31 d’agost de 2013

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 27
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


 
【二十七】

かいせうといふ人法師になりて山にすむあいたにあらはひなとする人のなかりけれはおやのもとにきぬをなんあらひにをこせたりけるをいかなるおりにか有けんむつかりておやはらからのいふこともきかて法師になりぬる人はかくうるさきこといふものかといひけれはよみてやりける
今は我いつちゆかまし山にても世の憂ことはなをも絶ぬか

Quan un home de nom Kaisen (61) que s'havia fet monjo vivia a la muntanya no tenia ningú que li fes la bugada enviava la roba a ses pares perquè la hi restessin. En una certa ocasió, els pares s'enutjaren :
- Algú que sens consultar res amb els pares s'ha fet monjo, ens ha d'amoïnar d'aquesta manera?.
Llavors, ell composà ;
---En aquests moments on podria jo anar si ací al cim les fretures d'aquest món encara les haig d'haver? (62)
- - - - - -

61 – El text original posa “Kaisô” (かいそう), però es tracta de “Kaisen” (戒仙, ¿-?), que te diversos poemes en el Gozenwakashû (後撰和歌集). En aquell temps “う” també s'utilitzava per a “ん”.
62 – Potser Inspirat en el poema no. 956, llibre 18, del Kokinshû (古今集), d'Ôshikôchi no Mitsune (凡河内躬恒, 859–925) :
山のほうしのもとへつかはしける
世をすてて山にいる人山にても猶うき時はいづちゆくらむ
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 26 

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【二十六】

桂のみこいとみそかにあふましき人にあひ給ひたりけりおとこのもとに読てをこせ給へりける
それをたに思ふ事とて我宿をみきとないひそ人のきかくに
となん有ける

La princesa de Katsura es veia molt en secret amb un home que no hauria de veure pas. Un jorn, composà i envià a casa de l'home :

---Per poc que sigui vostre pensada de mi us prego no dir que la meva llar heu vist, se us podria sentir. (60)

- - - - - -

60 - Poema no, 811, llibre 14, del Kokinshû (古今集), d'autor anònim :
それをだに思ふ事とてわがやどを見きとないひそ人のきかくに.
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 25

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【二十五】

ひえの山に念かくといふほうしの山こもりにて有けるにしとくにてまし/\ける大とくのはやうしにけるかむろに松の木のかれたるをみて
主もなき宿のかれたる松みれは千世過にけるこゝちこそすれ
とよみたりけれはかのむろにとまりける弟子ともあはれかりけり此念覚はとしこかせうとなりけり

A la muntanya de Hiei un monjo de nom Nengaku hi feia una estada de retir. Un jorn, tot veient un pi assecat prop del lloc on havia traspassat feia poc un monjo de gran virtut :

---Al lloc sens amo quan marcit i assecat veig l'arbre del pi mon cor té el sentiment de que mil anys són passats.

Això composà, i els deixebles que eren al lloc en foren commosos. Aquest Nengaku era el germà gran de Toshiko.

o0o

24 d’agost de 2013

雨月物語 29

Ugetsu Monogatari

上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)


御 堂のうしろの方に仏法/\と啼音ちかく聞ゆるに。貴人杯をあげ給ひて。例の鳥絶て鳴ざりしに。今夜の酒宴に栄あるぞ。紹巴いかにと課せ給ふ。法師かしこま りて。某が短句公にも御耳すゝびましまさん。こゝに旅人の通夜しけるが。今の夜の俳諧風をまうして侍る。公にはめづらしくおはさんに召て聞せ給へといふ。 それ召せと課せらるゝに。若きさむらひ夢然が方へむかひ。召給ふぞちかうまゐれと云。夢現ともわかで。おそろしさのまゝに御まのあたりへはひ出る。法師夢 然にむかひ。前によみつる詞を公に申上げよといふ。夢然恐る/\。何をか申つる更に覚え侍らず。只赦し給はれと云。法師かさねて。秘密の山とは申さゞる や。殿下の問せ給ふ。いそぎ申上よといふ。夢然いよ/\恐れて。殿下と課せ出され侍るは誰にてわたらせ給ひ。かゝる深山に夜宴をもよほし給ふや。更にいぶ かしき事に侍といふ。法師答へて。殿下と申奉るは関白秀次公にてわたらせ給ふ。人々は木村常陸介。雀部淡路。白江備後。熊谷大膳。粟野杢。日比野下野。山 口少雲。丸毛不心。隆西入道。山本主殿。山田三十郎。不破万作。かく云は紹巴法橋なり汝等不思議の御目見えつかまつりたるは。前のことばいそぎ申上げよと いふ。頭に髪あらばふとるべきばかりに凄しく肝魂も虚にかへるこゝちして。振ふ/\。頭陀嚢より清き紙取出て。筆もしどろに書つけてさし出すを。主殿取て たかく吟じ上る
鳥の音も秘密の山の茂みかな
貴人聞せ給ひて。口がしこくもつかまつりしな。誰此末句をまうせとのたまふに。山田三十郎座をすゝみて。某つかうまつらんとて。しばしうちかたふきてかくなん
芥子たき明すみじか夜の牀
いかゞあるべきと紹巴に見する。よろしくまうされたりと公の前に出すを見給ひて。片羽にもあらぬはと興じ給ひて。又杯を揚てめぐらし給ふ。

Des del darrera del santuari es sentí proper el crit de “Buppan! Buppan!” i el noble alçà la copa i digué :
Feia temps que el sòlit ocell no cantava. És esplèndid que ho faci en el banquet d'aquesta nit! I bé, Jôha!
Jôha digué amb respecte :
Els versos de vostre servidor seran arcaics a vos orelles, Senyoria. Un viatger que és ací aquesta nit fa versos en l'estil d'avui. Pot ésser una novetat per a sa Senyoria. Podríeu convocar-lo i escoltar-lo.
Crideu-lo!
Ordena el noble.
Un jove samurai es tombà cap a on era Muzen.
Se us demana. Apropeu-vos!
Muzen sens saber si era somni o realitat, espantat com era, sortí i aparegué davant del noble. El monjo es tombà i li digué :
El poema que heu fet abans, reciteu-lo a sa Senyoria.
Muzen amb temor reverencial digué :
No sé què dir-vos, ho he oblidat completament! Us prego que em perdoneu!
El monjo hi tornà :
No parlaves de la muntanya de l'arcà? Sa Senyoria us ho demana. Reciteu-lo-hi immediatament!
Muzen cada cop més espantat digué :
Aquest que anomeneu sa Senyoria, qui és per fer un banquet de nit en les profunditats d'una muntanya semblant? Això és ben insòlit!
El monjo contestà :
Qui respectuosament anomenem és el “Kanpaku” príncep Hidetsugu (170), els altres són : Kamura Hitachi-no-suke, Sasabe Awaji, Shirae Bingo, Kumagae Daizen, Awano Moku, Hibino Shimotsuke, Yamaguchi Shôun, Marumo Fushin, el monjo Ryôsai, Yamamoto Tonomo, Yamada Sanjurô, Fusa Mansaku, i qui us parla, el monjo Jôhan. Se us ha concedit una audiència excepcional. Reciteu d'immediat les paraules d'abans!
Si Muzen hagués tingut cabells se li haurien posat de punta, esgarrifat, amb la sensació de que tota l'essència vital se li anava cap al cel. No parant de tremolar tragué de sa bossa de pelegrí un full de paper en blanc, escriví de manera embrollada amb el pinzell i li'n presentà. Tonomo el prengué i recità amb veu forta :
---El so de l'ocell, també el mont de l'arcà, verd exuberant!
El noble l'escoltà i digué :
Força ben fet! Que algú li posi la cloenda!
Yamada Sanjurô s'avançà :
Vostre servidor ho farà!
Abaixà el cap una estona i féu així :
---Cremant roselles passo la curta nit a l'altar. (172) (173).
Què us sembla?
I li ho ensenyà a Jôhan.
- Ben expressat.
I el donà al noble que el mirà i mostrà son interès.
Gens matusser.
S'alçaren les copes altra vegada i es feren passar.
- - - - - -
170 - Toyotomo Hidetsugu (豊臣秀次, 1568-1595). Kanpaku (関白) : títol atorgat als regents durant la minoria d'edat d'un emperador.
171 – Tots aquests personatges eren vassalls de Hidetsugu i quan aquest va d'haver de suïcidar-se acusat d'atemptar contra l'imperi molts van ser executats i altres es van suïcidar.
172 – Les roselles eren emprades en els rituals de purificació del budisme esotèric.
173 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 53 : Tenarai (手習).
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 24

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【二十四】

先帝の御時に右大臣殿の女御うへの御つほねにまうのほり給てさふらひ給けりおはしましやするとしたまち給ひけるにおはしまさゝりけれは
日くらしに君まつ山の時鳥とはぬ時にそ声もおしまぬ
となん聞えけり

En temps de l'emperador precedent (56), la filla del ministre de la Dreta (57) pujà a un dels apartaments imperials (58) i esperà desficiosa l'arribada de l'emperador, i com no s'hi presentà li féu :

---El jorn expectant la presència de vós a la pineda són del cucut oblidat de dolor les llàgrimes. (59)
- - - - - -

56 - Era l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).
57 – Era Yoshiko (能子, ¿-?), filla de Fujiwara no Sadakata (藤原 定方, 873-932).
58 – Ue no Gotsubome (うへの御つほね), una petita cambra del Seiryoden, apartaments de la cort, un dels pavellons del recinte del palau imperial.
59 – Clàssic joc de paraules entre “matsu” (松) : pi, i el verb “matsu” (待) : esperar.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 23

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【二十三】

陽成院の二のみこ俊蔭の中将のむすめに年比すみ給けるを女五のみこをえ奉り給て後さらにとひ給はさりけれはいまはおはしま すましきなめりと思ひたえていとあはれにてゐたまへりけるにいと久しくありて思かけぬほとにおはしましたりけれはえものも聞えてにけてとのうちにいりにけ りかへり給てみこあしたになとか年ころの事も申さむとてまうて来りしにかくれ給ひにしと有けれはことははなくてかくなん
せかなくにたえと絶にし山水の誰しのへとか声をきかせん

El príncep segon (52), fill de l'emperador Yôzei, havia tingut relacions durant uns anys amb la filla del comandant Nochikage (53), i després d'haver la cinquena princesa (54), i quan ja no l'atengué més, ella pensà que ara hi devia renunciar i se n'afligí molt. Passà força temps, i quan ell s'hi presentà sobtadament, ella no volgué veure'l ni parlar-ne i s'amagà rere una porta. El príncep se'n tornà i l'endemà li envià : Per què quan venia a parlar-vos de tot allò que ha passat aquest temps us heu amagat?.
Ella no li contestà per lletra sinò amb aquest poema :

---Quan sens aturall l'aigua de la muntanya ja no s'escola qui es recorda d'algú per què ha de respondre? (55)

- - - - - -
52 – Príncep Motohira (元平親王, ?-958), fill de l'emperador Yôzei (陽成天皇, 868-949).
53 – Fujiwara no Nochikage (藤原後蔭, ?-921).
54 – Era la princesa Yoriko (依孑, 895-936), cinquena filla de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931).
55 – Poema del llibre 15 del Shokugozenwakashû (続後撰和歌集).
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -247-


山しなのおとはの山のおとにだに人のしるべくわがこひめかも

やましののーおとわのやまのーおとにだにーひとのしるべくーわがこいめかも

El mont d'Otowa s'alça a Yamashina, no faré brogit perquè ningú sàpiga res de l'amor que et tinc.


この哥、ある人、あふみのうねめのとなむ申す

Diuen que aquest poema va ser compost per una dona d'Ômi que era de servei a la cort.

Joc de paraules:

おと (音) : soroll, remor, rumor, brogit....
おとは (音羽) : topònim que incorpora el mateix caràcter. El nom de la muntanya es pot doncs traduir per “so d'ales/alat”.

Poema no. 664

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -246-


限なき思ひのままによるもこむゆめぢをさへに人はとがめじ

かぎりなきーおもいのままにーよるもこむーゆめじをさえにーひとはとがめじ

No puc llevar-te d'aquesta ma pensada, vine al vespre pels viaranys del somni no ens blasmarà ningú.

Poema no. 657

Autor : Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).

La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857.
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, però no va poder la nit que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom,小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
o0o