28 de desembre de 2014


落窪物語 -09-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

- - - - - -


 今はおはしぬらむとて、「かたじけなくとも、まだいたう身にも馴れはべらず。いとほしう、昨夜をだに、さて見えたてまつりたまひけむを」とて、おのが袴の、ニたびばかり着て、いと清げなる宿直物一つを持たりけるを、いと忍びて奉るとても、「いと馴れ馴れしうはべれども、また見知る人の侍らばこそあらめ。いかがはせむ」と言へば、かつは、恥づかしけれど、今宵さへ同じやうにて見えむことを、わりなく思ひつるに、あはれにて、着たまひつ。「薫物は、この御裳着に賜はせたりしも、ゆめばかり包み置きてはべり」とて、いとかうばしう薫きにほはす。三尺の御几帳一つはいるべかめる、いかがせむ、誰に借らまし、御宿直物もいと薄きを、思ひまはして、叔母の殿ばら、宮仕へしけるが、今は和泉の守の妻にてゐたりけるがり、文やる。「とみなることにて、とどめはべりぬ。恥づかしき人の、方違へに曹司にものしたまふべきに、几帳一つ、さては宿直物に、人かうものする、便なきはえ出だしはべらじと思ひはべりてなむ。さるべきや侍る。賜はせてむや。折々は、あやしきことなれど、とみにてなむ」と、はしり書きてやりたれば、「音づれたまはぬこそ、いと心憂く思ひたまふれ。何も何も、なほ宣はむと宣へれば、よろづとどめつ。いとあやしけれど、おのが着むとて、したりつるなり。さはしも、ものしたまふらむ。几帳奉る」とて、紫苑色の張綿など、おこせたり。いとうれしきこと限りなし。取り出でて見せたてまつる。
 几帳の紐とこおろすほどに、君おはしたれば、入れたてまつりぬ。女、臥したるが、うたておぼゆれば、起くれば、「苦しうおぼえたまはむに、何か起きたまふや」とて、とく臥したまひぬ。
今宵は袴も単衣もあれば例の人心ちし給ひて男もつつましからずふし給ひぬ。


Com el Shôshô no tornaria a venir, Akogi li digué a Ochikubo :

- Potser ho considerareu, mes aquest vestit l'he portat molt poc. És una llàstima que no el portéssiu aquesta nit.

El vestit l'havia portat dues vegades i era molt bonic. Akogi continuà amb veu baixa :

- No us amoïneu, no hi ha ningú que sigui a l'aguait, per què no portar-lo doncs?

Per una banda Ochikubo era avergonyida, emperò, quan pensà consternada que el Shôshô podia veure-la amb la mateixa roba de la nit passada se'l posà agraïda.

- El perfum és encens. De quan la cerimònia de “la posada de la primera faldilla”de la tercera damisel·la me'n restà una mica.

La fragància era molt intensa.

Qui li podria deixar una cortina d'uns tres peus que li calia i la roba de llit, la que hi havia era molt prima? Akogi pensà en sa tieta que havia estat al servei de la cort, ara l'esposa del governador de la província d'Azumi, i li envià una lletra :

"Una persona important ha de passar la nit ací degut a una direcció prohibida (22) i restarà a ma cambra. Em caldria una cortina i també roba de llit; no tinc res adient per algú de sa categoria. Que m'ho podríeu deixar? Sovint us demano coses insòlites, mes és un afer urgent".

Escriví tota apressada.

"Em sap molt de greu rebre tan poques noves de tu. Pots demanar-me el que et calgui. Sí que és insòlita ta demanda, mes és roba que m'he fet fer per a mi, em tinc moltes d'aquestes coses. També t'envio el paravent".

La roba enviada era de cotó, color àster (23), i Akogi en fou encantada. La hi ensenyà a Ochikubo. Mentre descordava el paravent arribà el Shôshô i el féu passar. Ochikubo jeia encara i pensant que no era correcte rebre'l d'aital faiçó es llevà.

- Per què us lleveu si no us sentiu bé? No ho feu, us ho prego!

I jagué doncs.

Aquell vespre, amb aquella roba, ben vestida, Ochikubo se sentí com una persona normal, i ell també, sens cap constrenyiment, s'allità.

- - - - - -

22 – Creença basada en els principis del “Ying-Yang” que els japonesos havien adoptat de la Xina, segons la qual viatjar en uns determinats dies era de malaverany, prohibida doncs, si coincidia en la direcció en què una de les divinitats es movia en aquell moment. Per prevenir qualsevol desgràcia s'havia de començar en una direcció diferent i prosseguir més endavant cap al destí previst.
23 - Vestit amb un color lila per fora i verd pàl·lid per dintre.

o0o

20 de desembre de 2014

KOKINSHÛ (古今集) -300-


ならへまかりける時に、あれたる家に女の琴ひきけ るをききてよみていれたりける

Compost i enviat a una casa en ruïnes des d'on se sentia una dona que tocava el “koto” quan el poeta es dirigia a Nara.


わび人の 住むべき宿と 見るなへに 嘆きくははる 琴の音ぞする

わびびとのーすむべきやどとーみるなえにーなげきくわわるーことのねぞする

És el casalot d'algú que és afligit i mentre miro la música del koto fa més punyent la tristor.


Nota : “Koto” (琴), instrument semblant a una lira o cítara que es toca en horitzontal sobre el terra.


Poema no. 985


Autor : Yoshimine no Munesada (良岑宗貞, 816-890).
El seu nom religiós era Sôjô Henjô (Arquebisbe Henjô, 僧正遍昭).
Va servir l´emperador Ninmyô  (仁明天皇, 810-850) com a capità de la guàrdia i quan aquest va morir va fer-se monjo amb el nom de Henjô. Va ser famós i reconegut. Va tenir dos fills que també van ser monjos, un d'ells també va ser poeta: Sosei Hôshi, 素性法師. (Veure Kokinshû -46-)
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -299-


むねをかのおほよりがこしよりまうできたりける時 に、雪のふりけるを見て、おのがおもひはこのゆきのごとくなむつもれるといひけるを りによめる

Compost quan Muneoka no Ôyori, procedent de les regions del nord, tot veient la neu que havia caigut, digué : “Mes pensament per tu són pregons com aquesta neu”.


君が思ひ 雪とつもらば たのまれず 春よりのちは あらじと思へば

きみがおもいーゆきとつもらばーたのまれずーはるよりのちはーあらじとあもえば

Jo no ho sé pas si són els teus pensaments pregons com la neu crec que per primavera seran ja tots esvaïts.


Poema no. 978


Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内みつね, act. lit. 898-922).

Va ser governador de Kai, d'Izumi i d'Awaji. Quan va tornar a Kyoto va ser un dels compiladors del Kokinshû. Poeta prolífic té uns 193 poemes en las antologies oficials, a més de la seva col.lecció personal : Mitsune Shû (躬恒集).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -298-


物思ひける時、いときなきこを見てよめる

Compost tot veient un infant quan l'autor era consirós.


今さらに なにおひいづらむ 竹の子の うき節しげき 世とは知らずや

いまさらにーなにおいいずらむーたけのこのーうきふししげきーよとはしらずや

Per què néixer-hi? No sabem que aquest món és ple de dolor com els nusos que marquen el brostatge del bambú?


Poema no. 957


Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内みつね, act. lit. 898-922).

Va ser governador de Kai, d'Izumi i d'Awaji. Quan va tornar a Kioto va ser un dels compiladors del Kokinshû. Poeta prolífic té uns 193 poemes en las antologies oficials, a més de la seva col.lecció personal : Mitsune Shû (躬恒集).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -297-



おなじもじなきうた

Poema on no es repeteix cap caràcter.


世のうきめ 見えぬ山ぢへ 入らむには 思ふ人こそ ほだしなりけれ

よのうきめーみえぬやまじえーいらむにはーおもうひとこそーほだしなりけれ

Voldria anar per camins de muntanya lluny de la pena d'aquest món mes estimo algú que és mon lligam.


Poema no. 955


Autor : Mononobe no Yoshina (もののべのよしな, ?-¿)

No hi ha dades.

o0o

13 de desembre de 2014

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 79

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X).


【七十九】

又おなしみこにおなし女
こりすまの浦にかつかんうきみるは浪さはかしく有こそはせめ

Encara al mateix príncep a la mateixa dona :

---Si en un descuit l'alga del golf de Suma cedeix a l'ona que agitada brama serà cert engolida.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 78

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X).



【七十八】

監命婦朝拝の威儀のみやうふにて出たりけるを弾正のみこみたまひてにはかにまとひけさうしたまひけり御ふみありける御かへしことに
打つけにまとふ心と聞からになくさめやすくおもほゆる哉
みこの御うたはいかゝ有けんわすれにけり


Gen no Myôbu era present en les cerimònies de celebració de l'any nou, i quan el príncep Cap de la Censura (134) la veié en fou encisat. A la lletra que ell li envià Gen no Myôbu respongué :

---Un cor de sobte amb tant d'amor trasbalsat això he sentit crec per cert que aviat en serà ben consolat. (135)

Com féu el poema del príncep això és oblidat.

- - - - - -
134 - Príncep Akiakira (章明親王, 924-990), fill no.13 de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). La seva mare era Fujiwara no Kuwako (藤原桑子, ?-?), filla de Fujiwara no Kanesuke (藤原兼輔, 877-933).
135 – Poema no. 1027, llibre 11, Shinsenzaiwakashû (新千載和歌集).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 77

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X).


【七十七】

これもおなしみこにおなしおとこ
永夜をあかしの浦に焼く汐の煙は空にたちやのほらぬ
かくて忍ひてあひ給けるほとに院に八月十五夜せられけるに参り給へと有けれはまいり給ふにゐんにてはあふましけれはせめてこよひはなまいり給そととゝめけりされとめしなりけれはえとゝまらていそきまいり給けれはよしたね
たかとりかよゝに泣つゝとゝめけん君は君にとこよひしもゆく

Així també del mateix home a la mateixa princesa :

---Per la llarga nit de la cala d'Atashi la sal cremada en dreta fumarada s'enfila devers el cel. (132)

D'aital faisó es trobaven en secret. L'emperador retirat féu arranjà un banquet per a la quinzena de la vuitena lluna i havia demanat la princesa d'ésser-hi. Com Yoshitane no podia veure-la a palau, féu per retenir-la :
- Almenys aquesta nit no hi aneu pas!
Com l'havia demanat l'emperador mateix no s'hi podia negar i s'apressà a anar-hi.

Yoshitane :

---El vell del bambú plorava per retenir en nit rere nit Kaguya vós senyora avui sereu a palau. (133)
- - - - - -
132 – Poema no. 731, llibre 12, Shokugosenwakashû (続後撰和歌集).
133 – Referència al Taketori Monogatari (竹取物語), obra anònima del segle X. Podeu veure la meva traducció en aquest mateix blog.

o0o

6 de desembre de 2014


雨月物語 51
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)



青頭巾


むかし快庵禅師といふ大徳の聖おはしまりけり。総角より教外の旨をあきらめ給ひて。常に身を雲水にまかせたまふ。美濃の國の龍泰寺に一夏を満しめ。 此秋は奥羽のかたに住とて。旅立給ふ。ゆき/\て下野の國に入給ふ。冨田といふ里にて日入りはてぬれば。大きなる家の賑はゝしげなるに立よりて一宿をもと め給ふに。田畑よりかへる男等。黄昏にこの僧の立るを見て。大きに怕れたるさまして。山の鬼こそ來りたれ。人みな出でよと呼のゝじる。家の内にも騒きた ち。女童は泣さけび展轉びて隅%\に竄る。あるじ山枴をとりて走り出。外の方を見るに。年紀五旬にちかき老僧の。頭に紺染の巾をかづき。身に墨衣の破たる を穿て。裹たる物を背におひたるが。杖をもてさしまねき。檀越なに事にてかばかり備へ給ふや。遍參の僧今夜ばかりの宿をかり奉らんとてこゝに人を待しに。 おもひきやかく異しめられんとは。痩法師の強盗などなすべきにもあらぬを。なあやしみ給ひそといふ。荘主枴を捨て手を拍て笑ひ。渠等が愚なる眼より客僧を 驚しまいらせぬ。一宿を供養して罪を贖ひたてまつらんと。禮まひて奥の方に迎へ。こゝろよく食をもすゝめて饗しけり。荘主かたりていふ。さきに下等が御僧 を見て鬼來りしとおそれしもさるいはれの侍るなり。こゝに希有の物がたりの侍る。妖言ながら人にもつたへ給へかし。此里の上の山に一宇の蘭若の侍る。故は 小山氏の菩提院にて。代々大徳の住給ふなり。今の阿闍梨は何某殿の猶子にて。ことに篤斈修行の聞えめでたく。此國の人は香燭をはこびて帰依したてまつる。 我荘にもしば/\詣給ふて。いともうらなく仕へしが。去年の春にてありける。越の國へ水丁の戒師にむかへられ給ひて。百日あまり逗まり給ふが。他國より十 二三歳なる童児を倶してかへり給ひ。起臥の扶とせらる。かの童児が容の秀麗なるをふかく愛させたまふて。年來の事どもゝいつとなく怠りがちに見え給ふ。さ るに茲年四月の比。かの童児かりそめの病に臥けるが。日を經ておもくなやみけるを痛みかなしませ給ふて。國府の典薬のおもだゝしきをまで迎へ給へども。其 しるしもなく終りにむなしくなりぬ。ふところの璧をうばはれ。挿頭の花を嵐にさそはれしおもひ。泣に涙なく。叫ぶに聲なく。あまりに歎かせたまふまゝに。 火に焼。土に葬る事をもせで。臉に臉をもたせ。手に手をとりくみて日を經給ふが。終に心神みだれ。生てありし日に違はず戯れつゝも。其肉の腐り爛るを吝み て。肉を吸骨を嘗て。はた喫ひつくしぬ。寺中の人々。院主こそ鬼になり給ひつれと。連忙迯さりぬるのちは。夜/\里に下りて人を驚殺し。或は墓をあばきて 腥/\しき屍を喫ふありさま。実に鬼といふものは昔物がたりには聞もしつれど。現にかくなり給ふを見て侍れ。されどいかゞしてこれを征し得ん。只戸ごとに 暮をかぎりて堅く関してあれば。

LA CAPUTXA BLAVA
Fou una vegada un home sant de gran virtut dit el Mestre Zen Kaian (225). Des de molt jove havia seguit els principis dels ensenyaments esotèrics i habitualment menava la vida itinerant del pelegrí.
Havia acomplert son retir d'estiu (226) al temple de Ryôtaiji a la contrada de Mino i aquella tardor anà a les terres del nord per fer una estada, i caminant caminant entrà a la contrada de Shimotsuke.
Al poble de Tonda, com s'havia post el sol, s'apropà a una gran casa que semblava pròspera per demanar de passar-hi la nit. Llavors uns homes que tornaven del camp tot veient aquell bonze dret en la foscor del capvespre es posaren a cridar garratibats de por :

- El dimoni de la muntanya és vingut! Que surti tothom!

Hi hagué un enrenou dintre de la casa i dones i infants ploraren, xisclaren, caigueren uns sobre els altres i s'amagaren per tots els racons. L'amo de la casa agafà un bastó ben gruixut i sortí corrents i mirà enfora. Veié un bonze d'uns cinquanta anys, amb una caputxa tenyida de blau al cap, vestia una roba negra esparracada i un farcell a l'esquena i que fent-li gestos amb son bastó li digué :

Què passa, benefactor de temples, que us guardeu així? Sóc un bonze itinerant que espera algú d'ací per a demanar-hi acollença per aquesta nit, qui podria haver aquest recel? Sóc un bonze desnerit, pas un bandit. No heu de témer res!

L'amo llançà el bastó i rigué tot picant de mans.

Per l'estúpida vista de tots aquests he amenaçat un bonze que demana acolliment! Us acolliré una nit com a expiació per mon pecat.

Li féu els honors, el féu passar dintre, li serví in bon àpat i el tractà amb reverència.

L'amo li explicà açò :

Abans, quan els camperols us veieren i cridaren esgarrifats que el dimoni era vingut, és una història estranya. I tot i essent insòlita s'ha d'explicar. Dalt de la muntanya d'aquest poble hi ha un temple que antany fou el santuari familiar de la casa dels Oyama i on generacions de religiosos molt virtuosos hi han viscut. L'abat actual és nebot d'una persona versada en les arts esotèriques, molt considerat per ses coneixements i son ascetisme. La gent de la contrada li oferia encens i ciris i li mostrava llur fe. Honorà ma llar visitant-me sovint, i tinguérem molta amistat. Emperò, la primavera de l'any passat, fou convidat a les contrades de Koshi com a preceptor en una cerimònia de purificació mitjançà l'aspersió d'aigua. S'hi està més de cent jorns i tornà d'allà amb un noiet d'uns dotze o tretze anys com son assistent personal. L'abat, pregonament encaterinat per son atractiu, semblà començar a descurar ses obligacions d'anys. Llavors, cap a la quarta lluna d'enguany, el noiet hagué d'allitar-se per una indisposició. Passaren els jorns, l'abat era molt trasbalsat car la malaltia empitjorava. Cridà fins i tot el principal metge del govern de la contrada, emperò, fou endebades i, finalment, el noiet traspassà. Arrencat el tresor de son cor i escampades pel vent les flors de son pentinat, ni llàgrimes no li'n restaren per a plorar ni veu per a plànyer-se. Tant era son dolor que sens incinerar-lo ni colgar-lo passava els jorns amb son rostre enganxat al del difunt, les mans entrellaçades, i a la fi perdé el seny. Jugava amb ell com havia fet mentre fou viu, negant-se a acceptar que la carn es podria i es desfeia. En xuclà la carn i en llepà els ossos, i el devorà completament. Des que la gent del temple digué que l'abat havia esdevingut un dimoni, fugiren amb gran cuita. Ell baixa al poble nit rere nit i aterreix tothom, viola les tombes i en devora els cossos sangonosos. Veritablement, d'açò anomenat dimonis n'havia sentit històries d'antany, emperò, ara he vist jo mateix el que ha esdevingut, com ho podríem aturar açò? I com cada família quan es fa fosc es limita a resguardar-se fermament, açò s'ha escampat ara arreu de la contrada i ningú no va enlloc. Aquesta és la raó del nostre malentès amb un bonze que demanava acull !
- - - - - -
225 – Kaian Zenji (快庵禅師) : 1422-1494.
226 – 一夏 (Ichige). Període de retir espiritual de 90 dies (des del 16 de la quarta lluna fins al 15 de la setena).
o0o