31 de juliol de 2014

KOKINSHÛ (古今集) -283-


ちはやぶる宇治の橋守なれをしぞあはれとは思ふ年のへぬれば

ちはやぶるーうじのはしもりーなれをしぞーあわれとはおもうーとしのへぬれば

Et compadeixo tu que vigiles el pont que passa sobre l'esgarrifós riu Uji, tu que ho has fet tants anys!


Nota : Construït l'any 646 a la zona de Kyoto.

Es troba una referència al “guardià del pont d'Uji” al Nihonshoki (日本書紀). Traduït com “Les Cròniques del Japó” és el segon llibre més antic de la història japonesa després del Kojiki (古事記, any 712). La seva redacció final data del 720 sota la supervisió del príncep Toneri (舎人親王, 636-735) amb la col.laboració d'Ô no Yasumaro (太安万侶, ?-¿). Cobreix el període històric que va dels orígens fins al 696. També se'l coneix amb el nom de Nihongi (日本紀). A diferència del Kojiki, escrit en transcripció japonesa dels caràcters xinesos, el Nihonshoki està escrit en xinès clàssic. És la font més important i completa dels anals de la història del Japó antic.

Poem no. 904

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -282-


おなじ御時のうへのさぶらひにてをのこどもにおほ みきたまひて、おほみあそびありけるついでにつかうまつれる

Compost i presentat a l'emperador durant el seu regnat en el qual sa majestat va oferir “sake” als nobles del Saló dels Cortesans i va presidir la festa amb música.

Nota : Es tracta de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931).


おいぬとてなどかわが身をせめきけむおいずはけふにあはましものか

おいぬとてーなどかわがみをーせめきけむーおいずはきょうにーあわましものか

Per què hauría de blasmar aquest mon cos ara envellit? No hauria conegut aquest jorn si no ho fos.


Poema no. 903

Autor : Fujiwara no Toshiyuki Ason (El noble Fujiwara no Toshiyuki, 藤原敏行朝臣 / 藤原敏行, ¿901?/¿907?).
No hi ha gairebé dades sobre la seva vida.
A més de poeta va ser un cal.lígraf molt famós i va participar en molts concursos durant els regnats dels quatre emperadors que va servir.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -281-


業平朝臣のははのみこ長岡にすみ侍りける時に、な りひら宮づかへすとて、時時もえまかりとぶらはず侍りければ、しはすばかりにははの みこのもとより、とみの事とてふみをもてまうできたり、あけて見ればことばはなくて ありけるうた

La mare de Narihira, una princesa imperial, vivia a Nagaoka, i degut als seus deures a la cort el fill no podia visitar-la sovint. Cap a la dotzena lluna la mare li va fer arribar una carta que semblava força urgent. Quan la va obrir no hi va trobar cap missatge, només els versos següents :


老いぬればさらぬ別もありといへばいよいよ見まくほしき君かな

おいぬればーさらむわかれもーありといえばーいよいよみまくーほしききみかな

Sóc envellida i és inevitable diuen ma partença ço més intens encara el meu desig de veure't.


Nota : La mare era filla de l'emperador Kanmu (桓武天皇, 737- 806), qui va regnar des del 784 fins al 794 a Nagaoka, any en que es va traslladar la capital a Kyoto.

Aquest poema és a l'Ise Monogatari (伊勢物語), capítol 84:

むかし、おとこありけり。身はいやしながら、はゝなむ宮なりける。そのはゝ、ながをかといふ所にすみ給けり。子は京に宮づかへしければ、まうづとしけれど、しばしばえまうでず。ひとつごにさへありければ、いとかなしうしたまひけり。さるに、しはす許に、とみの事とて御ふみあり。おどろきて見れば、うたあり。
おいぬればさらぬわかれのありといへばいよいよ見まくほしきゝみかな
かの子、いたうゝちなきてよめる。

Poema no. 900
o0o

19 de juliol de 2014

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 66

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)



【六十六】

としこちかぬをまちけるよこさりけれは
小夜更ていなおほせ鳥の啼けるを君かたゝくと思ける哉

Una nit que Toshiko (121) esperava Chikane, com no arribava :

---En la fosca nit l'ocell que porta l'arròs ha fet cantada he pensat que éreu vós qui picava la porta. (122)

- - - - - -

121 - Toshiko (としこ, ¿-?), esposa de Fujiwara no Chikane (藤原千兼,¿-?).
122 – Inaohosedori (稲負鳥). Un dels tres ocells del "Kokindenju" (古今伝授) : Estudi i ensenyament del Kokinshû. Els deixebles havien d'anotar els punts més importants de l'ensenyament dels seus mestres i que es considerava un secret. Molt sovint això va degenerar en pedanteria, impartint lliçons sobre l'estudi de punts insignificants del Kokinshû a preus abusius.
Es tracta de la “cuereta” (de la família dels motacil.lids / Motacillidae). He traduït però el nom literal dels caràcters tal com consta en aquest tractat. Ara és “sekirei” (鶺鴒).
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 65

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【六十五】

南院の五郎みかはのかみにて有ける承香殿にありけるいよのこをけさうしけりこんといひけれは御息所の御もとに内へなんまいるといひをこせたりけれは
玉簾うちとかくるはいとゝしくかけをみせしとおもふ也けり
といへりけり又
なけきのみしけきみ山の時鳥木かくれゐてもねをのみそなく
なといひけりかくてきたりけるをいまはかへりねとやらひけれは
しねとてやとりもあへすはやらはるゝいといきかたき心ちこそすれ
返しおかしかりけれとえきかす又雪のふる夜きたりけるをものはいひてよふけぬかへり給ねといひけれはかへりけるほとに戸をさしてあけさりけれは
我はさは雪降空に消ねとや立かへれともあけぬ板戸は
となんいひてゐたりけるかく歌もよみあはれにいひゐたれはいかにせましと思ひてのそきて見れはかほこそなをいとにくけなりしかとなんかたりしとか
 
El cinquè fill del Kan-In, governador de Mikawa, era enamorat de la dama Iyo que servia al Sokyôden (120). Un jorn, ell l'avisà que aniria a veure-la, i ella li envià una nota :

- Haig d'anar a palau per servir ses alteses.

Ell digué :

---Estors resplendents ben abaixats de palau perquè no pugui veure vostra persona i així m'ho esmenteu.

I també :

---Del tot consirós al cor de la muntanya ocult el cucut en la garriga densa només pot fer que plorar.

Ell hi anà, emperò, i ella li demanà que se'n tornés i el féu sortir.

El féu :

---Desitgeu ma mort tot i que sóc arribat em foragiteu per què tinc el sentiment de viure endebades?

La resposta d'ella fou plaent, i no ens ha arribat.

Una altra vegada, ell hi anà en una nit de neu. Eren conversant que ella digué :

- Es fa fosc. Torneu-vos-en.

Ell sortí, emperò, no pogué anar a sa residència perquè nevava molt. Hi tornà i no li obriren la porta.

---Em dieu per cas que en cel de nevada desaparegui amb la porta tancada quan tot just sóc retornat?

Això digué mentre era allà.

- Era assegut fent versos capmoix, i jo pensava en què fer quan he fet una ullada. Son rostre no era pas agradós.

Això digué ella, segons es sabé.
- - - - - -

120 – Sokyôden (承香殿), edifici dintre del recinte del palau imperial. Allà hi vivia Minamoto no Kazuko (源 和子, ?-?), concubina de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).
o0o

12 de juliol de 2014

雨月物語 45
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA
上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)



二郎の姉が家は石榴市といふ 所に。田邊の金忠といふ商人なりける。豊雄が訪らひ來るを喜び。かつ月ごろの事どもをいとほしがりて。いつ/\までもこゝに住めとて。念頃に労りけり。年 かはりて二月になりぬ。此石榴市といふは。泊瀬の寺ちかき所なりき。佛の御中には泊瀬なんあらたなる事を。唐土までも聞えたるとて。都より邊鄙より詣づる 人の。春はことに多かりけり。詣づる人は必こゝに宿れば。軒を並べて旅人をとゞめける。田邊が家は御明燈心の類を商ひぬれば。所せく人の入たちける中に。 都の人の忍びの詣と見えて。いとよろしき女一人。了鬟一人。薫物もとむとてこゝに立よる。此了鬟豊雄を見て。吾君のこゝにいますはといふに。驚きて見れ ば。かの真女子まろやなり。あな恐しとて内に隠るゝ。金忠夫婦こは何ぞといへば。かの鬼こゝに逐來る。あれに近寄給ふなと隠れ惑ふを。人々そはいつくにと 立騒ぐ。真女子入來りて。人々あやしみ給ひそ。吾夫の君な恐れ給ひそ。おのが心より罪に堕し奉る事の悲しさに。御有家もとめて。事の由縁をもかたり。御心 放せさせ奉らんとて。御住家尋まいらせしに。かひありてあひ見奉る事の喜しさよ。あるじの君よく聞わけて給へ。我もし怪しき物ならば。此人繁きわたりさへ あるに。かうのどかなる昼をいかにせん。衣に縫目あり。日にむかへば影あり。此正しきことわりを思しわけて。御疑ひを解せ給へ。豊雄漸人ごゝちして。なん ぢ正しく人ならぬは。我捕はれて。武士らとともにいきて見れば。きのふにも似ず浅ましく荒果て。まことに鬼の住べき宿に一人居るを。人々ら捕へんとすれ ば。忽青天霹靂を震ふて。跡なくかき消ぬるをまのあたり見つるに。又逐來て何をかなす。すみやかに去れといふ。真女子涙を流して。まことにさこそおぼさん はことわりなれど。妾が言をもしばし聞せ給へ。君公廰に召れ給ふと聞しより。かねて憐をかけつる隣の翁をかたらひ。頓に野らなる宿のさまをこしらへし。我 を捕んずときに鳴神響かせしはまろやが計較つるなり。其後舩もとめて難波の方に遁れしかど。御消息しらまほしく。こゝの御佛にたのみを懸つるに。二本の杉 のしるしありて。喜しき瀬にながれあふことは。ひとへに大悲の御徳かふむりたてまつりしぞかし。種%\の神寳は何とて女の盗み出すべき。前の夫の良らぬ心 にてこそあれ。よく/\おぼしわけて。思ふ心の露ばかりをもうけさせ給へとてさめ%\と泣。豊雄或は疑ひ。或は憐みて。かさねていふべき詞もなし。金忠夫 婦。真女子がことわりの明らかなるに。此女しきふるまひを見て。努疑ふ心もなく。豊雄のもの語りにては世に恐しき事よと思ひしに。さる例あるべき世にもあ らずかし。はる/\と尋まどひ給ふ御心ねのいとほしきに。豊雄肯ずとも我々とゞめまいらせんとて。一間なる所に迎へける。こゝに一日二日を過すまゝに。金 忠夫婦か心をとりて。ひたすら歎きたのみける。其志の篤きに愛て。豊雄をすゝめてつひに婚儀をとりむすぶ。豊雄も日々に心とけて。もとより容姿のよろしき を愛よろこび。千とせをかけて契るには。葛城や高間の山に夜々ごとにたつ雲も。初瀬の寺の暁の鐘に雨收まりて。只あひあふ事の遅きをなん恨みける。三月に もなりぬ。金忠豊雄夫婦にむかひて。都わたりのは似るべうもあらねど。さすがに紀路にはまさりぬらんかし。名細の吉野は春はいとよき所なり。三舩の山菜摘 川常に見るとも飽ぬを。此頃はいかにおもしろからん。いざ給へ出立なんといふ。真女児うち笑て。よき人のよしと見給ひし所は。都の人も見ぬを恨みに聞え侍 るを。我身稚きより。人おほき所。或は道の長手をあゆみては。必氣のぼりてくるしき病あれば。従駕にえ出立侍らぬぞいと憂たけれ。山土産必待こひ奉るとい ふを。そはあゆみなんこそ病も苦しからめ。車こそもたらね。いかにも/\土踏せまいらせじ。留り給はんは豊雄のいかばかり心もとなかりつらんとて。夫婦 すゝめたつに。豊雄もかうたのもしくの給ふを。道に倒るゝともいかではかと聞ゆるに。不慮ながら出たちぬ。

La germana vivia en un lloc dit Tsubaichi, maridada amb un comerciant anomenat Tanabe no Kanetada. Se n'alegraren molt de sa visita i el compadiren per tot l'afer passat.
- Queda't ací per sempre.
I per tot allò que havia passat el tractaren amb deferència.

Any nou i arribà la segona lluna. Entre les diverses deïtats budistes el poder miraculós de la de Hatsuse és conegut fins i tot a la Xina (216), i són molts els peregrins que de la capital i de les contrades s'hi apleguen per primavera. Com s'han d'hostatjar els albergs d'allà són un al costat de l'altre per oferir aixopluc als viatgers.
La casa de Tanabe es dedicava a la venda de tota mena de llums i blens. Un jorn en mig de la gent que entrava i sortia de l'estreta botiga, amb l'aparença de peregrinar d'incògnit de la capital hi havia una dona molt formosa, amb una minyona, que s'havien aturat allà per demanar encens. La minyona veié Toyô i digué :
El senyor és ací!
Toyô les mirà sorprès, eren la Manago i la Maroya.
- Ah! Quin horror!
I fugí cap a dintre.
Quan el matrimoni Kanetada li preguntaren què passava Toyô, fent l'impossible per amagar-se, digué :
- Aquest dimoni m'ha seguit fins ací! No us hi acosteu pas!
La gent estorada cridava :
- On, on són?
Manago entrà.
- No us amoïneu! Espòs meu, no tingueu por! La pena d'haver-vos fet caure en delicte per mes sentiments m'ha fet cercar on éreu per parlar-vos de mes motius i asserenar vostre ànim. He aconseguit trobar-vos i sóc joiosa de retrobar-vos! Senyor de la casa, escolteu-me bé i ho entendreu. Si jo fos quelcom sospitós, com em podria comportar així enmig àdhuc de tanta gent i a plena llum del sol? Ma roba té costures i sota el sol faig ombra. Considereu mes raonaments i no tindreu cap dubte.
Mica en mica Toyô es refeu.
- Tu no ets un veritable ésser humà! Quan pres aní amb els soldats a veure la casa, lamentablement ruïnosa que no s'assemblava gens a la d'abans, era veritablement l'habitacle d'un dimoni, i tu eres allà, sola, i quan els soldats feren per agafar-te, de sobte, una tronada féu tremolar el cel blau i tu desapareixeres sens deixar petja davant de mes propis ulls. I vens a perseguir-me.... què vols encara? Ves-te'n ara mateix!
Manago digué tot plorant amargament :
- Veritablement teniu raó de pensar així, emperò, escolteu un moment allò que us haig de dir. Quan sabí que us havien cridant a declarar, confií en un veí, un vell que sempre s'havia compadit de mi i ens apressarem a fer que la casa tingués un aspecte de desolació. Maroyo provocà la tronada quan anaven a prendre'm, seva fou la pensada. Després, cerquí un vaixell i fugí cap a Naniwa, emperò, delerosa de noves de vós he pregat al Buda d'aquest lloc, i amb el símbol dels dos cedres (217), per un corrent auspiciós ens hem retrobat, mercès a la virtut de la deessa de la compassió! Pel que fa al tresor sagrat, com una dona podria haver-los robat? Açò fou una vilesa de mon difunt espòs! - Penseu-vos-ho bé, creieu, encara que una mica, en mes sentiments.
Toyô, dividit entre el dubte i la compassió, com li havia passat abans, restà sens poder dir res. Els Kanetada trobaran clares les explicacions de Manago i les bones maneres de la dona dissiparen llurs dubtes.
- Tot allò que Toyô ens digué ens féu pensar en les coses horroroses que passen al món, emperò, no hi ha pas aital exemple en aquest món! Venir de tan lluny a cercar-lo fa admirable vos sentiments, i encara que Toyô no hi sigui d'acord, nosaltres us donen la benvinguda.
I l'acolliren a casa. En un parell de jorns amb ells Manago es féu seu el cor del matrimoni Kanetada i només feia que plànyer-se molt. Toyô reconegué la sinceritat de sa volença, en fou persuadit i, finalment, arranjaren el casament.
Jorn a jorn el cor de Toyô s'ablaní. Més que abans fou encisat per sa bellesa i es feren prometença per mil anys. Els núvols que s'alçaven cada nit sobre Katsuraki i la muntanya de Takama es desfeien a l'alba al so de la campana del temple de Haruse (218), només es planyien de la demora en retrobar-se.
I fou la tercera lluna. Kanetada digué a Toyô i a sa muller:
- No es pot comparar amb els voltants de la capital, tot i que són millors que els de Kii. La superba Yoshino (219) és esplèndida a la primavera . La muntanya de Mibune i el riu Natsumi que un no es cansaria mai de contemplar (220), quin delit quan arriba aquest temps! Anem-hi! Vinga!
Manago féu un somrís.
. És un lloc que la gent de bé troba admirable (221). Es diu que àdhuc la gent de la capital que no ho ha vist se'n plany. Des que era joveneta, quan en trobo en un indret amb molta gent o haig de caminar molt em marejo i em poso malalta. Així, doncs, no puc acompanyar-vos, és una pena. Esperaré amb ànsia que torneu, i segurament amb records de la muntanya.
- És clar, si caminéssiu us trobaríeu malament i patiríeu. No tenim carruatge, certament, emperò, no us deixarem trepitjar el terra. Si resteu ací Toyô s'amoïnaria.
Els Kanetada feren per persuadir-la, també Toyô digué :
- Confia en açò que us diuen. Encara que caiguis de fatiga, no vindríeu amb nosaltres?
Tot i a desgrat, Manago hi anà.
- - - - - -
216 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 22 : Tamakazura (玉鬘),
217 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 22 : Tamakazura (玉鬘), i al poema no. 1009 del Kokinwakashû (古今和歌集) : はつせ河ふるかはのべにふたもとあるすぎ年をへて又もあひ見むふたもとあるすぎ.
218 – Referència al poema no. 1142 del Shinkokinwakashû (新古今和歌集), llibre 12 : 
としもへぬいのる契ははつせ山おのへのかねのよその夕ぐれ.
219 - Referència al Man'yôshû (万葉集), llibre 1, poema no. 52 : ......名細 吉野乃山者 影友乃 大御門......................
220 - Referència al Man'yôshû (万葉集), llibre 1, poema no. 37 : 見れど飽かぬ吉野の川の常滑の絶ゆることなくまたかへり見む.
221 - Referència al Man'yôshû (万葉集), llibre 1, poema no. 27: 淑き人のよしとよく見てよしと言ひし吉野よく見よ良き人よく見.
o0o

5 de juliol de 2014



落窪物語 -03-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

- - - - - -
この婿の君は、悪しきことをもかそがましく言ひ、良きことをばけちえんに誉むる心ざまなれば、「この装束ども、いとよし。よく縫ひおほせたり」と誉むれば、御達、北の方に、かくなむと聞ゆれば、「あなかま。落窪の君に聞かすな。心おごりせむものぞ。かやうの者は、屈せさせてあるぞよき。それをさいはひにて、人にも用ひられむものぞ」と宣へば、御達「いといみじげにも宣ふかな。あたら君を」と、忍びて言ふもありかし。
 かくて、少将言ひそめたまひてければ、また御文、薄にさしてあり。
    ほにいでていふかひあらば花薄よそとも風にうちなびかなむ
御返りなし。
 時雨いたくする日、「さも聞きたてまつりしほどよりは、物思し知らざりける」とて、
    雲間なきしぐれの雨は人恋ふる心のうちもかきくらしけり
御返りもなし。また、
    天の川雲のかけはしいかにしてふみみるばかりわたし続けむ
 日々にあらねど、絶えず言ひわたりたまへど、絶えて御返りなし。「いみじう物のつつましきうちに、かやうの文もまだ見知らざりければ、いかに言ふとも知らぬにやあらむ。物思ひ知りげに聞くを、などかははかなき返りごとをだに絶えてなき」と帯刀に宣へば、「知らず。北の方の、いみじく心悪しくて、『わが許さざらむこと、つゆにても、しいでば、いみじからむ』と、明け暮れ思いたるに、おぢつつみはべるとなむ聞きはべる」と申せば、「われを、みそかに」と言ひわたりたまへば、わが君の御言を否びがたくやありけむ、いかでと見ありく。
 十日ばかり音づれたまはで、思ひ出でて宣へり。「日ごろは、
    かき絶えてやみやしなましつらさのみいとど益田の池の水くき
思うたまへ忍びつれど、さてもえあるまじかりければ、人知れず人わろく」とあれば、帯刀「このたびだに御返り聞えたまへ。しかじかなむ宣ひて、『心に入れぬぞ』とさいなむ」と言へば、あこき「『まだ言ふらむやうも知らず』とて、いと難げに思ほしたるものを」とて、参りて見たてまつれど、中の君の御夫の右中弁、とみにて出でたまふ、袍縫ひたまふほどにて、御返事なし。
 少将、げに言ひ知らぬにやあらむと思へど、いと心深き御心も聞きしみにければ、さる心ざまふさはしかりけむ、「帯刀、おそしおそし」と責めたまへど、御方々住みたまひて、いと人騒がしきほどなれば、さるべき折もなくて、思ひありくほどに、この殿、古き御願はたしに石山に詣でたまふに、御供に慕ひきこゆるままに率ておはすれば、おんなさへとどまらむことを恥と思ひて詣づるに、落窪の君、数へのうちにだにも入らねば、弁の御方、「落窪の君、率ておはせ。ひとりとまりたまはむが、いとほしきこと」と申したまへば、「さて、それがいつか歩きしたる。旅にては縫物やあらむとする」と、「なほ歩かせそめじ。うちはめて置きたるぞよき」とて、思ひかけで、止みたまひぬ。


El gendre era de natura extremosa tant en la crítica com en la lloança, i elogià aquell vestit.

- És esplèndid! Molt ben cosit!

Quan la Kita no Kata sabé açò per les dones del servei digué :

- Calleu! Que no ho sentí la damisel·la Ochikubo! En seria presumptuosa, i per algú com ella és millor moderar-se. D'aquesta manera, farà més servei!


- Quina cosa més cruel de dir! Pobre noia! - digueren les dones quan fores soles.

El Shôshô, com no havia rebut resposta a sa primera lletra, n'envià una altra amb unes eulàlies :

---Si mes paraules no són pas endebades que l'eulàlia ben bressolada pel vent es regiri cap a mi.

Cap resposta.

En un jorn de pluja, li envià, amb un altre poema, “No sembleu tan amable com he sentit dir de vós” :

---Ben ennuvolat aquest temps de ploguda del cel de tardor així és aquest mon cor ple de l'amor que us tinc.

Cap resposta.

---Cel celestial per un pont fet de núvols jo hi passaré amb totes mes ànsies per arribar a creuar. (13)

No escriví cada jorn mes fou constant, tot i mai sens cap resposta.



- Serà vergonyosa, ni gens acostumada a lletres d'amor, i no sap què fer. M'has dit que és persona sensible, doncs per què mai no contesta? - digué el Shôshô a Tachihaki.

- No ho sé. He sentit dir que com la Kita no Kata és una malànima no gosa fer ni la cosa més insignificant per a no atraure son despit, i n'és temorenca.

- Porta-m'hi en secret.

Insistí el Shôshô i fou molt difícil per a Tachihaki de negar-s'hi, i esperà l'ocasió.

No s'envià cap més lletra durant uns deu jorns, i llavors el Shôshô pensà en fer-ho.

- Aquest temps “Pas intenció d'escriure més lletres açò he pensat emperò ma pena creix com les herbes de l'estany.” He pensat en resistir-me, mes no ha estat possible, En el fons, sóc de mala fama.

Tachihaki digué a Akogi :

El Shôshô demana que com a poc que contesti aquesta vegada. Em retreu que no m'hi esforço prou.

Ja t'he dit que no sap com contestar. Serà molt dificultós açò que el Shôshô vol.


I així anà a veure Ochikubo per a mostrar-li la lletra, mes com era cosint roba de cerimònia per el marit de la segona senyora, l'Uchûben (14), que havia estat convocat urgentment a palau, no contestà.

El Shôshô pensà que realment Uchikubo no sabia com contestar, mes com sempre havia sentit parlar de son bon cor i sentiments, trobà que era de natura adient, i retragué Tachihaki per sa poca prestesa.

A cal Chûnagon hi vivia molta gent, era un desori, i Tachihaki era sempre a l'aguait d'ocasió que no es presentava.

El Chûnagon decidí anar en pelegrinatge al temple d'Ishiyama per a acomplir un antic vot, i tothom de la casa el volgué acompanyar, àdhuc la majordoma més gran tingué vergonya de restar a casa i no anar-hi. La damisel·la Ochukubo no hi fou comptada. La dama Ben (15) demanà a la Kita no Kata :

- Permeteu Ochukubo de venir. Si resta sola a casa m'entristiré molt.

- Què dius! Des de quan se l'ha deixada sortir? Com cosirà essent de viatge? Que no comenci a acostumar-s'hi. És molt millor que resti a casa.

I no se'n parlà més.
- - - - - -

13 – Referència a una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛)  i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir. Les garses feien un pont perquè els amants es poguessin trobar.
Joc de paraules entre “fumi” 踏, del verb “fumu” : fer peu, posar el peu, trepitjar, portar a terme, etc), i “fumi” 文, lletra, escrit, etc.
14 – Uchûben (右中辧) : Controlador central de la Dreta.
15 – Ben no onkata (辧の御方), esposa de l'Uchûben, nota anterior. Aquest era el seu nom habitual.
o0o