22 de febrer de 2014

KOKINSHÛ (古今集) -264-



怨みてもなきてもいはむ方ぞなきかがみに見ゆる影ならずして

うらみてもーなきてもいわむーかたぞなきーかがみにみゆるーかげならずして

Si em lamento si per cas haig de plorar no sé on anar si no ho faig altrament a mon ombra del mirall.


Poema no. 814


Autor : Fujiwara no Okikaze (藤原興風, ?-¿)

Va viure cap a l'any 900 però no hi ha dades sobre la seva vida.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -266-



あひしれりける人の身まかりにければよめる

Compost a la mort d'una persona estimada.


夢とこそいふべかりけれ世中にうつつある物と思ひけるかな

ゆめのこそーいうべかりけれーよのなかにーうつつあるものとーおもいけるかな

Tot just un somni l'havia d'anomenar emperò creia que era en aquest món certament realitat.


Poema no. 834

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945).

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -265-


有そ海の浜のまさごとたのめしは忘るる事のかずにぞ有りける

ありそうみのーはまのまさごとーたのめしはーわすぬることのーかずにぞありける

Era infinit com de platja rocosa els grans de sorra exclamà de son amor mes així és son oblit.


Poema no. 818

Autor : Anònim.

o0o

15 de febrer de 2014


YAMATO MONOGATARI (大和物語) 50

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【五十】

かいせん山にのほりて

雲ならてこ高き峰にゐるものは憂世をそむく我身也けり

Kaisen quan pujà la muntanya (96) :

---Llevat dels núvols que s'alcen encimbellats enllà dels arbres només es ma persona fugint d'aquest món tan va. (97)

- - - - - -
96 – El text original posa “Kaisô” (かいそう), però es tracta de “Kaisen” (戒仙, ¿-?), que té diversos poemes en el Gozenwakashû (後撰和歌集). En aquell temps “う” també s'utilitzava per a “ん”.
97 . Poema no. 1806, llibre 19, del Shinshûiwakashû (新拾遺和歌集).
o0o


YAMATO MONOGATARI (大和物語) 49

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【四十九】

又おなしみかと斎院のみこの御もとに菊につけて

行てみぬ人の為にと思はすは誰かおらまし我宿の菊

さい院の御かへし

我宿に色折とむる君なくはよそにも菊の花をみましや

Encara el mateix emperador a la princesa sacerdotessa del santuari de Kamo (94), i fermat amb uns crisantems :

---Si no fossin pas per aquella que és lluny i no puc veure per a qui els crisantems que del jardí he collit? (95)

La resposta de la sacerdotessa :

---Si no fóssiu vós qui collint i enviant les flors esclatants hauria pogut veure els crisantems del jardí?
- - - - - -

94 – Saiin no miko (斎院のみこ) : la princesa Kimiko ( 君子, ?-902), filla de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Sacerdotessa del santuari de Kamo.
95 – Poema no. 499, llibre 5. del Shokukokinshû (続古今集).
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 48

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)



【四十八】

先帝の御時刑部のきみとてさふらひ給ける更衣のさとにまかり出給ひてひさしうまいり給はさりけるにつかはしける

大空をわたる春日のかけなれやよそにのみしてのとけかるらん

Durant el regnat de l'emperador anterior (92), una dama de nom Gyôbu que servia a la cort havia anat a sa vila natal, i com trigava molt a tornar l'emperador li féu arribar:

---Sereu vós per cas com sol de primavera tot creuant el cel i que amb ulls indolents des de lluny ens contempla? (93)
- - - - - -

92 – L'emperador Uda (宇多天皇, 867-931).
93 – Poema no. 1019, llibre 11, del Shinkokinshû (新古今集).
o0o

8 de febrer de 2014

雨月物語 39
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)


蛇性の婬

いつの時代なりけん。紀の國三輪が崎に。大宅の竹助といふ人在けり。此人海の幸ありて。海郎どもあまた養ひ。鰭の廣物狭き物を尽してすなどり。家豊 に暮しける男子二人。女子一人をもてり。太郎は質朴にてよく生産を治む。二郎の女子は大和の人のつまどひに迎られて彼所にゆく。三郎の豊雄なるものあり。 生長優しく。常に都風たる事をのみ好て。過活心なかりけり。父是を憂つゝ思ふは。家財をわかちたりとも即人の物となさん。さりとて他の家を嗣しめんもはた うたてき事聞らんが病しき。只なすまゝに生し立て。博士にもなれかし。法師にもなれかし。命の極は太郎が羈物にてあらせんとて。強て掟をもせざりけり。此 豊雄。新宮の神奴安倍の弓麿を師として行通ひける。九月下旬。けふはことになごりなく和たる海の。暴に東南の雲を生して。小雨そほふり來る。師が許にて傘 かりて帰るに。飛鳥の神秀倉見やらるゝ邊より。雨もやゝ頻なれば。其所なる海郎が屋に立よる。あるじの老はひ出て。こは大人の弟子の君にてます。かく賎し き所に入せ給ふぞいと恐まりたる事。是敷て奉らんとて。圓座の汚なげなるを清めてまゐらす。霎時息るほどは何か厭ふべき。なあはたゝしくせそとて休らい ぬ。

LUXÚRIA DE SERP

En una època, no sé ben bé quan /198), a Miwagashi, província de Ki, hi vivia un home dit Ôya no Takesuke. Aquest home tenia la fortuna de la mar (199), donava feina a molts pescadors que agafaven tota mena de coses amb aletes grosses i fines, i sa família vivia en l'abundor.
Tenia dos fills i una filla. El gran, Tarô, era honest i s'ocupava del negoci. La filla havia maridat un home de Yamato i se n'havia anat a viure allà. El tercer era Toyô. Era de caràcter tranquil, de sempre allò que més li agradava era la faisó de la capital, i sens cap sentit pràctic. Açò amoïnava son pare que pensava que si li donava sa part del patrimoni ben aviat passaria a mans d'altri. Encara que fos adoptat com hereu en una altra família hauria de sentir inconveniències que l'humiliarien; així doncs, només deixar-lo fer i que madurés. Podria esdevenir home de lletres o monjo, Tarô s'encarregaria d'ell tota la vida, i no se l'obligà a fer res. Toyô tenia com a mestre Abe no Yumimaro, un sacerdot de Shingû, i el visitava sovint.
A finals de la novena lluna, aquell jorn la mar era encalmada mes s'alçà de sobte una nuvolada cap a la banda del sud-est i plovisquejà (200). Toyô se'n tornà de cal mestre amb un paraigua prestat. Prop des d'ón es veu el temple d'Asuka plovia més i anà a una cabana de pescadors d'allà. Sortí un vell que n'era el propietari.

--Sou el fill petit de nostramo! Sento molt que hàgiu d'entrar en un lloc tan miserable. Us estendré açò.

I espolsà una estora de palla rodona tota bruta.

---Descansaré tot just un moment, per què molestar-vos? No us hi amoïneu pas!

I s'hi acomodà,
- - - - - -

198 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 01 : Kiritsubo (桐壷).
199 - Referència al Kojiki (古事記), llibre I, secció XXXIX.
200 – Referència al Man'yôshû (万葉集), llibre 16, poema no. 3883 :
弥彦おのれ神さび青雲のたなびく日すら小雨そほ降る
o0o

1 de febrer de 2014

KOKINSHÛ (古今集) -263-


逢ふ事のもはらたえぬる時にこそ人のこひしきこともしりけれ

あうことのーもはらたえぬるーときにこそーひとのこいしきーこともしりけれ

Només ha estat acabada per sempre nostra trobada que llavors he conegut les ànsies de l'amor.

Poema no. 812

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -262-


身をうしと思ふにきえぬ物なればかくてもへぬるよにこそ有りけれ

みとうしとーおもうにきえぬーものなればーかくてもへぬるーよにこそありけれ

Tota l'amargor no pot esvair mon cos així la vida ha de continuar cert ben present en aquest món.

Poema no. 806

Autor : Anònim.

o0o