5 de gener de 2013

雨月物語 17
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)





勝四郎は雀部に従ひて京にゆき。絹ども残りなく交易せしほどに。當時都は花美を好む 節なれば。よき徳とりて東に帰る用意をなすに。今度上杉の兵鎌倉の御所を陥し。なほ御跡をしたふて責討ば、古郷の邊りは干戈みち/\て。たくろくの岐とな りしよしをいひはやす。まのあたりなるさへ偽おほき世説なるを。ましてしら雲の八重に隔たりし國なれば。心も心ならず。八月のはじめ京をたち出て。岐曽の 真坂を日くらしに踰けるに。落草ども道を塞へて。行李も殘りなく奪はれしがうへに。人のかたるを聞けば。是より東の方は所々に新関を居て。旅客の往來をだ に宥さゞるよし。さては消息をすべきたづきもなし。家も兵火にや亡びなん。妻も世に生てあらじ。しからば古郷とても鬼のすむ所なりとて。こゝより又京に引 かへすに。近江の國に入て。にはかにこゝちあしく。熱き病を憂ふ。武佐といふ所に。児玉嘉兵衛とて富貴の人あり。是は雀部が妻の産所なりければ苦にたのみ けるに。此人見捨ずしていたはりつも。醫をむかへて薬の事専なりし。やゝこゝち清しくなりぬれば。篤き恩をかたじけなうす。されど歩む事はまだはか%\し からねば。今年は思ひがけずもこゝに春を迎ふるに。いつのほどか此里にも友をもとめて。揉ざるに直き志を賞ぜられて。児玉をはじめ誰々も頼もしく交りけ り。此後は京に出て雀部をとふらひ。又は近江に帰りて児玉に身を托。七とせがほとは夢のごとくに過しぬ。

Katsushirô havia anat a Kyoto amb Sasabe on havia venut tota la seda perquè en aquell temps el luxe era molt preuat a la capital. Com n'havia tret un bon guany i quan es disposava a tornar a Azuma s'escampà la brama que els soldats d'Uesugi havien fet caure el palau de Kamakura i, a més, seguint les petges de Shigeuji havien atacat, i els voltants de son poble eren a vessar de llances i escuts, com si fossin la cruïlla de Takuroku (117), Inclús allò que s'esdevé davant dels ulls és molt exagerat, més encara quan passa en una contrada més enllà dels “núvols blancs de vuit gruixos” (118); així, a contracor, a primers de la vuitena lluna Katsushirô deixà la capital. Quan al capvespre creuà la collada de Kiso, a Misaka, uns lladres havien barrat el camí i li prengueren tot. Sentí dir que a l'est d'allà s'havien alçat noves barreres i que el trànsit de viatgers no era permès. En aquelles circumstàncies no hi havia manera de posar-se en contacte. Potser els soldats havien cremat la casa, ara en ruïnes, i la dona ja no era d'aquest món, aleshores el poble seria un catau de dimonis...... Així dons, féu altra vegada el camí cap a la capital i tot entrant a la contrada d'Ômi es sentí malament de sobte i s'enfebrà. En un indret anomenat Musa hi vivia un home de nom Kodama Kahee, era la vila de la muller de Sasabe, i a ell li demanà ajut. Aquest home no només no el desemparà sinó que el tractà amb deferència, i féu venir un metge que hi tingué molta cura amb ses medecines. Mica en mica Katsushirô es recuperà i regracià Kodama amb molt agraïment per sa benvolença. No obstant això, no es sentia encara prou fort per caminar i no tingué més remei aquell any que esperar la primavera vinent. Aviat féu amistats en aquell poble i son tarannà natural i afable fou apreciat, començant pel mateix Kodama que li féu molta confiança.
Més endavant anà a Kyoto a visitar Sasabe i de tornada a Ômi es posà a la disposició de Kodama, i set anys s'escolaren com en un somni.

- - - - -

117 – Takuroku (たくろく). En xinès, transcripció fonètica antiga : Cho Lu. Lloc on hi va haver una famosa batalla a la Xina, segons es descriu al Shiji (史記, Annals del gran historiador), monumental obra històrica de la Xina de Sima Qian / Ssuma-Ch'ien - 司馬遷, 145/135 – 86 aC).
118 - Forma poètica per expressar una gran distància, així esmentat al Man'yôshû (万葉集), poema no. 866, llibre 5, :
はろはろに思ほゆるかも白雲の千重に隔てる筑紫の国は.
També és al Kokinwakashû (古今和歌集).

o0o