12 d’abril de 2014

雨月物語 42
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)


豊雄。もとよりかゝるをこそと乱心なる思 ひ妻なれば。塒の鳥の飛立ばかりには思へど。おのが世ならぬ身を顧れは。親兄弟のゆるしなき事をと。かつ喜しみ。且恐れみて。頓に答ふべき詞なきを。真女 児わびしがりて。女の浅き心より。鳴呼なる事をいひ出て。帰るべき道なきこそ面なけれ。かう浅ましき身を海にも没で。人の御心を煩はし奉るは罪深きこと。 今の詞は徒ならねども。只酔ごゝちの狂言におぼしとりて。こゝの海にすて給へかしといふ。豊雄。はじめより都人の貴なる御方とは見奉るこそ賢かりき。鯨よ る濱に生立し身の。かく喜しきこといつかは聞ゆべき。即の御答へもせぬは。親兄に仕ふる身の。おのが物とては爪髪の外なし。何を録に迎へまゐらせん便もな ければ身の徳なきをくゆるばかりなり。何事をもおぼし耐給はゞ。いかにも/\後見し奉らん。孔子さへ倒るゝ恋の山には。孝をも身をも忘れてといへば。いと 喜しき御心を聞まいらするうへは。貧しくとも時々こゝに住せ給へ。こゝに前の夫の二つなき寳にめで給ふ帯あり。これ常に帯せ給へとてあたふるを見れば。金 銀を餝りたる太刀の。あやしきまで鍛ふたる古代の物なりける。物のはじめに辞なんは祥あしければとりて納む。今夜はこゝに明させ給へとて。あながちにとゞ むれど。まだ赦なき旅寝は親の罪し給はん。明の夜よく偽りて詣なんとて出ぬ。其夜も寝がてに明ゆく。太郎は網子とゝのほるとて。晨て起出て。豊雄が閨房の 戸の間をふと見入たるに。消残りたる灯火の影に。輝々しき太刀を枕に置て臥たり。あやし。いづちより求ぬらんとおぼつかなくて。戸をあらゝかに明る音に目 さめぬ。太郎があるを見て。召給ふかといへば。輝々しき物を枕に置しは何ぞ。價貴き物は海人の家にふさはしからず。父の見給はゞいかに罪し給はんといふ。 豊雄。財を費して買たるにもあらず。きのふ人の得させしをこゝに置しなり。太郎。いかてさる寳をくるゝ人此邊にあるべき。あなむつかしの唐言書たる物を買 たむるさへ。世の費なりと思へど。父の黙りておはすれば今までもいはざるなり。其太刀帯て大宮の祭をねるやらん。いかに物に狂ふそといふ聲の高きに。父聞 つけて従者が何事をか仕出つる。こゝにつれ來よ太郎と呼に。いづちにて求ぬらん。軍将等の佩給ふべき輝々しき物を買たるはよからぬ事。御目のあたりに召て 問あきらめ給へ。おのれは網子どもの怠るらんと云捨て出ぬ。


Toyô, després d'allò, certament, pensant en ella com sa muller, se li esvalotà el cor com un ocell volant cap al niu; tanmateix, reflexionà en el fet que no era amo de si mateix. En aquell afer no tenia el consentiment del pare ni del germà, i ara en joia i ara en temença, restà així sens respondre. Mortificada, Manago digué :

--He dit bajanades pròpies del cor insignificant d'una dona; no les puc fer enrere i sento vergonya, de debò. Torbar el cor d'un home és una falta molt greu, que aquest mon cos miserable se l'engoleixi la mar ! Mes paraules d'aquest instant no són pas fútils, prengueu-les com vagueries d'embriac, tireu-les a la mar !
Des d'un bon començament he copsat sens equivocar-me que sou persona de qualitat de la capital. Jo, que sóc crescut en aquesta costa on s'apropen les balenes, que hagi de sentir aitals mots venturosos ! Si no us he contestat abans és perquè depenc del pare i del germà, no tinc res meu, i llevat de mes ungles i cabells no tinc mitjans per comprometrem, sento molt mes mancances. Si ho accepteu així i us hi aveniu, faré tot el que calgui per tenir cura de vós. Àdhuc Confuci ensopegà a la muntanya de l'amor (208). Un s'oblida de ses deures i d'un mateix.

--Sóc joiosa de saber vos sentiments. Malgrat ma penúria, vingueu sovint i estigueu-vos ací (209). Qui fou mon espòs estimava açò com un tresor sens parell. Porteu-la sempre al cinyell.

Toyô mirà allò que li donava. Era una espasa amb incrustacions d'or i argent, era antiga i de forja extraordinària. Començar amb un refús hauria estat de malaverany i ho acceptà.

--Passeu la nit ací. - li demanà.

--Si hi resto sens el permís el pare em castigarà. Demà al vespre, amb alguna excusa, vindré.

I se n'anà.

Tampoc no pogué dormir aquella nit.
Tarô es llevà aviat i sortí per arranjar les tasques dels pescadors (210). Féu una ullada per la porta entreoberta a la cambra de Toyô i a la claror del llum mig apagat veié que dormia amb una espasa que resplendia al coixí.

--Què estrany! D'on ho ha tret açò? - digué alarmat.

Amb el soroll al tancar la porta de cop Toyô es despertà. Al veure Tarô li preguntà :

--Que em cridaves?

--Què és aquest objecte que brilla al coixí? Una cosa valuosa com aquesta no fa per la casa d'un pescador. Si el pare ho veu et castigarà de debò!

--No ho he comprat, no m'he gastat res. Una persona m'ho donà ahir i ho he portat ací.

--Qui dels voltants podria donar-te un tresor com aquest? Ja quan et gastaves els diners amb llibrots xinesos pensava que era llançar-los, emperò, com el pare es callava jo no he dit res fins avui. Que potser esperes desfilar amb l'espasa al cinyell per les festes del temple? Has perdut l'enteniment!

El pare sentí els crits.

--Què ha fet aquest malaguanyat? Porta'l ací, Tarô!

--No sé on ho ha trobat. S'ha comprat una espasa brillant digne d'un general, i açò no és bo! Crideu-lo i demaneu-li que us ho digui. Me'n vaig, els pescadors duen estar fent el dropo.

I dient açò s'acomiadà.
- - - - - -

207 - Referència a l'Ise Monogatari (伊勢物語), no. 89.
208 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 24 : Kochô (胡蝶).
209 – Era habitual en el Japó d'antany que l'home no visqués amb la dona i que anés a casa d'ella a passar la nit de quan en quan.
210 - Referència al Man'yôshû (万葉集), llibre 3, poema 238 :
大宮の内まで聞こゆ網引すと網子ととのふる海人の呼び声
o0o