25 de maig de 2013

雨月物語 25
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)



佛法僧

うらやすの國ひさしく。民作業をたのしむあまりに。春は花の下に息らひ。秋は錦の林を尋ね。しらぬ火の筑紫路もしらではと械まくらする人の。富士筑 紫の嶺/\を心にしむるぞそゞろなるかな。伊勢の相可といふ郷に。拝志氏の人。世をはやく嗣に譲り。忌こともなく頭おろして。名を夢然とあらため従來身に 病さへなくて。彼此の旅寝を老のたのしみとする。季子作之治なるものが生長の頑なるをうれひて。京の人見するとて。一月あまり二条の別業に逗まりて。三月 の末吉野の奥の花を見て。知れる寺院に七日はかりかたらい。此ついでにいまだ高野山を見ず。いざとて。夏のはじめ青葉の茂みをわけつゝ。天の川といふより 踰て。摩尼の御山にいたる。道のゆくての嶮しきになづみて。おもはずも日かたふきぬ。壇場。諸堂霊廟。残りなく拝みめぐりて。こゝに宿からんといへど。ふ つに答ふるものなし。そこを行人に所の掟をきけば。寺院僧坊に便なき人は。麓にくだりて明すべし。此山すべて旅人に一夜をかす事なしとかたる。いかゞはせ ん。さすがにも老の嶮しき山路を來しがうへに。事のよしを聞きて大きに心倦つかれぬ。作之治がいふ。日もくれ。足も痛みて。いかゞしてあまたのみちをくだ らん。弱き身は草に臥とも厭ひなし。只病給はん事の悲しさよ。夢然云。旅はかゝるをこそ哀れともいふなれ。今夜脚をやぶり。倦つかれて山をくだるともおの が古郷にもあらず。翌のみち又はかりがたし。此山は扶桑第一の霊場。大師の廣徳かたるに尽ず。殊にも來りて通夜し奉り。後世の事たのみ聞ゆべきに。幸の時 なれば。霊廟に夜もすがら法施したてまつるべしとて。


BUPPÔSÔ

Durant molt de temps en el país de la pau i la calma (150), la gent gaudia plenament en llurs tasques, reposava sota la flors a la primavera, cercava el brocat dels boscos a l'hivern, i aquells que feien del timó llurs coixins (151) desconeixen la ruta de Tsukushi, la dels focs misteriosos, els cims del Fuji i del Tsukuba eren sens adonar-se'n plaents a llurs cors.

A Ise, en un poble dit Ôka, un home de la família Hayashi havia traspassat molt aviat ses bens terrenals a son successor. Sens cap reguard es féu tallar els cabells, canvià son nom per el de Muzen, i com mai no havia patit cap malaltia es complaia en sa vellesa en viatjar i dormir ací i allà. El caràcter enterc de son darrer fill, Sakunoji, l'amoïnava. Amb el propòsit de que veiés la gent de la capital el tingué un mes passat a sa mansió de la Segona Avinguda.

A finals de la tercera lluna veieren les flors al cor de Yoshino i s'esbargiren uns set jorns en un monestir on era conegut. En l'avinentesa digueren “Encara no hem vist la muntanya de Kôya, anem-hi doncs!”, i a primers d'estiu feren camí per la luxuriant vegetació, travessaren Tennogawa i arribaren a la muntanya de Mani (152). Mentre s'afanyaven pel camí escarpat el sol es pongué sens adonar-se'n. Pregaren a tots i cadascun dels llocs sagrats, als temples i al santuari del fundador de la secta (153). Demanaren d'hostatjar-se allà, emperò, ningú no els contestà. Preguntaren sobre els costums del lloc a un home que hi passava que els hi digué :

----Qui no té relacions amb els temples o amb els monjos ha de baixar al peu de la muntanya i estar-se allà. En aquesta muntanya cap viatger no hi pot passar la nit.

Què fer? Per un vell que havia vingut per un camí de muntanya escarpat era norma que a l'escoltà allò es sentís abatut. Sakunoji digué :

----És ja hora baixa i ens fan mal les cames. Com ens ho farem per a fer aquesta caminada? Jo sóc jove i put jeure a l'herba, només que em sabria molt de greu que vos prenguéssiu mal.

Muzen digué :

----Aquest és el sentit del viatge. Encara que aquest vespre ens trenquéssim les cames i baixéssim exhaustes de la muntanya no seríem pas al nostre poble. També és difícil de preveure el camí de demà. Aquesta muntanya és el lloc més sagrat de Fusô (154), no acabaríem mai de parlar dels mèrits del Gran Mestre (155). De fet, car som arribats ací vetllem i implorem per nostres vides futures (156). Com l'avinentesa és bona, preguem davant del mausoleu tota la nit.

- - - - - -

150 – Urayasu no kuni (うらやすの國) : terra de pau i calma, un epítet poètic per a Japó. La referència és al Nihon Shoki (日本書紀) : 昔伊弉諾尊目此国曰。日本者浦安国。
151 – Kaji-makura (械まくらする / 械枕) : fer del timó coixinera..... Aquí es fa referència a dormir tot navegant, en contrast amb la típica expressió de dormir en un viatge per terra : “kusa-makura” (草枕).
152 - Mani no mi-yama (摩尼の御山), epítet poètic per a la muntanya de Koya (高野山).
153 - Kôbô-Daishi (弘法大師 , 774-835), també conegut amb el nom de Kûkai (空海).
154 - Fusô (扶桑), un altre sinònim de Japó. Així era conegut pels xinesos.
155 – Veure la nota no. 153.
156 – Referència a les reencarnacions pròpies de la doctrina budista.

o0o