27 de juliol de 2013

雨月物語 28
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)


呼つぐやうなりしが。我跪ま りし背の方より。大なる法師の。面うちひらめきて。目鼻あざやかなる人の。僧衣かいつくろひて座の末にまゐれり。貴人古語かれこれ問弁へ給ふに。詳に答へ たてまつるを。いと/\感させ給ふて。他に録とらせよとの給ふ。一人の武士かの法師に問ていふ。此山は大徳の啓き給ふて。土石草木も霊なきはあらずと聞。 さるに玉川の流には毒あり。人飲時は斃るが故に。大師のよませ給ふ哥とて
わすれても汲やしつらん旅人の高野の奥の玉川の水
といふことを聞傳へたり。大徳のさすがに。此毒ある流をばなど涸ては果し給はぬや。いぶかしき事を足下にはいかに弁へ給う。法師笑をふくみていふ は。此哥は風雅集に撰み入給ふ。其端詞に。高野の奥の院へまゐる道に。玉川といふ河の水上に毒虫おほかりけれは。此流を飲まじきよしをしめしおきて後よみ 侍りけるとことわらせ給へば。足下のおぼえ給ふ如くなり。されど今の御疑ひ僻事ならぬは。大師は神通自在にして隠神を役して道なきをらひらき。巖を鐫には 土を穿よりも易く。大蛇を禁しめ。化鳥を奉仕しめ給ふ事。天が下の人の仰ぎたてまつる功なるを思ふには。此哥の端の詞ぞまことしからね。もとより此玉河て ふ川は國/\にありて。いづれをよめる歌も其流もきよきを誉しなるを思へば。こゝの玉川も毒ある流にはあらで。哥の意も。かばかり名に負河の此山にある を。こゝに詣づる人は忘る/\も。流れの清きに愛て手に掬びつらんとよませ給ふにやあらんを。後の人の毒ありといふ狂言より。此端詞はつくりなせしものか とも思はるゝなり。又深く疑ふときには。此歌の調今の京の初の口風にもあらず。おほよそ此國の古語に。玉蘰玉簾珠衣の類は。形をほめ清きを賞る語なるか ら。清水をも玉水玉の井玉河ともほむるなり。毒ある流れをなど玉てふ語は冠らしめん。強に佛をたふとむ人の。歌の意に細妙からぬは。これほどの訛は幾らを もしいづるなり。足下は歌よむ人にもおはせで。此歌の意異しみ給ふは用意ある事こそと篤く感にける。貴人をはじめ人々も此ことわりを頻りに感させ給ふ。

La crida semblà escampar-se i des del darrera on eren asseguts un monjo de bona grandària, cara ample i faccions ben marcades aparegué arranjant-se l'hàbit, i anà al davant de tot.
El noble li preguntà diverses coses sobre la literatura antiga i el monjo donà respostes acurades que li plagueren molt.
Que se'l gratifiqui!
Un dels guerrers preguntà al monjo :
Es diu que aquesta muntanya fou desbrossada pel Gran Virtuós (167), i que cap pedra ni cap planta és sens ànima. Això no obstant, hi ha verí al corrent del riu Tama. Perquè la gent que hi bevia moria hi ha un poema del Gran Mestre que fa :

---Si fos tot oblit, segur que la prendria el viatjador al cor de l'alta plana l'aigua del Tamagawa.

Això he sentit dir. Per què, com s'hauria d'esperar del Gran Virtuós, no ressecà pas aquest corrent emmetzinat? Com enteneu-vos això tan estrany?
El monjo digué amb un somrís :
Aquest poema fou escollit i inclòs al Fûgashû (168). En la introducció es diu “El camí que mena al santuari, al cor de Kôya, una munió d'insectes verinosos cobreix l'aigua del riu de nom Tama i havent avisat que no s'hauria de beure d'aquest corrent composà els versos”, així és interpretat i com vós el recordeu. Nogensmenys, aquest dubte no és pas desassenyat car el Gran Mestre tenia a sa disposició forces divines, i emprant deïtats invisibles obrí camins on no n'hi havia, gravà roques més fàcilment que es cava la terra, condemnà les grans serps, i quan s'hi pensa en ses mèrits que li han valgut el respecte de tothom sota el cel, llavors, la introducció a aquest poema no pot pas ésser veritat. Des d'antany en diverses contrades hi ha rius amb el nom de Tama. I si pensem que els poemes fets sobre alguns d'ells lloen la puresa de l'aigua, aquesta del Tamagawa no és pas emmetzinada. A més, el sentit del poema és que també en aquesta muntanya hi ha un riu de tanta anomenada, i encara que la gent que ve ací en pelegrinatge ho hagi oblidat, lloant la puresa de l'aigua la prendria en llurs mans. Es pot suposar que és sobre la fal.làcia del verí d'algú posterior que es fonamentà aquesta introducció. A més, aprofundint en aquest dubte, el to d'aquest poema no és en l'estil poètic de la primera època de la capital. En general, en la llengua antiga del nostre país, hi ha diverses expressions com “Tamakazura”, “Tamadare” i “Tamagina”, mots per enaltir la bellesa i la puresa. Per enaltir també l'aigua pura hi ha “Tamamizu”, “Tama-no-i” i “Tamagawa” (169). Per què s'hauria de posar el nom de “Tama” a un corrent emmetzinat? Un devot de Buda, no copsant particularment l'esperit de la poesia, pot arribar a fer reiterades errades d'aquesta faisó! Vós que no féu versos, heu trobat estrany el sentit del poema perquè sou certament perspicaç.
I el felicità cordialment. Hom, començant pel noble, lloà molt aquesta explicació.
- - - - - -
167 - Daitoku (大徳) : Kôbô-Daishi (弘法大師 , 774-835), també conegut amb el nom de Kûkai (空海).
168 – Fûgawakashû” (風雅和歌集) : Col·lecció de l'Elegància”, completada personalment per l'emperador Hanazono (花園天皇, 1297-1348) entre 1344 i 1346, ell mateix també en va escriure els tradicionals prefacis en japonès i xinès. Té 20 llibres i 2210 poemes. Considerada la darrera de les grans antologies poètiques de la cort imperial.
169 – Tama-kazura (玉蘰).
玉 : joia, i per analogia “pur, brillant, esplèndid, etc).
蘰 : Meravella, planta enfiladissa molt fibrosa que s'emprava per fer collarets, etc.
Tamadare (玉簾 ). 簾 : Cortina, persiana.
Tamaginu (珠衣). 衣 : roba de seda.
Tamamizu (玉水). 水 : Aigua.
Tama-no-i (玉の井).井 : Pou.
Tamagawa (玉河). 河 : Riu, corrent d'aigua.
o0o

20 de juliol de 2013

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 22
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【二十二】

良少将たちの緒にすへきかはをもとめけれは監命婦なんわかもとにありといひて久しくいたささりけれは

あた人のたのめわたりしそめかはの色の深さをみてやゝみなん

といへりけれは監命婦めてくつかへりてもとめてやりけり
 
Quan Ryô, el capità, cercava cuir per al fermall de l'espasa, Gen no Myôbu li digué que ella n'havia, emperò, com el temps passava i no li ho enviava :

---Era refiat d'una persona vana i del cuir tintat tonalitat pregona no la contemplaré pas. (50) (51)

Això digué, i Gen no Myôbu, esbalaïda, ho cercà i li envià.

- - - - - -
50 – Somekawa (そめかわ) és també el nom d'un riu, la qual cosa lliga amb “fukasa” (深さ/ふかさ) : profund, pregon.
51 – Poema atribuït erròniament a Yoshimine no Munesada (良岑宗貞, 816-890) segons el Shokukokinwakashû (続古今和歌集), llibre 16.
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 21
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【二十一】

良少将兵衛佐なりける比監の命婦になむすみける女のもとより

かしは木のもりのした草老ぬとも身をいたつらになさすもあらなん

返し

柏木の杜の下草老のよにかゝる思ひはあらしとそおもふ

となんいひける

Quan Ryô (48) era assistent de capità de la Divisió de la Guàrdia de palau visitava Gen no Myôbu, i un jorn rebé de sa residència :

---Ni envellida com l'herba del sotabosc a la roureda us prego de no fer-me menysteniment per això.

I la resposta :

---Tot i que passi temps l'herba del sotabosc a la roureda no li haig de tenir pas distant de ma pensada. (49)

- - - - - -
48 - Yoshimine no Yoshikata (良岑義方, 915-957).
49 - Aquests dos poemes són al Shokukokinwakashû (続古今和歌集), llibre 12. El primer és de Gen no Myôbu (源の命婦, ¿-?), però el segon, atribuït al monjo Henjô (遍昭), de laic Yoshimine no Munesada (良岑宗貞, 816-890), no és correcte; en altres antologies els versos són atribuïts a Yoshimine no Nakatsura (良岑仲連, ¿-?).

o0o

13 de juliol de 2013

KOKINSHÛ (古今集) -245-


うつつにはさもこそあらめ夢にさへ人めをもると見るがわびしさ

うつつにはーさもこそあらめーゆめにさえーひとめをもるとーみるがわびしさ

En realitat sé que ha d'ésser així, mes quina pena que inclús en el somni t'amaguis als ulls d'altri!

Nota : La versió digital de la UVA (Universitat de Virginia – Text Iniciative) té よく. N'he consultat d'altres i もる és la correcta.

Poema no. 656

Autor : Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).

La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, però no va poder la nit que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom,小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -244-


玉匣あけば君がなたちぬべみ夜ふかくこしを人見けむかも

たまくしげーあけばきみがなーたちぬべみーよふかくこしをーひとみけむかも

Si l'alba s'obre com un valuós cofre la gent parlarà per això surto de nit per la pena d'ésser vist.

Poema no. 642

Autor : Anònim.

o0o

8 de juliol de 2013

雨月物語 27
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)


旅硯とり出て御燈の光に書つけ。今一聲もかなと耳を倚るに。思ひがけずも遠く寺院の方より。前を追ふ聲の厳敷聞えて。やゝ近づき來たり。何人の夜深 て詣給ふやと。異しくも恐しく。親子顔を見あはせて息をつめ。そなたをのみまもり居るに。はや前駆の若侍橋板をあらゝかに踏てこゝに來る。おどろきて堂の 右に潜みかくるゝを。武士はやく見つけて。何者なるぞ。殿下のわたらせ給ふ。疾下りよといふに。あはたゝしく簀子をくだり。土に俯して跪まる。程なく多く の足音聞ゆる中に。沓音高く響て。烏帽子直衣めしたる貴人堂に上り給へば。従者の武士四五人ばかり左右に座をまうく。かの貴人人々に向ひて。誰/\はなど 來らざると課せらるゝに。やがてぞ参りつらめと奏す。又一群の足音して。威儀ある武士。頭まろけたる入道等うち交りて。禮たてまつりて堂に昇る。貴人只今 來りし武士にむかひて。常陸は何とておそく参りたるぞとあれば。かの武士いふ。白江熊谷の両士。公に大御酒すゝめたてまつるとて実やかなるに。臣も鮮き物 一種調じまいらせんため。御従に後れたてまつりぬと奏す。はやくさかなをつらねてすゝめまいらすれば。万作酌まゐれとぞ課せらる。恐まりて。美相の若士膝 行よりて瓶子を捧ぐ。かなたこなたに杯をめぐらしていと興ありげなり。貴人又日はく。絶て紹巴が説話を聞ず。召せとの給ふに。

Tragué l'adreç d'escriure i el copià a la claror de les llanternes del santuari. Parà l'orella esperant tornar a sentir el cant de l'ocell, emperò, inesperadament, de lluny, de la banda dels temples, sentiren unes veus imperioses cridant que es deixés el camí lliure, que s'apropaven mica en mica. Qui visitaria el santuari tan tard a la nit? Intrigats i torbats pare i fill miraren sens gosar ni respirar i sotjaren d'on vivien les veus. Un jove capdavanter marxant amb estrèpit pel pont arribà al lloc. Temorencs, amagats a la dreta del santuari, foren ràpidament descoberts pel guerrer.
Qui sou? Sa Senyoria és a passar! Baixeu ara mateix!
Baixaren esvalotats de la galeria i es prostraren. Poc després entre el soroll d'una munió de peus es sentí el ressò de sabates i un noble, amb capell i indument de la cort, pujà cap al temple. Uns quatre o cinc guerrers s'assegueren a dreta i esquerra. El noble tombant-se cap als homes preguntà :
Per què no han vingut els altres?
Contestaren :
Seran ací d'immediat.
Més soroll de passes. Un guerrer amb posat solemne i uns monjos amb els caps afaitats entraren tots junts, s'inclinaren amb respecte i pujaren al temple.
El noble es tombà cap al guerrer tot just acabat d'arribar.
Hitachi (162), per què sou en retard?
El guerrer digué :
Shirae (163) i Kumagae (164), tots dos, feien els aparells per oferir-vos vi, i vostre servidor també volia da sa part preparar-vos un plat de peix fresc, per això nostra tardança.
Disposaren el vi i el peix que arribaren tot seguit i li ho foren oferts.
Mansaku (165), serveix el vi!
Respectuosament, un patge de bella aparença, s'avançà de genolls amb un flascó. Es passaren les copes i hagué molta gatzara.
El noble tornà a parlar:
Fa temps que no he sentit cap història de Jôha (166), crideu-lo!

- - - - - -

162 - Kimura Hitachi-no-suke (木村常陸, ?-1595). Vassall de Toyotomo Hidetsugu (豊臣秀次, 1568-1595). Suicidi.
163 - Shirae Bingo-no-kami (白江備後守, ?-1595). Vassall de Toyotomo Hidetsugu (豊臣秀次, 1568-1595). Suicidi.
164 - Kumagae Daizennosuke (熊谷大膳亮, ?-1595). Vassall de Toyotomo Hidetsugu (豊臣秀次, 1568-1595). Suicidi.
165 – Fuwa Mansaku (不破万作, ¿-1595). Patge de Toyotomo Hidetsugu (豊臣秀次, 1568-1595) que el va precedir en la mort.
166 – Satomura Jôha (里村紹巴, 1524-1602).
o0o