14 de novembre del 2009

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -66-


目には見て手には取らえぬ月の内の楓のごとき妹をいかにせむ

めにはみて,てにはとらえぬ,つきのうちの,かつらのごとき,いもをいかにせむ

Què faré amb tu que t'assembles a l'arbre de la lluna que es pot veure però no tocar!

Nota : 楓 (Katsura) és “Cercidiphyllum Japonicum”. Alguns traductors fan servir “llorer”, potser per la semblança de les fulles d'ambdós arbres (n´he vist fotografies). Jo he preferit el genèric “arbre” al no haver trobat el nom exacte en català. No obstant això, potser tampoc no cal precisar tant considerant que ja és prou exòtic això d'un arbre a la lluna...... Bromes apart, si algú m'ho pogués aclarir li ho agrairia.

De fet aquesta expressió és d'origen xinès. Segons el “LLibre del Mestre de Huainan (1)” hi havia immortals I llorers a la lluna. Es deia que quan la lluna creix del peu d'un immortal hi surt un llorer. Durant la dinastia Tang la història tenia una altra versió que figura en el capítol “ Principis Divins de Notes Diverses de Youyang. Es diu que el llorer de la lluna tenia cinc-cents “chi” (uns 170 metres) s’alçada i que sota l’arbre hi havia un home que l’anava tallant. Però l’arbre creixia tant ràpidament que l’home no li deixava cap marca al tronc. A mesura que colpejava amb la destral les ferides de l’arbre s’anaven curant. Segons aquesta història, l’home era Wu Gang, originari de Xihe. Des de llavors, quan un immortal fa una errada se l’envia a tallar l’arbre com a càstig.

(1) LLibre del Mestre de Huainan. Text filosòfic de 21 capítols (en altres edicions n’hi ha 28) que va ser editat l’any 139 aC per Liu An, nét de Liu Bang i príncep de Huainan. Aquesta obra inclou escrits sobre el Dao, el cel, la terra, les estacions de l’any, política d’estat, estratègia militar i sobre els éssers humans.

Poema no. 632

Autor : Príncep Yuhara (湯原王, meitat del segle VIII)
Nét de l'emperador Tenji (天智天皇, 626-672).