27 de setembre de 2014

KOKINSHÛ (古今集) -289-



幾世しも あらじ我が身を なぞもかく 海人の刈る藻に 思ひ乱るる

いくよあひもーあらじわがみをーなぞもかくーあまのかるもにーおもいみだるる

Breu és ma vida. Per què doncs em turmenten aquests pensaments embullats com les algues collides pels pescadors?

Poema no. 934

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -288-


田むらの御時に女房のさぶらひにて御屏風のゑ御覧 じけるに、たきおちたりける所おもしろし、これを題にてうたよめとさぶらふ人におほ せられければよめる

Compost a l'època de l'emperador de Tamura quan sa majestat tot mirant els paravents del Saló de les Dames va dir a les nobles al servei de la cort : “Aquesta escena de la cascada és meravellosa. Feu-ne uns versos sobre aquest tema”.

Nota : Es tracta de l'emperador Montoku (文徳天皇 , 827-858).

おもひせく心の内のたきなれやおつとは見れどおとのきこえぬ

おもいせくーこころのうちのーたきなれやーおつとはみれどーおとのきこえぬ

És la cascada dins el cor de qui l'amor constreny i ni que veig com es precipita no en sento el brogit.

Poema no. 930

Autor : Sanjô no Machi (三条の町, ?-¿)

Era Ki no Seishi, o Shizuko, concubina de l'emperador Montoku i mare del príncep Koretaka (惟喬親王, 844-897).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -287-



朱雀院のみかどぬのびきのたき御覧ぜむとてふん月 のなぬかの日あはしましてありける時に、さぶらふ人人に哥よませたまひけるによめる

Compost quan el setè jorn de la setena lluna l'emperador de Suzakuin va visitar la cascada de Nunobiki i va demanar als seus acompanyants que fessin uns versos.

Nota : Es tracta de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931).

ぬしなくてさらせるぬのをたなばたにわが心とやけふはかさまし

ぬしなくてーさらせるぬのをーたなばたにーわがこころとやーきょうはかさまし

No és de ningú la roba ben estesa a emblanquinar, voldria oferir-la a la que teixeix al cel.



Nota : Tanabata (七夕), Festivitat de les estrelles, que es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛, Kengyuu)  i Vega (Shokujô織女, Shokujo) , també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa,天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.

Poema no. 927
Autor : Tachibana no Nagamori (立花の長盛, ?-¿)

Funcionari de mig rang. Va ser promocionat a governador de la província de Nagato l'any 926.

o0o

20 de setembre de 2014

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 71

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)



【七十一】

故式部卿宮うせ給ける時はきさらきのつこもり花のさかりになん有けるつゝみの中納言のよみ給ける
咲匂ひ風まつほとの山桜人の世よりは久しかりけり
三条の右のおとゝの御返し
はる/\の花はちるとも咲ぬへし又逢かたき人のよそうき


Quan el difunt príncep cap de les cerimònies de la cort traspassà, a finals de la segona lluna, totes les flors havien florit.
El conseller de l'Escullera composà :

---De la muntanya els cirerers tots en flor esperen el vent ells més que no pas l'home tindran més llarga vida. (126)

El ministre de la Dreta del Sanjô contestà :

---Les flors certament a cada primavera seran florides l'home no tornarà pas per a nostre sofriment. (127)
- - - - - -

126 – Poema no. 1227, llibre 17, Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集).
127 – Poema no. 1402, llibre 16, Shokukokinwakashû (続古今和歌集).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 70

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【七十】

おなし人に監命婦やまもゝをやりたりけれは
陸奥のあたちのやまもゝろともにこえはわかれのかなしからしを
となんいひけるさてつゝみなるいへにすみけるさてあゆをなんとりてやりける
かも川のせにふすあゆのいをとりてねてこそあかせ夢にみえつや
かくてこの男みちの国へくたりけるたよりにつけてあはれなる文ともをかきをこせけるを道にてやまひしてなんしにけるときゝ て女いとあはれとなむ思ひけるかくきゝてのちしのつかのむまやといふところよりたよりにつけてあはれなることゝもをかきたるふみをなんもてきたりけるいと かなしくてこれをいつのそととひけれはつかひの久しくなりてもてきたるになんありけるをんな
しのつかのむまや/\と待わひし君はむなしく成そしにける
とよみてなんなきけるわらはにて殿上して大七といひけるをかうふりしてくら人ところにおりてかねのつかひかけてやかておやのともにいくになんありける

A aquella mateixa persona Gen no Myôbu envià unes branques de murtra :

---A Michinoku si junts poguéssim passar el puig d'Adachi no seria tan forta la pena de deixar-vos.

Ella vivia en una casa a l'escullera. Féu pescar unes truites i les hi envià :

---A l'esparagol del riu Kamo he pescat truites reposant sens dormir tota la nit m'heu vist per cas en somnis?

Aquest home anà a Michinoku i quan tenia ocasió li enviava lletres punyents.
Un jorn, ella sabé que l'home havia emmalaltit de camí i que havia mort. Després de saber la nova, arribà un missatger d'una posta de correu de Shinozuka i li lliurà una lletra molt sentida. Ella s'entristí molt, i preguntà de quan era la lletra. Era evident que el missatger havia trigat molt a lliurar-la.
La dona composà tot plorant :

--- De Shinozuka la posta he esperat amb molt de neguit mes ha estat debades perquè vós sou traspassat.

Aquest home havia estat patge de palau amb el nom de Daishichi. Després de vestir l'indument d'adult fou canceller i encarregat del transport de l'or de les mines i s'hi havia anat amb son pare.

o0o

13 de setembre de 2014

雨月物語 47
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)





明の日大倭の郷にいきて。翁が恵みを謝し。且美濃絹三疋筑紫綿二屯を遺り來り。猶此妖災の身禊し給へとつゝしみて願ふ。翁これを納めて。祝 部らにわかちあたへ。自は一疋一屯をもとゞめずして。豊雄にむかひ。畜なんぢが秀麗にたはけてなんぢをまとふ。なんぢ又畜が假の化に魅はされて丈夫心な し。今より雄気してよく心を静まりまさば。此らの邪神を遂はんに翁が力をもかり給はじ。ゆめ/\心を静まりませとて実やかに覚しぬ。豊雄夢のさめたるこゝ ちに。禮言盡ずして帰り來る。金忠にむかひて。此年月畜に魅はされしは己が心の正しからぬなりし。親兄の孝をもなさで。君が家の羈ならんは由縁なし。御恵 いとかたじけなけれど。又も参りなんとて。紀の國に帰りける。父母太郎夫婦。此恐しかりつる事を聞て。いよゝ豊雄が過ならぬを憐み。かつは妖怪の執ねきを 恐れける。かくて鰥にてあらするにこそ。妻むかへさせんとてはかりける。芝の里に芝の庄司なるものあり。女子一人もてりしを。大内の采女にまゐらせてあり しが。此度いとま申給はり。此豊雄を聟がねにとて。媒氏をもて大宅が許へいひ納る。よき事なりて即因みをなしける。かくて都へも迎の人を登せしかは。此采 女富子なるものよろこびて帰り來る。年來の大宮仕へに馴こしかば。萬の行儀よりして。姿なども花やぎ勝りけり。豊雄こゝに迎へられて見るに。此富子がかた ちいとよく萬心に足ひぬるに。かの蛇が懸想せしこともおろ/\おもひ出るなるべし。はじめの夜は事なければ書ず。二日の夜。よきほどの酔ごゝちにて。年來 の大内住に。邊鄙の人ははたうるさくまさん。かの御わたりにては。何の中将宰相の君などいふ添ぶし給ふらん。今更にくゝこそおぼゆれなど戯るゝに。富子即 面をあげて。古き契を忘れ給ひて。かくことなる事なき人を時めかし給ふこそ。こなたよりまして悪くあれといふは。姿こそかはれ。正しく真女子が聲なり。



L'endemà Toyô anà al poble de Yamato. Regracià novament el vell per sa gentilesa i li féu present de tres peces de seda de Mino i de dues bales de cotó de Tsukushi.
Purifiqueu-me d'aquest esperit maligne! - li pregà humilment.,
El vell ho acceptà i ho repartí entre els clergues, res no es quedà per a ell, i li digué :

--Aquesta bèstia , seduïda per vostre atractiu, us té ben agafat. A vós, fascinat per sa forma actual, us ha mancat fermesa. Si a partir d'ara mostreu caràcter i us assereneu no us caldrà pas el poder d'aquest vell per a foragitar aquest esperit maligne. Heu de calmar vostre cor.

L'exhortà sincerament.

Toyô, amb la sensació d'haver despertat d'un somni, es desféu en agraïments i tornà a casa seva.
Li digué a Kanetada :

--Tot aquest temps he estat embruixat per la bestia i mon cor en desori. He mancat a mes deures vers mon pare i germà, i no hi ha motiu per amoïnar-vos més. Agraeixo vos atencions i us tornaré a visitar.

I dient açò se'n tornà a la contrada de Ki.

Quan sa família sabé dels terribles esdeveniments el planyeren perquè, de fet, no hi havia res a retreure-li, i s'horroritzaren del rabeig de l'esperit maligne.
Açò passa per ésser fadrí! Trobem-li una dona!
Al poble de Shiba hi havia l'intendent de la hisenda de la contrada. Tenia una filla única que servia al palau imperial, i com adés deixava el servei el pare pensà que Toyô podria esdevenir son gendre. Mitjançà un intermediari envià una proposició als Oya. L'afer reeixí i promptament es féu el prometatge. S'envià algú a la capital per a procedir amb l'afer i la noia, Tomiko, tornà a casa ben cofoia. Anys avesada al servei de palau era molt complida per son capteniment i bellesa.
Toyô anà a veure-la casa seva. Aquesta Tomiko era molt formosa, complia tots el desigs, i li féu recordar l'amor que li havia fet sentir aquella serp.

Res no hi hagué la primera nit, doncs res no s'escriu.

La segona nit, Toyô sota l'efecte d'una agradable embriaguesa digué faceciós :
--Per algú que ha passat anys a la cort un rústic com jo t'ha d'ésser tediós. Mentre eres allà devies tenir relacions amb algun general o ministre..... Ara, certament, t'hauria de detestar!

Tomiko alçà el rostre d'immediat :

--Oblidant vos promeses d'antany, doneu vostre afecte a una persona vulgar (224). Vós sou més detestable!
I dient açò se li transformà la figura completament. La veu era aquella de la Manago!

- - - - - -

224 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).

o0o

6 de setembre de 2014



落窪物語 -05-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


- - - - - -

二人臥して、かたみに君の御心ばへどもを語る。今宵雨降れば、よもおはせじとて、うちたゆみて比したり。
 女君、人なき折にて、琴いとをかしうなつかしう弾き臥したまへり。帯刀、をかしと聞きて、「かかるわざしたまひけるは」と言へば、「さかし。故上の、六歳におはせし時より教へたてまつりたまへるぞ」と言ふほどに、少将、いと忍びておはしにけり。人を入れたまひて、「聞ゆべきことありてなむ。帯刀出でたまへ」と言はすれば、帯刀心得て、おはしにけると思ひて、心あわただしくて、「ただ今対面す」とて、出でて往ぬれば、あこき、御前に参りぬ。
 少将、「いかに。かかる雨に来たるを、いたづらにて帰すな」と宣へば、帯刀「まづ御消息を賜はせて。音なくてもおはしけるかな。人の御心も知らず、いとかたきことにぞはべる」と申せば、少将、「いといたくなすぐだちそ」とて、しとと打ちたまへば、「さはれ、おりさせたまへ」とて、もろともに入りたまふ。御車は、「まだ暗きに来」とて、返しつ。 わが曹司の遣戸口にしばし居て、あるべきことを聞ゆ。人少ななる折なれば、心やすしとて、「まづ、かいまみせさせよ」と宣へば、「しばし。心おとりもぞせさせたまふ。物忌の姫君のやうならば」と聞ゆれば、「笠も取りあへで、袖をかづきて帰るばかり」と笑ひたまふ。
 格子のはざまに入れたてまつりて、留守の宿直人や見つくると、おのれもしばし簀子にをる。君の見たまへば、消えぬべく火ともしたり。几帳、屏風ことになければ、よく見ゆ。向ひゐたるは、あこきなめりと見ゆる、容体、かしらつき、をかしげにて、白き衣、上につややかなるかい練の衵着たり。添ひ臥したる人あり。君なるべし。白き衣の萎えたると見ゆる着て、かい練の張綿なるべし、腰よりしもに引きかけて、側みてあれば、顔は見えず。かしらつき、髪のかかりば、いとをかしげなりと見るほどに、火消えぬ。くちをしと思ほしけれど、つひにはと思しなす。「あな暗のわざや。人ありと言ひつるを、はや往ね」と言ふ声も、いといみじくあてはかなり。「人に会ひにまかりぬるうちに、御前にさぶらはむ。大方に人なければ、恐ろしくおはしまさむものぞ」と言へば、「なほ、はや。恐ろしさは目なれたれば」と言ふ。君出でたまへれば、「いかが。御送り仕うまつるべき。御笠は」と言へば、「妻を思へば、いたく方びく」と笑ひたまふ。
 心のうちには、衣どもぞ萎えためる、恥づかしと思はむものぞと思ほしけれど、「はや、その人呼び出でて寝よ」と宣へば、曹司にゆきて呼ばすれば、「今宵は御前にさぶらふ。早うさぶらひにまれおはしね」と言へば、「ただ今人の言ひつること聞えむ。ただあからさまに出でたまへ」と聞さへすれば、「何事ぞとよ。かしがましや」とて、遣戸を押しあけて、さし出でたれば、帯刀とらへて、「『雨降る夜なめり。ひとりな寝そ』と言ひつれば、いざたまへ」と言へば、女笑ひて、「そよ。事なかり」と言へど、強ひて率てゆきて臥しぬ。ものも言はで、寝入りたるさまを作りて、臥せり。
 女君、なほ寝入らねば、琴を臥しながらまさぐりて、
    なべて世の憂くなる時は身隠さむいはほの中の住みか求めて
と言ひて、たみに寝入るまじければ、また人はなしと思ひて、格子を木の端にていとよう放ちて、押し上げて入りぬるに、いと恐ろしくて起き上がるほどに、ふと寄りてとらへたまふ。あこき、格子を上げらるる音を聞きて、いかならむと驚きまどひて、起くれば、帯刀さらに起さず。「こはなぞ。御格子の鳴りつるを、なぞと見む」と言えば、「犬ならむ、鼠ならむ」と「驚きたまひそ」と言えば、「なでふことぞ。したるやうのあれば言ふか」と言へば、「何わざかせむ。寝なむ」と、抱きて臥したれば、「あなわびし。あなうたて」と、いとほしくて、腹立てど、動きもせず抱きこめられて、かひもなし。
 少将、とらへながら装束ときて臥したまひぬ。女、恐ろしう、わびしくて、わななきたまひて泣く。少将「いと心憂く思したるに、世の中のあはれなることも聞えむ、巌の中求めて奉らむ、とてこそ」と宣へば、誰ならむと思ふよりも、衣どものいとあやしう、袴いとわろび過ぎたる思ふに、ただ今も死ぬるものにもがなと泣くさま、いといみじげなるけしきなれば、わづらはしくおぼえて、物も言はで臥いたり。


S'allitaren i parlaren dels sentiments de llurs respectius senyors. Aquella nit plovia i com no vindria ningú jagueren desansiats.
La damisel·la, com no hi havia ningú, s'allità i tocà el koto de manera exquisida.
Tachihaki ho escoltà amb delit.

- En té molta mestria.

- Sí. Sa mare, la princesa, li ensenyà a tocar des de que tenia sis anys.

I mentre deien açò, el Shôshô arribà en secret. Envià un de ses homes a dir a Tachihaki que sortís, que havia de parlar-hi. Tachihaki entengué que havia arribat i sortí tot atabalat.

- Vinc ara mateix.

Akogi anà a la cambra de sa mestressa.

El Shôshô digué :

- Bé. He vingut tot i la pluja, i no me'n tornaré endebades.

- Heu vingut sens fer-m'ho avinent. Sou arribat a la impensada. No sé en quin ànim serà ella, és un afer complicat.

- No posis aquesta cara tan seriosa – digué el Shôshô, i li tustà l'espatlla.

- De totes maneres, baixeu del carruatge – digué Tachihaki, i entraren plegats.

Digueren a la gent del carruatge que tornessis quan es fes fosc, i marxaren.
Durant una estona restaren davant de la porta de la cambra de Tachihaki parlant de què haurien de fer. Com hi havia molt poca gent a la casa eren tranquils.

- Abans de res, deixa'm fer una ullada.

- Espereu-vos un moment, Podríeu ésser decebut, com passà amb la princesa Monoimi (19).

- Si és així, no em llevaré el barret i me'n tornaré tapant-me la cara amb les mànigues (20) – digué el Shôshô tot rient.

Tachihaki el portà a una ventalla de llistons encreuats per a no ésser vistos pel vigilant de nit, i ell s'instal·là a la galeria, a l'aguait.
El Shôshô esguardà per la ventalla, hi havia poca llum, i com no hi havia ni cortines ni paravents hi veié bé. Tot just al davant hi havia una dona que pensà ésser Akogi, de bona parença i esplèndids cabells. Sobre un vestit blanc duia una roba de seda vermella lluenta. A son costat jeia una dona. Havia d'ésser la damisel·la. Vestia roba que semblava gastada, i sobre un vestit folrat de seda des de la cintura fins als peus, i com era de costat no li pogué veure el rostre. Esguardava admirat ses llargs cabells quan s'apagà el llum,. Li recà, mes a la fi l'havia vist.


- Ja és fosc. Digueres de veure ton home. Ves-hi ja.

- Digué Ochikubo, i sa veu era molt plaent.

- Mon home té una visita. Esperaré amb vós. Segurament tindreu basarda si sou sola.

- En sóc ja acostumada a la basarda.


Quan el Shôshô sortí Tachihaki li preguntà :

- Què en penseu? Us acompanyo de tornada? On és vostre capell?

- Penses en ta muller, i per açò em fas la gara-gara.

Somrigué el Shôshô. Pensà que Ochikubo era avergonyida de sa roba gastada.

- Vinga, crida la dona i aneu a dormir!

Tachihaki anà a la cambra i la cridà. Mes Akogi respongué :

- Aquesta nit restaré amb la damisel·la.Tu ves ja a dormir a la cambra dels dels guardes.

- Vull comentar-te allò que la visita m'ha dit. Surt un moment.

- De què es tracta? Què n'ets de pesat!

Obrí la porta i sortí. Tachihaki l'agafà.

- Diu que és nit de pluja i que no vol dormir sol. Vine amb mi.

La dona somrigué.

- Vaja! No hi fa res.

Tachihaki la portà al llit ben agafada. Jagueren sens dir res tot fingint dormir.


La damisel·la jeia sens poder dormir i polsà les cordes del koto.

---En tot aquest temps de dol i aflicció desitjaria amagar-me i viure al cor d'una cavorca. (21)

El Shôshô pensant que ella no dormiria de seguida i que no hi havia ningú més forçà la pota amb un tros de fusta i entrà. Ochikubo s'alçà aterrida, emperò ell se li apropà i l'agafà.

Akogi sentí el soroll de la porta tement que hi passés alguna cosa. Féu per llevar-se mes Tachihaki li ho impedí.

- Què fas? He sentit grinyolar la porta i vull veure què passa.

- Serà un gos o una rata, No t'espantis.

- Què està passant? Sembla que sàpigues quelcom, altrament no diries açò!

- No és res, dorm. - i l'abraçà retenint-la.

- És deplorable! Ets un miserable!

Pensà en com de malament es sentiria la damisel·la i s'enrabià. Tachihaki no la deixava moure i fou inútil.

El Shôshô mentre la tenia agafada li descordà la roba i l'estirà. La dona, esgarrifada, plorava tremolosa.

- A vostre cor ple d'aflicció ofereixo una cavorca on no sabreu de les misèries del món. - digué el Shôshô.

Ella pensà que no podria ésser altre que el Shôshô. Sentí tanta vergonya per l'estat de ses vestits que desitjà morir en aquell instant. Ell veient-la tota plorosa en fou commogut per son estat i restà ajagut sens dir res.

- - - - - -

19 – Monoimi no himegimi (物忌の姫君), possiblement el personatge d'una obra antiga de la qual no hi ha referència. S'esmenta en el Genji Monogatari (源氏物語), al capítol Suetsumuhana(末摘花). El nom significa, de fet, “abstinència”, però aquí segurament en el sentit de dona lletja.
20 - Una referència a l'obra esmentada en la nota 19?
21 – Semblant al poema no. 952, llibre 18, Kokinwakashû (古今和歌集) :

いかならむ 巌の中に 住まばかは 世の憂きことの 聞こえこざ

o0o