29 de novembre de 2014


落窪物語 -08-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

- - - - - -

 「御返りごとは」と問へば、「はやう御文も御覧ぜよ。今は思し嘆くとも、かひあらじ」とて、御文ひろげて奉れば、うつぶしながら見たまへば、ただかくのみあり。
    いかなれや昔思ひしほどよりは今のま思ふことのまさるは
とありけれど、「いと心ち悪し」とて、御返りごとなし。
 あこき、返りごと書く。「いでや。心づきなく。こは何事ぞ。昨夜の心は限りなくあいなく、心づきなく腹ぎたなしと見てしかば、今ゆくさきも、いと頼もしげなくなむ。御前には、いとなやましげにて、まだ起きさせたまはざめれば、御文もさながらなむ。いとこそ心苦しけれ、御けしきを見れば」と言へり。少将の君に、「かくなむ」と聞ゆれば、われをいとものしと思はむやは、ただかの衣どもを、いといみじと思ひたりつるなごりならむと、あはれに思す。
 昼間に、また御文書きたまふ。「などか、今だに、いとわりなげなる御けしきの、いとほしさは、まさりたる。
恋しくもおもほゆるかな蜘蛛のいととけずのみ見ゆるけしきに
ことわりな」とあり。帯刀が文「このたびだに御返りなくは、便なかりなむ。今はただあひ思せかし。御心はいと長げなむ見たてまつり、宣はする」と言へり。あこき「なほ、こたみは」と言へども、いかに思ひ出でたまふらむと思ふに、恥づかしう、つつましく、わびしくて、返りごと書くべくもおぼえねば、ただ衣を引きかづきて臥したり。聞えわづらひて、あこき、返りごと書く。「御文は御覧じつれど、まめやかに苦しげなる御けしきにてなむ、御返りごとも。さて、いと長げにはなどか。いとのほどにかは短さも見えたまはむ。また、頼もしげなくとも、うしろやすく宣ふらむ」と、書きてやりつ。帯刀、見せたてまつりたれば、「いみじくされて、物よく言ふべき者かな。むげに恥づかしと思ひたりつるに、気ののぼりたらむ」と、ほほゑみて宣ふ。
 させ、あこき、ただひとりして、言ひ合はすべき人もなれば、心一つを千々になして、立ち居つる。おまし所の塵払ひ、そそくりて、屏風、几帳なければ、しつらひなさむ方もなし。いとわりなけれど、君は物もおぼえで臥したまへるを、おまし直さむと引き起したてまつれば、おもて赤みて、げに苦しげなるまで御目も泣き腫れたまへり。いとほしうあはれにて、「御髪かきくだしたまへ」と、おとなおとなしうつくろへど、「心ち悪し」とて、ただ臥しに臥しぬ。この君は、いささか、よき御調度持たまへりける。母君の御物なりけり。鏡などもなむ、まめやかに美しげなりける。「これをだにも持たまへらざらましかば」と言ひて、かきのごひて、枕がみに置く。かく大人になり、童になり、ひとりいそぎ暮しつ。



El missatger preguntà si hi havia resposta.

- Llegiu-la de pressa, damisel·la. Ara és inútil de plànyer-se.

Ochikubo desenrotllà la lletra i la llegí estirada de bocaterrosa. Només hi havia escrit açò :

---Com és que l'amor que us tenia abans d'apercebre-vos ha esdevingut més gran ara que us he trobat?

Emperò, com es sentia malament no hi hagué resposta.

Akogi contestà a Tachihaki :

- És inacceptable! Què significa tot açò? Allò que passà anit és ultratjós. Ets un malànima, i no puc tornar a confiar en tu! La damisel·la és ofesa, ni s'ha llevat ni ha contestat la lletra del Shôshô. Veure-la en aital estat em trenca el cor.



Quan Tachihaki li ho explicà al Shôshô, aquest pensà si per cas Ochikubo era tan desplaguda amb ell per la vergonya que patí al veure-la amb aquella roba. Sentí molta pena per ella i al migdia li envià una altra lletra :

- “Per què açò? Ara quan us trobo més freda més amor us tinc.

----Vostre rebutjall a obrir el vostre cor a l'afecció fa més forta encara ma teranyina d'amor.

Us estimo amb desmesura.”

La lletra de Tachihaki a Akogi feia :

- Si la damisel·la no contesta aquesta vegada tot s'anirà en orris. Ara el Shôshô se l'estima més encara. Ell és de natura molt constant, de debò.

Akogi demanà a Ochikubo que contestés, mes ella recordava sa parença de la nit passada i la vergonya i la timidesa, vexada, no podia pensar en contestar, i es cobrí la cara amb la flassada.

Akogi, cansada d'esperar, escriví a Tachihaki.

- La damisel·la ha llegit la lletra, mes està tan afectada que no pot ni contestar-la. Què dius de la constància del Shôshô? Com ho pots saber si la relació és tan breu? M'ho dius potser perquè deixi d'amoïnar-me?

Quan el Shôshô llegí la lletra que li mostrà Tachihaki, digué tot somrient :

- Mira que en sap d'escriure! Està greujosa per la llastimosa vergonya de la damisel·la.



Akogi, sola i sens ningú a qui demanar consell, tenia mil coses al cap i no parava d'anar amunt i avall atrafegada en netejar la cambra i treure la pols. Com no hi havia ni cortines ni paravents no es podia guarnir més.

La damisel·la jeia desmenjada i per acabar d'endreçar la féu alçar. Ses galtes eren enceses, amb parença entristida i els ulls plens de llàgrimes. Akogi, compadida, li demanà d'agençar-li els cabells, cosa que féu amb molta cura. Ochikubo, no sentint-se bé, tornà a jeure.

La damisel·la tenia pocs mobles, mes eren de qualitat, que havien estat de sa mare, i entre ells, un mirall verament preciós. Mentre el netejava, Akogi pensà que com a poc tenia allò i el posà a la capçalera, tota enfeinada com era sens minyoneta ni cap altra serventa.

o0o

22 de novembre de 2014

KOKINSHÛ (古今集) -296-




世の中は 昔よりやは うかりけむ 我が身ひとつの ためになれるか

よのなかはーむかしよりやはーうかりけむーわがみひとつのーためになれるか

Ha estat el món ja des de son antigor lloc de sofrença? O ho ha esdevingut potser només per a mi?


Poema no. 948


Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -295-



いづこにか 世をばいとはむ 心こそ 野にも山にも 惑ふべらなれ

いずくにかーよをばいとわむーこころこそーのにもやまにもーまようべらなれ

On podré anar afartat ja d'aquest món? A la muntanya, al camp, emperò mon cor hi vagaria perdut.


Poema no. 947

Autor : El monjo Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師,act. lit. 859-897)

Nom laic : Yoshimine no Harutoshi.

 Fill de Henjô (Sôjô Henjô, 僧正遍昭, 816-890).

 Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per a un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i oficial de la Guàrdia de Palau.
Es va fer monjo instigat pel seu pare, segons s’explica en el Yamato Monogatari (大和物語), capítol 168: ………..やりけれはいきたりけれはほうしの子は法師なるそよきとてこれもほうしにしてけりかくてなん ……
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen), com el seu pare.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -294-



よのなかにいづらわが身のありてなしあはれとやいはむあなうとやい はむ

よのなかにーいづらわが身のーありてなしーあはれとやいわむーあなうとやい わむ

sóc en aquest món emperò sense ser-hi i “quina tristor” hauria jo d'exclamar o també “quina pena”?


Poema no. 943


Autor : Anònim.

o0o

15 de novembre de 2014

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 76

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)



【七十六】


桂のみこの御もとによしたねかきたりけるを母御息所きゝつけ給てかとをさゝせ給けれはよひと夜立わつらひて帰るとてかく聞え給へとてかとのはさまよりいひいれける
今宵こそ涙の河にゐる千鳥なきてかへると君はしらしな.


Yoshitane (129) visitava la princesa de Katsura (130), la mare d'ella (131) ho sabé i féu tancar la porta. Ell restà dempeus tota la nit amoïnat. Quan se'n tornava passà aquest poema per una fesa de la porta tot demanant que el lliuressin a la princesa:

---Per tota la nit en un riu de llàgrimes plora l'estornell, no sabeu ma senyora el fet de ma tornada?
- - - - - -

129 - Minamoto no Yoshitane (源嘉種, ?-918).
130 - Princesa Fushi (孚子内親王, ? - 954), filla de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931).
131 - Filla del príncep conseller Tôyo (参議十世 王, 833-916).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 75

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)



【七十五】


同し中納言蔵人にて有ける人の加賀のかみにてくたりけるにわかれおしみける夜ちうなこん
きみかゆく越のしら山しらね共ゆきのまに/\跡は尋ん
となんよみ給ひける.


També el mateix conseller, una nit que veié entristit la partença d'un canceller que anava de governador a Kaga, composà :

---Camí de Kaga per les blanques muntanyes que no conec pas i malgrat tota la neu seguiré vos petjades.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 74

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【七十四】


同し中納言かの殿のしんてむのまへにすこしとをくたてりける桜をちかくほりうへ給けるかかれさまにみえけれは
宿ちかく移して植しかひもなく待とをにのみ見ゆる花かな
とよみ給ける.


El mateix conseller havia fet trasplantar més a prop un cirerer que era una mica lluny davant de l'entrada de sa residència perquè semblava començar a dessecar-se, i composà :

---És endebades apropar el cirerer prop de la casa ben lluny és l'esperança només de veure'n les flors. (128)

- - - - - -

128 – Poema no. 17, llibre 1, Gosenwakashû (後撰和歌集), amb algunes diferències.

o0o

8 de novembre de 2014

雨月物語 50

Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)



道遥なれば夜なかばかりに蘭若に到る。老和尚眠蔵をゐざり出て。此物がたりを聞 て。そは浅ましくおほすべし。今は老朽て験あるべくもおぼえ侍らねど。君が家の災ひを黙してやあらん。まづおはせ。法師も即詣なんとて。芥子の香にしみた る袈裟とり出て。庄司にあたへ。畜をやすくすかしよせて。これをもて頭に打かづけ。力を出して押ふせ給へ。手弱くあらばおそらくは迯さらん。よく念じてよ くなし給へと実やかに教ふ。庄司よろこぼひつゝ馬を飛してかへりぬ。豊雄を密に招きて。比事よくしてよとて袈裟をあたふ。豊雄これを懐に隠して閨房にい き。庄司今はいとまたびぬ。いざたまへ出立なんといふ。いと喜しげにてあるを。此袈裟とり出てはやく打かづけ。力をきはめて押ふせぬれば。あな苦し。なん ぢ何とてかく情なきぞ。しばしこゝ放せよかしといへど。猶力にまかせて押ふせぬ。法海和尚の輿やがて入來る。庄司の人々に扶けられてこゝにいたり給ひ。口 のうちつぶ/\と念じ給ひつゝ。豊雄を退けて。かの袈裟とりて見給へば。富子は現なく伏たる上に。白き蛇の三尺あまりなる蟠りて動だもせずてぞある。老和 尚これを捉へて。徒弟が捧たる鉄鉢に納給ふ。猶念じ給へば。屏風の背より。尺ばかりの小蛇はひ出るを。是をも捉て鉢に納給ひ。かの袈裟をもてよく封じ給 ひ。そがまゝに輿に乗せ給へば。人々掌をあはせ涙を流して敬まひ奉る。蘭若に帰り給ひて。堂の前を深く掘せて。鉢のまゝに埋させ。永劫があひだ世に出るこ とを戒しめ給ふ。今猶蛇が塚ありとかや。庄司が女子はつひに病にそみてむなしくなりぬ。豊雄は命恙なしとなんかたりつたへける.



El camí era llarg i arribà al monestir de nit. L'ancià monjo s'arrossegà fora de la cel·la. Quan sentí tota la història digué :

- Açò ha d'ésser terrible! Ara sóc un vell xaruc i no crec pas que pugui servir-vos, tanmateix, no podria restar indiferent a l'infortuni de vostra llar. Sortiu vós primer, jo vindré tot seguit.

Agafà una estola impregnada d'encens de rosella i li donà a l'intendent amb aquestes recomanacions :

- Sigueu abellidor amb la bèstia i que se us acosti. Llavors li llanceu açò al cap i tingueu-la ben estirada a terra amb tota la força que pugueu, si us fallessin els braços és probable que se us escapi. Concentreu-vos bé i feu-ho com cal.

L'intendent, ben content, se'n tornà volant amb el cavall.

Cridà Toyô dissimuladament :

- Açò fes-ho bé! - li digué tot donant-li l'estola.

Toyô s'ho amagà al pit i anà al dormitori.

- L'intendent m'ha donat el consentiment per anar-me'n. Som-hi doncs i anem-nos-en.

Ella era joiosa, Toyô tragué l'estola i li cobrí el cap ràpidament i la mantingué estirada amb totes ses forces.

- Ah! Em feu mal! Com podeu ésser tan cruel! Deixeu-me un instant.
Emperò ell la serrà encara amb més força.


El palanquí del monjo Hôkai arribà promptament. Amb l'ajut de la gent de l'intendent el portaren allà. Mormorejant unes invocacions féu Toyô a un costat i llevà l'estola. Quan mirà, sobre el cos de Tomiko que jeia inconscient hi havia enrotllada una serp blanca de més de tres peus inerta. L'ancià monjo l'agafà i la posà en un bol de ferro que li aguantava un deixeble, féu encara unes invocacions més i darrera del paravent sortí arrossegant-se una petita serp que no feia ni un peu. L'agafà també i la posà al bol i el segellà curós embolicant-lo amb l'estola. Mentre pujava al palanquí tothom el reverencià amb les mans juntes i plorant.

De tornada al monestir féu fer un forat profund davant de la capella, hi colgà el bol i prohibí a les serps de no eixir-hi en una eternitat. Bé, de fet, no hi ha encara avui el “Turó de les serps”?

La filla de l'intendent, Tomiko, emmalaltí i finalment traspassà.

Toyô, segons ens diu la tradició, tingué una vida plena de salut.
o0o

1 de novembre de 2014



落窪物語 -07-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)
­
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




- - - - - -

「御車率て参りたり」と言ふを聞きて、帯刀、あこきに、「参りて申したまへ」と言へば、「昨夜は参らで、今朝参らむ、げにまろが知りたることとこそ思ほさめ。腹ぎたなく人にうとませたてまつらすこと」と怨ずる、いはけなきものから、をかしければ、帯刀、うち笑ひて、「君うとみたまはば、まろ思はむかし」と言ひて、格子のもとに寄りて、声作れば、少将起きたまふに、女の衣を引き着せたまふに、単もなくて、いとつめたければ、単を脱ぎすべして起きて出でたまふ。女君、いと恥づかしきこと限りなし。
 あこき、あいなくいとほしけれど、さてもはいりゐたらねば、参りて見る。まだ臥したまへり。いかで言ひ出でむと思ふほどに、帯刀のも君のもあり。帯刀のには、「夜一夜、知らぬことによりうちひきたまひつるこそ、いとわりなかりつれ。御ために少しにてもおろかならむ時は、参らじ。まいていかなる目見せたまはむ。かねて恐ろしき御心ばせかな。御前にも、いかによくもあらざりけるものかなと、思し宣はすらむと思ふたまふれば、この宮づかひ、いとわづらはしくはべれど。御文侍るめり。御返り聞え出でたまへ。この世の中は、さるべきぞや。何か思ほす」と言へり。
 持て参りて、「ここに御文侍るめり。昨夜いとあやしく思ひかけずて臥しはべりしほどに、はかなく明けはべりにけり。聞えさすとも、あらがふとぞおしはからせたまふらむ」と、おしはかりはことわりなれど、「このけしきをだに見てはべらば」と、よろづに誓ひゐたれど、いらへもせず、起きも上がりたまはねば、「なほ知りてはべりと思ほすにこそはべるめれ。心憂く、ここらの年ごろ仕うまつりはべりて、かくうしろめたきことははしはべりなむや。ひとりおはしまさむを思うたまへて、をかしき御供にも参りはべらずなりにしかひなく、かかることわりを聞かせたまはず、かひなき御けしきならば、さぶらはむも、いといとほしうはべり。いづちもいづちもまかりなむ」とて、うち泣けば、君いといとほしうて、「そこに知りたらむとも、おはす、いとあさましう、思ひもかけぬことなれば、いと心憂く思ふうちに、いといみじげなる袴ありさまにて見えぬるこそ、いと言はむ方なくわびしけれ。故上おはせましかば、何事につけても、かく憂き目見せましやは」とて、いみじう泣きたまへば、「げにことわりにはべれど、いみじきまま母といへど、北の方、御心のいみじうあさましきよしは、さきざき聞かせたまへば、さこそは思すらめ。ただ御心だに頼みたてまつりぬべくは、いかにうれしからまし」、「それこそは、まして。かく異やうにあらむ人を見て、心とまりて思ふ人はありなむや。物の聞えあらば、北の方いかに宣はむ。『わが言はざらむ人のことをだにしたらば、ここにも置いたらじ』と宣ひしものを」とて、いみじと思ひたまへれば、「されば、なかなか思ひ離れたてまつりたらむがよからむ。かくて言はれおはしますは、いづくの世に、もしよくもならせたまはむ。かくても世におはしまさじ。かくて籠めすゑたてまつりたまひて、使ひたてまつりたまはむの心いと深くて、あらせきこえたまふにはあらずや」と、いとおとなしう言ひゐたり。




Tachihaki sentí les veus que cridaven què el carruatge era arribat i digué a Akogi :

- Ves-hi i digues que el carruatge és ací.
Si hi faig cap ara, després de no haver-ho fet tota la nit, ella pensarà que jo sabia d'aquest afer! Ets un malànima! La damisel·la n'estarà ressentida.

Digué Akogi amb posat de criatura i falaguera alhora.

- Si ella et té ressentiment jo et tinc amor!

Des de la porta estant Tachihaki féu com si s'escurés la gola. El Shôshô es llevà i abans de sortir es desvestí de la roba que duia i la posà damunt de la dona que coberta només amb una roba molt fina era transida de fred. Ella en fou molt avergonyida.



Akogi era afligida, mes no podia restar d'aquella manera, i anà a veure-la. Era encara allitada. Mentre pensava què li havia de dir arribaren unes lletres, una de Tachihaki i una del Shôshô. La de Tachihaki feia :

"Anit seguires blasmant-me per coses que jo ignorava, molt lamentable. Si les visites són per a la damisel·la tan insignificants i inconvenients deixarem de venir. Què més us passaria pel cap si tornéssiu a veure'm! Inclús la damisel·la no pensa res de bo de mi. És molt complicat portar a terme la relació entre el Shôshô i ella. Aquesta és la lletra del Shôshô, Demana-li que es plagui contestar. De fet, açò és allò que es fa en aquest món, no creus?"

Akogi portà la lletra a Ochikubo.

- Ací hi ha una lletra. Anit fou molt estrany. M'adormí sens adonar-me'n, i tot d'un plegat havia sortit el sol. Malgrat tot el que us pugui dir pensareu que és segurament una excusa. - Akogi féu per disculpar-se. - Creureu que jo n'era assabentada.

Ochikubo no contestà i continuà allitada.

- Certament, penseu que ho ho sabia! Em fa molta pena que després de tants anys al vostre costat em considereu culpable. No volia deixar-vos sola a la casa, altrament, per què renuncià a anar amb els altres a una sortida agradable? Si no em voleu escoltar i continueu amb el vostra posat d'indiferència em serà dolorós restar al vostre servei. Me n'aniré a qualsevol altre indret.

I esclatà en plors.

- No crec pas que en sabessis res. És molt lamentable, mes és tan inesperat, tan dolorós. Que el Shôshô em veiés amb aquesta miserable roba és vexant! Si la mare hi fos no em veuria en aital circumstàncies!
- Açò és ben cert. El Shôshô sap segurament de la malvolença de vostra Kita no Kata i son vil comportament cap a vós. Confieu en ses sentiments, en com ésser feliç.
- Açò no és possible! Per què estimar a una persona com jo? Si la Kita no Kata ho sabés diria, com féu ja una vegada, que si fes res per algú altre em faria fora de casa! - digué atemorida.
- Bé, doncs, seria millor anar-vos-en si ella us parlés així. Què hi ha de bo romandre ací? No podeu continuar així. Ella està fermament determinada a tenir-vos reclosa per a tenir-vos sempre a sa disposició. No us sembla evident açò?

Digué Akogi, molt seriosa.

o0o