15 de juny de 2013

雨月物語 26
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)


杉の下道のをぐらきを行/\。霊廟の前なる燈篭堂の簀子に上りて。雨具うぢ敷座をまうけて。閑に念仏 しつゝも。夜の更ゆくをわびてぞある。方五十町に開きて。あやしげなる林も見えず。小石だも掃ひし福田ながら。さすがにこゝは寺院遠く。陀羅尼鈴錫の音も 聞えず。木立は雲をしのぎて茂さび。道に界ふ水の音ほそ%\と清わたりて物がなしき。寝られぬまゝに夢然かたりていふ。そも/\大師の神化。土石草木も霊 を啓きて。八百とせあまりの今にいたりて。いよゝあらたに。いよゝたふとし。遺芳歴踪多きが中に。此山なん第一の道場なり。太師いまぞかりけるむかし。遠 く唐土にわたり給ひ。あの國にて感させ給ふ事おはして。此三鈷のとゞまる所我道を揚る霊地なりとて。杳冥にむかひて抛させ給ふが。はた此山にとゝまりぬ る。壇場の御前なる三鈷の松こそ此物の落とゞまりし地なりと聞。すべて此山の草木泉石霊ならざるはあらすとなん。こよひ不思議にもこゝに一夜をかりたてま つる事。一世ならぬ善縁なり。なんぢ弱きとて努/\信心をこたるべからずと。小やかにかたるも清て心ぼそし。
御廟のうしろの林にと覚えて。仏法/\となく 鳥の音山彦にこたへてちかく聞ゆ。夢然目さむる心ちして。あなめづらし。あの啼鳥こそ仏法僧といふならめ。かねて此山に栖つるとは聞しかど。まさに其音を 聞しといふ人もなきに。こよひのやどりまことに滅罪生善の祥なるや。かの鳥は清浄の地をえらみてすめるよしなり。上野の國迦葉山。下野の國二荒山。山城の 醍醐の峯。河内の杵長山。就中此山にすむ事。大師の詩偈ありて世の人よくしれり
寒林獨坐草堂暁   三寳之聲聞一鳥
一鳥有聲人有心   性心雲水倶了々
又ふるき歌に
松の尾の峯静なる曙にあふぎて聞けば佛法僧啼
むかし最福寺の延朗法師は世にならびなき法華者なりしほどに。松の尾の御神此鳥をして常に延朗につかへしめ給ふよしをいひ傳ふれば。かの神垣にも巣 よしは聞えぬ。こよひの竒妙既に一鳥聲あり。我こゝにありて心なからんやとて。平生のたのしみとする俳諧風の十七言を。しばしうちかたふいていひ出ける
鳥の音も秘密の山の茂みかな.

En la foscor seguiren el camí sota els cedres i pujaren fins a la galeria del Tôrô-Dô (157). Davant del santuari estengueren llurs capes per a la pluja per asseure's i restaren en silenci, consirosos, mentre avançava la nit.
S'havia estassat un espai d'unes vint-i-quatre hectàrees i el bosc no semblava pas tenebrós. Essent un lloc sagrat inclús les pedres més petites havien estat escombrades i, evidentment, era allunyat dels temples. No es sentia com deien les oracions, ni les campanes ni les vares amb anelles. Els arbres alçaven llurs capçades més enllà dels núvols, la remor de l'aigua vora el camí era blana i els emmelangia.
Com no podien dormir Muzen digué :
La divina influència del Mestre obrí inclús les ànimes de les pedres i els arbres. Per més de vuit-cents anys, fins avui mateix, és més i més extraordinària, més santa, d'entre tots els llocs on hi ha les petges de ses assoliments i pelegrinatges, aquesta muntanya és el lloc més venerat. Antany, encara viu, el Mestre passà a la llunyana Xina i allà tingué moltes experiències. “On caigui aquest trident serà el lloc on es desenvoluparà nostra Via”, digué, i el trident que llançà cara al cel s'aturà exactament en aquesta muntanya. El “Pi del trident” davant del lloc sagrat, he sentit dir que és el punt on caigué. De tots els arbres, herbes, fonts i pedres d'aquesta muntanya no n'hi ha cap que no tingui ànima. Que aquest vespre, per circumstàncies excepcionals, hàgim de passar la nit ací, és degut a fets de vides anteriors. Tu ets jove, emperò, no descuris mai la fe!
Mots a sota veu, emperò, ben clars, que els desconfortaren.
Del bosc rere el santuari semblà sentir-se el crit d'un ocell “Buppan! Buppan!” (158) que l'eco de la muntanya repetia. Muzen es despertà.
Què estrany! Aquest ocell que crida ha d'ésser el Buppôsô! Havia sentit dir que vivia en aquesta muntanya, emperò, no hi ha ningú que digué d'haver-lo sentit abans. La nostra estada aquest vespre és un senyal del perdó de nos pecats i la salvació futura? Es diu que aquest ocell escolleix llocs sagrats per a niar. La muntanya de Kashô, a la província de Kanzuke, la muntanya de Futara, a Shimotsuke, el cim del Daigo a Yamashiro, la muntanya de Shinaga a Kawachi..... Que nii especialment en aquesta muntanya hom no ho sap bé car hi ha els versos del Gran Mestre :
---En el bosc glaçat, tot sol, assegut a ma cabana, a trenc l'alba, sento un ocell que canta els Tres Tresors.
---L'ocell té veu, l'home esperit, naturalesa animal, esperit, núvols, aigua..... Tots son il.luminats.
També un poema antic :
---De Matsunoo el cim en el silenci. A punta d'alba aixeco els
ulls i sento el cant del Buppô (159).
Antany, segons la tradició, el monjo Enrô (160), del temple de
Saifuku, com era un devot sens igual del Sutra del Lotus (161), el
déu de Matsunoo posà per sempre aquest ocell al seu servei, i
sabem que nia també en aquest recinte. Aquest vespre, just
un misteri, l'ocell ha cantat. Restaré jo ací insensible?
Inclinà el cap una estona i recità un poema de disset síl.labes, en l'estil que li era de sòlit plaent .
---El so de l'ocell, també el mont de l'arcà,verd exuberant!
- - - - - -
157 – Tôrô-dô (燈篭堂), lit.: El santuari de les llanternes.
158 – Buppô! Buppô! (仏法/\) : Eurystomus orientalis, ocell de la família dels cuallargs. És de color negre, qua de blau violat i potes vermelloses i té un bec força llarg. Viu en boscos molt espessos i és molt difícil de veure, més encara d'apropar-s'hi. És molt rar al Japó i per això aquesta característica de sagrat que se li confereix. El seu crit de “buppô” s'assembla a “Buppôsô” que significa en japonès “Buda, la Llei i el Monjo”, els tres tresors del budisme. A vegades s'empra el sinònim de “Sambôshô” : Ocell dels tres tresors.
El títol d'aquest conte fa un evident joc de paraules amb el crit de l'ocell i el budisme car el protagonista, Kôbô Daishi, va ser una figura eminent en la introducció de l'escola de budisme Shingon (真言宗) al Japó.
159 – Fujiwara no Mitsutoshi (藤原の光俊, ¿ - 1276) un dels compiladors de Shokukokinshû” (続古今和歌集): Continuació de l'antologia de poemes japoneses antics i nous. Recull de finals del 1265, sis anys després que l'emperador Go-Saga (後嵯峨天皇, 1220-1272) l'encarregués l'any 1259. Compilació feta per Fujiwara no Tameie conjuntament amb Fujiwara no Motoie, Fujiwara no Ieyoshi i Fujiwara no Yukiee. Té 20 volums i 1925 poemes.
160 – Enrô Hôshi (延朗法師, 1129-1208). Monjo de la secta Tendai (天台宗).
161 - “MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus. En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra, i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar. La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC (hi ha altres dates, però).
o0o