1 d’octubre del 2011

SENDERA D'OKU (おくの細道) 26
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

平泉

三代の栄耀一睡の中にして、 大門の跡は一里こなたに有。秀衡 が跡は田野に成て、金鶏山のみ 形を残す。先高館にのぼれば、 北上川南部より流るゝ大河也。 衣川は和泉が城をめぐりて高館 の下にて、大河に落入。康衡等が 旧跡は衣が関を隔て南部口 をさし堅め、夷をふせぐとみえたり。 偖も義臣すぐつて此城に こもり、功名一時の叢となる。国破 れて山河あり。城春にして草 青みたりと笠打敷て、時のう つるまで泪を落し侍りぬ。
夏草や兵どもが夢の跡
卯の花に兼房みゆる白毛かな
曾良
兼て耳驚したる二堂開帳 す。経堂は三将の像をのこし、 光堂は三代の棺を納め、三尊の 仏を安置す。七宝散うせて、 珠の扉風にやぶれ、金の柱霜 雪に朽て、既頽廃空虚の叢 と成べきを、四面新に囲て、甍 を覆て風雨を凌。暫時千歳 の記念とはなれり。
五月雨の降のこしてや光堂

HIRAIZUMI



La glòria de tres generacions (88) s'esvaí com un somni, les restes de la portalada eren a una llegua d'allà. La mansió de Hidehira havia esdevingut arrossars, només la forma de la muntanya de Kinkei romania la mateixa.
Primer de tot, quan pujàrem Takadachi veiérem el gran corrent del riu Kitakami fluir cap al sud. El riu Kotomo encerclava el castell d'Izumi i s'abocava a la gran corrent sota Takadachi.
Les ruïnes de la mansió de Yasuhira (89) eren al nord de la barrera de Koromo, com si fos una defensa contra els Ezos (90). Allà s'hi resguardaren Yoshitsune (91) i ses vassalls, llurs gestes ara un munt d'herbots. “El país destruït, resten muntanyes i rius, i el castell en primavera verdeja d'herba” (92). Seguí sobre mon capell i caieren mes llàgrimes sens adonar-me del temps.

---Munt d'herba d'estiu, de tots els grans combatents restes de somni.
---Les flors d'unohana (93) semblen de Kanefusa (94) els seus cabells blancs. (Sora)

M'havien enaltit els dos santuaris. En el de Gyôdô (95) hi restaven les estàtues dels tres generals (96) i en el de Hikaridô (97) s'hi guardaven llurs taüts i imatges de tres Budes (98). Dispersats i perduts els Set Tresors (99), esbocinades pels vents les portes encrostades de gemmes, les columnes daurades podrint-se sota glaçades i neus, tot hauria decaigut i esdevingut un herbei si no fos per un tancat nou i un teulat per resistir pluges i vents. Per un instant protegida la memòria de mil anys.

---De maig les pluges no et poden contorbar, temple de la llum!
- - - - - -

88 – Aquestes “tres generacions” eren :
-Fujiwara no Kiyohira   藤原 清衡, 1056–1128)
-Fujiwara no motohira  藤原基衡,  ¿ - 1157)
-Fujiwara no Hidehira   藤原 秀衡,1122?–1187)

89 - Fujiwara no Yasuhira   藤原 泰衡; 1155–1189).

90 - Ezo (夷) : les tribus indígenes del nord del Japó.

91 - Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159-1189).

92 - Referència a uns versos del poeta xinès Du Fu (杜甫, 712-770).

93 - Onohana (卯の花) : Deutzia scabia. Com en tantes notes sobre la flora japonesa, agrairia qualsevol informació sobre un nom en català d'aquesta flor o planta.

94 - Masuo Jurô Kanefusa (増尾十郎兼房, 1127-1189). un dels servents més fidels de Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159-1189) amb qui va lluitar tot i la seva avançada edat.

95 – Gyôdô (経堂) : Biblioteca de les escriptures sagrades (sutres).

96 - De fet, no es tracta de generals en el sentit militar, són :
-Monju Bosatsu (文殊菩薩) : El bodhisattva Manju, també conegut com Monjushuri (文殊師利). Es la deïtat budista de la saviesa.
-El gran rei Uden (優でん大王, ¿-?).
-El minyó Zenzai (善哉童子, ¿-?) que va fer un pelegrinatge a cinquanta-tres llocs i es va trobar amb cinquanta-tres sants, segons s'explica en el Sutra Kegonkyo (華厳経).

97 – Hikaridô (光堂) : Santurari/temple de la Llum.

98 - Amida Nyôrai (阿弥陀如来) la principal deïtat budista de la secta de “La terra pura”.
-Seishi Bosatsu (勢至菩薩) : el bodhisattva Seishi.
-Kanzeon Bosatsu (観世音) : el bodhisattva Kanzeon, més conegut com a Kannon (観音).
Aquestes tres deïtats budistes representen el poder de la saviesa.

99 - “Els set tresors del budisme” (七種の宝). De fet, aquesta llista, com ja he esmentat en un altre escrit, pot variar en altres textos. Hi ha unanimitat en els tres primers, però els altres quatre poden ser diferents. Poso la que és potser la més habitual :
金 Or
銀 Argent
瑠璃 Lapislàtzuli
玻璃 Vidre/Cristall
赤珠 Rubí
瑪瑙 Àgata
しゃこ Nacre (segons els diccionaris és una petxina gegant).


o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 25
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)



石の巻
十二日、平和泉と心ざし、あねはの松 緒だえの橋など聞傳て、人跡稀 に雉兎蒭□の往かふ道、そこ ともわかず、終に路ふみたがえて 石の巻といふ湊に出。こがね花咲 とよみて奉たる金花山海上に 見わたし、数百の廻船入江につど ひ、人家地をあらそひて、竃の 煙立つゞけたり。思ひがけず斯る 所にも来れる哉と、宿からんとすれ ど、更に宿かす人なし。漸まどしき 小家に一夜をあかして、明れば 又しらぬ道まよひ行。袖のわたり 尾ぶちの牧まのゝ萱はらなどよそ めにみて、遥なる堤を行。心細 き長沼にそふて、戸伊摩と云所に 一宿して、平泉に到る。其間廿 余里ほどゝおぼゆ。


ISHINOMAKI

El dotze férem cap a Hiraizumi i havent sentit del pi d'Oneha i del pont d'Odae seguírem per camins molt poc transitats, llevat dels caçadors i els llenyataries, ens extraviàrem i, finalment, sortírem a un port de nom Ishinomaki. A l'altra banda de la mar s'albirava la muntanya de Kinka que un poema havia evocat “.......florit d'or.....” (87). Centenars de vaixells mercants s'aplegaven a la badia, les cases s'enganxaven unes amb les altres, s'envolava el fum de les cuines. Estupefactes d'haver arribat a aital lloc cercàrem hostatge, emperò, ningú no ens en oferí; així doncs, férem nit en una mísera cabana, i a l'alba altre cop a perdre'ns per viaranys desconeguts.
S'albiraven el gual de Sode, les pastures d'Obuchi i els canyissars de Mano. Seguírem una escullera interminable i vorejàvem un aiguamoll llarg i depriment per hostatjar-nos en un lloc de nom Toima, érem a Hiraizumi, segurament hauríem fet més de vint llegües.
- - - - - -

87 – Referència a un poema de Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).
Poeta i polític, i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra. Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos. Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).
Els versos són al Manyôshû (万葉集) :
すめろぎの 御代さかえむと東なる みちのく山に黄金花咲く
Gloriós regnat imperial, a orient el mont Michinoku s'ha florit d'or.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 24
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

瑞岩寺

十一日、瑞岩寺に詣。当寺三十二世の昔、真壁の平四郎出家して、入唐帰朝の後開山す。其後に雲居禅師の徳化に依て、七堂甍改りて、金壁荘厳光を輝、仏土成就の大伽藍とはなれりける。彼見仏聖の寺はいづくにやとしたはる。



ZUIGANJI

L'onze de la cinquena lluna visitàrem el temple de Zuiganji. D'una antigor de trenta-dues generacions, Makabe no Heishirô (85) després d'entrar en religió anà a la Xina dels Tang (86) i quan en tornà el fundà. Posteriorment el mestre zen Ungô (87), amb sa eminent virtut, en renovà set sales, relluents d'or llurs murs i els objectes de culte, un gran temple, veritable paradís a la terra.
M'hauria agradat saber quin era el temple de sant Kenbutsu.


- - - - - -


85 – Aquí Bashô s'equivoca de dinastia xinesa. Esmenta la Tang (唐朝 – 618 /907), quan, de fet, és la Sung (宋朝, 960 / 1279), considerant que Makabe no Heishirô (真壁の平四郎, ¿-?) va viure en el període de Kamakura (鎌倉時代, 1185-1333 ).
86 – Kenbutsu (見仏聖, ¿-?). Es va fer un ermitatge a Ojima on s'hi va recloure durant dotze anys dedicat a la meditació i a l'estudi de les escriptures budistes.
Saigyo (西行, 1118-1190) el va visitar i s'hi va quedar dos mesos

o0o