29 de setembre de 2012

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 02
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【二】


みかとおりゐ給ひて又のとしの秋御くしおろしたまひてところ/\山ふみしたまひてをこなひ給けり備前のせうにてたちはなの よしとしといひける人内におはしましける時殿上にさふらひて御くしおろし給けれはやかて御ともにかしらおろしてけり人にもしられ給はてありきたまひける御 ともにこれなんをくれ奉らてさふらひけるかゝる御ありきし給ふいとあしき事なりとて内より少将中将これかれさふらへとてたてまつらせ給けれとたかひつゝあ りき給いつみの国にいたり給てひねといふところにおはします夜ありいとこゝろほそうかすかにておはしますことを思ひていとかなしかりけりさてひねといふこ とを歌によめと仰ことありけれはこのよしとし大とく
故郷のの旅ねの夢にみえつるは恨やすらん又とゝはねは
とありけるにみな人なきてえよますなりにけりその名をなん寛蓮大とくといひてのちまてさふらひける.


L'emperador (5), la tardor de l'any següent d'haver abdicat, prengué la tonsura i anà arreu per les muntanyes fent pràctiques ascètiques. Un home de nom Tachibana no Yoshitoshi (6), secretari del governador de Bizen i que havia estat a son servei a palau, prengué la tonsura al mateix temps que ell. Quan l'emperador eixia a caminar sens que ningú no ho sabés, Tachibana sempre l'acompanyava. Es considerà que aquestes sortiren eren impròpies de son rang i des de palau es digué que l'escortessin capitans o comandants, emperò, sovint se n'escapolia.
A l'arribada a la contrada d'Izumu, féu estada d'una nit a un lloc dit Hine. Al veure'l deprimit i soliu son company s'entristí. Com l'emperador retirat li demanà de compondre un poema sobre el nom de Hine, Yoshitoshi, el monjo virtuós, recità :
---En el viatge, tot somiant ha sortt mon poble nadiu, em tenen potser greuge per no demanar per mi? (07)
A tothom li arrencà el plor i ningú no pogué compondre cap altre poema.
El monjo Kanren, aquest fou son nom, serví Teiji-in fins a la fi.

- - - - - -

05 – L'emperador era Daigo (醍醐天皇, 885-930).

06 – Tachibana no Yoshitoshi (橘の良利, 874-?). Era un bon jugador de Go (碁).

07 – Aquest poema, esmentant l'avinentesa i l'autor, és al Shinkokinshû (新古今集), amb el no. 912 :
橘良利

亭子院、御ぐしおろして、山々寺々修行したまひけるころ、御ともに侍りて、和泉国ひねといふ所にて、人々うたよみ侍けるによめる

ふるさとのたびねの夢にみえつるはうらみやすらんまたとゝはねば.


o0o

22 de setembre de 2012

雨月物語 12
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)


- - - - - -



午後 も やゝかたふきぬれど。待つる人は來らず。西に沈む日に。宿り急く足のせはしげなるを見るにも。外の方のみまもられて心酔るが如し。老母左門をよびて。人の 心の秋にはあらずとも。菊の色こきはけふのみかは。帰りくる信だにあらば。空は時雨にうつりゆくとも何をか怨べき。入て臥もして。又翌の日を待べしとある に。否みがたく。母をすかして前に臥しめ。もしやと戸の外に出て見れば。銀河影きえ%\に。氷輪我のみを照して淋しきに。軒守る犬の吼る聲すみわたり。浦 浪の音ぞこゝもとにたちくるやうなり。月の光も山の際に陰くなれば。今はとて戸を閉て入んとするに。たゞ看。おぼろなる黒影の中に人ありて。風の随來るを あやしと見れば赤穴宗右衛門なり。踊りあがるこゝちして。小弟蚤くより待て今にいたりぬる。盟たがはで來り給ふことのうれしさよ。いざ入せ給へといふめれ ど。只點頭て物をもいはである。左門前にすゝみて。南の窗の下にむかへ座につかしめ。兄長來り給ふことの遲かりしに。老母も待わびて。翌こそと臥所に入ら せ給ふ。寤させまいらせんといへるを。赤穴又頭を揺てとゞめつも。更に物をもいはでぞある。左門云。既に夜を續て來し給ふに。心も倦足も労れ給ふべし。幸 に一杯を酌て歇息給へとて。酒をあたゝめ。下物を列ねてすゝむるに。赤穴袖をもて面を掩ひ。其臭ひを嫌放るに似たり。左門いふ。井臼の力はた款す [2]に 足ざれども。己が心なり。いやしみ給ふことなかれ。赤穴猶答へもせで。長嘘をつぎつゝ。しばししていふ。賢弟が信ある饗應をなどいなむべきことわりやあら ん。欺くに詞なければ。実をもて告るなり。必しもあやしみ給ひそ。吾は陽世の人にあらず。きたなき霊のかりに形を見えつるなり。左門大に驚きて。兄長何ゆ ゑにこのあやしきをかたり出給ふや。更に夢ともおぼえ侍らず。赤穴いふ。賢弟とわかれて國にくだりしが。國人大かた經久が勢ひに服て。塩冶の恩を顧るもの なし。従弟なる赤穴丹治冨田の城にあるを訪らひしに。利害を説て吾を經久に見えしむ。假に其詞を容て。つら/\經久がなす所を見るに。萬夫の雄人に勝れ。 よく士卒を習練といへども。智を用うるに狐疑の心おほくして。腹心爪牙の家の子なし。永く居りて益なきを思ひて。賢弟が菊花の約ある事をかたりて去んとす れば。經久怨める色ありて。丹治に令し。吾を大城の外にはなたずして。遂にけふにいたらしむ。此約にたがふものならば。賢弟吾を何ものとかせんと。ひたす ら思ひ沈めども遁るゝに方なし。いにしへの人のいふ。人一日に千里をゆくことあたはず。魂よく一日に千里をもゆくと。此ことわりを思ひ出て。みづから刃に 伏。今夜陰風に乗てはる/\來り菊花の約に赴。この心をあはれみ給へといひをはりて泪わき出るが如し。今は永きわかれなり。只母公によくつかへ給へとて。 座を立と見しがかき消て見えずなりにける.


Passat migjorn el sol començava a declinar i aquell que s'esperava no arribava pas.
El sol es ponia. Samon guaitava aquells que s'apressaven a més córrer per prendre alberg, remirava amb tanta intensitat enfora que semblava que fos begut.
L'anciana mare el cridà :
Si la tardor no és al cor de l'home, el color intens del crisantem és només per a avui? (91) Si torna fidel què li podries retreure si el temps ha canviat i fa cel de pluja? Entra i allitat. Ja l'esperaràs demà.
Era difícil dir-li que no i féu que ella s'allités primer.
Sortí enfora i mirà per entrecàs. La Via Làctia relluïa, el cercle glaçat de la lluna només l'il.luminava a ell fent-lo encara més sol, els lladrucs d'un gos guardià se sentien clarament, la fressa de les onades semblava brollà de ses peus (92). Quan la claror de la lluna s'amagà rere els cims de les muntanyes, a punt de tornar a dintre i tancar la porta féu un altre cop d'ull. En la boirosa penombra hi havia un home que semblava portat pel vent i quan s'hi fixà era Akana Sôemon.
El cor li saltà d'alegria.
Vostre germà petit us ha esperat des del matí fins ara mateix. Heu vingut sens mancar a vostra promesa, en sóc molt content! Veniu, entreu!
Emperò la figura només assentí amb el cap sens dir res.
Samon el precedí i el féu seure sota la finestra que donava al sud (93).
La mare cansada de l'espera, pensant que vindríeu demà, ha anat a dormir. Vaig a despertar-la.
Emperò, Akana amb un moviment de cap l'aturà, i altre cop sens dir res.
Samon digué :
Després d'haver-vos apressat de nit estareu exhaust i amb les cames baldades. Per aquest feliç moment preneu una copa i reposeu-vos (94).
Escalfà el sake i quan disposà les menges Akana es tapà la cara amb una màniga com si l'olor li fos ofensiva.
Samon digué :
Ma tasca de treure aigua del pou i de moldre l'arròs al morter no és pas massa cosa per a festejar-vos, emperò, hi he posat el cor, no ho menystingueu.
Akana sens dir res encara sospirà vivament i després d'un instant respongué :
La sincera acollida de mon germà petit per què m'havia de desplaure? No tinc mots per decebre-vos, així doncs, us parlaré amb franquesa, emperò, no us sobteu! No sóc un ésser d'aquest món. Sóc un esperit impur que ha manllevat la forma en la qual em vegeu.
Samon ben esglaiat :
Germà gran, per què dieu coses tan estranyes? No puc creure que sigui un somni!
Akana digué :
Quan em separí de mon germà petit sóc anat a ma contrada. Gran part de la gent d'allà s'havia sotmès a la força de Tsunehisa, ningú no recordava la benvolença d'Enya. Aní a veure mon cosí Akana Tanji que era al castell de Tomita. M'explicà els avantatges i inconvenients i m'arranjà una audiència amb Tsunehisa. Fingí fer cas a son exposició i medití amb cura sobre el punt de vista de Tsunehisa. Era més brau que la majoria d'homes i tenia els soldats ben ensinistrats. No obstant això, era malfiat, una guineu quan calia ésser astut, i no tenia vassalls amb cor de lluitar per ell amb dents i ungles. Pensí que res no trauria d'estar-me allà massa temps, i li parlí de ma promesa per trobar-nos a la festa del crisantem. A punt de partir, Tsunehisa es mostrà ressentit i ordenà Tanji de no deixar-me sortir del castell, i allà he estat fins avui. Si no honoro ma promesa que en pensarà mon aciençat germà petit? Això em digué, emperò, encara que m'hi capfiqués no hi havia mitjans per escapolir-me. Con digué un home d'antany “Un home no pot fer cent llegües en un jorn, emperò, un esperit sí pot fer cent llegües en un jorn”. Recordí aquest aforisme i m'afuí sobre mon espasa, i aquesta nit, cavalcant el vent de les tenebres (96), des de ben lluny sóc arribat per honorar ma promesa de retrobar-nos per la festa del crisantem. Compadiu-vos d'aquest cor.
Tot acabant semblà que unes llàgrimes li vessaven pels ulls.
Avui nostra separació és per sempre més. Tingueu cura de vostra venerable mare!
Semblà alçar-se, emperò, s'esvaí i desaparegué.


- - - - - -
91 – Referència al poema no. 1353 del Shinkokinwakashû (新古今集), llibre no. 15 :
色かはるはぎのした葉を見てもまづ人の心の秋ぞしらるゝ.
92 - Referència al Genji Monogatari, capítol no. 12, Suma (源氏物語 – 須磨).
93 - Era el lloc d'honor per als convidats.
94 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
95 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
96 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.

o0o

15 de setembre de 2012

KOKINSHÛ (古今集) -212-

いつはりの涙なりせば唐衣しのびに袖はしぼらざらまし

いつわりのーなみだなりせばーからころもーしのびにそではーしぼらざらまし

Si mes llàgrimes no fossin certes no m'amagaria per eixugar les mànigues del meu vestit de seda.

Poema no. 576

Autor : Fujiwara no Tadafusa (藤原忠房, ¿ - 928)
Aristòcrata que va ocupar diversos càrrecs oficials, entre ells el de governador provincial. Va ser un flautista de renom.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -211-

はかなくて夢にも人を見つる夜は朝のとこぞおきうかりける

はかなくてーゆめにもひとをーみつるよはーあしたのとこぞーおきうかりける

Fins i tot en el somni és fugissera la imatge que jo estimo. Que n'és de trist llevar-se l'endemà!

Poema no. 575

Autor : El monjo Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師, act. lit. 859-897)
Nom laic : Yoshimine no Harutoshi.
Fill de Henjô (Sôjô Henjô, 僧正遍昭, 816-890).
Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i oficial de la Guàrdia de Palau.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen), com el seu pare.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -210-

夢ぢにもつゆやおくらむよもすがらかよへる袖のひちてかわかぬ

ゆめじにもーつゆやおくらむーよもすがらーかよえるそでのーひちてかわかぬ

Colga també la gebrada els camins del somni? Despert tota la nit, mes les mànigues molles no s'eixuguen.

Nota : De tant plorar.

Poema no. 574

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

8 de setembre de 2012

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 01
 


HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【一】

亭子のみかといまはおりゐ給ひなんとするころ弘徽殿のかへに伊勢のこのかきつけゝる
別るれとあひもおしまぬ百敷をみさらんことのなにかかなしき
とありけれはみかと御らんしてそのかたはらにかきつけさせたまふける
身一つにあらぬはかりををしなへて行めくりてもなにか見さらん
となむありける.

Quan l'emperador del Teiji-in (1) era a punt d'abdicar, la dama Ise (2) escriví a la paret del Kokiden (3) aquest poema :

---Tot i deixar-vos sembla no haver cap plany en aquest palau que no haig de veure més, per què tanta tristor? (4)

Quan ho veié, l'emperador hi escriví al costat :

---No sóc pas l'únic, penseu sobre aquest fet, altres hi vindran i aquells que hi eren per què no veure'ls ?
- -- - - -

01 - Teiji-in (亭子院) : antic palau de Kyoto, residència de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931) després de la seva abdicació l'any 897. Ell mateix s'anomenava sovint Teiji-in.

02 – Ise (伊勢, ¿-?), s'en desconeix el seu nom real. Filla de Fujiwara no Tsugikage ( 藤原継蔭, ¿-?). .

03 – Kokiden (弘徽殿) era el nom d'un dels palaus dintre del recinte imperial.

04 – Poema no. 1322, llibre 19, Gosenwakashû (後撰和歌集). És el no. 1323 en altres edicions :
伊勢 亭子院のみかどおりゐ給うける年の秋弘徽殿のかべにかきつけゝる

別るれどあひも惜まぬ百敷を見ざらむことの何か悲しき.

És també esmentat en altres antologies, tan sencer com fragmentat.
o0o

1 de setembre de 2012

鹿島紀行



芭蕉松尾

洛の貞室、須磨の浦の月見にゆきて、
 松かげや月は三五夜中納言
と云けん、狂夫のむかしもなつかしきまゝに、此秋かしまの山の月見んと思ひ立つことあり。伴ふ人ふたり、浪客の士ひとり、一人は水雲の僧。々はからすのご とくなる墨の衣に、三衣の袋を衿に打かけ、出山の尊像を厨子にあがめ入てうしろにせおひ、柱杖引ならして無門の関もさはるものなく、あめつちに独歩して出 ぬ。今ひとりは僧にもあらず、俗にもあらず、鳥鼠の間に名をかうぶりの鳥なき島にもわたりぬべく、門より舟にのりて行徳と云処に至る。舟をあがれば、馬に ものらず細脛のちからをためさんと、かちよりぞゆく。甲斐国より或人のえさせたるひの木もてつくれる笠を、おの/\いたゞきよそひて、やはたと云里を過れ ば、かまかいが原と云ひろき野あり。秦甸の一千里とかや、目もはるかに見わたさるゝ。筑波山むかふに高く、二峰並び立り。かの唐土に双剣のみねありと聞え しは、廬山の一隅なり。
 雪は申さずまづむらさきのつくば哉
と詠しは、我門人嵐雪が句なり。すべて此山は日本武尊のことばをつたへて、連歌する人のはじめにも名付たり。和歌なくば有べからず、句なくば過べからず。 まことに愛すべき山のすがたなりけらし。萩は錦を地にしけらんやうにて、為仲が長櫃に折入て、都のつとに持せたるも、風流にくからず。きちかう女郎花かる かや尾花みだれあひて、小男鹿のつまこひわたる、いとあはれ也。野の駒処えがほにむれありく、又あはれ也。日既に暮かゝるほどに、利根川のほとりふさと言 処につく。此川にて鮭のあじろと云ものをたくみて、武江の市にひさぐものあり。宵のほど、漁家に入てやすらふ。よるのやどなまぐさし。月くまなくはれける まゝに、夜ふねさし下して、鹿島に至る。ひるより雨しきりに降て、月見るべくもあらず。麓に根本寺のさきの和尚、今は世をのがれて、此処におはしけると云 を聞て、尋ね入て臥ぬ。すこぶる人をして深省を発せしむと吟じけん、しばらく清浄の心をうるに似たり。暁の空いさゝかはれ間ありけるを、和尚おこし驚し侍 れば、人/゛\起出ぬ。月の光、雨の音、只あはれなるけしきのみむねにみちて、いふべきことの葉もなし。はる/゛\と月見に来たるかひなきこそ、ほいなき わざなれ。かの何がしの女すら、時鳥の歌えよまで帰りわづらひしも、我ためにはよき荷担の人ならんかし。
               和尚
おり/\にかはらぬ空の月かげも
ちゞのながめは雲のまに/\
月はやし梢は雨を持ながら 桃青
寺にねてまことがほなる月見かな ゝ
雨にねて竹おきかへる月見かな ソラ
月さびし堂の軒端の雨しづく 宗波
  神前
此松の実ばえせし代や神の秋 桃青
ぬぐはゞや石のおましの苔の露 宗波
膝折やかしこまりなく鹿の声 ソラ
  田家
かりかけし田面の鶴や里の秋 桃青
夜田かりに我やとはれん里の月 宗波
賤の子や稲すりかけて月をみる 桃青
芋の葉や月まつ里の焼ばたけ ゝ
  野
もゝひきや一花すりの萩ごろも ソラ
花の秋草にくひあく野馬かな ゝ
萩原や一夜はやどせ山の犬 桃青
  帰路自準に宿す
塒せよわら干宿の友すゞめ 主人
秋をこめたるくねのさし杉 客
月見んと汐ひきのぼる舟とめて ソラ
(文化板「主人」を「松江」、「客」
を「桃青」に作る)

貞享丁卯仲秋末五日






Crònica d'un viatge a Kashima

Bashô Matsuo (1644-1694)

Tot anant a la platja de Suma per contemplar la lluna, Teishitsu (1), de la capital, havia dit “Chûnagon (2), a l'ombra dels pins, la lluna, mitjans de tardor”. Amb el record de l'home de gustos refinats d'antany aquesta tardor pensí en anar a contemplar la lluna a les muntanyes de Kashima.
Amb dos acompanyants, un noi sens feina, i l'altre un monjo en pelegrinatge.
El monjo vestia de negre com un corb, tres estoles li penjaven del coll, a l'esquena un reliquiari amb la imatge de Sakyamuni (3), a la mà el seu bordó, tot marxant ferm i solitari per la barrera sens portes (4) del cel i de la terra. Ara jo sóc un viatger solitari, ni monjo ni laic, com ell una barreja d'ocell i rata, certament un rat-penat, com si creués sa i estalvi l'illa dels ocells.
Sortírem de casa i embarcàrem cap a un lloc de nom Gyôtoku.
Quan desembarcàrem anàrem sens cavalls i caminàrem per provar la força de les nostres cames. Tots amb capells fets de xiprer que una persona de la província de Kai ens havia lliurat.
Deixàrem enrere un poble anomenat Yahata, allà, una prada extensa amb el nom de Kagamai-ga-hara seria el “camp de mil llegües de Shinden” (5) que els ulls no poden abastar. Al davant s'alçaven els dos cims de la muntanya de Tsukuba. He sentit dirt que hi ha dos cims com espases a la Xina en un racó de la muntanya de Rozan (6).

--Sens parlar de la neu, primer de tot, la porpra del Tsukuba.

Poema compost pel meu deixeble Ransetsu (7).

En general, aquesta muntanya es relaciona amb les paraules del príncep Yamatotakeru (8) que donà nom a la primera antologia de vers lligat. No s'hi pot passar sens fer un “waka” o un “haiku” (9). Així és l'afecte per l'aparença de la muntanya.

Els trèvols s'escampaven com un domàs. Tamenagara (10) sels'emportava en un gran cofre quan antany tornava a la capital, era refinat. S'hi barrejaven campanetes, valerianes, eulàlies, herbes de pastura, els brams dels cérvols joves cridant llurs parelles.... molt colpidor. Ramats de cavalls pasturant satisfets,... també colpidor.

Enfosquia quan arribàrem a un lloc de nom Fusa, prop del riu Tone.
En aquest riu s'agafen els salmons amb xarxes fetes amb vímets i es venen al mercat d'Edo.
Al vespre descansàrem en una cabana dels pescadors (11) . L'estança podia a peix.
Com la lluna brillava arreu baixàrem de nit en barca i arribàrem a Kashima. Plovisquejava des del migdia i no poguérem contemplar la lluna.
Al peu de la muntanya s'hi havia reclòs l'antic abat del temple de Konponji, i havent-me'n assabentat el visití i ens hostatjà.
Amb paraules d'un poeta (12) “lloc de profunda meditació”, i per uns instants la puresa s'instal.là en mon cor.
A l'alba hi havia algunes clarianes, despertí l'abat i tots sortírem. La llum de la lluna, el so de la pluja...... l'escena ens colpí molt i no trobàrem paraules per descriure-la. Fou una pena venir de tant lluny per no poder contemplar la lluna. També amb paraules d'una certa dona (13) que també se'n tornà sens compondre cap vers sobre el cucut.
Amb l'ajut dels companys per complaure'm férem :

-- La llum de la lluna sempre hi és al cel immutable. És degut als núvols que ens escurcen sa visió. (L'abat)

-- La lluna rabent mentre les capçades reben tot el plugim. (Tôsei) (14)

-- Dormint al temple contemplo la lluna amb rostre revifat. (Tôsei)

-- Dorm a la pluja el jonc que es torça per mirar la lluna. (Sora) (15)

--La lluna i gotes de pluja dels ràfecs del temple soliu. (Sôba) (16)

Davant dels déus (del santuari de Kashima)

--Llavor ha estat aquest pi tota la tardor del temps dels déus. (Tôsei)

--Eixuguem la rosada sobre la molsa de l'ampla pedra. (Sôba)

--Veus de plany dels cérvols que es prostren amb llur veneració. (Sora)

Casa a l'arrossar.

--A l'arrossar per collir una grua i tardor del poble. (Tôsei)

--Nit a l'arrossar, deixeu-m'hi collir, lluna sobre el poble. (Sôba)

--El pobre infant para d'esclofollar per mirar la lluna. (Tôsei)

--Fulles de trumfa, espera la lluna poble del tros cremat. (Tôsei)

Al camp.

--Els pantalons fregats per una flor, engavanyat de trèvol. (Sora)

--Flors en l'herba de tardor, els cavalls s'afarten en cruspir-les. (Sora)

--Camp de trèvols acolliu per una nit els gossos muntanyencs. (Tôsei)

Hostatjats a cal Jijun (17) a la tornada.

--Reposeu pardals amics a la palla seca del galliner. (L'hoste) (18)

--Tardor exuberant, tanca florida de xiprers. (Hoste – Bashô)

--Per mirar la lluna cridem la barca que puja el corrent. (Sora)


- - - - - -

Vint-i-cinc de la vuitena lluna any quatre de Jôkyô (1687)


- - -

(1)Yasuhara Teishitsu (安原貞室, 1610-1673). De nom Masaakira (正明). Formava part del grup Teimon de set poetes de “haiku” ( 貞門七俳人).
(2)Chûnagon ( 中納言) era el nom popular d'Ariwara no Yukihira (在原行平, 818-893).
(3)Buda.
(4)Mumon no kan (無門の関) : La barrera sense portes, de Hui-k'ai (en japonès Eki – 慧開, 1184-1260). Monjo xinès.
(5)Referència a Tôkan Kikô (東関紀行). Narració de viatge anònima de l'era de Kamakura (鎌倉), anys 1184-1260.
(6)Kozan, o Lu-shan, en xinès, (廬山) . Famosa serralada a la Xina on molts poetes s'hi recollien per escriure inspirats.
(7)Hattori Ransetsu (服部嵐雪, 1654-1707)
(8)Príncep Yamatotakeru (日本武尊, ¿-?). Esmentat en el Kojiki (古事記) i el Nihon Shoki (日本書紀).
(9)Waka (和歌) poema en 31 síl·labes, i Haiku (俳句) poema en 17 síl·labes
(10)Tachibana no Tamenaka (橘為仲, ¿ -1085). La referència és al Mumyôshô (無名抄) : Tractat sense nom. Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155-1216), escrita cap a l'any 1210.
(11)Referència a un poema de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga pronunciació xinesa. La mateixa referència la trobem a l' Izayoi Nikki (十六夜日記), obra d'Abutsu (阿仏, ¿-1283), escrita l'any 1280.
(12)Referència al poeta xinès Du Mu (杜甫, 712-770).
(13)És Sei Shônagon ( 清少納言, 966-1025) i la referència s'esmenta en la seva obra Makura no Sôshi ( 枕草紙 (El llibre de capçalera).
(14)Un dels primers pseudònims literaris de Bashô.
(15)Sora (曾良,1649-1710) que també va acompanyar Bashô en altres viatges. A vegades apareix escrit en “kana” : そら
(16)Sôha (¿-?). Podria ser l'abat del temple de Jyôrinji (定林寺).
(17)Jijun (1623-1697). Metge i resident a Edo.
(18)Els “pardals amics” són, evidentment, Bashô i companyia.

o0o












鹿島紀行 芭蕉松尾 ------------

洛の貞室、須磨の浦の月見にゆきて、  松かげや月は三五夜中納言 と云けん、狂夫のむかしもなつかしきまゝに、此秋かしまの山の月見んと思ひ立つことあり。伴ふ人ふたり、浪客の士ひとり、一人は水雲の僧。々はからすのご とくなる墨の衣に、三衣の袋を衿に打かけ、出山の尊像を厨子にあがめ入てうしろにせおひ、柱杖引ならして無門の関もさはるものなく、あめつちに独歩して出 ぬ。今ひとりは僧にもあらず、俗にもあらず、鳥鼠の間に名をかうぶりの鳥なき島にもわたりぬべく、門より舟にのりて行徳と云処に至る。舟をあがれば、馬に ものらず細脛のちからをためさんと、かちよりぞゆく。甲斐国より或人のえさせたるひの木もてつくれる笠を、おの/\いたゞきよそひて、やはたと云里を過れ ば、かまかいが原と云ひろき野あり。秦甸の一千里とかや、目もはるかに見わたさるゝ。筑波山むかふに高く、二峰並び立り。かの唐土に双剣のみねありと聞え しは、廬山の一隅なり。  雪は申さずまづむらさきのつくば哉 と詠しは、我門人嵐雪が句なり。すべて此山は日本武尊のことばをつたへて、連歌する人のはじめにも名付たり。和歌なくば有べからず、句なくば過べからず。 まことに愛すべき山のすがたなりけらし。萩は錦を地にしけらんやうにて、為仲が長櫃に折入て、都のつとに持せたるも、風流にくからず。きちかう女郎花かる かや尾花みだれあひて、小男鹿のつまこひわたる、いとあはれ也。野の駒処えがほにむれありく、又あはれ也。日既に暮かゝるほどに、利根川のほとりふさと言 処につく。此川にて鮭のあじろと云ものをたくみて、武江の市にひさぐものあり。宵のほど、漁家に入てやすらふ。よるのやどなまぐさし。月くまなくはれける まゝに、夜ふねさし下して、鹿島に至る。ひるより雨しきりに降て、月見るべくもあらず。麓に根本寺のさきの和尚、今は世をのがれて、此処におはしけると云 を聞て、尋ね入て臥ぬ。すこぶる人をして深省を発せしむと吟じけん、しばらく清浄の心をうるに似たり。暁の空いさゝかはれ間ありけるを、和尚おこし驚し侍 れば、人/゛\起出ぬ。月の光、雨の音、只あはれなるけしきのみむねにみちて、いふべきことの葉もなし。はる/゛\と月見に来たるかひなきこそ、ほいなき わざなれ。かの何がしの女すら、時鳥の歌えよまで帰りわづらひしも、我ためにはよき荷担の人ならんかし。                和尚 おり/\にかはらぬ空の月かげも ちゞのながめは雲のまに/\ 月はやし梢は雨を持ながら 桃青 寺にねてまことがほなる月見かな ゝ 雨にねて竹おきかへる月見かな ソラ 月さびし堂の軒端の雨しづく 宗波   神前 此松の実ばえせし代や神の秋 桃青 ぬぐはゞや石のおましの苔の露 宗波 膝折やかしこまりなく鹿の声 ソラ   田家 かりかけし田面の鶴や里の秋 桃青 夜田かりに我やとはれん里の月 宗波 賤の子や稲すりかけて月をみる 桃青 芋の葉や月まつ里の焼ばたけ ゝ   野 もゝひきや一花すりの萩ごろも ソラ 花の秋草にくひあく野馬かな ゝ 萩原や一夜はやどせ山の犬 桃青   帰路自準に宿す 塒せよわら干宿の友すゞめ 主人 秋をこめたるくねのさし杉 客 月見んと汐ひきのぼる舟とめて ソラ (文化板「主人」を「松江」、「客」 を「桃青」に作る) 貞享丁卯仲秋末五日 Crònica d'un viatge a Kashima Bashô Matsuo (1644-1694) Tot anant a la platja de Suma per contemplar la lluna, Teishitsu (1), de la capital, havia dit “Chûnagon (2), a l'ombra dels pins, la lluna, mitjans de tardor”. Amb el record de l'home de gustos refinats d'antany aquesta tardor pensí en anar a contemplar la lluna a les muntanyes de Kashima. Amb dos acompanyants, un noi sens feina, i l'altre un monjo en pelegrinatge. El monjo vestia de negre com un corb, tres estoles li penjaven del coll, a l'esquena un reliquiari amb la imatge de Sakyamuni (3), a la mà el seu bordó, tot marxant ferm i solitari per la barrera sens portes (4) del cel i de la terra. Ara jo sóc un viatger solitari, ni monjo ni laic, com ell una barreja d'ocell i rata, certament un rat-penat, com si creués sa i estalvi l'illa dels ocells. Sortírem de casa i embarcàrem cap a un lloc de nom Gyôtoku. Quan desembarcàrem anàrem sens cavalls i caminàrem per provar la força de les nostres cames. Tots amb capells fets de xiprer que una persona de la província de Kai ens havia lliurat. Deixàrem enrere un poble anomenat Yahata, allà, una prada extensa amb el nom de Kagamai-ga-hara seria el “camp de mil llegües de Shinden” (5) que els ulls no poden abastar. Al davant s'alçaven els dos cims de la muntanya de Tsukuba. He sentit dirt que hi ha dos cims com espases a la Xina en un racó de la muntanya de Rozan (6). --Sens parlar de la neu, primer de tot, la porpra del Tsukuba. Poema compost pel meu deixeble Ransetsu (7). En general, aquesta muntanya es relaciona amb les paraules del príncep Yamatotakeru (8) que donà nom a la primera antologia de vers lligat. No s'hi pot passar sens fer un “waka” o un “haiku” (9). Així és l'afecte per l'aparença de la muntanya. Els trèvols s'escampaven com un domàs. Tamenagara (10) sels'emportava en un gran cofre quan antany tornava a la capital, era refinat. S'hi barrejaven campanetes, valerianes, eulàlies, herbes de pastura, els brams dels cérvols joves cridant llurs parelles.... molt colpidor. Ramats de cavalls pasturant satisfets,... també colpidor. Enfosquia quan arribàrem a un lloc de nom Fusa, prop del riu Tone. En aquest riu s'agafen els salmons amb xarxes fetes amb vímets i es venen al mercat d'Edo. Al vespre descansàrem en una cabana dels pescadors (11) . L'estança podia a peix. Com la lluna brillava arreu baixàrem de nit en barca i arribàrem a Kashima. Plovisquejava des del migdia i no poguérem contemplar la lluna. Al peu de la muntanya s'hi havia reclòs l'antic abat del temple de Konponji, i havent-me'n assabentat el visití i ens hostatjà. Amb paraules d'un poeta (12) “lloc de profunda meditació”, i per uns instants la puresa s'instal.là en mon cor. A l'alba hi havia algunes clarianes, despertí l'abat i tots sortírem. La llum de la lluna, el so de la pluja...... l'escena ens colpí molt i no trobàrem paraules per descriure-la. Fou una pena venir de tant lluny per no poder contemplar la lluna. També amb paraules d'una certa dona (13) que també se'n tornà sens compondre cap vers sobre el cucut. Amb l'ajut dels companys per complaure'm férem : -- La llum de la lluna sempre hi és al cel immutable. És degut als núvols que ens escurcen sa visió. (L'abat) -- La lluna rabent mentre les capçades reben tot el plugim. (Tôsei) (14) -- Dormint al temple contemplo la lluna amb rostre revifat. (Tôsei) -- Dorm a la pluja el jonc que es torça per mirar la lluna. (Sora) (15) --La lluna i gotes de pluja dels ràfecs del temple soliu. (Sôba) (16) Davant dels déus (del santuari de Kashima) --Llavor ha estat aquest pi tota la tardor del temps dels déus. (Tôsei) --Eixuguem la rosada sobre la molsa de l'ampla pedra. (Sôba) --Veus de plany dels cérvols que es prostren amb llur veneració. (Sora) Casa a l'arrossar. --A l'arrossar per collir una grua i tardor del poble. (Tôsei) --Nit a l'arrossar, deixeu-m'hi collir, lluna sobre el poble. (Sôba) --El pobre infant para d'esclofollar per mirar la lluna. (Tôsei) --Fulles de trumfa, espera la lluna poble del tros cremat. (Tôsei) Al camp. --Els pantalons fregats per una flor, engavanyat de trèvol. (Sora) --Flors en l'herba de tardor, els cavalls s'afarten en cruspir-les. (Sora) --Camp de trèvols acolliu per una nit els gossos muntanyencs. (Tôsei) Hostatjats a cal Jijun (17) a la tornada. --Reposeu pardals amics a la palla seca del galliner. (L'hoste) (18) --Tardor exuberant, tanca florida de xiprers. (Hoste – Bashô) --Per mirar la lluna cridem la barca que puja el corrent. (Sora) - - - - - - Vint-i-cinc de la vuitena lluna any quatre de Jôkyô (1687) - - - (1)Yasuhara Teishitsu (安原貞室, 1610-1673). De nom Masaakira (正明). Formava part del grup Teimon de set poetes de “haiku” ( 貞門七俳人). (2)Chûnagon ( 中納言) era el nom popular d'Ariwara no Yukihira (在原行平, 818-893). (3)Buda. (4)Mumon no kan (無門の関) : La barrera sense portes, de Hui-k'ai (en japonès Eki – 慧開, 1184-1260). Monjo xinès. (5)Referència a Tôkan Kikô (東関紀行). Narració de viatge anònima de l'era de Kamakura (鎌倉), anys 1184-1260. (6)Kozan, o Lu-shan, en xinès, (廬山) . Famosa serralada a la Xina on molts poetes s'hi recollien per escriure inspirats. (7)Hattori Ransetsu (服部嵐雪, 1654-1707) (8)Príncep Yamatotakeru (日本武尊, ¿-?). Esmentat en el Kojiki (古事記) i el Nihon Shoki (日本書紀). (9)Waka (和歌) poema en 31 síl·labes, i Haiku (俳句) poema en 17 síl·labes (10)Tachibana no Tamenaka (橘為仲, ¿ -1085). La referència és al Mumyôshô (無名抄) : Tractat sense nom. Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155-1216), escrita cap a l'any 1210. (11)Referència a un poema de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga pronunciació xinesa. La mateixa referència la trobem a l' Izayoi Nikki (十六夜日記), obra d'Abutsu (阿仏, ¿-1283), escrita l'any 1280. (12)Referència al poeta xinès Du Mu (杜甫, 712-770). (13)És Sei Shônagon ( 清少納言, 966-1025) i la referència s'esmenta en la seva obra Makura no Sôshi ( 枕草紙 (El llibre de capçalera). (14)Un dels primers pseudònims literaris de Bashô. (15)Sora (曾良,1649-1710) que també va acompanyar Bashô en altres viatges. A vegades apareix escrit en “kana” : そら (16)Sôha (¿-?). Podria ser l'abat del temple de Jyôrinji (定林寺). (17)Jijun (1623-1697). Metge i resident a Edo. (18)Els “pardals amics” són, evidentment, Bashô i companyia. o0o