25 de maig de 2013

雨月物語 25
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)



佛法僧

うらやすの國ひさしく。民作業をたのしむあまりに。春は花の下に息らひ。秋は錦の林を尋ね。しらぬ火の筑紫路もしらではと械まくらする人の。富士筑 紫の嶺/\を心にしむるぞそゞろなるかな。伊勢の相可といふ郷に。拝志氏の人。世をはやく嗣に譲り。忌こともなく頭おろして。名を夢然とあらため従來身に 病さへなくて。彼此の旅寝を老のたのしみとする。季子作之治なるものが生長の頑なるをうれひて。京の人見するとて。一月あまり二条の別業に逗まりて。三月 の末吉野の奥の花を見て。知れる寺院に七日はかりかたらい。此ついでにいまだ高野山を見ず。いざとて。夏のはじめ青葉の茂みをわけつゝ。天の川といふより 踰て。摩尼の御山にいたる。道のゆくての嶮しきになづみて。おもはずも日かたふきぬ。壇場。諸堂霊廟。残りなく拝みめぐりて。こゝに宿からんといへど。ふ つに答ふるものなし。そこを行人に所の掟をきけば。寺院僧坊に便なき人は。麓にくだりて明すべし。此山すべて旅人に一夜をかす事なしとかたる。いかゞはせ ん。さすがにも老の嶮しき山路を來しがうへに。事のよしを聞きて大きに心倦つかれぬ。作之治がいふ。日もくれ。足も痛みて。いかゞしてあまたのみちをくだ らん。弱き身は草に臥とも厭ひなし。只病給はん事の悲しさよ。夢然云。旅はかゝるをこそ哀れともいふなれ。今夜脚をやぶり。倦つかれて山をくだるともおの が古郷にもあらず。翌のみち又はかりがたし。此山は扶桑第一の霊場。大師の廣徳かたるに尽ず。殊にも來りて通夜し奉り。後世の事たのみ聞ゆべきに。幸の時 なれば。霊廟に夜もすがら法施したてまつるべしとて。


BUPPÔSÔ

Durant molt de temps en el país de la pau i la calma (150), la gent gaudia plenament en llurs tasques, reposava sota la flors a la primavera, cercava el brocat dels boscos a l'hivern, i aquells que feien del timó llurs coixins (151) desconeixen la ruta de Tsukushi, la dels focs misteriosos, els cims del Fuji i del Tsukuba eren sens adonar-se'n plaents a llurs cors.

A Ise, en un poble dit Ôka, un home de la família Hayashi havia traspassat molt aviat ses bens terrenals a son successor. Sens cap reguard es féu tallar els cabells, canvià son nom per el de Muzen, i com mai no havia patit cap malaltia es complaia en sa vellesa en viatjar i dormir ací i allà. El caràcter enterc de son darrer fill, Sakunoji, l'amoïnava. Amb el propòsit de que veiés la gent de la capital el tingué un mes passat a sa mansió de la Segona Avinguda.

A finals de la tercera lluna veieren les flors al cor de Yoshino i s'esbargiren uns set jorns en un monestir on era conegut. En l'avinentesa digueren “Encara no hem vist la muntanya de Kôya, anem-hi doncs!”, i a primers d'estiu feren camí per la luxuriant vegetació, travessaren Tennogawa i arribaren a la muntanya de Mani (152). Mentre s'afanyaven pel camí escarpat el sol es pongué sens adonar-se'n. Pregaren a tots i cadascun dels llocs sagrats, als temples i al santuari del fundador de la secta (153). Demanaren d'hostatjar-se allà, emperò, ningú no els contestà. Preguntaren sobre els costums del lloc a un home que hi passava que els hi digué :

----Qui no té relacions amb els temples o amb els monjos ha de baixar al peu de la muntanya i estar-se allà. En aquesta muntanya cap viatger no hi pot passar la nit.

Què fer? Per un vell que havia vingut per un camí de muntanya escarpat era norma que a l'escoltà allò es sentís abatut. Sakunoji digué :

----És ja hora baixa i ens fan mal les cames. Com ens ho farem per a fer aquesta caminada? Jo sóc jove i put jeure a l'herba, només que em sabria molt de greu que vos prenguéssiu mal.

Muzen digué :

----Aquest és el sentit del viatge. Encara que aquest vespre ens trenquéssim les cames i baixéssim exhaustes de la muntanya no seríem pas al nostre poble. També és difícil de preveure el camí de demà. Aquesta muntanya és el lloc més sagrat de Fusô (154), no acabaríem mai de parlar dels mèrits del Gran Mestre (155). De fet, car som arribats ací vetllem i implorem per nostres vides futures (156). Com l'avinentesa és bona, preguem davant del mausoleu tota la nit.

- - - - - -

150 – Urayasu no kuni (うらやすの國) : terra de pau i calma, un epítet poètic per a Japó. La referència és al Nihon Shoki (日本書紀) : 昔伊弉諾尊目此国曰。日本者浦安国。
151 – Kaji-makura (械まくらする / 械枕) : fer del timó coixinera..... Aquí es fa referència a dormir tot navegant, en contrast amb la típica expressió de dormir en un viatge per terra : “kusa-makura” (草枕).
152 - Mani no mi-yama (摩尼の御山), epítet poètic per a la muntanya de Koya (高野山).
153 - Kôbô-Daishi (弘法大師 , 774-835), també conegut amb el nom de Kûkai (空海).
154 - Fusô (扶桑), un altre sinònim de Japó. Així era conegut pels xinesos.
155 – Veure la nota no. 153.
156 – Referència a les reencarnacions pròpies de la doctrina budista.

o0o

18 de maig de 2013

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 17
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)




【十七】

故式部卿宮のいてはのこにまゝちゝの少将すみけるをはなれてのち女すゝきにふみをつけてやりたりけれは少将
秋風になひくおはなは昔見し袂にゝてそ恋しかりける
いてはのこかへし
袂ともしのはさらまし秋風をなひく尾花のおとろかさすは

El padrastre, el capità, tenia una relació amb la dama Idewa al servei del difunt príncep cap de cerimònies de la cort (44). Després de separar-se, la dona li envià una lletra lligada a una eulàlia, i el capità composà :

---Al vent de tardor gronxant les eulàlies des de l'antigor semblen unes mànigues mentre d'amor llangueixo. (45)

I la dama tornà :

---No haguéssiu cert pensat en les mànigues si l'eulàlia gronxant al vent de tardor no us hagués pas sobtat.
- - - - - -

44 - Príncep Atsuyoshi (敦慶親王, 887-930, fill de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Va ser un gran music.
45 - Poema inspirat en el no. 243 del llibre 4 del Kokinshû (古今集) d'Ariwara no Muneyana (在原棟梁, ? - 898):
ありはらのむねやな 寛平御時きさいの宮の哥合のうた
秋の野の草のたもとか花すすきほにいでてまねく袖と見ゆらむ

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 16

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)



【十六】

陽成院のすけのこまゝちゝの少将のもとに
春のゝははるけなからも忘草おふるはみゆる物にそ有ける
少将かへし
春野におひしとそ思ふわすれ草つらき心のたねしなけれは


Una dama al servei de l'emperador retirat Yôzei envià a son padrastre, el capità :

---De primavera quan la prada llunyana es copsa arreu, emperò ja de l'oblit l'herba creix i s'escampa.

I el capità li tornà :

---De primavera quan a la prada hi creix l'herba de l'oblit no creu que cap cor feral n'hagi fet cap sembrada.
o0o

11 de maig de 2013

KOKINSHÛ (古今集) -239-


しのぶれどこひしき時はあしひきの山より月のいでてこそくれ
しのぶれどーこいしきときはーあしひきのーやなよりつきのーいでてこそくれ

És ben amagat mes quan l'amor se'm vessa com lluna plena al cim de la muntanya jo surto a trobar-te.

Poema no. 633

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945).
Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari “Tosa Nikki” (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó que es conserva en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -238-


人はいさ我はなきなのをしければ昔も今もしらずとをいはむ
ひとはいさーわれはなきなのーおしければーむかしもまもーしらずとをいわむ

No sé per a tu però a mi m'entristeix aquest fals rumor, diré que m'eres estrany antigament i ara.

Poema no. 630

Autor : Aiwara no Motokata (在原元方, ?-¿).
Nebot d' Ariwara no Narihira (在原業平, 825-880) i fill adoptiu del gran conseller Fujiwara no Kunitsune (藤原くにつね, 827-908).

Nota : Aquest poema és al Gosen Wakashû (後撰和歌集, poema no. 634) on se l'atribueix a una germana de l'autor, en resposta al príncep Sadamoto (貞固親王, ? - 930). Evidentment, el tema s'hi adiu més amb el caràcter d'una dona:

おほつぶね在原棟梁女 / かへし

人はいさ我は無名の惜ければ昔も今もしらずとをいはむ.

o0o

4 de maig de 2013

雨月物語 24
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)



一とせ病に係りて。七日を經て忽に眼を閉息絶てむなしくなりぬ。徒弟友とぢあつ まりて歎き惜みけるが。只心頭のあたりの微し暖なるにぞ。若やと居めぐりて守りつも三日を經にけるに。手足すこし動き出るやうなりしが。忽長嘘を吐て。眼 をひらき。醒たるがごとくに起あかりて。人々にむかひ我人事をわすれて既に久し幾日をか過しけん。衆弟等いふ。師三日前に息たえ給ひぬ。寺中の人々をはじ め。日比睦まじくかたり給ふ殿原も詣給ひて葬の事をもはかり給ひぬれど只師が心頭の暖なるを見て。柩にも蔵めでかく守り侍りしに。今や蘇生給ふにつきて。 かしこくも物せざりしよと怡びあへり興義點頭ていふ。誰にもあれ一人檀家の平の助の殿の館に詣て告さんは。法師こそ不思議に生侍れ。君今酒を酌鮮き鱠をつ くらしめ給ふ。しばらく宴を罷て寺に詣させ給へ。稀有の物がたり聞えまいらせんとて。彼人々のある形を見よ。我詞に露たがはじといふ。使異しみながら彼館 に往て其由をいひ入れてうかゞひ見るに。主の助をはじめ。令弟の十郎。家の子掃守なと居めぐりて酒を酌ゐたる。師が詞のたがはぬを竒とす。助の館の人々此 事を聞て大に異しみ。先箸を止て。十郎掃守をも召具して寺に到る。興義枕をあげて路次の労ひをかたしけなうすれば。助も蘇生の賀を述ぶ。興義先問ていふ。 君試に我いふ事を聞せ給へかの漁父文四に魚をあつらへ給ふ事ありや。助驚きて。まことにさる事ありいかにしてしらせ給ふや。興義。かの漁父三尺あまりの魚 を篭に入て君が門に入。君は賢弟と南面の所に碁を囲みておはす。掃守傍に侍りて。桃の実の大なるを啗ひつゝ奕の手段を見る。漁父が大魚を携へ來るを喜び て。高杯に盛たる桃をあたへ。又盃を給ふて三献飲しめ給ふ。鱠手したり顔に魚をとり出て鱠にせしまで。法師がいふ所たがはでぞあるらめといふに。助の人々 此事を聞て。或は異しみ。或はこゝち惑ひて。かく詳なる言のよしを頻に尋ぬるに。興義かたりていふ。我此頃病にくるしみて堪がたきあまり。其死たるをもし らず。熱きこゝちすこしさまさんものをと。杖に扶られて門を出れは。病もやゝ忘れたるやうにて篭の鳥の雲井にかへるこゝちす。山となく里となく行々て。又 江の畔に出。湖水の碧なるを見るより。現なき心に浴て遊びなんとて。そこに衣を脱去て。身を跳らして深きに飛入つも。彼此に游めぐるに。幼より水に狎たる にもあらぬが。慾ふにまかせて戯れけり。今思へば愚なる夢ごゝろなりし。されとも人の水に浮ふは魚のこゝろよきにはしかす。こゝにて又魚の遊ひをうらやむ こゝろおこりぬ傍にひとつの大魚ありていふ。師のねがふ事いとやすし。待せ給へとて。杳の底に去と見しに。しばしして。冠装束したる人の。前の大魚に胯が りて。許多のうろくずを牽ゐて浮ひ來たり我にむかひていふ。海若の詔あり。老僧かねて放生の功徳多し。今江に入て魚の遊躍をねがふ。権に金鯉が服を授けて 水府のたのしみをせさせ給ふ。只餌の香ばしきに昧まされて。釣の糸にかゝり身を亡ふ事なかれといひて去て見えずなりぬ。不思議のあまりにおのが身をかへり 見れば。いつのまに鱗金光を備へてひとつの鯉魚と化しぬ。あやしとも思はで。尾を振鰭を動かして心のまゝに逍遥す。まつ長等の山おろし。立ゐる浪に身をの せて。志賀の大湾の汀に遊べば。かち人の裳のすそぬらすゆきかひに驚されて。比良の高山影うつる。深き水底に潜くとすれど。かくれ堅田の漁火によるぞう つゝなき。ぬば玉の夜中の潟にやどる月は。鏡の山の峯に清て。八十の湊の八十隈もなくておもしろ。沖津嶋山。竹生嶋。波にうつろふ朱の垣こそおどろかる れ。さしも伊吹の山風に。旦妻舩も漕出れば。芦間の夢をさまされ。矢橋の渡りする人の水なれ棹をのがれては。瀬田の橋守にいくそたびが追れぬ。日あたゝか なれば浮ひ。風あらきときは千尋の底に遊ぶ。急にも飢て食ほしけなるに。彼此にあさり得ずして狂ひゆくほどに。忽文四が釣を垂るにあふ。其餌はなはだ香 し。心又河伯の戒を守りて思ふ。我は佛の御弟子なり。しばし食を求め得ずとも。なぞもあさましく魚の餌を飲へきとてそこを去。しばしありて飢ます/\甚し ければ。かさねて思うに。今は堪がたし。たとへ此餌を飲とも鳴呼に捕れんやは。もとより他は相識ものなれば。何のはゞかりかあらんとて遂に餌をのむ。文四 はやく糸を收めて我を捕ふ。こはいかにするぞと叫びぬれとも。他かつて聞ず顔にもてなして縄をもて我腮を貫ぬき。芦間に舩を繋ぎ。我を篭に押入て君が門を 進み入。君は賢弟と南面の間に奕して遊ばせ給ふ掃守傍に侍りて菓を啗ふ。文四がもて來し大魚を見て人々大に感させ給ふ。我其とき人々にむかひ聲をはり上 て。旁等は興義をわすれ給ふか。宥させ給へ。寺にかへさせ給へと連りに叫びぬれど。人々しらぬ形にもてなして。只手を拍て喜び給ふ。鱠手なるものまづ我両 眼を左手の指にてつよくとらへ。右手に礪すませし刀をとりて俎盤にのぼし既に切べかりしとき。我くるしさのあまりに大聲をあげて。佛弟子を害する例やあ る。我を助けよ/\と哭叫びぬれど。聞入ず。終に切るゝとおほえて夢醒たりとかたる。人々大に感異しみ。師が物がたりにつきて思ふに。其度ことに魚の口に 動くを見れど。更に聲を出す事なし。かゝる事まのあたりに見しこそいと不思議なれとて。従者を家に走しめて残れる鱠を湖に捨させけり。興義これより病愈て 杳の後天年をもて死ける。其終焉に臨みて画く所の鯉魚数枚をとりて湖に散せば。画ける魚紙繭をはなれて水に遊戯す。こゝをもて興義か絵世に傳はらず。其弟 子成光なるもの。興義が神妙をつたへて時に名あり。閑院の殿の障子に鶏を画しに。生る鶏この絵を見て蹴たるよしを。古き物がたりに載たり

Un any Kôgi emmalaltí i set jorns després clogué de sobte els ulls, deixà de respirar i traspassà. Deixebles i amics aplegats ploraren i es lamentaren, emperò, com a la banda del cor hi havia una mica d'escalfor, per si de cas, hi restaren al costat. Passaren tres jorns de vetlla quan semblà que ses mans i ses peus es bellugaven lleugerament i, de sobte, féu un gran sospir, obrí els ulls, s'incorporà com tot just acabat de despertar i girant-se cap a ells :
He estat molt de temps en l'oblit dels afers dels vius. Quants jorns han passat?
Els deixebles digueren :
El mestre expirà fa tres jorns. La gent del temple i també aquells que sempre us han estat amicals són vinguts. Havíem preparat el funeral, emperò, apercebuts de l'escalfor de la banda del cor del mestre, sens posar-vos al taüt, us hem vetllat. Ara que heu tornat a la vida som joiosos de no haver fet aital cosa!
Kôgi féu una inclinació amb el cap i digué :
Que algú de vosaltres vagi a la residència del protector del temple, el vicegovernador Taira, i li digui “El mestre és miraculosament viu. Vós, senyor, que ara sou segurament en un àpat de vi i peix cru, interrompeu per un instant l'àpat i aneu al temple! Escoltareu un relat extraordinari. Que la persona que hi vagi observi l'actitud de la gent allà, Serà exactament com us dic.
El missatger, intrigat, anà a la dita residència, n'explicà el motiu, els observà i veié que el vicegovernador, son germà petit Jurô, Kamori, son vassall, i altri del voltant, bevien plegats. Sorprenentment, era com havia dit el mestre. Quan la gent de la residència se n'assabentà del fet restà astorada, deixaren de menjar i tots, inclús Jurô i Kamori, anaren al temple.
Kôgi s'incorporà del coixí i els regracià pels fatics del camí i a la vegada el vicegovernador el congratulà per son retorn a la vida. Kôgi, primer de tot, preguntà :
Escolteu, senyor, el que us diré per a confirmar els fets. Vau encarregar peix a Bunshi, el pescador?
El vicegovernador, impressionat :
Així ha estat, certament. Com és que ho sabeu?
--Aquest pescador us ha vingut amb un peix de més de tres peus en una cistella. Vós i vostre germà petit éreu asseguts en una taula jugant al Go, en una sala que dóna al sud. Kamori era al vostre costat mossegant un préssec, tot mirant la partida. Éreu ben contents amb el gran peix que Bunshi us havia portat, i li heu ofert uns préssecs que eren apilats en una plata amb peus, i l'heu convidat a beure fins a tres vegades. El cuiner, cofoi, ha tret el peix per a preparar-lo cru. Crec que això que dic és el que certament ha estat.
Sentint allò, la gent del vicegovernador, tots perplexes i astorats, li demanaren insistentment la raó de la descripció tan detallada, i Kôgi explicà :
El temps que he estat malalt gairebé no podia suportar el dolor i no m'adoní d'haver mort. Per apaivagar una mica la febre (143) sortí aguantant-me amb el bastó i com si me n'oblidés de ma malaltia em sentí com un ocell engabiat que torna als núvols. No sé quantes muntanyes, quants pobles passí i passí fins arribar a la vora de l'estany. Al veure ses aigües verdes, sens cap noció de la realitat, sentí el desig de banyar-m'hi. Em lleví la roba i m'hi llancí d'un salt fins al més profund, i nedava ací i allà...... jo que des de mon infantesa mai no m'havia acostumat a l'aigua m'hi entretenia, refiat i a plaer. Ara, quan hi penso, era un èxtasi absurd, emperò, que un home nedi a l'aigua no és pas comparable a la facilitat del peix. Llavors, em vingué l'enveja de moure'm com un peix. Un de ben gros a mon costat em digué “Mestre, si ho desitgeu, és molt fàcil. Espereu-me!” Viu com s'endinsava a les profunditats, i poc després, un home amb una corona i vestit de cerimònia, a cavall sobre el peix gros d'abans, aparegué seguit d'una munió de peixos, i acarant-me digué “El déu de la mar ha decretat que el provecte monjo, per haver alliberat anteriorment éssers vius, s'ha fet digne de molts mèrits. Ara desitja penetrar l'estany i jugar amb els peixos. Per un temps se li concedeix un vestit de carpa daurada i que gaudeixi del regne de les aigües. Només que no tingui la mala fortuna de penjar del fil d'una canya ensarronat per la flaire d'un esquer!”. Això digué, se n'anà i desaparegué. Ple d'estupor esguardí món cos i en un instant s'havia dotat de lluentes escates daurades.......m'havia transformat en una carpa! Sens ni sorprendrem belluguí la cua i les aletes i em borní a cor què vols. Primer de tot, em deixí portar per les ones aixecades a la vora de la gran badia de Shiga (144) i espantat pel tràfec de la gent que es mullava la vora dels vestits em submergí (145) fins a les profunditats on es reflecteix l'alta muntanya de Hira, emperò, fou difícil d'amagar-me atret instintivament pels focs dels pescadors de Katada. La lluna aixoplugada en la llacuna de negra nit (146), la claror des del cim de la muntanya de Kagami (147) s'escampava fins als nombrosos racons del port de Yaso (148).... era fantàstic! La muntanya de l'illa d'Oki, l'illa de Chikubu, les tanques vermelles reflectides en les ones m'embadalien de debò, fins a tal punt, que amb el vent de la muntanya d'Ibuki (149) i quan les barques d'Asazuma es feien a la mar sortí de mon encantament entre els canyars. M'escapolí de la coneguda perxa del barquer de Yarase, i no sé pas quants cops em perseguiren els guàrdies del pont de Seta. Quan el sol escalfava em mantenia a flor d'aigua i quan la ventúria em submergia a mil braces. Afamat tot d'una i delerós de menjar cerquí arreu, endebades,emperò. Anava tot frisós i de cop i volta, heus ací la canya de Bunshi, la flaire de l'esquer era ben bona. Pensí en l'advertiment del déu de la mar que encara duia al cor. Jo, un deixeble de Buda! Encara que per uns instants no tingués res per menjar no podia ésser tan miserable com per a menjar-me un esquer de peix, i me n'aní d'allà. Poc després, més i més afamat, no deixava de pensar-hi i no poguí suportar-ho més. Suposant que m'engolis l'esquer, em deixaria agafar com un estúpid? Bunshi i jo érem coneguts de sempre, per què doncs m'havia d'aguantar? I a la fí m'engolí l'esquer. Bunshi estirà el fil ràpidament i m'agafà. “Ei! Què fas?” Cridí, emperò, ell féu com si no em sentís, em passà una corda per les ganyes, ferma la barca al canyar i ficant-me en una cistella entrà a ca vostra. Vós jugàveu al Go amb el vostre germà a la cambra que dóna al sud, Kamori, al vostre costat, menjava fruita. Quan veiéreu el gran peix que us portava Bunshi tots l'admiràreu molt. Llavors, davant vostre, alcí la veu “Senyors, us heu oblidat de Kôgi? Deslliureu-me! Deixeu-me tornar al temple!”. Jo no parava de cridar, emperò, vós fèieu com si res no passés i tot era picar de mans, ben contents. Primer, el cuiner m'agafà serrant-me amb força els ulls amb els dits de la mà esquerra i amb la dreta agafà un ganivet ben esmolat, em posà sobre una fusta de tallar i quan era a punt de trinxar, desesperat fiu un bram “On s'ha vist fer mal a un deixeble de Buda? Ajudeu-me! Ajudeu-me!”. Emperò, no sentíreu pas mes xiscles. Finalment, amb la sensació d'ésser tallat despertí del somni.
La gent, molt impressionada, digué :
Pensant-hi després d'escoltar-vos, havíem notat cada vegada que el peix movia la boca, emperò, no hi sortia pas cap so. Realment, veure aital cosa és ben extraordinari!
Enviaren corrents un servent a la casa perquè llancés a l'estany les restes del peix cru.
Des d'aquell jorn, Kôgi es recuperà de la malaltia i morí molt més tard a una edat avançada. Prop de la fí, agafà diverses pintures que representaven carpes, i quan les llançà a l'estany els peixos emergiren del paper i de la seda i nedaren a l'aigua. Per això les pintures de Kôgi no han restat en aquest món.
Un deixeble seu, Narimitsu, heretà la mestria de Kôgi i es féu un nom al seu temps. Narimitsu havia pintat un gall en un paravent del palau de Kan.in, i un gall viu veient aquesta pintura li etzibà un cop de pota. Això és en un relat antic........
- - - - - -
143 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04. Yûgao (夕顔).
144 - Referència al Man'yôshû (万葉集), poema no. 31, llibre 1 :
楽浪の志賀の 大わだ淀むとも昔の人にまたも逢はめやも
145 - Referència al Man'yôshû (万葉集), poema no. 725 , llibre 04 :
にほ鳥の潜く池水心あらば君に我が恋ふる心示さね
146 - Referència al Man'yôshû (万葉集), poema no. 1225, llibre 07 :
さ夜更けて夜中の方におほほしく呼びし舟人泊てにけむか
i el poema no. 1691, llibre 09 :
旅なれば夜中をさして照る月の高島山に隠らく惜しも
147 – Kagami no yama (鏡の山), literalment significa “Muntanya del Mirall”, aquí, evidentment, reforça la imatge de llum. Per aquest motiu, algunes traduccions porten el nom traduït, jo he preferit el topònim.
148 - Referència al Man'yôshû (万葉集), poema no. 273, llibre 03 :
磯の崎漕ぎ廻み行けば近江の海八十の港に鶴さはに鳴く
Uns textos empren “Yaso no minato”(八十の湊) com un topònim, però altres no ho fan així. Com a aquestes alçades, i llevat que es trobi un document “conclusiu” sobre això no hi ha unanimitat, jo he escollit el topònim.
149 - Referència al Man'yôshû (万葉集), poema no. 79, llibre 01 :
大君の 命畏み 柔びにし 家を置き こもりくの 泊瀬の川に 舟浮けて 我が行く川の 川隈の 八十隈おちず 万たび かへり見しつつ 玉桙の 道行き暮らし あをによし 奈良の都の 佐保川に い行き至りて 我が寝たる 衣の上ゆ 朝月夜 さやかに見れば 栲の穂に 夜の霜降り 岩床と 川の水凝り 寒き夜を 息むことなく 通ひつつ 作れる家に 千代までに 来ませ大君よ 我れも通はむ

o0o