31 de juliol de 2014

KOKINSHÛ (古今集) -283-


ちはやぶる宇治の橋守なれをしぞあはれとは思ふ年のへぬれば

ちはやぶるーうじのはしもりーなれをしぞーあわれとはおもうーとしのへぬれば

Et compadeixo tu que vigiles el pont que passa sobre l'esgarrifós riu Uji, tu que ho has fet tants anys!


Nota : Construït l'any 646 a la zona de Kyoto.

Es troba una referència al “guardià del pont d'Uji” al Nihonshoki (日本書紀). Traduït com “Les Cròniques del Japó” és el segon llibre més antic de la història japonesa després del Kojiki (古事記, any 712). La seva redacció final data del 720 sota la supervisió del príncep Toneri (舎人親王, 636-735) amb la col.laboració d'Ô no Yasumaro (太安万侶, ?-¿). Cobreix el període històric que va dels orígens fins al 696. També se'l coneix amb el nom de Nihongi (日本紀). A diferència del Kojiki, escrit en transcripció japonesa dels caràcters xinesos, el Nihonshoki està escrit en xinès clàssic. És la font més important i completa dels anals de la història del Japó antic.

Poem no. 904

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -282-


おなじ御時のうへのさぶらひにてをのこどもにおほ みきたまひて、おほみあそびありけるついでにつかうまつれる

Compost i presentat a l'emperador durant el seu regnat en el qual sa majestat va oferir “sake” als nobles del Saló dels Cortesans i va presidir la festa amb música.

Nota : Es tracta de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931).


おいぬとてなどかわが身をせめきけむおいずはけふにあはましものか

おいぬとてーなどかわがみをーせめきけむーおいずはきょうにーあわましものか

Per què hauría de blasmar aquest mon cos ara envellit? No hauria conegut aquest jorn si no ho fos.


Poema no. 903

Autor : Fujiwara no Toshiyuki Ason (El noble Fujiwara no Toshiyuki, 藤原敏行朝臣 / 藤原敏行, ¿901?/¿907?).
No hi ha gairebé dades sobre la seva vida.
A més de poeta va ser un cal.lígraf molt famós i va participar en molts concursos durant els regnats dels quatre emperadors que va servir.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -281-


業平朝臣のははのみこ長岡にすみ侍りける時に、な りひら宮づかへすとて、時時もえまかりとぶらはず侍りければ、しはすばかりにははの みこのもとより、とみの事とてふみをもてまうできたり、あけて見ればことばはなくて ありけるうた

La mare de Narihira, una princesa imperial, vivia a Nagaoka, i degut als seus deures a la cort el fill no podia visitar-la sovint. Cap a la dotzena lluna la mare li va fer arribar una carta que semblava força urgent. Quan la va obrir no hi va trobar cap missatge, només els versos següents :


老いぬればさらぬ別もありといへばいよいよ見まくほしき君かな

おいぬればーさらむわかれもーありといえばーいよいよみまくーほしききみかな

Sóc envellida i és inevitable diuen ma partença ço més intens encara el meu desig de veure't.


Nota : La mare era filla de l'emperador Kanmu (桓武天皇, 737- 806), qui va regnar des del 784 fins al 794 a Nagaoka, any en que es va traslladar la capital a Kyoto.

Aquest poema és a l'Ise Monogatari (伊勢物語), capítol 84:

むかし、おとこありけり。身はいやしながら、はゝなむ宮なりける。そのはゝ、ながをかといふ所にすみ給けり。子は京に宮づかへしければ、まうづとしけれど、しばしばえまうでず。ひとつごにさへありければ、いとかなしうしたまひけり。さるに、しはす許に、とみの事とて御ふみあり。おどろきて見れば、うたあり。
おいぬればさらぬわかれのありといへばいよいよ見まくほしきゝみかな
かの子、いたうゝちなきてよめる。

Poema no. 900
o0o