29 de juny del 2013

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 21
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


 

 
【二十一】

良少将兵衛佐なりける比監の命婦になむすみける女のもとより

かしは木のもりのした草老ぬとも身をいたつらになさすもあらなん

返し

柏木の杜の下草老のよにかゝる思ひはあらしとそおもふ

となんいひける

Quan Ryô (48) era assistent de capità de la Divisió de la Guàrdia de palau visitava Gen no Myôbu, i un jorn rebé de sa residència :

---Ni envellida com l'herba del sotabosc a la roureda us prego de no fer-me menysteniment per això.
I la resposta :

---Tot i que passi temps l'herba del sotabosc a la roureda no li haig de tenir pas distant de ma pensada. (49)

- - - - - -
48 - Yoshimine no Yoshikata (良岑義方, 915-957).
49 - Aquests dos poemes són al Shokukokinwakashû (続古今和歌集), llibre 12. El primer és de Gen no Myôbu (源の命婦, ¿-?), però el segon, atribuït al monjo Henjô (遍昭), de laic Yoshimine no Munesada (良岑宗貞, 816-890), no és correcte; en altres antologies els versos són atribuïts a Yoshimine no Nakatsura (良岑仲連, ¿-?).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 20
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

 
 
【二十】

故式部卿宮をかつらのみこせちによはひ給ひけれとおはしまさゝりける時月のいとおもしろかりける夜御ふみ奉り給へりけるに
久堅の空なる月のみなりせはゆくとも見えて君はみてまし
となんありける
 
La princesa de Katsura (47) era enamorada del difunt príncep cap de cerimònies de la cort, qui, emperò, no la visitava. Durant una nit esplèndida de lluna, li envià una lletra :

---Si aquest mon cos fos com lluna incessant penjada al cel cap a vós aniria per veure-us sens blasme.

Això digué.
- - - - - -

47 - Era la princesa Fushi (孚子内親王, ? - 954), filla de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931).

o0o

22 de juny del 2013

KOKINSHÛ (古今集) -243-


ほととぎす夢かうつつかあさつゆのおきて別れし暁のこゑ

ほととぎすーゆめかうつつかーあさつゆのーおきてわかれしーあかつきのこえ

Fou somni cucut o era realitat la veu de l'alba en separar-me d'ella al matí de rosada?


Nota : おきて es refereix aquí tan a la rosada que es “posa” (置く, oku) sobre les
flors com a “llevar-se” (起きる, okiru) del llit on s'ha passat la nit. La veu del cucut
es refereix possiblement a la de la dona.

Poema no. 641

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -242-


寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia amb el patronatge de l'emperadriu a l'era Kanpyô.

あけぬとてかへる道にはこきたれて雨も涙もふりそほちつつ

あけぬとてーかえるみちにはーこきたれてーあめもなみだもーふりそほちつつ

Era ja ben fosc i camí de tornada amb la ploguda i mes llàgrimes vessant jo restí tot amarat.

Poema no. 639

Autor : Fujiwara no Toshiyuki Ason (El noble Fujiwara no Toshiyuki, 藤原敏行朝臣 / 藤原敏行, ¿901?/¿907?).

No hi ha gairebé dades sobre la seva vida.
 A més de poeta va ser un cal.lígraf molt famós i va participar en molts concursos durant els regnats dels quatre emperadors que va servir.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

15 de juny del 2013

雨月物語 26
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)


杉の下道のをぐらきを行/\。霊廟の前なる燈篭堂の簀子に上りて。雨具うぢ敷座をまうけて。閑に念仏 しつゝも。夜の更ゆくをわびてぞある。方五十町に開きて。あやしげなる林も見えず。小石だも掃ひし福田ながら。さすがにこゝは寺院遠く。陀羅尼鈴錫の音も 聞えず。木立は雲をしのぎて茂さび。道に界ふ水の音ほそ%\と清わたりて物がなしき。寝られぬまゝに夢然かたりていふ。そも/\大師の神化。土石草木も霊 を啓きて。八百とせあまりの今にいたりて。いよゝあらたに。いよゝたふとし。遺芳歴踪多きが中に。此山なん第一の道場なり。太師いまぞかりけるむかし。遠 く唐土にわたり給ひ。あの國にて感させ給ふ事おはして。此三鈷のとゞまる所我道を揚る霊地なりとて。杳冥にむかひて抛させ給ふが。はた此山にとゝまりぬ る。壇場の御前なる三鈷の松こそ此物の落とゞまりし地なりと聞。すべて此山の草木泉石霊ならざるはあらすとなん。こよひ不思議にもこゝに一夜をかりたてま つる事。一世ならぬ善縁なり。なんぢ弱きとて努/\信心をこたるべからずと。小やかにかたるも清て心ぼそし。
御廟のうしろの林にと覚えて。仏法/\となく 鳥の音山彦にこたへてちかく聞ゆ。夢然目さむる心ちして。あなめづらし。あの啼鳥こそ仏法僧といふならめ。かねて此山に栖つるとは聞しかど。まさに其音を 聞しといふ人もなきに。こよひのやどりまことに滅罪生善の祥なるや。かの鳥は清浄の地をえらみてすめるよしなり。上野の國迦葉山。下野の國二荒山。山城の 醍醐の峯。河内の杵長山。就中此山にすむ事。大師の詩偈ありて世の人よくしれり
寒林獨坐草堂暁   三寳之聲聞一鳥
一鳥有聲人有心   性心雲水倶了々
又ふるき歌に
松の尾の峯静なる曙にあふぎて聞けば佛法僧啼
むかし最福寺の延朗法師は世にならびなき法華者なりしほどに。松の尾の御神此鳥をして常に延朗につかへしめ給ふよしをいひ傳ふれば。かの神垣にも巣 よしは聞えぬ。こよひの竒妙既に一鳥聲あり。我こゝにありて心なからんやとて。平生のたのしみとする俳諧風の十七言を。しばしうちかたふいていひ出ける
鳥の音も秘密の山の茂みかな.

En la foscor seguiren el camí sota els cedres i pujaren fins a la galeria del Tôrô-Dô (157). Davant del santuari estengueren llurs capes per a la pluja per asseure's i restaren en silenci, consirosos, mentre avançava la nit.
S'havia estassat un espai d'unes vint-i-quatre hectàrees i el bosc no semblava pas tenebrós. Essent un lloc sagrat inclús les pedres més petites havien estat escombrades i, evidentment, era allunyat dels temples. No es sentia com deien les oracions, ni les campanes ni les vares amb anelles. Els arbres alçaven llurs capçades més enllà dels núvols, la remor de l'aigua vora el camí era blana i els emmelangia.
Com no podien dormir Muzen digué :
La divina influència del Mestre obrí inclús les ànimes de les pedres i els arbres. Per més de vuit-cents anys, fins avui mateix, és més i més extraordinària, més santa, d'entre tots els llocs on hi ha les petges de ses assoliments i pelegrinatges, aquesta muntanya és el lloc més venerat. Antany, encara viu, el Mestre passà a la llunyana Xina i allà tingué moltes experiències. “On caigui aquest trident serà el lloc on es desenvoluparà nostra Via”, digué, i el trident que llançà cara al cel s'aturà exactament en aquesta muntanya. El “Pi del trident” davant del lloc sagrat, he sentit dir que és el punt on caigué. De tots els arbres, herbes, fonts i pedres d'aquesta muntanya no n'hi ha cap que no tingui ànima. Que aquest vespre, per circumstàncies excepcionals, hàgim de passar la nit ací, és degut a fets de vides anteriors. Tu ets jove, emperò, no descuris mai la fe!
Mots a sota veu, emperò, ben clars, que els desconfortaren.
Del bosc rere el santuari semblà sentir-se el crit d'un ocell “Buppan! Buppan!” (158) que l'eco de la muntanya repetia. Muzen es despertà.
Què estrany! Aquest ocell que crida ha d'ésser el Buppôsô! Havia sentit dir que vivia en aquesta muntanya, emperò, no hi ha ningú que digué d'haver-lo sentit abans. La nostra estada aquest vespre és un senyal del perdó de nos pecats i la salvació futura? Es diu que aquest ocell escolleix llocs sagrats per a niar. La muntanya de Kashô, a la província de Kanzuke, la muntanya de Futara, a Shimotsuke, el cim del Daigo a Yamashiro, la muntanya de Shinaga a Kawachi..... Que nii especialment en aquesta muntanya hom no ho sap bé car hi ha els versos del Gran Mestre :
---En el bosc glaçat, tot sol, assegut a ma cabana, a trenc l'alba, sento un ocell que canta els Tres Tresors.
---L'ocell té veu, l'home esperit, naturalesa animal, esperit, núvols, aigua..... Tots son il.luminats.
També un poema antic :
---De Matsunoo el cim en el silenci. A punta d'alba aixeco els
ulls i sento el cant del Buppô (159).
Antany, segons la tradició, el monjo Enrô (160), del temple de
Saifuku, com era un devot sens igual del Sutra del Lotus (161), el
déu de Matsunoo posà per sempre aquest ocell al seu servei, i
sabem que nia també en aquest recinte. Aquest vespre, just
un misteri, l'ocell ha cantat. Restaré jo ací insensible?
Inclinà el cap una estona i recità un poema de disset síl.labes, en l'estil que li era de sòlit plaent .
---El so de l'ocell, també el mont de l'arcà,verd exuberant!
- - - - - -
157 – Tôrô-dô (燈篭堂), lit.: El santuari de les llanternes.
158 – Buppô! Buppô! (仏法/\) : Eurystomus orientalis, ocell de la família dels cuallargs. És de color negre, qua de blau violat i potes vermelloses i té un bec força llarg. Viu en boscos molt espessos i és molt difícil de veure, més encara d'apropar-s'hi. És molt rar al Japó i per això aquesta característica de sagrat que se li confereix. El seu crit de “buppô” s'assembla a “Buppôsô” que significa en japonès “Buda, la Llei i el Monjo”, els tres tresors del budisme. A vegades s'empra el sinònim de “Sambôshô” : Ocell dels tres tresors.
El títol d'aquest conte fa un evident joc de paraules amb el crit de l'ocell i el budisme car el protagonista, Kôbô Daishi, va ser una figura eminent en la introducció de l'escola de budisme Shingon (真言宗) al Japó.
159 – Fujiwara no Mitsutoshi (藤原の光俊, ¿ - 1276) un dels compiladors de Shokukokinshû” (続古今和歌集): Continuació de l'antologia de poemes japoneses antics i nous. Recull de finals del 1265, sis anys després que l'emperador Go-Saga (後嵯峨天皇, 1220-1272) l'encarregués l'any 1259. Compilació feta per Fujiwara no Tameie conjuntament amb Fujiwara no Motoie, Fujiwara no Ieyoshi i Fujiwara no Yukiee. Té 20 volums i 1925 poemes.
160 – Enrô Hôshi (延朗法師, 1129-1208). Monjo de la secta Tendai (天台宗).
161 - “MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus. En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra, i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar. La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC (hi ha altres dates, però).
o0o

8 de juny del 2013

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 19
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)
 
 

 
【十九】

おなし人おなしみこの御もとに久しくおはしまさゝりけれは秋のことなりけり
世にふれと恋もせぬ身の夕されはすゝろにものゝかなしきやなそ
とありけれは御かへし
夕暮に物思ふ時は神な月我もしくれにをとらさりけり
となん有ける心にいらてあしくなんよみ給ける

La mateixa persona no visità durant un llarg temps la mateixa dama, i a la tardor ella li féu haver :

---Sóc en aquest món sense l'amor de ningú quan és capvespre per què sens adonar-me'n tot aquest mon desfici?

I la resposta :

---És al capvespre quan vós sou en ma pensa, més que les pluges de la lluna sense déus les llàgrimes que ploro. (46).

Això composà ell, emperò, com no hi posà el cor fou ben mediocre.

- - - - - -

46 - Es tracta de la desena lluna, anomenada "la lluna sense déus" perquè era quan els déus anaven tots al santuari d'Izumo.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 18
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)



【十八】

故式部卿宮二條のみやすところにたえ給ふて又のとしのむ月のなぬかの日わかれ奉り給ひけるに
故郷と荒にし宿の草のはもきみかためとそまつはつみける
とありけり

El difunt príncep cap de cerimònies de la cort havia deixat de visitar la dama de Cambra de la segona avinguda. El jorn set de la primera lluna de l'any següent, ella li envià unes herbes primaverenques i aquest poema :

---Com ja no veniu, de llar abandonada són fulles d'herba, primer de tot mon senyor per a vós són collides.

o0o

1 de juny del 2013

KOKINSHÛ (古今集) -241-


しののめのほがらほがらとあけゆけばおのがきぬぎぬなるぞかなしき

じののめのーほがらほがらとーあけゆけばーおのがきぬぎぬーなるぞかなしき

A la llum clara de l'albada és ben trist tots nostres vestits haver-los de destriar quan ens aixoplugaven!


Nota : きぬぎぬ, expressió formada per la duplicació del caràcter 衣 (vestit, roba), en referència als vestits dels amants amb els qual es tapaven al llit la nit que passaven junts, i l'alba n'implicava la separació.

Poema no. 637

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -240-



こひこひてまれにこよひぞ相坂のゆふつけ鳥はなかずもあらなむ

こいこいてーまれにこよいぞーおうさかのーゆうつけどりはーなかずもあらなむ

A la vesprada veuré el meu gran amor. Gall sant d'Osaka, turó del retrobament, no anunciïs l'alba!

Poema no. 634

Autor : Anònim.

o0o