28 de desembre de 2014


落窪物語 -09-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

- - - - - -


 今はおはしぬらむとて、「かたじけなくとも、まだいたう身にも馴れはべらず。いとほしう、昨夜をだに、さて見えたてまつりたまひけむを」とて、おのが袴の、ニたびばかり着て、いと清げなる宿直物一つを持たりけるを、いと忍びて奉るとても、「いと馴れ馴れしうはべれども、また見知る人の侍らばこそあらめ。いかがはせむ」と言へば、かつは、恥づかしけれど、今宵さへ同じやうにて見えむことを、わりなく思ひつるに、あはれにて、着たまひつ。「薫物は、この御裳着に賜はせたりしも、ゆめばかり包み置きてはべり」とて、いとかうばしう薫きにほはす。三尺の御几帳一つはいるべかめる、いかがせむ、誰に借らまし、御宿直物もいと薄きを、思ひまはして、叔母の殿ばら、宮仕へしけるが、今は和泉の守の妻にてゐたりけるがり、文やる。「とみなることにて、とどめはべりぬ。恥づかしき人の、方違へに曹司にものしたまふべきに、几帳一つ、さては宿直物に、人かうものする、便なきはえ出だしはべらじと思ひはべりてなむ。さるべきや侍る。賜はせてむや。折々は、あやしきことなれど、とみにてなむ」と、はしり書きてやりたれば、「音づれたまはぬこそ、いと心憂く思ひたまふれ。何も何も、なほ宣はむと宣へれば、よろづとどめつ。いとあやしけれど、おのが着むとて、したりつるなり。さはしも、ものしたまふらむ。几帳奉る」とて、紫苑色の張綿など、おこせたり。いとうれしきこと限りなし。取り出でて見せたてまつる。
 几帳の紐とこおろすほどに、君おはしたれば、入れたてまつりぬ。女、臥したるが、うたておぼゆれば、起くれば、「苦しうおぼえたまはむに、何か起きたまふや」とて、とく臥したまひぬ。
今宵は袴も単衣もあれば例の人心ちし給ひて男もつつましからずふし給ひぬ。


Com el Shôshô no tornaria a venir, Akogi li digué a Ochikubo :

- Potser ho considerareu, mes aquest vestit l'he portat molt poc. És una llàstima que no el portéssiu aquesta nit.

El vestit l'havia portat dues vegades i era molt bonic. Akogi continuà amb veu baixa :

- No us amoïneu, no hi ha ningú que sigui a l'aguait, per què no portar-lo doncs?

Per una banda Ochikubo era avergonyida, emperò, quan pensà consternada que el Shôshô podia veure-la amb la mateixa roba de la nit passada se'l posà agraïda.

- El perfum és encens. De quan la cerimònia de “la posada de la primera faldilla”de la tercera damisel·la me'n restà una mica.

La fragància era molt intensa.

Qui li podria deixar una cortina d'uns tres peus que li calia i la roba de llit, la que hi havia era molt prima? Akogi pensà en sa tieta que havia estat al servei de la cort, ara l'esposa del governador de la província d'Azumi, i li envià una lletra :

"Una persona important ha de passar la nit ací degut a una direcció prohibida (22) i restarà a ma cambra. Em caldria una cortina i també roba de llit; no tinc res adient per algú de sa categoria. Que m'ho podríeu deixar? Sovint us demano coses insòlites, mes és un afer urgent".

Escriví tota apressada.

"Em sap molt de greu rebre tan poques noves de tu. Pots demanar-me el que et calgui. Sí que és insòlita ta demanda, mes és roba que m'he fet fer per a mi, em tinc moltes d'aquestes coses. També t'envio el paravent".

La roba enviada era de cotó, color àster (23), i Akogi en fou encantada. La hi ensenyà a Ochikubo. Mentre descordava el paravent arribà el Shôshô i el féu passar. Ochikubo jeia encara i pensant que no era correcte rebre'l d'aital faiçó es llevà.

- Per què us lleveu si no us sentiu bé? No ho feu, us ho prego!

I jagué doncs.

Aquell vespre, amb aquella roba, ben vestida, Ochikubo se sentí com una persona normal, i ell també, sens cap constrenyiment, s'allità.

- - - - - -

22 – Creença basada en els principis del “Ying-Yang” que els japonesos havien adoptat de la Xina, segons la qual viatjar en uns determinats dies era de malaverany, prohibida doncs, si coincidia en la direcció en què una de les divinitats es movia en aquell moment. Per prevenir qualsevol desgràcia s'havia de començar en una direcció diferent i prosseguir més endavant cap al destí previst.
23 - Vestit amb un color lila per fora i verd pàl·lid per dintre.

o0o

20 de desembre de 2014

KOKINSHÛ (古今集) -300-


ならへまかりける時に、あれたる家に女の琴ひきけ るをききてよみていれたりける

Compost i enviat a una casa en ruïnes des d'on se sentia una dona que tocava el “koto” quan el poeta es dirigia a Nara.


わび人の 住むべき宿と 見るなへに 嘆きくははる 琴の音ぞする

わびびとのーすむべきやどとーみるなえにーなげきくわわるーことのねぞする

És el casalot d'algú que és afligit i mentre miro la música del koto fa més punyent la tristor.


Nota : “Koto” (琴), instrument semblant a una lira o cítara que es toca en horitzontal sobre el terra.


Poema no. 985


Autor : Yoshimine no Munesada (良岑宗貞, 816-890).
El seu nom religiós era Sôjô Henjô (Arquebisbe Henjô, 僧正遍昭).
Va servir l´emperador Ninmyô  (仁明天皇, 810-850) com a capità de la guàrdia i quan aquest va morir va fer-se monjo amb el nom de Henjô. Va ser famós i reconegut. Va tenir dos fills que també van ser monjos, un d'ells també va ser poeta: Sosei Hôshi, 素性法師. (Veure Kokinshû -46-)
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -299-


むねをかのおほよりがこしよりまうできたりける時 に、雪のふりけるを見て、おのがおもひはこのゆきのごとくなむつもれるといひけるを りによめる

Compost quan Muneoka no Ôyori, procedent de les regions del nord, tot veient la neu que havia caigut, digué : “Mes pensament per tu són pregons com aquesta neu”.


君が思ひ 雪とつもらば たのまれず 春よりのちは あらじと思へば

きみがおもいーゆきとつもらばーたのまれずーはるよりのちはーあらじとあもえば

Jo no ho sé pas si són els teus pensaments pregons com la neu crec que per primavera seran ja tots esvaïts.


Poema no. 978


Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内みつね, act. lit. 898-922).

Va ser governador de Kai, d'Izumi i d'Awaji. Quan va tornar a Kyoto va ser un dels compiladors del Kokinshû. Poeta prolífic té uns 193 poemes en las antologies oficials, a més de la seva col.lecció personal : Mitsune Shû (躬恒集).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -298-


物思ひける時、いときなきこを見てよめる

Compost tot veient un infant quan l'autor era consirós.


今さらに なにおひいづらむ 竹の子の うき節しげき 世とは知らずや

いまさらにーなにおいいずらむーたけのこのーうきふししげきーよとはしらずや

Per què néixer-hi? No sabem que aquest món és ple de dolor com els nusos que marquen el brostatge del bambú?


Poema no. 957


Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内みつね, act. lit. 898-922).

Va ser governador de Kai, d'Izumi i d'Awaji. Quan va tornar a Kioto va ser un dels compiladors del Kokinshû. Poeta prolífic té uns 193 poemes en las antologies oficials, a més de la seva col.lecció personal : Mitsune Shû (躬恒集).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -297-



おなじもじなきうた

Poema on no es repeteix cap caràcter.


世のうきめ 見えぬ山ぢへ 入らむには 思ふ人こそ ほだしなりけれ

よのうきめーみえぬやまじえーいらむにはーおもうひとこそーほだしなりけれ

Voldria anar per camins de muntanya lluny de la pena d'aquest món mes estimo algú que és mon lligam.


Poema no. 955


Autor : Mononobe no Yoshina (もののべのよしな, ?-¿)

No hi ha dades.

o0o

13 de desembre de 2014

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 79

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X).


【七十九】

又おなしみこにおなし女
こりすまの浦にかつかんうきみるは浪さはかしく有こそはせめ

Encara al mateix príncep a la mateixa dona :

---Si en un descuit l'alga del golf de Suma cedeix a l'ona que agitada brama serà cert engolida.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 78

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X).



【七十八】

監命婦朝拝の威儀のみやうふにて出たりけるを弾正のみこみたまひてにはかにまとひけさうしたまひけり御ふみありける御かへしことに
打つけにまとふ心と聞からになくさめやすくおもほゆる哉
みこの御うたはいかゝ有けんわすれにけり


Gen no Myôbu era present en les cerimònies de celebració de l'any nou, i quan el príncep Cap de la Censura (134) la veié en fou encisat. A la lletra que ell li envià Gen no Myôbu respongué :

---Un cor de sobte amb tant d'amor trasbalsat això he sentit crec per cert que aviat en serà ben consolat. (135)

Com féu el poema del príncep això és oblidat.

- - - - - -
134 - Príncep Akiakira (章明親王, 924-990), fill no.13 de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). La seva mare era Fujiwara no Kuwako (藤原桑子, ?-?), filla de Fujiwara no Kanesuke (藤原兼輔, 877-933).
135 – Poema no. 1027, llibre 11, Shinsenzaiwakashû (新千載和歌集).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 77

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X).


【七十七】

これもおなしみこにおなしおとこ
永夜をあかしの浦に焼く汐の煙は空にたちやのほらぬ
かくて忍ひてあひ給けるほとに院に八月十五夜せられけるに参り給へと有けれはまいり給ふにゐんにてはあふましけれはせめてこよひはなまいり給そととゝめけりされとめしなりけれはえとゝまらていそきまいり給けれはよしたね
たかとりかよゝに泣つゝとゝめけん君は君にとこよひしもゆく

Així també del mateix home a la mateixa princesa :

---Per la llarga nit de la cala d'Atashi la sal cremada en dreta fumarada s'enfila devers el cel. (132)

D'aital faisó es trobaven en secret. L'emperador retirat féu arranjà un banquet per a la quinzena de la vuitena lluna i havia demanat la princesa d'ésser-hi. Com Yoshitane no podia veure-la a palau, féu per retenir-la :
- Almenys aquesta nit no hi aneu pas!
Com l'havia demanat l'emperador mateix no s'hi podia negar i s'apressà a anar-hi.

Yoshitane :

---El vell del bambú plorava per retenir en nit rere nit Kaguya vós senyora avui sereu a palau. (133)
- - - - - -
132 – Poema no. 731, llibre 12, Shokugosenwakashû (続後撰和歌集).
133 – Referència al Taketori Monogatari (竹取物語), obra anònima del segle X. Podeu veure la meva traducció en aquest mateix blog.

o0o

6 de desembre de 2014


雨月物語 51
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)



青頭巾


むかし快庵禅師といふ大徳の聖おはしまりけり。総角より教外の旨をあきらめ給ひて。常に身を雲水にまかせたまふ。美濃の國の龍泰寺に一夏を満しめ。 此秋は奥羽のかたに住とて。旅立給ふ。ゆき/\て下野の國に入給ふ。冨田といふ里にて日入りはてぬれば。大きなる家の賑はゝしげなるに立よりて一宿をもと め給ふに。田畑よりかへる男等。黄昏にこの僧の立るを見て。大きに怕れたるさまして。山の鬼こそ來りたれ。人みな出でよと呼のゝじる。家の内にも騒きた ち。女童は泣さけび展轉びて隅%\に竄る。あるじ山枴をとりて走り出。外の方を見るに。年紀五旬にちかき老僧の。頭に紺染の巾をかづき。身に墨衣の破たる を穿て。裹たる物を背におひたるが。杖をもてさしまねき。檀越なに事にてかばかり備へ給ふや。遍參の僧今夜ばかりの宿をかり奉らんとてこゝに人を待しに。 おもひきやかく異しめられんとは。痩法師の強盗などなすべきにもあらぬを。なあやしみ給ひそといふ。荘主枴を捨て手を拍て笑ひ。渠等が愚なる眼より客僧を 驚しまいらせぬ。一宿を供養して罪を贖ひたてまつらんと。禮まひて奥の方に迎へ。こゝろよく食をもすゝめて饗しけり。荘主かたりていふ。さきに下等が御僧 を見て鬼來りしとおそれしもさるいはれの侍るなり。こゝに希有の物がたりの侍る。妖言ながら人にもつたへ給へかし。此里の上の山に一宇の蘭若の侍る。故は 小山氏の菩提院にて。代々大徳の住給ふなり。今の阿闍梨は何某殿の猶子にて。ことに篤斈修行の聞えめでたく。此國の人は香燭をはこびて帰依したてまつる。 我荘にもしば/\詣給ふて。いともうらなく仕へしが。去年の春にてありける。越の國へ水丁の戒師にむかへられ給ひて。百日あまり逗まり給ふが。他國より十 二三歳なる童児を倶してかへり給ひ。起臥の扶とせらる。かの童児が容の秀麗なるをふかく愛させたまふて。年來の事どもゝいつとなく怠りがちに見え給ふ。さ るに茲年四月の比。かの童児かりそめの病に臥けるが。日を經ておもくなやみけるを痛みかなしませ給ふて。國府の典薬のおもだゝしきをまで迎へ給へども。其 しるしもなく終りにむなしくなりぬ。ふところの璧をうばはれ。挿頭の花を嵐にさそはれしおもひ。泣に涙なく。叫ぶに聲なく。あまりに歎かせたまふまゝに。 火に焼。土に葬る事をもせで。臉に臉をもたせ。手に手をとりくみて日を經給ふが。終に心神みだれ。生てありし日に違はず戯れつゝも。其肉の腐り爛るを吝み て。肉を吸骨を嘗て。はた喫ひつくしぬ。寺中の人々。院主こそ鬼になり給ひつれと。連忙迯さりぬるのちは。夜/\里に下りて人を驚殺し。或は墓をあばきて 腥/\しき屍を喫ふありさま。実に鬼といふものは昔物がたりには聞もしつれど。現にかくなり給ふを見て侍れ。されどいかゞしてこれを征し得ん。只戸ごとに 暮をかぎりて堅く関してあれば。

LA CAPUTXA BLAVA
Fou una vegada un home sant de gran virtut dit el Mestre Zen Kaian (225). Des de molt jove havia seguit els principis dels ensenyaments esotèrics i habitualment menava la vida itinerant del pelegrí.
Havia acomplert son retir d'estiu (226) al temple de Ryôtaiji a la contrada de Mino i aquella tardor anà a les terres del nord per fer una estada, i caminant caminant entrà a la contrada de Shimotsuke.
Al poble de Tonda, com s'havia post el sol, s'apropà a una gran casa que semblava pròspera per demanar de passar-hi la nit. Llavors uns homes que tornaven del camp tot veient aquell bonze dret en la foscor del capvespre es posaren a cridar garratibats de por :

- El dimoni de la muntanya és vingut! Que surti tothom!

Hi hagué un enrenou dintre de la casa i dones i infants ploraren, xisclaren, caigueren uns sobre els altres i s'amagaren per tots els racons. L'amo de la casa agafà un bastó ben gruixut i sortí corrents i mirà enfora. Veié un bonze d'uns cinquanta anys, amb una caputxa tenyida de blau al cap, vestia una roba negra esparracada i un farcell a l'esquena i que fent-li gestos amb son bastó li digué :

Què passa, benefactor de temples, que us guardeu així? Sóc un bonze itinerant que espera algú d'ací per a demanar-hi acollença per aquesta nit, qui podria haver aquest recel? Sóc un bonze desnerit, pas un bandit. No heu de témer res!

L'amo llançà el bastó i rigué tot picant de mans.

Per l'estúpida vista de tots aquests he amenaçat un bonze que demana acolliment! Us acolliré una nit com a expiació per mon pecat.

Li féu els honors, el féu passar dintre, li serví in bon àpat i el tractà amb reverència.

L'amo li explicà açò :

Abans, quan els camperols us veieren i cridaren esgarrifats que el dimoni era vingut, és una història estranya. I tot i essent insòlita s'ha d'explicar. Dalt de la muntanya d'aquest poble hi ha un temple que antany fou el santuari familiar de la casa dels Oyama i on generacions de religiosos molt virtuosos hi han viscut. L'abat actual és nebot d'una persona versada en les arts esotèriques, molt considerat per ses coneixements i son ascetisme. La gent de la contrada li oferia encens i ciris i li mostrava llur fe. Honorà ma llar visitant-me sovint, i tinguérem molta amistat. Emperò, la primavera de l'any passat, fou convidat a les contrades de Koshi com a preceptor en una cerimònia de purificació mitjançà l'aspersió d'aigua. S'hi està més de cent jorns i tornà d'allà amb un noiet d'uns dotze o tretze anys com son assistent personal. L'abat, pregonament encaterinat per son atractiu, semblà començar a descurar ses obligacions d'anys. Llavors, cap a la quarta lluna d'enguany, el noiet hagué d'allitar-se per una indisposició. Passaren els jorns, l'abat era molt trasbalsat car la malaltia empitjorava. Cridà fins i tot el principal metge del govern de la contrada, emperò, fou endebades i, finalment, el noiet traspassà. Arrencat el tresor de son cor i escampades pel vent les flors de son pentinat, ni llàgrimes no li'n restaren per a plorar ni veu per a plànyer-se. Tant era son dolor que sens incinerar-lo ni colgar-lo passava els jorns amb son rostre enganxat al del difunt, les mans entrellaçades, i a la fi perdé el seny. Jugava amb ell com havia fet mentre fou viu, negant-se a acceptar que la carn es podria i es desfeia. En xuclà la carn i en llepà els ossos, i el devorà completament. Des que la gent del temple digué que l'abat havia esdevingut un dimoni, fugiren amb gran cuita. Ell baixa al poble nit rere nit i aterreix tothom, viola les tombes i en devora els cossos sangonosos. Veritablement, d'açò anomenat dimonis n'havia sentit històries d'antany, emperò, ara he vist jo mateix el que ha esdevingut, com ho podríem aturar açò? I com cada família quan es fa fosc es limita a resguardar-se fermament, açò s'ha escampat ara arreu de la contrada i ningú no va enlloc. Aquesta és la raó del nostre malentès amb un bonze que demanava acull !
- - - - - -
225 – Kaian Zenji (快庵禅師) : 1422-1494.
226 – 一夏 (Ichige). Període de retir espiritual de 90 dies (des del 16 de la quarta lluna fins al 15 de la setena).
o0o

29 de novembre de 2014


落窪物語 -08-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

- - - - - -

 「御返りごとは」と問へば、「はやう御文も御覧ぜよ。今は思し嘆くとも、かひあらじ」とて、御文ひろげて奉れば、うつぶしながら見たまへば、ただかくのみあり。
    いかなれや昔思ひしほどよりは今のま思ふことのまさるは
とありけれど、「いと心ち悪し」とて、御返りごとなし。
 あこき、返りごと書く。「いでや。心づきなく。こは何事ぞ。昨夜の心は限りなくあいなく、心づきなく腹ぎたなしと見てしかば、今ゆくさきも、いと頼もしげなくなむ。御前には、いとなやましげにて、まだ起きさせたまはざめれば、御文もさながらなむ。いとこそ心苦しけれ、御けしきを見れば」と言へり。少将の君に、「かくなむ」と聞ゆれば、われをいとものしと思はむやは、ただかの衣どもを、いといみじと思ひたりつるなごりならむと、あはれに思す。
 昼間に、また御文書きたまふ。「などか、今だに、いとわりなげなる御けしきの、いとほしさは、まさりたる。
恋しくもおもほゆるかな蜘蛛のいととけずのみ見ゆるけしきに
ことわりな」とあり。帯刀が文「このたびだに御返りなくは、便なかりなむ。今はただあひ思せかし。御心はいと長げなむ見たてまつり、宣はする」と言へり。あこき「なほ、こたみは」と言へども、いかに思ひ出でたまふらむと思ふに、恥づかしう、つつましく、わびしくて、返りごと書くべくもおぼえねば、ただ衣を引きかづきて臥したり。聞えわづらひて、あこき、返りごと書く。「御文は御覧じつれど、まめやかに苦しげなる御けしきにてなむ、御返りごとも。さて、いと長げにはなどか。いとのほどにかは短さも見えたまはむ。また、頼もしげなくとも、うしろやすく宣ふらむ」と、書きてやりつ。帯刀、見せたてまつりたれば、「いみじくされて、物よく言ふべき者かな。むげに恥づかしと思ひたりつるに、気ののぼりたらむ」と、ほほゑみて宣ふ。
 させ、あこき、ただひとりして、言ひ合はすべき人もなれば、心一つを千々になして、立ち居つる。おまし所の塵払ひ、そそくりて、屏風、几帳なければ、しつらひなさむ方もなし。いとわりなけれど、君は物もおぼえで臥したまへるを、おまし直さむと引き起したてまつれば、おもて赤みて、げに苦しげなるまで御目も泣き腫れたまへり。いとほしうあはれにて、「御髪かきくだしたまへ」と、おとなおとなしうつくろへど、「心ち悪し」とて、ただ臥しに臥しぬ。この君は、いささか、よき御調度持たまへりける。母君の御物なりけり。鏡などもなむ、まめやかに美しげなりける。「これをだにも持たまへらざらましかば」と言ひて、かきのごひて、枕がみに置く。かく大人になり、童になり、ひとりいそぎ暮しつ。



El missatger preguntà si hi havia resposta.

- Llegiu-la de pressa, damisel·la. Ara és inútil de plànyer-se.

Ochikubo desenrotllà la lletra i la llegí estirada de bocaterrosa. Només hi havia escrit açò :

---Com és que l'amor que us tenia abans d'apercebre-vos ha esdevingut més gran ara que us he trobat?

Emperò, com es sentia malament no hi hagué resposta.

Akogi contestà a Tachihaki :

- És inacceptable! Què significa tot açò? Allò que passà anit és ultratjós. Ets un malànima, i no puc tornar a confiar en tu! La damisel·la és ofesa, ni s'ha llevat ni ha contestat la lletra del Shôshô. Veure-la en aital estat em trenca el cor.



Quan Tachihaki li ho explicà al Shôshô, aquest pensà si per cas Ochikubo era tan desplaguda amb ell per la vergonya que patí al veure-la amb aquella roba. Sentí molta pena per ella i al migdia li envià una altra lletra :

- “Per què açò? Ara quan us trobo més freda més amor us tinc.

----Vostre rebutjall a obrir el vostre cor a l'afecció fa més forta encara ma teranyina d'amor.

Us estimo amb desmesura.”

La lletra de Tachihaki a Akogi feia :

- Si la damisel·la no contesta aquesta vegada tot s'anirà en orris. Ara el Shôshô se l'estima més encara. Ell és de natura molt constant, de debò.

Akogi demanà a Ochikubo que contestés, mes ella recordava sa parença de la nit passada i la vergonya i la timidesa, vexada, no podia pensar en contestar, i es cobrí la cara amb la flassada.

Akogi, cansada d'esperar, escriví a Tachihaki.

- La damisel·la ha llegit la lletra, mes està tan afectada que no pot ni contestar-la. Què dius de la constància del Shôshô? Com ho pots saber si la relació és tan breu? M'ho dius potser perquè deixi d'amoïnar-me?

Quan el Shôshô llegí la lletra que li mostrà Tachihaki, digué tot somrient :

- Mira que en sap d'escriure! Està greujosa per la llastimosa vergonya de la damisel·la.



Akogi, sola i sens ningú a qui demanar consell, tenia mil coses al cap i no parava d'anar amunt i avall atrafegada en netejar la cambra i treure la pols. Com no hi havia ni cortines ni paravents no es podia guarnir més.

La damisel·la jeia desmenjada i per acabar d'endreçar la féu alçar. Ses galtes eren enceses, amb parença entristida i els ulls plens de llàgrimes. Akogi, compadida, li demanà d'agençar-li els cabells, cosa que féu amb molta cura. Ochikubo, no sentint-se bé, tornà a jeure.

La damisel·la tenia pocs mobles, mes eren de qualitat, que havien estat de sa mare, i entre ells, un mirall verament preciós. Mentre el netejava, Akogi pensà que com a poc tenia allò i el posà a la capçalera, tota enfeinada com era sens minyoneta ni cap altra serventa.

o0o

22 de novembre de 2014

KOKINSHÛ (古今集) -296-




世の中は 昔よりやは うかりけむ 我が身ひとつの ためになれるか

よのなかはーむかしよりやはーうかりけむーわがみひとつのーためになれるか

Ha estat el món ja des de son antigor lloc de sofrença? O ho ha esdevingut potser només per a mi?


Poema no. 948


Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -295-



いづこにか 世をばいとはむ 心こそ 野にも山にも 惑ふべらなれ

いずくにかーよをばいとわむーこころこそーのにもやまにもーまようべらなれ

On podré anar afartat ja d'aquest món? A la muntanya, al camp, emperò mon cor hi vagaria perdut.


Poema no. 947

Autor : El monjo Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師,act. lit. 859-897)

Nom laic : Yoshimine no Harutoshi.

 Fill de Henjô (Sôjô Henjô, 僧正遍昭, 816-890).

 Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per a un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i oficial de la Guàrdia de Palau.
Es va fer monjo instigat pel seu pare, segons s’explica en el Yamato Monogatari (大和物語), capítol 168: ………..やりけれはいきたりけれはほうしの子は法師なるそよきとてこれもほうしにしてけりかくてなん ……
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen), com el seu pare.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -294-



よのなかにいづらわが身のありてなしあはれとやいはむあなうとやい はむ

よのなかにーいづらわが身のーありてなしーあはれとやいわむーあなうとやい わむ

sóc en aquest món emperò sense ser-hi i “quina tristor” hauria jo d'exclamar o també “quina pena”?


Poema no. 943


Autor : Anònim.

o0o

15 de novembre de 2014

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 76

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)



【七十六】


桂のみこの御もとによしたねかきたりけるを母御息所きゝつけ給てかとをさゝせ給けれはよひと夜立わつらひて帰るとてかく聞え給へとてかとのはさまよりいひいれける
今宵こそ涙の河にゐる千鳥なきてかへると君はしらしな.


Yoshitane (129) visitava la princesa de Katsura (130), la mare d'ella (131) ho sabé i féu tancar la porta. Ell restà dempeus tota la nit amoïnat. Quan se'n tornava passà aquest poema per una fesa de la porta tot demanant que el lliuressin a la princesa:

---Per tota la nit en un riu de llàgrimes plora l'estornell, no sabeu ma senyora el fet de ma tornada?
- - - - - -

129 - Minamoto no Yoshitane (源嘉種, ?-918).
130 - Princesa Fushi (孚子内親王, ? - 954), filla de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931).
131 - Filla del príncep conseller Tôyo (参議十世 王, 833-916).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 75

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)



【七十五】


同し中納言蔵人にて有ける人の加賀のかみにてくたりけるにわかれおしみける夜ちうなこん
きみかゆく越のしら山しらね共ゆきのまに/\跡は尋ん
となんよみ給ひける.


També el mateix conseller, una nit que veié entristit la partença d'un canceller que anava de governador a Kaga, composà :

---Camí de Kaga per les blanques muntanyes que no conec pas i malgrat tota la neu seguiré vos petjades.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 74

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【七十四】


同し中納言かの殿のしんてむのまへにすこしとをくたてりける桜をちかくほりうへ給けるかかれさまにみえけれは
宿ちかく移して植しかひもなく待とをにのみ見ゆる花かな
とよみ給ける.


El mateix conseller havia fet trasplantar més a prop un cirerer que era una mica lluny davant de l'entrada de sa residència perquè semblava començar a dessecar-se, i composà :

---És endebades apropar el cirerer prop de la casa ben lluny és l'esperança només de veure'n les flors. (128)

- - - - - -

128 – Poema no. 17, llibre 1, Gosenwakashû (後撰和歌集), amb algunes diferències.

o0o

8 de novembre de 2014

雨月物語 50

Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)



道遥なれば夜なかばかりに蘭若に到る。老和尚眠蔵をゐざり出て。此物がたりを聞 て。そは浅ましくおほすべし。今は老朽て験あるべくもおぼえ侍らねど。君が家の災ひを黙してやあらん。まづおはせ。法師も即詣なんとて。芥子の香にしみた る袈裟とり出て。庄司にあたへ。畜をやすくすかしよせて。これをもて頭に打かづけ。力を出して押ふせ給へ。手弱くあらばおそらくは迯さらん。よく念じてよ くなし給へと実やかに教ふ。庄司よろこぼひつゝ馬を飛してかへりぬ。豊雄を密に招きて。比事よくしてよとて袈裟をあたふ。豊雄これを懐に隠して閨房にい き。庄司今はいとまたびぬ。いざたまへ出立なんといふ。いと喜しげにてあるを。此袈裟とり出てはやく打かづけ。力をきはめて押ふせぬれば。あな苦し。なん ぢ何とてかく情なきぞ。しばしこゝ放せよかしといへど。猶力にまかせて押ふせぬ。法海和尚の輿やがて入來る。庄司の人々に扶けられてこゝにいたり給ひ。口 のうちつぶ/\と念じ給ひつゝ。豊雄を退けて。かの袈裟とりて見給へば。富子は現なく伏たる上に。白き蛇の三尺あまりなる蟠りて動だもせずてぞある。老和 尚これを捉へて。徒弟が捧たる鉄鉢に納給ふ。猶念じ給へば。屏風の背より。尺ばかりの小蛇はひ出るを。是をも捉て鉢に納給ひ。かの袈裟をもてよく封じ給 ひ。そがまゝに輿に乗せ給へば。人々掌をあはせ涙を流して敬まひ奉る。蘭若に帰り給ひて。堂の前を深く掘せて。鉢のまゝに埋させ。永劫があひだ世に出るこ とを戒しめ給ふ。今猶蛇が塚ありとかや。庄司が女子はつひに病にそみてむなしくなりぬ。豊雄は命恙なしとなんかたりつたへける.



El camí era llarg i arribà al monestir de nit. L'ancià monjo s'arrossegà fora de la cel·la. Quan sentí tota la història digué :

- Açò ha d'ésser terrible! Ara sóc un vell xaruc i no crec pas que pugui servir-vos, tanmateix, no podria restar indiferent a l'infortuni de vostra llar. Sortiu vós primer, jo vindré tot seguit.

Agafà una estola impregnada d'encens de rosella i li donà a l'intendent amb aquestes recomanacions :

- Sigueu abellidor amb la bèstia i que se us acosti. Llavors li llanceu açò al cap i tingueu-la ben estirada a terra amb tota la força que pugueu, si us fallessin els braços és probable que se us escapi. Concentreu-vos bé i feu-ho com cal.

L'intendent, ben content, se'n tornà volant amb el cavall.

Cridà Toyô dissimuladament :

- Açò fes-ho bé! - li digué tot donant-li l'estola.

Toyô s'ho amagà al pit i anà al dormitori.

- L'intendent m'ha donat el consentiment per anar-me'n. Som-hi doncs i anem-nos-en.

Ella era joiosa, Toyô tragué l'estola i li cobrí el cap ràpidament i la mantingué estirada amb totes ses forces.

- Ah! Em feu mal! Com podeu ésser tan cruel! Deixeu-me un instant.
Emperò ell la serrà encara amb més força.


El palanquí del monjo Hôkai arribà promptament. Amb l'ajut de la gent de l'intendent el portaren allà. Mormorejant unes invocacions féu Toyô a un costat i llevà l'estola. Quan mirà, sobre el cos de Tomiko que jeia inconscient hi havia enrotllada una serp blanca de més de tres peus inerta. L'ancià monjo l'agafà i la posà en un bol de ferro que li aguantava un deixeble, féu encara unes invocacions més i darrera del paravent sortí arrossegant-se una petita serp que no feia ni un peu. L'agafà també i la posà al bol i el segellà curós embolicant-lo amb l'estola. Mentre pujava al palanquí tothom el reverencià amb les mans juntes i plorant.

De tornada al monestir féu fer un forat profund davant de la capella, hi colgà el bol i prohibí a les serps de no eixir-hi en una eternitat. Bé, de fet, no hi ha encara avui el “Turó de les serps”?

La filla de l'intendent, Tomiko, emmalaltí i finalment traspassà.

Toyô, segons ens diu la tradició, tingué una vida plena de salut.
o0o

1 de novembre de 2014



落窪物語 -07-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)
­
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




- - - - - -

「御車率て参りたり」と言ふを聞きて、帯刀、あこきに、「参りて申したまへ」と言へば、「昨夜は参らで、今朝参らむ、げにまろが知りたることとこそ思ほさめ。腹ぎたなく人にうとませたてまつらすこと」と怨ずる、いはけなきものから、をかしければ、帯刀、うち笑ひて、「君うとみたまはば、まろ思はむかし」と言ひて、格子のもとに寄りて、声作れば、少将起きたまふに、女の衣を引き着せたまふに、単もなくて、いとつめたければ、単を脱ぎすべして起きて出でたまふ。女君、いと恥づかしきこと限りなし。
 あこき、あいなくいとほしけれど、さてもはいりゐたらねば、参りて見る。まだ臥したまへり。いかで言ひ出でむと思ふほどに、帯刀のも君のもあり。帯刀のには、「夜一夜、知らぬことによりうちひきたまひつるこそ、いとわりなかりつれ。御ために少しにてもおろかならむ時は、参らじ。まいていかなる目見せたまはむ。かねて恐ろしき御心ばせかな。御前にも、いかによくもあらざりけるものかなと、思し宣はすらむと思ふたまふれば、この宮づかひ、いとわづらはしくはべれど。御文侍るめり。御返り聞え出でたまへ。この世の中は、さるべきぞや。何か思ほす」と言へり。
 持て参りて、「ここに御文侍るめり。昨夜いとあやしく思ひかけずて臥しはべりしほどに、はかなく明けはべりにけり。聞えさすとも、あらがふとぞおしはからせたまふらむ」と、おしはかりはことわりなれど、「このけしきをだに見てはべらば」と、よろづに誓ひゐたれど、いらへもせず、起きも上がりたまはねば、「なほ知りてはべりと思ほすにこそはべるめれ。心憂く、ここらの年ごろ仕うまつりはべりて、かくうしろめたきことははしはべりなむや。ひとりおはしまさむを思うたまへて、をかしき御供にも参りはべらずなりにしかひなく、かかることわりを聞かせたまはず、かひなき御けしきならば、さぶらはむも、いといとほしうはべり。いづちもいづちもまかりなむ」とて、うち泣けば、君いといとほしうて、「そこに知りたらむとも、おはす、いとあさましう、思ひもかけぬことなれば、いと心憂く思ふうちに、いといみじげなる袴ありさまにて見えぬるこそ、いと言はむ方なくわびしけれ。故上おはせましかば、何事につけても、かく憂き目見せましやは」とて、いみじう泣きたまへば、「げにことわりにはべれど、いみじきまま母といへど、北の方、御心のいみじうあさましきよしは、さきざき聞かせたまへば、さこそは思すらめ。ただ御心だに頼みたてまつりぬべくは、いかにうれしからまし」、「それこそは、まして。かく異やうにあらむ人を見て、心とまりて思ふ人はありなむや。物の聞えあらば、北の方いかに宣はむ。『わが言はざらむ人のことをだにしたらば、ここにも置いたらじ』と宣ひしものを」とて、いみじと思ひたまへれば、「されば、なかなか思ひ離れたてまつりたらむがよからむ。かくて言はれおはしますは、いづくの世に、もしよくもならせたまはむ。かくても世におはしまさじ。かくて籠めすゑたてまつりたまひて、使ひたてまつりたまはむの心いと深くて、あらせきこえたまふにはあらずや」と、いとおとなしう言ひゐたり。




Tachihaki sentí les veus que cridaven què el carruatge era arribat i digué a Akogi :

- Ves-hi i digues que el carruatge és ací.
Si hi faig cap ara, després de no haver-ho fet tota la nit, ella pensarà que jo sabia d'aquest afer! Ets un malànima! La damisel·la n'estarà ressentida.

Digué Akogi amb posat de criatura i falaguera alhora.

- Si ella et té ressentiment jo et tinc amor!

Des de la porta estant Tachihaki féu com si s'escurés la gola. El Shôshô es llevà i abans de sortir es desvestí de la roba que duia i la posà damunt de la dona que coberta només amb una roba molt fina era transida de fred. Ella en fou molt avergonyida.



Akogi era afligida, mes no podia restar d'aquella manera, i anà a veure-la. Era encara allitada. Mentre pensava què li havia de dir arribaren unes lletres, una de Tachihaki i una del Shôshô. La de Tachihaki feia :

"Anit seguires blasmant-me per coses que jo ignorava, molt lamentable. Si les visites són per a la damisel·la tan insignificants i inconvenients deixarem de venir. Què més us passaria pel cap si tornéssiu a veure'm! Inclús la damisel·la no pensa res de bo de mi. És molt complicat portar a terme la relació entre el Shôshô i ella. Aquesta és la lletra del Shôshô, Demana-li que es plagui contestar. De fet, açò és allò que es fa en aquest món, no creus?"

Akogi portà la lletra a Ochikubo.

- Ací hi ha una lletra. Anit fou molt estrany. M'adormí sens adonar-me'n, i tot d'un plegat havia sortit el sol. Malgrat tot el que us pugui dir pensareu que és segurament una excusa. - Akogi féu per disculpar-se. - Creureu que jo n'era assabentada.

Ochikubo no contestà i continuà allitada.

- Certament, penseu que ho ho sabia! Em fa molta pena que després de tants anys al vostre costat em considereu culpable. No volia deixar-vos sola a la casa, altrament, per què renuncià a anar amb els altres a una sortida agradable? Si no em voleu escoltar i continueu amb el vostra posat d'indiferència em serà dolorós restar al vostre servei. Me n'aniré a qualsevol altre indret.

I esclatà en plors.

- No crec pas que en sabessis res. És molt lamentable, mes és tan inesperat, tan dolorós. Que el Shôshô em veiés amb aquesta miserable roba és vexant! Si la mare hi fos no em veuria en aital circumstàncies!
- Açò és ben cert. El Shôshô sap segurament de la malvolença de vostra Kita no Kata i son vil comportament cap a vós. Confieu en ses sentiments, en com ésser feliç.
- Açò no és possible! Per què estimar a una persona com jo? Si la Kita no Kata ho sabés diria, com féu ja una vegada, que si fes res per algú altre em faria fora de casa! - digué atemorida.
- Bé, doncs, seria millor anar-vos-en si ella us parlés així. Què hi ha de bo romandre ací? No podeu continuar així. Ella està fermament determinada a tenir-vos reclosa per a tenir-vos sempre a sa disposició. No us sembla evident açò?

Digué Akogi, molt seriosa.

o0o

25 d’octubre de 2014

KOKINSHÛ (古今集) -293-



あはれてふ 言の葉ごとに 置く露は 昔を恋ふる 涙なりけり

あはれちょうー事のはごとにーおくつゆはー昔をこふるー涙なりけり

Són les rosades que curullen les fulles dels mots expressant sentiments les llàgrimes de l'enyor pel temps passat.


Poema no. 940


Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -292-


あはれてふ ことこそうたて 世の中を 思ひはなれぬ ほだしなりけれ

あわれちょうーことこそうたてーよのなかをーおもいはなれぬーほだしなりけれ

Són els sentiments més que totes les coses el que em commou i no puc renunciar al lligam de ma vida.


Nota : Algunes edicions tenen 言 o こと en lloc de 事, però no s'altera el significat.


Poema no. 939


Autor : Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).

La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857.
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, però no va poder la nit que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom,小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -291-



文屋のやすひでみかはのぞうになりて、あがた見に はえいでたたじやといひやれりける返事によめる

Compost en resposta al missatge de Fun'ya no Yasuhide quan nomenat secretari del govern de Mikawa li van preguntar “Per què no vens i així veuràs el lloc on m'estic?”


わびぬれば 身を浮草の 根を絶えて さそふ水あらば いなむとぞ思ふ

わびぬればーみをうきくさのーねをたえてーさそうみずあらばーいなむとぞおもう

En mon desconsol extirparia l'arrel del dolor humà i si l'aigua em cridés m'hi deixaria portar.


Poema no. 938


Autor : Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).
La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857.
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, però no va poder la nit que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom, 小野, han passat a ser sinònim de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -290-



かひのかみに侍りける時、京へまかりのぼりける人 につかはしける

Compost quan era governador de Kai i enviat a una persona que tornava a la capital.


みやこ人 いかがと問はば 山高み 晴れぬ雲ゐに わぶと答へよ

みやこびとーいかがととわばーやまたかみーはれぬくもいにーわぶとこたえよ

Si des de palau pregunten per mi digueu que les muntanyes són altes i que enllà dels núvols sóc desolat.


Nota : La majoria d'edicions tenen が, i algunes に, el significat és però el mateix.


Poema no. 937


Autor : Ono no Sadaki (をののさだき, mitjans segle IX)

Funcionari de mig rang. Governador de la província de Higo l'any 860.

o0o

18 d’octubre de 2014


YAMATO MONOGATARI (大和物語) 73

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【七十三】

ひとのくにのかみのくたりけるむまのはなむけをつゝみの中納言してまち給ひけるにくるゝまてこさりけれはいひやりたまひける
別るへきことも有物をひねもすに待とてさへもなけきつるかな
とありけれはまとひきにけり

El conseller de l'Escullera havia preparat una festa de comiat per a un home que anava a una altra contrada com a governador i l'esperava. Com al capvespre no era arribat, li envià :

---Com si no fos prou amb la vostra partença que tot el dia endebades esperant la vostra arribada.

Quan ho rebé l'altre s'hi apressà.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 72

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)



【七十二】

おなし宮おはしましける時亭子院にすみ給ひけりこの宮の御もとに兼盛まいりけりめし出てものらのたまひなとしけりうせ給ひてのちかの院を見るにいとあはれなり池のいとおもしろきにあはれなりけれはよみける
池は猶昔なからの鏡にて影みし君かなきそかなしき

El mateix príncep, en vida, residia al palau de Teiji.
Un jorn Kanemori s'hi presentà. El príncep el cridà i parlaren de moltes coses. Després de son traspàs, Kanemori s'entristia molt quan veia el palau. Commòs per l'encant de l'estany composà :

---La faç de l'estany ha estat com un mirall des de l'antigor de la vostra semblança que ha desaparegut.

o0o

11 d’octubre de 2014


雨月物語 49
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA
上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)




あなやと叫びて。手にすゑし小瓶をもそこに打すてゝ。たつ足もな く。展轉びはひ倒れて。からうじてのがれ來り。人々にむかひ。あな恐ろし。祟ります御神にてましますものを。など法師らが祈奉らん。此手足なくば。はた命 失なひてんといふ/\絶入ぬ。人々扶け起すれど。すべて面も肌も黒く赤く染なしたるが如に。熱き事焚火に手さすらんにひとし。毒氣にあたりたると見えて。 後は只眼のみはたらきて物いひたげなれど。聲さへなさでぞある。水濯ぎなどすれど。つひに死ける。これを見る人いよゝ魂も身に添ぬ思ひして泣惑ふ。豊雄す こし心を收めて。かく験なる法師だも祈得ず。執ねく我を纏ふものから。天地のあひだにあらんかぎりは探し得られなんおのが命ひとつに人々を苦しむるは実な らず。今は人をもかたらはじ。やすくおぼせとて閨房にゆくを。庄司の人々こは物に狂ひ給ふかといへど。更に聞ず顔にかしこにゆく。戸を静に明れば。物の騒 がしき音もなくて。此二人ぞむかひゐたる。富子豊雄にむかひて。君何の讐に我を捉へんとて人をかたらひ給う。此後も仇をもて報ひ給はゞ。君が御身のみにあ らじ。此郷の人々をもすべて苦しきめ見せなん。ひたすら吾貞操をうれしとおぼして。徒々しき御心をなおぼしそと。いとけさうしていふぞうたてかりき。豊雄 いふは。世の諺にも聞ることあり。人かならず虎を害する心なけれども。虎反りて人を傷る意ありとや。なんぢ人ならぬ心より。我を纏ふて幾度かからきめを見 するさへあるに。かりそめ言をだにも此恐しき報ひをなんいふは。いとむくつけなり。されど吾を慕ふ心ははた世人にもかはらざれば。こゝにありて人々の歎き 給はんがいたはし。此富子が命ひとつたすけよかし。然我をいづくにも連ゆけといへば。いと喜しげに點頭をる。又立出て庄司にむかひ。かう浅ましきものゝ添 てあれば。こゝにありて人々を苦しめ奉らんはいと心なきことなり。只今暇給はらば。娘子の命も恙なくおはすべしといふを。庄司更に肯ず。我弓の本末をもし りながら。かくいひがひなからんは大宅の人のおぼす心もはづかし。猶計較なん。小松原の道成寺に法海和尚とて貴とき祈の師おはす。今は老て室の外にも 出ずと聞ど。我為にはいかにも/\捨給はじとて。馬にていそぎ出たちぬ。

El bonze féu un crit esgarrifós, se li caigué el flascó dels dits, li fallaren les cames i tot rodolant en prou feina pogué escapolir-se. Es girà cap a la gent:

- Quin horror! Els encanteris d'aquest esperit cap bonze no els pot conjurar! Sens cames ni mans he perdut la vida!

I s'esvaní.

Se l'ajudà a incorporar-se, emperò, tota la cara i la pell eren com si les haguessin tenyit de vermell i negre, l'escalfor de son cos semblava com quan s'apropen les mans a una foguera. Semblava haver estat exposat a un gas metzinós. Només els ulls se li bellugaven semblant voler parlar, emperò, no li sortia la veu. Se'l mullà amb aigua i altres coses, emperò, finalment, traspassà. Hom que ho veié pensà que l'ànima li sortí del cos, i es planyeren, esglaiats.
Toyô es reféu una mica.
- Ni un eminent bonze com aquest no ha reeixit a conjurar-lo. En son rabeig per tenir-me m'encalçarà arreu on sigui entre el cel i la terra. No puc permetre que per a salvar ma vida faci patir altra gent. Ja no diré res més a ningú. No us amoïneu més.

I avançà cap al dormitori. La gent de l'intendent digué :

- No és una bogeria açò?

Hi anà, emperò, amb cara de no sentir res.

Quan obrí la porta suaument no hi hagué cap cridòria i restaren ambdós cara a cara. Tomiko digué a Toyô :

- Per quin afany de venjança li has dit a aquest home de capturar-me? Si des d'ara em sou enemic us ho faré pagar, i no només a vós, tota la gent d'aquest poble ho patirà. Considereu-vos satisfet de ma fidelitat i no em sigueu voluble!

Aquest posat melindrós de dir-ho el desplagué moltíssim i digué :

- Hi ha una dita que fa “Encara que l'home no vulgui fer mal al tigre, el tigre sí que vol destruir l'home”. Tu, amb un cor inhumà i ton rabeig, m'has causant amargors manta vegada, i tes paraules adotzenades són només per a parlar-me d'una venjança esgarrifosa......és aterridor. Tanmateix, ton encegament per mi no és pas diferent al dels humans, i car jo sóc ací aquesta gent patirà, i açò em fa llàstima. No li llevis la vida a la Tomiko! A mi em pots portar on vulguis.

Tamago, satisfeta, inclinà el cap en senyal de confirmació.

Toyô s'aixecà, sortí i digué a l'intendent :

- Com aquesta cosa detestable continuarà aferrada a mi, seria no tenir cor permetre que vosaltres patíssiu restant jo ací. Ara mateix la vida de la Tomiko no patirà cap mal.

L'intendent no hi estigué gens d'acord.

- Has de saber que sóc d'una nissaga de guerrers i comportar-me altrament seria indigne, a més, seria vergonyant cara als Oya. Farem quelcom. Al temple de Dôjôji, a Komatsubara, hi ha un venerable mestre en conjurs, el monjo Hôkai. He sentit que ara, ja ancià, no surt de la cel·la, emperò, per mi ho farà.
I dient açò sortí ràpidament a cavall.
o0o

雨月物語 48
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA
上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)




聞 にあさましう。身の毛もたちて恐しく。只あきれまどふを。女打ゑみて。吾君な怪しみ給ひそ。海に誓ひ山に盟ひし事を速くわすれ給ふとも。さるべき縁にしの あれば又もあひ見奉るものを。他し人のいふことをまことしくおぼして。強に遠ざけ給はんには。恨み報ひなん。紀路の山々さばかり高くとも。君が血をもて峯 より谷に潅ぎくださん。あたら御身をいたづらになし果給ひそといふに。只わなゝきにわなゝかれて。今やとらるべきこゝちに死入ける。屏風のうしろより。吾 君いかにむつかり給ふ。かうめでたき御契なるはとて出るはまろやなり。見るに又膽を飛し。眼を閉て伏向に臥す。和めつ驚しつかはる%\物うちいへど。只死 入たるやうにて夜明ぬ。かくて閨房を免れ出て庄司にむかひ。かう/\の恐しき事あなり。これいかにして放なん。よく計り給へといふも。背にや聞らんと聲を 小やかにしてかたる。庄司も妻も面を青くして歎きまどひ。こはいかにすべき。こゝに都の鞍馬寺の僧の。年々熊野に詣づるが。きのふより此向岳の蘭若に宿り たり。いとも験なる法師にて凡疫病妖災蝗などをもよく祈るよしにて。此郷の人は貴みあへり。此法師請へてんとて。あはたゝしく呼つげるに。漸して來りぬ。 しか/\のよしを語れば。此法師鼻を高くして。これからの蠱物らを捉んは何の難き事にもあらじ。必静まりおはせとやすけにいふに。人々心落ゐぬ。法師まづ 雄黄をもとめて薬の水を調じ。小瓶に堪へて。かの閨房にむかふ。人々驚隠るゝを。法師嘲わらひて。老たるも童も必そこにおはせ。此蛇只今捉て見せ奉らんと てすゝみゆく。閨房の戸あくるを遅しと。かの蛇頭をさし出して法師にむかふ。此頭何はかりの物ぞ。此戸口に充満て。雪を積たるよりも白く輝々しく。眼は鏡 の如く。角は枯木の如。三尺餘りの口を開き。紅の舌を吐て。只一呑に飲らん勢ひをなす。

Espantat al sentir açò se li posaren els pèls de punta i restà aclaparat.
La dona digué amb un somrís :

- No us espanteu, espòs meu! Encara que heu oblidat molt de pressa les prometences per la mar i els juraments per les muntanyes, així doncs, ens havíem de retrobar pels lligams del destí. Si creieu cert allò que diuen els altres i em teníu allunyada de vós a la força, rebreu ma malícia. Per altes que siguin les muntanyes de Ki vessaré vostra sang dels cims fins a la vall! No llenceu vostra vida endebades!

Tremolant sens parar Toyô tingué la sensació d'ésser presa de la mort.

Des de rere el paravent aparegué Maroya tot dient :

- Per què us amoïneu, senyor? En aital moment de joia!

Toyô restà atordit al veure-la de nou. Tancà els ulls i caigué esvanit. Una feia per calmar-lo mentre l'altra l'amenaçava i així restà fins a trenc d'alba, com mort.

Fugí del dormitori i s'adreçà a l'intendent.

- Han succeït coses espantoses! Què puc fer per deslliurar-me'n? Penseu alguna cosa! - digué en veu baixa com si ella fos rere seu.

L'intendent i sa muller empal·lidiren i es planyeren esmaperduts.

- Què s'ha de fer, així doncs? Ací hi ha un bonze del temple de Kurama, de la capital, que ve cada any a Kumano en pelegrinatge. Des d'ahir s'està al monestir de la muntanya del davant. És un home molt versat en conjurs contra epidèmies, esperits i plagues. És venerat per tot el poble. El faré venir!

S'apressaren a cridar-lo i arribà d'immediat. Quan li ho explicaren tot el bonze s'estarrufà :

- Atrapar aquests esperits fetillers no és gens difícil. Calmeu-vos!

Ho digué sens donar-hi cap importància i hom es calmà.

Primer de tot, el bonze demanà sulfur, el barrejà amb un liquid medicinal, omplí un flascó i anà cap al dormitori. Es rigué mofeta d'ells que s'amagaven astorats.

Els vells i els joves que restin ací. Ara mateix agafaré aquesta serp i us la mostraré!
I s'avançà.
Tan punt obrí la porta aparegué el cap de la serp i s'encarà amb el bonze, i com n'era de gran aquest cap! Omplia tota la porta, resplendia més blanca que un munt de neu, els ulls eren com miralls, amb unes banyes com fusta resseca, una boca oberta de més de tres peus que escopia una llengua vermellosa amb prou força com per empassar-se'l d'una glopada.
o0o

4 d’octubre de 2014


落窪物語 -06-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


- - - - - -

 あこきが臥したる所も近ければ、泣いたまふ声もほのかに聞ゆれば、さればよと思ひて、まどひ起くるも、さらに起きさせねば、「わが君をいかにしなしたてまつりて、かくはするぞや。あやしとは思ひつ。いとあいぎやうなかりける心持たりけるものかな」とて、腹立ち、かなぐりて起くれば、帯刀笑ふ。「ことこまかに知らぬことも、ただ負せに負せたまふこそ。うへに、この時、盗人入らむやは。男にこそおはすれ。今は参りたまひても、かひあらじ」と言へば、「いで、なほ、物つれなく言ひそ。誰とだに言へ。いといみじきわざかな。いかに思ほしまどふらむ」とて泣けば、「あな童げや」と笑ふ。ねたきこと添ひて、「あひ思さざりける人に見えけること」と、いとつらしと思ひたれば、心苦しうて、「まことに、少将の君なむ、物宣はむとておはしたりつるを、いかならむことならむ。あなかま。とてもかくても、御宿世ぞあらむ」と言ふを、「いと憂し。けしきをだに知らねど、君は心合はせたりと思さむがわびしきこと。何しに今宵ここに来つらむ」と怨むれば、「知らぬけしきをだに見たまはずやある。腹立ち怨みたまふ」と、腹立ちたせもあへず、たはぶれしたり。
 男君、「いとかうしもおぼいたるは、いかなるにか。人数にはあらねど、また、かうまでは嘆いたまふほどにはあらずとおぼゆる。たびたびの御文、見つとだに宣はざりしに、便なきことと見て、さ聞えでもあらばやと思ひしかども、聞えそめたてまつりてのち、いとあはれにおぼえたまひしかば。かく憎まれたてまつるべき宿世のあるなりけりと思うたまへらるれば、憂きも憂からずのみなむ」とかい抱きたてまつりて、臥したまへれば、女死ぬべき心ちしたまふ。単衣はなく、袴一つ着て、所々あらはに、身につきたるを思ふに、いといみじくとはおろかなり。涙よりも汗にしとどなり。男君も、そのけしきを、ふと見たまひて、いとほしうあはれに思ほす。よろづ多く宣へど、御いらへあるべくおぼえず、恥づかしきに、あこきを、いとつらしと思ふ。
 からうじて明けにけり。鶏の鳴く声すれば、男君、

    「君がかくなきあかすだに悲しきにいとうらめしき鶏の声かな

いらへ、時々はしたまへ。御声聞かずは、いとど世づかぬ心ちすべし」と宣へば、からうじて、あるにもあらずいらふ。

    人ごころ憂きには鶏にたぐへつつなくよりほかの声は聞かせじ

と言ふ声、いとらうたければ、少将の君、なほざりに思ひしを、まめやかに思ひたまふ。



Com la cambra d'Akogi era prop de la on jeien ells sentí sa veu plorosa i pensà que hi havia algú. Esmaperduda, féu per llevar-se, mes altra vegada, fou retinguda per Tachihaki.

- Què és açò? Què li passa a la damisel·la? Per què ho fas? Tot açò és molt estrany. Ets un malànima! - i de tan enrabiada que era pogué deslliurar-se i s'alçà.

Tachihaki rigué.

- M'estàs acusant d'un fet que no en sé més. Penses que ha entrat un lladre? Crec que hi ha un home allà. I encara que hi vagis no hi podries fer res.

- Ah! No siguis tan cínic! Almenys digue'm qui és. açò és una desgràcia. Com estarà, pobreta! - exclamà Akogi plorosa.

- No siguis criatura!

Ella en fou encara més d'excitada.

- I ésser la dona d'un home tan despietat com tu!

Tachihaki pensant en tota sa pena se'n compadí i digué :

- De fet, és el Shôshô. És ací per parlar amb ella. açò està bé, no? Calma't, és del fat que passés.

- No sé ben bé que pensa fer el Shôshô, emperò, m'amoïna que ella pensi que jo en fos al corrent. Hauria d'haver estat amb ella aquesta nit! - es lamentà Akogi.

- Ella s'adonarà que tu no sabies res d'açò. Prou ja d'enfadar-te!

I amb amanyacs es calmà.



El Shôshô digué :

- Per què us sóc tan desagradós? No sóc home de la vostra mateixa condició, mes no pas fins al punt de plànyer-vos. Us he enviat unes lletres i vós no m'heu contestat, tot i haver-les llegit, i com veig que no és el moment, doncs he pensat en no tornar a fer-ho. Des que comencí a escriure-vos us tinc més en amor. Segurament ésser detestat per vós és el fat d'una ma vida anterior. No podeu imaginar-vos ma dolença.

I abraçant-la jagueren, ella desitjant morir. No portava vestit, només la roba de dessota, en alguns llocs se li veia la pell, i allò la vexava. L'amaraven més les llàgrimes que no pas la suor. El Shôshô adonant-se que ella era mortificada per ésser en aital faisó li parlà d'altres coses, mes ella no contestà, molt ressentida amb Akogi per tota la vergonya que li feia haver.
S'encetava l'alba i sentint el cant del gall el Shôshô recità :

---Veure-us plorar tota la nit fins l'alba en sóc entristit i que aquest gall canti m'és molt insuportable.

- Contesteu-me alguna vegada, si no sento vostra veu és com si ignoréssiu mes sentiments.

Llavors, com en defallença, ella digué :

---Si vostra tristor és semblant al cant del gall només puc fer-vos sentir com a resposta aquesta veu de mon plany.

Sa veu era exquisida i el Shôshô pensà que ses sentiments no eren frívols sinó de ferm amor.

o0o

27 de setembre de 2014

KOKINSHÛ (古今集) -289-



幾世しも あらじ我が身を なぞもかく 海人の刈る藻に 思ひ乱るる

いくよあひもーあらじわがみをーなぞもかくーあまのかるもにーおもいみだるる

Breu és ma vida. Per què doncs em turmenten aquests pensaments embullats com les algues collides pels pescadors?

Poema no. 934

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -288-


田むらの御時に女房のさぶらひにて御屏風のゑ御覧 じけるに、たきおちたりける所おもしろし、これを題にてうたよめとさぶらふ人におほ せられければよめる

Compost a l'època de l'emperador de Tamura quan sa majestat tot mirant els paravents del Saló de les Dames va dir a les nobles al servei de la cort : “Aquesta escena de la cascada és meravellosa. Feu-ne uns versos sobre aquest tema”.

Nota : Es tracta de l'emperador Montoku (文徳天皇 , 827-858).

おもひせく心の内のたきなれやおつとは見れどおとのきこえぬ

おもいせくーこころのうちのーたきなれやーおつとはみれどーおとのきこえぬ

És la cascada dins el cor de qui l'amor constreny i ni que veig com es precipita no en sento el brogit.

Poema no. 930

Autor : Sanjô no Machi (三条の町, ?-¿)

Era Ki no Seishi, o Shizuko, concubina de l'emperador Montoku i mare del príncep Koretaka (惟喬親王, 844-897).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -287-



朱雀院のみかどぬのびきのたき御覧ぜむとてふん月 のなぬかの日あはしましてありける時に、さぶらふ人人に哥よませたまひけるによめる

Compost quan el setè jorn de la setena lluna l'emperador de Suzakuin va visitar la cascada de Nunobiki i va demanar als seus acompanyants que fessin uns versos.

Nota : Es tracta de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931).

ぬしなくてさらせるぬのをたなばたにわが心とやけふはかさまし

ぬしなくてーさらせるぬのをーたなばたにーわがこころとやーきょうはかさまし

No és de ningú la roba ben estesa a emblanquinar, voldria oferir-la a la que teixeix al cel.



Nota : Tanabata (七夕), Festivitat de les estrelles, que es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛, Kengyuu)  i Vega (Shokujô織女, Shokujo) , també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa,天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.

Poema no. 927
Autor : Tachibana no Nagamori (立花の長盛, ?-¿)

Funcionari de mig rang. Va ser promocionat a governador de la província de Nagato l'any 926.

o0o

20 de setembre de 2014

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 71

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)



【七十一】

故式部卿宮うせ給ける時はきさらきのつこもり花のさかりになん有けるつゝみの中納言のよみ給ける
咲匂ひ風まつほとの山桜人の世よりは久しかりけり
三条の右のおとゝの御返し
はる/\の花はちるとも咲ぬへし又逢かたき人のよそうき


Quan el difunt príncep cap de les cerimònies de la cort traspassà, a finals de la segona lluna, totes les flors havien florit.
El conseller de l'Escullera composà :

---De la muntanya els cirerers tots en flor esperen el vent ells més que no pas l'home tindran més llarga vida. (126)

El ministre de la Dreta del Sanjô contestà :

---Les flors certament a cada primavera seran florides l'home no tornarà pas per a nostre sofriment. (127)
- - - - - -

126 – Poema no. 1227, llibre 17, Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集).
127 – Poema no. 1402, llibre 16, Shokukokinwakashû (続古今和歌集).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 70

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【七十】

おなし人に監命婦やまもゝをやりたりけれは
陸奥のあたちのやまもゝろともにこえはわかれのかなしからしを
となんいひけるさてつゝみなるいへにすみけるさてあゆをなんとりてやりける
かも川のせにふすあゆのいをとりてねてこそあかせ夢にみえつや
かくてこの男みちの国へくたりけるたよりにつけてあはれなる文ともをかきをこせけるを道にてやまひしてなんしにけるときゝ て女いとあはれとなむ思ひけるかくきゝてのちしのつかのむまやといふところよりたよりにつけてあはれなることゝもをかきたるふみをなんもてきたりけるいと かなしくてこれをいつのそととひけれはつかひの久しくなりてもてきたるになんありけるをんな
しのつかのむまや/\と待わひし君はむなしく成そしにける
とよみてなんなきけるわらはにて殿上して大七といひけるをかうふりしてくら人ところにおりてかねのつかひかけてやかておやのともにいくになんありける

A aquella mateixa persona Gen no Myôbu envià unes branques de murtra :

---A Michinoku si junts poguéssim passar el puig d'Adachi no seria tan forta la pena de deixar-vos.

Ella vivia en una casa a l'escullera. Féu pescar unes truites i les hi envià :

---A l'esparagol del riu Kamo he pescat truites reposant sens dormir tota la nit m'heu vist per cas en somnis?

Aquest home anà a Michinoku i quan tenia ocasió li enviava lletres punyents.
Un jorn, ella sabé que l'home havia emmalaltit de camí i que havia mort. Després de saber la nova, arribà un missatger d'una posta de correu de Shinozuka i li lliurà una lletra molt sentida. Ella s'entristí molt, i preguntà de quan era la lletra. Era evident que el missatger havia trigat molt a lliurar-la.
La dona composà tot plorant :

--- De Shinozuka la posta he esperat amb molt de neguit mes ha estat debades perquè vós sou traspassat.

Aquest home havia estat patge de palau amb el nom de Daishichi. Després de vestir l'indument d'adult fou canceller i encarregat del transport de l'or de les mines i s'hi havia anat amb son pare.

o0o

13 de setembre de 2014

雨月物語 47
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)





明の日大倭の郷にいきて。翁が恵みを謝し。且美濃絹三疋筑紫綿二屯を遺り來り。猶此妖災の身禊し給へとつゝしみて願ふ。翁これを納めて。祝 部らにわかちあたへ。自は一疋一屯をもとゞめずして。豊雄にむかひ。畜なんぢが秀麗にたはけてなんぢをまとふ。なんぢ又畜が假の化に魅はされて丈夫心な し。今より雄気してよく心を静まりまさば。此らの邪神を遂はんに翁が力をもかり給はじ。ゆめ/\心を静まりませとて実やかに覚しぬ。豊雄夢のさめたるこゝ ちに。禮言盡ずして帰り來る。金忠にむかひて。此年月畜に魅はされしは己が心の正しからぬなりし。親兄の孝をもなさで。君が家の羈ならんは由縁なし。御恵 いとかたじけなけれど。又も参りなんとて。紀の國に帰りける。父母太郎夫婦。此恐しかりつる事を聞て。いよゝ豊雄が過ならぬを憐み。かつは妖怪の執ねきを 恐れける。かくて鰥にてあらするにこそ。妻むかへさせんとてはかりける。芝の里に芝の庄司なるものあり。女子一人もてりしを。大内の采女にまゐらせてあり しが。此度いとま申給はり。此豊雄を聟がねにとて。媒氏をもて大宅が許へいひ納る。よき事なりて即因みをなしける。かくて都へも迎の人を登せしかは。此采 女富子なるものよろこびて帰り來る。年來の大宮仕へに馴こしかば。萬の行儀よりして。姿なども花やぎ勝りけり。豊雄こゝに迎へられて見るに。此富子がかた ちいとよく萬心に足ひぬるに。かの蛇が懸想せしこともおろ/\おもひ出るなるべし。はじめの夜は事なければ書ず。二日の夜。よきほどの酔ごゝちにて。年來 の大内住に。邊鄙の人ははたうるさくまさん。かの御わたりにては。何の中将宰相の君などいふ添ぶし給ふらん。今更にくゝこそおぼゆれなど戯るゝに。富子即 面をあげて。古き契を忘れ給ひて。かくことなる事なき人を時めかし給ふこそ。こなたよりまして悪くあれといふは。姿こそかはれ。正しく真女子が聲なり。



L'endemà Toyô anà al poble de Yamato. Regracià novament el vell per sa gentilesa i li féu present de tres peces de seda de Mino i de dues bales de cotó de Tsukushi.
Purifiqueu-me d'aquest esperit maligne! - li pregà humilment.,
El vell ho acceptà i ho repartí entre els clergues, res no es quedà per a ell, i li digué :

--Aquesta bèstia , seduïda per vostre atractiu, us té ben agafat. A vós, fascinat per sa forma actual, us ha mancat fermesa. Si a partir d'ara mostreu caràcter i us assereneu no us caldrà pas el poder d'aquest vell per a foragitar aquest esperit maligne. Heu de calmar vostre cor.

L'exhortà sincerament.

Toyô, amb la sensació d'haver despertat d'un somni, es desféu en agraïments i tornà a casa seva.
Li digué a Kanetada :

--Tot aquest temps he estat embruixat per la bestia i mon cor en desori. He mancat a mes deures vers mon pare i germà, i no hi ha motiu per amoïnar-vos més. Agraeixo vos atencions i us tornaré a visitar.

I dient açò se'n tornà a la contrada de Ki.

Quan sa família sabé dels terribles esdeveniments el planyeren perquè, de fet, no hi havia res a retreure-li, i s'horroritzaren del rabeig de l'esperit maligne.
Açò passa per ésser fadrí! Trobem-li una dona!
Al poble de Shiba hi havia l'intendent de la hisenda de la contrada. Tenia una filla única que servia al palau imperial, i com adés deixava el servei el pare pensà que Toyô podria esdevenir son gendre. Mitjançà un intermediari envià una proposició als Oya. L'afer reeixí i promptament es féu el prometatge. S'envià algú a la capital per a procedir amb l'afer i la noia, Tomiko, tornà a casa ben cofoia. Anys avesada al servei de palau era molt complida per son capteniment i bellesa.
Toyô anà a veure-la casa seva. Aquesta Tomiko era molt formosa, complia tots el desigs, i li féu recordar l'amor que li havia fet sentir aquella serp.

Res no hi hagué la primera nit, doncs res no s'escriu.

La segona nit, Toyô sota l'efecte d'una agradable embriaguesa digué faceciós :
--Per algú que ha passat anys a la cort un rústic com jo t'ha d'ésser tediós. Mentre eres allà devies tenir relacions amb algun general o ministre..... Ara, certament, t'hauria de detestar!

Tomiko alçà el rostre d'immediat :

--Oblidant vos promeses d'antany, doneu vostre afecte a una persona vulgar (224). Vós sou més detestable!
I dient açò se li transformà la figura completament. La veu era aquella de la Manago!

- - - - - -

224 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).

o0o

6 de setembre de 2014



落窪物語 -05-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


- - - - - -

二人臥して、かたみに君の御心ばへどもを語る。今宵雨降れば、よもおはせじとて、うちたゆみて比したり。
 女君、人なき折にて、琴いとをかしうなつかしう弾き臥したまへり。帯刀、をかしと聞きて、「かかるわざしたまひけるは」と言へば、「さかし。故上の、六歳におはせし時より教へたてまつりたまへるぞ」と言ふほどに、少将、いと忍びておはしにけり。人を入れたまひて、「聞ゆべきことありてなむ。帯刀出でたまへ」と言はすれば、帯刀心得て、おはしにけると思ひて、心あわただしくて、「ただ今対面す」とて、出でて往ぬれば、あこき、御前に参りぬ。
 少将、「いかに。かかる雨に来たるを、いたづらにて帰すな」と宣へば、帯刀「まづ御消息を賜はせて。音なくてもおはしけるかな。人の御心も知らず、いとかたきことにぞはべる」と申せば、少将、「いといたくなすぐだちそ」とて、しとと打ちたまへば、「さはれ、おりさせたまへ」とて、もろともに入りたまふ。御車は、「まだ暗きに来」とて、返しつ。 わが曹司の遣戸口にしばし居て、あるべきことを聞ゆ。人少ななる折なれば、心やすしとて、「まづ、かいまみせさせよ」と宣へば、「しばし。心おとりもぞせさせたまふ。物忌の姫君のやうならば」と聞ゆれば、「笠も取りあへで、袖をかづきて帰るばかり」と笑ひたまふ。
 格子のはざまに入れたてまつりて、留守の宿直人や見つくると、おのれもしばし簀子にをる。君の見たまへば、消えぬべく火ともしたり。几帳、屏風ことになければ、よく見ゆ。向ひゐたるは、あこきなめりと見ゆる、容体、かしらつき、をかしげにて、白き衣、上につややかなるかい練の衵着たり。添ひ臥したる人あり。君なるべし。白き衣の萎えたると見ゆる着て、かい練の張綿なるべし、腰よりしもに引きかけて、側みてあれば、顔は見えず。かしらつき、髪のかかりば、いとをかしげなりと見るほどに、火消えぬ。くちをしと思ほしけれど、つひにはと思しなす。「あな暗のわざや。人ありと言ひつるを、はや往ね」と言ふ声も、いといみじくあてはかなり。「人に会ひにまかりぬるうちに、御前にさぶらはむ。大方に人なければ、恐ろしくおはしまさむものぞ」と言へば、「なほ、はや。恐ろしさは目なれたれば」と言ふ。君出でたまへれば、「いかが。御送り仕うまつるべき。御笠は」と言へば、「妻を思へば、いたく方びく」と笑ひたまふ。
 心のうちには、衣どもぞ萎えためる、恥づかしと思はむものぞと思ほしけれど、「はや、その人呼び出でて寝よ」と宣へば、曹司にゆきて呼ばすれば、「今宵は御前にさぶらふ。早うさぶらひにまれおはしね」と言へば、「ただ今人の言ひつること聞えむ。ただあからさまに出でたまへ」と聞さへすれば、「何事ぞとよ。かしがましや」とて、遣戸を押しあけて、さし出でたれば、帯刀とらへて、「『雨降る夜なめり。ひとりな寝そ』と言ひつれば、いざたまへ」と言へば、女笑ひて、「そよ。事なかり」と言へど、強ひて率てゆきて臥しぬ。ものも言はで、寝入りたるさまを作りて、臥せり。
 女君、なほ寝入らねば、琴を臥しながらまさぐりて、
    なべて世の憂くなる時は身隠さむいはほの中の住みか求めて
と言ひて、たみに寝入るまじければ、また人はなしと思ひて、格子を木の端にていとよう放ちて、押し上げて入りぬるに、いと恐ろしくて起き上がるほどに、ふと寄りてとらへたまふ。あこき、格子を上げらるる音を聞きて、いかならむと驚きまどひて、起くれば、帯刀さらに起さず。「こはなぞ。御格子の鳴りつるを、なぞと見む」と言えば、「犬ならむ、鼠ならむ」と「驚きたまひそ」と言えば、「なでふことぞ。したるやうのあれば言ふか」と言へば、「何わざかせむ。寝なむ」と、抱きて臥したれば、「あなわびし。あなうたて」と、いとほしくて、腹立てど、動きもせず抱きこめられて、かひもなし。
 少将、とらへながら装束ときて臥したまひぬ。女、恐ろしう、わびしくて、わななきたまひて泣く。少将「いと心憂く思したるに、世の中のあはれなることも聞えむ、巌の中求めて奉らむ、とてこそ」と宣へば、誰ならむと思ふよりも、衣どものいとあやしう、袴いとわろび過ぎたる思ふに、ただ今も死ぬるものにもがなと泣くさま、いといみじげなるけしきなれば、わづらはしくおぼえて、物も言はで臥いたり。


S'allitaren i parlaren dels sentiments de llurs respectius senyors. Aquella nit plovia i com no vindria ningú jagueren desansiats.
La damisel·la, com no hi havia ningú, s'allità i tocà el koto de manera exquisida.
Tachihaki ho escoltà amb delit.

- En té molta mestria.

- Sí. Sa mare, la princesa, li ensenyà a tocar des de que tenia sis anys.

I mentre deien açò, el Shôshô arribà en secret. Envià un de ses homes a dir a Tachihaki que sortís, que havia de parlar-hi. Tachihaki entengué que havia arribat i sortí tot atabalat.

- Vinc ara mateix.

Akogi anà a la cambra de sa mestressa.

El Shôshô digué :

- Bé. He vingut tot i la pluja, i no me'n tornaré endebades.

- Heu vingut sens fer-m'ho avinent. Sou arribat a la impensada. No sé en quin ànim serà ella, és un afer complicat.

- No posis aquesta cara tan seriosa – digué el Shôshô, i li tustà l'espatlla.

- De totes maneres, baixeu del carruatge – digué Tachihaki, i entraren plegats.

Digueren a la gent del carruatge que tornessis quan es fes fosc, i marxaren.
Durant una estona restaren davant de la porta de la cambra de Tachihaki parlant de què haurien de fer. Com hi havia molt poca gent a la casa eren tranquils.

- Abans de res, deixa'm fer una ullada.

- Espereu-vos un moment, Podríeu ésser decebut, com passà amb la princesa Monoimi (19).

- Si és així, no em llevaré el barret i me'n tornaré tapant-me la cara amb les mànigues (20) – digué el Shôshô tot rient.

Tachihaki el portà a una ventalla de llistons encreuats per a no ésser vistos pel vigilant de nit, i ell s'instal·là a la galeria, a l'aguait.
El Shôshô esguardà per la ventalla, hi havia poca llum, i com no hi havia ni cortines ni paravents hi veié bé. Tot just al davant hi havia una dona que pensà ésser Akogi, de bona parença i esplèndids cabells. Sobre un vestit blanc duia una roba de seda vermella lluenta. A son costat jeia una dona. Havia d'ésser la damisel·la. Vestia roba que semblava gastada, i sobre un vestit folrat de seda des de la cintura fins als peus, i com era de costat no li pogué veure el rostre. Esguardava admirat ses llargs cabells quan s'apagà el llum,. Li recà, mes a la fi l'havia vist.


- Ja és fosc. Digueres de veure ton home. Ves-hi ja.

- Digué Ochikubo, i sa veu era molt plaent.

- Mon home té una visita. Esperaré amb vós. Segurament tindreu basarda si sou sola.

- En sóc ja acostumada a la basarda.


Quan el Shôshô sortí Tachihaki li preguntà :

- Què en penseu? Us acompanyo de tornada? On és vostre capell?

- Penses en ta muller, i per açò em fas la gara-gara.

Somrigué el Shôshô. Pensà que Ochikubo era avergonyida de sa roba gastada.

- Vinga, crida la dona i aneu a dormir!

Tachihaki anà a la cambra i la cridà. Mes Akogi respongué :

- Aquesta nit restaré amb la damisel·la.Tu ves ja a dormir a la cambra dels dels guardes.

- Vull comentar-te allò que la visita m'ha dit. Surt un moment.

- De què es tracta? Què n'ets de pesat!

Obrí la porta i sortí. Tachihaki l'agafà.

- Diu que és nit de pluja i que no vol dormir sol. Vine amb mi.

La dona somrigué.

- Vaja! No hi fa res.

Tachihaki la portà al llit ben agafada. Jagueren sens dir res tot fingint dormir.


La damisel·la jeia sens poder dormir i polsà les cordes del koto.

---En tot aquest temps de dol i aflicció desitjaria amagar-me i viure al cor d'una cavorca. (21)

El Shôshô pensant que ella no dormiria de seguida i que no hi havia ningú més forçà la pota amb un tros de fusta i entrà. Ochikubo s'alçà aterrida, emperò ell se li apropà i l'agafà.

Akogi sentí el soroll de la porta tement que hi passés alguna cosa. Féu per llevar-se mes Tachihaki li ho impedí.

- Què fas? He sentit grinyolar la porta i vull veure què passa.

- Serà un gos o una rata, No t'espantis.

- Què està passant? Sembla que sàpigues quelcom, altrament no diries açò!

- No és res, dorm. - i l'abraçà retenint-la.

- És deplorable! Ets un miserable!

Pensà en com de malament es sentiria la damisel·la i s'enrabià. Tachihaki no la deixava moure i fou inútil.

El Shôshô mentre la tenia agafada li descordà la roba i l'estirà. La dona, esgarrifada, plorava tremolosa.

- A vostre cor ple d'aflicció ofereixo una cavorca on no sabreu de les misèries del món. - digué el Shôshô.

Ella pensà que no podria ésser altre que el Shôshô. Sentí tanta vergonya per l'estat de ses vestits que desitjà morir en aquell instant. Ell veient-la tota plorosa en fou commogut per son estat i restà ajagut sens dir res.

- - - - - -

19 – Monoimi no himegimi (物忌の姫君), possiblement el personatge d'una obra antiga de la qual no hi ha referència. S'esmenta en el Genji Monogatari (源氏物語), al capítol Suetsumuhana(末摘花). El nom significa, de fet, “abstinència”, però aquí segurament en el sentit de dona lletja.
20 - Una referència a l'obra esmentada en la nota 19?
21 – Semblant al poema no. 952, llibre 18, Kokinwakashû (古今和歌集) :

いかならむ 巌の中に 住まばかは 世の憂きことの 聞こえこざ

o0o

30 d’agost de 2014

KOKINSHÛ (古今集) -286-



きよたきのせぜのしらいとくりためて山わけ衣おりてきましを

きよたきのーせぜのしらいとーくりためてーやまわけごろもーおりてきましを

Jo faig un cabdell amb els fils blancs del torrent que cau a Kiyo i teixiré un vestit d'anar a la muntanya!


Poema no 925


Autor : Shintai (神たい法し, ?-?).

Monjo de la província d'Ômi.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -285-



よしののたきを見てよめる

Compost tot contemplant la cascada de Yoshino.


たがためにひきてさらせるぬのなれや世をへて見れどとる人もなき

たがためにーひきてさらせるーぬのなれやーyoをへてみれどーとるひともなき

Aquesta roba per a qui és estesa i emblanquida? Fa anys que la veig però ningú la recollirà.


Nota : La roba és la metàfora de la cascada.


Poema no. 924


Autor : Sôku - El monjo budista- (承均法師 , Sôku Hôshi, sense dades).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -284-


おきつ浪たかしのはまの浜松の名にこそ君をまちわたりつれ

おきつなみーたかしのはまのーはままつのーなにこそきみをーまちわたりつれ

Són a Takashi ben altes les onades sobre la platja i allà no es cansen tots el pins d'esperar-te.

Nota : Característic joc de paraules amb 浜松 "hamamatsu” : platja dels pins/platja de l'espera, i たかし "takashi” : alt.



Poema no.915


Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari “Tosa Nikki” (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

23 d’agost de 2014


YAMATO MONOGATARI (大和物語) 67

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

 
 
【六十七】

又としこ雨のふりける夜ちかぬをまちけり雨にやさはりけんこさりけりこほれたるいへにていといたくもりけり雨のいたくふりしかはえまいらすなりにきさる所にていかにものし給へるといへりけれはとしこ
君を思ひゝまなきやとゝ思へともこよひの雨はもらぬまそなき

Una altra vegada. Toshiko esperava Chikane en una nit de pluja. Privat segurament per la pluja no s'hi presentà. L'aigua degotava arreu de la rònega casa.
- Plou tan fort que no puc venir. Com és que sou en aital lloc?
Li féu arribar Chikane.
I Toshiko :
---Sou en ma pensa encara que hi penso en aquesta llar la pluja d'aquest vespre s'escola per les feses.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 69
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)



【六十九】

忠文かみちのくにの将軍になりてくたりけるときそれかむすこなりける人を監命婦忍ひてあひかたらひけりむまのはなむけにめとりくゝりの狩衣うちきぬさなとやりたりけるかのえたるおとこ
よひ/\に恋しさまさるかり衣心つくしの物にそ有ける
とよみたりけれは女めてゝなきけり

Quan Tadabun (125) nomenat general anà a Michinoku son fill mantenia una relació secreta amb Gen no Myôbu. Com a regal de comiat ella li envià un vestit de cacera, un quimono i unes cintes de roba com a auguri de bon viatge. Quan ell ho hagué composà :

---Cada vesprada amb vestit de cacera l'amor que us tinc creixerà car heu posat tot el vostre sentiment.

Ella en fou encantada i esclatà en plors.

- - - - - -

125 – Fujiwara no Tadabumi (藤原忠文, 873-947). El seu fill es deia Shigemochi (滋望).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 68

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)



【六十八】

枇杷殿よりとしこか家にかしは木の有けるを折にたまへりけりおらせてかきつけて奉りける
我宿をいつかは君かならしはのならしかほには折にをこせる
御返し
柏木に葉守の神のましけるをしらてそ折したゝりなさるな

El senyor de la residència de Biwa (123) envià algú perquè li portés una branca del roure del jardí de Toshiko. Ella en féu tallar una i la hi lliurà amb a aquest poema :

---Des de quin moment sou senyor familiar amb aquesta llar per voler que envii les fulles de mon roure?

La resposta :

---No sabia pas l'existència d'un déu patró de fulles de la vostra roureda damneu pas ma demanda. (124)
- - - - - -

123 – Fujiwara no Nakahira (藤原仲平, 875-945).
124 – Poema no. 1183, llibre 16, Gosenwakashû (後撰和歌集).

o0o

15 d’agost de 2014

雨月物語 46
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)


人々花やぎて出ぬれど。真女子が麗なるには似る べうもあらずぞ見えける。何某の院はかねて心よく聞えかはしければこゝに訪らふ。主の僧迎えて。此春は遅く詣給ふことよ。花もなかばは散過て鶯の聲もやゝ 流るめれど。猶よき方にしるべし侍らんとて。夕食いと清くして食せける。明ゆく空いたう霞みたるも。晴ゆくまゝに見わたせば。此院は高き所にて。こゝかし こ僧坊どもあらはに見おろさるゝ。山の鳥どもゝそこはかとなく囀りあひて。木草の花色々に咲まじりたる。同じ山里ながら目さむるこゝちせらる。初詣には瀧 ある方こそ見所はおほかめれとて。彼方にしるべの人乞て出たつ。谷を繞りて下りゆく。いにしへ行幸の宮ありし所は。石はしる瀧つせのむせび流るゝに。ちい さきあゆどもの水に逆ふなど。目もあやにおもしろし。檜破子打散して喰つゝあそぶ。岩がねづたひに來る人あり。髪は績麻をわがねたる如くなれど。手足いと 健やかなる翁なり。此瀧の下にあゆみ來る。人々を見てあやしげにまもりたるに。真名子もまろやも此人を背に見ぬふりなるを。翁渠二人をよくまもりて。あや し。此邪神。など人をまどはす。翁がまのあたりをかくても有やとつぶやくを聞て。此二人忽躍りたちて。瀧に飛入と見しが。水は大虚に湧あがりて見えずなる ほどに。雲摺墨をうちこぼしたる如く。雨篠を乱してふり來る。翁人々の慌忙惑ふをまつろへて人里にくだる。賎しき軒にかゞまりて生るこゝちもせぬを。翁豊 雄にむかひ。熟そこの面を見るに。此隠神のために悩まされ給 ふが。吾救はずばつひに命をも失ひつべし。後よく慎み給へといふ。豊雄地額着て。此事の始よりかたり出て。猶命得させ給とて。恐れみ敬まひて願ふ。翁され ばこそ。此邪神は年經たる蛇なり。かれが性は婬なる物にて。牛と孳みては麟を生み。馬とあひては龍馬を生といへり。此魅はせつるも。はたそこの秀麗にたは けたると見えたり。かくまで執ねきをよく慎み給はずば。おそらくは命を失ひ給ふべしといふに。人々いよゝ恐れ惑ひつゝ。翁を崇まへて遠津神にこそと拝みあ へり。翁打ち笑て。おのれは神にもあらず。大倭の神社に仕へまつる當麻の酒人といふ翁なり。道の程見立てゝまいらせん。いざ給へとて出たてば。人々後につ きて帰り來る。


Trobaren dones esplèndidament abillades, emperò, cap no es podia comparar amb la bellesa de la Manago. Com els Kanetada havien tingut bones relacions amb un monestir anaren a visitar-lo.
El prior els rebé.
--Sou en retard aquesta primavera! Les flors són mig escampades i la veu del rossinyol se sent ja poc; tot i així, us portaré a alguns llocs que encara són bons de veure.
I els oferí un sopar frugal.
El cel clarejava encara que era molt emboirat (222) i a mesura que caminaven s'aclaria. Com el monestir era dalt d'un cim (223) les cel·les dels monjos es veien nítidament arreu. Els ocells de la muntanya feien una clamadissa de refilets ben amagats, plantes i flors s'obrien en un esclat de colors, i encara que com qualsevol altre llogaret era un plaer pels ulls.
--La primera visita serà per la banda dels salts d'aigua, allà hi ha moltes vistes.
Demanaren algú que els portés i es posaren en camí.
Baixaren vorejant la vall. A l'indret on antany s'alçava el palau on s'estava l'emperador quan sortia, on la corrent d'aigua flueix escanyada petites truites remuntaven l'aigua, llurs fluctuacions eren un gaudi per a la vista. Escamparen els queviures de les cistelles i menjaren tot esbargint-se.
Un home aparegué caminant per les roques. Ses cabells eren com l'estopa, emperò, era un vell amb unes extremitats fortes. Avançà fins al peu del salt d'aigua i veient-los se'ls mirà amb recel. Manago i Maroya li giraren l'esquena fent com si no el veiessin. El vell les fità una bona estona.
--Què estrany! Per què aquests esperits malignes embruixen els humans? Que estiguin així davant de mes ulls!
Sentint-lo murmurejar així les dues dones s'alçaren de cop i se les veié precipitar-se a la cascada. L'aigua s'alçà bullint cap al cel i ambdues desaparegueren. Núvols com de tinta vessaren una pluja que semblava un garbuix de canyes. El vell els menà atribolats i perplexos cap al poble. S'arrauliren esmaperduts sota un míser teulat i el vell tombant-se cap a Toyô digué :
Mirant amb atenció vostra cara hi veig que aquest dimoni amagat us turmenta, i si no us hagués salvat hauríeu acabat perdent la vida. Sigueu prudent a partir d'ara.
Toyô es prostrà en reverencia i li ho explicà tot des del començament.
--Protegiu ma vida encara!
Li demanà tremolenc i amb respecte.
Bé. Certament. Aquest esperit maligne és una serp molt vella de natura luxuriosa. Quan copula amb un bou neix l'unicorn, quan s'ajunta amb un cavall en surt un drac-cavall. Sembla que us ha trastornat perquè s'ha captivat del vostre atractiu. Si no us guardéssiu bé contra aital rabeig podríeu perdre la vida.
Ells cada cop més esfereïts honoraren el vell.
Sou certament el déu de nos ancestres!
I el reverenciaren. El vell féu un somrís.
No sóc pas cap déu jo! Sóc un vell de nom Tagima no Kibito i serveixo al santuari xintoista de Yamato. Us acompanyaré un tros del camí. Som-hi!
I dient açò sortí. Ells el seguiren i tornaren a casa.
- - - - - -
222 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 6 : Waka Murasaki (若紫).
223 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 6 : Waka Murasaki (若紫).
o0o

9 d’agost de 2014

落窪物語 -04-
Ochikubo Monogatari

• Història d'Ochikubo
• (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


- - - - - -
あこきは三の御方人にて、いとニなくさうぞかせて率ておはするに、おのが君のただひとりおはするに、いみじく思ひて、「にはかに、けがれはべりぬ」と申して、とまれば、「よにさもあらじ。かの落窪の君のひとりおはするを思ひて、言ふなめり」と腹立てば、「いとわりなきことも。よくはべなり。さぶらへとあらば参らむ。かくをかしきことを、見じと思ふ人はありなむや。おんなだに慕ひ参る道にこそあめれ」と言へば、げにさや思ひけむ、はした童のあるにさうぞきかへさせて、とどめたまふ。
ののしりて出でたまひぬれば、かいすみて心ぼそげなれど、わが君とうち語らひてゐたるほどに、帯刀がもとより、「御供に参りたまはずと聞くは、まことか。さらば参らむ」と言ひたれば、「御方のなやましげにおはして、とどまらせたまひぬれば、何しにかは。いとつれづれなるをなむ慰めつべくておはせ。ありと宣ひし絵、かならず持ておはせ」と言ひたるは、「女御殿の御方にこそ、いみじく多くさぶらへ。君おはし通はば見たまひてむかし」と言へるなりけり。帯刀、この文をやがて少将の君に見たてまつれば、「これや惟成が妻の手。いたうこそ書きたれ。よき折にこそはありけれ。行きてたばかれ」と宣ふ。「絵一巻おろしたまはらむ」と申せば、君の「かの言ひけむやうならむ折こそ見せめ」と宣へば、「さも侍りぬべき折こそは侍るめれ」と申す。うち笑ひたまひて、御方におはして、白き色紙に、小指さして口すくめたるかたを書きたまひて、「召しつれば、
つれなきを憂しと思へる人はよにゑみせじとこそ思ひ顔なれ
をさな」と書いたまへれば、出づとて、親に、「をかしきさまなるくだもの一餌袋して置いたまへれ。今ただ今取りに奉らむ」と言ひおきて往ぬ。
あこき呼び出でたれば、「いづこ、絵は」と言へば、「くは、この御文見せたてまつりたまへ」、「いで、そらごとにこそあらめ」と言へど、取りて往ぬ。君いとつれづれなる折にて、見たまうて、「絵や聞えつる」と宣へば、「帯刀がもとに、しかじか言ひてはべりつるを、御覧じつけけるにこそはべるめれ」と言へば、「うたて、心無しと見しられたるやうにこそ。人に知られぬ人は無心なるこそよけれ」とて、ものしげに思ほしたり。
帯刀呼べば、出でぬ。物語して、「誰々かとまりたまへる」と、さりげなくて案内問ふ。「いとさうざうしうや。をんなどもの御許に、くだもの取りにやらむ」とて、「何もあらむ物賜へ」と、言ひにやりたれば、餌袋ニつして、をかしきさまにして入れたり。今一つの大きやかなるには、さまざまのくだもの、いろいろの餅、薄き濃き入れて、紙隔てて焼米入れて、「ここにてだにあやしく、あわただしき口つきなれば、旅にてさへいかに見たまふらむ。恥づかしう。この焼米はつゆといふらむ人にものしたまへ」と言へり。さうざうしげなるけしきを見て、いかではかなき志を見せむと思ひて、したるなりけり。女見て、「いで、あやし。まめくだものや。けしからず。そこにしたまへるにこそあめれ」と怨ずれば、帯刀うち笑ひて、「知らず。まろはかやうに見苦しげにはしてむや。をんなどものさかしらなめり。つゆ、これ取り隠してよ」とて、やりつ。


Akogi, com a serventa de la tercera dama, l'acompanyava, i se li donà un esplèndid vestit. Molt amoïnada perquè Ochikubo restava sola a casa, digué per a quedar-s'hi :

- Sóc en impuresa. (16)
- No ets en avinentesa! - exclamà la Kita no Kata – Ho dius perquè la damisel·la Ochikubo serà sola a casa.
- Açò no és cert. Si se'm demana de servir-vos ho faré. Qui no voldria anar-hi en parell esdeveniment? Àdhuc la majordoma més gran desitja anar-hi.

La Kita no Kata semblà convençuda. Se li féu donar aquell esplèndid vestit a una de les minyones i la hi permeté de restar. Hom marxà amb gran enrenou.

Akogi, sola, en aquella quietud, conversava amb la damisel·la quan li arribà un missatge de Tachihaki :

“He sentit que no has anat amb ells. És cert? Si és així, vindré!”
“La damisel·la és molt decebuda per haver de restar a casa, com podia jo anar-hi! Estem molt ensopides, vine i ens entretens. Porta sens falta les pintures esmentades l'altre jorn.”
Tachihaki li havia dit que la germana del Shôshô en tenia moltes de pintures i que la damisel·la les podria contemplar quan el Shôshô la visités.

Quan el Shôshô mirà el missatge d'Akogi que Tachihaki li mostrà digué :

- És l'escriptura de ta muller? Escriu molt bé. Ara és una bona ocasió. Ves-hi i arranja-ho.
- Em deixareu unes pintures?
- Les veurà quan sigui el moment.
- Ara n'és el moment.

El Shôshô féu mitja rialla i anà a l'estança. Sobre un tros de paper blanc esbossà una cara boca-rugada amb un dit petit als llavis :

“Com heu demanat :

---És l'expressió d'algú que està patint cert vostra fredor i que no podria pas haver mai un somriure.

Un infant.”

Açò escriví. Li ho donà a Tachihaki, el qual, de sortida, li digué a sa mare :

Prepara una bossa amb uns bons dolços (17). Adés enviaré algú a recollir-ho.

Anà al lloc on era Ochikubo i cridà Akogi, qui li demanà d'on eren les pintures.

- Ací. Mostra aquesta lletra a la damisel·la.
- Ah! Falòrnies, del cert!

La prengué i sortí.

La damisel·la era desenfeinada i la llegí.

- Que li digueres res de les pintures?
- Ho esmentava en la lletra que envií a Tachihaki, i el Shôshô l'haurà llegida.
- Açò no m'agrada! És com si algú copsés que hi ha en mon cor. És millor que ningú no ho sàpiga i que pensi que no en tinc de cor.

Tachihaki cridà Akogi, qui sortí, i parlaren.

- Qui ha restat a casa? - preguntà Tachihaki, com si no ho sabés ja - Estareu ben soles, no? Enviaré algú a ca la mare que porti uns dolços.

I envià algú que portés allò que fos preparat.

La mare envià dues bosses exquisidament agençades. Dintre hi havia una varietat de fruites i diversos pastissets d'arròs de diferents colors, i separats per un full de paper hi havia arròs torrat. La mare hi havia afegit una lletra.

- Àdhuc entre nosaltres és rar oferir aquestes menges, per les ganyotes que es fan amb la boca al mastegar l'arròs torrat. Què en pensaria la gent de palau si ho veiés? Me n'avergonyeixo, potser millor donar-ho a aquella dita Tsuyu (18)........

Envià açò amb la intenció de mostrar ses sentiments vers aquelles circumstàncies malaurades.

Quan Akogi ho veié preguntà enutjada a Tachihaki :

Açò és molt estrany! És de debò?. No és pas adient. Que hi tens res a veure tu?

Tachikahi féu mitja rialleta :

- Jo no en sé res. Sóc jo persona de fer cosa parella? Serà obra de la mare. Tsuyu, té, agafa açò.

I li'n donà.
- - - - - -

16 – Es refereix a que té la menstruació. Aquest estat implicava una impuresa que no permetia la dona assistir a cap cerimònia o ritual religiosos.
17 – El text indica “kudamono” (果物) : fruita, però els diccionaris clàssics esmenten com a “kudamono” també 菓子 (japonès modern “kashi”), amb l'accepció de “dolços”.
18 – Tsuyu (つゆ/露). Podria tractar-se de la minyona al servei d'Akogi.

o0o

- - - - - -

16 – Es refereix a que té la menstruació. Aquest estat implicava una impuresa que no permetia la dona assistir a cap cerimònia o ritual religiosos.
17 – El text indica “kudamono” (果物) : fruita, però els diccionaris clàssics esmenten com a “kudamono” també 菓子 (japonès modern “kashi”), amb l'accepció de “dolços”.
18 – Tsuyu (つゆ/露). Podria tractar-se de la minyona al servei d'Akogi.

o0o

31 de juliol de 2014

KOKINSHÛ (古今集) -283-


ちはやぶる宇治の橋守なれをしぞあはれとは思ふ年のへぬれば

ちはやぶるーうじのはしもりーなれをしぞーあわれとはおもうーとしのへぬれば

Et compadeixo tu que vigiles el pont que passa sobre l'esgarrifós riu Uji, tu que ho has fet tants anys!


Nota : Construït l'any 646 a la zona de Kyoto.

Es troba una referència al “guardià del pont d'Uji” al Nihonshoki (日本書紀). Traduït com “Les Cròniques del Japó” és el segon llibre més antic de la història japonesa després del Kojiki (古事記, any 712). La seva redacció final data del 720 sota la supervisió del príncep Toneri (舎人親王, 636-735) amb la col.laboració d'Ô no Yasumaro (太安万侶, ?-¿). Cobreix el període històric que va dels orígens fins al 696. També se'l coneix amb el nom de Nihongi (日本紀). A diferència del Kojiki, escrit en transcripció japonesa dels caràcters xinesos, el Nihonshoki està escrit en xinès clàssic. És la font més important i completa dels anals de la història del Japó antic.

Poem no. 904

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -282-


おなじ御時のうへのさぶらひにてをのこどもにおほ みきたまひて、おほみあそびありけるついでにつかうまつれる

Compost i presentat a l'emperador durant el seu regnat en el qual sa majestat va oferir “sake” als nobles del Saló dels Cortesans i va presidir la festa amb música.

Nota : Es tracta de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931).


おいぬとてなどかわが身をせめきけむおいずはけふにあはましものか

おいぬとてーなどかわがみをーせめきけむーおいずはきょうにーあわましものか

Per què hauría de blasmar aquest mon cos ara envellit? No hauria conegut aquest jorn si no ho fos.


Poema no. 903

Autor : Fujiwara no Toshiyuki Ason (El noble Fujiwara no Toshiyuki, 藤原敏行朝臣 / 藤原敏行, ¿901?/¿907?).
No hi ha gairebé dades sobre la seva vida.
A més de poeta va ser un cal.lígraf molt famós i va participar en molts concursos durant els regnats dels quatre emperadors que va servir.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -281-


業平朝臣のははのみこ長岡にすみ侍りける時に、な りひら宮づかへすとて、時時もえまかりとぶらはず侍りければ、しはすばかりにははの みこのもとより、とみの事とてふみをもてまうできたり、あけて見ればことばはなくて ありけるうた

La mare de Narihira, una princesa imperial, vivia a Nagaoka, i degut als seus deures a la cort el fill no podia visitar-la sovint. Cap a la dotzena lluna la mare li va fer arribar una carta que semblava força urgent. Quan la va obrir no hi va trobar cap missatge, només els versos següents :


老いぬればさらぬ別もありといへばいよいよ見まくほしき君かな

おいぬればーさらむわかれもーありといえばーいよいよみまくーほしききみかな

Sóc envellida i és inevitable diuen ma partença ço més intens encara el meu desig de veure't.


Nota : La mare era filla de l'emperador Kanmu (桓武天皇, 737- 806), qui va regnar des del 784 fins al 794 a Nagaoka, any en que es va traslladar la capital a Kyoto.

Aquest poema és a l'Ise Monogatari (伊勢物語), capítol 84:

むかし、おとこありけり。身はいやしながら、はゝなむ宮なりける。そのはゝ、ながをかといふ所にすみ給けり。子は京に宮づかへしければ、まうづとしけれど、しばしばえまうでず。ひとつごにさへありければ、いとかなしうしたまひけり。さるに、しはす許に、とみの事とて御ふみあり。おどろきて見れば、うたあり。
おいぬればさらぬわかれのありといへばいよいよ見まくほしきゝみかな
かの子、いたうゝちなきてよめる。

Poema no. 900
o0o

19 de juliol de 2014

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 66

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)



【六十六】

としこちかぬをまちけるよこさりけれは
小夜更ていなおほせ鳥の啼けるを君かたゝくと思ける哉

Una nit que Toshiko (121) esperava Chikane, com no arribava :

---En la fosca nit l'ocell que porta l'arròs ha fet cantada he pensat que éreu vós qui picava la porta. (122)

- - - - - -

121 - Toshiko (としこ, ¿-?), esposa de Fujiwara no Chikane (藤原千兼,¿-?).
122 – Inaohosedori (稲負鳥). Un dels tres ocells del "Kokindenju" (古今伝授) : Estudi i ensenyament del Kokinshû. Els deixebles havien d'anotar els punts més importants de l'ensenyament dels seus mestres i que es considerava un secret. Molt sovint això va degenerar en pedanteria, impartint lliçons sobre l'estudi de punts insignificants del Kokinshû a preus abusius.
Es tracta de la “cuereta” (de la família dels motacil.lids / Motacillidae). He traduït però el nom literal dels caràcters tal com consta en aquest tractat. Ara és “sekirei” (鶺鴒).
o0o