24 de novembre de 2012


雨月物語 15
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)



浅茅が宿

下総の国葛飾郡真間の郷に。勝四郎といふ男ありけり。祖父より舊しくこゝに住。田畠あまた主づきて家豊に暮らしけるが。生長て物にかゝはらぬ性よ り。農作をうたてき物に厭ひけるまゝに。はた家貧しくなりにけり。さるほどに親族おほくにも疎じられけるを。朽をしきことに思ひしみて。いかにもして家を 興しなんものをと左右にはかりける。其此雀部の曽次といふ人。足利染の絹を交易するために。年々京よりくたりけるが。此郷に氏族のありけるを屡來訪らひし かば。かねてより親しかりけるまゝに。商人となりて京にまうのぼらんことを頼みしに。雀部いとやすく肯がひて。いつの此はまかるべしと聞えける。他がたの もしきをよろこびて。残る田をも販つくして金に代。絹素あまた買積て。京にゆく日をもよほしける。勝四郎が妻宮木なるものは。人の目とむるばかりの容に。 心ばへも愚ならずありけり。此度勝四郎が商物買て京にゆくといふをうたてきことに思ひ。言をつくして諫むれども。常の心のはやりたるにせんかたなく。梓弓 末のたづきの心ぼそきにも。かひ/\しく調らへて。其夜はさりがたき別れをかたり。かくてはたのみなき女心の。野にも山にも惑ふはかり。物うきかぎりに侍 り。朝に夕べにわすれ給はで。速く帰り給へ。命だにとは思ふものゝ。明をたのまれぬ世のことわりは。武き御心にもあはれみ給へといふに。いかで浮木の乗つ もしらぬ國に長居せん。葛のうら葉のかへるは此秋なるべし。心づよく待給へといひなぐさめて。夜も明ぬるに。鳥が啼東を立出て京の方へ急ぎけり。


LA CASA DEL CANYAR

A la província de Shimôsa, districte de Katsuhika, al poble de Maya, hi havia un home dit Katsushirô. Des del temps de ses besavis sa família hi vivia en prosperitat, amos de molts camps i arrossars. A ell, emperò, de caràcter indolent, no li agradava gens treballar la terra i el mas s'havia arruïnat. Per tant, molts de ses parents s'hi havien desentès; allò l'havia vexat i cercà arreu els mitjans per refer la fortuna de la família.
En aquell temps, un tal Sasabe no Sôji venia cada any de la capital per a mercadejar sedes tintades d'Ashikaga (103), i com hi tenia parents els visitava sovint. Katsushirô sempre hi havia estat en bona relació i li demanà si ell podria fer-se marxant i acompanyar-lo a la capital. Sasabe s'hi mostrà immediatament d'acord i digué :

- Podem sortir quan vulguis.

Katsuhirô fou cofoi de poder comptar amb ell. Vengué les terres que encara li restaven, invertí els diners en una gran quantitat de teixits de seda i féu l'aparell pel jorn d'anar a la capital.
La muller de Katsuhirô, Miyagi, era d'una bellesa que atreia les mirades de tothom, de ferma disposició i gens talossa. Aquesta vegada s'amoïnà per la compra de les sedes i per l'anada a la capital de que li havia parlat Katsuhirô, emperò, ja podia queixar-se, no hi havia res a fer davant de son empenta habitual, i tot i son neguit per llur futur fidelment féu els aparells de viatge. Aquell vespre mentre parlaven de llur penosa separació ella digué :

- Així doncs, mon cor de dona desemparada ha de vagarejar per camps i muntanyes (104), la pitjor de les dolences. No m'oblideu ni matí ni vespre i torneu aviat! Pensem en el que ens resta de vida (105), la incertesa del demà és en la naturalesa del món. Que el vostre cor coratjós sigui també compassiu!

- Per què, a la deriva com una fusta surant a l'aigua per contrades ignotes, m'hauria d'atardar (106) ? Quan les fulles es revinguin a la tardor seré de retorn. Tingueu fermesa i espereu-me!

Digué Katsushirô per a consolar-la.

A trenc d'alba partí cap a Azuma on canta el gall i s'apressà cap a la capital.

- - - - - -

103 – Referència al Tsurezuregusa (徒然草) de Kenkô Yoshida (吉田 兼好, 1283-1352, dates aprox.), capítol no. 216 : ....年毎に給はる足利の染物......
104 – Referència al poema no. 947, llibre 18, del Kokinwakashû (古今和歌集) :
いづこにか世をばいとはむ心こそのにも山にもまどふべらなれ
105 - Referència al poema no.387, llibre 8, del Kokinwakashû (古今和歌集) :
いのちだに心にかなふ物ならばなにか別のかなしからまし
106 – Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 18 : Matsukaze (松風)..



o0o

17 de novembre de 2012

KOKINSHÛ (古今集) -221-



やまとに侍りける人につかはしける
Enviat a una persona que estava de servei a Yamato.


こえぬまはよしのの山のさくら花人づてにのみききわたるかな

こえぬまはーよしののやまのーさくらばなーひとずてにのみーききわたるかな

Flor del cirerer sens creuar de Yoshino encara els monts que només haig de sentir ta fama i ton renom.

Poema no. 588

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -220-


秋風にかきなすことのこゑにさへはかなく人のこひしかるらむ

あきかぜにーかきなすことのーこえにさえーはかなくひとのーこいしかるらむ

Si la cítara fa sonar la seva veu al vent de tardor també ho fa mon amor ja sense esperança.

Poema no. 586

Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920).

La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei ( Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.
Té una antologia personal : Tadamine no Shû (忠岑の集).
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -219-


人を思ふ心はかりにあらねどもくもゐにのみもなきわたるかな

ひとをおもうーこころはかりにーあらねどもーくもいにのみもーなきわたるかな

Aquest el meu cor no és pas tot estimant oca salvatge emperò és el seu plany acompanyant els núvols.

Poema no. 585

Autor : Kyohara no Fukayabu (清原深養父, ?-?) .

Descendent del príncep Toneri ( 舎人親王, 676-735), fundador de Nara, avi de Kiyohara no Motosuke (清原元輔, 908-990) i besavi de Sei Shônagon (清少納言, 965-1010 ?).
o0o

10 de novembre de 2012

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 04
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)




【四】

野大貳すみともかさはきの時うての使にさゝれて少将にてくたりけるおほやけにもつかうまつり四位にもなるへきとしにあたり けれはむつきのかゝいたまはりのこといとゆかしうおほえけれと京よりくたる人もおさ/\聞えすある人にとへは四位になりたりともいふある人はさもあらすと いふさたかなることいかてきかんとおもふほとに京のたよりあるに近江守公忠のきみの文をなむもてきたるいとゆかしううれしうてあけてみれはよろつのことゝ もかきもていきて月日なとかきておくのかたにかくなむ
玉くしけ二とせあはぬきみかみをあけなからやはあらんとおもひし
これを見てかきりなくかなしくてなんなきける四位にならぬよしふみのことはにはなくてたゝかくなむありける.



Ono (11), l'assistent general del governador durant els temps revoltats de Sumitomo (12), rebé ordres de sotmetre'l amb el càrrec de general de divisió. Era l'any on hauria de rebre son nomenament al quart rang per ses serveis a la cort, frisava per saber de les promocions de l'any nou, emperò, gairebé no s'havia sentit res per la gent que venia de la capital. Quan ho preguntava, uns deien que l'havia obtingut, mentre altres li deien que no havia estat així. Tot pensant com assegurar-se'n del fet, de la capital vingué un missatger amb una lletra de Minamoto no Kintada (13), governador d'Ômi. Quan l'obrí ben content, veié que tractava d'una munió de coses diverses i al costat de la data hi havia escrit :

---Cofret preciós, en el decurs de dos anys sense trobar-nos encara vestit de roig no pensava veure-us. (14) (15)

Llegint això plorà desolat. La lletra no esmentava res del quart rang, simplement ho palesava.
- - - - - -

11 – Ono no Yoshifuru (小野好古, 884-967).

12 - Fujiwara no Sumitomo (藤原純友, ¿-941).

13 – Minamoto no Kintada (源 公忠, 884-948).

14 – Tamakushige ( 玉くしげ / 玉櫛笥) : Capsa de pintes (el caràcter 玉 ja indica que es tracta d'un cofret o una capsa preciosa), lliga amb “futa” (蓋) : tapa, i “futa” (二 ) : dos.

15 – Joc de paraules entre “....ake.....“del verb “akeru” : 明ける: obrir, i “ake” (朱) mateixa pronunciació, que significa “vermell, escarlata”, és a dir, el color que correspon al seu rang actual car no ha estat promogut al cinquè.

Aquest poema és al Gosenwakashû (後撰和歌集 ), llibre 15, no. 1123, és el no. 1124 en altres edicions. :

源公忠朝臣
小野好古の朝臣西の國のうての使に罷りて二年といふ年四位には必まかりなるべかりけるをさもあらずなりにければかゝる事にしもさゝれにける事の安からぬ由を憂へ送りて侍りける文の返事の裏にかきつけて遣はしける

玉櫛笥二年あはぬ君が身をあけ乍らやはあらむと思ひし.

o0o

3 de novembre de 2012

雨月物語 14
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)




出雲の國にまかる路に。飢て食を思はず。 寒きに衣をわすれて。まどろめば夢にも哭あかしつゝ。十日を經て冨田の大城にいたりぬ。先赤穴丹治が宅にいきて姓名をもていひ入るに。丹治迎へ請じて。翼 ある物の告るにあらて。いかでしらせ給ふべき謂なしとしきりに問尋む。左門いふ。士たる者は富貴消息の事ともに論ずべからず只信義をもて重しとす。伯氏宗 右衛門一旦の約をおもんじ。むなしき魂の百里を來るに報ひすとて。日夜を逐てこヽにくだりしなり。吾斈ぶ所について士に尋ねまいらすべき旨あり。ねがふは 明らかに答へ給へかし。昔魏の公叔座病の牀にふしたるに。魏王みづからまうでゝ手をとりつも告るは。若諱べからずのことあらば誰をして社稷を守らしめん や。吾ために教を遺せとあるに。叔座いふ。商鞅年少しといへども奇才あり。王若此人を用ゐ給はずば。これを殺しても境を出すことなかれ。他の國にゆかしめ ば必も後の禍となるべしと。苦に教へて。又商鞅を私にまねき。吾汝をすゝむれども王許さゞる色あれば。用ゐずはかへりて汝を害し給へと教ふ。是君を先に し。臣を後にするなり。汝速く他の國に去て害を免るべしといへり。此事士と宗右衛門に比てはいかに。丹治只頭を低て言なし。左門座をすゝみて。伯父宗右衛 門塩治が舊交を思ひて尼子に仕へざるは義士なり。士は旧主の塩治を捨て尼子に降りしは士たる義なし伯父は菊花の約を重んじ。命を捨て百里を來しは信ある極 なり。士は今尼子に媚て骨肉の人をくるしめ。此横死をなさしむるは友とする信なし。經久強てとゞめ給ふとも。舊しき交はりを思はゞ。私に商鞅叔座が信をつ くすべきに只栄利にのみ走りて士家の風なきは。即尼子の家風なるべし。さるから兄長何故此國に足をとゞむべき。吾今信義を重んじて態々こゝに來る。汝は又 不義のために汚名をのこせとて。いひもをはらず抜打に斬つくれば。一刀にてそこに倒る。家眷ども立騒ぐ間にはやく逃れ出て跡なし。尼子經久此よし傳へ聞き て。兄弟信義の篤きをあはれみ。左門が跡をも強て逐せざるとなり。咨輕薄の人と交はりは結ぶべからずとなん


De camí a Izumo, si tenia gana ni hi pensava a menjar (100), si tenia fred no es tapava, si s'ensopia gemegava tot somiant (100). S'escolaren deu jorns i arribà al castell de Tomita. Primer anà a la residència d'Akana Tanji, qui al saber son nom el rebé i li preguntà :
Si no us ha avisat un ésser alat com és que ho sabeu? És incomprensible!
I el qüestionà persistent.
Samon digué :
No és pas afer d'un guerrer discutir ni fortuna ni vicissituds, només li cal honorar la fidelitat. Mon germà gran, Sôemon, per honorar sa promesa feta una vegada, son esperit intangible es desplaçà cent llegües i per reciprocar-li he fet camí jorn i nit per arribar ací. Mon propòsit és preguntar-vos sobre una qüestió de mes estudis. Us prego que em contesteu clarament. Es diu que antany quan el duc de Shukuza (101), de Wei, jeia malalt el rei de Wei en persona el visità i tot prenent-li la mà digué “Si us passés quelcom a qui confiaríeu l'estat? Doneu-me vos instruccions!” Shukuza digué : Shôô (102), és jove, emperò, amb un talent remarcable. Si el rei no desitja disposar d'aquest home, no li permeteu pas creuar la frontera encara que l'hàgiu d'occir. Si marxa a una altra terra ben segur que serà causa d'una desgràcia”. Així l'advertí fidel. Convocà Shôô en secret i li digué “Us he recomanat al rei, emperò, sembla que no ha escoltat mes raons, així doncs, he dit que si no li heu d'ésser útil que us suprimeixi. Això és posar el senyor primer i després el vassall. Aneu-vos-en a una altra terra i us salvareu”. Què us sembla aquesta comparació amb l'afer de Sôemon?
Tanji només ajupí el cap i res no digué.
Samon s'hi assegué més a prop.
Mon germà gran Sôemon, considerant ses relacions amb Enya, i com un guerrer lleial no serví Amako. Vos deixàreu vostre antic senyor, Enya, i us sotmetéreu, com un guerrer deslleial, a Amako. Mon germà gran per honorar sa promesa per a la festa del crisantem es llevà la vida i féu cent llegües, el súmmum de la fidelitat. Vós per afalagar Amako turmentàreu un home de vostra mateixa sang i li causàreu una mort brutal, i això no és pas la fidelitat d'un company d'armes. Encara que Tsunehisa l'hagué retingut per força, pel record de vostra antiga relació hauríeu d'haver-lo servit en secret com Shôô i Shukuza, Perseguir només luxe i fama no és condició d'una nissaga de guerrers, sí ho és, evidentment, de la casa d'Amako. Per què s'hauria mon germà gran d'haver aturat en aquesta contrada? Per a honorar la lleialtat i la fidelitat sóc vingut avui. Per ta traïdoria deixes un nom impur!
No havia encara acabat que Samon desenfundà i el tallà d'un cop d'espasa deixant-lo allà estès. Mentre el servidors s'agitaven convulsos ell fugí com un llamp sens deixar rastre.
Quan Tsunehisa s'assabentà de tot allò que havia succeït fou molt colpit per la fidelitat dels dos germans, i no s'acuità gens a seguir el rastre de Samon.
Ah! Un no hauria pas de tenir lligams amb aquells que són inconstants!
- - - - - -
100 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
101 - Era Kung-shu Tso, de Wei, Xina. Hi ha una nota biogràfica al Shiji (史記, Annals del gran historiador), monumental obra històrica de la Xina de Sima Qian / Ssuma-Ch'ien - 司馬遷, 145/135 – 86 aC).
102 - Era Shang Yang (390-338 aC), important ministre xinès de l'estat de Qin (秦).

o0o