28 de febrer del 2015

雨月物語 54
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)


夜更て月の夜にあらたまりぬ。影玲瓏としていたらぬ隈もなし。子ひとつともおもふ此。あるじの僧眠蔵を出て。あはたゝしく物を討ぬ。たづね得ず して大いに叫び。禿驢いづくに隠れけん。こゝもとにこそありつれと禅師が前を幾たび走り過れども。更に禅師を見る事なし。堂の方に駈りゆくかと見れば。庭 をめぐりて躍りくるひ。遂に疲れふして起來らず。夜明て朝日のさし出ぬれば。酒の醒たるごとくにして。禅師がもとの所に在すを見て。只あきれたる形にもの さへいはで。柱にもたれ長嘘をつぎて黙しゐたりける。禅師ちかくすゝみよりて。院主何をか歎き給ふ。もし飢給ふとならば野僧が肉に腹をみたしめ給へ。ある じの僧いふ。師は夜もすがらそこに居させたまふや。禅師いふ。こゝにありてねふる事なし。あるじの僧いふ。我あさましくも人の肉を好めども。いまだ佛身の 肉味をしらず。師はまことに佛なり。鬼畜のくらき眼をもて。活佛の來迎を見んとするとも。見ゆべからぬ [1]な るかな。あなたふとゝ頭を低て黙しける。禅師いふ。里人のかたるを聞けば。汝一旦の愛慾に心神みだれしより。忽鬼畜に堕罪したるは。あさましとも哀しと も。ためしさへ希なる悪因なり。夜/\里に出て人を害するゆゑに。ちかき里人は安き心なし。我これを聞て捨るに忍びず。恃來りて教化し本源の心にかへらし めんとなるを。汝我をしへを聞や否や。あるじの僧いふ。師はまことに佛なり。かく淺ましき悪業を頓にわするべきことわりを教給へ。禅師いふ。汝聞とならば こゝに來れとて。簀子の前のたひらなる石の上に座せしめて。みづからかづき給ふ紺染の巾を脱て僧が頭にかづかしめ。證道の哥二句を授給ふ
江月照松風吹   
永夜清宵何所為
汝こゝを去ずして徐に此句の意をもとむべし。意解ぬる則はおのづから本來の佛心に會ふなるはと。念頃に教て山を下り給ふ。



Quan fou ben fosc aparegué la lluna i sa lluor esplendorosa il.luminà tots el racons. Hauria d'ésser cap a l'hora de la Rata (232) que el monjo sortí de la cambra i molt excitat cercà quelcom, i no trobant-ho féu un crit.

- Cap de ruc! On t'has ficat? Era ací que hi era!

Tot i que passà davant del mestre Zen diverses vegades no el veié de cap manera. Semblà que feia per córrer cap al temple quan féu voltes pel jardí saltant com un foll i, finalment, es desplomà esgotat sens poder aixecar-se.
A trenc d'alba, quan s'alçà el sol, com si es despertés d'una embriaguesa, el monjo veié que el mestre Zen era al mateix lloc. Amb una expressió d'estupor i sens dir res s'arrepenjà en una columna, sospirà profundament i restà en silenci. El mestre Zen s'acostà.

- Què us fa patir, abat? Si és la fam, ompliu-vos el ventre amb la carn d'aquest miserable bonze.

El monjo digué :

- Mestre, heu restat ací tota la nit?

- He estat ací, sens dormir.

- Per a ma vergonya m'agrada la carn humana, emperò, encara no conec el gust de la carn d'un Buda. Mestre, sou un veritable Buda! Amb mes ulls malvats de fera salvatgina, encara que hagués vist l'arribada d'un Buda vivent, amb ma desraó no l'hauria pogut veure. Ah, que en sou de noble!

El mestre Zen digué :

- Segons allò que he sentit de la gent del poble, ton cor s'ha trastocat per una passió única i a l'instant has caigut en la malvestat de les besties, i encara que repulsiu i dolençós és el cas excepcional d'un fat maligne. Perquè nit rere nit has anat al poble a anguniejar la gent, els habitants dels voltants no tenen pau al cor. açò he sentit i no puc restar-ne indiferent. He vingut de propòsit perquè tornis a ta naturalesa original. Escoltaràs o no mon ensenyament?

- Mestre, sou un veritable Buda! Ensenyeu-me'n els principis per eliminar immediatament de mi aital repulsiva malvolença!

- Si ho vols escoltar, vine ací.

El féu seure en una pedra plana davant de la galeria, es tragué la caputxa blava que duia, la hi posà al cap i l'inicia amb dos versos del Shôdoka (233) :

------ A la cala brilla la lluna, als pins bufa el vent.
------ Eterna nit, vespre pur, per quin fet?

- Sens bellugar-te d'ací, cerca en la quietud el sentit d'aquests versos. Quan n'hagis copsat el sentit, tu mateix trobaràs en ton cor l'essència primigènia de Buda.

Amb aquest pensament l'instruí, i baixà de la muntanya.
- - - - - -
232 – Hora de la Rata (子- Ne), període de temps entre les 23-01 hores.
233 – Shôdôka, pron. japonesa ( 證道歌) : Cant de la il·luminació. En xinès és Zhengdaoge. El seu compilador va ser el mestre Zen Yung Chia Hsuan-chueh (永嘉玄覺, 665-713). Es tracta d'una col.lecció de seixanta-quatre poemes sobre els principis bàsics del budisme Zen.
o0o

21 de febrer del 2015


落窪物語 -11-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 夜さりは、三日の夜なれば、いかさまにせむ、今宵餅いかで参るわざもがなと思ふに、また言ふべき方もなければ、和泉殿へ文書く。「いとうれしう、聞えさせたりし物を賜はせたりしなむ、喜びきこえさする。またあやしとは思さるべけれど、今宵、餅なむ、いとあやしきさまにて用侍る。取りまずべきくだものなど、侍りぬべくは少し賜はせよ。まらうどなむ、しばしと思ひはべりしを、四十五日の方違ふるになむ侍りける。されば、この物どもは、しばし侍るべきを、いかが。盥、半插の清げならむと、しばし賜はらむ。取り集めて、いとかたはらいたけれど、頼みきこえさするままに」とて、やりつ。
 少将のもとより、「ただ今、よそにてはなほわが恋をます鏡添へる影とはいかでならまし」
とあれば、今日なむ御返り、
    身をさらぬ影と見えてはます鏡はかなくうつることぞ悲しき
いとをかしげに書きたれば、いとをかしげに見たまへるけしきも、志あり顔なる。
 あこきがもとには、和泉が家より、「昔の人の御代りは、あはれに思ひきこえて、女子も侍らねば、むすめにしたてまつらむ、身一つは、いと安らかにうちかしづきて据ゑたてまつらむ、と思ひて、さきざきも御迎へすれども、渡りたまはぬこそ怨みきこゆれ。物どもは、いとよかなり。いかにもいかにも使ひたまへ。盥、半插奉る。あな異様、宮づかへする人は、かやうの物、必ず持たるは。なきが、今までは頼まざりつる。身になきは、いと見苦しきを、いとあやしきこと。奉らむ。餅は、いとやすきこと、今ただ今して奉る。物の具、餅など召すは、御婿取りしたまひて、三日の設けしたまふか。まめやかに、いかで対面もがな。いと恋しくなむ。何事もなほ宣へ。時の受領は世に徳あるものと言へば、ただ今そのほどなめれば、つかまつらむ」と、いと頼もしげにはべり。見るに、いとうれし。君に見せたてまつれば、「餅は何の料に乞ひつるぞ」と宣へば、うちゑみて、「なほ、あるやうありてなむ」と聞ゆ。台のいとをかしげなる、盥、半插、いと清げなり。大きなる餌袋に白米入れて、紙を隔てて、くだもの、干物包みて、いとはしくなむおこせたりける。今宵はただをかしきさまにて餅を参らむと思ひて、取りて、よろづに、くだもの、栗など、つくろひゐたり。
 日やうやう暮るるほどに、少しやみたる雨、降ること限りなし。餅や得ざらむと思ふほどに、男、大傘ささせて、朴の櫃二つおこせたり。うれしきこと、物に似ず。見れば、いつのまにしたるにかあらむ、草餅ふたくさ、例の餅ふたくさ、ちひさやかにをかしうて、さまざまなり。文には、「にはかに宣へりつれば、急ぎて。思ふさまにやあらざらむ。志くちをし」と言へり。雨いたう降るとて、急げば、酒ばかり飲ます。返りごと、「すべて、聞えさすれば、世の常なり」と、喜びやりつ。しそしつとて、うれし。物の蓋に少し入れて、君に参る。


Com la següent seria la Tercera Nit (25) Akogi es preguntava què podia fer. Li calien pastissets d'arròs. Altra vegada, com no hi havia ningú més, escriví a sa tieta, la dona del governador d'Azumi.

- Sóc contentíssima d'haver rebut allò que us demaní, us ho agraeixo molt. Us semblarà estrany, mes un altre cop necessito quelcom, uns pastissets d'arròs per aquesta nit, ara per un altre motiu. Que podria haver també una mica de fruita (26)? Pensí que aquest hoste s'hi estaria poc, mes la direcció prohibida és per quaranta cinc jorns. També necessito tenir una mica més allò que m'enviàreu, que puc? Podríeu fer-me arribar un rentamans? Sento molt haver de demanar-vos tantes coses, mes no ho puc demanar a ningú altre.

Com de costum, arribà un poema de la residència del Shôshô :

---Separat de vós fa molt més fort mon amor si pogués només ésser vostre imatge reflectida al mirall......

Aquell mateix jorn Ochikubo contestà :

---Inseparable sembla ser vostre desig de mon imatge mes m'entristeix que sigui només reflex d'un mirall......

Era un escrit molt agradós i al Shôshô li semblà abellidor, fent acréixer son amor.

De la residència d'Azumi li arribà la resposta a Akogi :

- M'ets estimada com aquells que hem perdut. Com no tenim fills havíem pensat d'adoptar-te, tenir-te amb tota cura i oferir-te una posició, emperò, per nostre desgrat rebutjares nostra proposta. En quant a tot allò enviat, no t'amoïnis i fes-ne l'ús que et calgui. T'envio el rentamans. És ben estrany, car és quelcom que tota dona hauria d'haver. Per què no m'ho havies demanat abans? És molt inadequat que no en tinguis. És ben estrany. És un present. És molt fàcil açò dels pastissets, els hauràs avui mateix. Que et cal tot açò per a ta Tercera Nit? M'agradaria tant veure't! T'estimo molt. Fes-m'ho saber tot! Es diu que quan s'és governador un té molt poder i riquesa, ara pots demanar-me tot allò que et calgui.

Era una lletra molt afable. Akogi en fou molt complaguda. Quan l'ensenyà a Ochikubo aquesta li preguntà :

- Per què són els pastissets?
- Tinc mes raons – contestà tota somrient Akogi.

La safata era esplèndida i el rentamans preciós. En una bossa gran hi havia arròs blanc, separat amb fulles de paper, fruita i peix assecat, tot molt ben agençat. Akogi volia servir-ho tot de manera escaient amb els pastissets i tragué de la bossa diverses coses, la fruita, castanyes, i ho disposà amb molt de gust.

Quan es féu fosc la pluja que havia parat una mica començà a caure a bots i barrals. Quan pensava que no hauria els pastissets, un home amb un gran paraigües arribà amb una caixa de fusta de magnòlia.. Sa joia fou sens parió. Quan ho veié es meravellà de com s'ho havia fet la tieta en tant poc de temps per a preparar dues menes de “kusa-mochi” (27), dues menes de pastissets típics i altres dolços. La lletra que ho acompanyava tot deia :

- Ta demanda ha estat tan sobtada que els he fet fer a corre-cuita, ho sento, no són com m'hauria agradat.

Com plovia molt el missatger era apressat per a tornar-se'n i féu només amb una mica de “sake”. Akogi li donà una lletra de resposta, tota cofoia.

- No sé pas com agrair-vos-ho. Tot allò que us pogués dir no seria a l'alçada!

Tot era com calia i n'era gojosa.

Posà uns quants pastissets a la safata i ho portà a la damisel·la.

- - - - - -

25 – La Tercera Nit era un moment molt important perquè era costum llavors que l'home es trobés amb els pares de la noia. Si no hi anava la Tercera Nit significava que no volia continuar amb la relació.

26 – Veure la nota no.17. No obstant açò, en aquest cas concret, com Okagi ja li demana els pastissets d'arròs, així, doncs, "kudamono" (くだ物) es pot interpretar com “fruita”.

27 – Kusamochihi / Kusamochi (草餅). És un dolç fet amb farina d'arròs i fulles d'una varietat de l'artemisa, potser és més tradicional amb fulles de gnafali silvàtic
(Gnaphalium affine o sylvaticum). També poden anar farcits amb pasta de mongetes vermelles. Com és habitual amb els noms de la flora nipona, no he trobat cap altre nom en català per aquesta planta. Si algú em pot informar li ho agrairé molt.

o0o

14 de febrer del 2015

KOKINSHÛ (古今集) -306-


人にあはむ 月のなきには 思ひおきて 胸はしり火に 心やけをり

ひとにあわむーつきのなきにはーおもいおきてーむねはしりびにーこころやけおり


Jo el vull veure mes sense lluna no puc. Obre bé els ulls les brases i foc al pit fan que cremi el meu cor.



Nota : Dobles sentits a dojo en aquest poema característic de l'autora :

月のなき - つきのなき : sense lluna - sense oportunitat.
おきて : brases / gerundi del verb OKIRU (おきる): "despertar-se, llevar-se”.
むねはしり火 : 胸騒ぎ : trasbals sentimental/confusió.
: 走り火 : foc que espetega.

Poema no. 1030

Autor : Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).

La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857.
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, però no va poder la nit que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom "小野" han passat a ser sinònim de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -305-


あひ見まく 星は数なく ありながら 人に月なみ 惑ひこそすれ

あいみまくーほしはかずなくーありながらーひとにつきなみーまどいこそすれ


Els meus desficis per tornar-te a veure són tan infinits com les estrelles del cel mes sens lluna sóc perdut.




Nota : Algunes versions son diferents tot i que el significat és el mateix:

あひ見まく 星は数なく ありながら 人に月なみ 惑ひこそすれ


Poema no. 1029

Autor : Ki no Aritomo ( 紀有朋, ¿ - ?).

Pare de Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -304-


富士の嶺の ならぬ思ひに もえばもえ 神だにけたぬ むなし煙を

ふじのねのーならぬおもいにーもえばもえーかみだにけたぬーむなしけぶりを

Si has de cremar estimada sense foc com dalt del Fuji crema doncs com fum en va que ni els déus apaguen.


Poema no. 1028

Autor : Ki no Menoto (きのめのと, ? - ?).

Dida de l'emperador Yôzei (陽成天皇, 869-949).

o0o

7 de febrer del 2015

AMATO MONOGATARI (大和物語) 85
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【八十五】


おなし右近もゝそのゝ宰相のきみなんすみ給ふなといひのゝしりけれとそらことなりけれはかのきみによみてたてまつりける
よし思へあまのひろはぬうつせ貝むなしき名をはたつへしや君
となん有ける


La mateixa Ukon, quan corria la brama de sa relació amb el conseller del Jardí dels Presseguers (143), la qual cosa era una falòrnia, féu aquest poema per a ell :

---Penseu-hi de ferm com closca rebutjada per la gent de mar és per cas sens cap sentit la brama escampada?
- - - - - -

143 – Fujiwara no Morouji (藤原師氏, 913-970).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 84
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【八十四】


おなし女おとこの忘れしとよろつの事をかけてちかひけれとわすれにける後にいひやりける
忘らるゝ身をは思はす誓てし人の命のおしくも有かな
かへしはえきかす

La mateixa dona, a un home que li havia jurat una i altra vegada que no l'oblidaria, després que l'oblidés :

---Que m'oblidéssiu poc pot ja importar-me, per vostra vida és la temença que tinc per tots vostres juraments. (142)

Res no sabem de la resposta.
- - - - - -

142 – Poema no. 870, llibre 14, Shûiwakashû (拾遺和歌集).

o0o


YAMATO MONOGATARI (大和物語) 83
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【八十三】


おなし女内のさうしにすみける時忍ひてかよひ給人有けり頭なりけれは殿上につねに有けり雨のふる夜さうしのしとみのつらに立より給へりけるもしらて雨のもりけれはむしろをひきかへすとて
思ふ人雨と降くる物ならはわかもるとこはかへさゝらまし
となんうちいひけれはあはれときゝ給てふとはい入給にけり


La mateixa dona, quan vivia en una cambra a palau, tenia un home que la visitava en secret. Era el cap dels cancellers i era al palau del sòlit.
Una nit de pluja, sens saber que ell hi era, dret a l'enreixat, ella féu per capgirar les estores car la pluja regalimava :

---Si qui estimo fos esdevingut pluja que vessa del cel i mullés ma flassada no la capgiraria.

Això digué a la impensada, ell ho sentí commòs i entrà promptament.

o0o