11 d’octubre de 2014


雨月物語 49
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA
上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)




あなやと叫びて。手にすゑし小瓶をもそこに打すてゝ。たつ足もな く。展轉びはひ倒れて。からうじてのがれ來り。人々にむかひ。あな恐ろし。祟ります御神にてましますものを。など法師らが祈奉らん。此手足なくば。はた命 失なひてんといふ/\絶入ぬ。人々扶け起すれど。すべて面も肌も黒く赤く染なしたるが如に。熱き事焚火に手さすらんにひとし。毒氣にあたりたると見えて。 後は只眼のみはたらきて物いひたげなれど。聲さへなさでぞある。水濯ぎなどすれど。つひに死ける。これを見る人いよゝ魂も身に添ぬ思ひして泣惑ふ。豊雄す こし心を收めて。かく験なる法師だも祈得ず。執ねく我を纏ふものから。天地のあひだにあらんかぎりは探し得られなんおのが命ひとつに人々を苦しむるは実な らず。今は人をもかたらはじ。やすくおぼせとて閨房にゆくを。庄司の人々こは物に狂ひ給ふかといへど。更に聞ず顔にかしこにゆく。戸を静に明れば。物の騒 がしき音もなくて。此二人ぞむかひゐたる。富子豊雄にむかひて。君何の讐に我を捉へんとて人をかたらひ給う。此後も仇をもて報ひ給はゞ。君が御身のみにあ らじ。此郷の人々をもすべて苦しきめ見せなん。ひたすら吾貞操をうれしとおぼして。徒々しき御心をなおぼしそと。いとけさうしていふぞうたてかりき。豊雄 いふは。世の諺にも聞ることあり。人かならず虎を害する心なけれども。虎反りて人を傷る意ありとや。なんぢ人ならぬ心より。我を纏ふて幾度かからきめを見 するさへあるに。かりそめ言をだにも此恐しき報ひをなんいふは。いとむくつけなり。されど吾を慕ふ心ははた世人にもかはらざれば。こゝにありて人々の歎き 給はんがいたはし。此富子が命ひとつたすけよかし。然我をいづくにも連ゆけといへば。いと喜しげに點頭をる。又立出て庄司にむかひ。かう浅ましきものゝ添 てあれば。こゝにありて人々を苦しめ奉らんはいと心なきことなり。只今暇給はらば。娘子の命も恙なくおはすべしといふを。庄司更に肯ず。我弓の本末をもし りながら。かくいひがひなからんは大宅の人のおぼす心もはづかし。猶計較なん。小松原の道成寺に法海和尚とて貴とき祈の師おはす。今は老て室の外にも 出ずと聞ど。我為にはいかにも/\捨給はじとて。馬にていそぎ出たちぬ。

El bonze féu un crit esgarrifós, se li caigué el flascó dels dits, li fallaren les cames i tot rodolant en prou feina pogué escapolir-se. Es girà cap a la gent:

- Quin horror! Els encanteris d'aquest esperit cap bonze no els pot conjurar! Sens cames ni mans he perdut la vida!

I s'esvaní.

Se l'ajudà a incorporar-se, emperò, tota la cara i la pell eren com si les haguessin tenyit de vermell i negre, l'escalfor de son cos semblava com quan s'apropen les mans a una foguera. Semblava haver estat exposat a un gas metzinós. Només els ulls se li bellugaven semblant voler parlar, emperò, no li sortia la veu. Se'l mullà amb aigua i altres coses, emperò, finalment, traspassà. Hom que ho veié pensà que l'ànima li sortí del cos, i es planyeren, esglaiats.
Toyô es reféu una mica.
- Ni un eminent bonze com aquest no ha reeixit a conjurar-lo. En son rabeig per tenir-me m'encalçarà arreu on sigui entre el cel i la terra. No puc permetre que per a salvar ma vida faci patir altra gent. Ja no diré res més a ningú. No us amoïneu més.

I avançà cap al dormitori. La gent de l'intendent digué :

- No és una bogeria açò?

Hi anà, emperò, amb cara de no sentir res.

Quan obrí la porta suaument no hi hagué cap cridòria i restaren ambdós cara a cara. Tomiko digué a Toyô :

- Per quin afany de venjança li has dit a aquest home de capturar-me? Si des d'ara em sou enemic us ho faré pagar, i no només a vós, tota la gent d'aquest poble ho patirà. Considereu-vos satisfet de ma fidelitat i no em sigueu voluble!

Aquest posat melindrós de dir-ho el desplagué moltíssim i digué :

- Hi ha una dita que fa “Encara que l'home no vulgui fer mal al tigre, el tigre sí que vol destruir l'home”. Tu, amb un cor inhumà i ton rabeig, m'has causant amargors manta vegada, i tes paraules adotzenades són només per a parlar-me d'una venjança esgarrifosa......és aterridor. Tanmateix, ton encegament per mi no és pas diferent al dels humans, i car jo sóc ací aquesta gent patirà, i açò em fa llàstima. No li llevis la vida a la Tomiko! A mi em pots portar on vulguis.

Tamago, satisfeta, inclinà el cap en senyal de confirmació.

Toyô s'aixecà, sortí i digué a l'intendent :

- Com aquesta cosa detestable continuarà aferrada a mi, seria no tenir cor permetre que vosaltres patíssiu restant jo ací. Ara mateix la vida de la Tomiko no patirà cap mal.

L'intendent no hi estigué gens d'acord.

- Has de saber que sóc d'una nissaga de guerrers i comportar-me altrament seria indigne, a més, seria vergonyant cara als Oya. Farem quelcom. Al temple de Dôjôji, a Komatsubara, hi ha un venerable mestre en conjurs, el monjo Hôkai. He sentit que ara, ja ancià, no surt de la cel·la, emperò, per mi ho farà.
I dient açò sortí ràpidament a cavall.
o0o

雨月物語 48
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA
上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)




聞 にあさましう。身の毛もたちて恐しく。只あきれまどふを。女打ゑみて。吾君な怪しみ給ひそ。海に誓ひ山に盟ひし事を速くわすれ給ふとも。さるべき縁にしの あれば又もあひ見奉るものを。他し人のいふことをまことしくおぼして。強に遠ざけ給はんには。恨み報ひなん。紀路の山々さばかり高くとも。君が血をもて峯 より谷に潅ぎくださん。あたら御身をいたづらになし果給ひそといふに。只わなゝきにわなゝかれて。今やとらるべきこゝちに死入ける。屏風のうしろより。吾 君いかにむつかり給ふ。かうめでたき御契なるはとて出るはまろやなり。見るに又膽を飛し。眼を閉て伏向に臥す。和めつ驚しつかはる%\物うちいへど。只死 入たるやうにて夜明ぬ。かくて閨房を免れ出て庄司にむかひ。かう/\の恐しき事あなり。これいかにして放なん。よく計り給へといふも。背にや聞らんと聲を 小やかにしてかたる。庄司も妻も面を青くして歎きまどひ。こはいかにすべき。こゝに都の鞍馬寺の僧の。年々熊野に詣づるが。きのふより此向岳の蘭若に宿り たり。いとも験なる法師にて凡疫病妖災蝗などをもよく祈るよしにて。此郷の人は貴みあへり。此法師請へてんとて。あはたゝしく呼つげるに。漸して來りぬ。 しか/\のよしを語れば。此法師鼻を高くして。これからの蠱物らを捉んは何の難き事にもあらじ。必静まりおはせとやすけにいふに。人々心落ゐぬ。法師まづ 雄黄をもとめて薬の水を調じ。小瓶に堪へて。かの閨房にむかふ。人々驚隠るゝを。法師嘲わらひて。老たるも童も必そこにおはせ。此蛇只今捉て見せ奉らんと てすゝみゆく。閨房の戸あくるを遅しと。かの蛇頭をさし出して法師にむかふ。此頭何はかりの物ぞ。此戸口に充満て。雪を積たるよりも白く輝々しく。眼は鏡 の如く。角は枯木の如。三尺餘りの口を開き。紅の舌を吐て。只一呑に飲らん勢ひをなす。

Espantat al sentir açò se li posaren els pèls de punta i restà aclaparat.
La dona digué amb un somrís :

- No us espanteu, espòs meu! Encara que heu oblidat molt de pressa les prometences per la mar i els juraments per les muntanyes, així doncs, ens havíem de retrobar pels lligams del destí. Si creieu cert allò que diuen els altres i em teníu allunyada de vós a la força, rebreu ma malícia. Per altes que siguin les muntanyes de Ki vessaré vostra sang dels cims fins a la vall! No llenceu vostra vida endebades!

Tremolant sens parar Toyô tingué la sensació d'ésser presa de la mort.

Des de rere el paravent aparegué Maroya tot dient :

- Per què us amoïneu, senyor? En aital moment de joia!

Toyô restà atordit al veure-la de nou. Tancà els ulls i caigué esvanit. Una feia per calmar-lo mentre l'altra l'amenaçava i així restà fins a trenc d'alba, com mort.

Fugí del dormitori i s'adreçà a l'intendent.

- Han succeït coses espantoses! Què puc fer per deslliurar-me'n? Penseu alguna cosa! - digué en veu baixa com si ella fos rere seu.

L'intendent i sa muller empal·lidiren i es planyeren esmaperduts.

- Què s'ha de fer, així doncs? Ací hi ha un bonze del temple de Kurama, de la capital, que ve cada any a Kumano en pelegrinatge. Des d'ahir s'està al monestir de la muntanya del davant. És un home molt versat en conjurs contra epidèmies, esperits i plagues. És venerat per tot el poble. El faré venir!

S'apressaren a cridar-lo i arribà d'immediat. Quan li ho explicaren tot el bonze s'estarrufà :

- Atrapar aquests esperits fetillers no és gens difícil. Calmeu-vos!

Ho digué sens donar-hi cap importància i hom es calmà.

Primer de tot, el bonze demanà sulfur, el barrejà amb un liquid medicinal, omplí un flascó i anà cap al dormitori. Es rigué mofeta d'ells que s'amagaven astorats.

Els vells i els joves que restin ací. Ara mateix agafaré aquesta serp i us la mostraré!
I s'avançà.
Tan punt obrí la porta aparegué el cap de la serp i s'encarà amb el bonze, i com n'era de gran aquest cap! Omplia tota la porta, resplendia més blanca que un munt de neu, els ulls eren com miralls, amb unes banyes com fusta resseca, una boca oberta de més de tres peus que escopia una llengua vermellosa amb prou força com per empassar-se'l d'una glopada.
o0o