6 de maig del 2012

SENDERA D'OKU (おくの細道) 43



Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

福井

福井は三里計なれば、夕飯 したゝめて出るに、たそがれの 路たどたどし。爰に栽等と云 古き隠士有。いづれの年にか 江戸に来りて予を尋。遥 十とせ餘り也。いかに老さらぼひ て有にや、将死けるにやと人に 尋侍れば、いまだ存命して そこそこと教ゆ。市中ひそかに 引入て、あやしの小家に夕顔 へちまのはえかゝりて、鶏頭はゝ 木ゝに戸ぼそをかくす。さては 此うちにこそと門を扣ば、侘し げなる女の出て、いづくより わたり給ふ道心の御坊にや。あるじは 此あたり何がしと云ものゝ方に行 ぬ。もし用あらば尋給へといふ。 かれが妻なるべしとしらる。 むかし物がたりにこそかゝる風 情は侍れと、やがて尋あひて、 その家に二夜とまりて、 名月はつるがのみなとにと たび立。等栽も共に送らんと 裾おかしうからげて、路の枝 折とうかれ立。

FUKUI

Com només eren tres llegües fins a Fukui sortí després de sopar fent tentines pel camí fosc.
Tôsai (143) s'havia reclòs allà. Una vegada havia anat a Edo i m'havia visitat. Potser feia més de deu anys. Estaria ja força envellit , fins i tot mort, emperò, quan demaní per ell em digueren que encara hi vivia allà.
Era un lloc separat de la vila, una casa miseriosa on hi creixien meravelles i fregalls, celosies i ginestes colgaven la porta. Havia d'ésser allà, i quan truquí apareguí una dona d'aspecte humil que em preguntà : “D'on veniu? Que sou un monjo en pelegrinatge? L'amo ha anat a veure algú del veïnat . Si us cal res hi podeu anar.”
Suposí que era sa muller. Era com una escena d'un llibre antic (144) pensí mentre anava a trobar-lo.
M'hi estiguí un parell de nits a ca seva i em preparí per anar a veure la lluna plena sobre el moll de Tsuruga. Tôsui s'oferí a acompanyar-me, s'arremangà les faldilles del vestit i em féu de guia ben cofoi.

- - - - - -

143 - Tôsai (栽等, ¿-?). El seu nom era Kanbe (神戸). Tôsai també s'escriu : 洞哉.
144 - Esment al Genji Monogatari (源氏物語), concretament el capítol no. 4 “Yûgao” (夕顔).

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 42
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

汐越の松

越前の境、吉崎の入江を舟に棹して汐越の松を尋ぬ。

終宵嵐に波をはこばせて
月をたれたる汐越の松 (西行)

此一首にて数景尽たり。もし一辧を加るものは、無用の指を立るがごとし。
丸岡天竜寺の長老古き因あれば尋ぬ。又金沢の北枝といふもの、かりそめに
見送りて、此處までしたひ来る。所々の風景過さず思ひつゞけて、
折節あはれなる作意など聞ゆ。今既別に望みて、
物書て扇引さく余波哉
五十丁山に入て永平寺を礼す。道元禅師の御寺也。邦機千里を避て、かゝる
山陰に跡をのこし給ふも貴きゆへ有とかや。
丸岡天竜寺の長老古き因 あれば尋ぬ。又金沢の北枝 といふもの、かりそめに見送りて、 此處までしたひ来る。所〃の 風景過さず思ひつゞけて、 折節あはれなる作意など 聞ゆ。今既別に望みて、
物書て扇引さく余波哉
五十丁山に入て永平寺を礼 す。道元禅師の御寺也。邦機 千里を避て、かゝる山陰に 跡をのこし給ふも貴きゆへ 有とかや。


LA PINEDA DE SHIOGOSHI

A la frontera d'Echizen barquegí la cala de Yoshizawa per veure la pineda de Shiogoshi.

---La nit sencera en la tamborinada rompen les ones, i la lluna es penjada dels pins de Shiogoshi. (Saigyô)



Poema que recull l'essència del paisatge. Si s'hi afegeix una paraula seria com posar un altre dit inútil a la mà.
A Maruoka visití un vell conegut, l'abat del temple de Tenryû. Hokushi (141), de Kanazawa, m'havia acompanyat per acomiadar-me i vingué amb mi fins a Maruoka. Cap paratge no li fou desapercebut i li oí versos molt sentits, ens separàrem i fiu :
---Ratlles escrites sobre el ventall que trenco, l'adéu de comiat.
Penetrí unes llegües en les muntanyes i preguí al temple d'Eiheji del mestre zen Dôgen (143) que sembla tingué bones raons per voler anar-se'n ben lluny de la capital i deixar ses petjades ací.

- - - - - -

141 – Tachibana Hokushi (立花北枝, 1665-1718). Era polidor d'espases i deixeble de Bashô.
142 – Dôgen (道元禅師, 1200-1253). Mestre Zen i fundador del temple.

o0o