virtuós Kaian, de tornada de les terres del nord, passà de nou per aquell lloc, anà a casa d'aquell home que l'havia acollit i preguntà sobre aquell monjo. L'hoste el rebé molt content.

- Mercès a vostre gran virtut el dimoni no ha tornat a baixar de la muntanya. És com si tothom hagués renascut al paradís. Anar-hi, emperò, encara ens fa basarda, i ningú no hi vol pujar. Així doncs, no en tenim noves. Tanmateix, segurament ja no és pas viu. Durant vostra estada aquesta nit pregueu pera la salvació de son ànima, i també nosaltres en afegirem a les pregàries.

El Mestre Zen digué :

- Si per ses bones accions ha traspassat en santedat diré d'ell que és un mestre que m'ha precedit en el camí a la il·luminació. Si és viu encara, i mentre sigui així, per a mi és mon deixeble. Sigui com sigui, haig de veure què ha succeït.

I una altra vegada pujà a la muntanya.

Veritablement, no s'hi veien senyals de passos humans, no semblava pas el camí que havia petjat l'any anterior.Quan entrà al temple veié que les canyes i les herbes havien crescut més altes que un home, la rosada vessava com si hagués plogut (234), ni les tres dreceres eren visibles (235). Les portes dels pavellons eren caigudes a tort i a dret, el corredor que voltava les celles i la cuina, plenes d'aigua de pluja les esquerdes podrides, era colgat de molsa. Ullà els voltants de la galeria on havia fet seure el monjo, i un ésser humà semblant a una ombra, amb els cabells i la barba tan embullats que no es sabia si era un monjo o un laic, era entrelligat amb plantes enfiladisses. D'entre les herbes vinclades sota son cos un so tènue com el brunzir d'un mosquit, gairebé inaudible, es sentia a penes un recitat :

------ A la cala brilla la lluna, als pins bufa el vent.
------ Eterna nit, vespre pur, per quin fet?

El Mestre Zen mirà i després d'una estona engrapà el bastó de la meditació i cridà :

- Bé, per quin fet?

I li'n donà un cop al cap. Sobtadament es fongué com un glaç al sol del matí. Sobre l'herba només hi restaren la caputxa blava i els ossos i, segurament, llavors sa dèria es fongué. Sens dubte un valuós principi!

Des de llavors, la reputació de la gran virtut del Mestre Zen s'escampà més enllà dels núvols i de les mars. “La carn del fundador no s'ha assecat encara!” exclamava l gent amb admiració.
Els vilatans s'aplegaren i netejaren el temple i el restauraren. A instàncies de tothom el Mestre Zen s'hi instal.là, renovà l'antiga afiliació a la secta Shingon (236) i fundà un lloc sagrat de la secta Sôtô (237).
El temple encara hi és avui, venerat i pròsper.
- - - - - -
234 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 15 : Yomogiu (蓬生).
235 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 15 : Yomogiu (蓬生).
236 – Secta Shingon (真言宗) : una de les escoles del budisme japonès més importants. Es va originar a l'Índia entre els segles III-IV dC d'on va passar a la Xina i posteriorment al Japó.
237 – Secta Sôtô (曹洞宗) : secta budista d'origen xinès introduïda al Japó al segle XIII.
o0o

21 de març de 2015


落窪物語 -12-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


暗うなるままに、雨いとあやにくに、頭さし出づべくもあらず。少将、帯刀に語らひたまふ、「くちをしう、かしこにはえ行くまじかめり。この雨よ」と宣へば、「ほどなく、いとほしくぞ侍らむかし。さ侍れど、あやにくなる雨は、いかがはせむ。心のおこりたりならばこそあらめ。さる御文をだに物せさせたまへ」とて、けしきいと苦しげなり。「さかし」とて、書いたまふ。「いつしか参り来むとしつるほどに、かうわりなかめれければなむ。心の罪にあらねど。あろかに思ほすな」とて、帯刀も、「ただ今参らむ。君おはしまさむとしつるほどに、かかる雨なれば、くちをしと嘆かせたまふ」と言へり。
 かかれば、いみじうくちをしと思ひて、帯刀が返りごとに、「いでや、降るともと言ふこともあるを、いとどしき御心ざまにこそあめれ。さらに聞えさすべきにもあらず。御みづからは、何の心ちのよきにか、来むとだにあるぞ。かかるあやまちしいでて、かかるやうありや。さても世の人は、今宵来ざらむとか言ふなるを。おはしまさざらむよ」と書けり。
 君の御返りには、ただ、
    世にふるを憂き身と思ふわが袖の濡れはじめける宵の雨かな
「とあり」とて、待て参りたるほど、戌の時過ぎぬべし。燈のもとにて見たまひて、君はいとあはれと思ほしたり。帯刀がもとなる文を見たまひて、「いみじうくねりためるは。げに今宵は三日の夜なりけるを、物のはじめに、もの悪しう思ふらむ。いといとほし。」雨はいやまさりにまされば、思ひわびて、頬杖つきて、しばし寄り居たまへり。帯刀、わりなしと思へり。うち嘆きて立てば、少将、「しばし居たれ。いかにぞや。行きやせむとする」、「徒歩からまかりて、言ひ慰めはべらむ」と申せば、君「さらば、われも行かむ」と宣ふ。うれしと思ひて、「いとようはべるなり」と申せば、「大傘一つ設けよ。衣ぬぎて来む」とて入りたまひぬ。帯刀、傘求めに歩く。
 あこき、かく出で立ちたまふも知らで、いといみじと嘆く。かかるままに、「あいぎやうなの雨や」と腹立てば、君恥づかしけれど、「などかくは言ふぞ」と宣へば、「なほよろしう降れかし。折憎くもはべるかな」と言へば、「降りぞまされる」と忍びやかに言はれてぞ、いかに思ふらむと、むつかしうて、添ひ臥したまへり。
 男君はただ白き御衣一かさねを着たまひて、いともの憂げに引き連れて、帯刀とただ二人出でたまひて、大傘を二人さして、門をみそかにあけさせたまひて、いと忍びて出でたまひぬ。つつ闇にて、わぶわぶ、道の悪しきをよろぼひおはするほどに、前おひて、あまた火ともさせて、小路ぎりに、辻にさしあひぬ。いとせばき小路なれば、え歩み隠れず。片そばみて、傘を垂れかけてゆけば、雑色ども、「このまかる者ども、しばしまかりとまれ。かばかり雨もよに、夜中に、ただ二人行くは、けしきあり。捕へよ」と言へば、わびしくて、しばし歩みとまりて立てれば、火をうち振りて、「人々、足どもいと白し。盗人にはあらぬなめり」と言へば、「まことの小盗人は足白くこそはべらめ」と、行き過ぐるままに、「かく立てるは、なぞ。居はべれ」とて、傘をほうほうと打てば、屎のいと多かる上にかがまり居る。また、うちはやりたる人、「強ひてこの傘をさし隠して顔を隠すは、なぞ」とて、行き過ぐるままに、大傘を引きかたぶけて、傘につきて屎の上にを居たる、火をうちふきて、見て、「指貫着たりける。身貧しき人の、思ふ女のがり行くにこそ」など、口々に言ひて、おはしぬれば.



Enfosquia i plovia amb tanta intensitat que no es podia ni treure el cap. El Shôshô digué a Tachihaki :

- Quina pena! Així no hi podem anar amb aquesta pluja!
Cert. La damisel·la en serà molt decebuda, tot just quan us havíeu conegut.... Plovent així no hi ha manera. No és cas de vostra fidelitat. Almenys, envieu-li una lletra - digué Tachihaki molt amoïnat.

- Certament!

I escriví :

- Quan era a punt de visitar-vos aquesta intensa pluja m'ho impedeix. No és pas culpa de mon cor. No em menystingueu!"

També Tachihaki escriví a Akogi :

- Ara vindré. Quan es preparava el Shôshô ha començat a ploure molt. És molt desplagut.

Akogi, molt decebuda, li contestà :

- Com diu un poema “.....tot i la pluja......” (29). El Shôshô no té cor! Què li podria dir jo a la damisel·la? Creus que m'és grat que diguis de venir tu sol? Després d'aquesta desídia dius açò? Com ben bé es diu “No vindrà aquesta vespre.....” (28). Certament, el Shôshô no vindrà pas.

La resposta d'Ochikubo :

---Tota la pena que sento en aquest món fa mes llàgrimes plenament amarades pel plujat d'aquest vespre.

Era l'hora del Gos (30).

Ells hagueren les respostes. Després de llegir la d'Ochikubo, el Shôshô sentí molta pena. Llegí també aquella d'Akogi a Tachihaki.

- És ben enutjada. Veritablement, és la Tercera Nit, pensarà que mon comportament precís aquesta nit és infame.

I era molt consirós.

Cada vegada plovia més, i restà allà pensarós amb el cap entre les mans. Tachihaki no sabia què fer. S'alçà i sospirà profundament. El Shôshô digué :

- Resta ací una mica. Què fas? Te n'hi vas?
- Me n'hi vaig a peu per a reconfortar-les.
- Doncs jo també!
- Molt bé – respongué Tachihaki tot content.
- Agafa un paraigües gran. Vaig a canviar-me de roba.

Passà a sa cambra i Tachihaki anà a cercar el paraigües.

Akogi, sens saber que ells ja feien via, era molt queixosa, maleïa aquella pluja tot enutjada. Ochikubo, apocada, li preguntà perquè parlava d'aital manera.

- No passaria res si no plogués tant, així és de mal averany.

- “I encara plou més i més.....” (31)

Recità Ochikubo amb un fil de veu. Torbada al pensar que potser Akogi ho havia sentit es recolzà al llit.


El Shôshô duia només un senzill vestit de color blanc i sortí acompanyat solament per Tachihaki, ambdós sota un gran paraigües.

Obriren la portalada a la quieta i sortiren furtivament. La foscor feia feixuc el camí. Mentre avançaven a les palpentes es trobaren en una cruïlla de cara amb uns homes que duien moltes torxes. Com el camí era molt estret no podien caminar inapercebuts, i avançaren per un costat amb el paraigües esbiaixat. Un dels homes cridà :

- Vosaltres! Atureu-vos! És estrany que camineu en plena nit sota aquest aiguat. Prengueu-los!

Atemorits, restaren quiets mentre els homes brandaven les torxes.

- Tenen les cames molt blanques. No semblen pas uns lladres.
- N'hi ha de lladres amb les cames blanques! - reblà algú altre.
- Què feu drets? Ajupiu-vos!

Els hi vantaren un cop al paraigües i ells s'arrauliren sobre una pila de fems.
Algú digué, groller :

- Per què amagueu la cara sota el paraigües?

S'hi acostà i a l'apartar el paraigües els féu seure sobre els fems. Els homes els contemplaren a la llum de les torxes.

- Vesteixen com els pobres. Són dos pelats de visita a llurs enamorades.

I parlant així marxaren.
- - - - - -


28 – Poema no. 664, llibre 4, Manyôshû (万葉集) :
石上降るとも雨につつまめや妹に逢はむと言ひてしものを

29 - De fet, no hi certesa sobre de quin poema procedeix exactament aquest vers car hi és en diverses antologies. Una d'elles podria ser el Shûiwakashû (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos, concretament el no. 807 del llibre 13 :
夕け問ふ占うらにもよくあり今宵だに来ざらむ君をいつか待つべき

i també el Manyôshû (万葉集)”, poema no. 2613, llibre 11 :

夕卜尓毛 占尓毛告有 今夜谷 不来君乎 何時将待

30 – “L'hora del gos” (Inu no toki - 戌の時) : les 20 hores.
31 - ........降りぞまされる. Referència al poema 705, llibre 14, Kokinwakashû (古今和歌集) d'Ariwara no Narihira : 在原業平朝臣 -------- 藤原敏行朝臣の、なりひらの朝臣の家なりける女を あひしりてふみつかはせりけることばに、いままうでく、あめのふりけるをなむ見わづ らひ侍るといへりけるをききて、かの女にかはりてよめりける.
かずかずに 思ひ思はず とひがたみ 身を知る雨は 降りぞまされる.

És també a l'Ise Monogatari (伊勢物語), narració no. 107.

o0o

14 de març de 2015

KOKINSHÛ (古今集) -310-



紅に 染めし心も たのまれず 人をあくには うつるてふなり

くれないにーそめしこころもーたのまれずーひとをあくにはーうつるちょうなり

No es pot del tot refiar en la porpra el color del cor, en bugada de l'amor es diu s'esvaeix de cop.


Nota : あく té aquí el doble significat de “lleixiu que s'obté de les cendres” i “cansar-se”, haver-ne prou d'alguna cosa”.


Poema no. 1044

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -309-


思ひけむ 人をぞ共に 思はまし まさしやむくい なかりけりやは

おもいけむーひとをぞともにーおもわましーまさしやむくいーなかりけりやは

Hauria d'haver tornat a estimar-la l'enamorada i que com de promptament el càstig m'ha arribat!


Poema no. 1042

Autor : Kyohara no Fukayabu (清原深養父, ?-?).

Descendent del príncep Toneri (舎人親王, 676-735), fundador de Nara, avi de Kiyohara no Motosuke (清原元輔, 908-990) i besavi de Sei Shônagon (清少納言, 965-1010 ?).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -308-


思ふてふ 人の心の くまごとに 立ち隠れつつ 見るよしもがな

おもうちょうーひとのこころのーくまごとにーたちかくれつつーみるよしもがな

Si arrecerat per tots els racons del cor d'aquell que em diu que li sóc tan estimat i mirar-lo d'amagat!


Nota : Algunes edicions tenen un "kana" に extra al tercer vers : くまごとにに , la qual cosa fa que sigui de sis síl·labes, trencant així la mètrica del poema original, i no sembla que tingui cap significat específic.


Poema no. 1038

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -307-


ことならば 思はずとやは 言ひはてぬ なぞ世の中の 玉だすきなる

ことならばーおもわずとやはーいいはてぬーなぞよのなかのーたまだすきなる

Preferiria que m'ho diguessis ben clar que no m'estimes per què doncs en aquest món tot s'ha de complicar tant?


Nota : たまだすき és un llaç que s'utilitza per arremangar les mànigues d'un vestit i que es creua a l'esquena fent una X, és a dir, amb les puntes totes separades; d'aquí el significat de “complicat”.

Poema no. 1037

Autor : Anònim.

o0o

7 de març de 2015

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 88
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【八十八】

おなし男紀伊国にくたるにさむしとてきぬをとりにをこせたりけれは女
きの国のむろのこほりに行人は風のさむさもおもひしられし
返しおとこ
紀伊国の室の郡に行なから君とふすまのなきそかなしき

El mateix home havia d'anar a la contrada de Ki, digué que feia fred i demanà que li portessin roba, la dona féu :

---Si algú se'n va a la contrada de Ki al lloc dit Muro no penso pas que senti el fred de la contrada. (146)

I l'home :

---A Muro el lloc de la contrada de Ki certament hi vaig però sens vós em manca tristament la flassada.

- - - - - -

146 – Muro (むろ/ 牟婁) i també 室, amb la mateixa pronunciació. Joc de paraules entre el topònim i el caràcter 室 que significa “cambra closa, hivernacle, celler”. Aquests tres caràcters apareixen indistintament en les diverses versions del text original.
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 87
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【八十七】

たしまのくにゝかよひけるひやうこのかみなりけるおとこのかのくになりけるをんなをゝきて京へのほりけれは雪のふりけるにいひをこせたりける
山里にわれをとゝめてわかれちの雪のまに/\ふかくなるらん
といひたりけれは
まさとにかよふ心も絶ぬへし行もとまるもこゝろほそさに
となんかへしたりける

Un canceller dels Dipòsits d'armes que anava sovint a la contrada de Tajima hi havia deixat una dona de tornada a la capital, i com nevava, ella li envià :

---Ací deixada al poble de muntanya sobre el camí que em separa de vós la neu és més pregona.

La resposta :

---Mon cor per a vós al poble de muntanya és ben consirós, jo marxo i vós resteu, trencadís el fil dels cors.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 86
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【八十六】

む月のついたち比大納言殿にかねもり参りたりけるに物なとのたまはせてすゝろにうたよめとのたまひけれはふとよみたりける
けふよりは荻の焼く原かきわけて若なつみにと誰をさそはん
とよみたりけれはになくめてたまふて御かへし
かたをかに蕨もえすは尋つゝ心やりにやわかなつまゝし
となんよみ給ひける

A començament de la primera lluna, Kanemori anà a la residència del Gran Conseller (144), i tot conversant, de cop i volta, el Gran Conseller li demanà de comprendre un poema, i Kanemori improvisà :

---A partir d'avui per la prada de canyes ara cremades per collir els brots tendres qui podria convidar? (145)

Això composà. El Gran Conseller en fou molt impressionat i reciprocà :

---A Kataoka si no hi ha falgueres farem la cerca pel collir els brots tendres per nostre esbargiment.

Això composà.
- - - - - -

144 – Fujiwara no Akitada (藤原顕忠, 898-945).
145 - Poema no. 3, llibre 1, Gosenwakashû (後撰和歌集).

o0o