14 de juny de 2014

雨月物語 44
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)



御前に持いきて。かう/\の恐しき事のあなるは。いかゞ計らひ申さんといふ。父面を青くして。こは浅ましき 事の出きつるかな。日來は一毛をもぬかざるが。何の報にてかう良らぬ心や出きぬらん。他よりあらはれなば此家をも絶されん。祖の為子孫の為には。不孝の子 一人惜からじ。明は訴へ出よといふ。太郎夜の明るを待て。大宮司の館に來り。しか/\のよしを申出て。此太刀を見せ奉るに。大宮司驚きて。是なん大臣殿の 献り物なりといふに。助聞給ひて。猶失し物問あきらめん。召捕とて。武士ら十人ばかり。太郎を前にたてゝゆく。豊雄。かゝる事をもしらで書見ゐたるを武士 ら押かゝりて捕ふ。こは何の罪ぞといふをも聞入ず縛めぬ。父母太郎夫婦も今は浅ましと歎まどふばかりなり。公廳より召給ふ疾あゆめとて。中にとりこめて館 に追もてゆく。助。豊雄をにらまへて。なんぢ神寳を盗とりしは例なき國津罪なり。猶種々の財はいづ地に隠したる。明らかにまうせといふ。豊雄漸此事を覚 り。涙を流して。おのれ更に盗をなさず。かう/\の事にて縣の何某の女が。前の夫の帯たるなりとて得させしなり。今にもかの女召て。おのれが罪なき事を覚 らせ給へ。助いよゝ怒りて。我下司に縣の姓を名乗る者ある事なし。かく偽るは刑ます/\大なり。豊雄。かく捕はれていつまで偽るべき。あはれかの女召て問 せ給へ。助。武士らに向ひて。縣の真女子が家はいづくなるぞ。渠を押て捕へ來れといふ。武士らかしこまりて。又豊雄を押たてゝ彼所に行て見るに。厳めしく 造りなせし門の柱も朽くさり。軒の瓦も大かたは砕おちて。草しのぶ生さがり。人住とはみえず。豊雄是を見て只あきれにあきれゐたる。武士らかけ廻りて。ち かきとなりを召あつむ。木伐老。米かつ男ら。恐れ惑ひて。跪る。武士他らにむかひて。此家何者が住しぞ。縣の何某が女のこゝにあるはまことかといふに。鍛 冶の翁はひ出て。さる人の名はかけてもうけ給はらす此家三とせばかり前までは。村主の何某といふひとの。賑はしくて住侍るが。筑紫に商物積てくだりし。其 舩行方なくなりて後は。家に残る人も散々になりぬるより。絶て人の住ことなきを。此男のきのふこゝに入て。漸して帰りしを竒しとて。此塗師の老がまうされ しといふに。さもあれ。よく見極て殿に申さんとて。門押ひらきて入る。家は外よりも荒まさりけり。なほ奥の方に進みゆく。前栽廣く造りなしたり。池は水あ せて水草も皆枯。野ら薮生かたふきたる中に。大きなる松の吹倒れたるぞ物すざまし。客殿の格子戸をひらけば。腥き風のさと吹おくりきたるに恐れまどいて。 人々後にしりぞく。豊雄只聲を呑て歎きゐる。武士の中に巨勢のくまがしなる者膽ふとき男にて。人々我後に従て來れとて。板敷をあららかに踏て進みゆく。塵 は一寸ばかり積りたり。鼠の糞ひりちらしたる中に。古き帳を立て。花の如くなる女ひとりぞ座る。くまかし女にむかひて。國の守の召つるぞ。急ぎまゐれとい へど。答へもせであるを。近く進みて捕ふとせしに。忽地も裂るばかりの霹靂鳴響くに。許多の人迯る間もなくてそこに倒る。然見るに。女はいづち行けん見え ずなりにけり。此床の上に輝/\しき物あり。人/\恐る/\いきて見るに。狛錦。呉の綾。倭文かとり。盾。槍。靭。鍬の類。此失つる神寳なりき。武士らこ れをとりもたせて。怪しかりつる事どもを詳に訴ふ。助も大宮司も妖怪のなせる事をさりとて。豊雄を責む事をゆるくす。されど當罪免れす。守の館にわたされ て牢裏に繋がる。大宅の父子多くの物を賄して罪を贖によりて。百日がほどに赦さるゝ事を得たり。かくて世にたち接らんも面俯なり。姉の大和におはすを訪ら ひて。しばし彼所に住んといふ。げにかう憂め見つる後は重き病をも得るものなり。ゆきて月ごろを過せとて。人を添て出たゝす。


Açò és terrible! Quines mesures hauríem de prendre?
El pare empal.lidí.

-És una vergonya! Ell que mai no ha agafat ni un pèl a ningú (211), per quina culpa són cor ha esdevingut infame? Si açò es sap serà l'extinció de la família (212). Per nos ancestres i nos infants no podem pas consentir un fill ingrat! Demà mateix aniràs a denunciar-lo!

Tarô esperà a l'alba i anà a la residència de l'abat. Li ho explicà tot fil per randa i li mostrà l'espasa.

-Sí, és l'objecte que el ministre ha donat!

El delegat Bunya ho sabé i digué :

-L'interrogaré, i també sobre els objectes desapareguts. Arresteu-lo!

Una desena de soldats partiren amb Tarô al capdavant.
Toyô, sens saber res de tot allò, era llegint quan els soldats entraren de cop i l'agafaren.

-Quin mal he fet?

Emperò, no li'n feren cap cas i el lligaren. Els pares, Tarô i sa muller es lamentaren consternats.

-Quina vergonya!

-El governador et crida! Vinga, camina!

I envoltat pels soldats se l'emportaren empenyent-lo cap a la residència del governador.

Bunya no Hiroyuki li digué amb una mirada irada :

-Has robat un tresor sagrat, un delicte sens precedent a l'estat. A més,, on has amagat les altres peces precioses? Confessa-ho!

Toyô s'adonà de què es tractava i es posà a plorar.

-Jo no he robat res! Per una circumstància, la dona d'un tal Agata ma l'ha donat dient que era la qui fou son espòs portava al cinyell, crideu-la ara mateix i veureu que no he comès cap delicte!

El delegat, encara més enutjat, féu :

-Entre nos subordinats no hi ha ningú amb el cognom d'Agata. Mentir serà pitjor!

-Pres com sóc, perquè hauria de mentir? Us ho prego, crideu la dona i pregunteu-li a ella!

El delegat es tombà cap als soldats.

-On és doncs la casa d'Agata no Manago? Arresteu-la i porteu-la.

Els soldats s'atingueren a l'ordre i empenyent Toyô un altre cop hi anaren.
Veieren que els imponents pilars de l'entrada eren podrits, les teules dels ràfecs eren gairebé totes trencades, les falgueres (213) hi creixien i hi penjaven, i no semblava habitat. Quan Toyô ho veié restà esglaiat. Els soldats voltejaren la casa i cridaren els veïns.
Un vell llenyataire i uns homes que esclofollaven arròs eren ajupits, temorencs. Els soldats s'hi adreçaren.

-Qui viu en aquesta casa? És cert que hi ha ací la dona d'un tal Agata?

Un vell ferrer s'avançà.

-No he sentit mai el nom d'aital persona. En aquesta casa fa tot just uns tres anys hi vivia un tal Suguri, un home pròsper, emperò, salpà cap a Tsukushi amb mercaderies i la nau es perdé. Després la gent que restà a la casa es dispersà i ningú no hi viu més. Aquest home hi entrà ahir i després sospitosament se'n tornà..... açò em digué aquest vell laquista.

Els soldats digueren :

-De totes maneres ens en assegurarem i informarem al delegat.

Obriren la portada d'una empenta i entraren.
La casa era més ruïnosa que no pas pas per fora. Avançaren cap a l'interior. El jardí era espaiós. L'aigua de l'estany s'havia assecat (214), les plantes aquàtiques eren pansides i al mig de la brossa escampada (215) un gran pi jeia abatut, terrible. Quan obriren els finestrons del rebedor els arribà una bufada pudenta i esglaiats es feren enrere. Toyô només feia que gemegar. Un dels soldats, un tal Kose no Kumagashi, un home coratjós, digué :

-Seguiu-me, som-hi!

I avançà amb passa ferma. La pols acumulada feia ben bé una polzada. Al mig de cagarulles de rata escampades arreu s'alçava un vell paravent, i rere seu hi havia asseguda una dona, sola, que semblava una flor. Kumagashi se li adreçà:

-Per ordre dels governador, veniu immediatament!

Emperò, com la dona no contestava ell se li apropà per arrestar-la i llavors un tro gairebé esberlà el terra i tots caigueren sens ni poder fugir. Llavors s'adonaren que la dona havia desaparegut sens deixar petja. Sobre el terra hi havia uns objectes que brillaven. Tots s'hi atansaren a mirar, espantats. Brocats de Corea, domassos de la Xina, teles de Yamato, sederies calades, escuts, llances, buiracs, aixades de tota mena...... el tresor sagrat desaparegut.

Els soldats ho feren emportar tot i notificaren amb detall aquell sorprenent esdeveniment. El delegat i l'abat s'adonaren que allò era obra d'un esperit malèvol i açò atenuà la falta de Toyô, emperò, no en fou pas absolt del delicte. Fou traslladat a la residència del governador i encadenat a la garjola. Els Oya, pare i fill, feren molts regals per redimir la pena i després d'uns cent jorns se li concedí el perdó.

-Després del què ha passat, em fa vergonya que em vegin ací. Anirè a visitar ma germana aYamato i m'hi quedaré un temps.

-Sí, després d'un tràngol així podries caure malalt. Ves-hi i quedat-hi uns mesos.

I acompanyat d'un home marxà.
- - - - - -

211 – Referència a l'obra “Els quatre llibres” (Shishû – 四書), llibre 7, capítol 1 – 26, de Menci (孟子, les dates són incertes. Potser les més acurades són : 372 – 289 aC, i/o 385 – 303/302 aC).
212 – Un delicte d'aquestes característiques era una pena capital que afectava a tota la família.
213 - Polypodium thunbergianum. Varietat de la família de les falgueres.
214 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).
215 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 15 : Yomogiu (蓬生).
o0o