26 d’octubre de 2013

雨月物語 32
Ugetsu Monogatari
上田 秋成


Ueda Akinari (1734-1809)

庄太夫大に怡び。よくも説せ給ふものかな。此事我家にとり て千とせの計なりといへども。香央は此國の貴族にて。我は氏なき田夫なり。門戸敵すべからねば。おそらくは肯がひ給はじ。媒氏の翁笑をつくりて。大人の謙 り給ふ事甚し。我かならず万歳を諷ふべしと。往て香央に説ば。彼方にもよろこびつゝ。妻なるものにもかたらふに。妻もいさみていふ。我女子既に十七歳にな りぬれば。朝夕によき人がな娶せんものをと。心もおちゐ侍らず。はやく日をえらみて聘礼を納給へと。強にすゝむれば。盟約すでになりて井沢にかへりこと す。即聘礼を厚くとゝのへて送り納れ。よき日をとりて婚儀をもよほしけり。猶幸を神に祈るとて。巫子祝部を召あつめて御湯をたてまつる。そも/\當社に祈 誓する人は。数の秡物を供へて御湯を奉り。吉祥凶祥を占ふ。巫子祝詞をはり。湯の沸上るにおよびて。吉祥には釜の鳴音牛の吼るが如し。凶きは釜に音なし。 是を吉備津の御釜秡といふ。さるに香央が家の事は。神の祈させ給はぬにや。只秋の虫の叢にすだくばかりの聲もなし。こゝに疑ひをおこして。此祥を妻にかた らふ。妻更に疑はず。御釜の音なかりしは祝部等が身の清からぬにぞあらめ。既に聘礼を納めしうへ。かの赤縄に繋ぎては。仇ある家。異なる域なりとも易べか らずと聞ものを。ことに井沢は弓の本末をもしりたる人の流にて。掟ある家と聞けば。今否むとも承がはじ。ことに佳婿の麗なるをほの聞て。我児も日をかぞへ て待わぶる物を。今のよからぬ言を聞ものならば。不慮なる事をや仕出ん。其とき悔るともかへらじと言を尽して諫むるは。まことに女の意ばへなるべし。香央 も従來ねがふ因みなれば深く疑はず。妻のことばに従て婚儀とゝのひ。両家の親族氏族。鶴の千とせ。亀の万代をうたひことぶきけり。

Shôtarô en fou ben content.

- És una bona proposta. Es pot dir que és un afer per a afermar la família durant mil anys. Els Kasada són de la noblesa d'aquesta contrada, mentre que nosaltres som pagesos sens nom de nissaga. Nostra família no s'hi pot comparar, és probable que no s'hi avinguin.

El vell mitjancer féu un somrís :

- Vostra modèstia és excessiva. Sóc convençut que entonarem cants de celebració.
Anà a veure Kasada i en féu la proposta, la qual li plagué molt. En parlà amb sa muller que digué tota convençuda :
Nostra filla té ja disset anys i encara que vull que es casi amb un home escaient, açò no deixa d'amoïnar-me. Vinga, escollim la data i enviem els regals de prometatge.

Tot es precipità. Es féu el compromís d'immediat i s'envià la resposta als Izawa. Tot seguit, es prepararen els regals, s'escollí un jorn benastruc i es féu la celebració.
Per invocar els déus per a la llur felicitat es convocaren sacerdotesses i bonzes. I es féu l'ofrena de l'aigua calenta. La gent que va al santuari a fer les invocacions fa ofrenes de tota mena i celebra el ritual de l'aigua calenta. Les sacerdotesses fan les pregàries rituals, i quan l'aigua arrenca el bull, si l'auguri és favorable el so de la caldera sembla el mugit d'un bou. Si és negatiu, la caldera no en fa pas cap de so. Açò s'anomena el conjur de “la caldera de Kibitsu”. Així doncs, acceptarien els déus l'afer de la família Kasada?
No hi hagué ni el soroll del brunzir dels insectes a l'herba a la tardor.
Neguitós, Kasada li parlà a la dona de la predicció. Ella no s'hi amoïnà gens :

- Si la caldera no ha fet cap soroll és que segurament les sacerdotesses no s'han purificat adientment. Es diu que una vegada enviat els regals i lligat el cordo vermell res no canviarà, encara que fos una família enemiga o d'un país diferent, particularment els Izawa, car sabem que són d'un llinatge de guerrers. És una família de principis. - Encara que nosaltres ho rebutgéssim ara ells no ho acceptarien pas. La noia ja n'ha sentit parlar de la bella aparença del nuvi, ja compta els jorns i no pot esperar més. Si sabés que allò no ha anat bé podria fer qualque despropòsit . Tot i que ens penedíssim res no canviaria.

Una tirallonga de mots per a reprendre és ben cert del caràcter de la dona. Com era una relació que des d'un bon començament Kasada havia desitjat no n'era massa amoïnat, acceptà el parer de la dona i prepararen el casament. Parents i amics d'ambdues famílies els felicitaren i cantaren els “Mil anys de la grua” i “L'eternitat de la tortuga” (181).
- - - - - -

181 – Tsuru (鶴): Grua. Kame (亀) : Tortuga. Dos símbols de longevitat en la cultura japonesa.

o0o

19 d’octubre de 2013

KOKINSHÛ (古今集) -253-


あふまでのかたみも我はなにせむに見ても心のなぐさまなくに

あうまでのーかたみもわれはーなにせむにーみてもこころのーなぐさまなくに

Què en faré jo del record com penyora fins retrobar-te, encara que me'l miri no em donarà consol?

Poema no. 744

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -252-


くもり日の影としなれる我なればめにこそ見えね身をばはなれず

くもりびのーかげとしなれるーわれなればーめにこそみえねーみをばはなれず

He esdevingut ombra sota el dia tot ple de boira i encara sens veure'm jo no sóc pas lluny de tu.

Poema no. 728

Autor : Shimotsuke no Omune (しもつけのをむね, ? - ¿)

No hi ha dades de la seva vida.

o0o

12 d’octubre de 2013


YAMATO MONOGATARI (大和物語) 32
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

 
【三十二】

亭子のみかとにうきやうのかみの読て奉りたりける
哀てふ人も有へく武蔵のゝ草とたにこそおふへかりけれ

時雨のみふる山里の木の下はをる人からやもり過ぬらん
とありけれはかへり見給はぬ心はへなりけりみかと御らんしてなに事そこれを心えぬとてそうつの君になん見せ給けるときゝしかはかひなくなむありしとかたり給ひける

A l'emperador del Teiji-In del veguer de la Dreta de la vila :

---Puix que hi ha gent que es commou amb l'herba que a Musashi tanta creix a la plana tan de bo jo en neixés. (71)

I encara :

---Sota els arbres del poble de muntanya vessa el ruixat, qui ha trencat les branques perquè segueixi vessant? 

Això féu, planyent-se de que no comptava amb el benifet de l'emperador. Quan sentí que l'emperador després de mostrar els versos al preceptor de monjos havia dit :

- Què vol dir això? No ho entenc.

Llavors ell comprengué que havia estat endebades.
- - - - - -

71 - Poema no. 848, llibre 13, del Shokugosenshû (続後撰集). Tot i que es diu que va ser composat per Gen no Myôbu i presentat a l'emperador Uda això no és clar. En altres edicions hi ha algunes variacions en els versos.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 31
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

 
 
【三十一】

おなし右京のかみ監の命婦に
よそなから思ひしよりも夏のよの見はてぬ夢そはかなかりける

Del mateix veguer de la Dreta de la vila a Gen no Myôbu :

---Que n'és de llunyà el temps del nostre amor, com de vesprada fugisser somni d'estiu més que no em pensava. (70)

- - - - - -

70 – Poema no. 171, llibre 4, del Gozenwakashû (後撰和歌集).

o0o

 YAMATO MONOGATARI (大和物語) 30
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【三十】

故右京のかみ宗于の君なりいつへきほとに我身のえなりいてぬ事と思ひ給ひける比ほひ亭子の御かとに紀伊国より石つきたるみるをなん奉りたりけるを題にて人々歌よみけるに右京のかみ
沖つ風ふけゐの浦にたつなみのなこりにさへや我はしつまん

El difunt Muneyuki (68), veguer de la Dreta de la vila, havia pensat que era el moment d'haver una promoció, emperò, ara ja no ho creia pas, i llavors presentà a l'emperador del Teiji-In unes algues enganxades a una pedra rebuda de la contrada de Ki, i com la gent feia versos sobre aquest tema, el veguer de la Dreta de la vila féu :

---I en la maror de les altes onades que el vent del mar fa al golf de Fukei haig d'ésser jo engolit? (69)
- - - - - -
68 – Minamoto no Muneyuki (源宗于, ?-939).
69 – Poema no. 1448, llibre14, del Shinsenzaiwakashû (新千載和歌集).

o0o

5 d’octubre de 2013

雨月物語 31
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)



吉備津の釜

妬婦の養ひがたきも。老ての後其功を知ると。咨これ何人の語ぞや。害ひの甚しからぬも商工を妨げ物を破りて。垣の隣の口をふせぎがたく。害ひの大な るにおよびては。家を失ひ國をほろぼして。天が下に笑を傳ふ。いにしへより此毒にあたる人幾許といふ事をしらず。死て蟒となり。或は霹靂を震ふて怨を報ふ 類は。其肉を醢にするとも飽べからず。さるためしは希なり。夫のおのれをよく脩めて教へなば。此患おのづから避べきものを。只かりそめなる徒ことに。女の 慳しき性を募らしめて。其身の憂をもとむるにぞありける。禽を制するは気にあり。婦を制するは其夫の雄ゝしきにありといふは。現にさることぞかし。吉備の 國賀夜郡庭妹の郷に。井沢庄太夫といふものあり。祖父は播磨の赤松に仕へしが。去ぬる嘉吉元年の乱に。かの館を去てこゝに來り。庄太夫にいたるまで三代を 經て。春耕し。秋收めて。家豊にくらしけり。一子正太郎なるもの農業を厭ふあまりに。酒に乱れ色に酖りて。父が掟を守らず。父母これを嘆きて 私 にはかるは。あはれ良人の女子のかほよきを娶りてあはせなば。渠が身もおのづから脩まりなんとて。あまねく國中をもとむるに。幸に媒氏ありていふ。吉備津 の神主香央造酒が女子は。うまれだち秀麗にて。父母にもよく仕へ。かつ歌をよみ。箏に工みなり。従來かの家は吉備の鴨別が裔にて家系も正しければ。君が家 に因み給ふは果吉祥なるべし。此事の就んは老が願ふ所なり。大人の御心いかにおぼさんやといふ

LA CALDERA DE KIBITSU
“Difícil és de viure amb una dona gelosa, emperò, després, a la vellesa, se'n reconeixen els mèrits”.
Ah! De qui són aquests mots? Encara que el mal no sigui desmesurat, és un inconvenient per als afers i la ruïna dels béns. És difícil d'evitar la maldiença dels veïns més propers, i quan el mal arriba a grans proporcions, és la destrucció de la família, la ruïna del país, la riota de l'imperi. D'aquells que des d'antany n'han patit el verí no se'n sap el nombre. Quan una dona gelosa mora esdevé una serp o per fer retrunyir el tro, és la forma de sa revenja, tot i que posessin sa carn en salmorra no n'hi hauria pas prou!
Rars són aitals exemples. Si el marit mostra bon capteniment s'estalviarà així el neguit, emperò, si és vel.leidós, tot i poc, incitarà la naturalesa perversa de la dona, ell mateix serà el causant de son penar! Es diu que “Per a dominar un ocell cal caràcter, per a dominar una dona cal la fermesa del marit”, i això és ben cert.
Al poble de Niise, a la contrada d'Ebi, districte de Kaya, hi havia un home de nom Izawa Shôtarô. Son avi havia servit els Akamatsu de Harima, emperò, durant els disturbis del primer any de Kakitsu (179), deixà la mansió i vingué ací. Durant tres generacions, fins a Shôtarô, es llaurà per primavera, es recollí a la tardor, i la família visqué en l'abundor.
Shôtarô, fill únic, detestava la feina de pagès, era bevedor i luxuriós, i no observava els preceptes de son progenitor. Els pares se'n planyien i acordaren en secret :
- Segurament, si el caséssim amb una noia bonica i de bona família, tot es redreçaria de mena.
Així doncs, cercaren per tota la contrada, i per sort un mitjancer els digué :
- La filla de Kasada Miki,, sacerdot de Kibitsu, és de gentil caràcter, atén molt bé els pares, fa versos i és destre amb el “koto” (180). Són descendents de Kibi no Kamowake, de bon llinatge. Una unió amb vostra família gaudiria dels millors auguris. Desitjo que aquest afer sigui reeixit. Què en penseu vós, senyor, d'això?
- - - - - -
179 – Kakitsu (嘉吉) : any 1441.
180 – Koto (箏 / 琴) : una mena de llaüt horitzontal.
o0o