6 de desembre de 2014


雨月物語 51
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)



青頭巾


むかし快庵禅師といふ大徳の聖おはしまりけり。総角より教外の旨をあきらめ給ひて。常に身を雲水にまかせたまふ。美濃の國の龍泰寺に一夏を満しめ。 此秋は奥羽のかたに住とて。旅立給ふ。ゆき/\て下野の國に入給ふ。冨田といふ里にて日入りはてぬれば。大きなる家の賑はゝしげなるに立よりて一宿をもと め給ふに。田畑よりかへる男等。黄昏にこの僧の立るを見て。大きに怕れたるさまして。山の鬼こそ來りたれ。人みな出でよと呼のゝじる。家の内にも騒きた ち。女童は泣さけび展轉びて隅%\に竄る。あるじ山枴をとりて走り出。外の方を見るに。年紀五旬にちかき老僧の。頭に紺染の巾をかづき。身に墨衣の破たる を穿て。裹たる物を背におひたるが。杖をもてさしまねき。檀越なに事にてかばかり備へ給ふや。遍參の僧今夜ばかりの宿をかり奉らんとてこゝに人を待しに。 おもひきやかく異しめられんとは。痩法師の強盗などなすべきにもあらぬを。なあやしみ給ひそといふ。荘主枴を捨て手を拍て笑ひ。渠等が愚なる眼より客僧を 驚しまいらせぬ。一宿を供養して罪を贖ひたてまつらんと。禮まひて奥の方に迎へ。こゝろよく食をもすゝめて饗しけり。荘主かたりていふ。さきに下等が御僧 を見て鬼來りしとおそれしもさるいはれの侍るなり。こゝに希有の物がたりの侍る。妖言ながら人にもつたへ給へかし。此里の上の山に一宇の蘭若の侍る。故は 小山氏の菩提院にて。代々大徳の住給ふなり。今の阿闍梨は何某殿の猶子にて。ことに篤斈修行の聞えめでたく。此國の人は香燭をはこびて帰依したてまつる。 我荘にもしば/\詣給ふて。いともうらなく仕へしが。去年の春にてありける。越の國へ水丁の戒師にむかへられ給ひて。百日あまり逗まり給ふが。他國より十 二三歳なる童児を倶してかへり給ひ。起臥の扶とせらる。かの童児が容の秀麗なるをふかく愛させたまふて。年來の事どもゝいつとなく怠りがちに見え給ふ。さ るに茲年四月の比。かの童児かりそめの病に臥けるが。日を經ておもくなやみけるを痛みかなしませ給ふて。國府の典薬のおもだゝしきをまで迎へ給へども。其 しるしもなく終りにむなしくなりぬ。ふところの璧をうばはれ。挿頭の花を嵐にさそはれしおもひ。泣に涙なく。叫ぶに聲なく。あまりに歎かせたまふまゝに。 火に焼。土に葬る事をもせで。臉に臉をもたせ。手に手をとりくみて日を經給ふが。終に心神みだれ。生てありし日に違はず戯れつゝも。其肉の腐り爛るを吝み て。肉を吸骨を嘗て。はた喫ひつくしぬ。寺中の人々。院主こそ鬼になり給ひつれと。連忙迯さりぬるのちは。夜/\里に下りて人を驚殺し。或は墓をあばきて 腥/\しき屍を喫ふありさま。実に鬼といふものは昔物がたりには聞もしつれど。現にかくなり給ふを見て侍れ。されどいかゞしてこれを征し得ん。只戸ごとに 暮をかぎりて堅く関してあれば。

LA CAPUTXA BLAVA
Fou una vegada un home sant de gran virtut dit el Mestre Zen Kaian (225). Des de molt jove havia seguit els principis dels ensenyaments esotèrics i habitualment menava la vida itinerant del pelegrí.
Havia acomplert son retir d'estiu (226) al temple de Ryôtaiji a la contrada de Mino i aquella tardor anà a les terres del nord per fer una estada, i caminant caminant entrà a la contrada de Shimotsuke.
Al poble de Tonda, com s'havia post el sol, s'apropà a una gran casa que semblava pròspera per demanar de passar-hi la nit. Llavors uns homes que tornaven del camp tot veient aquell bonze dret en la foscor del capvespre es posaren a cridar garratibats de por :

- El dimoni de la muntanya és vingut! Que surti tothom!

Hi hagué un enrenou dintre de la casa i dones i infants ploraren, xisclaren, caigueren uns sobre els altres i s'amagaren per tots els racons. L'amo de la casa agafà un bastó ben gruixut i sortí corrents i mirà enfora. Veié un bonze d'uns cinquanta anys, amb una caputxa tenyida de blau al cap, vestia una roba negra esparracada i un farcell a l'esquena i que fent-li gestos amb son bastó li digué :

Què passa, benefactor de temples, que us guardeu així? Sóc un bonze itinerant que espera algú d'ací per a demanar-hi acollença per aquesta nit, qui podria haver aquest recel? Sóc un bonze desnerit, pas un bandit. No heu de témer res!

L'amo llançà el bastó i rigué tot picant de mans.

Per l'estúpida vista de tots aquests he amenaçat un bonze que demana acolliment! Us acolliré una nit com a expiació per mon pecat.

Li féu els honors, el féu passar dintre, li serví in bon àpat i el tractà amb reverència.

L'amo li explicà açò :

Abans, quan els camperols us veieren i cridaren esgarrifats que el dimoni era vingut, és una història estranya. I tot i essent insòlita s'ha d'explicar. Dalt de la muntanya d'aquest poble hi ha un temple que antany fou el santuari familiar de la casa dels Oyama i on generacions de religiosos molt virtuosos hi han viscut. L'abat actual és nebot d'una persona versada en les arts esotèriques, molt considerat per ses coneixements i son ascetisme. La gent de la contrada li oferia encens i ciris i li mostrava llur fe. Honorà ma llar visitant-me sovint, i tinguérem molta amistat. Emperò, la primavera de l'any passat, fou convidat a les contrades de Koshi com a preceptor en una cerimònia de purificació mitjançà l'aspersió d'aigua. S'hi està més de cent jorns i tornà d'allà amb un noiet d'uns dotze o tretze anys com son assistent personal. L'abat, pregonament encaterinat per son atractiu, semblà començar a descurar ses obligacions d'anys. Llavors, cap a la quarta lluna d'enguany, el noiet hagué d'allitar-se per una indisposició. Passaren els jorns, l'abat era molt trasbalsat car la malaltia empitjorava. Cridà fins i tot el principal metge del govern de la contrada, emperò, fou endebades i, finalment, el noiet traspassà. Arrencat el tresor de son cor i escampades pel vent les flors de son pentinat, ni llàgrimes no li'n restaren per a plorar ni veu per a plànyer-se. Tant era son dolor que sens incinerar-lo ni colgar-lo passava els jorns amb son rostre enganxat al del difunt, les mans entrellaçades, i a la fi perdé el seny. Jugava amb ell com havia fet mentre fou viu, negant-se a acceptar que la carn es podria i es desfeia. En xuclà la carn i en llepà els ossos, i el devorà completament. Des que la gent del temple digué que l'abat havia esdevingut un dimoni, fugiren amb gran cuita. Ell baixa al poble nit rere nit i aterreix tothom, viola les tombes i en devora els cossos sangonosos. Veritablement, d'açò anomenat dimonis n'havia sentit històries d'antany, emperò, ara he vist jo mateix el que ha esdevingut, com ho podríem aturar açò? I com cada família quan es fa fosc es limita a resguardar-se fermament, açò s'ha escampat ara arreu de la contrada i ningú no va enlloc. Aquesta és la raó del nostre malentès amb un bonze que demanava acull !
- - - - - -
225 – Kaian Zenji (快庵禅師) : 1422-1494.
226 – 一夏 (Ichige). Període de retir espiritual de 90 dies (des del 16 de la quarta lluna fins al 15 de la setena).
o0o