11 de desembre del 2010


Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 70 -

七十段

むかし、おとこ、狩の使より帰り来けるに、大淀のわたりに宿りて、斎宮のわらはべにいひかけける。

みるめかる方やいづこぞさほさして我に教へよあまの釣舟


Una vegada, un home, quan tornava de sa missió com funcionari imperial de caceres, s'allotjà prop d'Ôyodo, i recità a una nena (1) al servei de la Gran Sacerdotessa :

On talles algues? Ensenya-m'ho perxant, barca de pescador. (2) (3)


- - - - - -


(1) Podria tractar-se de la nena que acompanyava la Gran Sacerdotessa en la narració anterior (no. 69). Possiblement formava part de la comitiva que el va anar a rebre a la seva tornada d'Ôwari, i l'home la reconeixeria.
(2) Poema d'Ariwara no Narihira. SKKS 1080.
(3) ....さして : 刺す (sasu) : a més de significar “introduir, ficar, etc” , també és “indicar, mostrar, assenyalar, etc.”



o0o



Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 69 -


六十九段

むかし、おとこ有けり。そのおとこ、伊勢の国に狩の使にいきけるに、かの伊勢の斎宮なりける人の親、「常の使よりは、この人よくいたはれ」といひやれりければ、親の言なりければ、いとねむごろにいたはりけり。朝には狩にいだしたててやり、夕さりは帰りつゝ、そこに来させけり。かくてねむごろにいたつきけり。二日といふ夜、おとこ、「破れて逢はむ」といふ。女もはた、いと逢はじとも思へらず。されど、人目しげければ、え逢はず。使ざねとある人なれば、とをくも宿さず。女の閨近くありければ、女、人をしづめて、子一つ許に、おとこのもとに来たりけり。おとこはた、寝られざりければ、外のかたを見出だして臥せるに、月のおぼろなるに、小さき童を先に立てて、人立てり。おとこ、いとうれしくて、わが寝る所に率て入りて、子一つより丑三つまであるに、まだ何ごとも語らはぬに、帰りにけり。おとこ、いとかなしくて、寝ずなりにけり。つとめて、いぶかしけれど、わが人をやるべきにしあらねば、いと心もとなくて待ちをれば、明けはなれてしばしあるに、女のもとより、ことばはなくて、

君や来し我や行きけむおもほえず夢か現か寝てかさめてか

おとこ、いといたう泣きてよめる。

かきくらす心の闇にまどひにき夢うつゝとはこよひ定めよ

とよみてやりて、狩に出でぬ。野にありけど、心は空にて、こよひだに人しづめて、いととく逢はむと思に、国の守、斎宮の守かけたる、狩の使ありと聞きて、夜ひと夜酒飲みしければ、もはらあひごともえせで、明けばおはりの国へ立ちなむとすれば、男も人知れず血の涙を流せど、え逢はず。夜やうやう明けなむとするほどに、女がたよりいだす杯の皿に、歌を書きて出したり。とりて見れば、

かち人の渡れど濡れぬえにしあれば

と書きて、末はなし。その杯の皿に、続松の炭して、歌の末を書きつぐ。

又逢坂の関は越えなん

とて、明くればおはりの国へ越えにけり。

斎宮は水のおの御時、文徳天皇の御むすめ、惟喬の親王の妹。


Fou una vegada un home. Quan aquest home anà a la província d'Ise com a Oficial Imperial de Cacera (1), la mare de la sacerdotessa d'Ise envià a sa filla un missatge :
“Esguarda aquest home més que no pas el sòlit missatger”. Com sa mare li ho havia dit, ella el tractà amb deferència.
Al matí l'assistí quan sortí de cacera i al vespre, de tornada, l'allotjà. Així doncs, el tractà deferentment. El vespre del segon jorn, l'home li digué “Estiguem junts com sia”. La noia també ho desitjava, però com hi havia molta gent no pogué ésser.
Com era el cap dels emissaris ella no l'havia allotjat lluny. El dormitori de la noia era a prop, i quan hom dormia, al primer quart de l'hora de la Rata (2) anà a la cambra de l'home. L'home que no era adormit, jeia tot mirant cap enfora, a la llum boirosa de la lluna ella era allà, amb una nena davant seu. L'home, joiós, la féu passar a la cambra, i ella hi restà des del primer quart de l'hora de la Rata fins al tercer quart de l'hora del Bou (3), però tornà a sa cambra sens haver expressat els seus sentiments. L'home, entristit, no s'adormissà.
Al matí, encaboriat, no pogué enviar cap dels seus missatgers. Mentre esperava neguitós, poc després de clarejar li arribà un poema, sens carta (4), de la noia :

Fóreu vos o jo qui vingué, no ho recordo, fou somni o realitat, dormida o desperta?
(5)

L'home plorà molt i composà :

Errants en la tenebra que enfosqueix el cor, si somni o realitat, decidim-ho aquest vespre. (6)

Fet i enviat sortí de cacera. Amunt i avall del camp, abstret, pensà en el vespre, hom dormit, en trobar-se amb ella ben aviat. Però el veguer de la província, encarregat del santuari, assabentat de que hi havia l'Oficial Imperial li oferí un ressopó, i no pogué estar amb ella de cap manera. Com a trenc d'alba partia cap a la província d'Owari l'home plorà també amargament en privat sens poder estar junts.
S'encetava el jorn, la noia havia escrit un poema sobre el peu de la copa que li havia ofert. Quan ella l'agafà veié que hi havia escrit :

Tot i que el viatger la travessa no es mulla a la cala.................. (7) (8)

Hi mancava el final del poema, i al peu de la copa ell escrigué els darrers versos amb carbó de la torxa :

Potser que travessi altre cop la barrera de la trobada. (9) (10)

I ja clar passà cap a la província d'Owari.

Fou la Gran Sacerdotessa del temps de l'emperador Mizunô (11), filla de l'emperador Montoku, germana menor del príncep Koretaka. (12)


- - - - - -


(1) 狩の使 (kari no tsukai). L'emperador enviava a les províncies funcionaris que s'encarregaven de les caceres, i que, al mateix temps, amb aquest pretext, supervisaven els governs provincials. Sembla ser que Ariwara no Narihira, entre d'altres, havia portat a terme aquestes funcions.
(2) Hora de la Rata : període de temps entre la mitjanit i les 02 hores. Així doncs, el primer quart era entre la mitjanit i les 00,30 hores.
(3) Hora del Bou : entre les 02 i les 04 hores. El tercer quart era doncs entre les 03 i les 03,30 hores.
(4) Es refereix a que no hi havia cap nota.
(5) Poema anònim. KKS 645.
(6) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS 646, amb alguna diferència, i KKRJ 2011.
(7) Primera part d'un poema anònim. KKRJ 2897.
(8) Joc de paraules entre :えにし : 江にし (enishi) : 江 (cala), i 縁 (eni-shi) : relació.
(9) Segona part del poema.
(10) Joc de paraules sobre els burots d'Ausaka que es pot traduir per “barrera de la trobada”. Era a la frontera de la província d'Ômi, i s'havia de travessar per anar de Kyoto a Ise.
(11) Veure notes 11 i 12 de la narració no. 65.
(12) Podria ser una nota afegida posteriorment.



o0o




Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 68 -


六十八段

昔、おとこ、和泉の国へいきけり。住吉の都、住吉の里、住吉の浜をゆくに、いとおもしろければ、おりゐつゝ行く。ある人、「住吉の浜をよめ」といふ。

鴈なきて菊の花さく秋はあれど春の海辺にすみよしの浜

とよめりければ、みな人々よまずなりにけり。


Una vegada, un home anà la província d'Izumi, i tot anant per la platja de Sumiyoshi, al poble de Sumiyoshi, districte de Sumiyoshi, ho trobà tot tan plaent que descavalcà i anà a peu.
Uns dels seus acompanyants li digué “Composeu uns versos sobre la platja de Sumiyoshi”.

Tot i ésser tardor i els ànecs salvatgins criden i els crisantems són en flor, es bo de viure a la vora de la mar en primavera a la platja de Sumiyoshi. (1)

Quan ho recità ningú no composà res.



- - - - - -


(1) El topònim es pot traduir com “Bo de viure” :
住 (sumu) : viure
吉 (yoshi) : bona sort, joia, etc.




o0o


Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 67 -


六十七段

むかし、おとこ、逍遥しに、思ふどちかいつらねて、和泉の国へ二月許にいきけり。河内の国、生駒の山を見れば、曇りみ晴れみ、たちゐる雲やまず。朝より曇りて、昼晴れたり。雪いと白う木のすゑに降りたり。それを見て、かの行く人のなかに、たゞ一人よみける。

きのうけふ雲のたちまひ隠ろふは花の林を憂しとなりけり


Una vegada, un home, cap al segon mes, anà d'excursió amb uns amics per conhortar-se a la província d'Izumi. Quan miraren el mont Ikoma, a la província de Kôchi, a vegades era ennuvolat i a vegades clarejava, la nuvolada no parava de créixer. Núvols al matí i al migjorn feia clar. Neu blanquíssima coronava els arbres, i tot mirant això un d'ells recità :

Ahir i avui els núvols s'alcen i dansen, i amagant-ho no volen que veiem el bosc florit. (1)



- - - - - -


(1) 花の林 (hana no hayashi) es refereix a 雪いと白う木のすゑに降り... (yuki ito shirô ki no sue ni furi....)




o0o




Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 66 -


六十六段

むかし、おとこ、津の国にしる所ありけるに、あにおとゝ友だちひきゐて、難波の方にいきけり。渚を見れば、舟どものあるを見て、

難波津をけさこそみつの浦ごとにこれやこの世をうみ渡る舟

これをあはれがりて、人々帰りにけり。


Una vegada, un home anà amb germans i amics a Naniwa on tenia terres a la província de Tsu. Quan mirà la platja i veié que hi havia vaixells recità :

Aquest matí per primer cop he vist el port de Naniwa, els vaixells arreu del bell port creuaven la mar farts d'aquest món. (1) (2)

Ho admiraren i els altres se'n tornaren.


- - - - - -


(1) Poema d'Ariwara no Narihira. Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 1245, 1244 en altres edicions.
(2) Versos amb múltiples dobles sentits :
みつ (後津) “mitsu”. 後 és un prefix honorífic i combinat amb 津 (port, moll) era un sinònim per Naniwa. Al mateix temps, el primer "kana" de みつ és la lectura per 見(る) : mi(ru) : “veure, mirar”.
うみ (umi) és del verb 倦む (umu) : estar cansat, fart d'alguna cosa, etc.), i alhora és la lectura de 海 : mar, etc.



o0o