28 de setembre del 2007

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -25-



ありつつも君をば待たむうち靡く我が黒髪に霜の置くまでに

ありつつも,きみをばまたむ,うちなびく,わがくろかみに,しものおくまでに

Viuré i t’esperaré fins que la gebrada colgui els meus llargs cabells negres!


Poema nº. : 87


Autor : Emperadriu Iwanohime (磐姫皇后, primera meitat del segle V).

Poema pensant en l’emperador Nintoku (仁徳天皇, 313 ?-399 ?)


OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -25-


月みればちぢにものこそ悲しけれわが身一つの秋にはあらねど [23]

Tsuki mirebachiji ni mono kosokanashi kerewaga mi hitotsu noaki ni wa aranedo

Quan contemplo la lluna una munió de pensaments m´entristeix. No és per a mi només que ha arribat la tardor.


KOKINSHÛ, no. 193. Tardor. 古今集.


Nota :これさだのみこの家の哥合によめる". La nota que encapçala el poema ens diu que va ser “Compost al concurs de poesia celebrat a la residència del príncep Koresada (是貞の親王家歌合)”.


Autor : Ôe no Chisato (大江千里. Indicis d´act.lit. : 889-923)

No hi dades sobre la seva vida. Només sabem que era nebot d' Ariwara no Yukihira (在原行平) i d' Ariwara no Narihira (在原業平).



22 de setembre del 2007

KOKINSHÛ (古今集) -17-


折りつれば袖こそにほへ梅花有りとやここにうぐひすのなく
おりつればーそでこそにおえーうめのはなーありとやここにーうぐいすのなく

Quan cullo un ram les meves mànigues són perfumades per les flors de la prunera, potser per això aquí hi canta el rossinyol.

Poema no. 32

Autor : Anònim

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -24-


吹くからに秋の草木のしをるればむべ山風をあらしといふらむ [22]

Fuku kara niーaki no kusa ki noーshiorurebaーmube yama kaze woーarashi to iuran

Herbes i arbres de la tardor es pleguen sota el seu brufol. És la “Gran Tempesta”, així anomenen l´oratge de la muntanya.

Joc de paraules aquí més gràfic que en altres casos:

山風 (Arashi) : fort vent de finals de la tardor, i segons la lectura literal dels caràcters : vent i muntanya = tempesta.

Els primers comentaristes d´aquest poema rebutjaven aquesta interpretació gràfica dels caràcters per poc seriosa.


KOKINSHÛ no. 240.Tardor. 古今集 / 秋.


Autor : Fun´ya no Yasuhide (文屋康秀, act. lit. aprox. 858-888)

No hi ha dades sobre la seva vida. Sabem que va ocupar càrrecs oficials menors i té alguns poemes en les antologies imperials.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -24-


吹くからに秋の草木のしをるればむべ山風をあらしといふらむ [22]

Fuku kara niーaki no kusa ki noーshiorurebaーmube yama kaze woーarashi to iuran

Herbes i arbres de la tardor es pleguen sota el seu brufol. És la “Gran Tempesta”, així anomenen l´oratge de la muntanya.

Joc de paraules aquí més gràfic que en altres casos:

山風 (Arashi) : fort vent de finals de la tardor, i segons la lectura literal dels caràcters : vent i muntanya = tempesta.

Els primers comentaristes d´aquest poema rebutjaven aquesta interpretació gràfica dels caràcters per poc seriosa.


KOKINSHÛ no. 240.Tardor. 古今集 / 秋.


Autor : Fun´ya no Yasuhide (文屋康秀, act. lit. aprox. 858-888)

No hi ha dades sobre la seva vida. Sabem que va ocupar càrrecs oficials menors i té alguns poemes en les antologies imperials.

15 de setembre del 2007

MANYÔSHÛ (万葉集) -24-

君が行き日長くなりぬ山尋ね迎へか行かむ待ちにか待たむ

きみがゆき,けながくなりぬ,やまたづね,むかへかゆかむ,まちにかまたむ

Fa tant de temps que ets fora! Aniré als turons a retrobar-te o t’esperaré i esperaré aquí?


Poema nº. : 85


Autor : Emperadriu Iwanohime (磐姫皇后, primera meitat del segle V). Emperadriu onsort de l’emperador Nintoku (仁徳天皇, regnat primera meitat del segle V). Iwanohime va ser famosa per la gelosia que va sentir per la segona esposa de l’emperador i els seus múltiples afers amorosos.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -23-


今来むといひしばかりに長月の有明の月を待ち出でつるかな
[21]
Ima kon to-iishi bakari ni-
nagatsuki no-ariake no tsuki wo-machi izuru kana

Va dir simplement que ara vindria…... I com l´he esperat fins a la lluna de l´alba del llarg mes!


Nota : En japonès el subjecte de la frase queda ambigu en molts casos, però aquí hi ha unanimitat en considerar que és una dona qui es queixa de l´espera per l´amant que no arriba. De fet, això es pot deduir considerant que era sempre l´home qui visitava l´dona i no a l´inrevés. Així doncs queda clar el sentit de tristor i d´angoixa d´aquesta situació, tema, per altra banda, força habitual en la poesia d´aquell temps.

KOKINSHÛ nº 691. Amor.古今集. .

Autor : El monjo Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師, act. lit. 859-897)

Nom laic : Yoshimine no Harutoshi (良岑玄利) .Fill de Henjô (Sôjô Henjô, 僧正遍昭, 816-890).

Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i oficial de la Guàrdia de Palau. ……

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”, com el seu pare.

8 de setembre del 2007

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -22-

わびぬれば今はたおなじ難波なるみをつくしても逢はむとぞ思ふ [20]
wabi nureba-ima hata onaji-Naniwa Naru-mi wo tsukushite mo-awamu to zo omou

Amb la meva pena ja tot se me´n dóna. Trobem-nos doncs encara que em costi la vida a la vora del Naniwa !

Nota : Poema del Gosenshû amb una nota que diu : 事いできて後に京極の御息所につかはしける (enviat a la dama de cambra de Kyôgôku després d´un afer amorós).

La dama en qüestió era Fujiwara no Hôshi, filla de Tokihira (藤原 時平, 871 – 909), i havia tingut un fill amb l' emperador Uda (宇多天皇, 867-931), amb qui en tindria dos més. La relació dels dos amants va ser pública.


GOSENSHÛ no. 960. Amor.後撰集. 恋.


Autor : Motoyoshi Shinnô (Príncep Motoyoshi – 元良親王, 890-943)

Fill gran de l´emperador Yôzei (陽成院, poema no.13). Té uns vint poemes en diverses antologies poètiques.